From cb9e359a51c3249d8f5157db69d43fd413ddeda6 Mon Sep 17 00:00:00 2001 From: Florian Merz Date: Thu, 11 Feb 2021 14:45:12 +0100 Subject: unslug ca: move --- .../accessibility/que_es_accessibilitat/index.html | 211 ----- .../accessibility/what_is_accessibility/index.html | 211 +++++ .../building_blocks/a_cool_looking_box/index.html | 85 ++ .../backgrounds_and_borders/index.html | 307 +++++++ .../cascada_i_her\303\250ncia/index.html" | 333 -------- .../cascade_and_inheritance/index.html | 333 ++++++++ .../creating_fancy_letterheaded_paper/index.html | 97 +++ .../css/building_blocks/debugging_css/index.html | 198 +++++ .../css/building_blocks/depurar_el_css/index.html | 198 ----- .../desbordament_de_contingut/index.html | 123 --- .../dimensionar_elements_en_css/index.html | 129 --- .../css/building_blocks/fons_i_vores/index.html | 307 ------- .../fundamental_css_comprehension/index.html | 114 +++ .../building_blocks/overflowing_content/index.html | 123 +++ .../selectors/attribute_selectors/index.html | 154 ++++ .../selectors/combinators/index.html | 111 +++ .../learn/css/building_blocks/selectors/index.html | 223 +++++ .../pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html | 398 +++++++++ .../type_class_and_id_selectors/index.html | 117 +++ .../selectors_css/combinadors/index.html | 111 --- .../css/building_blocks/selectors_css/index.html | 223 ----- .../pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html | 398 --------- .../selectors_css/selectors_atribut/index.html | 154 ---- .../selectors_de_tipus_classe_i_id/index.html | 117 --- .../building_blocks/sizing_items_in_css/index.html | 129 +++ .../valors_i_unitats_css/index.html | 394 --------- .../building_blocks/values_and_units/index.html | 394 +++++++++ .../caixa_aspecte_interessant/index.html | 85 -- .../caixes_estil/creaci\303\263_carta/index.html" | 97 --- files/ca/learn/css/css_layout/flexbox/index.html | 330 +++++++ files/ca/learn/css/css_layout/floats/index.html | 516 +++++++++++ files/ca/learn/css/css_layout/grids/index.html | 699 +++++++++++++++ files/ca/learn/css/css_layout/index.html | 66 ++ .../learn/css/css_layout/introduction/index.html | 700 +++++++++++++++ .../ca/learn/css/css_layout/normal_flow/index.html | 95 +++ .../ca/learn/css/css_layout/positioning/index.html | 467 ++++++++++ .../practical_positioning_examples/index.html | 404 +++++++++ .../css/css_layout/responsive_design/index.html | 324 +++++++ .../supporting_older_browsers/index.html | 237 +++++ .../css/disseny_css/disseny_responsiu/index.html | 324 ------- .../index.html" | 404 --------- files/ca/learn/css/disseny_css/flexbox/index.html | 330 ------- .../ca/learn/css/disseny_css/flotadors/index.html | 516 ----------- .../learn/css/disseny_css/flux_normal/index.html | 95 --- files/ca/learn/css/disseny_css/graelles/index.html | 699 --------------- files/ca/learn/css/disseny_css/index.html | 66 -- .../disseny_css/introduccio_disseny_css/index.html | 700 --------------- .../learn/css/disseny_css/posicionament/index.html | 467 ---------- .../suport_en_navegadors_antics/index.html | 237 ----- .../index.html" | 112 --- .../estilitzar_enlla\303\247os/index.html" | 424 --------- .../learn/css/estilitzar_text/fonts_web/index.html | 193 ----- files/ca/learn/css/estilitzar_text/index.html | 55 -- .../css/estilitzar_text/llistes_estil/index.html | 382 --------- .../css/estilitzar_text/text_fonamental/index.html | 739 ---------------- .../com_comen\303\247ar_amb_css/index.html" | 254 ------ .../first_steps/com_estructurar_el_css/index.html | 512 ----------- .../css/first_steps/com_funciona_el_css/index.html | 156 ---- .../css/first_steps/getting_started/index.html | 254 ++++++ .../first_steps/how_css_is_structured/index.html | 512 +++++++++++ .../learn/css/first_steps/how_css_works/index.html | 156 ++++ .../learn/css/first_steps/que_es_el_css/index.html | 119 --- .../learn/css/first_steps/what_is_css/index.html | 119 +++ .../comprensi\303\263_css_fonamental/index.html" | 114 --- .../learn/css/styling_text/fundamentals/index.html | 739 ++++++++++++++++ files/ca/learn/css/styling_text/index.html | 55 ++ .../css/styling_text/styling_links/index.html | 424 +++++++++ .../css/styling_text/styling_lists/index.html | 382 +++++++++ .../styling_text/typesetting_a_homepage/index.html | 112 +++ .../ca/learn/css/styling_text/web_fonts/index.html | 193 +++++ .../forms/basic_native_form_controls/index.html | 325 +++++++ files/ca/learn/forms/form_validation/index.html | 829 ++++++++++++++++++ .../forms/how_to_structure_a_web_form/index.html | 316 +++++++ files/ca/learn/forms/index.html | 356 ++++++++ files/ca/learn/forms/your_first_form/index.html | 298 +++++++ .../com_funciona_web/index.html | 99 --- .../css_basics/index.html | 276 ++++++ .../css_b\303\240sic/index.html" | 276 ------ .../dealing_with_files/index.html | 104 +++ .../how_the_web_works/index.html | 99 +++ .../installing_basic_software/index.html | 67 ++ .../index.html" | 67 -- .../javascript_basics/index.html | 394 +++++++++ .../javascript_b\303\240sic/index.html" | 394 --------- .../publicar_nostre_lloc_web/index.html | 115 --- .../publishing_your_website/index.html | 115 +++ .../index.html" | 103 --- .../tractar_amb_arxius/index.html | 104 --- .../what_will_your_website_look_like/index.html | 103 +++ .../com_estructurar_un_formulari_web/index.html | 316 ------- .../controls_de_formulari_originals/index.html | 325 ------- .../html/forms/el_teu_primer_formulari/index.html | 298 ------- files/ca/learn/html/forms/index.html | 356 -------- .../html/forms/validacio_formularis/index.html | 829 ------------------ .../author_fast-loading_html_pages/index.html | 186 ++++ .../crear_hipervincles/index.html" | 320 ------- .../depurar_html/index.html" | 171 ---- .../document_i_estructura_del_lloc_web/index.html" | 267 ------ .../index.html" | 93 -- .../fonaments_de_text_html/index.html" | 950 --------------------- .../format_de_text_avan\303\247at/index.html" | 677 --------------- .../getting_started/index.html" | 735 ---------------- .../html/introducci\303\263_al_html/index.html" | 65 -- .../marcatge_una_carta/index.html" | 90 -- .../index.html" | 271 ------ .../advanced_text_formatting/index.html | 677 +++++++++++++++ .../creating_hyperlinks/index.html | 320 +++++++ .../introduction_to_html/debugging_html/index.html | 171 ++++ .../document_and_website_structure/index.html | 267 ++++++ .../getting_started/index.html | 735 ++++++++++++++++ .../html_text_fundamentals/index.html | 950 +++++++++++++++++++++ .../ca/learn/html/introduction_to_html/index.html | 65 ++ .../marking_up_a_letter/index.html | 90 ++ .../structuring_a_page_of_content/index.html | 93 ++ .../the_head_metadata_in_html/index.html | 271 ++++++ .../adding_vector_graphics_to_the_web/index.html | 287 +++++++ .../images_in_html/index.html | 373 ++++++++ .../learn/html/multimedia_and_embedding/index.html | 75 ++ .../mozilla_splash_page/index.html | 109 +++ .../other_embedding_technologies/index.html | 318 +++++++ .../responsive_images/index.html | 254 ++++++ .../video_and_audio_content/index.html | 294 +++++++ .../index.html" | 287 ------- .../index.html" | 294 ------- .../index.html" | 318 ------- .../images_in_html/index.html" | 373 -------- .../imatges_sensibles/index.html" | 254 ------ .../html/multim\303\250dia_i_incrustar/index.html" | 75 -- .../index.html" | 109 --- files/ca/learn/html/tables/advanced/index.html | 462 ++++++++++ files/ca/learn/html/tables/basics/index.html | 618 ++++++++++++++ files/ca/learn/html/tables/index.html | 45 + .../html/tables/structuring_planet_data/index.html | 79 ++ .../index.html" | 79 -- .../fonaments_de_la_taula_html/index.html | 618 -------------- files/ca/learn/html/taules_html/index.html | 45 - .../index.html" | 462 ---------- .../manipulating_documents/index.html | 147 ++++ files/ca/learn/javascript/objects/index.html | 362 ++++++++ 139 files changed, 20308 insertions(+), 19613 deletions(-) delete mode 100644 files/ca/learn/accessibility/que_es_accessibilitat/index.html create mode 100644 files/ca/learn/accessibility/what_is_accessibility/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/a_cool_looking_box/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/backgrounds_and_borders/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/building_blocks/cascada_i_her\303\250ncia/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/cascade_and_inheritance/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/creating_fancy_letterheaded_paper/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/debugging_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/depurar_el_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/desbordament_de_contingut/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/dimensionar_elements_en_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/fons_i_vores/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/fundamental_css_comprehension/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/overflowing_content/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/attribute_selectors/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/combinators/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/type_class_and_id_selectors/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/combinadors/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_atribut/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_de_tipus_classe_i_id/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/sizing_items_in_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/valors_i_unitats_css/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/building_blocks/values_and_units/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/caixes_estil/caixa_aspecte_interessant/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/caixes_estil/creaci\303\263_carta/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/flexbox/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/floats/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/grids/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/introduction/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/normal_flow/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/positioning/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/practical_positioning_examples/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/responsive_design/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/css_layout/supporting_older_browsers/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/disseny_responsiu/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/disseny_css/exemples_pr\303\240ctics_posicionament/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/flexbox/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/flotadors/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/flux_normal/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/graelles/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/introduccio_disseny_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/posicionament/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/disseny_css/suport_en_navegadors_antics/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/estilitzar_text/composici\303\263_p\303\240gina_inici/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/css/estilitzar_text/estilitzar_enlla\303\247os/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/css/estilitzar_text/fonts_web/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/estilitzar_text/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/estilitzar_text/llistes_estil/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/estilitzar_text/text_fonamental/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/first_steps/com_comen\303\247ar_amb_css/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/com_estructurar_el_css/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/com_funciona_el_css/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/getting_started/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/how_css_is_structured/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/how_css_works/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/que_es_el_css/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/first_steps/what_is_css/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/css/introducci\303\263_a_css/comprensi\303\263_css_fonamental/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/fundamentals/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/styling_links/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/styling_lists/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/typesetting_a_homepage/index.html create mode 100644 files/ca/learn/css/styling_text/web_fonts/index.html create mode 100644 files/ca/learn/forms/basic_native_form_controls/index.html create mode 100644 files/ca/learn/forms/form_validation/index.html create mode 100644 files/ca/learn/forms/how_to_structure_a_web_form/index.html create mode 100644 files/ca/learn/forms/index.html create mode 100644 files/ca/learn/forms/your_first_form/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/com_funciona_web/index.html create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_basics/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_b\303\240sic/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/dealing_with_files/index.html create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/how_the_web_works/index.html create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/installing_basic_software/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/getting_started_with_the_web/instal\302\267laci\303\263_b\303\240sica_programari/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_basics/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_b\303\240sic/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publicar_nostre_lloc_web/index.html create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publishing_your_website/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/getting_started_with_the_web/quin_aspecte_tindr\303\240_vostre_lloc_web/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/tractar_amb_arxius/index.html create mode 100644 files/ca/learn/getting_started_with_the_web/what_will_your_website_look_like/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/forms/com_estructurar_un_formulari_web/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/forms/controls_de_formulari_originals/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/forms/el_teu_primer_formulari/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/forms/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/forms/validacio_formularis/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/howto/author_fast-loading_html_pages/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/crear_hipervincles/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/depurar_html/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/document_i_estructura_del_lloc_web/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/estructurar_una_p\303\240gina_de_contingut/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/fonaments_de_text_html/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/format_de_text_avan\303\247at/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/getting_started/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/marcatge_una_carta/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/qu\303\250_hi_ha_en_el_head_metadades_en_html/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/advanced_text_formatting/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/creating_hyperlinks/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/debugging_html/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/document_and_website_structure/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/getting_started/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/html_text_fundamentals/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/marking_up_a_letter/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/structuring_a_page_of_content/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/introduction_to_html/the_head_metadata_in_html/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/adding_vector_graphics_to_the_web/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/images_in_html/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/mozilla_splash_page/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/other_embedding_technologies/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/responsive_images/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/video_and_audio_content/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/afegir_gr\303\240fics_vectorials_a_la_web/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/contingut_de_v\303\255deo_i_\303\240udio/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/de_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustaci\303\263/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/images_in_html/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/imatges_sensibles/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/index.html" delete mode 100644 "files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/mozilla_p\303\240gina_de_benvinguda/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/html/tables/advanced/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/tables/basics/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/tables/index.html create mode 100644 files/ca/learn/html/tables/structuring_planet_data/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/html/taules_html/avaluaci\303\263_estructurar_les_dades_dels_planeta/index.html" delete mode 100644 files/ca/learn/html/taules_html/fonaments_de_la_taula_html/index.html delete mode 100644 files/ca/learn/html/taules_html/index.html delete mode 100644 "files/ca/learn/html/taules_html/taula_html_caracter\303\255stiques_avan\303\247ades_i_laccessibilitat/index.html" create mode 100644 files/ca/learn/javascript/client-side_web_apis/manipulating_documents/index.html create mode 100644 files/ca/learn/javascript/objects/index.html (limited to 'files/ca/learn') diff --git a/files/ca/learn/accessibility/que_es_accessibilitat/index.html b/files/ca/learn/accessibility/que_es_accessibilitat/index.html deleted file mode 100644 index 6d8891a20c..0000000000 --- a/files/ca/learn/accessibility/que_es_accessibilitat/index.html +++ /dev/null @@ -1,211 +0,0 @@ ---- -title: Què és l'accessibilitat? -slug: Learn/Accessibility/Que_es_accessibilitat -translation_of: Learn/Accessibility/What_is_accessibility ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/Accessibility/HTML", "Learn/Accessibility")}}
- -

Aquest article inicia el mòdul fent ullada a què és l’accessibilitat: aquesta visió general inclou quins grups de persones hem de considerar i per què, quines eines utilitzen les persones per a interactuar amb el web i com podem fer que l’accessibilitat sigui una part del nostre lloc web.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i nocions bàsiques de com funcionen l'HTML i el CSS.
Objectiu:Adquirir familiaritat amb l’accessibilitat, inclòs què és i com t’afecta com a desenvolupador web.
- -

Què és l'accessibilitat?

- -

L’accessibilitat és la pràctica de fer que els llocs web siguin utilitzables per tantes persones com sigui possible. Tradicionalment pensem que es tracta de persones amb discapacitat, però el fet de fer accessibles els llocs web també beneficia altres grups, com els qui utilitzen dispositius mòbils o els qui tenen connexions de xarxa lentes.

- -

També pots pensar en l’accessibilitat com el fet de tractar igual a tothom i oferir igualtat d’oportunitats, independentment de quines siguin les capacitats o les circumstàncies. De la mateixa manera que no està bé excloure algú d’accedir a un edifici perquè va en cadira de rodes (els edificis públics moderns solen tenir rampes o ascensors per a cadires de rodes), tampoc és correcte excloure d’un lloc web algú que té una discapacitat visual. Tots som diferents, però tots som humans, i tenim els mateixos drets com a humans.

- -

Per això hem de fer les coses accessibles. L’accessibilitat dels llocs web forma part de la legislació d’alguns països, i et pot obrir un mercat significatiu, que d'altra manera no podria utilitzar els teus serveis ni comprar els teus productes.

- -

La construcció de llocs accessibles beneficia a tothom:

- - - -

En quins tipus de discapacitat ens hem de fixar?

- -

Les persones amb discapacitat són igual de diverses que les persones sense discapacitat, i també ho són les discapacitats. La lliçó clau aquí és pensar més enllà de com utilitzes el teu ordinador i el web i començar a aprendre com l'utilitzen els altres, tu no ets els teus usuaris. A continuació s’expliquen els tipus principals de discapacitat que pots tenir en compte i les eines especials que s’utilitzen per a accedir al contingut web (conegudes com a tecnologies d’assistència o AT, d’assistive technologies).

- -
-

Nota: La fitxa informativa sobre discapacitat i salut de l'Organització Mundial de la Salut estableix que «Més d'un milió de persones, aproximadament el 15% de la població mundial, tenen algun tipus de discapacitat» i «Entre 110 i 190 milions d'adults tenen dificultats importants de funcionament».

-
- -

Les persones amb discapacitat visual

- -

Les persones amb discapacitat visual inclouen persones amb ceguesa, poca visió i daltonisme. Moltes persones amb deficiències visuals utilitzen lupes de pantalla, que poden ser lupes físiques o les funcions de zoom del programari. La majoria de navegadors i sistemes operatius actuals tenen la capacitat de fer zoom. Alguns usuaris confien en lectors de pantalla, un programari que llegeix el text digital en veu alta. Alguns exemples de lectors de pantalla són:

- - - -

Seria bo que et familiaritzessis amb els lectors de pantalla; també hauries de configurar un lector de pantalla i experimentar-hi per a fer-te una idea de com funciona. Consulta la nostra guia de lectors de pantalla per a proves de compatibilitat creuada entre navegadors per a obtenir més detalls sobre el seu ús. El vídeo següent proporciona un breu exemple de com és l'experiència.

- -

{{EmbedYouTube("IK97XMibEws")}}

- -

En termes estadístics, l'Organització Mundial de la Salut estima que «hi ha al voltant de 285 milions de persones amb deficiències visuals a tot el món: 39 milions són cegues i 246 tenen un nivell de visió baix». (Consulta l’informe sobre Dificultat visual i ceguesa). Es tracta d'una població d’usuaris molt gran i significativa, que no pots deixar escapar perquè el teu lloc web no es codifiqui correctament (parlem de gairebé el mateix nombre de persones que viuen a Estats Units d’Amèrica).

- -

Les persones amb discapacitat auditiva

- -

Altrament conegudes com persones amb deficiències auditives o persones sordes, aquest grup de persones es diferencia per tenir nivells auditius baixos o perquè, directament, no tenen sentit de l’oïda. Les persones amb deficiències auditives utilitzen AT (consulta els Dispositius assistents per a persones amb trastorns de l’audició, la veu, la parla o el llenguatge), però realment no hi ha AT específics per a l’ús d'un ordinador o un lloc web.

- -

Tanmateix, hi ha tècniques específiques que proporcionen alternatives textuals al contingut d'àudio, que van des de transcripcions de text senzilles fins a pistes de text (és a dir, subtítols) que es poden mostrar juntament amb un vídeo. Més endavant, tractarem aquest tema en un article.

- -

Les persones amb discapacitat auditiva també representen una base d’usuaris important. «466 milions de persones a tot el món tenen pèrdua auditiva», diu el full informatiu de l'Organització Mundial de la Salut per a la Sordesa i pèrdua auditiva.

- -

Les persones amb problemes de mobilitat

- -

Aquestes persones tenen discapacitats motrius, que poden ser per problemes purament físics (com la pèrdua de les extremitats o una paràlisi), o per trastorns neurològics/genètics que condueixen a debilitat o pèrdua de control en les extremitats. Algunes persones podrien tenir dificultats per a fer els moviments de mà necessaris per a utilitzar un ratolí, mentre que d’altres poden tenir afectacions més greus, potser una paràlisi significativa, fins al punt que necessitin utilitzar un punter de cap per a interactuar amb els ordinadors.

- -

Aquest tipus de discapacitat també pot ser conseqüència d'una edat avançada, més que d'un traumatisme o una condició específica, o bé de les limitacions del maquinari (pot ser que alguns usuaris no tinguin un ratolí).

- -

La manera en què afecta habitualment el treball del desenvolupador web és en el requisit que els controls siguin accessibles pel teclat; tractarem l’accessibilitat del teclat en articles posteriors del mòdul, però és una bona idea provar d’accedir a alguns llocs web utilitzant només el teclat per veure com te'n surts. Per exemple, pots utilitzar la tecla de tabulació per a desplaçar-te entre els diferents controls d'un formulari web? Pots trobar més detalls sobre els controls de teclat a la nostra secció Prova de compatibilitat creuada entre navegadors Ús original d’accessibilitat des del teclat.

- -

En termes estadístics, un nombre important de persones presenta deficiències de mobilitat. Els centres dels EUA per al control i la prevenció de la discapacitat i el funcionament (adults no institucionalitzats de més de 18 anys) informen que el percentatge d’adults amb dificultats de motricitat física als Estats Units és del 16,1%.

- -

Les persones amb problemes de cognició

- -

El deteriorament cognitiu es refereix a una àmplia gamma de discapacitats, des de persones amb discapacitat intel·lectual que tenen les capacitats més limitades, fins a tots nosaltres, que a mesura que envellim tenim més dificultats per a pensar i recordar. La gamma inclou les persones amb malalties mentals com la depressió i l’esquizofrènia. També inclou persones amb discapacitats d'aprenentatge com la dislèxia o el trastorn d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. És important destacar que, tot i que hi ha molta diversitat en les definicions clíniques de deficiències cognitives, les persones que les tenen experimenten un conjunt de problemes funcionals comuns, que inclouen dificultats per comprendre els continguts, recordar com fer tasques, i confusions causades per dissenys de pàgines web incoherents.

- -

Una bona base d’accessibilitat per a persones amb deficiències cognitives inclou:

- - - -

Notes

- - - -

Implementar l'accessibilitat del teu projecte

- -

Un mite comú de l’accessibilitat és que l’accessibilitat és un «cost afegit» a l'hora de crear un projecte. Aquest mite en realitat pot ser cert si:

- - - -

Tanmateix, si consideres l'accessibilitat des del començament d'un projecte, el cost de fer la majoria del contingut accessible hauria de ser mínim.

- -

Quan planifiquis el teu projecte, inclou les proves d’accessibilitat en el teu règim de proves, conjuntament amb les proves per a qualsevol altre segment de públic objectiu important (per exemple, navegadors per a equips d’escriptori o per a dispositius mòbils). Fes les proves tan aviat com et sigui possible i de manera continuada, fes proves automatitzades per a descobrir les quines característiques de programació falten (com ara que falti el text alternatiu de les imatges o que hi hagi text d’enllaços erroni; observa les relacions entre els elements i el seu context) i fes proves amb grups d’usuaris discapacitats per veure com es desenvolupen amb els elements web més complexos. Per exemple:

- - - -

Pots i has de mantenir un seguiment de les possibles àrees problemàtiques del teu contingut que necessitaran més feina per a fer-lo accessible, assegura't que es fa una prova exhaustiva i pensa en solucions/alternatives. El contingut de text (com veuràs en l’article següent) és fàcil; però, i el contingut multimèdia i els gràfics 3D? Has de tenir present el pressupost del projecte i pensar de quines solucions disposes per a fer aquest contingut accessible. Una opció possible, tot i que costosa, és tenir transcrit tot el contingut multimèdia.

- -

Sigues realista. El «100% d'accessibilitat» és un ideal que no es pot assolir, sempre hi haurà algun cas que tingui com a resultat que un usuari determinat trobi uns continguts determinats difícils d'utilitzar, però tot i això, hauries de fer tot allò que et sigui possible. Si tens previst incloure un gràfic 3D elaborat amb WebGL, potser voldràs incloure una taula de dades com a representació alternativa accessible de les dades. O, simplement, voldràs incloure la taula i desfer-te del gràfic de taules 3D: és accessible per a tothom, més ràpida de codificar, empra menys recursos de la CPU i és més fàcil de mantenir.

- -

Ara bé, si treballes en un lloc web d’una galeria d’art que mostra obres d'art interessants en 3D, no seria raonable esperar que les obres fossin perfectament accessible per a persones amb deficiències visuals, ja que es tracta d'un mitjà totalment visual.

- -

Per demostrar que et preocupa i has pensat en l’accessibilitat, publica una declaració d’accessibilitat en el teu lloc web en què es detalli quina és la teva política d’accessibilitat i quins passos has fet per a aconseguir que el lloc sigui accessible. Si algú es queixa que el teu lloc web té un problema d’accessibilitat, estableix-hi un diàleg, mostra empatia i pren les mesures raonables per a intentar solucionar el problema.

- -
-

Nota: El nostre article sobre la Gestió de problemes d’accessibilitat comuns exposa especificacions d’accessibilitat que s’han de provar amb més detall.

-
- -

En resum:

- - - -

Directrius d’accessibilitat i lleis

- -

Hi ha tantes llistes de comprovació i conjunts de pautes disponibles per a fonamentar les proves d’accessibilitat, que pot semblar aclaparador a primera vista. El nostre consell és que et familiaritzis amb les àrees bàsiques de què t’has d’ocupar i comprendre les estructures d’alt nivell de les directrius que més t'interessin.

- - - -

De manera que mentre que el WCAG és un conjunt de directrius, el teu país probablement disposa de lleis que regulen l’accessibilitat web o, almenys, l’accessibilitat dels serveis disponibles per al públic (que podrien incloure llocs web, televisió, espais físics, etc.). És una bona idea que et preocupis per esbrinar quines són aquestes lleis, perquè podria ser que tinguis algun tipus de responsabilitat legal si la gent es queixa.

- -

Tot i que sona molt seriós, de fet només cal que consideris l’accessibilitat com la prioritat principal de les teves pràctiques de desenvolupament web, tal com hem exposat abans. En cas de dubte, demana l’assessorament d’un advocat qualificat. Aquí no oferirem més consells sobre el tema, perquè no som advocats.

- -

API d'accessibilitat

- -

Els navegadors web fan ús de les API d’accessibilitat especial (proporcionades pel sistema operatiu subjacent), que exposen informació útil per a tecnologies assistencials (AT, assistive technologies): les AT solen fer ús d’informació semàntica, és a dir, que aquesta informació no inclou aplicació d’estil o JavaScript. Aquesta informació s’estructura en un arbre d’informació anomenat arbre d’accessibilitat.

- -

Els diferents sistemes operatius tenen diferents API d’accessibilitat disponibles:

- - - -

Si cau la informació semàntica d’origen que proporcionen els elements HTML de les teves aplicacions web, pots completar-la amb funcions de l’especificació WAI-ARIA, que afegeixen informació semàntica a l’arbre d’accessibilitat per a millorar-ne l’accessibilitat. Pots obtenir més informació sobre WAI-ARIA en el nostre article WAI-ARIA bàsic.

- -

Resum

- -

Aquest article t'hauria d'haver proporcionat una panoràmica útil i de gran nivell sobre l'accessibilitat, i mostrat per què és important i com pots integrar-la en el teu flux de treball. Ara també hauries de frisar per conèixer els detalls d’implementació que poden fer que els llocs web siguin accessibles, i començarem a fer-ho en la secció següent, i veurem per què l’HTML és una bona base per a l'accessibilitat.

- -

{{NextMenu("Learn/Accessibility/HTML", "Learn/Accessibility")}}

- -

En aquest mòdul

- - - -

Consulta també

- - diff --git a/files/ca/learn/accessibility/what_is_accessibility/index.html b/files/ca/learn/accessibility/what_is_accessibility/index.html new file mode 100644 index 0000000000..6d8891a20c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/accessibility/what_is_accessibility/index.html @@ -0,0 +1,211 @@ +--- +title: Què és l'accessibilitat? +slug: Learn/Accessibility/Que_es_accessibilitat +translation_of: Learn/Accessibility/What_is_accessibility +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/Accessibility/HTML", "Learn/Accessibility")}}
+ +

Aquest article inicia el mòdul fent ullada a què és l’accessibilitat: aquesta visió general inclou quins grups de persones hem de considerar i per què, quines eines utilitzen les persones per a interactuar amb el web i com podem fer que l’accessibilitat sigui una part del nostre lloc web.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i nocions bàsiques de com funcionen l'HTML i el CSS.
Objectiu:Adquirir familiaritat amb l’accessibilitat, inclòs què és i com t’afecta com a desenvolupador web.
+ +

Què és l'accessibilitat?

+ +

L’accessibilitat és la pràctica de fer que els llocs web siguin utilitzables per tantes persones com sigui possible. Tradicionalment pensem que es tracta de persones amb discapacitat, però el fet de fer accessibles els llocs web també beneficia altres grups, com els qui utilitzen dispositius mòbils o els qui tenen connexions de xarxa lentes.

+ +

També pots pensar en l’accessibilitat com el fet de tractar igual a tothom i oferir igualtat d’oportunitats, independentment de quines siguin les capacitats o les circumstàncies. De la mateixa manera que no està bé excloure algú d’accedir a un edifici perquè va en cadira de rodes (els edificis públics moderns solen tenir rampes o ascensors per a cadires de rodes), tampoc és correcte excloure d’un lloc web algú que té una discapacitat visual. Tots som diferents, però tots som humans, i tenim els mateixos drets com a humans.

+ +

Per això hem de fer les coses accessibles. L’accessibilitat dels llocs web forma part de la legislació d’alguns països, i et pot obrir un mercat significatiu, que d'altra manera no podria utilitzar els teus serveis ni comprar els teus productes.

+ +

La construcció de llocs accessibles beneficia a tothom:

+ + + +

En quins tipus de discapacitat ens hem de fixar?

+ +

Les persones amb discapacitat són igual de diverses que les persones sense discapacitat, i també ho són les discapacitats. La lliçó clau aquí és pensar més enllà de com utilitzes el teu ordinador i el web i començar a aprendre com l'utilitzen els altres, tu no ets els teus usuaris. A continuació s’expliquen els tipus principals de discapacitat que pots tenir en compte i les eines especials que s’utilitzen per a accedir al contingut web (conegudes com a tecnologies d’assistència o AT, d’assistive technologies).

+ +
+

Nota: La fitxa informativa sobre discapacitat i salut de l'Organització Mundial de la Salut estableix que «Més d'un milió de persones, aproximadament el 15% de la població mundial, tenen algun tipus de discapacitat» i «Entre 110 i 190 milions d'adults tenen dificultats importants de funcionament».

+
+ +

Les persones amb discapacitat visual

+ +

Les persones amb discapacitat visual inclouen persones amb ceguesa, poca visió i daltonisme. Moltes persones amb deficiències visuals utilitzen lupes de pantalla, que poden ser lupes físiques o les funcions de zoom del programari. La majoria de navegadors i sistemes operatius actuals tenen la capacitat de fer zoom. Alguns usuaris confien en lectors de pantalla, un programari que llegeix el text digital en veu alta. Alguns exemples de lectors de pantalla són:

+ + + +

Seria bo que et familiaritzessis amb els lectors de pantalla; també hauries de configurar un lector de pantalla i experimentar-hi per a fer-te una idea de com funciona. Consulta la nostra guia de lectors de pantalla per a proves de compatibilitat creuada entre navegadors per a obtenir més detalls sobre el seu ús. El vídeo següent proporciona un breu exemple de com és l'experiència.

+ +

{{EmbedYouTube("IK97XMibEws")}}

+ +

En termes estadístics, l'Organització Mundial de la Salut estima que «hi ha al voltant de 285 milions de persones amb deficiències visuals a tot el món: 39 milions són cegues i 246 tenen un nivell de visió baix». (Consulta l’informe sobre Dificultat visual i ceguesa). Es tracta d'una població d’usuaris molt gran i significativa, que no pots deixar escapar perquè el teu lloc web no es codifiqui correctament (parlem de gairebé el mateix nombre de persones que viuen a Estats Units d’Amèrica).

+ +

Les persones amb discapacitat auditiva

+ +

Altrament conegudes com persones amb deficiències auditives o persones sordes, aquest grup de persones es diferencia per tenir nivells auditius baixos o perquè, directament, no tenen sentit de l’oïda. Les persones amb deficiències auditives utilitzen AT (consulta els Dispositius assistents per a persones amb trastorns de l’audició, la veu, la parla o el llenguatge), però realment no hi ha AT específics per a l’ús d'un ordinador o un lloc web.

+ +

Tanmateix, hi ha tècniques específiques que proporcionen alternatives textuals al contingut d'àudio, que van des de transcripcions de text senzilles fins a pistes de text (és a dir, subtítols) que es poden mostrar juntament amb un vídeo. Més endavant, tractarem aquest tema en un article.

+ +

Les persones amb discapacitat auditiva també representen una base d’usuaris important. «466 milions de persones a tot el món tenen pèrdua auditiva», diu el full informatiu de l'Organització Mundial de la Salut per a la Sordesa i pèrdua auditiva.

+ +

Les persones amb problemes de mobilitat

+ +

Aquestes persones tenen discapacitats motrius, que poden ser per problemes purament físics (com la pèrdua de les extremitats o una paràlisi), o per trastorns neurològics/genètics que condueixen a debilitat o pèrdua de control en les extremitats. Algunes persones podrien tenir dificultats per a fer els moviments de mà necessaris per a utilitzar un ratolí, mentre que d’altres poden tenir afectacions més greus, potser una paràlisi significativa, fins al punt que necessitin utilitzar un punter de cap per a interactuar amb els ordinadors.

+ +

Aquest tipus de discapacitat també pot ser conseqüència d'una edat avançada, més que d'un traumatisme o una condició específica, o bé de les limitacions del maquinari (pot ser que alguns usuaris no tinguin un ratolí).

+ +

La manera en què afecta habitualment el treball del desenvolupador web és en el requisit que els controls siguin accessibles pel teclat; tractarem l’accessibilitat del teclat en articles posteriors del mòdul, però és una bona idea provar d’accedir a alguns llocs web utilitzant només el teclat per veure com te'n surts. Per exemple, pots utilitzar la tecla de tabulació per a desplaçar-te entre els diferents controls d'un formulari web? Pots trobar més detalls sobre els controls de teclat a la nostra secció Prova de compatibilitat creuada entre navegadors Ús original d’accessibilitat des del teclat.

+ +

En termes estadístics, un nombre important de persones presenta deficiències de mobilitat. Els centres dels EUA per al control i la prevenció de la discapacitat i el funcionament (adults no institucionalitzats de més de 18 anys) informen que el percentatge d’adults amb dificultats de motricitat física als Estats Units és del 16,1%.

+ +

Les persones amb problemes de cognició

+ +

El deteriorament cognitiu es refereix a una àmplia gamma de discapacitats, des de persones amb discapacitat intel·lectual que tenen les capacitats més limitades, fins a tots nosaltres, que a mesura que envellim tenim més dificultats per a pensar i recordar. La gamma inclou les persones amb malalties mentals com la depressió i l’esquizofrènia. També inclou persones amb discapacitats d'aprenentatge com la dislèxia o el trastorn d'hiperactivitat i dèficit d'atenció. És important destacar que, tot i que hi ha molta diversitat en les definicions clíniques de deficiències cognitives, les persones que les tenen experimenten un conjunt de problemes funcionals comuns, que inclouen dificultats per comprendre els continguts, recordar com fer tasques, i confusions causades per dissenys de pàgines web incoherents.

+ +

Una bona base d’accessibilitat per a persones amb deficiències cognitives inclou:

+ + + +

Notes

+ + + +

Implementar l'accessibilitat del teu projecte

+ +

Un mite comú de l’accessibilitat és que l’accessibilitat és un «cost afegit» a l'hora de crear un projecte. Aquest mite en realitat pot ser cert si:

+ + + +

Tanmateix, si consideres l'accessibilitat des del començament d'un projecte, el cost de fer la majoria del contingut accessible hauria de ser mínim.

+ +

Quan planifiquis el teu projecte, inclou les proves d’accessibilitat en el teu règim de proves, conjuntament amb les proves per a qualsevol altre segment de públic objectiu important (per exemple, navegadors per a equips d’escriptori o per a dispositius mòbils). Fes les proves tan aviat com et sigui possible i de manera continuada, fes proves automatitzades per a descobrir les quines característiques de programació falten (com ara que falti el text alternatiu de les imatges o que hi hagi text d’enllaços erroni; observa les relacions entre els elements i el seu context) i fes proves amb grups d’usuaris discapacitats per veure com es desenvolupen amb els elements web més complexos. Per exemple:

+ + + +

Pots i has de mantenir un seguiment de les possibles àrees problemàtiques del teu contingut que necessitaran més feina per a fer-lo accessible, assegura't que es fa una prova exhaustiva i pensa en solucions/alternatives. El contingut de text (com veuràs en l’article següent) és fàcil; però, i el contingut multimèdia i els gràfics 3D? Has de tenir present el pressupost del projecte i pensar de quines solucions disposes per a fer aquest contingut accessible. Una opció possible, tot i que costosa, és tenir transcrit tot el contingut multimèdia.

+ +

Sigues realista. El «100% d'accessibilitat» és un ideal que no es pot assolir, sempre hi haurà algun cas que tingui com a resultat que un usuari determinat trobi uns continguts determinats difícils d'utilitzar, però tot i això, hauries de fer tot allò que et sigui possible. Si tens previst incloure un gràfic 3D elaborat amb WebGL, potser voldràs incloure una taula de dades com a representació alternativa accessible de les dades. O, simplement, voldràs incloure la taula i desfer-te del gràfic de taules 3D: és accessible per a tothom, més ràpida de codificar, empra menys recursos de la CPU i és més fàcil de mantenir.

+ +

Ara bé, si treballes en un lloc web d’una galeria d’art que mostra obres d'art interessants en 3D, no seria raonable esperar que les obres fossin perfectament accessible per a persones amb deficiències visuals, ja que es tracta d'un mitjà totalment visual.

+ +

Per demostrar que et preocupa i has pensat en l’accessibilitat, publica una declaració d’accessibilitat en el teu lloc web en què es detalli quina és la teva política d’accessibilitat i quins passos has fet per a aconseguir que el lloc sigui accessible. Si algú es queixa que el teu lloc web té un problema d’accessibilitat, estableix-hi un diàleg, mostra empatia i pren les mesures raonables per a intentar solucionar el problema.

+ +
+

Nota: El nostre article sobre la Gestió de problemes d’accessibilitat comuns exposa especificacions d’accessibilitat que s’han de provar amb més detall.

+
+ +

En resum:

+ + + +

Directrius d’accessibilitat i lleis

+ +

Hi ha tantes llistes de comprovació i conjunts de pautes disponibles per a fonamentar les proves d’accessibilitat, que pot semblar aclaparador a primera vista. El nostre consell és que et familiaritzis amb les àrees bàsiques de què t’has d’ocupar i comprendre les estructures d’alt nivell de les directrius que més t'interessin.

+ + + +

De manera que mentre que el WCAG és un conjunt de directrius, el teu país probablement disposa de lleis que regulen l’accessibilitat web o, almenys, l’accessibilitat dels serveis disponibles per al públic (que podrien incloure llocs web, televisió, espais físics, etc.). És una bona idea que et preocupis per esbrinar quines són aquestes lleis, perquè podria ser que tinguis algun tipus de responsabilitat legal si la gent es queixa.

+ +

Tot i que sona molt seriós, de fet només cal que consideris l’accessibilitat com la prioritat principal de les teves pràctiques de desenvolupament web, tal com hem exposat abans. En cas de dubte, demana l’assessorament d’un advocat qualificat. Aquí no oferirem més consells sobre el tema, perquè no som advocats.

+ +

API d'accessibilitat

+ +

Els navegadors web fan ús de les API d’accessibilitat especial (proporcionades pel sistema operatiu subjacent), que exposen informació útil per a tecnologies assistencials (AT, assistive technologies): les AT solen fer ús d’informació semàntica, és a dir, que aquesta informació no inclou aplicació d’estil o JavaScript. Aquesta informació s’estructura en un arbre d’informació anomenat arbre d’accessibilitat.

+ +

Els diferents sistemes operatius tenen diferents API d’accessibilitat disponibles:

+ + + +

Si cau la informació semàntica d’origen que proporcionen els elements HTML de les teves aplicacions web, pots completar-la amb funcions de l’especificació WAI-ARIA, que afegeixen informació semàntica a l’arbre d’accessibilitat per a millorar-ne l’accessibilitat. Pots obtenir més informació sobre WAI-ARIA en el nostre article WAI-ARIA bàsic.

+ +

Resum

+ +

Aquest article t'hauria d'haver proporcionat una panoràmica útil i de gran nivell sobre l'accessibilitat, i mostrat per què és important i com pots integrar-la en el teu flux de treball. Ara també hauries de frisar per conèixer els detalls d’implementació que poden fer que els llocs web siguin accessibles, i començarem a fer-ho en la secció següent, i veurem per què l’HTML és una bona base per a l'accessibilitat.

+ +

{{NextMenu("Learn/Accessibility/HTML", "Learn/Accessibility")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + + +

Consulta també

+ + diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/a_cool_looking_box/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/a_cool_looking_box/index.html new file mode 100644 index 0000000000..3a4df8a2b2 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/a_cool_looking_box/index.html @@ -0,0 +1,85 @@ +--- +title: Una caixa d'aspecte interessant +slug: Learn/CSS/Caixes_estil/Caixa_aspecte_interessant +tags: + - Assessment + - Beginner + - CSS + - Learn + - backgrounds + - borders + - box + - box model + - effects +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/A_cool_looking_box +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_boxes/Creating_fancy_letterheaded_paper", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}
+ +

En aquesta avaluació, obtindreu una mica més de pràctica a l'hora de crear caixes d'aspecte interessant, intentant crear una caixa atractiva.

+ + + + + + + + + + + + +
Rrequisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió del model de caixa CSS i altres característiques relacionades amb la caixa, com ara les vores i els fons.
+ +

Punt de partida

+ +

Per començar aquesta avaluació, heu de:

+ + + +
+

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS independent, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

+
+ +

Resum del projecte

+ +

La vostra tasca és crear una caixa genial i de luxe i explorar que  podem tenir de divertit amb CSS.

+ +

Tasques generals

+ + + +

L'estil de la caixa

+ +

Ens agradaria que dissenyéssiu
+ el {{htmlelement("p")}} proporcionat, donant-li el següent:

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

+ +

+ +

Avaluació

+ +

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_boxes/Creating_fancy_letterheaded_paper", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/backgrounds_and_borders/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/backgrounds_and_borders/index.html new file mode 100644 index 0000000000..2e2ce4727c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/backgrounds_and_borders/index.html @@ -0,0 +1,307 @@ +--- +title: Fons i vores +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Fons_i_vores +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Backgrounds_and_borders +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

En aquest article veurem algunes de les coses creatives que pots fer amb fons i vores amb el CSS. Des d’afegir degradats o imatges de fons fins a arrodonir cantonades; els fons i les vores són la solució per a moltes qüestions d’estil en CSS.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre a aplicar estil al fons i la vora de les caixes.
+ +

Aplicar estil als fons amb CSS

+ +

La propietat CSS {{cssxref("background")}} és una propietat abreviada que substitueix un seguit de propietats de fons que presentarem en aquest article. Quan et trobes amb una propietat de fons complexa en un full d’estil, pot ser que et sembli una mica difícil d’entendre perquè es poden estar passant molts valors alhora.

+ +
.box {
+  background: linear-gradient(105deg, rgba(255,255,255,.2) 39%, rgba(51,56,57,1) 96%) center center / 400px 200px no-repeat,
+  url(big-star.png) center no-repeat, rebeccapurple;
+} 
+
+ +

Més endavant en aquest tutorial tornarem a l’objectiu de com funcionen les propietats abreviades, però primer fem un cop d’ull a les diverses coses que pots fer amb els fons amb el CSS, a partir de cadascuna de les propietats dels fons.

+ +

Els colors de fons

+ +

La propietat {{cssxref("background-color")}} defineix el color de fons de qualsevol element en CSS. La propietat accepta qualsevol color (<color>) vàlid. Un color de fons s'estén per sota del contingut i del farciment de la caixa.

+ +

En l'exemple següent hem utilitzat diversos valors de color per a afegir un color de fons a la caixa, un títol d’encapçalament i un element {{htmlelement("span")}}.

+ +

Juga a fer servir qualsevol valor de <color> disponible.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/color.html", '100%', 800)}}

+ +

Les imatges de fons

+ +

La propietat {{cssxref("background-image")}} permet visualitzar una imatge de fons en un element. En l'exemple següent hi ha dues caixes: una té una imatge de fons que és més gran que la caixa, l'altra té una imatge petita en forma d’estrella.

+ +

Aquest exemple mostra dues coses sobre les imatges de fons. La imatge gran no es redueix de manera predeterminada per a adaptar-se a la caixa, sinó que només en veiem un tros petit d’una cantonada, mentre que la imatge petita es mostra en mosaic fins a omplir la caixa. La imatge en aquest cas és en realitat una única estrella.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/background-image.html", '100%', 800)}}

+ +

Si especifiques un color de fons a més d'una imatge de fons, la imatge es mostra a sobre. Afegeix una propietat background-color a l'exemple de dalt i observa-ho en acció.

+ +

Control amb la propietat background-repeat

+ +

La propietat {{cssxref("background-repeat")}} s'utilitza per a controlar el comportament en mosaic de les imatges. Els valors disponibles són:

+ + + +

Prova aquests valors en l'exemple següent. Hem establert la propietat al valor no-repeat, de manera que només veuràs una estrella. Prova els diferents valors repeat-x i repeat-y i observa’n els efectes.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/repeat.html", '100%', 800)}}

+ +

Les mides de la imatge de fons

+ +

En l'exemple anterior hi ha una imatge gran que ha acabat retallada perquè és més gran que el fons. En aquest cas podríem utilitzar la propietat {{cssxref("background-size")}}, que pot prendre valors de longitud o percentatge, per a dimensionar la imatge i que s'ajusti al fons.

+ +

També pots utilitzar paraules clau:

+ + + +

En l'exemple següent hem utilitzat la imatge més gran de l'exemple anterior i unitats de longitud per dimensionar-la dins de la caixa. Observa que això ha distorsionat la imatge.

+ +

Fes la prova següent.

+ + + +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/size.html", '100%', 800)}}

+ +

La ubicació de la imatge de fons

+ +

La propietat {{cssxref("background-position")}} et permet triar la posició en què apareix la imatge de fons en la caixa a la qual s'aplica. Fa servir un sistema de coordenades en què el (0,0) és a la part superior esquerra de la caixa, i la caixa es posiciona sobre els eixos horitzontal (x) i vertical ((y).

+ +
+

Nota: El valor per defecte de background-position és (0,0).

+
+ +

Els valors de background-position més comuns prenen dos valors independents: un valor horitzontal seguit d'un valor vertical.

+ +

També pots utilitzar paraules clau com top i right (busca la resta de possibilitats en la pàgina sobre la propietat {{cssxref("background-position")}}):

+ +
.box {
+  background-image: url(star.png);
+  background-repeat: no-repeat;
+  background-position: top center;
+} 
+
+ +

I longituds i percentatges:

+ +
.box {
+  background-image: url(star.png);
+  background-repeat: no-repeat;
+  background-position: 20px 10%;
+} 
+
+ +

També pots barrejar valors de paraules clau amb longituds o percentatges, per exemple:

+ +
.box {
+  background-image: url(star.png);
+  background-repeat: no-repeat;
+  background-position: top 20px;
+}
+ +

Finalment, també pots utilitzar una sintaxi de 4 valors per a indicar una distància des de determinades cantonades de la caixa; la unitat de longitud en aquest cas és un desplaçament del valor que la precedeix. Així, doncs, en el CSS de sota, posicionem el fons a 20px de l’extrem superior i 10px de l’extrem dret:

+ +
.box {
+  background-image: url(star.png);
+  background-repeat: no-repeat;
+  background-position: top 20px right 10px;
+}
+ +

Juga amb aquests valors en l'exemple següent i mou l'estrella per la caixa.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/position.html", '100%', 800)}}

+ +
+

Nota: background-position és una propietat abreviada de {{cssxref ("background-position-x")}} i {{cssxref ("background-position-y")}}, que et permeten establir els diferents valors de posició de l'eix per separat.

+
+ +

Degradats de fons

+ +

Un degradat (quan s'utilitza per a un fons) actua igual que una imatge i també es defineix amb la propietat {{cssxref("background-image")}}.

+ +

Pots llegir més informació sobre els diferents tipus de degradats i què pots fer amb ells en la pàgina sobre els tipus de dades <gradient> de MDN. Una manera divertida de jugar amb els degradats és utilitzar un dels molts generadors de degradats CSS que hi ha disponibles al web, com aquest. Pots crear un degradat i copiar i enganxar el codi font que el genera.

+ +

Prova alguns degradats diferents en l'exemple següent. En les dues caixes hi ha, respectivament, un degradat lineal que s’estén per tota la caixa i un degradat radial amb una mida fixa, que per tant es repeteix.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/gradients.html", '100%', 800)}}

+ +

Múltiples imatges de fons

+ +

També és possible posar més d’una imatge de fons: especifica amb una sola propietat background-image els diversos valors, separats cadascun per una coma.

+ +

En fer-ho, pot passar que les imatges de fons es superposin entre elles. Els fons es disposen amb la darrera imatge de fons enumerada a la part inferior de la pila, i cada imatge anterior s’apila a sobre de la que la segueix en el codi.

+ +
+

Nota: Els degradats es poden barrejar feliçment amb imatges de fons normals.

+
+ +

Les altres propietats background-* també poden tenir valors separats per comes, de la mateixa manera que background-image:

+ +
background-image: url(image1.png), url(image2.png), url(image3.png), url(image1.png);
+background-repeat: no-repeat, repeat-x, repeat;
+background-position: 10px 20px,  top right;
+ +

Cada valor de les diverses propietats coincideix amb els valors que estan en la mateixa posició en les altres propietats. Aquí sobre, per exemple, el valor per a la propietat background-repeat d’image1 és no-repeat. Però, què passa quan propietats diferents tenen una quantitat diferent de valors? La resposta és que els valors que ocupen les posicions més petites s'alternen cíclicament: en l'exemple anterior hi ha quatre imatges de fons però només dos valors background-position. Les dues primeres posicions s’apliquen a les dues primeres imatges, i després els valores es tornen a assignar cíclicament: el valor de la primera posició s’aplica a image3, i el valor de segona posició, a image4.

+ +

Juguem! En l'exemple següent hem inclòs dues imatges. Per a comprovar l'ordre d'apilament, canvia la imatge de fons que apareix primer en la llista. O juga amb les altres propietats i canvia’n els valors de posició i mida, o la repetició.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/multiple-background-image.html", '100%', 800)}}

+ +

Ancoratge del fons

+ +

Una altra opció que hi ha disponible per als fons és especificar com es desplacen quan es desplaça el contingut. Això es controla amb la propietat {{cssxref("background-attachment")}}, que pot prendre els valors següents:

+ + + +

La propietat {{cssxref("background-attachment")}} només funciona quan hi ha contingut pel qual et pots desplaçar; hem preparat un exemple que mostra les diferències entre els tres valors: fes-hi un cop d’ull a background-attachment.html (també en pots consultar el codi font aquí).

+ +

Ús de la propietat abreviada background

+ +

Com hem esmentat al començament d'aquest article, sovint veuràs fons que estan especificats amb la propietat {{cssxref("background")}}. Aquesta propietat abreviada et permet configurar totes les propietats diferents alhora.

+ +

Si fas servir diversos fons, has d’especificar totes les propietats per al primer fons, i a continuació afegir-hi el fons següent, després d’una coma. En l'exemple següent hi ha un degradat amb una mida i una posició, i després un fons d'imatge amb no-repeat i una posició, i després un color.

+ +

Quan s’escriuen els valor abreviats de les imatges de fons cal seguir unes regles, per exemple:

+ + + +

Consulta la pàgina sobre {{cssxref("background")}} de MDN per a veure’n totes les possibilitats.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/background.html", '100%', 800)}}

+ +

Consideracions d’accessibilitat relatives als fons

+ +

Quan poses un text sobre una imatge o un color de fons, t’has d’assegurar que té prou contrast perquè els usuaris el poden llegir. Si poses una imatge de fons i el text s’hi llegeix a sobre, també has d'especificar un color de fons que permeti llegir el text si la imatge no es carrega.

+ +

Els lectors de pantalla no poden analitzar les imatges de fons, de manera que aquestes haurien de ser purament decoratives; qualsevol contingut important hauria de formar part de la pàgina HTML, i no estar continguda en segon pla.

+ +

Vores

+ +

En aprendre el model de caixes, vam descobrir com afecten les vores a la mida de la caixa. En aquesta secció veurem com emprar les vores de manera creativa. Normalment, quan afegim vores a un element amb CSS, utilitzem una propietat abreviada que estableix el color, l'amplada i l'estil de la vora en una línia de CSS.

+ +

Podem establir una vora per als quatre costats d'una caixa amb la propietat {{cssxref("border")}}:

+ +
.box {
+  border: 1px solid black;
+}
+ +

O podem establir una sola vora de la caixa, per exemple:

+ +
.box {
+  border-top: 1px solid black;
+}
+ +

Cadascuna d’aquestes propietats abreviades seria:

+ +
.box {
+  border-width: 1px;
+  border-style: solid;
+  border-color: black;
+}
+ +

I per a les no abreviades seria:

+ +
.box {
+  border-top-width: 1px;
+  border-top-style: solid;
+  border-top-color: black;
+}
+ +
+

Nota: Aquestes propietats de la vora superior, dreta, inferior i esquerra també tenen mapades propietats lògiques relacionades amb el mode d'escriptura del document (per exemple, text d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra, o de dalt a baix). Ho explorarem en l’article següent, que inclou el tractament del text en diverses direccions.

+
+ +

Amb les vores es poden emprar una gran varietat d'estils. En l'exemple següent hem utilitzat un estil de vora diferent per als quatre costats de la caixa. Juga amb l'estil, l'amplada i el color de la vora per veure com funcionen les vores.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/borders.html", '100%', 800)}}

+ +

Les cantonades arrodonides

+ +

L’arrodoniment de les cantonades d'una caixa s’aconsegueix amb la propietat {{cssxref("border-radius")}} i les propietats associades que es relacionen amb cada cantó de la caixa. Es poden utilitzar dues longituds o percentatges com a valor; el primer valor defineix el radi horitzontal, i el segon el radi vertical. En molts casos només faràs servir un valor, que s'utilitzarà per a tots dos.

+ +

Per exemple, pots fer que les quatre cantonades d’una caixa tinguin un radi de 10px:

+ +
.box {
+  border-radius: 10px;
+}
+ +

O que la cantonada superior dreta tingui un radi horitzontal d’1em i un radi vertical del 10%:

+ +
.box {
+  border-top-right-radius: 1em 10%;
+}
+ +

Hem fixat les quatre cantonades de l'exemple següent i després hem canviat els valors de l'extrem superior dret perquè sigui diferent. Juga amb els valors i canvia les cantonades. Consulta la pàgina de propietats de {{cssxref("border-radius")}} i esbrina les opcions de sintaxi disponibles.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/corners.html", '100%', 800)}}

+ +

Posa a prova les teves habilitats

+ +

Hem vist moltes coses en aquest article. Recordes la informació més important? Trobaràs més proves per verificar que retens la informació abans de seguir a Test your skills: Backgrounds and Borders.
+  

+ +

Resum

+ +

En aquest articles hem descobert força conceptes, i pots veure que hi ha molt per afegir a un fons o una vora d'una caixa. Consulta les diverses pàgines de propietat si vols obtenir més informació sobre alguna de les funcions que hem comentat. Cada pàgina de MDN té més exemples d’ús amb què pots jugar i ampliar els teus coneixements.

+ +

En el proper article descobrirem com interactua el mode d'escriptura del document amb el CSS. Què passa quan el text no flueix d'esquerra a dreta?

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament de continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git "a/files/ca/learn/css/building_blocks/cascada_i_her\303\250ncia/index.html" "b/files/ca/learn/css/building_blocks/cascada_i_her\303\250ncia/index.html" deleted file mode 100644 index 09a5e368eb..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/building_blocks/cascada_i_her\303\250ncia/index.html" +++ /dev/null @@ -1,333 +0,0 @@ ---- -title: Cascada i herència -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Cascada_i_herència -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance ---- -
{{LearnSidebar}}{{NextMenu("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

L’objectiu d’aquest article és desenvolupar la comprensió d’alguns dels conceptes més fonamentals del CSS (la cascada, l’especificitat i l’herència) que controlen com s’aplica el CSS a l’HTML i com es resolen els conflictes.

- -

Si bé pot semblar que és menys rellevant i una mica més acadèmic que algunes altres parts del curs, la seva comprensió t'estalviarà feina més endavant! T’animem a treballar aquesta secció en profunditat i comprovar que entens els conceptes abans de continuar endavant.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre què són la cascada i l'especificitat, i com funciona l'herència en CSS.
- -

Regles conflictives

- -

CSS significa fulls d'estil en cascada (cascading style sheets), i es molt important entendre la paraula, cascada; el comportament de la cascada és clau per a comprendre el CSS.

- -

En algun moment treballaràs en un projecte i trobaràs que el CSS que creus que s’hauria d’aplicar a un element no funciona. Normalment, el problema és que has creat dues regles que podrien aplicar-se al mateix element. La cascada i el concepte d’especificitat, que estan estretament relacionats, són mecanismes que controlen quina regla s'aplica quan hi ha aquest conflicte. La regla que dona estil al teu element pot ser que no sigui la que esperaves, per la qual cosa has d'entendre com funcionen aquests mecanismes.

- -

Aquí també és important el concepte d'herència, que significa que algunes propietats CSS per defecte hereten valors establerts per a l'element pare, i d'altres no. Això també pot causar algun comportament que potser no esperes.

- -

Comencem per fer una ullada ràpida als elements clau que tractem i, a continuació, examinarem com interaccionen entre si i amb el CSS. Poden semblar un conjunt de conceptes complicats d’entendre. A mesura que vagis adquirint pràctica a l'hora d’escriure CSS, se’t farà més evident la manera que té de funcionar.

- -

La cascada

- -

Fulls d’estil en cascada: en un nivell molt senzill això significa que l’ordre de les regles CSS és important; quan s’apliquen dues regles que tenen la mateixa especificitat, la que s’utilitza és l'última que surt al codi CSS.

- -

En l’exemple següent hi ha dues regles que podrien aplicar-se a h1. h1 acaba sent de color blau: aquestes regles tenen un selector idèntic i, per tant, porten la mateixa especificitat, de manera que l’última regla en el full d'estil guanya.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/cascade-simple.html", '100%', 400)}} 

- -

Especificitat

- -

L’especificitat és la manera com el navegador decideix quina regla s’aplica si diverses regles tenen selectors diferents i poden aplicar-se al mateix element. Bàsicament és una mesura de com d'específica serà la selecció d'un selector:

- - - -

Vegem-ne un exemple! A continuació, tornem a tenir dues regles que podrien aplicar-se a h1. L’encapçalament h1 següent acaba sent de color vermell: el selector de classe dona a aquesta regla una especificitat més alta, i per tant s'aplica encara que la regla amb el selector d'elements apareix més avall en el full d'estil.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/specificity-simple.html", '100%', 500)}} 

- -

Més endavant explicarem la puntuació de l'especificitat.

- -

Herència

- -

L’herència també s’ha d’entendre en aquest context: els elements fill hereten alguns valors de propietat CSS que s’han establert en els elements pare, i no n’hereten d’altres.

- -

Per exemple, si configures un element color i un font-family per a un element, aquest color i tipus de lletra també s’apliquen a tots els elements que hi hagi a dintre, tret que els hi hagis aplicat valors de color i lletra diferents directament.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/inheritance-simple.html", '100%', 550)}} 

- -

Algunes propietats no s'hereten. Per exemple, si estableixes una amplada ({{cssxref("width")}}) del 50% per a un element, cap dels seus elements descendents adquireix una amplada del 50% de l'amplada de l'element pare. Si fos així, seria molt frustrant utilitzar CSS!

- -
-

Nota: A les pàgines de referència de les propietats CSS de MDN, pots trobar un quadre d'informació tècnica, normalment a la part inferior de la secció d'especificacions, que enumera diversos punts de dades sobre aquesta propietat, inclòs si s'hereta o no. Consulta, per exemple, la secció Especificacions de la propietat del color.

-
- -

Entendre com interaccionen els conceptes

- -

Aquests tres conceptes controlen quin CSS s'aplica a cada element. En les seccions següents veurem com funcionen conjuntament. De vegades pot semblar una mica complicat, però començaràs a recordar-los a mesura que guanyis experiència amb el CSS, i sempre ho pots tornar a buscar si se t'obliden els detalls. Fins i tot als desenvolupadors experimentats els costa recordar tots els detalls.

- -

Comprendre l’herència

- -

Començarem per l'herència. En l'exemple següent hi ha un element {{HTMLElement("ul")}}, que conté dos nivells de llistes no ordenades. Hem definit per a l'element exterior <ul> una vora i un farciment, i n’hem canviat el color de la lletra.

- -

El color s’ha aplicat als fills directes i també als indirectes: els elements fill immediats (<li>) i els que hi ha a la primera llista imbricada. Després, hem afegit una classe special a la segona llista imbricada i hi hem aplicat un color diferent, el qual hereten els fills d’aquesta.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/inheritance.html", '100%', 700)}} 

- -

No s'hereten propietats com l'amplada (com ja s'ha esmentat), els marges, els farciments i les vores. Si els fills de la nostra llista haguessin d’heretar una vora, cada llista i element de llista obtindria una vora, i probablement no sigui un efecte que vulguem.

- -

Quines propietats s'hereten de manera predeterminada i quines no, es en bona mesura qüestió de sentit comú.

- -

Control de l’herència

- -

El CSS proporciona quatre valors especials de propietat universal per a controlar l’herència. Totes les propietats CSS admeten aquests valors.

- -
-
{{cssxref("inherit")}}
-
Estableix el valor de la propietat aplicat a un element seleccionat perquè sigui igual que el de l’element pare. Això, en efecte, «activa l'herència».
-
{{cssxref("initial")}}
-
Estableix que el valor de la propietat que s’aplica a l’element que se selecciona sigui igual que el valor que el full d'estil predeterminat del navegador estableix per a la propietat d’aquest element. Si el full d’estil predeterminat del navegador no estableix cap valor i la propietat s’hereta de manera natural, el valor de la propietat s’estableix en inherit.
-
{{cssxref("unset")}}
-
Restableix la propietat al seu valor natural, cosa que significa que si la propietat s’hereta naturalment, actua com a inherit, i en cas contrari, actua com a initial.
-
- -
-

Nota: També hi ha un valor més recent, {{cssxref("revert")}}, que té un suport limitat per part dels navegadors.

-
- -
-

Nota: Consulta la secció {{SectionOnPage("/en-US/docs/Web/CSS/Cascade", "Origin of CSS declarations")}} per obtenir més informació sobre cadascuna d'elles i el seu funcionament.

-
- -

Podem observar una llista d’enllaços i analitzar com funcionen els valors universals. L’exemple en viu següent et permet jugar amb el CSS i veure què passa si hi fas canvis. Jugar amb el codi és realment la millor manera d’arribar a conèixer l'HTML i el CSS.

- -

Per exemple:

- -
    -
  1. El segon element de llista té aplicada la classe my-class-1. Estableix el color que hereta l’element <a> que té imbricat. Com canvia el color de l'enllaç si suprimeixes la regla?
    2. -
  2. Entens per què el tercer i el quart enllaços són del color que són? Si no és així, repassa la descripció dels valors anteriors.
    3. -
  3. Quin dels enllaços canvia de color si defineixes un color nou per a l'element <a>, per exemple a { color: red; }?
    4. -
- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/keywords.html", '100%', 700)}} 

- -

Restablir tots els valors de propietat

- -

La propietat CSS abreviada all es pot utilitzar per a aplicar un d’aquests valors d’herència a (gairebé) totes les propietats alhora. El seu valor pot ser qualsevol dels valors d'herència (inherit, initial, unset o revert). És una manera còmoda de desfer els canvis que s’han aplicat a l’estil de manera que puguis tornar a un punt de partida conegut abans d'introduir canvis nous.

- -

En l’exemple següent hi ha dues citacions de bloc. La primera té un estil que s’aplica directament sobre la citació de bloc, mentre que la segona té una classe aplicada a la citació de bloc que estableix el valor de all en unset.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/all.html", '100%', 700)}} 

- -

Prova d’establir el valor all a alguns dels altres valors disponibles i observa quina és la diferència.

- -

Entendre la cascada

- -

Ara entenem per què un paràgraf que està profundament imbricat dins l'estructura del teu HTML és del mateix color que el CSS que s’ha especificat per a body, i entenem per què canvia el CSS que, de les lliçons introductòries, hem aplicat a algun element en qualsevol punt del document, ja sigui assignant CSS a un element o creant una classe. Ara farem una ullada de més a prop a com la cascada defineix quines regles CSS s'apliquen quan hi ha més d'un situació que pot aplicar estil a un element.

- -

Cal considerar tres factors, en un ordre d'importància creixent. Els posteriors anul·len els anteriors:

- -
    -
  1. Ordre dins el codi
    2. -
  2. Especificitat
    3. -
  3. Importància
    4. -
- -

Ara els analitzarem i descobrirem com els navegadors determinen quin CSS han d’aplicar.

- -

Ordre dins el codi

- -

Ja hem vist com l’ordre dins el codi és important en la cascada. Si hi ha més d’una regla, amb exactament el mateix pes, guanya la que apareix última en el CSS. Pots veure-ho com que les regles que són més properes a l'element sobreescriuen les anteriors fins que l'última guanya i estableix el disseny que es dona a l'element.

- -

Especificitat

- -

Un cop entès el fet que l’ordre dins el codi importa, en algun moment et pots topar amb una situació en què saps que no s’aplica la regla que apareix l’última en el full d’estil, sinó una d’anterior. Això es deu al fet que aquesta regla anterior té una especificitat més elevada: és més específica i, per tant, el navegador la tria per donar estil a l'element.

- -

Com hem vist abans en aquest article, un selector de classes té més pes que un selector d’elements, de manera que les propietats definides per a la classe anul·len les que s’apliquen directament per a l’element.

- -

Una observació important que cal fer aquí és que, tot i que pensem en selectors i regles que s’apliquen a l'element que seleccionen, no es sobreescriu tota la regla, sinó només les propietats que són iguals.

- -

Aquest comportament ajuda a evitar repeticions dins el CSS. Una pràctica habitual és definir estils genèrics per als elements bàsics, i després crear classes per a aquells que són diferents. Per exemple, en el full d’estil següent hem definit estils genèrics per a títols d’encapçalament de nivell 2 i després hem creat algunes classes que canvien només algunes propietats i valors. Els valors definits inicialment s'apliquen a tots els títols d’encapçalament, i els valors més específics s'apliquen als títols d’encapçalament en què s'ha establert alguna classe.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/mixing-rules.html", '100%', 700)}} 

- -

Observa ara com calcula l’especificitat el navegador. Ja saps que un selector d’elements té una especificitat baixa i una classe el pot sobreescriure. Essencialment s’atorga un valor en punts als diferents tipus de selectors i, si se sumen, s’obté el pes concret de cada selector, que pot avaluar-se respecte d’altres coincidències potencials.

- -

La quantitat d'especificitat que presenta un selector es mesura a partir de quatre valors (o components) diferents, que es poden entendre com si fossin milers, centenes, desenes i unitats; quatre dígits simples disposats en quatre columnes:

- -
    -
  1. Milers: suma un punt en aquesta columna si la declaració es troba continguda dins d’un atribut {{htmlattrxref("style")}}, també conegut com estil de línia. Aquestes declaracions no tenen selectors, de manera que la seva especificitat és sempre de 1.000.
    2. -
  2. Centenes: suma un punt en aquesta columna per cada selector d’identificador que està contingut en el selector global.
    3. -
  3. Desenes: suma un punt en aquesta columna per cada selector de classe, selector d'atributs o de pseudoclasse que està contingut dins del selector general.
    4. -
  4. Unitats: suma un punt en aquesta columna per cada selector d'elements o pseudoelement que està contingut dins del selector general.
    5. -
- -
-

Nota: El selector universal (*), els combinadors (+, >, ~, ' ') i la pseudoclasse de negació (:not) no tenen cap efecte sobre l'especificitat.

-
- -

La taula següent mostra alguns exemples aïllats per posar-te en situació. Estudia aquestes qüestions i assegura't d’entendre per què tenen aquestes especificitats. Encara no hem exposat detalladament els selectors, però pots trobar detalls de cada selector en la pàgina de referència dels selectors de MDN.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorMilersCentenesDesenesUnitatsEspecificitat total
h100010001
h1 + p::first-letter00030003
li > a[href*="en-US"] > .inline-warning00220022
#identifier01000100
Cap selector, amb una regla dins de l’atribut {{htmlattrxref ("style")}} d'un element10001000
- -

Abans de continuar endavant, observa un exemple en acció.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/specificity-boxes.html", '100%', 700)}} 

- -

Què hi passa, aquí? En primer lloc, només ens interessen les set primeres regles d’aquest exemple i, com ja deus haver observat, hem inclòs els seus valors d’especificitat en un comentari abans de cadascuna.

- - - -
    -
- -
-

Nota: Aquest ha estat només un exemple aproximat per facilitar-ne la comprensió. En realitat, cada tipus de selector té el seu nivell d'especificitat propi, que no pot ser sobreescrit per selectors amb un nivell d'especificitat inferior. Per exemple, una combinació de selectors d’una classe milió no podrien sobreescriure les regles d’un selector d’ID unitat.

- -

Una manera més precisa d’avaluar l’especificitat seria puntuar els nivells d’especificitat individualment començant pel més alt i descendint quan sigui necessari. Només quan hi hagi un empat entre puntuacions de selector dins d’un nivell d’especificitat, hauràs d'avaluar el nivell següent; en cas contrari, pots prescindir dels selectors de nivell d’especificitat inferior perquè mai podran sobreescriure els nivells d’especificitat més alts.

-
- -

!important

- -

Hi ha una element especial de CSS que podries utilitzar per substituir tots els càlculs anteriors, però has de tenir molta cura a l'hora de fer-lo servir: !important. S’utilitza per fer que una propietat i un valor particulars tinguin l’especificitat màxima; per tant, anul·la les regles normals de la cascada.

- -

Observa aquest exemple, en què hi ha dos paràgrafs, un dels quals té un selector d’ID.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/important.html", '100%', 700)}} 

- -

Fes-ne la prova i observa què succeeix. Si et costa d’entendre, prova d’eliminar algunes de les propietats i observa què passa:

- -
    -
  1. Veuràs que els valors {{cssxref("color")}} i {{cssxref("padding")}} de la tercera regla s'han aplicat, però {{cssxref("background-color")}} no ho ha fet. Per què? Els tres haurien d’aplicar-se sense cap problema, perquè les regles posteriors en l’ordre del codi en general anul·len les regles anteriors.
    2. -
  2. Tanmateix, les regles anteriors guanyen perquè els selectors de classe tenen una especificitat més alta que els selectors d’element.
    3. -
  3. Els dos elements tenen una {{htmlattrxref("class")}} better, però el segon té un {{htmlattrxref("id")}} winning. Com que els ID tenen una especificitat encara més elevada que les classes (només es pot tenir un element amb un determinat ID en una mateixa pàgina, però es poden tenir molts elements amb la mateixa classe: els selectors ID són molt específics amb allò que delimiten), el color de fons vermell i la vora negra d'1 píxel s'aplicaran tots dos estils al segon element, mentre que el primer element té un color de fons gris i cap vora, tal i com especifica la classe.
    4. -
  4. El segon element si adquireix un color de fons vermell, però no té cap vora. Per què? Perquè la declaració !important de la segona regla s’ha inclòs després de border: none, i això vol dir que aquesta declaració obté el valor de la vora border) de la regla anterior, tot i que l'ID té una especificitat més elevada.
    5. -
- -
-

Nota: L'única manera de substituir aquesta declaració !important seria incloure una altra declaració !important en una declaració amb la mateixa especificitat que es trobi més endavant en l'ordre del codi, o que presenti una especificitat més alta.

-
- -

És útil saber que !important existeix perquè sàpigues què és si t’ho trobes en el codi d’algú altre. Tanmateix, et recomanem fermament que no l'utilitzis tret que no tinguis cap altra alternativa. !important canvia el funcionament habitual de la cascada, de manera que pot complicar molt la resolució dels problemes de depuració de CSS, sobretot en un full d’estil.

- -

Una de les situacions en què potser l'has d'utilitzar és quan treballes en un CMS en què no pots editar els mòduls CSS bàsics, però vols substituir un estil que no es pot substituir de cap altra manera. Però, de debò, no ho facis servir si ho pots evitar!

- -

La importància de la ubicació del CSS

- -

Per acabar, és útil tenir en compte també que la importància d’una declaració CSS depèn de quin full d’estil s’especifica; és possible que els usuaris estableixin fulls d’estil personalitzats que anul·lin els estils del desenvolupador. Per exemple, l’usuari pot tenir una deficiència visual i pot voler definir una mida de lletra per a totes les pàgines web que visita que sigui el doble de la mida normal, per a poder llegir amb més facilitat.

- -

En resum

- -

Les declaracions que entren en conflicte s’aplicaran en l’ordre següent, en què les que apareixen amb posterioritat sempre reescriuen les anteriors:

- -
    -
  1. Declaracions en fulls d’estil d’agent d’usuari (per exemple, els estils predeterminats del navegador, que s’utilitzen quan no s’estableix cap altre estil).
    2. -
  2. Declaracions normals en fulls d’estil de l’usuari (estils personalitzats que estableix un usuari).
    3. -
  3. Declaracions normals en fulls d'estil d'autor (aquests són els estils que establim nosaltres, els desenvolupadors web).
    4. -
  4. Declaracions importants en fulls d’estil d’autor.
    5. -
  5. Declaracions importants en els fulls d'estil de l'usuari.
    6. -
- -

Té sentit que els fulls d’estil dels desenvolupadors web reemplacin els fulls d’estil dels usuaris, de manera que el disseny es pot mantenir tal i com es pretén, però a vegades els usuaris tenen bons motius per a anul·lar els estils dels desenvolupadors web, com ja s’ha esmentat; això es pot aconseguir amb !important en les regles d’estil.

- -

Posa a prova les teves habilitats

- -

Hem vist moltes coses en aquest article. Ets capaç de recordar-ne la informació més important? A Test your skills: the Cascade trobaràs més proves per verificar que has retingut aquesta informació abans de continuar.

- -

Què segueix?

- -

Si has entès el gruix d’aquest article, ja has començat a familiaritzar-te amb la mecànica fonamental del CSS. A continuació, examinarem els selectors amb detall.

- -

Si no has entès del tot els conceptes de la cascada, l'especificitat i l'herència, no et preocupis. Sens dubte, això és el més complicat que hem exposat fins ara, i a vegades fins i tot els desenvolupadors web professionals ho troben complicat. T’aconsellem que tornis a aquest article unes quantes vegades a mesura que avancis en el curs, i que hi continuïs pensant.

- -

Torna a aquest punt si comences a trobar-te amb problemes estranys amb estils que no s'apliquen com esperaves. Podria ser un problema d'especificitat.

- -

{{NextMenu("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depurar el CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/cascade_and_inheritance/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/cascade_and_inheritance/index.html new file mode 100644 index 0000000000..09a5e368eb --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/cascade_and_inheritance/index.html @@ -0,0 +1,333 @@ +--- +title: Cascada i herència +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Cascada_i_herència +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance +--- +
{{LearnSidebar}}{{NextMenu("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

L’objectiu d’aquest article és desenvolupar la comprensió d’alguns dels conceptes més fonamentals del CSS (la cascada, l’especificitat i l’herència) que controlen com s’aplica el CSS a l’HTML i com es resolen els conflictes.

+ +

Si bé pot semblar que és menys rellevant i una mica més acadèmic que algunes altres parts del curs, la seva comprensió t'estalviarà feina més endavant! T’animem a treballar aquesta secció en profunditat i comprovar que entens els conceptes abans de continuar endavant.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre què són la cascada i l'especificitat, i com funciona l'herència en CSS.
+ +

Regles conflictives

+ +

CSS significa fulls d'estil en cascada (cascading style sheets), i es molt important entendre la paraula, cascada; el comportament de la cascada és clau per a comprendre el CSS.

+ +

En algun moment treballaràs en un projecte i trobaràs que el CSS que creus que s’hauria d’aplicar a un element no funciona. Normalment, el problema és que has creat dues regles que podrien aplicar-se al mateix element. La cascada i el concepte d’especificitat, que estan estretament relacionats, són mecanismes que controlen quina regla s'aplica quan hi ha aquest conflicte. La regla que dona estil al teu element pot ser que no sigui la que esperaves, per la qual cosa has d'entendre com funcionen aquests mecanismes.

+ +

Aquí també és important el concepte d'herència, que significa que algunes propietats CSS per defecte hereten valors establerts per a l'element pare, i d'altres no. Això també pot causar algun comportament que potser no esperes.

+ +

Comencem per fer una ullada ràpida als elements clau que tractem i, a continuació, examinarem com interaccionen entre si i amb el CSS. Poden semblar un conjunt de conceptes complicats d’entendre. A mesura que vagis adquirint pràctica a l'hora d’escriure CSS, se’t farà més evident la manera que té de funcionar.

+ +

La cascada

+ +

Fulls d’estil en cascada: en un nivell molt senzill això significa que l’ordre de les regles CSS és important; quan s’apliquen dues regles que tenen la mateixa especificitat, la que s’utilitza és l'última que surt al codi CSS.

+ +

En l’exemple següent hi ha dues regles que podrien aplicar-se a h1. h1 acaba sent de color blau: aquestes regles tenen un selector idèntic i, per tant, porten la mateixa especificitat, de manera que l’última regla en el full d'estil guanya.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/cascade-simple.html", '100%', 400)}} 

+ +

Especificitat

+ +

L’especificitat és la manera com el navegador decideix quina regla s’aplica si diverses regles tenen selectors diferents i poden aplicar-se al mateix element. Bàsicament és una mesura de com d'específica serà la selecció d'un selector:

+ + + +

Vegem-ne un exemple! A continuació, tornem a tenir dues regles que podrien aplicar-se a h1. L’encapçalament h1 següent acaba sent de color vermell: el selector de classe dona a aquesta regla una especificitat més alta, i per tant s'aplica encara que la regla amb el selector d'elements apareix més avall en el full d'estil.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/specificity-simple.html", '100%', 500)}} 

+ +

Més endavant explicarem la puntuació de l'especificitat.

+ +

Herència

+ +

L’herència també s’ha d’entendre en aquest context: els elements fill hereten alguns valors de propietat CSS que s’han establert en els elements pare, i no n’hereten d’altres.

+ +

Per exemple, si configures un element color i un font-family per a un element, aquest color i tipus de lletra també s’apliquen a tots els elements que hi hagi a dintre, tret que els hi hagis aplicat valors de color i lletra diferents directament.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/inheritance-simple.html", '100%', 550)}} 

+ +

Algunes propietats no s'hereten. Per exemple, si estableixes una amplada ({{cssxref("width")}}) del 50% per a un element, cap dels seus elements descendents adquireix una amplada del 50% de l'amplada de l'element pare. Si fos així, seria molt frustrant utilitzar CSS!

+ +
+

Nota: A les pàgines de referència de les propietats CSS de MDN, pots trobar un quadre d'informació tècnica, normalment a la part inferior de la secció d'especificacions, que enumera diversos punts de dades sobre aquesta propietat, inclòs si s'hereta o no. Consulta, per exemple, la secció Especificacions de la propietat del color.

+
+ +

Entendre com interaccionen els conceptes

+ +

Aquests tres conceptes controlen quin CSS s'aplica a cada element. En les seccions següents veurem com funcionen conjuntament. De vegades pot semblar una mica complicat, però començaràs a recordar-los a mesura que guanyis experiència amb el CSS, i sempre ho pots tornar a buscar si se t'obliden els detalls. Fins i tot als desenvolupadors experimentats els costa recordar tots els detalls.

+ +

Comprendre l’herència

+ +

Començarem per l'herència. En l'exemple següent hi ha un element {{HTMLElement("ul")}}, que conté dos nivells de llistes no ordenades. Hem definit per a l'element exterior <ul> una vora i un farciment, i n’hem canviat el color de la lletra.

+ +

El color s’ha aplicat als fills directes i també als indirectes: els elements fill immediats (<li>) i els que hi ha a la primera llista imbricada. Després, hem afegit una classe special a la segona llista imbricada i hi hem aplicat un color diferent, el qual hereten els fills d’aquesta.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/inheritance.html", '100%', 700)}} 

+ +

No s'hereten propietats com l'amplada (com ja s'ha esmentat), els marges, els farciments i les vores. Si els fills de la nostra llista haguessin d’heretar una vora, cada llista i element de llista obtindria una vora, i probablement no sigui un efecte que vulguem.

+ +

Quines propietats s'hereten de manera predeterminada i quines no, es en bona mesura qüestió de sentit comú.

+ +

Control de l’herència

+ +

El CSS proporciona quatre valors especials de propietat universal per a controlar l’herència. Totes les propietats CSS admeten aquests valors.

+ +
+
{{cssxref("inherit")}}
+
Estableix el valor de la propietat aplicat a un element seleccionat perquè sigui igual que el de l’element pare. Això, en efecte, «activa l'herència».
+
{{cssxref("initial")}}
+
Estableix que el valor de la propietat que s’aplica a l’element que se selecciona sigui igual que el valor que el full d'estil predeterminat del navegador estableix per a la propietat d’aquest element. Si el full d’estil predeterminat del navegador no estableix cap valor i la propietat s’hereta de manera natural, el valor de la propietat s’estableix en inherit.
+
{{cssxref("unset")}}
+
Restableix la propietat al seu valor natural, cosa que significa que si la propietat s’hereta naturalment, actua com a inherit, i en cas contrari, actua com a initial.
+
+ +
+

Nota: També hi ha un valor més recent, {{cssxref("revert")}}, que té un suport limitat per part dels navegadors.

+
+ +
+

Nota: Consulta la secció {{SectionOnPage("/en-US/docs/Web/CSS/Cascade", "Origin of CSS declarations")}} per obtenir més informació sobre cadascuna d'elles i el seu funcionament.

+
+ +

Podem observar una llista d’enllaços i analitzar com funcionen els valors universals. L’exemple en viu següent et permet jugar amb el CSS i veure què passa si hi fas canvis. Jugar amb el codi és realment la millor manera d’arribar a conèixer l'HTML i el CSS.

+ +

Per exemple:

+ +
    +
  1. El segon element de llista té aplicada la classe my-class-1. Estableix el color que hereta l’element <a> que té imbricat. Com canvia el color de l'enllaç si suprimeixes la regla?
    2. +
  2. Entens per què el tercer i el quart enllaços són del color que són? Si no és així, repassa la descripció dels valors anteriors.
    3. +
  3. Quin dels enllaços canvia de color si defineixes un color nou per a l'element <a>, per exemple a { color: red; }?
    4. +
+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/keywords.html", '100%', 700)}} 

+ +

Restablir tots els valors de propietat

+ +

La propietat CSS abreviada all es pot utilitzar per a aplicar un d’aquests valors d’herència a (gairebé) totes les propietats alhora. El seu valor pot ser qualsevol dels valors d'herència (inherit, initial, unset o revert). És una manera còmoda de desfer els canvis que s’han aplicat a l’estil de manera que puguis tornar a un punt de partida conegut abans d'introduir canvis nous.

+ +

En l’exemple següent hi ha dues citacions de bloc. La primera té un estil que s’aplica directament sobre la citació de bloc, mentre que la segona té una classe aplicada a la citació de bloc que estableix el valor de all en unset.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/all.html", '100%', 700)}} 

+ +

Prova d’establir el valor all a alguns dels altres valors disponibles i observa quina és la diferència.

+ +

Entendre la cascada

+ +

Ara entenem per què un paràgraf que està profundament imbricat dins l'estructura del teu HTML és del mateix color que el CSS que s’ha especificat per a body, i entenem per què canvia el CSS que, de les lliçons introductòries, hem aplicat a algun element en qualsevol punt del document, ja sigui assignant CSS a un element o creant una classe. Ara farem una ullada de més a prop a com la cascada defineix quines regles CSS s'apliquen quan hi ha més d'un situació que pot aplicar estil a un element.

+ +

Cal considerar tres factors, en un ordre d'importància creixent. Els posteriors anul·len els anteriors:

+ +
    +
  1. Ordre dins el codi
    2. +
  2. Especificitat
    3. +
  3. Importància
    4. +
+ +

Ara els analitzarem i descobrirem com els navegadors determinen quin CSS han d’aplicar.

+ +

Ordre dins el codi

+ +

Ja hem vist com l’ordre dins el codi és important en la cascada. Si hi ha més d’una regla, amb exactament el mateix pes, guanya la que apareix última en el CSS. Pots veure-ho com que les regles que són més properes a l'element sobreescriuen les anteriors fins que l'última guanya i estableix el disseny que es dona a l'element.

+ +

Especificitat

+ +

Un cop entès el fet que l’ordre dins el codi importa, en algun moment et pots topar amb una situació en què saps que no s’aplica la regla que apareix l’última en el full d’estil, sinó una d’anterior. Això es deu al fet que aquesta regla anterior té una especificitat més elevada: és més específica i, per tant, el navegador la tria per donar estil a l'element.

+ +

Com hem vist abans en aquest article, un selector de classes té més pes que un selector d’elements, de manera que les propietats definides per a la classe anul·len les que s’apliquen directament per a l’element.

+ +

Una observació important que cal fer aquí és que, tot i que pensem en selectors i regles que s’apliquen a l'element que seleccionen, no es sobreescriu tota la regla, sinó només les propietats que són iguals.

+ +

Aquest comportament ajuda a evitar repeticions dins el CSS. Una pràctica habitual és definir estils genèrics per als elements bàsics, i després crear classes per a aquells que són diferents. Per exemple, en el full d’estil següent hem definit estils genèrics per a títols d’encapçalament de nivell 2 i després hem creat algunes classes que canvien només algunes propietats i valors. Els valors definits inicialment s'apliquen a tots els títols d’encapçalament, i els valors més específics s'apliquen als títols d’encapçalament en què s'ha establert alguna classe.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/mixing-rules.html", '100%', 700)}} 

+ +

Observa ara com calcula l’especificitat el navegador. Ja saps que un selector d’elements té una especificitat baixa i una classe el pot sobreescriure. Essencialment s’atorga un valor en punts als diferents tipus de selectors i, si se sumen, s’obté el pes concret de cada selector, que pot avaluar-se respecte d’altres coincidències potencials.

+ +

La quantitat d'especificitat que presenta un selector es mesura a partir de quatre valors (o components) diferents, que es poden entendre com si fossin milers, centenes, desenes i unitats; quatre dígits simples disposats en quatre columnes:

+ +
    +
  1. Milers: suma un punt en aquesta columna si la declaració es troba continguda dins d’un atribut {{htmlattrxref("style")}}, també conegut com estil de línia. Aquestes declaracions no tenen selectors, de manera que la seva especificitat és sempre de 1.000.
    2. +
  2. Centenes: suma un punt en aquesta columna per cada selector d’identificador que està contingut en el selector global.
    3. +
  3. Desenes: suma un punt en aquesta columna per cada selector de classe, selector d'atributs o de pseudoclasse que està contingut dins del selector general.
    4. +
  4. Unitats: suma un punt en aquesta columna per cada selector d'elements o pseudoelement que està contingut dins del selector general.
    5. +
+ +
+

Nota: El selector universal (*), els combinadors (+, >, ~, ' ') i la pseudoclasse de negació (:not) no tenen cap efecte sobre l'especificitat.

+
+ +

La taula següent mostra alguns exemples aïllats per posar-te en situació. Estudia aquestes qüestions i assegura't d’entendre per què tenen aquestes especificitats. Encara no hem exposat detalladament els selectors, però pots trobar detalls de cada selector en la pàgina de referència dels selectors de MDN.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorMilersCentenesDesenesUnitatsEspecificitat total
h100010001
h1 + p::first-letter00030003
li > a[href*="en-US"] > .inline-warning00220022
#identifier01000100
Cap selector, amb una regla dins de l’atribut {{htmlattrxref ("style")}} d'un element10001000
+ +

Abans de continuar endavant, observa un exemple en acció.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/specificity-boxes.html", '100%', 700)}} 

+ +

Què hi passa, aquí? En primer lloc, només ens interessen les set primeres regles d’aquest exemple i, com ja deus haver observat, hem inclòs els seus valors d’especificitat en un comentari abans de cadascuna.

+ + + +
    +
+ +
+

Nota: Aquest ha estat només un exemple aproximat per facilitar-ne la comprensió. En realitat, cada tipus de selector té el seu nivell d'especificitat propi, que no pot ser sobreescrit per selectors amb un nivell d'especificitat inferior. Per exemple, una combinació de selectors d’una classe milió no podrien sobreescriure les regles d’un selector d’ID unitat.

+ +

Una manera més precisa d’avaluar l’especificitat seria puntuar els nivells d’especificitat individualment començant pel més alt i descendint quan sigui necessari. Només quan hi hagi un empat entre puntuacions de selector dins d’un nivell d’especificitat, hauràs d'avaluar el nivell següent; en cas contrari, pots prescindir dels selectors de nivell d’especificitat inferior perquè mai podran sobreescriure els nivells d’especificitat més alts.

+
+ +

!important

+ +

Hi ha una element especial de CSS que podries utilitzar per substituir tots els càlculs anteriors, però has de tenir molta cura a l'hora de fer-lo servir: !important. S’utilitza per fer que una propietat i un valor particulars tinguin l’especificitat màxima; per tant, anul·la les regles normals de la cascada.

+ +

Observa aquest exemple, en què hi ha dos paràgrafs, un dels quals té un selector d’ID.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/cascade/important.html", '100%', 700)}} 

+ +

Fes-ne la prova i observa què succeeix. Si et costa d’entendre, prova d’eliminar algunes de les propietats i observa què passa:

+ +
    +
  1. Veuràs que els valors {{cssxref("color")}} i {{cssxref("padding")}} de la tercera regla s'han aplicat, però {{cssxref("background-color")}} no ho ha fet. Per què? Els tres haurien d’aplicar-se sense cap problema, perquè les regles posteriors en l’ordre del codi en general anul·len les regles anteriors.
    2. +
  2. Tanmateix, les regles anteriors guanyen perquè els selectors de classe tenen una especificitat més alta que els selectors d’element.
    3. +
  3. Els dos elements tenen una {{htmlattrxref("class")}} better, però el segon té un {{htmlattrxref("id")}} winning. Com que els ID tenen una especificitat encara més elevada que les classes (només es pot tenir un element amb un determinat ID en una mateixa pàgina, però es poden tenir molts elements amb la mateixa classe: els selectors ID són molt específics amb allò que delimiten), el color de fons vermell i la vora negra d'1 píxel s'aplicaran tots dos estils al segon element, mentre que el primer element té un color de fons gris i cap vora, tal i com especifica la classe.
    4. +
  4. El segon element si adquireix un color de fons vermell, però no té cap vora. Per què? Perquè la declaració !important de la segona regla s’ha inclòs després de border: none, i això vol dir que aquesta declaració obté el valor de la vora border) de la regla anterior, tot i que l'ID té una especificitat més elevada.
    5. +
+ +
+

Nota: L'única manera de substituir aquesta declaració !important seria incloure una altra declaració !important en una declaració amb la mateixa especificitat que es trobi més endavant en l'ordre del codi, o que presenti una especificitat més alta.

+
+ +

És útil saber que !important existeix perquè sàpigues què és si t’ho trobes en el codi d’algú altre. Tanmateix, et recomanem fermament que no l'utilitzis tret que no tinguis cap altra alternativa. !important canvia el funcionament habitual de la cascada, de manera que pot complicar molt la resolució dels problemes de depuració de CSS, sobretot en un full d’estil.

+ +

Una de les situacions en què potser l'has d'utilitzar és quan treballes en un CMS en què no pots editar els mòduls CSS bàsics, però vols substituir un estil que no es pot substituir de cap altra manera. Però, de debò, no ho facis servir si ho pots evitar!

+ +

La importància de la ubicació del CSS

+ +

Per acabar, és útil tenir en compte també que la importància d’una declaració CSS depèn de quin full d’estil s’especifica; és possible que els usuaris estableixin fulls d’estil personalitzats que anul·lin els estils del desenvolupador. Per exemple, l’usuari pot tenir una deficiència visual i pot voler definir una mida de lletra per a totes les pàgines web que visita que sigui el doble de la mida normal, per a poder llegir amb més facilitat.

+ +

En resum

+ +

Les declaracions que entren en conflicte s’aplicaran en l’ordre següent, en què les que apareixen amb posterioritat sempre reescriuen les anteriors:

+ +
    +
  1. Declaracions en fulls d’estil d’agent d’usuari (per exemple, els estils predeterminats del navegador, que s’utilitzen quan no s’estableix cap altre estil).
    2. +
  2. Declaracions normals en fulls d’estil de l’usuari (estils personalitzats que estableix un usuari).
    3. +
  3. Declaracions normals en fulls d'estil d'autor (aquests són els estils que establim nosaltres, els desenvolupadors web).
    4. +
  4. Declaracions importants en fulls d’estil d’autor.
    5. +
  5. Declaracions importants en els fulls d'estil de l'usuari.
    6. +
+ +

Té sentit que els fulls d’estil dels desenvolupadors web reemplacin els fulls d’estil dels usuaris, de manera que el disseny es pot mantenir tal i com es pretén, però a vegades els usuaris tenen bons motius per a anul·lar els estils dels desenvolupadors web, com ja s’ha esmentat; això es pot aconseguir amb !important en les regles d’estil.

+ +

Posa a prova les teves habilitats

+ +

Hem vist moltes coses en aquest article. Ets capaç de recordar-ne la informació més important? A Test your skills: the Cascade trobaràs més proves per verificar que has retingut aquesta informació abans de continuar.

+ +

Què segueix?

+ +

Si has entès el gruix d’aquest article, ja has començat a familiaritzar-te amb la mecànica fonamental del CSS. A continuació, examinarem els selectors amb detall.

+ +

Si no has entès del tot els conceptes de la cascada, l'especificitat i l'herència, no et preocupis. Sens dubte, això és el més complicat que hem exposat fins ara, i a vegades fins i tot els desenvolupadors web professionals ho troben complicat. T’aconsellem que tornis a aquest article unes quantes vegades a mesura que avancis en el curs, i que hi continuïs pensant.

+ +

Torna a aquest punt si comences a trobar-te amb problemes estranys amb estils que no s'apliquen com esperaves. Podria ser un problema d'especificitat.

+ +

{{NextMenu("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depurar el CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/creating_fancy_letterheaded_paper/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/creating_fancy_letterheaded_paper/index.html new file mode 100644 index 0000000000..2623d6d0dd --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/creating_fancy_letterheaded_paper/index.html @@ -0,0 +1,97 @@ +--- +title: Creació d'una carta amb encapçalat de fantasia +slug: Learn/CSS/Caixes_estil/Creació_carta +tags: + - Assessment + - Background + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - border + - borderBoxes + - letter + - letterhead + - letterheaded + - paper +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Creating_fancy_letterheaded_paper +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_boxes/Advanced_box_effects", "Learn/CSS/Styling_boxes/A_cool_looking_box", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}
+ +

Si voleu fer una impressió correcta, escriviu una carta amb un bon paper i una capçalera agradable pot ser un començament realment bo. En aquesta avaluació, us desafiarem a crear una plantilla en línia per aconseguir-ho.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió del model de caixa CSS i altres característiques relacionades amb la caixa, com ara la implementació de fons.
+ +

Punt de partida

+ +

Per començar aquesta avaluació, heu de:

+ + + +
+

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS independent, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

+
+ +

Resum del projecte

+ +

Se us ha donat els fitxers necessaris per crear una plantilla de paper amb capçalera. Només cal que col·loqueu els fitxers junts. Per arribar-hi, heu de:

+ +

La carta principal

+ + + +

El logotip

+ + + +

Consells i suggeriments

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

+ +

+ +

 

+ +

Avaluació

+ +

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_boxes/Advanced_box_effects", "Learn/CSS/Styling_boxes/A_cool_looking_box", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/debugging_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/debugging_css/index.html new file mode 100644 index 0000000000..273468969e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/debugging_css/index.html @@ -0,0 +1,198 @@ +--- +title: Depurar el CSS +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Depurar_el_CSS +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Debugging_CSS +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Styling_tables", "Learn/CSS/Building_blocks/Organizing", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

En escriure codi CSS de vegades et pots trobar que el teu CSS no fa el que esperes. Pot ser que esperis que un determinat selector coincideixi amb un element, i no passa; o que una caixa tingui una mida diferent de la que t’esperaves. Aquest article et proporciona orientacions sobre com es pot emprendre la depuració d’un problema en CSS i et mostra com les eines de desenvolupador (DevTools) que tots els navegadors moderns inclouen et poden ajudar a esbrinar què passa.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir informació bàsica sobre les eines de desenvolupador dels navegadors i aprendre a inspeccionar i editar el CSS de manera senzilla.
+ +

Com accedir a les eines de desenvolupador del navegador

+ +

L'article Què són les eines de desenvolupador dels navegadors és una guia actualitzada que explica com accedir a les eines de desenvolupament web en diversos navegadors i plataformes. Tot i que pots decidir fer el desenvolupament web majoritàriament en un navegador determinat, i per tant et familiaritzaràs amb les eines que inclou aquell navegador, val la pena saber com accedir-hi des d'altres navegadors. Això t’ajudarà si fas proves de les representacions que donen diferents navegadors.

+ +

També t’adonaràs que els diversos navegadors han decidit centrar-se en àrees diferents a l’hora de crear les eines de desenvolupador. Per exemple, en Firefox hi ha algunes eines excel·lents per a treballar visualment amb la compaginació amb CSS, que et permeten inspeccionar i editar Dissenys de graella, Flexbox i Formes. Ara bé, tots els diferents navegadors tenen eines fonamentals semblants; per exemple, per a inspeccionar les propietats i els valors que s’apliquen als elements de la teva pàgina i modificar-los des de l'editor.

+ +

En aquest article analitzarem algunes funcions útils de les eines de desenvolupador de Firefox per a treballar amb CSS. Per fer-ho, utilitzarem un fitxer d'exemple. Carrega’l en una pestanya nova si vols seguir-nos alhora, i obre les eines de desenvolupador tal com es descriu en l'article de l'enllaç anterior.

+ +

El DOM i el View Source

+ +

Una cosa que pot sorprendre els nouvinguts a DevTools és la diferència entre el que es veu quan mires el codi font d'una pàgina web o el fitxer HTML que hi ha penjat al servidor, i el que pots veure en la finestra HTML de DevTools. Tot i que s’assembla força al que es pot veure des de View Source, hi ha algunes diferències.

+ +

En el processat pel DOM, el navegador pot haver corregit un codi HTML mal escrit. Si has tancat un element de manera incorrecta, per exemple perquè has obert un <h2> però l’has tancat amb un </h3>, el navegador esbrina què volies fer i l'HTML del DOM tanca correctament l’etiqueta d’obertura <h2> amb l’etiqueta de tancament </h2> corresponent. El navegador també normalitza tot el codi HTML i el DOM mostra, a més, tots els canvis que s’hi fan amb JavaScript.

+ +

En canvi, View Source és simplement el codi font HTML que hi ha emmagatzemat en el servidor. L’arbre HTML de DevTools mostra exactament el que representa el navegador, de manera que et proporciona una visió detallada del que passa realment.

+ +

Inspecció del CSS aplicat

+ +

Selecciona un element de la teva pàgina, ja sigui fent clic amb el botó dret del ratolí o prement la tecla ctrl per seleccionar l'opció Inspeccionar, o selecciona’l en l'arbre HTML de l'esquerra de la pantalla de la interfície DevTools. Selecciona l'element amb la classe box1; aquest és el primer element de la pàgina que té una caixa que l’envolta.

+ +

Pàgina d'exemple per a aquest tutorial amb DevTools.

+ +

Si observes la vista de visualització de regles, Rules view, que hi ha a la dreta de l’HTML, pots veure les propietats i els valors CSS que s’apliquen a aquest element. S’hi veuen les regles que s’apliquen directament a la classe box1 i també les regles de CSS que la caixa hereta de l’element pare, en aquest cas <body>. Això és útil per a veure si s’aplica algun codi CSS que no esperes. Potser hi ha una regla que s’hereta d’un element pare i has d’afegir una regla que l’anul·li en el context d’aquest element.

+ +

També és útil la capacitat d’ampliar les propietats abreviades. En el nostre exemple hem fet servir la propietat abreviada margin.

+ +

Fes clic a la fletxa petita per a ampliar la vista i que se’n mostrin les diferents propietats sense abreviar i els valors.

+ +

Pots activar i desactivar els valors en la finestra de Visualització de regles quan aquest plafó està actiu; si hi passes el ratolí per sobre, apareixeran les caselles de verificació. Desmarca la casella de verificació d’una regla, per exemple border-radius i aquell CSS deixarà d’aplicar-se.

+ +

Pots utilitzar-ho per a fer una comparació entre A i B i decidir si alguna cosa es veu més bé amb una regla aplicada o no, i també per a ajudar a depurar-la. Per exemple, quan un disseny de pàgina web no funciona correctament i intentes esbrinar quina propietat provoca el problema.

+ +

Editar els valors

+ +

A més d’activar i desactivar propietats, pots editar-ne els valors. Pot ser que vulguis veure si un altre color escau més, o modificar la mida d'alguna cosa. Les DevTools et poden ajudar a estalviar molt de temps a l'hora d'editar un full d’estil i tornar a carregar la pàgina.

+ +

Amb l’element box1 seleccionat, fes clic en la mostra (el petit cercle de color) que mostra el color que s’aplica a la vora. S'obrirà un selector de colors i podràs provar amb colors diferents, que s'actualitzaran en temps real a la pàgina. De manera semblant pots canviar l'amplada o l'estil de la vora.

+ +

Taula d'estils de DevTools amb un selector de colors obert.

+ +

Afegir una propietat

+ +

Amb les DevTools pots afegir propietats. Que t'has adonat que no vols que la caixa hereti la mida de la lletra de l'element <body> i vols definir-hi una mida de lletra pròpia? Fes-ne primer la prova en les DevTools abans d’afegir-ho al teu fitxer CSS.

+ +

Fes clic en la clau de tancament de la regla i comença a introduir-hi una altra declaració; en el moment que comences a escriure, DevTools mostra una llista completa de les propietats que hi coincideixen. Selecciona la propietat per a la mida de la lletra (font-size) i introdueix-hi el valor que vols provar. També pots fer clic al botó + per a afegir una altra regla amb el mateix selector, i afegir-hi les regles noves.

+ +

El tauler DevTools quan afegeixes una propietat nova a les regles, amb l’eina de compleció automàtica oberta

+ +
+

Nota: També hi ha altres funcions útils en la vista de visualització de regles; per exemple, es ratllen les declaracions que tenen valors no vàlids. Pots obtenir més informació en l’article Examinar i editar el CSS.

+
+ +

Entendre el model de caixes

+ +

En articles anteriors hem parlat del model de caixes i del fet que tenim un model de caixes alternatiu que canvia la manera com es calculen les mides dels elements segons la mida que els proporciones, i també de l'àrea de farciment i els marges. Les DevTools et poden ajudar a entendre com es calcula la mida d'un element.

+ +

La vista de disposició mostra un esquema del model de caixes de l’element seleccionat, juntament amb una descripció de les propietats i els valors que canvien la manera com es disposa l’element en la pàgina. Inclou una descripció de les propietats que potser no has utilitzat explícitament sobre l'element, però que tenen valors inicials definits.

+ +

Una de les propietats que es detallen en aquesta taula és la propietat de dimensionament de caixa (box-sizing), que controla quin model de caixes utilitza l'element.

+ +

Compara les dues caixes amb les classes box1 i box2. Totes dues tenen definida la mateixa amplada (400px), però box1 és visualment més ampla. En la finestra de disseny pots veure que utilitza content-box. Aquest valor pren la mida que dones a l’element, i a continuació hi suma l’amplada de l'àrea de farciment i de les vores.

+ +

L’element amb una classe box2 fa servir border-box, de manera que aquí l’àrea de farciment i les vores es resten de la mida que has donat a l’element. Això significa que l'espai que ocupa la caixa en la pàgina és la mida exacta que has especificat, en el nostre cas: width: 400px.

+ +

La secció de compaginació dels DevTools

+ +
+

Nota: Obtén més informació sobre com examinar i inspeccionar el model de caixes.

+
+ +

Resolució de qüestions d'especificitat

+ +

De vegades durant el desenvolupament, però en particular quan necessites editar el CSS en un lloc que ja està en actiu, et trobes amb problemes per aconseguir que s’apliquin algunes regles CSS. No importa què facis, l'element simplement sembla que no entén la regla CSS. El que acostuma a passar és que un selector més específic anul·la els teus canvis, i aquí les DevTools et poden ajudar molt.

+ +

En el nostre fitxer d’exemple hi ha dues paraules incloses en un element <em>. Una es mostra de color carabassa, i l’altra de color rosa brillant. Al CSS hi hem aplicat:

+ +
em {
+  color: hotpink;
+  font-weight: bold;
+}
+ +

Per sobre de tot això, en el full d’estil hi ha una regla amb un selector .special:

+ +
.special {
+  color: orange;
+}
+ +

Com recordaràs de l'article sobre la cascada i l’herència en què comentem l’especificitat, els selectors de classe són més específics que els selectors d’elements, així que aquest és el valor que s’aplica. Les DevTools et poden ajudar a trobar aquest tipus de problemes, sobretot si la informació està amagada en algun lloc d'un extens full d'estil.

+ +

Inspecciona l'element <em> amb la classe .special i DevTools et mostrarà que el color que s'aplica és orange, i la propietat color aplicada a l'em està ratllada. Aquí pots veure que el selector de classe supera el selector d’elements.

+ +

Un element <code>em</code> seleccionat i inspeccionat amb DevTools per veure què anul•la el color.

+ +

Obtén més informació sobre les DevTools de Firefox

+ +

Hi ha molta informació sobre les DevTools de Firefox aquí a MDN. Dona una ullada a la secció principal de DevTools i consulta les Guies pràctiques per a obtenir més detalls sobre les qüestions que hem tractat breument en aquest article.

+ +

Problemes en depurar el CSS

+ +

Les DevTools poden ser de gran ajuda a l’hora de resoldre problemes en CSS, de manera que, què has de fer quan et trobes en una situació en què el CSS no es comporta com esperes? Els passos següents t’haurien d’ajudar.

+ +

Fes un pas enrere des del problema

+ +

Qualsevol problema de codificació pot ser frustrant, sobretot els problemes amb el CSS, perquè sovint no reps cap missatge d’error que et permeti de cercar en línia per ajudar-te a trobar una solució. Si et sents frustrat, allunyat de la qüestió durant un temps: passeja, pren-te un refresc, parla amb un company de feina o treballa en una altra cosa durant un temps. De vegades la solució apareix màgicament quan deixes de pensar en el problema i, fins i tot si no arriba, resulta molt més fàcil treballar quan et sent fresc.

+ +

Els teus HTML i CSS són vàlids?

+ +

Els navegadors esperen que tant el teu CSS com el teu HTML estiguin escrits correctament, però els navegadors també són molt indulgents i fan tot el possible per mostrar les teves pàgines web, encara que hi hagi errors d'etiquetatge. Si hi ha errors en el codi, el navegador ha de suposar què vols dir, i pot ser que prengui una decisió diferent de la que tenies en ment. A més, dos navegadors diferents podrien fer front al problema de maneres diferents. Per tant, un bon primer pas és executar tant el codi HTML com el CSS amb un validador, per a descobrir qualsevol error i esmenar-lo.

+ + + +

Les propietats i els valors són compatibles amb el navegador?

+ +

Els navegadors simplement ignoren el CSS que no entenen. Si la propietat o el valor que utilitzes no és compatible amb el navegador amb què fas les proves, no es trencarà res, però no s’aplicarà el CSS. Les DevTools en general ressalten d’alguna manera les propietats i els valors que no són compatibles. En la captura de pantalla següent, el navegador no admet el subvalor {{cssxref("grid-template-columns")}}.

+ +

Imatge de les DevTools del navegador amb el subvalor grid-template-columns: subgrid es mostra ratllat perquè aquest subvalor no és compatible.

+ +

També pots donar una ullada a les taules de compatibilitat del navegador que hi ha a la part inferior de cada pàgina de propietat del projecte MDN. Et mostren la compatibilitat del navegador per a aquesta propietat, sovint desglossada si hi ha compatibilitat per a algun ús de la propietat però no d’altres. La taula següent mostra les dades de compatibilitat per a la propietat {{cssxref("shape-outside")}}.

+ +

{{compat("css.shape-outside")}}

+ +

Alguna cosa anul·la el teu CSS?

+ +

Aquí és on la informació que has après sobre l’especificitat et resultarà molt útil. Si hi ha alguna regla que anul·la el que vols fer perquè té més especificitat, pots entrar en un joc molt frustrant per a intentar esbrinar què passa. Tanmateix, com es descriu més amunt, les DevTools et mostraran quin CSS s’aplica i podràs esbrinar com anul·lar-ho amb un nou selector que sigui prou específic.

+ +

Fer una prova reduïda del problema

+ +

Si el problema no es resol amb els passos anteriors, has d'investigar més. El millor que pots fer en aquest moment és crear una cosa que es coneix com a prova reduïda. Ser capaç de «reduir un problema» és una habilitat molt útil. T'ajuda a trobar problemes en el teu codi propi i en el dels teus companys, i també et permet informar d’errors i demanar ajuda de manera més efectiva.

+ +

Una prova reduïda és un exemple de codi que mostra el problema de la manera més senzilla possible, sense contingut ni estil. Això de vegades significa eliminar del teu disseny de pàgina web el codi problemàtic i fer-ne un petit exemple que només mostri aquest codi o aquesta funció.

+ +

Per a crear una prova reduïda:

+ +
    +
  1. Si el teu codi d’etiquetatge es genera dinàmicament (per exemple amb un CMS), fes una versió estàtica de la sortida que mostra el problema. Un lloc per compartir codi com CodePen és útil per a allotjar proves reduïdes, perquè aleshores són accessibles en línia i es poden compartir fàcilment amb els companys. Pots començar per visualitzar el codi d’origen de la pàgina i copiar l’HTML a CodePen; a continuació, inclou-hi qualsevol CSS i JavaScript rellevants. Després d'això, comprova si el problema encara hi és.
    2. +
  2. Si suprimir el JavaScript no fa desaparèixer el problema, no incloguis el JavaScript. Si suprimir el JavaScript fa desaparèixer el problema, elimina tant de JavaScript com et sigui possible, i deixa-hi només el que origina el problema.
    3. +
  3. Elimina qualsevol codi HTML que no contribueixi al problema. Elimina components, o fins i tot elements principals del disseny de pàgina. Un cop més, prova de reduir al mínim el codi mentre encara es mostri el problema.
    4. +
  4. Elimina qualsevol CSS que no afecti el problema.
    5. +
+ +

En aquest procés podràs descobrir què causa el problema, o com a mínim el podràs activar i desactivar en eliminar-ne quelcom específic. Val la pena afegir alguns comentaris al codi a mesura que descobreixes coses. Si has de demanar ajuda, aquests comentaris mostraran a la persona que t'ajuda el que ja has provat. O també et pot acabar de donar prou informació per a poder cercar problemes i situacions semblants.

+ +

Si encara no trobes la solució del problema, tenir una prova reduïda et permet demanar ajuda, publicar-la en un fòrum o mostrar-la a un col·laborador. És molt més probable obtenir ajuda si mostres que abans de fer-ho t’has pres la feina de reduir el problema i esbrinar exactament on passa. Aleshores, un desenvolupador amb més experiència pot ser capaç de detectar el problema ràpidament i orientar-te en la direcció correcta; o, encara que no sigui així, la teva prova reduïda els permetrà de donar-hi una ullada ràpida i, potser, oferir-te una mica d'ajuda.

+ +

En el cas que el problema sigui un error en un navegador, la prova reduïda també es pot fer servir per a enviar un informe d’errors al proveïdor del navegador corresponent (per exemple, a la pàgina web bugzilla de Mozilla).

+ +

A mesura que adquireixis més experiència amb el CSS aprendràs a veure amb més facilitat on hi ha els problemes. Tanmateix, fins i tot els més experimentats de nosaltres ens trobem de vegades barrinant què dimonis passa aquí. Adoptar un enfocament metòdic, fer una prova reduïda i explicar el problema a algú són possibilitats que acostumen a donar un bon resultat a l'hora de trobar una solució.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Styling_tables", "Learn/CSS/Building_blocks/Organizing", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements amb el CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/depurar_el_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/depurar_el_css/index.html deleted file mode 100644 index 273468969e..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/depurar_el_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,198 +0,0 @@ ---- -title: Depurar el CSS -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Depurar_el_CSS -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Debugging_CSS ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Styling_tables", "Learn/CSS/Building_blocks/Organizing", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

En escriure codi CSS de vegades et pots trobar que el teu CSS no fa el que esperes. Pot ser que esperis que un determinat selector coincideixi amb un element, i no passa; o que una caixa tingui una mida diferent de la que t’esperaves. Aquest article et proporciona orientacions sobre com es pot emprendre la depuració d’un problema en CSS i et mostra com les eines de desenvolupador (DevTools) que tots els navegadors moderns inclouen et poden ajudar a esbrinar què passa.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir informació bàsica sobre les eines de desenvolupador dels navegadors i aprendre a inspeccionar i editar el CSS de manera senzilla.
- -

Com accedir a les eines de desenvolupador del navegador

- -

L'article Què són les eines de desenvolupador dels navegadors és una guia actualitzada que explica com accedir a les eines de desenvolupament web en diversos navegadors i plataformes. Tot i que pots decidir fer el desenvolupament web majoritàriament en un navegador determinat, i per tant et familiaritzaràs amb les eines que inclou aquell navegador, val la pena saber com accedir-hi des d'altres navegadors. Això t’ajudarà si fas proves de les representacions que donen diferents navegadors.

- -

També t’adonaràs que els diversos navegadors han decidit centrar-se en àrees diferents a l’hora de crear les eines de desenvolupador. Per exemple, en Firefox hi ha algunes eines excel·lents per a treballar visualment amb la compaginació amb CSS, que et permeten inspeccionar i editar Dissenys de graella, Flexbox i Formes. Ara bé, tots els diferents navegadors tenen eines fonamentals semblants; per exemple, per a inspeccionar les propietats i els valors que s’apliquen als elements de la teva pàgina i modificar-los des de l'editor.

- -

En aquest article analitzarem algunes funcions útils de les eines de desenvolupador de Firefox per a treballar amb CSS. Per fer-ho, utilitzarem un fitxer d'exemple. Carrega’l en una pestanya nova si vols seguir-nos alhora, i obre les eines de desenvolupador tal com es descriu en l'article de l'enllaç anterior.

- -

El DOM i el View Source

- -

Una cosa que pot sorprendre els nouvinguts a DevTools és la diferència entre el que es veu quan mires el codi font d'una pàgina web o el fitxer HTML que hi ha penjat al servidor, i el que pots veure en la finestra HTML de DevTools. Tot i que s’assembla força al que es pot veure des de View Source, hi ha algunes diferències.

- -

En el processat pel DOM, el navegador pot haver corregit un codi HTML mal escrit. Si has tancat un element de manera incorrecta, per exemple perquè has obert un <h2> però l’has tancat amb un </h3>, el navegador esbrina què volies fer i l'HTML del DOM tanca correctament l’etiqueta d’obertura <h2> amb l’etiqueta de tancament </h2> corresponent. El navegador també normalitza tot el codi HTML i el DOM mostra, a més, tots els canvis que s’hi fan amb JavaScript.

- -

En canvi, View Source és simplement el codi font HTML que hi ha emmagatzemat en el servidor. L’arbre HTML de DevTools mostra exactament el que representa el navegador, de manera que et proporciona una visió detallada del que passa realment.

- -

Inspecció del CSS aplicat

- -

Selecciona un element de la teva pàgina, ja sigui fent clic amb el botó dret del ratolí o prement la tecla ctrl per seleccionar l'opció Inspeccionar, o selecciona’l en l'arbre HTML de l'esquerra de la pantalla de la interfície DevTools. Selecciona l'element amb la classe box1; aquest és el primer element de la pàgina que té una caixa que l’envolta.

- -

Pàgina d'exemple per a aquest tutorial amb DevTools.

- -

Si observes la vista de visualització de regles, Rules view, que hi ha a la dreta de l’HTML, pots veure les propietats i els valors CSS que s’apliquen a aquest element. S’hi veuen les regles que s’apliquen directament a la classe box1 i també les regles de CSS que la caixa hereta de l’element pare, en aquest cas <body>. Això és útil per a veure si s’aplica algun codi CSS que no esperes. Potser hi ha una regla que s’hereta d’un element pare i has d’afegir una regla que l’anul·li en el context d’aquest element.

- -

També és útil la capacitat d’ampliar les propietats abreviades. En el nostre exemple hem fet servir la propietat abreviada margin.

- -

Fes clic a la fletxa petita per a ampliar la vista i que se’n mostrin les diferents propietats sense abreviar i els valors.

- -

Pots activar i desactivar els valors en la finestra de Visualització de regles quan aquest plafó està actiu; si hi passes el ratolí per sobre, apareixeran les caselles de verificació. Desmarca la casella de verificació d’una regla, per exemple border-radius i aquell CSS deixarà d’aplicar-se.

- -

Pots utilitzar-ho per a fer una comparació entre A i B i decidir si alguna cosa es veu més bé amb una regla aplicada o no, i també per a ajudar a depurar-la. Per exemple, quan un disseny de pàgina web no funciona correctament i intentes esbrinar quina propietat provoca el problema.

- -

Editar els valors

- -

A més d’activar i desactivar propietats, pots editar-ne els valors. Pot ser que vulguis veure si un altre color escau més, o modificar la mida d'alguna cosa. Les DevTools et poden ajudar a estalviar molt de temps a l'hora d'editar un full d’estil i tornar a carregar la pàgina.

- -

Amb l’element box1 seleccionat, fes clic en la mostra (el petit cercle de color) que mostra el color que s’aplica a la vora. S'obrirà un selector de colors i podràs provar amb colors diferents, que s'actualitzaran en temps real a la pàgina. De manera semblant pots canviar l'amplada o l'estil de la vora.

- -

Taula d'estils de DevTools amb un selector de colors obert.

- -

Afegir una propietat

- -

Amb les DevTools pots afegir propietats. Que t'has adonat que no vols que la caixa hereti la mida de la lletra de l'element <body> i vols definir-hi una mida de lletra pròpia? Fes-ne primer la prova en les DevTools abans d’afegir-ho al teu fitxer CSS.

- -

Fes clic en la clau de tancament de la regla i comença a introduir-hi una altra declaració; en el moment que comences a escriure, DevTools mostra una llista completa de les propietats que hi coincideixen. Selecciona la propietat per a la mida de la lletra (font-size) i introdueix-hi el valor que vols provar. També pots fer clic al botó + per a afegir una altra regla amb el mateix selector, i afegir-hi les regles noves.

- -

El tauler DevTools quan afegeixes una propietat nova a les regles, amb l’eina de compleció automàtica oberta

- -
-

Nota: També hi ha altres funcions útils en la vista de visualització de regles; per exemple, es ratllen les declaracions que tenen valors no vàlids. Pots obtenir més informació en l’article Examinar i editar el CSS.

-
- -

Entendre el model de caixes

- -

En articles anteriors hem parlat del model de caixes i del fet que tenim un model de caixes alternatiu que canvia la manera com es calculen les mides dels elements segons la mida que els proporciones, i també de l'àrea de farciment i els marges. Les DevTools et poden ajudar a entendre com es calcula la mida d'un element.

- -

La vista de disposició mostra un esquema del model de caixes de l’element seleccionat, juntament amb una descripció de les propietats i els valors que canvien la manera com es disposa l’element en la pàgina. Inclou una descripció de les propietats que potser no has utilitzat explícitament sobre l'element, però que tenen valors inicials definits.

- -

Una de les propietats que es detallen en aquesta taula és la propietat de dimensionament de caixa (box-sizing), que controla quin model de caixes utilitza l'element.

- -

Compara les dues caixes amb les classes box1 i box2. Totes dues tenen definida la mateixa amplada (400px), però box1 és visualment més ampla. En la finestra de disseny pots veure que utilitza content-box. Aquest valor pren la mida que dones a l’element, i a continuació hi suma l’amplada de l'àrea de farciment i de les vores.

- -

L’element amb una classe box2 fa servir border-box, de manera que aquí l’àrea de farciment i les vores es resten de la mida que has donat a l’element. Això significa que l'espai que ocupa la caixa en la pàgina és la mida exacta que has especificat, en el nostre cas: width: 400px.

- -

La secció de compaginació dels DevTools

- -
-

Nota: Obtén més informació sobre com examinar i inspeccionar el model de caixes.

-
- -

Resolució de qüestions d'especificitat

- -

De vegades durant el desenvolupament, però en particular quan necessites editar el CSS en un lloc que ja està en actiu, et trobes amb problemes per aconseguir que s’apliquin algunes regles CSS. No importa què facis, l'element simplement sembla que no entén la regla CSS. El que acostuma a passar és que un selector més específic anul·la els teus canvis, i aquí les DevTools et poden ajudar molt.

- -

En el nostre fitxer d’exemple hi ha dues paraules incloses en un element <em>. Una es mostra de color carabassa, i l’altra de color rosa brillant. Al CSS hi hem aplicat:

- -
em {
-  color: hotpink;
-  font-weight: bold;
-}
- -

Per sobre de tot això, en el full d’estil hi ha una regla amb un selector .special:

- -
.special {
-  color: orange;
-}
- -

Com recordaràs de l'article sobre la cascada i l’herència en què comentem l’especificitat, els selectors de classe són més específics que els selectors d’elements, així que aquest és el valor que s’aplica. Les DevTools et poden ajudar a trobar aquest tipus de problemes, sobretot si la informació està amagada en algun lloc d'un extens full d'estil.

- -

Inspecciona l'element <em> amb la classe .special i DevTools et mostrarà que el color que s'aplica és orange, i la propietat color aplicada a l'em està ratllada. Aquí pots veure que el selector de classe supera el selector d’elements.

- -

Un element <code>em</code> seleccionat i inspeccionat amb DevTools per veure què anul•la el color.

- -

Obtén més informació sobre les DevTools de Firefox

- -

Hi ha molta informació sobre les DevTools de Firefox aquí a MDN. Dona una ullada a la secció principal de DevTools i consulta les Guies pràctiques per a obtenir més detalls sobre les qüestions que hem tractat breument en aquest article.

- -

Problemes en depurar el CSS

- -

Les DevTools poden ser de gran ajuda a l’hora de resoldre problemes en CSS, de manera que, què has de fer quan et trobes en una situació en què el CSS no es comporta com esperes? Els passos següents t’haurien d’ajudar.

- -

Fes un pas enrere des del problema

- -

Qualsevol problema de codificació pot ser frustrant, sobretot els problemes amb el CSS, perquè sovint no reps cap missatge d’error que et permeti de cercar en línia per ajudar-te a trobar una solució. Si et sents frustrat, allunyat de la qüestió durant un temps: passeja, pren-te un refresc, parla amb un company de feina o treballa en una altra cosa durant un temps. De vegades la solució apareix màgicament quan deixes de pensar en el problema i, fins i tot si no arriba, resulta molt més fàcil treballar quan et sent fresc.

- -

Els teus HTML i CSS són vàlids?

- -

Els navegadors esperen que tant el teu CSS com el teu HTML estiguin escrits correctament, però els navegadors també són molt indulgents i fan tot el possible per mostrar les teves pàgines web, encara que hi hagi errors d'etiquetatge. Si hi ha errors en el codi, el navegador ha de suposar què vols dir, i pot ser que prengui una decisió diferent de la que tenies en ment. A més, dos navegadors diferents podrien fer front al problema de maneres diferents. Per tant, un bon primer pas és executar tant el codi HTML com el CSS amb un validador, per a descobrir qualsevol error i esmenar-lo.

- - - -

Les propietats i els valors són compatibles amb el navegador?

- -

Els navegadors simplement ignoren el CSS que no entenen. Si la propietat o el valor que utilitzes no és compatible amb el navegador amb què fas les proves, no es trencarà res, però no s’aplicarà el CSS. Les DevTools en general ressalten d’alguna manera les propietats i els valors que no són compatibles. En la captura de pantalla següent, el navegador no admet el subvalor {{cssxref("grid-template-columns")}}.

- -

Imatge de les DevTools del navegador amb el subvalor grid-template-columns: subgrid es mostra ratllat perquè aquest subvalor no és compatible.

- -

També pots donar una ullada a les taules de compatibilitat del navegador que hi ha a la part inferior de cada pàgina de propietat del projecte MDN. Et mostren la compatibilitat del navegador per a aquesta propietat, sovint desglossada si hi ha compatibilitat per a algun ús de la propietat però no d’altres. La taula següent mostra les dades de compatibilitat per a la propietat {{cssxref("shape-outside")}}.

- -

{{compat("css.shape-outside")}}

- -

Alguna cosa anul·la el teu CSS?

- -

Aquí és on la informació que has après sobre l’especificitat et resultarà molt útil. Si hi ha alguna regla que anul·la el que vols fer perquè té més especificitat, pots entrar en un joc molt frustrant per a intentar esbrinar què passa. Tanmateix, com es descriu més amunt, les DevTools et mostraran quin CSS s’aplica i podràs esbrinar com anul·lar-ho amb un nou selector que sigui prou específic.

- -

Fer una prova reduïda del problema

- -

Si el problema no es resol amb els passos anteriors, has d'investigar més. El millor que pots fer en aquest moment és crear una cosa que es coneix com a prova reduïda. Ser capaç de «reduir un problema» és una habilitat molt útil. T'ajuda a trobar problemes en el teu codi propi i en el dels teus companys, i també et permet informar d’errors i demanar ajuda de manera més efectiva.

- -

Una prova reduïda és un exemple de codi que mostra el problema de la manera més senzilla possible, sense contingut ni estil. Això de vegades significa eliminar del teu disseny de pàgina web el codi problemàtic i fer-ne un petit exemple que només mostri aquest codi o aquesta funció.

- -

Per a crear una prova reduïda:

- -
    -
  1. Si el teu codi d’etiquetatge es genera dinàmicament (per exemple amb un CMS), fes una versió estàtica de la sortida que mostra el problema. Un lloc per compartir codi com CodePen és útil per a allotjar proves reduïdes, perquè aleshores són accessibles en línia i es poden compartir fàcilment amb els companys. Pots començar per visualitzar el codi d’origen de la pàgina i copiar l’HTML a CodePen; a continuació, inclou-hi qualsevol CSS i JavaScript rellevants. Després d'això, comprova si el problema encara hi és.
    2. -
  2. Si suprimir el JavaScript no fa desaparèixer el problema, no incloguis el JavaScript. Si suprimir el JavaScript fa desaparèixer el problema, elimina tant de JavaScript com et sigui possible, i deixa-hi només el que origina el problema.
    3. -
  3. Elimina qualsevol codi HTML que no contribueixi al problema. Elimina components, o fins i tot elements principals del disseny de pàgina. Un cop més, prova de reduir al mínim el codi mentre encara es mostri el problema.
    4. -
  4. Elimina qualsevol CSS que no afecti el problema.
    5. -
- -

En aquest procés podràs descobrir què causa el problema, o com a mínim el podràs activar i desactivar en eliminar-ne quelcom específic. Val la pena afegir alguns comentaris al codi a mesura que descobreixes coses. Si has de demanar ajuda, aquests comentaris mostraran a la persona que t'ajuda el que ja has provat. O també et pot acabar de donar prou informació per a poder cercar problemes i situacions semblants.

- -

Si encara no trobes la solució del problema, tenir una prova reduïda et permet demanar ajuda, publicar-la en un fòrum o mostrar-la a un col·laborador. És molt més probable obtenir ajuda si mostres que abans de fer-ho t’has pres la feina de reduir el problema i esbrinar exactament on passa. Aleshores, un desenvolupador amb més experiència pot ser capaç de detectar el problema ràpidament i orientar-te en la direcció correcta; o, encara que no sigui així, la teva prova reduïda els permetrà de donar-hi una ullada ràpida i, potser, oferir-te una mica d'ajuda.

- -

En el cas que el problema sigui un error en un navegador, la prova reduïda també es pot fer servir per a enviar un informe d’errors al proveïdor del navegador corresponent (per exemple, a la pàgina web bugzilla de Mozilla).

- -

A mesura que adquireixis més experiència amb el CSS aprendràs a veure amb més facilitat on hi ha els problemes. Tanmateix, fins i tot els més experimentats de nosaltres ens trobem de vegades barrinant què dimonis passa aquí. Adoptar un enfocament metòdic, fer una prova reduïda i explicar el problema a algú són possibilitats que acostumen a donar un bon resultat a l'hora de trobar una solució.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Styling_tables", "Learn/CSS/Building_blocks/Organizing", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements amb el CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/desbordament_de_contingut/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/desbordament_de_contingut/index.html deleted file mode 100644 index 2ee0dc6129..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/desbordament_de_contingut/index.html +++ /dev/null @@ -1,123 +0,0 @@ ---- -title: Desbordament de contingut -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Desbordament_de_contingut -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

En aquest apartat veurem un altre concepte important en CSS: el desbordament. El desbordament és el que succeeix quan hi ha massa contingut i no cap còmodament en una caixa. En aquesta guia aprendràs què és i com gestionar-lo.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de CSS (consulta els Primers passos amb el CSS).
Objectiu:Entendre el desbordament i com gestionar-lo.
- -

Què és el desbordament?

- -

Ja sabem que tot en CSS són caixes i que podem restringir la mida d’aquestes caixes assignant valors als atributs {{cssxref("width")}} i {{cssxref("height")}} (o {{cssxref("inline-size")}} i {{cssxref("block-size")}}). El desbordament és el que succeeix quan dins d’una caixa hi ha massa contingut i no hi cap. El CSS t'ofereix diverses eines per a gestionar aquest desbordament, i també és un concepte útil de comprendre en aquesta fase inicial. Et trobaràs amb situacions de desbordament força sovint quan escriguis CSS, sobretot quan aprofundeixis en el disseny de pàgines web amb CSS.

- -

El CSS tracta d'evitar «la pèrdua de dades»

- -

Comencem per examinar dos exemples que mostren com es comporta per defecte el CSS quan es desborda.

- -

El primer és una caixa a la que s’han restringit les dimensions del bloc en donar-hi una alçada (height). Després s’hi ha afegit més contingut del que cap en l’espai de la caixa. El contingut de la caixa es desborda i s’encavalca desordenadament sobre el paràgraf que hi ha a sota.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/block-overflow.html", '100%', 600)}}

- -

El segon consisteix en una paraula dins d'una caixa en la qual s’ha restringit la dimensió de línia. La caixa s'ha fet massa petita perquè la paraula hi càpiga, i acaba sortint més enllà de la caixa.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/inline-overflow.html", '100%', 500)}}

- -

Pot ser que et preguntis per què el CSS ha adoptat per defecte l’enfocament més aviat desarreglat de provocar el desbordament del contingut. Per què no amagar el contingut de més, o fer créixer la caixa?

- -

Sempre que és possible, el CSS no amaga cap part de contingut; fer-ho provocaria la pèrdua de dades, i això acostuma a ser un problema. En termes de CSS, això significa que una part del contingut desapareix. El problema que el contingut s’esvaeixi és que podria passar que no t'adonis que ha desaparegut. Pot passar que els visitants de la teva pàgina no s'adonin que ha desaparegut. Pot tractar-se del botó d'enviament d'un formulari, i ningú no podria completar el formulari; això, és un gran problema! Per tant, el CSS tendeix a desbordar-se de manera visible. D’aquesta manera és probable que t’adonis del desperfecte o, en el pitjor dels casos, que un visitant del teu lloc web t'informi que una part del contingut s’encavalca amb una altra, i que s’ha de rectificar.

- -

Si has restringit la mida d’una caixa amb width o height, el CSS suposa que saps què fas i que gestiones el potencial de desbordament. En general, restringir la mida d’un bloc és problemàtic quan es col·loca text en una caixa, perquè pot haver-hi més text del que esperaves en el moment de dissenyar un lloc web, o que el text ocupi més espai, per exemple, perquè l'usuari ha augmentat la mida de la lletra.

- -

En el proper parell d’articles veurem diferents maneres de controlar la mida que poden ser menys propenses al desbordament. Tanmateix, també pots controlar la manera com es comporta el desbordament si necessites una mida fixa. Continua llegint!

- -

La propietat overflow

- -

La propietat {{cssxref("overflow")}} és la manera de prendre el control del desbordament d'un element i dir al navegador com volem que s’hi comporti. El valor per defecte del desbordament és visible, és per això que per defecte podem veure el nostre contingut quan es desborda.

- -

Si vols que el contingut que desborda es talli, pots establir el valor overflow: hidden per a la caixa. Això farà exactament el que diu: amagar el desbordament. Això pot causar la desaparició de les coses, de manera que només ho hauries de fer si ocultar contingut no causarà cap problema.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/hidden.html", '100%', 600)}}

- -

Potser voldries posar barres de desplaçament quan el contingut es desborda. Si utilitzes overflow: scroll, el navegador sempre mostra les barres de desplaçament, fins i tot quan no hi ha prou contingut per a desbordar-se. Pot ser que vulguis fer-ho així perquè evita que les barres de desplaçament apareguin i desapareguin en funció del contingut.

- -

Observa que si vas traient part del contingut que hi ha en la caixa següent, les barres de desplaçament de la caixa es mantenen, fins i tot quan no hi ha res per desplaçar.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll.html", '100%', 600)}}

- -

En l’exemple anterior només hem de desplaçar-nos per l’eix y, però tenim barres de desplaçament en els dos eixos. En lloc d’això, podries utilitzar la propietat {{cssxref("overflow-y")}} i establir overflow-y: scroll, i et desplaçaries només sobre l'eix y.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll-y.html", '100%', 600)}}

- -

També pots desplaçar-te sobre l'eix x amb {{cssxref("overflow-x")}}, tot i que no és recomanable quan apareixen paraules llargues. Consulta les propietats {{cssxref("word-break")}} o {{cssxref("overflow-wrap")}} si has de treballar amb paraules llargues en una caixa petita. També et poden ajudar a crear caixes que s’adaptin més bé segons la quantitat de contingut alguns dels mètodes que s’exposen en l’apartat Dimensionament d’elements amb CSS.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll-x.html", '100%', 500)}}

- -

Igual que amb scroll, obtindràs una barra de desplaçament en la dimensió de desplaçament si hi ha prou contingut per provocar l’aparició d’una barra de desplaçament.

- -
-

Nota: pots especificar el desplaçament en x i en y amb la propietat overflow passant-hi dos valors. Si s’especifiquen dues paraules clau, la primera s’aplica a overflow-x i la segona a overflow-y. En cas contrari, tant overflow-x com overflow-y s’estableixen en el mateix valor. Per exemple, overflow: scroll hidden configuraria overflow-x per a scroll i overflow-y per a hidden.

-
- -

Si vols que les barres de desplaçament apareguin només si hi ha més contingut del que es pot incloure dins de la caixa, utilitza overflow: auto. En aquest cas, el navegador decideix quan mostra les barres de desplaçament. Els navegadors per als equips d'escriptori normalment ho fan només quan hi ha prou contingut per a provocar desbordament.

- -

En l’exemple següent, elimina una mica de contingut fins que no càpiga en la caixa i observa que les barres de desplaçament desapareixen.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/auto.html", '100%', 600)}}

- -

El desbordament estableix un context de formatació de bloc

- -

Hi ha un concepte en CSS que s'anomena block formatting context (context de formatació de bloc) o BFC. No és res que t'hagi de preocupar gaire ara mateix, però és útil saber que quan empres un valor de desbordament com ara scroll o auto, crees un BFC. El resultat és que el contingut de la caixa en què has canviat el valor overflow es converteix en un mini disseny de pàgina web propi. Les coses que hi ha fora del contenidor no poden ficar-se en el contenidor, i res pot sobresortir de la caixa cap als elements del disseny de pàgina web del voltant. Això és per permetre el comportament amb desplaçament, perquè per a crear una experiència de desplaçament coherent, tot el contingut de la caixa ha d’estar-hi contingut i no en pot sobresortir ni superposar-se amb altres elements de la pàgina.

- -

Desbordaments no volguts en el disseny web

- -

Els mètodes de disseny moderns (tal com es recull en el mòdul de Disseny de pàgines web amb CSS) gestionen molt bé el desbordament. Han estat dissenyats per fer front al fet que normalment no podem predir la quantitat de contingut que hi haurà en una pàgina web. En el passat, però, els desenvolupadors solien utilitzar altures fixes per a intentar alinear els extrems inferiors de caixes que en realitat no tenien cap relació entre elles. Això era fràgil, i encara et pots topar amb aplicacions heretades en què el contingut d’una caixa se superposa amb un altre contingut de la pàgina. Si veus això, sabràs que es tracta de desbordament; l'ideal seria que tornis a fer un càlcul de les mides dels elements de disseny de la pàgina per no haver de dependre de mides de caixa fixes.

- -

En desenvolupar un lloc sempre has de tenir en compte els problemes de desbordament. Has de provar els dissenys amb quantitats de contingut grans i petites, augmentar la mida de la lletra del text i assegurar-te que el teu CSS pot fer-ho de manera coherent. És probable que et vulguis reservar les opcions de canviar el valor de desbordament per ocultar contingut o afegir barres de desplaçament només per a casos especials, per exemple, per quan realment vols una caixa amb barres de desplaçament.

- -

Posa a prova els teus coneixements

- -

Hi ha moltes coses a absorbir en aquesta lliço. En recordes la informació més important? Per comprovar-ho, vés a Test your skills: overflow.

- -

Resum

- -

Aquest breu article ha introduït el concepte de desbordament; ara entens que el CSS intenta no invisibilitzar el contingut que es desborda perquè això causa la pèrdua de dades. Has descobert que pots gestionar un desbordament potencial i també que has de fer proves per assegurar-te que la teva feina no causa accidentalment desbordaments problemàtics.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diferents direccions
    6. -
  6. El desbordament del contingut
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionament d’elements amb CSS
    9. -
  9. Imatges, media i controls de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/dimensionar_elements_en_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/dimensionar_elements_en_css/index.html deleted file mode 100644 index 5ff34b8d93..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/dimensionar_elements_en_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,129 +0,0 @@ ---- -title: Dimensionar elements en CSS -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Dimensionar_elements_en_CSS -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks/Images_media_form_elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

En els articles que hem vist fins ara has descobert diverses maneres de dimensionar els elements d'una pàgina web amb CSS. És important entendre la importància de les diferents característiques dels elements del teu disseny, i en aquest article resumim les maneres com assignar una mida als elements amb CSS i definim uns quants termes relatius al dimensionament que t'ajudaran en el futur.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Entendre les diferents maneres com podem assignar mides als elements amb CSS.
- -

La mida natural o intrínseca de les coses

- -

Els elements HTML tenen una mida natural predeterminada abans que els afecti cap codi CSS. Un exemple senzill n’és una imatge. Una imatge té una amplada i una alçada definides en el fitxer d'imatge, que s'incorpora a la pàgina. Aquesta mida es descriu com la mida intrínseca, que prové de la imatge mateixa.

- -

Quan poses una imatge en una pàgina i no en canvies l’alçada i l’amplada, ja sigui amb atributs en l’etiqueta <img> o amb el CSS, es mostra amb aquesta mida intrínseca. Hem donat a la imatge de l’exemple següent una vora perquè puguis veure la dimensió que té el fitxer.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/intrinsic-image.html", '100%', 600)}}

- -

Un element {{htmlelement("div")}} buit, però, no té mida pròpia. Si afegeixes un element {{htmlelement("div")}} sense contingut al teu HTML, i hi poses una vora, com hem fet abans amb la imatge, veuràs que a la pàgina apareix una línia. Es tracta de la vora de l'element replegat sobre si mateix perquè no té contingut que el mantingui obert. En el nostre exemple següent, aquesta vora s'estén per tota l'amplada de l’element que el conté, perquè és un element que té un comportament de bloc, amb el qual ja t'hauries de començar a familiaritzar. No té alçada (ni mida en la dimensió del bloc) perquè no hi ha contingut.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/intrinsic-text.html", '100%', 500)}}

- -

Afegeix una mica de text a l'interior de l'element buit de l'exemple anterior. Ara la vora envolta aquest text perquè el contingut defineix l'altura de l'element. La mida d'aquest element <div> en la dimensió del bloc prové, per tant, de la mida del contingut. Una vegada més, aquesta és la mida intrínseca de l'element: el contingut en defineix la mida.

- -

Configurar una mida específica

- -

Per descomptat, podem donar una mida específica als elements del nostre disseny. Quan es dona una mida a un element (el contingut del qual hauria d’encaixar en aquesta mida) ens hi referim com la mida extrínseca. Agafa els elements <div> de l'exemple anterior: podem donar-los valors específics d'amplada i d'alçada, i aleshores tindran aquesta mida, independentment del contingut que hi fiquem a dins. Tal com vam descobrir en l’anterior article sobre el desbordament, una altura fixa pot provocar el desbordament del contingut si el contingut no cap en l’espai de la caixa.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/height.html", '100%', 600)}}

- -

Arranjar l'alçada dels elements amb longituds o percentatges s’ha de fer amb molta cura justament pel problema del desbordament.

- -

L'ús de percentatges

- -

En molts sentits, els percentatges actuen com unitats de longitud, i com hem comentat en l'article sobre valors i unitats, sovint es poden intercanviar amb les longituds. Quan fas servir un percentatge has de ser conscient de què és percentatge. En el cas d’una caixa dins d’un altre contenidor, si dones a la caixa secundària un percentatge d’amplada, serà un percentatge de l’amplada del contenidor principal.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/percent-width.html", '100%', 600)}}

- -

Això és perquè els percentatges es calculen a partir de la mida del bloc contenidor. Sense un percentatge aplicat, el nostre element <div> ocuparia el 100% de l'espai disponible, perquè és un element de bloc. Si hi donem un percentatge d’amplada, es converteix en un percentatge de l’espai que ompliria normalment.

- -

Marges i àrea de farciment com a percentatges

- -

Si estableixes margins i padding com percentatges, pot ser que observis algun comportament estrany. En l’exemple següent hi ha una caixa. Hem assignat a la caixa interior un marge ({{cssxref("margin")}}) del 10% i un àrea de farciment ({{cssxref("padding")}}) també del 10%. L'àrea de farciment i el marge de les parts superior i inferior de la caixa tenen la mateixa mida que els marges de l’esquerra i la dreta.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/percent-mp.html", '100%', 700)}}

- -

Podries esperar, per exemple, que el percentatge dels marges superior i inferior sigui un percentatge de l'alçada de l'element, i que el percentatge dels marges esquerre i dret sigui un percentatge de l'amplada de l'element. Però aquest no és el cas!

- -

Quan utilitzes marges i àrees de farciment definits en percentatges, el valor es calcula a partir de la mida de l’element de línia, per tant, de l'amplada de l'element quan es treballa en un llenguatge horitzontal. En el nostre exemple, tots els marges i l'àrea de farciment són del 10% de l'amplada de l'element. Això significa que pots tenir marges i àrea de farciment de la mateixa mida al voltant de la caixa. És un fet que val la pena de recordar si utilitzes els percentatges d'aquesta manera.

- -

Mida mínima i màxima

- -

A més d’assignar mides fixes a les coses, podem demanar al CSS que doni a un element una mida mínima o màxima. Si tens una caixa que pot contenir una quantitat variable de contingut i vols que sempre tingui una alçada determinada com a mínim, pots establir la propietat {{cssxref("min-height")}}. La caixa sempre serà almenys d'aquesta alçada, però creixerà si hi ha més contingut del que pot contenir amb aquesta alçada mínima.

- -

En l'exemple següent hi ha dues caixes, totes dues amb una alçada establerta en 150 píxels. La caixa de l’esquerra té 150 píxels d’alçada; la caixa de la dreta ha augmentat la mida a més de 150 píxels perquè té més contingut i no hi cabria.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/min-height.html", '100%', 800)}}

- -

Això és molt útil per tractar amb quantitats de contingut variables i evitar desbordaments.

- -

Un ús comú de {{cssxref("max-width")}} és reduir les imatges si no hi ha prou espai perquè es mostrin amb l’amplada intrínseca, alhora que es garanteix que no superen l'alçada de la caixa.

- -

Per exemple, si una imatge té una amplada intrínseca més petita que la de l’element que la conté i hi estableixes una amplada de width: 100%, la imatge s’estirarà i es farà gran, i podria pixelar-se. En canvi, si l’amplada intrínseca fos més gran que l’element que la conté, desbordaria. És probable que no vulguis que passi cap d'aquestes dues coses.

- -

Si en lloc d'això utilitzes max-width: 100%, la imatge es pot fer més petita que la seva mida intrínseca, però no es farà més gran que el 100% de la seva mida.

- -

En l'exemple següent hem utilitzat dues vegades la mateixa imatge. A la primera hi hem donat width: 100%, i com que està continguda en un recipient més gran, s'estén per tota l'amplada del contenidor. La segona imatge, en canvi, té max-width: 100%, i no s’estira per ocupar tot el recipient. La tercera caixa torna a contenir la mateixa imatge, amb max-width: 100%; en aquest cas pots observar com s’ha reduït per encaixar dins la caixa.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/max-width.html", '100%', 800)}}

- -

Aquesta tècnica s’utilitza per fer que les imatges siguin adaptatives, de manera que quan es visualitzen en un dispositiu més petit es redueixen adequadament. Però no has d'utilitzar aquesta tècnica per carregar imatges molt grans i després reduir-les en el navegador. Les imatges han de tenir una mida adequada i no han de ser més grans del que es necessita en relació amb la mida més gran en què es poden mostrar en el disseny. La descàrrega d’imatges massa grans fa que el teu lloc web vagi més lent i pot ser més car per als usuaris que tenen una connexió amb comptador de dades.

- -
-

Nota: Troba més informació sobre les tècniques d’imatges adaptatives.

-
- -

Unitats de finestra gràfica

- -

La finestra gràfica (que és l’àrea visible de la teva pàgina en el navegador que utilitzes per visitar un lloc web) també té una mida. En CSS hi ha unes unitats que es relacionen amb la mida de la finestra gràfica: la unitat vw per a l'amplada i la unitat vh per a l'alçada. Amb aquestes unitats pots establir mides relatives a la finestra gràfica de l'usuari.

- -

1vh és igual a l'1% de l’alçada de la finestra gràfica, i 1vw és igual a l’1% de l’amplada de la finestra gràfica. Pots fer servir aquestes unitats per a dimensionar les caixes, però també el text. A l'exemple següent tenim una caixa que té una mida de 20vh i 20vw. La caixa conté una lletra A, que ha rebut un valor {{cssxref("font-size")}} de 10vh.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/vw-vh.html", '100%', 600)}}

- -

Si canvies els valors de vh i vw, canvia la mida de la caixa o de la lletra; si canvies la mida de la finestra gràfica, també canvien les mides de la caixa i de la lletra perquè es mostren en relació amb la finestra gràfica. Per veure com canvia l'exemple quan canvies la mida de la finestra gràfica, has de carregar l'exemple en una finestra nova del navegador que puguis redimensionar (perquè la teva finestra gràfica és l’<iframe> incorporat que conté l'exemple anterior). Obre l'exemple, redimensiona la finestra del navegador i observa què passa amb la mida de la caixa i del text.

- -

Dimensionar les coses segons la finestra gràfica pot ser útil en els teus dissenys. Per exemple, si vols que una secció principal es mostri a pantalla completa abans que la resta del contingut, fes que aquella part de la pàgina tingui un 100vh d’alçada i empenyerà la resta del contingut fora de la finestra gràfica, i això significa que només apareixerà quan l'usuari es desplaci pel document.

- -

Resum

- -

Aquest article t'ha proporcionat un resum dels problemes principals que podries trobar-te a l’hora de dimensionar les coses en un lloc web. En passar a l’article de Disseny de pàgines web amb CSS, la mida serà un aspecte molt important per a dominar els diferents mètodes de disseny, per la qual cosa val la pena entendre els conceptes que s'han explicat aquí abans de continuar.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks/Images_media_form_elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diferents direccions
    6. -
  6. El desbordament del contingut
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/fons_i_vores/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/fons_i_vores/index.html deleted file mode 100644 index 2e2ce4727c..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/fons_i_vores/index.html +++ /dev/null @@ -1,307 +0,0 @@ ---- -title: Fons i vores -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Fons_i_vores -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Backgrounds_and_borders ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

En aquest article veurem algunes de les coses creatives que pots fer amb fons i vores amb el CSS. Des d’afegir degradats o imatges de fons fins a arrodonir cantonades; els fons i les vores són la solució per a moltes qüestions d’estil en CSS.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre a aplicar estil al fons i la vora de les caixes.
- -

Aplicar estil als fons amb CSS

- -

La propietat CSS {{cssxref("background")}} és una propietat abreviada que substitueix un seguit de propietats de fons que presentarem en aquest article. Quan et trobes amb una propietat de fons complexa en un full d’estil, pot ser que et sembli una mica difícil d’entendre perquè es poden estar passant molts valors alhora.

- -
.box {
-  background: linear-gradient(105deg, rgba(255,255,255,.2) 39%, rgba(51,56,57,1) 96%) center center / 400px 200px no-repeat,
-  url(big-star.png) center no-repeat, rebeccapurple;
-} 
-
- -

Més endavant en aquest tutorial tornarem a l’objectiu de com funcionen les propietats abreviades, però primer fem un cop d’ull a les diverses coses que pots fer amb els fons amb el CSS, a partir de cadascuna de les propietats dels fons.

- -

Els colors de fons

- -

La propietat {{cssxref("background-color")}} defineix el color de fons de qualsevol element en CSS. La propietat accepta qualsevol color (<color>) vàlid. Un color de fons s'estén per sota del contingut i del farciment de la caixa.

- -

En l'exemple següent hem utilitzat diversos valors de color per a afegir un color de fons a la caixa, un títol d’encapçalament i un element {{htmlelement("span")}}.

- -

Juga a fer servir qualsevol valor de <color> disponible.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/color.html", '100%', 800)}}

- -

Les imatges de fons

- -

La propietat {{cssxref("background-image")}} permet visualitzar una imatge de fons en un element. En l'exemple següent hi ha dues caixes: una té una imatge de fons que és més gran que la caixa, l'altra té una imatge petita en forma d’estrella.

- -

Aquest exemple mostra dues coses sobre les imatges de fons. La imatge gran no es redueix de manera predeterminada per a adaptar-se a la caixa, sinó que només en veiem un tros petit d’una cantonada, mentre que la imatge petita es mostra en mosaic fins a omplir la caixa. La imatge en aquest cas és en realitat una única estrella.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/background-image.html", '100%', 800)}}

- -

Si especifiques un color de fons a més d'una imatge de fons, la imatge es mostra a sobre. Afegeix una propietat background-color a l'exemple de dalt i observa-ho en acció.

- -

Control amb la propietat background-repeat

- -

La propietat {{cssxref("background-repeat")}} s'utilitza per a controlar el comportament en mosaic de les imatges. Els valors disponibles són:

- - - -

Prova aquests valors en l'exemple següent. Hem establert la propietat al valor no-repeat, de manera que només veuràs una estrella. Prova els diferents valors repeat-x i repeat-y i observa’n els efectes.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/repeat.html", '100%', 800)}}

- -

Les mides de la imatge de fons

- -

En l'exemple anterior hi ha una imatge gran que ha acabat retallada perquè és més gran que el fons. En aquest cas podríem utilitzar la propietat {{cssxref("background-size")}}, que pot prendre valors de longitud o percentatge, per a dimensionar la imatge i que s'ajusti al fons.

- -

També pots utilitzar paraules clau:

- - - -

En l'exemple següent hem utilitzat la imatge més gran de l'exemple anterior i unitats de longitud per dimensionar-la dins de la caixa. Observa que això ha distorsionat la imatge.

- -

Fes la prova següent.

- - - -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/size.html", '100%', 800)}}

- -

La ubicació de la imatge de fons

- -

La propietat {{cssxref("background-position")}} et permet triar la posició en què apareix la imatge de fons en la caixa a la qual s'aplica. Fa servir un sistema de coordenades en què el (0,0) és a la part superior esquerra de la caixa, i la caixa es posiciona sobre els eixos horitzontal (x) i vertical ((y).

- -
-

Nota: El valor per defecte de background-position és (0,0).

-
- -

Els valors de background-position més comuns prenen dos valors independents: un valor horitzontal seguit d'un valor vertical.

- -

També pots utilitzar paraules clau com top i right (busca la resta de possibilitats en la pàgina sobre la propietat {{cssxref("background-position")}}):

- -
.box {
-  background-image: url(star.png);
-  background-repeat: no-repeat;
-  background-position: top center;
-} 
-
- -

I longituds i percentatges:

- -
.box {
-  background-image: url(star.png);
-  background-repeat: no-repeat;
-  background-position: 20px 10%;
-} 
-
- -

També pots barrejar valors de paraules clau amb longituds o percentatges, per exemple:

- -
.box {
-  background-image: url(star.png);
-  background-repeat: no-repeat;
-  background-position: top 20px;
-}
- -

Finalment, també pots utilitzar una sintaxi de 4 valors per a indicar una distància des de determinades cantonades de la caixa; la unitat de longitud en aquest cas és un desplaçament del valor que la precedeix. Així, doncs, en el CSS de sota, posicionem el fons a 20px de l’extrem superior i 10px de l’extrem dret:

- -
.box {
-  background-image: url(star.png);
-  background-repeat: no-repeat;
-  background-position: top 20px right 10px;
-}
- -

Juga amb aquests valors en l'exemple següent i mou l'estrella per la caixa.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/position.html", '100%', 800)}}

- -
-

Nota: background-position és una propietat abreviada de {{cssxref ("background-position-x")}} i {{cssxref ("background-position-y")}}, que et permeten establir els diferents valors de posició de l'eix per separat.

-
- -

Degradats de fons

- -

Un degradat (quan s'utilitza per a un fons) actua igual que una imatge i també es defineix amb la propietat {{cssxref("background-image")}}.

- -

Pots llegir més informació sobre els diferents tipus de degradats i què pots fer amb ells en la pàgina sobre els tipus de dades <gradient> de MDN. Una manera divertida de jugar amb els degradats és utilitzar un dels molts generadors de degradats CSS que hi ha disponibles al web, com aquest. Pots crear un degradat i copiar i enganxar el codi font que el genera.

- -

Prova alguns degradats diferents en l'exemple següent. En les dues caixes hi ha, respectivament, un degradat lineal que s’estén per tota la caixa i un degradat radial amb una mida fixa, que per tant es repeteix.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/gradients.html", '100%', 800)}}

- -

Múltiples imatges de fons

- -

També és possible posar més d’una imatge de fons: especifica amb una sola propietat background-image els diversos valors, separats cadascun per una coma.

- -

En fer-ho, pot passar que les imatges de fons es superposin entre elles. Els fons es disposen amb la darrera imatge de fons enumerada a la part inferior de la pila, i cada imatge anterior s’apila a sobre de la que la segueix en el codi.

- -
-

Nota: Els degradats es poden barrejar feliçment amb imatges de fons normals.

-
- -

Les altres propietats background-* també poden tenir valors separats per comes, de la mateixa manera que background-image:

- -
background-image: url(image1.png), url(image2.png), url(image3.png), url(image1.png);
-background-repeat: no-repeat, repeat-x, repeat;
-background-position: 10px 20px,  top right;
- -

Cada valor de les diverses propietats coincideix amb els valors que estan en la mateixa posició en les altres propietats. Aquí sobre, per exemple, el valor per a la propietat background-repeat d’image1 és no-repeat. Però, què passa quan propietats diferents tenen una quantitat diferent de valors? La resposta és que els valors que ocupen les posicions més petites s'alternen cíclicament: en l'exemple anterior hi ha quatre imatges de fons però només dos valors background-position. Les dues primeres posicions s’apliquen a les dues primeres imatges, i després els valores es tornen a assignar cíclicament: el valor de la primera posició s’aplica a image3, i el valor de segona posició, a image4.

- -

Juguem! En l'exemple següent hem inclòs dues imatges. Per a comprovar l'ordre d'apilament, canvia la imatge de fons que apareix primer en la llista. O juga amb les altres propietats i canvia’n els valors de posició i mida, o la repetició.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/multiple-background-image.html", '100%', 800)}}

- -

Ancoratge del fons

- -

Una altra opció que hi ha disponible per als fons és especificar com es desplacen quan es desplaça el contingut. Això es controla amb la propietat {{cssxref("background-attachment")}}, que pot prendre els valors següents:

- - - -

La propietat {{cssxref("background-attachment")}} només funciona quan hi ha contingut pel qual et pots desplaçar; hem preparat un exemple que mostra les diferències entre els tres valors: fes-hi un cop d’ull a background-attachment.html (també en pots consultar el codi font aquí).

- -

Ús de la propietat abreviada background

- -

Com hem esmentat al començament d'aquest article, sovint veuràs fons que estan especificats amb la propietat {{cssxref("background")}}. Aquesta propietat abreviada et permet configurar totes les propietats diferents alhora.

- -

Si fas servir diversos fons, has d’especificar totes les propietats per al primer fons, i a continuació afegir-hi el fons següent, després d’una coma. En l'exemple següent hi ha un degradat amb una mida i una posició, i després un fons d'imatge amb no-repeat i una posició, i després un color.

- -

Quan s’escriuen els valor abreviats de les imatges de fons cal seguir unes regles, per exemple:

- - - -

Consulta la pàgina sobre {{cssxref("background")}} de MDN per a veure’n totes les possibilitats.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/background.html", '100%', 800)}}

- -

Consideracions d’accessibilitat relatives als fons

- -

Quan poses un text sobre una imatge o un color de fons, t’has d’assegurar que té prou contrast perquè els usuaris el poden llegir. Si poses una imatge de fons i el text s’hi llegeix a sobre, també has d'especificar un color de fons que permeti llegir el text si la imatge no es carrega.

- -

Els lectors de pantalla no poden analitzar les imatges de fons, de manera que aquestes haurien de ser purament decoratives; qualsevol contingut important hauria de formar part de la pàgina HTML, i no estar continguda en segon pla.

- -

Vores

- -

En aprendre el model de caixes, vam descobrir com afecten les vores a la mida de la caixa. En aquesta secció veurem com emprar les vores de manera creativa. Normalment, quan afegim vores a un element amb CSS, utilitzem una propietat abreviada que estableix el color, l'amplada i l'estil de la vora en una línia de CSS.

- -

Podem establir una vora per als quatre costats d'una caixa amb la propietat {{cssxref("border")}}:

- -
.box {
-  border: 1px solid black;
-}
- -

O podem establir una sola vora de la caixa, per exemple:

- -
.box {
-  border-top: 1px solid black;
-}
- -

Cadascuna d’aquestes propietats abreviades seria:

- -
.box {
-  border-width: 1px;
-  border-style: solid;
-  border-color: black;
-}
- -

I per a les no abreviades seria:

- -
.box {
-  border-top-width: 1px;
-  border-top-style: solid;
-  border-top-color: black;
-}
- -
-

Nota: Aquestes propietats de la vora superior, dreta, inferior i esquerra també tenen mapades propietats lògiques relacionades amb el mode d'escriptura del document (per exemple, text d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra, o de dalt a baix). Ho explorarem en l’article següent, que inclou el tractament del text en diverses direccions.

-
- -

Amb les vores es poden emprar una gran varietat d'estils. En l'exemple següent hem utilitzat un estil de vora diferent per als quatre costats de la caixa. Juga amb l'estil, l'amplada i el color de la vora per veure com funcionen les vores.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/borders.html", '100%', 800)}}

- -

Les cantonades arrodonides

- -

L’arrodoniment de les cantonades d'una caixa s’aconsegueix amb la propietat {{cssxref("border-radius")}} i les propietats associades que es relacionen amb cada cantó de la caixa. Es poden utilitzar dues longituds o percentatges com a valor; el primer valor defineix el radi horitzontal, i el segon el radi vertical. En molts casos només faràs servir un valor, que s'utilitzarà per a tots dos.

- -

Per exemple, pots fer que les quatre cantonades d’una caixa tinguin un radi de 10px:

- -
.box {
-  border-radius: 10px;
-}
- -

O que la cantonada superior dreta tingui un radi horitzontal d’1em i un radi vertical del 10%:

- -
.box {
-  border-top-right-radius: 1em 10%;
-}
- -

Hem fixat les quatre cantonades de l'exemple següent i després hem canviat els valors de l'extrem superior dret perquè sigui diferent. Juga amb els valors i canvia les cantonades. Consulta la pàgina de propietats de {{cssxref("border-radius")}} i esbrina les opcions de sintaxi disponibles.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/backgrounds-borders/corners.html", '100%', 800)}}

- -

Posa a prova les teves habilitats

- -

Hem vist moltes coses en aquest article. Recordes la informació més important? Trobaràs més proves per verificar que retens la informació abans de seguir a Test your skills: Backgrounds and Borders.
-  

- -

Resum

- -

En aquest articles hem descobert força conceptes, i pots veure que hi ha molt per afegir a un fons o una vora d'una caixa. Consulta les diverses pàgines de propietat si vols obtenir més informació sobre alguna de les funcions que hem comentat. Cada pàgina de MDN té més exemples d’ús amb què pots jugar i ampliar els teus coneixements.

- -

En el proper article descobrirem com interactua el mode d'escriptura del document amb el CSS. Què passa quan el text no flueix d'esquerra a dreta?

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament de continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/fundamental_css_comprehension/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/fundamental_css_comprehension/index.html new file mode 100644 index 0000000000..34a654269a --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/fundamental_css_comprehension/index.html @@ -0,0 +1,114 @@ +--- +title: Comprensió CSS fonamental +slug: Learn/CSS/Introducció_a_CSS/Comprensió_CSS_fonamental +tags: + - Assessment + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Selectors + - Style + - Syntax + - box model + - comments + - rules +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Fundamental_CSS_comprehension +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Introduction_to_CSS/Debugging_CSS", "Learn/CSS/Introduction_to_CSS")}}
+ +

Heu cobert molt en aquest mòdul, de manera que us heu de sentir bé d'haver arribat al final!. El pas final abans de continuar és intentar l'avaluació del mòdul: això implica una sèrie d'exercicis relacionats que s'han de completar per crear el disseny final - un perfil de targeta de visita/targeta de jugador/perfil social.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Comprovar la comprensió de la teoria CSS fonamental, la sintaxi i la mecànica
+ +

Punt de partida

+ +

Per començar aquesta avaluació, heu de:

+ + + +
+

Nota: D'altra banda, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia i utilitzar aquest URL per indicar a l'element <img> el fitxer d'imatge. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS separat, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

+
+ +

Resum del projecte

+ +

Se us ha proporcionat un mica d'HTML sense processar i una imatge, i heu d'escriure el CSS necessari per d'introduir una mica d'estil bonic en una targeta de negocis en línia, que potser es pot duplicar com a targeta de jugador o perfil de xarxes socials. Les següents seccions descriuen el que heu de fer.

+ +

Configuració bàsica:

+ + + +

Tingueu cura dels selectors i els conjunts de regles proporcionats:

+ + + +

Nou conjunt de regles que necessiteu escriure :

+ + + +

Altres coses a pensar:

+ + + +

Consells i suggeriments

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que hauria de tenir el disseny acabat:

+ +

A view of the finished business card, show a reader header and footer, and a darker center panel containing the main details and image.

+ +

 

+ +

Avaluació

+ +

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Introduction_to_CSS/Debugging_CSS", "Learn/CSS/Introduction_to_CSS")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/overflowing_content/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/overflowing_content/index.html new file mode 100644 index 0000000000..2ee0dc6129 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/overflowing_content/index.html @@ -0,0 +1,123 @@ +--- +title: Desbordament de contingut +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Desbordament_de_contingut +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

En aquest apartat veurem un altre concepte important en CSS: el desbordament. El desbordament és el que succeeix quan hi ha massa contingut i no cap còmodament en una caixa. En aquesta guia aprendràs què és i com gestionar-lo.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de CSS (consulta els Primers passos amb el CSS).
Objectiu:Entendre el desbordament i com gestionar-lo.
+ +

Què és el desbordament?

+ +

Ja sabem que tot en CSS són caixes i que podem restringir la mida d’aquestes caixes assignant valors als atributs {{cssxref("width")}} i {{cssxref("height")}} (o {{cssxref("inline-size")}} i {{cssxref("block-size")}}). El desbordament és el que succeeix quan dins d’una caixa hi ha massa contingut i no hi cap. El CSS t'ofereix diverses eines per a gestionar aquest desbordament, i també és un concepte útil de comprendre en aquesta fase inicial. Et trobaràs amb situacions de desbordament força sovint quan escriguis CSS, sobretot quan aprofundeixis en el disseny de pàgines web amb CSS.

+ +

El CSS tracta d'evitar «la pèrdua de dades»

+ +

Comencem per examinar dos exemples que mostren com es comporta per defecte el CSS quan es desborda.

+ +

El primer és una caixa a la que s’han restringit les dimensions del bloc en donar-hi una alçada (height). Després s’hi ha afegit més contingut del que cap en l’espai de la caixa. El contingut de la caixa es desborda i s’encavalca desordenadament sobre el paràgraf que hi ha a sota.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/block-overflow.html", '100%', 600)}}

+ +

El segon consisteix en una paraula dins d'una caixa en la qual s’ha restringit la dimensió de línia. La caixa s'ha fet massa petita perquè la paraula hi càpiga, i acaba sortint més enllà de la caixa.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/inline-overflow.html", '100%', 500)}}

+ +

Pot ser que et preguntis per què el CSS ha adoptat per defecte l’enfocament més aviat desarreglat de provocar el desbordament del contingut. Per què no amagar el contingut de més, o fer créixer la caixa?

+ +

Sempre que és possible, el CSS no amaga cap part de contingut; fer-ho provocaria la pèrdua de dades, i això acostuma a ser un problema. En termes de CSS, això significa que una part del contingut desapareix. El problema que el contingut s’esvaeixi és que podria passar que no t'adonis que ha desaparegut. Pot passar que els visitants de la teva pàgina no s'adonin que ha desaparegut. Pot tractar-se del botó d'enviament d'un formulari, i ningú no podria completar el formulari; això, és un gran problema! Per tant, el CSS tendeix a desbordar-se de manera visible. D’aquesta manera és probable que t’adonis del desperfecte o, en el pitjor dels casos, que un visitant del teu lloc web t'informi que una part del contingut s’encavalca amb una altra, i que s’ha de rectificar.

+ +

Si has restringit la mida d’una caixa amb width o height, el CSS suposa que saps què fas i que gestiones el potencial de desbordament. En general, restringir la mida d’un bloc és problemàtic quan es col·loca text en una caixa, perquè pot haver-hi més text del que esperaves en el moment de dissenyar un lloc web, o que el text ocupi més espai, per exemple, perquè l'usuari ha augmentat la mida de la lletra.

+ +

En el proper parell d’articles veurem diferents maneres de controlar la mida que poden ser menys propenses al desbordament. Tanmateix, també pots controlar la manera com es comporta el desbordament si necessites una mida fixa. Continua llegint!

+ +

La propietat overflow

+ +

La propietat {{cssxref("overflow")}} és la manera de prendre el control del desbordament d'un element i dir al navegador com volem que s’hi comporti. El valor per defecte del desbordament és visible, és per això que per defecte podem veure el nostre contingut quan es desborda.

+ +

Si vols que el contingut que desborda es talli, pots establir el valor overflow: hidden per a la caixa. Això farà exactament el que diu: amagar el desbordament. Això pot causar la desaparició de les coses, de manera que només ho hauries de fer si ocultar contingut no causarà cap problema.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/hidden.html", '100%', 600)}}

+ +

Potser voldries posar barres de desplaçament quan el contingut es desborda. Si utilitzes overflow: scroll, el navegador sempre mostra les barres de desplaçament, fins i tot quan no hi ha prou contingut per a desbordar-se. Pot ser que vulguis fer-ho així perquè evita que les barres de desplaçament apareguin i desapareguin en funció del contingut.

+ +

Observa que si vas traient part del contingut que hi ha en la caixa següent, les barres de desplaçament de la caixa es mantenen, fins i tot quan no hi ha res per desplaçar.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll.html", '100%', 600)}}

+ +

En l’exemple anterior només hem de desplaçar-nos per l’eix y, però tenim barres de desplaçament en els dos eixos. En lloc d’això, podries utilitzar la propietat {{cssxref("overflow-y")}} i establir overflow-y: scroll, i et desplaçaries només sobre l'eix y.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll-y.html", '100%', 600)}}

+ +

També pots desplaçar-te sobre l'eix x amb {{cssxref("overflow-x")}}, tot i que no és recomanable quan apareixen paraules llargues. Consulta les propietats {{cssxref("word-break")}} o {{cssxref("overflow-wrap")}} si has de treballar amb paraules llargues en una caixa petita. També et poden ajudar a crear caixes que s’adaptin més bé segons la quantitat de contingut alguns dels mètodes que s’exposen en l’apartat Dimensionament d’elements amb CSS.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/scroll-x.html", '100%', 500)}}

+ +

Igual que amb scroll, obtindràs una barra de desplaçament en la dimensió de desplaçament si hi ha prou contingut per provocar l’aparició d’una barra de desplaçament.

+ +
+

Nota: pots especificar el desplaçament en x i en y amb la propietat overflow passant-hi dos valors. Si s’especifiquen dues paraules clau, la primera s’aplica a overflow-x i la segona a overflow-y. En cas contrari, tant overflow-x com overflow-y s’estableixen en el mateix valor. Per exemple, overflow: scroll hidden configuraria overflow-x per a scroll i overflow-y per a hidden.

+
+ +

Si vols que les barres de desplaçament apareguin només si hi ha més contingut del que es pot incloure dins de la caixa, utilitza overflow: auto. En aquest cas, el navegador decideix quan mostra les barres de desplaçament. Els navegadors per als equips d'escriptori normalment ho fan només quan hi ha prou contingut per a provocar desbordament.

+ +

En l’exemple següent, elimina una mica de contingut fins que no càpiga en la caixa i observa que les barres de desplaçament desapareixen.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/overflow/auto.html", '100%', 600)}}

+ +

El desbordament estableix un context de formatació de bloc

+ +

Hi ha un concepte en CSS que s'anomena block formatting context (context de formatació de bloc) o BFC. No és res que t'hagi de preocupar gaire ara mateix, però és útil saber que quan empres un valor de desbordament com ara scroll o auto, crees un BFC. El resultat és que el contingut de la caixa en què has canviat el valor overflow es converteix en un mini disseny de pàgina web propi. Les coses que hi ha fora del contenidor no poden ficar-se en el contenidor, i res pot sobresortir de la caixa cap als elements del disseny de pàgina web del voltant. Això és per permetre el comportament amb desplaçament, perquè per a crear una experiència de desplaçament coherent, tot el contingut de la caixa ha d’estar-hi contingut i no en pot sobresortir ni superposar-se amb altres elements de la pàgina.

+ +

Desbordaments no volguts en el disseny web

+ +

Els mètodes de disseny moderns (tal com es recull en el mòdul de Disseny de pàgines web amb CSS) gestionen molt bé el desbordament. Han estat dissenyats per fer front al fet que normalment no podem predir la quantitat de contingut que hi haurà en una pàgina web. En el passat, però, els desenvolupadors solien utilitzar altures fixes per a intentar alinear els extrems inferiors de caixes que en realitat no tenien cap relació entre elles. Això era fràgil, i encara et pots topar amb aplicacions heretades en què el contingut d’una caixa se superposa amb un altre contingut de la pàgina. Si veus això, sabràs que es tracta de desbordament; l'ideal seria que tornis a fer un càlcul de les mides dels elements de disseny de la pàgina per no haver de dependre de mides de caixa fixes.

+ +

En desenvolupar un lloc sempre has de tenir en compte els problemes de desbordament. Has de provar els dissenys amb quantitats de contingut grans i petites, augmentar la mida de la lletra del text i assegurar-te que el teu CSS pot fer-ho de manera coherent. És probable que et vulguis reservar les opcions de canviar el valor de desbordament per ocultar contingut o afegir barres de desplaçament només per a casos especials, per exemple, per quan realment vols una caixa amb barres de desplaçament.

+ +

Posa a prova els teus coneixements

+ +

Hi ha moltes coses a absorbir en aquesta lliço. En recordes la informació més important? Per comprovar-ho, vés a Test your skills: overflow.

+ +

Resum

+ +

Aquest breu article ha introduït el concepte de desbordament; ara entens que el CSS intenta no invisibilitzar el contingut que es desborda perquè això causa la pèrdua de dades. Has descobert que pots gestionar un desbordament potencial i també que has de fer proves per assegurar-te que la teva feina no causa accidentalment desbordaments problemàtics.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Handling_different_text_directions", "Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diferents direccions
    6. +
  6. El desbordament del contingut
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionament d’elements amb CSS
    9. +
  9. Imatges, media i controls de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/attribute_selectors/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/attribute_selectors/index.html new file mode 100644 index 0000000000..6ab61828f8 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/attribute_selectors/index.html @@ -0,0 +1,154 @@ +--- +title: Selectors d'atribut +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Selectors_atribut +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors +--- +

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

Com ja saps a partir de l’estudi de l'HTML, els elements poden tenir atributs, que donen més detalls sobre l'element que s’etiqueta. En CSS pots utilitzar selectors d’atributs per a seleccionar elements que tenen uns atributs determinats. Aquest article et mostra com utilitzar aquests selectors tan útils.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (consulta Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Conèixer els selectors d’atributs i com utilitzar-los.
+ +

Selectors de presència i de valor

+ +

Aquests selectors permeten seleccionar un element només per la presència d’un atribut (per exemple href) o per diferents coincidències amb el valor de l’atribut.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorExempleDescripció
[attr]a[title]Selecciona elements que tenen com a nom d'atribut attr el valor entre claudàtors.
[attr=value]a[href="https://example.com"]Selecciona elements que tenen el nom d'atribut attr, el valor del qual sigui exactament la cadena de caràcters que hi ha entre cometes: value.
[attr~=value]p[class~="special"] +

Selecciona elements amb un nom d’atribut attr el valor del qual és exactament value, o elements que tenen un atribut attr que conté un o més valors, dels quals almenys un coincideix amb value.

+ +

Observa que en una llista de diversos valors, els valors se separen amb espais en blanc.

+
[attr|=value]div[lang|="zh"]Selecciona elements que tenen un nom d’atribut attr que pot ser exactament value o que pot començar per value seguit immediatament d’un guionet.
+ +

En l'exemple següent pots veure que com es fan servir aquests selectors.

+ + + +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute.html", '100%', 800)}}

+ +

Selectors de subcadena

+ +

Aquests selectors permeten obtenir una concordança més ajustada a partir de les subcadenes que conté el valor del teu atribut. Per exemple, si hi ha les classes box-warning i box-error i vols seleccionar tot el que comença amb la cadena «box-», pots seleccionar-les totes dues amb [class^="box-"].

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorExempleDescripció
[attr^=value]li[class^="box-"]Selecciona elements amb un nom d'atribut attr que conté la subcadena value al principi.
[attr$=value]li[class$="-box"]Selecciona elements amb un nom d’atribut attr que conté la subcadena value al final.
[attr*= ]li[class*="box"]Relaciona elements amb un nom d'atribut attr que conté almenys una ocurrència de la subcadena value en qualsevol lloc de la cadena.
+ +

L’exemple següent mostra l'ús d'aquests selectors:

+ + + +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute-substring.html", '100%', 800)}}

+ +

Distinció entre majúscules i minúscules

+ +

Si vols seleccionar els valors d'atribut tant si estan escrits en majúscules com en minúscules, pots utilitzar el valor i abans del claudàtor de tancament. Aquest indicador informa el navegador que els caràcters ASCII han de coincidir independentment de si les lletres són majúscules o minúscules. Sense aquest indicador, la correspondència entre els valors es farà segons les directrius del llenguatge del document pel que fa a la distinció entre majúscules i minúscules; en el cas de l'HTML, distingeix entre majúscules i minúscules.

+ +

En l'exemple següent, el primer selector coincideix amb un valor que comença per a; només coincideix el primer element de la llista perquè els altres dos elements de la llista comencen amb una A majúscula. El segon selector no distingeix entre majúscules i minúscules, així que la correspondència és entre tots els elements de la llista.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute-case.html", '100%', 800)}}

+ +
+

Nota: També hi ha un valor s més recent, que imposa la coincidència de majúscules i les minúscules en contextos en què normalment no es dona; tanmateix, aquest valor encara no té gaire compatibilitat amb els navegadors i no resulta gaire útil en el context de l’HTML.

+
+ +

Propers passos

+ +

Ara que hem acabat amb els selectors d’atribut, pots avançar cap a l’article següent sobre les pseudoclasses i els pseudoelements.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/combinators/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/combinators/index.html new file mode 100644 index 0000000000..175379f986 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/combinators/index.html @@ -0,0 +1,111 @@ +--- +title: Combinadors +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Combinadors +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators +--- +

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

Els últims selectors que veurem s’anomenen combinadors, perquè combinen altres selectors de manera que proporcionen una relació útil entre aquests i la ubicació de continguts en el document.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Obtenir més informació sobre els diferents selectors que es poden utilitzar en CSS.
+ +

Selector de descendents

+ +

Ja has vist selectors de descendents en articles anteriors (selectors separats per un espai):

+ +
body article p
+ +

Aquests selectors seleccionen elements que són descendents d’un altre selector. No cal que els elements que se seleccionen siguin fills directes.

+ +

En l'exemple següent se seleccionen només els elements <p> que hi ha dins d'un element que està etiquetat amb una classe .box.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/descendant.html", '100%', 500)}}

+ +

Combinador de fills

+ +

El combinador de fills és un símbol de «més gran que» (>), que només selecciona elements que són descendents directes. Els descendents que hi ha més avall en la jerarquia no se seleccionen; per exemple, per a seleccionar només els elements <p> que són descendents directes d’elements <article>:

+ +
article > p
+ +

En aquest exemple hi ha una llista ordenada imbricada dins d'una altra llista no ordenada. Fem servir el combinador de fills per a seleccionar només els elements <li> que són fills directes de <ul> i els apliquem una vora superior.

+ +

Si suprimim l’element >, que designa que es tracta d'un selector de fills, obtenim un selector de descendents, i tots els elements <li> adquireixen una vora vermella.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/child.html", '100%', 600)}}

+ +

Selector de germans adjacents

+ +

El selector de germans adjacents (+) s'utilitza per a seleccionar un element que es troba immediatament a continuació d'un altre element en el mateix nivell de jerarquia; per exemple, per a seleccionar tots els elements <img> que hi ha just a continuació d‘elements <p>:

+ +
p + img
+ +

Un cas comú d’ús d’aquest combinador és per a fer alguna cosa amb un paràgraf que va a continuació d’un encapçalament, com en el nostre exemple següent. Aquí busquem un paràgraf que estigui immediatament a continuació d’<h1> i hi apliquem estil.

+ +

Si insereixes qualsevol altre element, com ara <h2>, entre <h1> i <p>, el paràgraf ja no coincideix amb el selector, i el color de fons no s'aplica.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/adjacent.html", '100%', 800)}}

+ +

Selector de germans general

+ +

Si vols seleccionar els elements que són germans d’un element, encara que no siguin adjacents directes, pots fer servir el selector de germans general (~). Per a seleccionar tots els elements <img> que estiguin en qualsevol lloc a continuació dels elements <p>, hem de fer això:

+ +
p ~ img
+ +

En l'exemple següent seleccionem tots els elements <p> que hi ha després de <h1>, i tot i que en el document també hi ha un element <div>, se selecciona també l'element <p> que hi ha després.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/general.html", '100%', 600)}}

+ +

L'ús dels combinadors

+ +

Pots combinar qualsevol dels selectors que hem vist en articles anteriors amb els combinadors per a seleccionar parts d’un document. Per exemple, per a seleccionar els elements de llista que tenen una classe «a» que són descendents directes de <ul>, pots utilitzar el codi següent:

+ +
ul > li[class="a"]  {  }
+ +

Tanmateix, has de tenir cura quan crees llistes grans de selectors que seleccionen parts molt específiques del document, perquè el selector serà molt específic per a la ubicació d'aquest element en l'etiquetatge i et serà difícil reutilitzar les regles CSS.

+ +

Sovint és millor crear una classe senzilla i aplicar-la a l’element en qüestió. Ara bé, els coneixements sobre combinadors et poden ser molt útils si necessites accedir a algun part del document, però no pots accedir al codi HTML, potser a causa de la generació d’un CMS.

+ +

Comprova les teves habilitats

+ +

Hem vist moltes coses en aquest article. Recordes la informació més important? Trobaràs més tests per a verificar que has retingut aquesta informació a Test your skills: Selectors.

+ +

Avancem

+ +

Aquesta és l’última secció dels nostres articles sobre selectors. A continuació passarem a una altra qüestió important del CSS: el model de caixes del CSS.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament de les diverses direccions del text
    6. +
  6. El desbordament del contingut
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Elements d'imatge, de mèdia i de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depurar el CSS
    12. +
  12. Organitzar el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/index.html new file mode 100644 index 0000000000..4bd7b005de --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/index.html @@ -0,0 +1,223 @@ +--- +title: Selectors CSS +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

En el {{Glossary("CSS")}}, els selectors s'utilitzen per a determinar els elements {{glossary("HTML")}} de les pàgines web als quals volem aplicar estil. Hi ha una gran varietat de selectors CSS disponibles, que permeten obtenir una precisió àmplia a l’hora de seleccionar elements per a aplicar-los estil. En aquest article i els seus subarticles s'explicaran els diferents tipus amb detall i observarem com funcionen.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Conèixer amb detall com funcionen els selectors CSS.
+ +

Què és un selector?

+ +

Ja has conegut els selectors. Un selector CSS és la primera part d'una regla CSS. Es tracta d’un patró d’elements i d’altres termes que diuen al navegador quins elements HTML s’han de seleccionar perquè tinguin els valors de les propietat CSS segons la regla que se’ls ha d’aplicar. L'element o els elements que selecciona el selector s'anomenen el subjecte del selector.

+ +

Una mica de codi amb un h1 ressaltat.

+ +

En articles anteriors, has vist altres selectors i també que hi ha selectors que es focalitzen en el document de maneres diferents (per exemple, seleccionant un element com h1, o una classe com .special).

+ +

En CSS, els selectors es defineixen en l’especificació dels selectors CSS; com qualsevol altra part del CSS, han de ser compatibles amb els navegadors perquè funcionin. La majoria de selectors que trobaràs es defineixen en l’especificació de selectors de nivell 3, que és una especificació madura i, per tant, trobaràs una compatibilitat de navegadors excel·lent per a aquests selectors.

+ +

Llistes de selectors

+ +

Si tens més d'un element que utilitza el mateix CSS, cadascun dels selectors es poden combinar en una llista de selectors que aplica la mateixa regla a tots els selectors. Per exemple, si tenim el mateix CSS per a h1 i també per a una classe .special, ho podríem escriure com dues regles separades.

+ +
h1 {
+  color: blue;
+}
+
+.special {
+  color: blue;
+}
+ +

Però també podem combinar-los en una llista de selectors, afegint-hi una coma entre ells.

+ +
h1, .special {
+  color: blue;
+}
+ +

L’espai en blanc és vàlid tant abans com després de la coma. També pots decidir que la llegibilitat dels selectors és més bona si cada un està en una línia nova.

+ +
h1,
+.special {
+  color: blue;
+}
+ +

En l'exemple en viu següent, combina els dos selectors que tenen declaracions idèntiques. La visualització hauria de ser la mateixa després de la combinació.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/selector-list.html", '100%', 1000)}}

+ +

Si agrupes els selectors d'aquesta manera, i algun dels selectors no és vàlid, s'ignorarà tota la regla.

+ +

En l'exemple següent, la regla del selector de classe no vàlida s’ignorarà mentre que no hi haurà problemes a l'hora d’aplicar estil a h1.

+ +
h1 {
+  color: blue;
+}
+
+..special {
+  color: blue;
+}
+ +

Tanmateix, en combinar-les, no s’aplicarà estil ni a h1 ni a la classe, perquè la regla ja no és vàlida.

+ +
h1, ..special {
+  color: blue;
+}
+ +

Tipus de selectors

+ +

Hi ha uns quants grups diferents de selectors, i conèixer quin tipus de selector necessites t'ajudarà a trobar l'eina adequada a l'hora de treballar. En els subarticles d’aquest article examinarem amb més detall els diferents grups de selectors.

+ +

Selectors de tipus, de classe i d’ID

+ +

Aquest grup inclou selectors que delimiten un element HTML, com ara <h1>.

+ +
h1 { }
+ +

També inclou selectors que delimiten una classe:

+ +
.box { }
+ +

o un ID:

+ +
#unique { }
+ +

Selectors d'atribut

+ +

Aquest grup de selectors t'ofereix diferents maneres de seleccionar elements segons la presència d’un atribut determinat en un element:

+ +
a[title] { }
+ +

O fins i tot fer una selecció segons la presència d’un atribut amb un valor determinat:

+ +
a[href="https://example.com"] { }
+ +

Les pseudoclasses i els pseudoelements

+ +

Aquest grup de selectors inclou les pseudoclasses, que apliquen estil a certs estats d’un element. La pseudoclasse :hover, per exemple, selecciona un element només quan hi passa pel damunt el cursor del ratolí:

+ +
a:hover { }
+ +

També inclou els pseudoelements, que seleccionen una part determinada d’un element en lloc de l’element en si. Per exemple, ::first-line sempre selecciona la primera línia de text que hi ha dins d’un element (<p> en el cas següent), i actua com si un <span> delimités la primera línia amb format i després la seleccionés.

+ +
p::first-line { }
+ +

Combinadors

+ +

El grup final de selectors fa combinacions d’altres selectors que delimiten encara més els elements dels nostres documents. A continuació, per exemple, se seleccionen els paràgrafs que són fills directes dels elements <article> amb el combinador de fills (>):

+ +
article > p { }
+ +

Propers passos

+ +

Pots donar un cop d'ull a la taula de referència de selectors que hi ha a continuació per trobar enllaços directes als diversos tipus de selectors de la secció d'aprenentatge o de MDN en general, o pots continuar en ordre i descobrir els tipus de selectors de classe i d’ID.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

Taula de referència dels selectors

+ +

La taula següent t'ofereix una visió general dels selectors que tens disponibles, juntament amb enllaços a les pàgines d’aquesta guia, que et mostraran com utilitzar cada tipus de selector. També hem inclòs un enllaç a la pàgina MDN de cada selector, en què pots consultar la informació de compatibilitat amb els navegadors. Pots fer-ho servir com a referència de consulta per quan més endavant hagis de buscar selectors, o a mesura que experimentes amb el CSS en general.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorExempleTutorial de CSS
Selector de tipush1 { }Selectors de tipus
Selector universal* { }El selector universal
Selector de classe.box { }Selectors de classe
Selector d’ID#unique { }Selectors d’ID
Selector d'atributa[title] { }Selectors d'atribut
Selectors de pseudoclassep:first-child { }Pseudoclasse
Selectors de pseudoelementp::first-line { }Pseudoelements
Combinador descendentarticle pCombinador descendent
Combinador de fillsarticle > pCombinador de fills
Combinador de germans adjacentsh1 + pGermans adjacents
Combinador general de germansh1 ~ pGermans general
+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depurar el CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html new file mode 100644 index 0000000000..b28cb4873a --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html @@ -0,0 +1,398 @@ +--- +title: Pseudoclasses i pseudoelements +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Pseudo-classes_and_pseudo-elements +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements +--- +

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

El conjunt següent de selectors que veurem s’anomenen pseudoclasses i pseudoelements. N'hi ha una bona quantitat i sovint serveixen per a propòsits força específics. Un cop que hauràs après a utilitzar-los, pots mirar-te la llista i veure si n’hi ha cap que et serveixi per a la tasca que intentes assolir. Una vegada més afegim que la pàgina de MDN corresponent a cada selector et pot ser útil per a esbrinar-ne la compatibilitat dels navegadors.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir més informació sobre els selectors de pseudoclasse i pseudoelement.
+ +

Què és una pseudoclasse?

+ +

Una pseudoclasse és un selector que selecciona elements que es troben en un estat específic. Per exemple, són el primer element del seu tipus o bé el cursor del ratolí els passa per sobre. Solen actuar com si haguessis aplicat una classe a alguna part del document, i sovint t’ajuden a reduir l'excés de classes en l'etiquetatge i et proporcionen un codi més flexible i fàcil de mantenir.

+ +

Les pseudoclasses són paraules clau que comencen amb dos punts (:):

+ +
:pseudo-class-name
+ +

Un exemple senzill de pseudoclasse

+ +

Donem una ullada a un exemple senzill. Si volem que el primer paràgraf d'un article es vegi més gran i en negreta, podem afegir una classe a aquest paràgraf i després afegir CSS a aquesta classe, tal com es mostra en el primer exemple següent:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-child.html", '100%', 800)}}

+ +

Tanmateix, això pot resultar molest a l'hora de fer-ne el manteniment; i si afegim un tipus nou de paràgraf a la part superior del document? Hauríem d’incloure la classe en el nou paràgraf. Doncs, en comptes d’afegir la classe, podríem utilitzar el selector de pseudoclasse {{cssxref(":first-child")}}; això seleccionarà sempre el primer element fill de l'article i ja no caldria editar l’HTML (que no sempre és possible, perquè de vegades es genera des d'un CMS).

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-child2.html", '100%', 700)}}

+ +

Totes les pseudoclasses es comporten de la mateixa manera. Etiqueten una part del document que es troba en un estat determinat, i es comporten com si haguessis afegit una classe a l'HTML. Pots veure’n més exemples a MDN:

+ + + +
+

Nota: és vàlid escriure pseudoclasses i pseudoelements sense que les precedeixi cap selector d'element. En l'exemple anterior, podríem escriure :first-child i la regla s'aplicaria a qualsevol element que sigui el primer element d'un element <article>, no només primers paràgrafs. :first-child equival a *:first-child. Però normalment volem més control i cal ser més específics.

+
+ +

Pseudoclasses d'acció d'usuari

+ +

Algunes pseudoclasses només actuen quan l'usuari interactua d'alguna manera amb el document. Aquestes pseudoclasses d'acció de l'usuari, de vegades denominades pseudoclasses dinàmiques, actuen com si s'hagués afegit una classe a l'element quan l'usuari hi interactua. Els exemples inclouen:

+ + + +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/hover.html", '100%', 500)}}

+ +

Què és un pseudoelement?

+ +

Els pseudoelements es comporten d’una manera similar, però actuen com si afegissis un element HTML completament nou a l’etiquetatge, en lloc d’aplicar una classe als elements que ja hi ha. Els pseudoelements comencen amb un doble dos punts ::.

+ +
::pseudo-element-name
+ +
+

Nota: Alguns pseudoelements originals utilitzaven la sintaxi de dos punts simple, i de vegades encara ho pots veure en algun codi o alguns exemples. Els navegadors moderns admeten els primers pseudoelements amb una sintaxi de dos punts simple o de dos punts doble per a tenir compatibilitat cap enrere.

+
+ +

Per exemple, si volguessis seleccionar la primera línia d’un paràgraf, podries etiquetar-la amb un element <span> i utilitzar un selector d’elements; però això falla si el nombre de paraules que has etiquetat és superior o inferior a l'amplada de l'element principal. Com que no podem saber quantes paraules cabran en una línia perquè això canvia amb l’amplada de la pantalla o la mida de la lletra, no és possible fer-ho només afegint HTML.

+ +

El selector de pseudoelements ::first-line ho fa de manera segura: selecciona només la primera línia, encara que el nombre de paraules augmenti o disminueixi.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-line.html", '100%', 800)}}

+ +

Actua com si hi hagués una etiqueta <span> màgica en aquesta primera línia que s'actualitza cada cop que canvia la longitud de la línia.

+ +

Pots veure que això selecciona la primera línia dels dos paràgrafs.

+ +

Combinar pseudoclasses i pseudoelements

+ +

Si vols que la primera línia del primer paràgraf es vegi en negreta, pots agrupar els selectors :first-child i ::first-line. Prova d’introduir en l'exemple en viu anterior el CSS següent. Amb això demanem que volem seleccionar la primera línia del primer element <p>, que hi ha dins d’un element <article>.

+ +
article p:first-child::first-line {
+  font-size: 120%;
+  font-weight: bold;
+}
+ +

Generar contingut amb ::before i ::after

+ +

Hi ha un parell de pseudoelements especials, que s'utilitzen juntament amb la propietat content per a inserir contingut al document mitjançant CSS.

+ +

Pots utilitzar-los per a inserir una cadena de text, com en l'exemple en viu següent. Prova de canviar el valor de text de la propietat {{cssxref("content")}} i observa com canvia a la sortida. També pots canviar el pseudoelement ::before per ::after i observa que el text s’insereix al final de l'element, en lloc del principi.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/before.html", '100%', 400)}}

+ +

Inserir cadenes de text amb CSS, de fet, no es fa gaire sovint a la web, perquè aquest text no és accessible per a alguns lectors de pantalla i pot ser difícil de trobar i editar en el futur.

+ +

Un ús més vàlid d'aquests pseudoelements és inserir una icona, per exemple la petita fletxa afegida de l'exemple següent, que és un indicador visual que no volem que un lector de pantalla llegeixi:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/after-icon.html", '100%', 400)}}

+ +

Aquests pseudoelements també s'utilitzen amb freqüència per a inserir una cadena buida, a la qual després pots aplicar estil com a qualsevol altre element de la pàgina.

+ +

En l'exemple següent hem afegit una cadena buida amb el pseudoelement ::before. L'hem establert en display: block per a poder-hi aplicar una amplada i una alçada. A continuació, utilitzem el CSS per donar-hi estil com a qualsevol altre element. Pots jugar-hi amb el CSS i canviar-ne l’aspecte i el comportament.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/before-styled.html", '100%', 500)}}

+ +

L’ús dels pseudoelements ::before i ::after, juntament amb la propietat content, es coneix en CSS com el «contingut generat» i veuràs que aquesta tècnica s’utilitza sovint per a diverses tasques. Un bon exemple és el lloc CSS Arrow Please, que t'ajuda a generar una fletxa amb CSS. Observa el CSS mentre crees la teva fletxa i fixa’t com funcionen els pseudoelements {{cssxref("::before")}} i {{cssxref("::after")}}. Sempre que vegis aquests selectors, cerca en la propietat {{cssxref("content")}} per esbrinar què s'ha afegit al document.

+ +

Secció de referència

+ +

Hi ha un gran nombre de pseudoclasses i pseudoelements, i és útil tenir una llista en la qual s’hi faci referència. A continuació es mostren unes taules amb enllaços que apunten a les seves pàgines de referència en MDN. Fes-les servir de referència per veure de quines possibilitats d’etiquetatge disposes.

+ +

Pseudoclasses

+ +

Paged Media, selecciona les pàgines de l’esquerra.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorDescripció
{{ Cssxref(":active") }}Selecciona un element quan l’usuari l'activa (per exemple, fent-hi clic a sobre).
{{ Cssxref(":any-link") }}Selecciona els estats :link i :visited d'un enllaç.
{{ Cssxref(":blank") }}Selecciona un element <input> que té el valor d'entrada buit.
{{ Cssxref(":checked") }}Selecciona un botó d'opció o una casella de selecció en l'estat de seleccionat.
{{ Cssxref(":current") }}Selecciona l'element o un antecessor de l'element que es mostra actiu.
{{ Cssxref(":default") }}Selecciona un o diversos elements de la interfície d'usuari que són els elements predeterminats entre un conjunt d'elements similars.
{{ Cssxref(":dir") }}Selecciona un element a partir de la direccionalitat (el valor de l’atribut dir en HTML o la propietat direction en CSS).
{{ Cssxref(":disabled") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari que estan deshabilitats.
{{ Cssxref(":empty") }}Selecciona un element que no té fills, excepte, opcionalment, un espai blanc.
{{ Cssxref(":enabled") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari que estan habilitats.
{{ Cssxref(":first") }}En Paged Media, selecciona la primera pàgina.
{{ Cssxref(":first-child") }}Selecciona un element que és el primer entre els seus germans.
{{ Cssxref(":first-of-type") }}Selecciona un element d'un tipus determinat entre els seus germans.
{{ Cssxref(":focus") }}Selecciona l’element que té el focus.
{{ Cssxref(":focus-visible")}}Selecciona l’element que té el focus i que el focus està visible per a l'usuari.
{{ Cssxref(":focus-within") }}Selecciona l’element que té el focus més l’element que té un descendent amb el focus.
{{ Cssxref(":future") }}Selecciona els elements que estan just després de l’element actiu.
{{ Cssxref(":hover") }}Selecciona un element quan l'usuari hi interactua.
{{ Cssxref(":indeterminate") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari, el valor dels quals estan en un estat indeterminat; generalment es tracta de caselles de selecció.
{{ Cssxref(":in-range") }}Selecciona un element amb un rang de valors quan té el valor dins del rang.
{{ Cssxref(":invalid") }}Selecciona un element, com ara <input>, que estigui en un estat no vàlid.
{{ Cssxref(":lang") }}Selecciona un element segons l’idioma (valor de l’atribut lang en HTML).
{{ Cssxref(":last-child") }}Selecciona l’element que és l’últim entre els seus germans.
{{ Cssxref(":last-of-type") }}Selecciona un element d'un tipus determinat que és l’últim entre els seus germans.
{{ Cssxref(":left") }}
{{ Cssxref(":link")}}Selecciona els enllaços no visitats.
{{ Cssxref(":local-link")}}Selecciona els enllaços que apunten a les pàgines que estan al mateix lloc web que el document actiu.
{{ Cssxref(":is", ":is()")}}Selecciona qualsevol dels selectors de la llista de selectors.
{{ Cssxref(":not") }}Selecciona coses que no han estat seleccionades per altres selectors, que es converteixen en valor d'aquest selector.
{{ Cssxref(":nth-child") }}Selecciona elements d'entre una llista de germans: els germans es combinen amb una fórmula del tipus an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiran amb els elements 1, 3, 5, 7, etc. Tots els imparells).
{{ Cssxref(":nth-of-type") }}Selecciona elements d'un tipus determinat d'entre una llista de germans (per exemple, <p>): els germans es corresponen amb una fórmula de la forma an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb els elements 1, 3, 5, 7, etc. Tots els imparells).
{{ Cssxref(":nth-last-child") }}Selecciona elements d'entre una llista de germans, comptant enrere des del final. Els germans es corresponen amb una fórmula del tipus an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb l’últim element de la seqüència, després els dos elements anteriors, un altre cop els dos elements anteriors, etc. Tots els imparells, comptant des del final).
{{ Cssxref(":nth-last-of-type") }}Selecciona elements d'un tipus determinat d'entre una llista de germans (per exemple, <p>), comptant cap enrere des del final. Els germans es corresponen amb una fórmula de la forma an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb l’últim element d’aquest tipus de la seqüència, després els dos elements anteriors a aquell, i un altre cop dos elements anteriors, etc. Tots els imparells, comptant des del final).
{{ Cssxref(":only-child") }}Selecciona un element que no té germans.
{{ Cssxref(":only-of-type") }}Selecciona un element que és l'únic del seu tipus entre els seus germans.
{{ Cssxref(":optional") }}Selecciona els elements de formulari que no són necessaris.
{{ Cssxref(":out-of-range") }}Selecciona un element amb un interval quan el seu valor està fora del rang.
{{ Cssxref(":past") }}Selecciona els elements que són anteriors a l’element actiu.
{{ Cssxref(":placeholder-shown") }}Selecciona un element d’entrada que mostra el marcador de posició del text.
{{ Cssxref(":playing") }}Selecciona un element que representa un àudio, un vídeo o un recurs similar, que pot ser «reproduït» o «pausat» quan aquest element «es reprodueix».
{{ Cssxref(":paused") }}Selecciona un element que representa un àudio, un vídeo o un recurs similar, que pot ser «reproduït» o «pausat», quan aquest element està «en pausa».
{{ Cssxref(":read-only") }}Selecciona un element no modificable per l'usuari.
{{ Cssxref(":read-write") }}Selecciona un element modificable per l'usuari.
{{ Cssxref(":required") }}Selecciona els elements de formulari que són necessaris.
{{ Cssxref(":right") }}En Paged Media, selecciona les pàgines de la dreta.
{{ Cssxref(":root") }}Selecciona un element que és l'arrel del document.
{{ Cssxref(":scope") }}Selecciona qualsevol element que sigui un element d'abast.
{{ Cssxref(":valid") }}Selecciona un element, com ara <input>, que estigui en un estat vàlid.
{{ Cssxref(":target") }}Selecciona l’element al qual apunta l’URL activa (és a dir, si té un ID que coincideix amb l’identificador de fragment de l’URL actiu).
{{ Cssxref(":visited") }}Selecciona els enllaços visitats.
+ +

Pseudoelements

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
SelectorDescripció
{{ Cssxref("::after") }}Selecciona un element que pot aparèixer després del contingut actiu de l'element originari.
{{ Cssxref("::before") }}Selecciona un element que pot aparèixer abans del contingut actiu de l'element originari.
{{ Cssxref("::first-letter") }}Selecciona la primera lletra de l'element.
{{ Cssxref("::first-line") }}Selecciona la primera línia de l'element.
{{ Cssxref("::grammar-error") }}Selecciona una part del document que conté un error de gramàtica que indica el navegador.
{{ Cssxref("::selection") }}Selecciona la part del document seleccionat.
{{ Cssxref("::spelling-error") }}Selecciona una part del document que conté un error d'ortografia que indica el navegador.
+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/type_class_and_id_selectors/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/type_class_and_id_selectors/index.html new file mode 100644 index 0000000000..2cdbdc244a --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors/type_class_and_id_selectors/index.html @@ -0,0 +1,117 @@ +--- +title: 'Selectors de tipus, classe i ID' +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Selectors_de_tipus_classe_i_ID +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors +--- +

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest article farem un cop d’ull als selectors més senzills que hi ha disponibles, i que probablement utilitzaràs més a l'hora de treballar.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Obtenir més informació sobre els diferents selectors CSS que podem utilitzar per a aplicar CSS a un document.
+ +

Selectors de tipus

+ +

A vegades, a un selector de tipus també se'l denomina selector de noms d'etiqueta o selector d'elements, perquè selecciona una etiqueta/element HTML al document. En l’exemple següent hem utilitzat selectors span, em i strong. Per tant, hem aplicat estil a totes les instàncies <span>, <em> i <strong>.

+ +

Afegeix una regla CSS que seleccioni l’element <h1> i en canviï el color pel blau.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/type.html", '100%', 1100)}}

+ +

El selector universal

+ +

El selector universal s'indica amb un asterisc (*) i selecciona tot el que hi ha dins del document (o dins de l'element pare, si s'encadena amb un altre element i un combinador descendent, per exemple). En l'exemple següent hem utilitzat el selector universal per a eliminar els marges de tots els elements. Això vol dir que, en lloc de l'estil predeterminat que hi afegeix el navegador, que deixa un espai de marge entre els títols d’encapçalament i els paràgrafs, tot està junt i no podem distingir els diferents paràgrafs amb facilitat.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/universal.html", '100%', 750)}}

+ +

Aquest tipus de comportament a vegades es pot veure en els «fulls d'estil de restabliment» (o «fulls d'estil reset»), que eliminen tot l'estil que aplica el navegador. Van ser molt populars en un moment determinat, tot i que eliminar tots els estils significava que aleshores havies de tornar-ho a fer tot! Per tant, acostumem a utilitzar el selector universal amb atenció per a afrontar situacions molt específiques, com la que es descriu a continuació.

+ +

Ús del selector universal per a facilitar la lectura

+ +

Un dels usos del selector universal és fer els selectors més fàcils de llegir i més evidents, en termes de què fan. Per exemple, si vull seleccionar el primer fill de qualsevol element <article>, independentment de quin element sigui, i posar-lo en negreta, podem utilitzar el selector {{cssxref(":first-child")}}, que veurem amb més detall en l’article sobre pseudoclasses i pseudoelements, com un selector descendent juntament amb el selector d'elements <article>:

+ +
article :first-child {
+
+}
+ +

Això es pot confondre, però, amb article:first-child, que selecciona qualsevol element <article> que sigui el primer fill d'un altre element.

+ +

Per evitar aquesta confusió, podem afegir al selector :first-child el selector universal, de manera que ara resulta obvi el que fa el selector. Selecciona qualsevol element que sigui el primer fill d'un element <article>:

+ +
article *:first-child {
+
+}
+ +

Selectors de classe

+ +

El selector de classe s’inicia amb un caràcter de punt (.) i selecciona qualsevol element del document que tingui aplicada la classe seleccionada. En l'exemple en directe següent hem creat una classe anomenada .highlight i l'hem aplicada a diversos llocs del document. Es ressalten tots els elements que tenen aplicada aquesta classe.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class.html", '100%', 750)}}

+ +

Seleccionar classes en elements concrets

+ +

Pots crear un selector que seleccioni els elements específics que tenen aplicada aquella classe. En l'exemple següent, destaquem un element <span> que té una classe highlight diferent del destacat que apliquem a l'encapçalament <h1> amb classe highlight. Ho fem adjuntant la classe al selector de tipus per a l’element que volem seleccionar, sense cap espai entremig.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class-type.html", '100%', 750)}}

+ +

Aquesta manera de seleccionar dificulta la reutilització de CSS, perquè la classe només s'aplica a aquest element en concret, i hauràs d'afegir un altre selector si decideixes que les regles s'han d'aplicar també a altres elements.

+ +

Seleccionar un element si té aplicada més d'una classe

+ +

Pots aplicar diverses classes a un element i seleccionar-les individualment, o bé seleccionar l'element només quan inclou totes les classes del selector. Això pot ser útil per a crear components que es poden combinar de maneres diferents al teu lloc web.

+ +

En l'exemple següent hi ha un element <div> que inclou una nota. La vora gris s'aplica quan la casella té una classe notebox. Si també té una classe warning o danger, el {{cssxref("border-color")}} canvia.

+ +

Podem dir-li al navegador que només volem fer coincidir l’element si té totes aquestes classes tot encadenant-les juntes sense espais entremig.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class-many.html", '100%', 900)}}

+ +

Selectors d’ID

+ +

Un selector d’ID comença amb un caràcter # en lloc d'un caràcter de punt, però s'utilitza bàsicament de la mateixa manera que un selector de classe. Ara bé, un ID només es pot utilitzar una vegada en cada document, i cada element pot tenir un id com a màxim. El selector pot seleccionar l’element que té l’id establert i també pots precedir l'identificador amb un selector de tipus que seleccioni l’element només si coincideix amb l'ID. Pots veure aquests dos usos en l'exemple següent:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/id.html", '100%', 750)}}

+ +
+

Nota: Tal com hem après en l’article que parla d'especificitat, un ID té més especificitat i anul·la la majoria dels altres selectors. Això pot dificultar les coses a l'hora de treballar. En la majoria dels casos és preferible afegir una classe a l'element, en lloc d'utilitzar un ID, però a vegades fer servir un ID és l'única manera de seleccionar l'element (potser perquè no es té accés al codi d’etiquetatge i, per tant, no es pot editar).

+
+ +

En el proper article

+ +

Continuarem explorant els selectors i veurem els selectors d’atribut.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depurar el CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/combinadors/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/combinadors/index.html deleted file mode 100644 index 175379f986..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/combinadors/index.html +++ /dev/null @@ -1,111 +0,0 @@ ---- -title: Combinadors -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Combinadors -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators ---- -

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

Els últims selectors que veurem s’anomenen combinadors, perquè combinen altres selectors de manera que proporcionen una relació útil entre aquests i la ubicació de continguts en el document.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Obtenir més informació sobre els diferents selectors que es poden utilitzar en CSS.
- -

Selector de descendents

- -

Ja has vist selectors de descendents en articles anteriors (selectors separats per un espai):

- -
body article p
- -

Aquests selectors seleccionen elements que són descendents d’un altre selector. No cal que els elements que se seleccionen siguin fills directes.

- -

En l'exemple següent se seleccionen només els elements <p> que hi ha dins d'un element que està etiquetat amb una classe .box.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/descendant.html", '100%', 500)}}

- -

Combinador de fills

- -

El combinador de fills és un símbol de «més gran que» (>), que només selecciona elements que són descendents directes. Els descendents que hi ha més avall en la jerarquia no se seleccionen; per exemple, per a seleccionar només els elements <p> que són descendents directes d’elements <article>:

- -
article > p
- -

En aquest exemple hi ha una llista ordenada imbricada dins d'una altra llista no ordenada. Fem servir el combinador de fills per a seleccionar només els elements <li> que són fills directes de <ul> i els apliquem una vora superior.

- -

Si suprimim l’element >, que designa que es tracta d'un selector de fills, obtenim un selector de descendents, i tots els elements <li> adquireixen una vora vermella.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/child.html", '100%', 600)}}

- -

Selector de germans adjacents

- -

El selector de germans adjacents (+) s'utilitza per a seleccionar un element que es troba immediatament a continuació d'un altre element en el mateix nivell de jerarquia; per exemple, per a seleccionar tots els elements <img> que hi ha just a continuació d‘elements <p>:

- -
p + img
- -

Un cas comú d’ús d’aquest combinador és per a fer alguna cosa amb un paràgraf que va a continuació d’un encapçalament, com en el nostre exemple següent. Aquí busquem un paràgraf que estigui immediatament a continuació d’<h1> i hi apliquem estil.

- -

Si insereixes qualsevol altre element, com ara <h2>, entre <h1> i <p>, el paràgraf ja no coincideix amb el selector, i el color de fons no s'aplica.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/adjacent.html", '100%', 800)}}

- -

Selector de germans general

- -

Si vols seleccionar els elements que són germans d’un element, encara que no siguin adjacents directes, pots fer servir el selector de germans general (~). Per a seleccionar tots els elements <img> que estiguin en qualsevol lloc a continuació dels elements <p>, hem de fer això:

- -
p ~ img
- -

En l'exemple següent seleccionem tots els elements <p> que hi ha després de <h1>, i tot i que en el document també hi ha un element <div>, se selecciona també l'element <p> que hi ha després.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/general.html", '100%', 600)}}

- -

L'ús dels combinadors

- -

Pots combinar qualsevol dels selectors que hem vist en articles anteriors amb els combinadors per a seleccionar parts d’un document. Per exemple, per a seleccionar els elements de llista que tenen una classe «a» que són descendents directes de <ul>, pots utilitzar el codi següent:

- -
ul > li[class="a"]  {  }
- -

Tanmateix, has de tenir cura quan crees llistes grans de selectors que seleccionen parts molt específiques del document, perquè el selector serà molt específic per a la ubicació d'aquest element en l'etiquetatge i et serà difícil reutilitzar les regles CSS.

- -

Sovint és millor crear una classe senzilla i aplicar-la a l’element en qüestió. Ara bé, els coneixements sobre combinadors et poden ser molt útils si necessites accedir a algun part del document, però no pots accedir al codi HTML, potser a causa de la generació d’un CMS.

- -

Comprova les teves habilitats

- -

Hem vist moltes coses en aquest article. Recordes la informació més important? Trobaràs més tests per a verificar que has retingut aquesta informació a Test your skills: Selectors.

- -

Avancem

- -

Aquesta és l’última secció dels nostres articles sobre selectors. A continuació passarem a una altra qüestió important del CSS: el model de caixes del CSS.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks/The_box_model", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament de les diverses direccions del text
    6. -
  6. El desbordament del contingut
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Elements d'imatge, de mèdia i de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depurar el CSS
    12. -
  12. Organitzar el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/index.html deleted file mode 100644 index 4bd7b005de..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,223 +0,0 @@ ---- -title: Selectors CSS -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

En el {{Glossary("CSS")}}, els selectors s'utilitzen per a determinar els elements {{glossary("HTML")}} de les pàgines web als quals volem aplicar estil. Hi ha una gran varietat de selectors CSS disponibles, que permeten obtenir una precisió àmplia a l’hora de seleccionar elements per a aplicar-los estil. En aquest article i els seus subarticles s'explicaran els diferents tipus amb detall i observarem com funcionen.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Conèixer amb detall com funcionen els selectors CSS.
- -

Què és un selector?

- -

Ja has conegut els selectors. Un selector CSS és la primera part d'una regla CSS. Es tracta d’un patró d’elements i d’altres termes que diuen al navegador quins elements HTML s’han de seleccionar perquè tinguin els valors de les propietat CSS segons la regla que se’ls ha d’aplicar. L'element o els elements que selecciona el selector s'anomenen el subjecte del selector.

- -

Una mica de codi amb un h1 ressaltat.

- -

En articles anteriors, has vist altres selectors i també que hi ha selectors que es focalitzen en el document de maneres diferents (per exemple, seleccionant un element com h1, o una classe com .special).

- -

En CSS, els selectors es defineixen en l’especificació dels selectors CSS; com qualsevol altra part del CSS, han de ser compatibles amb els navegadors perquè funcionin. La majoria de selectors que trobaràs es defineixen en l’especificació de selectors de nivell 3, que és una especificació madura i, per tant, trobaràs una compatibilitat de navegadors excel·lent per a aquests selectors.

- -

Llistes de selectors

- -

Si tens més d'un element que utilitza el mateix CSS, cadascun dels selectors es poden combinar en una llista de selectors que aplica la mateixa regla a tots els selectors. Per exemple, si tenim el mateix CSS per a h1 i també per a una classe .special, ho podríem escriure com dues regles separades.

- -
h1 {
-  color: blue;
-}
-
-.special {
-  color: blue;
-}
- -

Però també podem combinar-los en una llista de selectors, afegint-hi una coma entre ells.

- -
h1, .special {
-  color: blue;
-}
- -

L’espai en blanc és vàlid tant abans com després de la coma. També pots decidir que la llegibilitat dels selectors és més bona si cada un està en una línia nova.

- -
h1,
-.special {
-  color: blue;
-}
- -

En l'exemple en viu següent, combina els dos selectors que tenen declaracions idèntiques. La visualització hauria de ser la mateixa després de la combinació.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/selector-list.html", '100%', 1000)}}

- -

Si agrupes els selectors d'aquesta manera, i algun dels selectors no és vàlid, s'ignorarà tota la regla.

- -

En l'exemple següent, la regla del selector de classe no vàlida s’ignorarà mentre que no hi haurà problemes a l'hora d’aplicar estil a h1.

- -
h1 {
-  color: blue;
-}
-
-..special {
-  color: blue;
-}
- -

Tanmateix, en combinar-les, no s’aplicarà estil ni a h1 ni a la classe, perquè la regla ja no és vàlida.

- -
h1, ..special {
-  color: blue;
-}
- -

Tipus de selectors

- -

Hi ha uns quants grups diferents de selectors, i conèixer quin tipus de selector necessites t'ajudarà a trobar l'eina adequada a l'hora de treballar. En els subarticles d’aquest article examinarem amb més detall els diferents grups de selectors.

- -

Selectors de tipus, de classe i d’ID

- -

Aquest grup inclou selectors que delimiten un element HTML, com ara <h1>.

- -
h1 { }
- -

També inclou selectors que delimiten una classe:

- -
.box { }
- -

o un ID:

- -
#unique { }
- -

Selectors d'atribut

- -

Aquest grup de selectors t'ofereix diferents maneres de seleccionar elements segons la presència d’un atribut determinat en un element:

- -
a[title] { }
- -

O fins i tot fer una selecció segons la presència d’un atribut amb un valor determinat:

- -
a[href="https://example.com"] { }
- -

Les pseudoclasses i els pseudoelements

- -

Aquest grup de selectors inclou les pseudoclasses, que apliquen estil a certs estats d’un element. La pseudoclasse :hover, per exemple, selecciona un element només quan hi passa pel damunt el cursor del ratolí:

- -
a:hover { }
- -

També inclou els pseudoelements, que seleccionen una part determinada d’un element en lloc de l’element en si. Per exemple, ::first-line sempre selecciona la primera línia de text que hi ha dins d’un element (<p> en el cas següent), i actua com si un <span> delimités la primera línia amb format i després la seleccionés.

- -
p::first-line { }
- -

Combinadors

- -

El grup final de selectors fa combinacions d’altres selectors que delimiten encara més els elements dels nostres documents. A continuació, per exemple, se seleccionen els paràgrafs que són fills directes dels elements <article> amb el combinador de fills (>):

- -
article > p { }
- -

Propers passos

- -

Pots donar un cop d'ull a la taula de referència de selectors que hi ha a continuació per trobar enllaços directes als diversos tipus de selectors de la secció d'aprenentatge o de MDN en general, o pots continuar en ordre i descobrir els tipus de selectors de classe i d’ID.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Cascade_and_inheritance", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

Taula de referència dels selectors

- -

La taula següent t'ofereix una visió general dels selectors que tens disponibles, juntament amb enllaços a les pàgines d’aquesta guia, que et mostraran com utilitzar cada tipus de selector. També hem inclòs un enllaç a la pàgina MDN de cada selector, en què pots consultar la informació de compatibilitat amb els navegadors. Pots fer-ho servir com a referència de consulta per quan més endavant hagis de buscar selectors, o a mesura que experimentes amb el CSS en general.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorExempleTutorial de CSS
Selector de tipush1 { }Selectors de tipus
Selector universal* { }El selector universal
Selector de classe.box { }Selectors de classe
Selector d’ID#unique { }Selectors d’ID
Selector d'atributa[title] { }Selectors d'atribut
Selectors de pseudoclassep:first-child { }Pseudoclasse
Selectors de pseudoelementp::first-line { }Pseudoelements
Combinador descendentarticle pCombinador descendent
Combinador de fillsarticle > pCombinador de fills
Combinador de germans adjacentsh1 + pGermans adjacents
Combinador general de germansh1 ~ pGermans general
- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depurar el CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html deleted file mode 100644 index b28cb4873a..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/pseudo-classes_and_pseudo-elements/index.html +++ /dev/null @@ -1,398 +0,0 @@ ---- -title: Pseudoclasses i pseudoelements -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Pseudo-classes_and_pseudo-elements -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements ---- -

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

El conjunt següent de selectors que veurem s’anomenen pseudoclasses i pseudoelements. N'hi ha una bona quantitat i sovint serveixen per a propòsits força específics. Un cop que hauràs après a utilitzar-los, pots mirar-te la llista i veure si n’hi ha cap que et serveixi per a la tasca que intentes assolir. Una vegada més afegim que la pàgina de MDN corresponent a cada selector et pot ser útil per a esbrinar-ne la compatibilitat dels navegadors.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir més informació sobre els selectors de pseudoclasse i pseudoelement.
- -

Què és una pseudoclasse?

- -

Una pseudoclasse és un selector que selecciona elements que es troben en un estat específic. Per exemple, són el primer element del seu tipus o bé el cursor del ratolí els passa per sobre. Solen actuar com si haguessis aplicat una classe a alguna part del document, i sovint t’ajuden a reduir l'excés de classes en l'etiquetatge i et proporcionen un codi més flexible i fàcil de mantenir.

- -

Les pseudoclasses són paraules clau que comencen amb dos punts (:):

- -
:pseudo-class-name
- -

Un exemple senzill de pseudoclasse

- -

Donem una ullada a un exemple senzill. Si volem que el primer paràgraf d'un article es vegi més gran i en negreta, podem afegir una classe a aquest paràgraf i després afegir CSS a aquesta classe, tal com es mostra en el primer exemple següent:

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-child.html", '100%', 800)}}

- -

Tanmateix, això pot resultar molest a l'hora de fer-ne el manteniment; i si afegim un tipus nou de paràgraf a la part superior del document? Hauríem d’incloure la classe en el nou paràgraf. Doncs, en comptes d’afegir la classe, podríem utilitzar el selector de pseudoclasse {{cssxref(":first-child")}}; això seleccionarà sempre el primer element fill de l'article i ja no caldria editar l’HTML (que no sempre és possible, perquè de vegades es genera des d'un CMS).

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-child2.html", '100%', 700)}}

- -

Totes les pseudoclasses es comporten de la mateixa manera. Etiqueten una part del document que es troba en un estat determinat, i es comporten com si haguessis afegit una classe a l'HTML. Pots veure’n més exemples a MDN:

- - - -
-

Nota: és vàlid escriure pseudoclasses i pseudoelements sense que les precedeixi cap selector d'element. En l'exemple anterior, podríem escriure :first-child i la regla s'aplicaria a qualsevol element que sigui el primer element d'un element <article>, no només primers paràgrafs. :first-child equival a *:first-child. Però normalment volem més control i cal ser més específics.

-
- -

Pseudoclasses d'acció d'usuari

- -

Algunes pseudoclasses només actuen quan l'usuari interactua d'alguna manera amb el document. Aquestes pseudoclasses d'acció de l'usuari, de vegades denominades pseudoclasses dinàmiques, actuen com si s'hagués afegit una classe a l'element quan l'usuari hi interactua. Els exemples inclouen:

- - - -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/hover.html", '100%', 500)}}

- -

Què és un pseudoelement?

- -

Els pseudoelements es comporten d’una manera similar, però actuen com si afegissis un element HTML completament nou a l’etiquetatge, en lloc d’aplicar una classe als elements que ja hi ha. Els pseudoelements comencen amb un doble dos punts ::.

- -
::pseudo-element-name
- -
-

Nota: Alguns pseudoelements originals utilitzaven la sintaxi de dos punts simple, i de vegades encara ho pots veure en algun codi o alguns exemples. Els navegadors moderns admeten els primers pseudoelements amb una sintaxi de dos punts simple o de dos punts doble per a tenir compatibilitat cap enrere.

-
- -

Per exemple, si volguessis seleccionar la primera línia d’un paràgraf, podries etiquetar-la amb un element <span> i utilitzar un selector d’elements; però això falla si el nombre de paraules que has etiquetat és superior o inferior a l'amplada de l'element principal. Com que no podem saber quantes paraules cabran en una línia perquè això canvia amb l’amplada de la pantalla o la mida de la lletra, no és possible fer-ho només afegint HTML.

- -

El selector de pseudoelements ::first-line ho fa de manera segura: selecciona només la primera línia, encara que el nombre de paraules augmenti o disminueixi.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/first-line.html", '100%', 800)}}

- -

Actua com si hi hagués una etiqueta <span> màgica en aquesta primera línia que s'actualitza cada cop que canvia la longitud de la línia.

- -

Pots veure que això selecciona la primera línia dels dos paràgrafs.

- -

Combinar pseudoclasses i pseudoelements

- -

Si vols que la primera línia del primer paràgraf es vegi en negreta, pots agrupar els selectors :first-child i ::first-line. Prova d’introduir en l'exemple en viu anterior el CSS següent. Amb això demanem que volem seleccionar la primera línia del primer element <p>, que hi ha dins d’un element <article>.

- -
article p:first-child::first-line {
-  font-size: 120%;
-  font-weight: bold;
-}
- -

Generar contingut amb ::before i ::after

- -

Hi ha un parell de pseudoelements especials, que s'utilitzen juntament amb la propietat content per a inserir contingut al document mitjançant CSS.

- -

Pots utilitzar-los per a inserir una cadena de text, com en l'exemple en viu següent. Prova de canviar el valor de text de la propietat {{cssxref("content")}} i observa com canvia a la sortida. També pots canviar el pseudoelement ::before per ::after i observa que el text s’insereix al final de l'element, en lloc del principi.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/before.html", '100%', 400)}}

- -

Inserir cadenes de text amb CSS, de fet, no es fa gaire sovint a la web, perquè aquest text no és accessible per a alguns lectors de pantalla i pot ser difícil de trobar i editar en el futur.

- -

Un ús més vàlid d'aquests pseudoelements és inserir una icona, per exemple la petita fletxa afegida de l'exemple següent, que és un indicador visual que no volem que un lector de pantalla llegeixi:

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/after-icon.html", '100%', 400)}}

- -

Aquests pseudoelements també s'utilitzen amb freqüència per a inserir una cadena buida, a la qual després pots aplicar estil com a qualsevol altre element de la pàgina.

- -

En l'exemple següent hem afegit una cadena buida amb el pseudoelement ::before. L'hem establert en display: block per a poder-hi aplicar una amplada i una alçada. A continuació, utilitzem el CSS per donar-hi estil com a qualsevol altre element. Pots jugar-hi amb el CSS i canviar-ne l’aspecte i el comportament.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/before-styled.html", '100%', 500)}}

- -

L’ús dels pseudoelements ::before i ::after, juntament amb la propietat content, es coneix en CSS com el «contingut generat» i veuràs que aquesta tècnica s’utilitza sovint per a diverses tasques. Un bon exemple és el lloc CSS Arrow Please, que t'ajuda a generar una fletxa amb CSS. Observa el CSS mentre crees la teva fletxa i fixa’t com funcionen els pseudoelements {{cssxref("::before")}} i {{cssxref("::after")}}. Sempre que vegis aquests selectors, cerca en la propietat {{cssxref("content")}} per esbrinar què s'ha afegit al document.

- -

Secció de referència

- -

Hi ha un gran nombre de pseudoclasses i pseudoelements, i és útil tenir una llista en la qual s’hi faci referència. A continuació es mostren unes taules amb enllaços que apunten a les seves pàgines de referència en MDN. Fes-les servir de referència per veure de quines possibilitats d’etiquetatge disposes.

- -

Pseudoclasses

- -

Paged Media, selecciona les pàgines de l’esquerra.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorDescripció
{{ Cssxref(":active") }}Selecciona un element quan l’usuari l'activa (per exemple, fent-hi clic a sobre).
{{ Cssxref(":any-link") }}Selecciona els estats :link i :visited d'un enllaç.
{{ Cssxref(":blank") }}Selecciona un element <input> que té el valor d'entrada buit.
{{ Cssxref(":checked") }}Selecciona un botó d'opció o una casella de selecció en l'estat de seleccionat.
{{ Cssxref(":current") }}Selecciona l'element o un antecessor de l'element que es mostra actiu.
{{ Cssxref(":default") }}Selecciona un o diversos elements de la interfície d'usuari que són els elements predeterminats entre un conjunt d'elements similars.
{{ Cssxref(":dir") }}Selecciona un element a partir de la direccionalitat (el valor de l’atribut dir en HTML o la propietat direction en CSS).
{{ Cssxref(":disabled") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari que estan deshabilitats.
{{ Cssxref(":empty") }}Selecciona un element que no té fills, excepte, opcionalment, un espai blanc.
{{ Cssxref(":enabled") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari que estan habilitats.
{{ Cssxref(":first") }}En Paged Media, selecciona la primera pàgina.
{{ Cssxref(":first-child") }}Selecciona un element que és el primer entre els seus germans.
{{ Cssxref(":first-of-type") }}Selecciona un element d'un tipus determinat entre els seus germans.
{{ Cssxref(":focus") }}Selecciona l’element que té el focus.
{{ Cssxref(":focus-visible")}}Selecciona l’element que té el focus i que el focus està visible per a l'usuari.
{{ Cssxref(":focus-within") }}Selecciona l’element que té el focus més l’element que té un descendent amb el focus.
{{ Cssxref(":future") }}Selecciona els elements que estan just després de l’element actiu.
{{ Cssxref(":hover") }}Selecciona un element quan l'usuari hi interactua.
{{ Cssxref(":indeterminate") }}Selecciona els elements d'una interfície d'usuari, el valor dels quals estan en un estat indeterminat; generalment es tracta de caselles de selecció.
{{ Cssxref(":in-range") }}Selecciona un element amb un rang de valors quan té el valor dins del rang.
{{ Cssxref(":invalid") }}Selecciona un element, com ara <input>, que estigui en un estat no vàlid.
{{ Cssxref(":lang") }}Selecciona un element segons l’idioma (valor de l’atribut lang en HTML).
{{ Cssxref(":last-child") }}Selecciona l’element que és l’últim entre els seus germans.
{{ Cssxref(":last-of-type") }}Selecciona un element d'un tipus determinat que és l’últim entre els seus germans.
{{ Cssxref(":left") }}
{{ Cssxref(":link")}}Selecciona els enllaços no visitats.
{{ Cssxref(":local-link")}}Selecciona els enllaços que apunten a les pàgines que estan al mateix lloc web que el document actiu.
{{ Cssxref(":is", ":is()")}}Selecciona qualsevol dels selectors de la llista de selectors.
{{ Cssxref(":not") }}Selecciona coses que no han estat seleccionades per altres selectors, que es converteixen en valor d'aquest selector.
{{ Cssxref(":nth-child") }}Selecciona elements d'entre una llista de germans: els germans es combinen amb una fórmula del tipus an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiran amb els elements 1, 3, 5, 7, etc. Tots els imparells).
{{ Cssxref(":nth-of-type") }}Selecciona elements d'un tipus determinat d'entre una llista de germans (per exemple, <p>): els germans es corresponen amb una fórmula de la forma an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb els elements 1, 3, 5, 7, etc. Tots els imparells).
{{ Cssxref(":nth-last-child") }}Selecciona elements d'entre una llista de germans, comptant enrere des del final. Els germans es corresponen amb una fórmula del tipus an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb l’últim element de la seqüència, després els dos elements anteriors, un altre cop els dos elements anteriors, etc. Tots els imparells, comptant des del final).
{{ Cssxref(":nth-last-of-type") }}Selecciona elements d'un tipus determinat d'entre una llista de germans (per exemple, <p>), comptant cap enrere des del final. Els germans es corresponen amb una fórmula de la forma an+b (per exemple, 2n + 1 coincidiria amb l’últim element d’aquest tipus de la seqüència, després els dos elements anteriors a aquell, i un altre cop dos elements anteriors, etc. Tots els imparells, comptant des del final).
{{ Cssxref(":only-child") }}Selecciona un element que no té germans.
{{ Cssxref(":only-of-type") }}Selecciona un element que és l'únic del seu tipus entre els seus germans.
{{ Cssxref(":optional") }}Selecciona els elements de formulari que no són necessaris.
{{ Cssxref(":out-of-range") }}Selecciona un element amb un interval quan el seu valor està fora del rang.
{{ Cssxref(":past") }}Selecciona els elements que són anteriors a l’element actiu.
{{ Cssxref(":placeholder-shown") }}Selecciona un element d’entrada que mostra el marcador de posició del text.
{{ Cssxref(":playing") }}Selecciona un element que representa un àudio, un vídeo o un recurs similar, que pot ser «reproduït» o «pausat» quan aquest element «es reprodueix».
{{ Cssxref(":paused") }}Selecciona un element que representa un àudio, un vídeo o un recurs similar, que pot ser «reproduït» o «pausat», quan aquest element està «en pausa».
{{ Cssxref(":read-only") }}Selecciona un element no modificable per l'usuari.
{{ Cssxref(":read-write") }}Selecciona un element modificable per l'usuari.
{{ Cssxref(":required") }}Selecciona els elements de formulari que són necessaris.
{{ Cssxref(":right") }}En Paged Media, selecciona les pàgines de la dreta.
{{ Cssxref(":root") }}Selecciona un element que és l'arrel del document.
{{ Cssxref(":scope") }}Selecciona qualsevol element que sigui un element d'abast.
{{ Cssxref(":valid") }}Selecciona un element, com ara <input>, que estigui en un estat vàlid.
{{ Cssxref(":target") }}Selecciona l’element al qual apunta l’URL activa (és a dir, si té un ID que coincideix amb l’identificador de fragment de l’URL actiu).
{{ Cssxref(":visited") }}Selecciona els enllaços visitats.
- -

Pseudoelements

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorDescripció
{{ Cssxref("::after") }}Selecciona un element que pot aparèixer després del contingut actiu de l'element originari.
{{ Cssxref("::before") }}Selecciona un element que pot aparèixer abans del contingut actiu de l'element originari.
{{ Cssxref("::first-letter") }}Selecciona la primera lletra de l'element.
{{ Cssxref("::first-line") }}Selecciona la primera línia de l'element.
{{ Cssxref("::grammar-error") }}Selecciona una part del document que conté un error de gramàtica que indica el navegador.
{{ Cssxref("::selection") }}Selecciona la part del document seleccionat.
{{ Cssxref("::spelling-error") }}Selecciona una part del document que conté un error d'ortografia que indica el navegador.
- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Combinators", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_atribut/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_atribut/index.html deleted file mode 100644 index 6ab61828f8..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_atribut/index.html +++ /dev/null @@ -1,154 +0,0 @@ ---- -title: Selectors d'atribut -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Selectors_atribut -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors ---- -

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

Com ja saps a partir de l’estudi de l'HTML, els elements poden tenir atributs, que donen més detalls sobre l'element que s’etiqueta. En CSS pots utilitzar selectors d’atributs per a seleccionar elements que tenen uns atributs determinats. Aquest article et mostra com utilitzar aquests selectors tan útils.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (consulta Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Conèixer els selectors d’atributs i com utilitzar-los.
- -

Selectors de presència i de valor

- -

Aquests selectors permeten seleccionar un element només per la presència d’un atribut (per exemple href) o per diferents coincidències amb el valor de l’atribut.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorExempleDescripció
[attr]a[title]Selecciona elements que tenen com a nom d'atribut attr el valor entre claudàtors.
[attr=value]a[href="https://example.com"]Selecciona elements que tenen el nom d'atribut attr, el valor del qual sigui exactament la cadena de caràcters que hi ha entre cometes: value.
[attr~=value]p[class~="special"] -

Selecciona elements amb un nom d’atribut attr el valor del qual és exactament value, o elements que tenen un atribut attr que conté un o més valors, dels quals almenys un coincideix amb value.

- -

Observa que en una llista de diversos valors, els valors se separen amb espais en blanc.

-
[attr|=value]div[lang|="zh"]Selecciona elements que tenen un nom d’atribut attr que pot ser exactament value o que pot començar per value seguit immediatament d’un guionet.
- -

En l'exemple següent pots veure que com es fan servir aquests selectors.

- - - -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute.html", '100%', 800)}}

- -

Selectors de subcadena

- -

Aquests selectors permeten obtenir una concordança més ajustada a partir de les subcadenes que conté el valor del teu atribut. Per exemple, si hi ha les classes box-warning i box-error i vols seleccionar tot el que comença amb la cadena «box-», pots seleccionar-les totes dues amb [class^="box-"].

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SelectorExempleDescripció
[attr^=value]li[class^="box-"]Selecciona elements amb un nom d'atribut attr que conté la subcadena value al principi.
[attr$=value]li[class$="-box"]Selecciona elements amb un nom d’atribut attr que conté la subcadena value al final.
[attr*= ]li[class*="box"]Relaciona elements amb un nom d'atribut attr que conté almenys una ocurrència de la subcadena value en qualsevol lloc de la cadena.
- -

L’exemple següent mostra l'ús d'aquests selectors:

- - - -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute-substring.html", '100%', 800)}}

- -

Distinció entre majúscules i minúscules

- -

Si vols seleccionar els valors d'atribut tant si estan escrits en majúscules com en minúscules, pots utilitzar el valor i abans del claudàtor de tancament. Aquest indicador informa el navegador que els caràcters ASCII han de coincidir independentment de si les lletres són majúscules o minúscules. Sense aquest indicador, la correspondència entre els valors es farà segons les directrius del llenguatge del document pel que fa a la distinció entre majúscules i minúscules; en el cas de l'HTML, distingeix entre majúscules i minúscules.

- -

En l'exemple següent, el primer selector coincideix amb un valor que comença per a; només coincideix el primer element de la llista perquè els altres dos elements de la llista comencen amb una A majúscula. El segon selector no distingeix entre majúscules i minúscules, així que la correspondència és entre tots els elements de la llista.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/attribute-case.html", '100%', 800)}}

- -
-

Nota: També hi ha un valor s més recent, que imposa la coincidència de majúscules i les minúscules en contextos en què normalment no es dona; tanmateix, aquest valor encara no té gaire compatibilitat amb els navegadors i no resulta gaire útil en el context de l’HTML.

-
- -

Propers passos

- -

Ara que hem acabat amb els selectors d’atribut, pots avançar cap a l’article següent sobre les pseudoclasses i els pseudoelements.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Pseudo-classes_and_pseudo-elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_de_tipus_classe_i_id/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_de_tipus_classe_i_id/index.html deleted file mode 100644 index 2cdbdc244a..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/selectors_css/selectors_de_tipus_classe_i_id/index.html +++ /dev/null @@ -1,117 +0,0 @@ ---- -title: 'Selectors de tipus, classe i ID' -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors_CSS/Selectors_de_tipus_classe_i_ID -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Type_Class_and_ID_Selectors ---- -

{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest article farem un cop d’ull als selectors més senzills que hi ha disponibles, i que probablement utilitzaràs més a l'hora de treballar.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions bàsiques de com funciona el CSS.
Objectiu:Obtenir més informació sobre els diferents selectors CSS que podem utilitzar per a aplicar CSS a un document.
- -

Selectors de tipus

- -

A vegades, a un selector de tipus també se'l denomina selector de noms d'etiqueta o selector d'elements, perquè selecciona una etiqueta/element HTML al document. En l’exemple següent hem utilitzat selectors span, em i strong. Per tant, hem aplicat estil a totes les instàncies <span>, <em> i <strong>.

- -

Afegeix una regla CSS que seleccioni l’element <h1> i en canviï el color pel blau.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/type.html", '100%', 1100)}}

- -

El selector universal

- -

El selector universal s'indica amb un asterisc (*) i selecciona tot el que hi ha dins del document (o dins de l'element pare, si s'encadena amb un altre element i un combinador descendent, per exemple). En l'exemple següent hem utilitzat el selector universal per a eliminar els marges de tots els elements. Això vol dir que, en lloc de l'estil predeterminat que hi afegeix el navegador, que deixa un espai de marge entre els títols d’encapçalament i els paràgrafs, tot està junt i no podem distingir els diferents paràgrafs amb facilitat.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/universal.html", '100%', 750)}}

- -

Aquest tipus de comportament a vegades es pot veure en els «fulls d'estil de restabliment» (o «fulls d'estil reset»), que eliminen tot l'estil que aplica el navegador. Van ser molt populars en un moment determinat, tot i que eliminar tots els estils significava que aleshores havies de tornar-ho a fer tot! Per tant, acostumem a utilitzar el selector universal amb atenció per a afrontar situacions molt específiques, com la que es descriu a continuació.

- -

Ús del selector universal per a facilitar la lectura

- -

Un dels usos del selector universal és fer els selectors més fàcils de llegir i més evidents, en termes de què fan. Per exemple, si vull seleccionar el primer fill de qualsevol element <article>, independentment de quin element sigui, i posar-lo en negreta, podem utilitzar el selector {{cssxref(":first-child")}}, que veurem amb més detall en l’article sobre pseudoclasses i pseudoelements, com un selector descendent juntament amb el selector d'elements <article>:

- -
article :first-child {
-
-}
- -

Això es pot confondre, però, amb article:first-child, que selecciona qualsevol element <article> que sigui el primer fill d'un altre element.

- -

Per evitar aquesta confusió, podem afegir al selector :first-child el selector universal, de manera que ara resulta obvi el que fa el selector. Selecciona qualsevol element que sigui el primer fill d'un element <article>:

- -
article *:first-child {
-
-}
- -

Selectors de classe

- -

El selector de classe s’inicia amb un caràcter de punt (.) i selecciona qualsevol element del document que tingui aplicada la classe seleccionada. En l'exemple en directe següent hem creat una classe anomenada .highlight i l'hem aplicada a diversos llocs del document. Es ressalten tots els elements que tenen aplicada aquesta classe.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class.html", '100%', 750)}}

- -

Seleccionar classes en elements concrets

- -

Pots crear un selector que seleccioni els elements específics que tenen aplicada aquella classe. En l'exemple següent, destaquem un element <span> que té una classe highlight diferent del destacat que apliquem a l'encapçalament <h1> amb classe highlight. Ho fem adjuntant la classe al selector de tipus per a l’element que volem seleccionar, sense cap espai entremig.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class-type.html", '100%', 750)}}

- -

Aquesta manera de seleccionar dificulta la reutilització de CSS, perquè la classe només s'aplica a aquest element en concret, i hauràs d'afegir un altre selector si decideixes que les regles s'han d'aplicar també a altres elements.

- -

Seleccionar un element si té aplicada més d'una classe

- -

Pots aplicar diverses classes a un element i seleccionar-les individualment, o bé seleccionar l'element només quan inclou totes les classes del selector. Això pot ser útil per a crear components que es poden combinar de maneres diferents al teu lloc web.

- -

En l'exemple següent hi ha un element <div> que inclou una nota. La vora gris s'aplica quan la casella té una classe notebox. Si també té una classe warning o danger, el {{cssxref("border-color")}} canvia.

- -

Podem dir-li al navegador que només volem fer coincidir l’element si té totes aquestes classes tot encadenant-les juntes sense espais entremig.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/class-many.html", '100%', 900)}}

- -

Selectors d’ID

- -

Un selector d’ID comença amb un caràcter # en lloc d'un caràcter de punt, però s'utilitza bàsicament de la mateixa manera que un selector de classe. Ara bé, un ID només es pot utilitzar una vegada en cada document, i cada element pot tenir un id com a màxim. El selector pot seleccionar l’element que té l’id establert i també pots precedir l'identificador amb un selector de tipus que seleccioni l’element només si coincideix amb l'ID. Pots veure aquests dos usos en l'exemple següent:

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/selectors/id.html", '100%', 750)}}

- -
-

Nota: Tal com hem après en l’article que parla d'especificitat, un ID té més especificitat i anul·la la majoria dels altres selectors. Això pot dificultar les coses a l'hora de treballar. En la majoria dels casos és preferible afegir una classe a l'element, en lloc d'utilitzar un ID, però a vegades fer servir un ID és l'única manera de seleccionar l'element (potser perquè no es té accés al codi d’etiquetatge i, per tant, no es pot editar).

-
- -

En el proper article

- -

Continuarem explorant els selectors i veurem els selectors d’atribut.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Selectors", "Learn/CSS/Building_blocks/Selectors/Attribute_selectors", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Els valors i les unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. -
  9. Imatges, media i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depurar el CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/sizing_items_in_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/sizing_items_in_css/index.html new file mode 100644 index 0000000000..5ff34b8d93 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/sizing_items_in_css/index.html @@ -0,0 +1,129 @@ +--- +title: Dimensionar elements en CSS +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Dimensionar_elements_en_CSS +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks/Images_media_form_elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

En els articles que hem vist fins ara has descobert diverses maneres de dimensionar els elements d'una pàgina web amb CSS. És important entendre la importància de les diferents característiques dels elements del teu disseny, i en aquest article resumim les maneres com assignar una mida als elements amb CSS i definim uns quants termes relatius al dimensionament que t'ajudaran en el futur.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Entendre les diferents maneres com podem assignar mides als elements amb CSS.
+ +

La mida natural o intrínseca de les coses

+ +

Els elements HTML tenen una mida natural predeterminada abans que els afecti cap codi CSS. Un exemple senzill n’és una imatge. Una imatge té una amplada i una alçada definides en el fitxer d'imatge, que s'incorpora a la pàgina. Aquesta mida es descriu com la mida intrínseca, que prové de la imatge mateixa.

+ +

Quan poses una imatge en una pàgina i no en canvies l’alçada i l’amplada, ja sigui amb atributs en l’etiqueta <img> o amb el CSS, es mostra amb aquesta mida intrínseca. Hem donat a la imatge de l’exemple següent una vora perquè puguis veure la dimensió que té el fitxer.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/intrinsic-image.html", '100%', 600)}}

+ +

Un element {{htmlelement("div")}} buit, però, no té mida pròpia. Si afegeixes un element {{htmlelement("div")}} sense contingut al teu HTML, i hi poses una vora, com hem fet abans amb la imatge, veuràs que a la pàgina apareix una línia. Es tracta de la vora de l'element replegat sobre si mateix perquè no té contingut que el mantingui obert. En el nostre exemple següent, aquesta vora s'estén per tota l'amplada de l’element que el conté, perquè és un element que té un comportament de bloc, amb el qual ja t'hauries de començar a familiaritzar. No té alçada (ni mida en la dimensió del bloc) perquè no hi ha contingut.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/intrinsic-text.html", '100%', 500)}}

+ +

Afegeix una mica de text a l'interior de l'element buit de l'exemple anterior. Ara la vora envolta aquest text perquè el contingut defineix l'altura de l'element. La mida d'aquest element <div> en la dimensió del bloc prové, per tant, de la mida del contingut. Una vegada més, aquesta és la mida intrínseca de l'element: el contingut en defineix la mida.

+ +

Configurar una mida específica

+ +

Per descomptat, podem donar una mida específica als elements del nostre disseny. Quan es dona una mida a un element (el contingut del qual hauria d’encaixar en aquesta mida) ens hi referim com la mida extrínseca. Agafa els elements <div> de l'exemple anterior: podem donar-los valors específics d'amplada i d'alçada, i aleshores tindran aquesta mida, independentment del contingut que hi fiquem a dins. Tal com vam descobrir en l’anterior article sobre el desbordament, una altura fixa pot provocar el desbordament del contingut si el contingut no cap en l’espai de la caixa.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/height.html", '100%', 600)}}

+ +

Arranjar l'alçada dels elements amb longituds o percentatges s’ha de fer amb molta cura justament pel problema del desbordament.

+ +

L'ús de percentatges

+ +

En molts sentits, els percentatges actuen com unitats de longitud, i com hem comentat en l'article sobre valors i unitats, sovint es poden intercanviar amb les longituds. Quan fas servir un percentatge has de ser conscient de què és percentatge. En el cas d’una caixa dins d’un altre contenidor, si dones a la caixa secundària un percentatge d’amplada, serà un percentatge de l’amplada del contenidor principal.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/percent-width.html", '100%', 600)}}

+ +

Això és perquè els percentatges es calculen a partir de la mida del bloc contenidor. Sense un percentatge aplicat, el nostre element <div> ocuparia el 100% de l'espai disponible, perquè és un element de bloc. Si hi donem un percentatge d’amplada, es converteix en un percentatge de l’espai que ompliria normalment.

+ +

Marges i àrea de farciment com a percentatges

+ +

Si estableixes margins i padding com percentatges, pot ser que observis algun comportament estrany. En l’exemple següent hi ha una caixa. Hem assignat a la caixa interior un marge ({{cssxref("margin")}}) del 10% i un àrea de farciment ({{cssxref("padding")}}) també del 10%. L'àrea de farciment i el marge de les parts superior i inferior de la caixa tenen la mateixa mida que els marges de l’esquerra i la dreta.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/percent-mp.html", '100%', 700)}}

+ +

Podries esperar, per exemple, que el percentatge dels marges superior i inferior sigui un percentatge de l'alçada de l'element, i que el percentatge dels marges esquerre i dret sigui un percentatge de l'amplada de l'element. Però aquest no és el cas!

+ +

Quan utilitzes marges i àrees de farciment definits en percentatges, el valor es calcula a partir de la mida de l’element de línia, per tant, de l'amplada de l'element quan es treballa en un llenguatge horitzontal. En el nostre exemple, tots els marges i l'àrea de farciment són del 10% de l'amplada de l'element. Això significa que pots tenir marges i àrea de farciment de la mateixa mida al voltant de la caixa. És un fet que val la pena de recordar si utilitzes els percentatges d'aquesta manera.

+ +

Mida mínima i màxima

+ +

A més d’assignar mides fixes a les coses, podem demanar al CSS que doni a un element una mida mínima o màxima. Si tens una caixa que pot contenir una quantitat variable de contingut i vols que sempre tingui una alçada determinada com a mínim, pots establir la propietat {{cssxref("min-height")}}. La caixa sempre serà almenys d'aquesta alçada, però creixerà si hi ha més contingut del que pot contenir amb aquesta alçada mínima.

+ +

En l'exemple següent hi ha dues caixes, totes dues amb una alçada establerta en 150 píxels. La caixa de l’esquerra té 150 píxels d’alçada; la caixa de la dreta ha augmentat la mida a més de 150 píxels perquè té més contingut i no hi cabria.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/min-height.html", '100%', 800)}}

+ +

Això és molt útil per tractar amb quantitats de contingut variables i evitar desbordaments.

+ +

Un ús comú de {{cssxref("max-width")}} és reduir les imatges si no hi ha prou espai perquè es mostrin amb l’amplada intrínseca, alhora que es garanteix que no superen l'alçada de la caixa.

+ +

Per exemple, si una imatge té una amplada intrínseca més petita que la de l’element que la conté i hi estableixes una amplada de width: 100%, la imatge s’estirarà i es farà gran, i podria pixelar-se. En canvi, si l’amplada intrínseca fos més gran que l’element que la conté, desbordaria. És probable que no vulguis que passi cap d'aquestes dues coses.

+ +

Si en lloc d'això utilitzes max-width: 100%, la imatge es pot fer més petita que la seva mida intrínseca, però no es farà més gran que el 100% de la seva mida.

+ +

En l'exemple següent hem utilitzat dues vegades la mateixa imatge. A la primera hi hem donat width: 100%, i com que està continguda en un recipient més gran, s'estén per tota l'amplada del contenidor. La segona imatge, en canvi, té max-width: 100%, i no s’estira per ocupar tot el recipient. La tercera caixa torna a contenir la mateixa imatge, amb max-width: 100%; en aquest cas pots observar com s’ha reduït per encaixar dins la caixa.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/max-width.html", '100%', 800)}}

+ +

Aquesta tècnica s’utilitza per fer que les imatges siguin adaptatives, de manera que quan es visualitzen en un dispositiu més petit es redueixen adequadament. Però no has d'utilitzar aquesta tècnica per carregar imatges molt grans i després reduir-les en el navegador. Les imatges han de tenir una mida adequada i no han de ser més grans del que es necessita en relació amb la mida més gran en què es poden mostrar en el disseny. La descàrrega d’imatges massa grans fa que el teu lloc web vagi més lent i pot ser més car per als usuaris que tenen una connexió amb comptador de dades.

+ +
+

Nota: Troba més informació sobre les tècniques d’imatges adaptatives.

+
+ +

Unitats de finestra gràfica

+ +

La finestra gràfica (que és l’àrea visible de la teva pàgina en el navegador que utilitzes per visitar un lloc web) també té una mida. En CSS hi ha unes unitats que es relacionen amb la mida de la finestra gràfica: la unitat vw per a l'amplada i la unitat vh per a l'alçada. Amb aquestes unitats pots establir mides relatives a la finestra gràfica de l'usuari.

+ +

1vh és igual a l'1% de l’alçada de la finestra gràfica, i 1vw és igual a l’1% de l’amplada de la finestra gràfica. Pots fer servir aquestes unitats per a dimensionar les caixes, però també el text. A l'exemple següent tenim una caixa que té una mida de 20vh i 20vw. La caixa conté una lletra A, que ha rebut un valor {{cssxref("font-size")}} de 10vh.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/sizing/vw-vh.html", '100%', 600)}}

+ +

Si canvies els valors de vh i vw, canvia la mida de la caixa o de la lletra; si canvies la mida de la finestra gràfica, també canvien les mides de la caixa i de la lletra perquè es mostren en relació amb la finestra gràfica. Per veure com canvia l'exemple quan canvies la mida de la finestra gràfica, has de carregar l'exemple en una finestra nova del navegador que puguis redimensionar (perquè la teva finestra gràfica és l’<iframe> incorporat que conté l'exemple anterior). Obre l'exemple, redimensiona la finestra del navegador i observa què passa amb la mida de la caixa i del text.

+ +

Dimensionar les coses segons la finestra gràfica pot ser útil en els teus dissenys. Per exemple, si vols que una secció principal es mostri a pantalla completa abans que la resta del contingut, fes que aquella part de la pàgina tingui un 100vh d’alçada i empenyerà la resta del contingut fora de la finestra gràfica, i això significa que només apareixerà quan l'usuari es desplaci pel document.

+ +

Resum

+ +

Aquest article t'ha proporcionat un resum dels problemes principals que podries trobar-te a l’hora de dimensionar les coses en un lloc web. En passar a l’article de Disseny de pàgines web amb CSS, la mida serà un aspecte molt important per a dominar els diferents mètodes de disseny, per la qual cosa val la pena entendre els conceptes que s'han explicat aquí abans de continuar.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units", "Learn/CSS/Building_blocks/Images_media_form_elements", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diferents direccions
    6. +
  6. El desbordament del contingut
    7. +
  7. Els valors i les unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements en CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/valors_i_unitats_css/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/valors_i_unitats_css/index.html deleted file mode 100644 index b754bd27ac..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/building_blocks/valors_i_unitats_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,394 +0,0 @@ ---- -title: Valors i unitats CSS -slug: Learn/CSS/Building_blocks/Valors_i_unitats_CSS -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units ---- -
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content", "Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
- -

Totes les propietats CSS tenen assignats un valor o un conjunt de valors permesos; donar una ullada a qualsevol pàgina de propietats de MDN t'ajudarà a comprendre els valors que admet una propietat concreta. En aquest article veurem uns quants dels valors i unitats que són d’ús més habitual.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir informació sobre els diferents tipus de valors i unitats que s’utilitzen en les propietats CSS.
- -

Què és un valor CSS

- -

En les especificacions CSS i en les pàgines de propietat d'aquest projecte MDN pots identificar amb facilitat els valors perquè estan escrits entre parèntesis angulars (brackets), per exemple <color> o <length>. Si veus que per a una propietat és vàlid el valor <color>, vol dir que per a aquesta propietat pots utilitzar com a valor qualsevol dels colors vàlids que apareixen a la pàgina de referència de la propietat <color>.

- -
-

Nota: Observa que també es fa referència als valors CSS com tipus de dades. Bàsicament són termes intercanviables: el terme tipus de dada és en realitat una altra manera de dir valor.

-
- -
-

Nota: Els valors CSS solen denotar-se entre parèntesis angulars per a diferenciar-los de les propietats CSS (per exemple, la propietat {{cssxref("color")}} i el tipus de dada <color>). Encara que tant els tipus de dades CSS com els elements d’HTML es denoten entre parèntesis angulars, és poc probable que et confonguis perquè s'utilitzen en contextos molt diferents.

-
- -

En l'exemple següent hem establert el color del nostre títol de capçalera amb una paraula clau, i el fons amb la funció rgb():

- -
h1 {
-  color: black;
-  background-color: rgb(197,93,161);
-} 
-
- -

Un valor en CSS és una manera de definir una col·lecció de subvalors permesos. Això vol dir que si <color> és un valor permès, no t'has de demanar quins dels diferents tipus de valor del color es poden utilitzar: les paraules clau, els valors hexadecimals, les funcions rgb(), etc. Pots utilitzar qualsevol valor <color> disponible, sempre que sigui compatible amb el navegador. La pàgina de MDN et dona informació sobre la compatibilitat de cada valor amb els navegadors. Per exemple, consulta la pàgina <color> i observa que en la secció de compatibilitat dels navegadors s’enumeren diferents tipus de valors de color i la compatibilitat que tenen amb els diferents navegadors.

- -

A continuació donem una ullada a uns quants dels tipus de valors i unitats amb què et pots trobar habitualment, amb exemples perquè facis proves amb diferents valors possibles.

- -

Nombres, longituds i percentatges

- -

En CSS pots trobar diversos tipus de dades numèriques. Totes les dades següents es classifiquen com a dades numèriques:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Tipus de dadaDescripció
<integer>Un <integer> és un nombre enter, com ara 1024 o -55.
<number>Un <number> representa un nombre decimal: pot tenir o no un punt de separació de xifres decimals, per exemple 0.255, 128 o -1.2.
<dimension>Una <dimension> és un valor <number> amb una unitat associada, per exemple 45deg (graus), 5s (segons) o 10px (píxels). <dimension> és una categoria «paraigua» que inclou els tipus <length>, <angle>, <time> i <resolution>.
<percentage>Un <percentage> representa una proporció d'algun altre valor, per exemple el 50%. Els valors de percentatge sempre són relatius a una altra quantitat, per exemple, la longitud d'un element en percentatge és relativa a la longitud de l'element pare.
- -

Longituds

- -

El tipus numèric que es troba amb més freqüència és <length>, per exemple 10px (píxels) o 30em. En CSS s'utilitzen dos tipus de longituds: relatives i absolutes. És important conèixer-ne la diferència per a entendre quines mides pot atènyer un element.

- -

Unitats de longitud absolutes

- -

Totes les unitats que es mostren a continuació són unitats de longitud absolutes: no són relatives a cap altre element i es considera que tenen sempre la mateixa mida.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
UnitatNomEquival a
cmCentímetres1cm = 96px/2,54
mmMil·límetres1 mm = 1/10 d'1cm
QQuarts de mil·límetre1T = 1/40 d'1cm
inPolzades1in = 2,54cm = 96px
pcPiques1pc = 1/16 d'1"
ptPunts1pt = 1/72a d'1"
pxPíxels1px = 1/96a d'1"
- -

La majoria d'aquests valors són més útils quan s'utilitzen en una sortida en format imprès, més que no en una sortida per pantalla. Per exemple, la pantalla no s’acostuma a mesurar en cm (centímetres). Normalment, les úniques unitats que es fan servir per a la pantalla són els píxels (px).

- -

Unitats de longitud relatives

- -

Les unitats de longitud relatives són unitats que es prenen en relació amb un altre element, potser la mida de la lletra o la mida de la finestra gràfica. L’avantatge d’utilitzar unitats relatives és que amb una planificació acurada pots definir a escala la mida del text o d’altres elements de la pàgina. A la taula següent pots trobar algunes de les unitats que són més útils per al desenvolupament web.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
UnitatRelativa a
em -

La mida de la lletra de l’element pare, en el cas de propietats tipogràfiques como ara {{cssxref("font-size")}}, i la mida de la font del propi element, en el cas d'altres propietats com {{cssxref("width")}}.

-
exL’altura x de la lletra de l'element.
chLa mesura d'avanç (amplada) del glif «0» del tipus de lletra de l'element.
remLa mida de la lletra de l’element arrel.
lhL’alçada de línia de l’element.
vwL’1% de l'amplada de la finestra gràfica.
vhL’1% de l'alçada de la finestra gràfica.
vminL’1% de la dimensió més petita de la finestra gràfica.
vmaxL’1% de la dimensió més gran de la finestra gràfica.
- -

Un exemple il·lustratiu

- -

En l'exemple següent pots observar com es comporten algunes unitats de longitud relativa i absoluta. La primera caixa té una amplada ({{cssxref("width")}}), establerta en píxels. Com que és una unitat absoluta, aquesta amplada roman sempre igual, independentment d’altres canvis.

- -

La segona caixa té una amplada fixa establerta en unitats vw (amplada de la finestra gràfica). Aquest valor és relatiu a l'amplada de la finestra gràfica; així, 10vw és un 10 per cent de l'amplada de la finestra gràfica. Si canvia l’amplada de la finestra del navegador, la mida de la caixa ha de canviar, però aquí no et funcionarà perquè aquest exemple està incrustat a la pàgina amb <iframe>. Si vols veure-ho en acció, has d’obrir l’exemple en una pestanya nova del teu navegador.

- -

La tercera caixa utilitza unitats em. Aquestes unitats són relatives a la mida de la lletra. Hem establert una mida de lletra d'1em en l’element {{htmlelement("div")}} que conté una classe .wrapper. Canvia aquest valor per 1,5em i observa que la mida de la lletra de tots els elements augmenta, però només augmenta l’amplada de l’últim element, perquè l’amplada és relativa a la mida de la lletra.

- -

Després de seguir les instruccions anteriors, juga una mica més amb els valors i observa què hi obtens.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/length.html", '100%', 820)}}

- -

Unitats em i rem

- -

Les unitats em i rem són les dues longituds relatives que és probable que et trobis amb més freqüència per a dimensionar elements, des de caixes fins a text. Val la pena entendre com funcionen i en què es diferencien, sobretot quan comences a introduir-te en temes més complexos, com ara aplicar estil al text o el disseny de pàgines web amb CSS. T’ho mostrem a continuació amb un exemple.

- -

L’HTML d’aquest exemple consisteix en dos blocs de llistes imbricades: hi ha tres llistes en total i tots dos blocs tenen el mateix HTML. L’única diferència és que en el primer bloc hi ha una classe em, i en el segon una classe rem.

- -

Per començar, establim la mida de la lletra de l’element <html> a 16px.

- -

Breument, la unitat em fa referència a «la mida de lletra de l'element pare». Els elements {{htmlelement("li")}} que hi ha dins dels elements {{htmlelement("ul")}} amb una classe em hereten la mida de l’element pare, de manera que en cada nivell d’imbricació successiu la mida de la lletra augmenta progressivament perquè en cadascun hi ha una mida de lletra establerta en 1.3em (1,3 vegades la mida de la lletra de l’element pare).

- -

Breument, la unitat rem fa referència a «la mida de lletra de l'element arrel» (els rem estàndard es corresponen amb l’em de l’arrel). Els elements {{htmlelement("li")}} dins dels elements {{htmlelement("ul")}} amb una classe rem prenen la mida de l'element arrel (<html>). Això significa que no augmenten en cada nivell d’imbricació successiu.

- -

Tanmateix, observa que si canvies la mida de la lletra (font-size) de l’element <html> amb el CSS, canvia tot el que hi està relacionat, tant els rem com els em.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/em-rem.html", '100%', 1000)}} 

- -

Percentatges

- -

En molts casos, un percentatge és tractat de la mateixa manera que una longitud. La qüestió amb els percentatges és que sempre es defineixen en relació amb algun altre valor. Per exemple, si defineixes la mida de la lletra (font-size) d'un element com un percentatge, aquesta serà un percentatge del valor de font-size de l’element pare. Si fas servir un percentatge per a un valor de l’amplada (width), serà un percentatge del valor de width de l’element pare.

- -

En l'exemple següent, les dues caixes amb la mida especificada en unitats de percentatge i les dues caixes amb la mida especificada en unitats de píxel tenen els mateixos noms de classe. Tots dos conjunts de caixes tenen 200px i un 40% d’amplada, respectivament.

- -

La diferència és que el segon conjunt de dues caixes es troba dins d’un contenidor de 400 píxels d’amplada. La segona caixa de 200px d'amplada té la mateixa amplada que la primera, però la segona caixa del 40% ara és el 40% de 400px, molt més estreta que la primera.

- -

Canvia l'amplada del contenidor o el valor en percentatge i observa què passa.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/percentage.html", '100%', 850)}} 

- -

L’exemple següent mostra les mides de lletra en percentatges. Cada element de llista <li> té una mida de lletra font-size del 80%; per tant, la lletra dels elements de llista imbricats és cada cop més petita a mesura que la mida de lletra s’hereta de l’element pare.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/percentage-fonts.html", '100%', 650)}} 

- -

Observa que molts valors accepten unitats de longitud i de percentatge, però n’hi ha que només accepten unitats de longitud. Consulta quins valors s’accepten en les pàgines de referència de cada propietat de MDN. Si el valor permès inclou <length-percentage>, pots utilitzar una longitud o un percentatge. Si el valor permès només inclou <length> no s’admet l’ús de percentatges.

- -

Nombres

- -

Hi ha valors que accepten nombres sense unitat. Un exemple de propietat que accepta un nombre sense unitat és la propietat opacity, que controla l’opacitat d’un element (el nivell de transparència). Aquesta propietat accepta un nombre entre el 0 (totalment transparent) i l’1 (totalment opac).

- -

En l’exemple següent, canvia el valor opacity per diversos valors decimals entre el 0 i l’1 i observa com la caixa i el contingut es tornen més o menys opacs.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/opacity.html", '100%', 500)}} 

- -
-

Nota: Si en CSS fas servir un nombre com a valor, no l’has de posar entre cometes.

-
- -

Color

- -

Hi ha moltes maneres d’especificar el color en CSS, i algunes s’han implementat més recentment que d’altres. El CSS pot utilitzar els mateixos valors de color per a qualsevol element, ja sigui per a especificar el color del text com el color del fons, o qualsevol altra cosa.

- -

El sistema de colors estàndard disponible en els equips moderns és de 24 bits, que permet la visualització d’uns 16,7 milions de colors diferents mitjançant una combinació de diferents canals vermell, verd i blau amb 256 valors diferents per a cada canal (256 x 256 x 256 = 16.777.216). Observa algunes de les maneres com podem especificar colors amb el CSS.

- -
-

Nota: En aquest tutorial analitzarem els mètodes habituals per a especificar el color que tenen una bona compatibilitat amb els navegadors. N’hi ha d’altres, que no tenen una bona compatibilitat amb els navegadors i són menys habituals.

-
- -

Paraules clau per als colors

- -

Molt sovint en els exemples de la nostra secció d’aprenentatge o en alguna altra pàgina de MDN veuràs que utilitzem paraules clau de colors, perquè són una manera senzilla i comprensible d’especificar un color. Hi ha moltes paraules clau, i algunes tenen noms força curiosos. En pots veure una llista completa a la pàgina dedicada al valor <color>.

- -

Juga amb diferents valors de color en els exemples en viu que et presentem a continuació per a entendre més bé com funcionen.

- -

Els valors RGB hexadecimals

- -

El tipus de valor de color següent que probablement trobaràs més sovint són els codis hexadecimals. Cada valor hexadecimal consisteix en un símbol hashtag/coixinet (#) seguit de sis nombres hexadecimals, cadascun dels quals pot prendre un dels 16 valors que van del 0 a la f (que representa el 15), és a dir: 0123456789abcdef. Cada parell de valors representa un dels canals (vermell, verd i blau) i permet especificar qualsevol dels 256 valors disponibles per a cada un (16 x 16 = 256).

- -

Aquests valors són una mica més complexos i menys fàcils d’entendre, però són molt més versàtils que les paraules clau: amb els valors hexadecimals pots representar qualsevol color que vulguis per a la teva paleta de colors.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hex.html", '100%', 700)}} 

- -

Canvia un cop més els valors i observa com varien els colors.

- -

Valors RGB i RGBA

- -

El tercer sistema de què parlarem aquí és RGB. Un valor RGB és una funció rgb() que proporciona tres paràmetres que representen els valors dels canals vermell, verd i blau dels colors, igual que els valors hexadecimals. La diferència amb RGB és que els canals no estan representats per dos dígits hexadecimals, sinó per un nombre decimal entre 0 i 255, que sembla una mica més fàcil d’entendre.

- -

Reescrivim el nostre darrer exemple adaptat amb l’ús de colors RGB:

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-rgb.html", '100%', 700)}} 

- -

També pots utilitzar colors RGBA: funcionen exactament igual que els colors RGB, de manera que pots utilitzar qualsevol valor RGB, però s’hi afegeix un quart valor que representa el canal alfa del color, que en controla l'opacitat. Si estableixes aquest valor a 0, el color és totalment transparent, mentre que 1 el fas totalment opac. Els valors que hi ha entremig proporcionen diferents nivells de transparència.

- -
-

Nota: Entre establir un canal alfa per a un color o utilitzar la propietat {cssxref("opacity")}} que hem vist abans hi ha una diferència fonamental. Quan empres l'opacitat, l’element i tot el que té a l’interior són opacs, mentre que amb l’ús de colors RGBA, només es torna opac el color que especifiques.

-
- -

En l'exemple següent hem afegit una imatge de fons al bloc que conté les nostres caixes de colors. A continuació, hem configurat les caixes perquè tinguin valors d'opacitat diferents: observa que el fons es veu més quan el valor del canal alfa és més petit.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-rgba.html", '100%', 770)}}

- -

Canvia els valors del canal alfa en aquest exemple i observa com això afecta la sortida del color.

- -
-

Nota: En algun moment els navegadors moderns es van actualitzar perquè rgba() i rgb(), i també hsl() i hsla() (els veurem més avall) fossin àlies purs els uns dels altres i es comportessin exactament igual. Així, per exemple, tant rgba() com rgb() accepten colors amb valors de canal alfa i sense. Prova de canviar en l'exemple anterior les funcions rgba() per rgb() i comprova si els colors encara funcionen. Tot i que és decisió teva la manera com aplicar estil, fer servir funcions diferents que separin les definicions dels colors transparents de les dels que no ho són proporciona una compatibilitat (una mica) més bona amb els navegadors i pot servir d’indicador visual de quins colors del teu codi estan definits amb transparència.

-
- -

Els valors HSL i HSLA

- -

Una mica menys de compatibilitat que RGB presenta el model de color HSL (no és compatible amb versions antigues d’Internet Explorer), que es va implementar després de molta insistència per part dels dissenyadors. En lloc dels valors vermell, verd i blau, la funció hsl() accepta valors de tonalitat, saturació i lluminositat, que distingeixen els 16,7 milions de colors, però d'una manera diferent:

- - - -

Podem adaptar l'exemple RGB amb colors HSL, d’aquesta manera:

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hsl.html", '100%', 700)}} 

- -

De la mateixa manera que RGB té RGBA, HSL té un equivalent HSLA, que et proporciona la mateixa funció d’especificació del canal alfa. Ho mostrem a continuació canviant el nostre exemple RGBA adaptat amb colors HSLA.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hsla.html", '100%', 770)}} 

- -

Pots utilitzar qualsevol d'aquests valors de color en els teus projectes. En la majoria de casos és probable que et triïs una paleta de colors (i el mètode que escullis per a especificar el color), que faràs servir al llarg de tot el projecte. Pots fer combinacions de colors i barreges, però per coherència acostuma a ser millor si tot el teu projecte empra el mateix model de colors.

- -

Imatges

- -

El tipus de dades <image> utilitza valors permesos que són imatges. Poden ser tant fitxers d'imatge enllaçats des d'una funció url(), com degradats.

- -

En l'exemple següent presentem una imatge i un degradat emprats com a valors de la propietat CSS background-image.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/image.html", '100%', 740)}} 

- -
-

Nota: hi ha altres valors possibles per a <image>, però són més recents i encara tenen poca compatibilitat amb els navegadors. Si vols saber-ne més, dona una ullada a la pàgina que MDN dedica al tipus de dada <image>.

-
- -

Posició

- -

El tipus de dades <position> representa un conjunt de coordenades 2D que s’utilitzen per a posicionar un element, com ara una imatge de fons (amb background-position). Pot prendre paraules clau com top, left, bottom, right i center per a alinear els elements amb límits específics d’una caixa 2D, i també longituds, que representen desplaçaments respecte de les vores superior i esquerra de la caixa.

- -

Un valor de posició típic consta de dos valors: el primer estableix la posició horitzontal, i el segon la vertical. Si només especifiques el valor per a un eix, l’altre utilitza center per defecte.

- -

En l’exemple següent hem posicionat una imatge de fons a 40px de la part superior dreta del contenidor amb una paraula clau.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/position.html", '100%', 720)}} 

- -

Juga amb aquests valors i observa com pots anar desplaçant la imatge.

- -

Cadenes i identificadors

- -

Al llarg dels exemples anteriors hem vist que es fan servir paraules clau com a valors (per exemple, les paraules clau de <color> com ara red, black, rebeccapurple i goldenrod). Aquestes paraules clau s’anomenen més precisament identificadors, i són valors especials que el CSS entén. Per tant, no s'escriuen entre cometes (és a dir, no es tracten com cadenes alfanumèriques).

- -

En alguns casos en CSS s’utilitzen cadenes alfanumèriques, per exemple en especificar contingut generat. En aquests casos, aquest valor es posa entre cometes per a denotar que es tracta d’una cadena alfanumèrica. En l'exemple següent utilitzem paraules clau de color, que s’escriuen sense cometes, i una cadena de contingut generat, escrita entre cometes.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/strings-idents.html", '100%', 550)}} 

- -

Funcions

- -

L'últim tipus de valor que analitzarem és el grup de valors coneguts com a funcions. En programació, una funció és un bloc de codi reutilitzable que es pot executar diverses vegades per completar una tasca repetitiva amb un esforç mínim tant per part del desenvolupador com de l’ordinador. Les funcions normalment s’associen a idiomes com JavaScript, Python o C++, però també n’hi ha en CSS, com a valors de propietats. Ja hem vist funcions en acció en l’article sobre els colors: rgb(), hsl(), etc. El valor que retorna una imatge des d'un fitxer, url(), també és una funció.

- -

Un valor que es comporta més com les funcions que pots trobar en un llenguatge de programació tradicional és la funció calc() de CSS. Aquesta funció et permet fer càlculs senzills dins del CSS. És útil sobretot quan vols calcular valors que no pots definir quan escrius el CSS del teu projecte perquè necessites que el navegador te’ls proporcioni en temps d'execució.

- -

Per exemple, a continuació fem servir la funció calc() per a assignar a una caixa una amplada d’un 20% + 100px. El 20% es calcula a partir de l’amplada de l’element pare contenidor .wrapper, i canvia si en canvia l’amplada. Aquest càlcul no es pot fer prèviament perquè no sabem quin serà el 20% de l’element pare, de manera que demanem al navegador que ens ho calculi amb la funció calc().

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/calc.html", '100%', 450)}}

- -

Posa a prova el teu coneixement

- -

Hem vist molt de contingut en aquest article. En recordes la informació més important? Trobaràs més proves per comprovar si has retingut aquesta informació abans de seguir a Test your skills: Values and units.

- -

Resum

- -

Hem fet una passada ràpida pels tipus de valors i unitats més habituals amb què et pots trobar. Pots consultar tots els diferents tipus a la pàgina de referència Valors i unitats en CSS; molts d’ells els faràs servir a mesura que avances per aquests articles.

- -

L’important és que recordis que cada propietat té una llista determinada de valors permesos, i que cada valor té una definició que explica quins en són els subvalors. Aleshores, pots consultar-ne les dades específiques aquí, a les pàgines d’MDN.

- -

Per exemple, és útil saber que <image> també et permet crear un degradat de color, però potser no és obvi.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content", "Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. La cascada i l'herència
    2. -
  2. Els selectors CSS - -
    3. -
  3. El model de caixes
    4. -
  4. Fons i vores
    5. -
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. -
  6. El desbordament dels continguts
    7. -
  7. Valors i unitats
    8. -
  8. Dimensionar elements amb el CSS
    9. -
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. -
  10. Aplicar estil a les taules
    11. -
  11. Depura el teu CSS
    12. -
  12. Organitza el teu CSS
    13. -
diff --git a/files/ca/learn/css/building_blocks/values_and_units/index.html b/files/ca/learn/css/building_blocks/values_and_units/index.html new file mode 100644 index 0000000000..b754bd27ac --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/building_blocks/values_and_units/index.html @@ -0,0 +1,394 @@ +--- +title: Valors i unitats CSS +slug: Learn/CSS/Building_blocks/Valors_i_unitats_CSS +translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Values_and_units +--- +
{{LearnSidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content", "Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS", "Learn/CSS/Building_blocks")}}
+ +

Totes les propietats CSS tenen assignats un valor o un conjunt de valors permesos; donar una ullada a qualsevol pàgina de propietats de MDN t'ajudarà a comprendre els valors que admet una propietat concreta. En aquest article veurem uns quants dels valors i unitats que són d’ús més habitual.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de treballar amb fitxers i d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Adquirir informació sobre els diferents tipus de valors i unitats que s’utilitzen en les propietats CSS.
+ +

Què és un valor CSS

+ +

En les especificacions CSS i en les pàgines de propietat d'aquest projecte MDN pots identificar amb facilitat els valors perquè estan escrits entre parèntesis angulars (brackets), per exemple <color> o <length>. Si veus que per a una propietat és vàlid el valor <color>, vol dir que per a aquesta propietat pots utilitzar com a valor qualsevol dels colors vàlids que apareixen a la pàgina de referència de la propietat <color>.

+ +
+

Nota: Observa que també es fa referència als valors CSS com tipus de dades. Bàsicament són termes intercanviables: el terme tipus de dada és en realitat una altra manera de dir valor.

+
+ +
+

Nota: Els valors CSS solen denotar-se entre parèntesis angulars per a diferenciar-los de les propietats CSS (per exemple, la propietat {{cssxref("color")}} i el tipus de dada <color>). Encara que tant els tipus de dades CSS com els elements d’HTML es denoten entre parèntesis angulars, és poc probable que et confonguis perquè s'utilitzen en contextos molt diferents.

+
+ +

En l'exemple següent hem establert el color del nostre títol de capçalera amb una paraula clau, i el fons amb la funció rgb():

+ +
h1 {
+  color: black;
+  background-color: rgb(197,93,161);
+} 
+
+ +

Un valor en CSS és una manera de definir una col·lecció de subvalors permesos. Això vol dir que si <color> és un valor permès, no t'has de demanar quins dels diferents tipus de valor del color es poden utilitzar: les paraules clau, els valors hexadecimals, les funcions rgb(), etc. Pots utilitzar qualsevol valor <color> disponible, sempre que sigui compatible amb el navegador. La pàgina de MDN et dona informació sobre la compatibilitat de cada valor amb els navegadors. Per exemple, consulta la pàgina <color> i observa que en la secció de compatibilitat dels navegadors s’enumeren diferents tipus de valors de color i la compatibilitat que tenen amb els diferents navegadors.

+ +

A continuació donem una ullada a uns quants dels tipus de valors i unitats amb què et pots trobar habitualment, amb exemples perquè facis proves amb diferents valors possibles.

+ +

Nombres, longituds i percentatges

+ +

En CSS pots trobar diversos tipus de dades numèriques. Totes les dades següents es classifiquen com a dades numèriques:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Tipus de dadaDescripció
<integer>Un <integer> és un nombre enter, com ara 1024 o -55.
<number>Un <number> representa un nombre decimal: pot tenir o no un punt de separació de xifres decimals, per exemple 0.255, 128 o -1.2.
<dimension>Una <dimension> és un valor <number> amb una unitat associada, per exemple 45deg (graus), 5s (segons) o 10px (píxels). <dimension> és una categoria «paraigua» que inclou els tipus <length>, <angle>, <time> i <resolution>.
<percentage>Un <percentage> representa una proporció d'algun altre valor, per exemple el 50%. Els valors de percentatge sempre són relatius a una altra quantitat, per exemple, la longitud d'un element en percentatge és relativa a la longitud de l'element pare.
+ +

Longituds

+ +

El tipus numèric que es troba amb més freqüència és <length>, per exemple 10px (píxels) o 30em. En CSS s'utilitzen dos tipus de longituds: relatives i absolutes. És important conèixer-ne la diferència per a entendre quines mides pot atènyer un element.

+ +

Unitats de longitud absolutes

+ +

Totes les unitats que es mostren a continuació són unitats de longitud absolutes: no són relatives a cap altre element i es considera que tenen sempre la mateixa mida.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
UnitatNomEquival a
cmCentímetres1cm = 96px/2,54
mmMil·límetres1 mm = 1/10 d'1cm
QQuarts de mil·límetre1T = 1/40 d'1cm
inPolzades1in = 2,54cm = 96px
pcPiques1pc = 1/16 d'1"
ptPunts1pt = 1/72a d'1"
pxPíxels1px = 1/96a d'1"
+ +

La majoria d'aquests valors són més útils quan s'utilitzen en una sortida en format imprès, més que no en una sortida per pantalla. Per exemple, la pantalla no s’acostuma a mesurar en cm (centímetres). Normalment, les úniques unitats que es fan servir per a la pantalla són els píxels (px).

+ +

Unitats de longitud relatives

+ +

Les unitats de longitud relatives són unitats que es prenen en relació amb un altre element, potser la mida de la lletra o la mida de la finestra gràfica. L’avantatge d’utilitzar unitats relatives és que amb una planificació acurada pots definir a escala la mida del text o d’altres elements de la pàgina. A la taula següent pots trobar algunes de les unitats que són més útils per al desenvolupament web.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
UnitatRelativa a
em +

La mida de la lletra de l’element pare, en el cas de propietats tipogràfiques como ara {{cssxref("font-size")}}, i la mida de la font del propi element, en el cas d'altres propietats com {{cssxref("width")}}.

+
exL’altura x de la lletra de l'element.
chLa mesura d'avanç (amplada) del glif «0» del tipus de lletra de l'element.
remLa mida de la lletra de l’element arrel.
lhL’alçada de línia de l’element.
vwL’1% de l'amplada de la finestra gràfica.
vhL’1% de l'alçada de la finestra gràfica.
vminL’1% de la dimensió més petita de la finestra gràfica.
vmaxL’1% de la dimensió més gran de la finestra gràfica.
+ +

Un exemple il·lustratiu

+ +

En l'exemple següent pots observar com es comporten algunes unitats de longitud relativa i absoluta. La primera caixa té una amplada ({{cssxref("width")}}), establerta en píxels. Com que és una unitat absoluta, aquesta amplada roman sempre igual, independentment d’altres canvis.

+ +

La segona caixa té una amplada fixa establerta en unitats vw (amplada de la finestra gràfica). Aquest valor és relatiu a l'amplada de la finestra gràfica; així, 10vw és un 10 per cent de l'amplada de la finestra gràfica. Si canvia l’amplada de la finestra del navegador, la mida de la caixa ha de canviar, però aquí no et funcionarà perquè aquest exemple està incrustat a la pàgina amb <iframe>. Si vols veure-ho en acció, has d’obrir l’exemple en una pestanya nova del teu navegador.

+ +

La tercera caixa utilitza unitats em. Aquestes unitats són relatives a la mida de la lletra. Hem establert una mida de lletra d'1em en l’element {{htmlelement("div")}} que conté una classe .wrapper. Canvia aquest valor per 1,5em i observa que la mida de la lletra de tots els elements augmenta, però només augmenta l’amplada de l’últim element, perquè l’amplada és relativa a la mida de la lletra.

+ +

Després de seguir les instruccions anteriors, juga una mica més amb els valors i observa què hi obtens.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/length.html", '100%', 820)}}

+ +

Unitats em i rem

+ +

Les unitats em i rem són les dues longituds relatives que és probable que et trobis amb més freqüència per a dimensionar elements, des de caixes fins a text. Val la pena entendre com funcionen i en què es diferencien, sobretot quan comences a introduir-te en temes més complexos, com ara aplicar estil al text o el disseny de pàgines web amb CSS. T’ho mostrem a continuació amb un exemple.

+ +

L’HTML d’aquest exemple consisteix en dos blocs de llistes imbricades: hi ha tres llistes en total i tots dos blocs tenen el mateix HTML. L’única diferència és que en el primer bloc hi ha una classe em, i en el segon una classe rem.

+ +

Per començar, establim la mida de la lletra de l’element <html> a 16px.

+ +

Breument, la unitat em fa referència a «la mida de lletra de l'element pare». Els elements {{htmlelement("li")}} que hi ha dins dels elements {{htmlelement("ul")}} amb una classe em hereten la mida de l’element pare, de manera que en cada nivell d’imbricació successiu la mida de la lletra augmenta progressivament perquè en cadascun hi ha una mida de lletra establerta en 1.3em (1,3 vegades la mida de la lletra de l’element pare).

+ +

Breument, la unitat rem fa referència a «la mida de lletra de l'element arrel» (els rem estàndard es corresponen amb l’em de l’arrel). Els elements {{htmlelement("li")}} dins dels elements {{htmlelement("ul")}} amb una classe rem prenen la mida de l'element arrel (<html>). Això significa que no augmenten en cada nivell d’imbricació successiu.

+ +

Tanmateix, observa que si canvies la mida de la lletra (font-size) de l’element <html> amb el CSS, canvia tot el que hi està relacionat, tant els rem com els em.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/em-rem.html", '100%', 1000)}} 

+ +

Percentatges

+ +

En molts casos, un percentatge és tractat de la mateixa manera que una longitud. La qüestió amb els percentatges és que sempre es defineixen en relació amb algun altre valor. Per exemple, si defineixes la mida de la lletra (font-size) d'un element com un percentatge, aquesta serà un percentatge del valor de font-size de l’element pare. Si fas servir un percentatge per a un valor de l’amplada (width), serà un percentatge del valor de width de l’element pare.

+ +

En l'exemple següent, les dues caixes amb la mida especificada en unitats de percentatge i les dues caixes amb la mida especificada en unitats de píxel tenen els mateixos noms de classe. Tots dos conjunts de caixes tenen 200px i un 40% d’amplada, respectivament.

+ +

La diferència és que el segon conjunt de dues caixes es troba dins d’un contenidor de 400 píxels d’amplada. La segona caixa de 200px d'amplada té la mateixa amplada que la primera, però la segona caixa del 40% ara és el 40% de 400px, molt més estreta que la primera.

+ +

Canvia l'amplada del contenidor o el valor en percentatge i observa què passa.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/percentage.html", '100%', 850)}} 

+ +

L’exemple següent mostra les mides de lletra en percentatges. Cada element de llista <li> té una mida de lletra font-size del 80%; per tant, la lletra dels elements de llista imbricats és cada cop més petita a mesura que la mida de lletra s’hereta de l’element pare.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/percentage-fonts.html", '100%', 650)}} 

+ +

Observa que molts valors accepten unitats de longitud i de percentatge, però n’hi ha que només accepten unitats de longitud. Consulta quins valors s’accepten en les pàgines de referència de cada propietat de MDN. Si el valor permès inclou <length-percentage>, pots utilitzar una longitud o un percentatge. Si el valor permès només inclou <length> no s’admet l’ús de percentatges.

+ +

Nombres

+ +

Hi ha valors que accepten nombres sense unitat. Un exemple de propietat que accepta un nombre sense unitat és la propietat opacity, que controla l’opacitat d’un element (el nivell de transparència). Aquesta propietat accepta un nombre entre el 0 (totalment transparent) i l’1 (totalment opac).

+ +

En l’exemple següent, canvia el valor opacity per diversos valors decimals entre el 0 i l’1 i observa com la caixa i el contingut es tornen més o menys opacs.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/opacity.html", '100%', 500)}} 

+ +
+

Nota: Si en CSS fas servir un nombre com a valor, no l’has de posar entre cometes.

+
+ +

Color

+ +

Hi ha moltes maneres d’especificar el color en CSS, i algunes s’han implementat més recentment que d’altres. El CSS pot utilitzar els mateixos valors de color per a qualsevol element, ja sigui per a especificar el color del text com el color del fons, o qualsevol altra cosa.

+ +

El sistema de colors estàndard disponible en els equips moderns és de 24 bits, que permet la visualització d’uns 16,7 milions de colors diferents mitjançant una combinació de diferents canals vermell, verd i blau amb 256 valors diferents per a cada canal (256 x 256 x 256 = 16.777.216). Observa algunes de les maneres com podem especificar colors amb el CSS.

+ +
+

Nota: En aquest tutorial analitzarem els mètodes habituals per a especificar el color que tenen una bona compatibilitat amb els navegadors. N’hi ha d’altres, que no tenen una bona compatibilitat amb els navegadors i són menys habituals.

+
+ +

Paraules clau per als colors

+ +

Molt sovint en els exemples de la nostra secció d’aprenentatge o en alguna altra pàgina de MDN veuràs que utilitzem paraules clau de colors, perquè són una manera senzilla i comprensible d’especificar un color. Hi ha moltes paraules clau, i algunes tenen noms força curiosos. En pots veure una llista completa a la pàgina dedicada al valor <color>.

+ +

Juga amb diferents valors de color en els exemples en viu que et presentem a continuació per a entendre més bé com funcionen.

+ +

Els valors RGB hexadecimals

+ +

El tipus de valor de color següent que probablement trobaràs més sovint són els codis hexadecimals. Cada valor hexadecimal consisteix en un símbol hashtag/coixinet (#) seguit de sis nombres hexadecimals, cadascun dels quals pot prendre un dels 16 valors que van del 0 a la f (que representa el 15), és a dir: 0123456789abcdef. Cada parell de valors representa un dels canals (vermell, verd i blau) i permet especificar qualsevol dels 256 valors disponibles per a cada un (16 x 16 = 256).

+ +

Aquests valors són una mica més complexos i menys fàcils d’entendre, però són molt més versàtils que les paraules clau: amb els valors hexadecimals pots representar qualsevol color que vulguis per a la teva paleta de colors.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hex.html", '100%', 700)}} 

+ +

Canvia un cop més els valors i observa com varien els colors.

+ +

Valors RGB i RGBA

+ +

El tercer sistema de què parlarem aquí és RGB. Un valor RGB és una funció rgb() que proporciona tres paràmetres que representen els valors dels canals vermell, verd i blau dels colors, igual que els valors hexadecimals. La diferència amb RGB és que els canals no estan representats per dos dígits hexadecimals, sinó per un nombre decimal entre 0 i 255, que sembla una mica més fàcil d’entendre.

+ +

Reescrivim el nostre darrer exemple adaptat amb l’ús de colors RGB:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-rgb.html", '100%', 700)}} 

+ +

També pots utilitzar colors RGBA: funcionen exactament igual que els colors RGB, de manera que pots utilitzar qualsevol valor RGB, però s’hi afegeix un quart valor que representa el canal alfa del color, que en controla l'opacitat. Si estableixes aquest valor a 0, el color és totalment transparent, mentre que 1 el fas totalment opac. Els valors que hi ha entremig proporcionen diferents nivells de transparència.

+ +
+

Nota: Entre establir un canal alfa per a un color o utilitzar la propietat {cssxref("opacity")}} que hem vist abans hi ha una diferència fonamental. Quan empres l'opacitat, l’element i tot el que té a l’interior són opacs, mentre que amb l’ús de colors RGBA, només es torna opac el color que especifiques.

+
+ +

En l'exemple següent hem afegit una imatge de fons al bloc que conté les nostres caixes de colors. A continuació, hem configurat les caixes perquè tinguin valors d'opacitat diferents: observa que el fons es veu més quan el valor del canal alfa és més petit.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-rgba.html", '100%', 770)}}

+ +

Canvia els valors del canal alfa en aquest exemple i observa com això afecta la sortida del color.

+ +
+

Nota: En algun moment els navegadors moderns es van actualitzar perquè rgba() i rgb(), i també hsl() i hsla() (els veurem més avall) fossin àlies purs els uns dels altres i es comportessin exactament igual. Així, per exemple, tant rgba() com rgb() accepten colors amb valors de canal alfa i sense. Prova de canviar en l'exemple anterior les funcions rgba() per rgb() i comprova si els colors encara funcionen. Tot i que és decisió teva la manera com aplicar estil, fer servir funcions diferents que separin les definicions dels colors transparents de les dels que no ho són proporciona una compatibilitat (una mica) més bona amb els navegadors i pot servir d’indicador visual de quins colors del teu codi estan definits amb transparència.

+
+ +

Els valors HSL i HSLA

+ +

Una mica menys de compatibilitat que RGB presenta el model de color HSL (no és compatible amb versions antigues d’Internet Explorer), que es va implementar després de molta insistència per part dels dissenyadors. En lloc dels valors vermell, verd i blau, la funció hsl() accepta valors de tonalitat, saturació i lluminositat, que distingeixen els 16,7 milions de colors, però d'una manera diferent:

+ + + +

Podem adaptar l'exemple RGB amb colors HSL, d’aquesta manera:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hsl.html", '100%', 700)}} 

+ +

De la mateixa manera que RGB té RGBA, HSL té un equivalent HSLA, que et proporciona la mateixa funció d’especificació del canal alfa. Ho mostrem a continuació canviant el nostre exemple RGBA adaptat amb colors HSLA.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/color-hsla.html", '100%', 770)}} 

+ +

Pots utilitzar qualsevol d'aquests valors de color en els teus projectes. En la majoria de casos és probable que et triïs una paleta de colors (i el mètode que escullis per a especificar el color), que faràs servir al llarg de tot el projecte. Pots fer combinacions de colors i barreges, però per coherència acostuma a ser millor si tot el teu projecte empra el mateix model de colors.

+ +

Imatges

+ +

El tipus de dades <image> utilitza valors permesos que són imatges. Poden ser tant fitxers d'imatge enllaçats des d'una funció url(), com degradats.

+ +

En l'exemple següent presentem una imatge i un degradat emprats com a valors de la propietat CSS background-image.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/image.html", '100%', 740)}} 

+ +
+

Nota: hi ha altres valors possibles per a <image>, però són més recents i encara tenen poca compatibilitat amb els navegadors. Si vols saber-ne més, dona una ullada a la pàgina que MDN dedica al tipus de dada <image>.

+
+ +

Posició

+ +

El tipus de dades <position> representa un conjunt de coordenades 2D que s’utilitzen per a posicionar un element, com ara una imatge de fons (amb background-position). Pot prendre paraules clau com top, left, bottom, right i center per a alinear els elements amb límits específics d’una caixa 2D, i també longituds, que representen desplaçaments respecte de les vores superior i esquerra de la caixa.

+ +

Un valor de posició típic consta de dos valors: el primer estableix la posició horitzontal, i el segon la vertical. Si només especifiques el valor per a un eix, l’altre utilitza center per defecte.

+ +

En l’exemple següent hem posicionat una imatge de fons a 40px de la part superior dreta del contenidor amb una paraula clau.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/position.html", '100%', 720)}} 

+ +

Juga amb aquests valors i observa com pots anar desplaçant la imatge.

+ +

Cadenes i identificadors

+ +

Al llarg dels exemples anteriors hem vist que es fan servir paraules clau com a valors (per exemple, les paraules clau de <color> com ara red, black, rebeccapurple i goldenrod). Aquestes paraules clau s’anomenen més precisament identificadors, i són valors especials que el CSS entén. Per tant, no s'escriuen entre cometes (és a dir, no es tracten com cadenes alfanumèriques).

+ +

En alguns casos en CSS s’utilitzen cadenes alfanumèriques, per exemple en especificar contingut generat. En aquests casos, aquest valor es posa entre cometes per a denotar que es tracta d’una cadena alfanumèrica. En l'exemple següent utilitzem paraules clau de color, que s’escriuen sense cometes, i una cadena de contingut generat, escrita entre cometes.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/strings-idents.html", '100%', 550)}} 

+ +

Funcions

+ +

L'últim tipus de valor que analitzarem és el grup de valors coneguts com a funcions. En programació, una funció és un bloc de codi reutilitzable que es pot executar diverses vegades per completar una tasca repetitiva amb un esforç mínim tant per part del desenvolupador com de l’ordinador. Les funcions normalment s’associen a idiomes com JavaScript, Python o C++, però també n’hi ha en CSS, com a valors de propietats. Ja hem vist funcions en acció en l’article sobre els colors: rgb(), hsl(), etc. El valor que retorna una imatge des d'un fitxer, url(), també és una funció.

+ +

Un valor que es comporta més com les funcions que pots trobar en un llenguatge de programació tradicional és la funció calc() de CSS. Aquesta funció et permet fer càlculs senzills dins del CSS. És útil sobretot quan vols calcular valors que no pots definir quan escrius el CSS del teu projecte perquè necessites que el navegador te’ls proporcioni en temps d'execució.

+ +

Per exemple, a continuació fem servir la funció calc() per a assignar a una caixa una amplada d’un 20% + 100px. El 20% es calcula a partir de l’amplada de l’element pare contenidor .wrapper, i canvia si en canvia l’amplada. Aquest càlcul no es pot fer prèviament perquè no sabem quin serà el 20% de l’element pare, de manera que demanem al navegador que ens ho calculi amb la funció calc().

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/values-units/calc.html", '100%', 450)}}

+ +

Posa a prova el teu coneixement

+ +

Hem vist molt de contingut en aquest article. En recordes la informació més important? Trobaràs més proves per comprovar si has retingut aquesta informació abans de seguir a Test your skills: Values and units.

+ +

Resum

+ +

Hem fet una passada ràpida pels tipus de valors i unitats més habituals amb què et pots trobar. Pots consultar tots els diferents tipus a la pàgina de referència Valors i unitats en CSS; molts d’ells els faràs servir a mesura que avances per aquests articles.

+ +

L’important és que recordis que cada propietat té una llista determinada de valors permesos, i que cada valor té una definició que explica quins en són els subvalors. Aleshores, pots consultar-ne les dades específiques aquí, a les pàgines d’MDN.

+ +

Per exemple, és útil saber que <image> també et permet crear un degradat de color, però potser no és obvi.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Building_blocks/Overflowing_content", "Learn/CSS/Building_blocks/Sizing_items_in_CSS", "Learn/CSS/Building_blocks")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. La cascada i l'herència
    2. +
  2. Els selectors CSS + +
    3. +
  3. El model de caixes
    4. +
  4. Fons i vores
    5. +
  5. El tractament del text en diverses direccions
    6. +
  6. El desbordament dels continguts
    7. +
  7. Valors i unitats
    8. +
  8. Dimensionar elements amb el CSS
    9. +
  9. Imatges, mèdia i elements de formulari
    10. +
  10. Aplicar estil a les taules
    11. +
  11. Depura el teu CSS
    12. +
  12. Organitza el teu CSS
    13. +
diff --git a/files/ca/learn/css/caixes_estil/caixa_aspecte_interessant/index.html b/files/ca/learn/css/caixes_estil/caixa_aspecte_interessant/index.html deleted file mode 100644 index 3a4df8a2b2..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/caixes_estil/caixa_aspecte_interessant/index.html +++ /dev/null @@ -1,85 +0,0 @@ ---- -title: Una caixa d'aspecte interessant -slug: Learn/CSS/Caixes_estil/Caixa_aspecte_interessant -tags: - - Assessment - - Beginner - - CSS - - Learn - - backgrounds - - borders - - box - - box model - - effects -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/A_cool_looking_box ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_boxes/Creating_fancy_letterheaded_paper", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}
- -

En aquesta avaluació, obtindreu una mica més de pràctica a l'hora de crear caixes d'aspecte interessant, intentant crear una caixa atractiva.

- - - - - - - - - - - - -
Rrequisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió del model de caixa CSS i altres característiques relacionades amb la caixa, com ara les vores i els fons.
- -

Punt de partida

- -

Per començar aquesta avaluació, heu de:

- - - -
-

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS independent, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

-
- -

Resum del projecte

- -

La vostra tasca és crear una caixa genial i de luxe i explorar que  podem tenir de divertit amb CSS.

- -

Tasques generals

- - - -

L'estil de la caixa

- -

Ens agradaria que dissenyéssiu
- el {{htmlelement("p")}} proporcionat, donant-li el següent:

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

- -

- -

Avaluació

- -

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

- -

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_boxes/Creating_fancy_letterheaded_paper", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}

diff --git "a/files/ca/learn/css/caixes_estil/creaci\303\263_carta/index.html" "b/files/ca/learn/css/caixes_estil/creaci\303\263_carta/index.html" deleted file mode 100644 index 2623d6d0dd..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/caixes_estil/creaci\303\263_carta/index.html" +++ /dev/null @@ -1,97 +0,0 @@ ---- -title: Creació d'una carta amb encapçalat de fantasia -slug: Learn/CSS/Caixes_estil/Creació_carta -tags: - - Assessment - - Background - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - border - - borderBoxes - - letter - - letterhead - - letterheaded - - paper -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Creating_fancy_letterheaded_paper ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_boxes/Advanced_box_effects", "Learn/CSS/Styling_boxes/A_cool_looking_box", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}
- -

Si voleu fer una impressió correcta, escriviu una carta amb un bon paper i una capçalera agradable pot ser un començament realment bo. En aquesta avaluació, us desafiarem a crear una plantilla en línia per aconseguir-ho.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió del model de caixa CSS i altres característiques relacionades amb la caixa, com ara la implementació de fons.
- -

Punt de partida

- -

Per començar aquesta avaluació, heu de:

- - - -
-

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS independent, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

-
- -

Resum del projecte

- -

Se us ha donat els fitxers necessaris per crear una plantilla de paper amb capçalera. Només cal que col·loqueu els fitxers junts. Per arribar-hi, heu de:

- -

La carta principal

- - - -

El logotip

- - - -

Consells i suggeriments

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

- -

- -

 

- -

Avaluació

- -

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_boxes/Advanced_box_effects", "Learn/CSS/Styling_boxes/A_cool_looking_box", "Learn/CSS/Styling_boxes")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/flexbox/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/flexbox/index.html new file mode 100644 index 0000000000..37f31f619b --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/flexbox/index.html @@ -0,0 +1,330 @@ +--- +title: Flexbox +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flexbox +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - CSS layouts + - CodingScripting + - Flexible Boxes + - Guide + - Layout + - Layouts + - Learn + - flexbox +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

Flexbox és un mètode de disseny de pàgina web unidimensional que distribueix els elements de la pàgina web en files o en columnes. Els elements són «flexibles» i omplen tot l’espai de més o s’encongeixen per caber en espais més petits. Aquest article n’explica els fonaments.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Aprendre a utilitzar el sistema de disseny de pàgines web Flexbox.
+ +

Per què Flexbox?

+ +

Durant molt de temps, les úniques eines fiables compatibles amb els navegadors, disponibles per crear dissenys de pàgina web amb CSS eren mètodes com ara els elements flotants (floats) i el posicionament. Estan bé i funcionen, però d'alguna manera també són més limitats i frustrants.

+ +

Uns requisits senzills de disseny de pàgina web com els que enumerem a continuació són difícils o impossibles d'aconseguir amb aquestes eines d’una manera còmoda i flexible:

+ + + +

Com veureu en les properes seccions, Flexbox facilita moltes tasques de disseny de pàgina web. Aprofundim-hi!

+ +

Un exemple senzill

+ +

En aquest article, et farem treballar en un seguit d'exercicis que t’ajudaran a entendre com funciona Flexbox. Per començar, fes una còpia local del primer fitxer d'inici, flexbox0.html, que trobaràs en el nostre repositori de GitHub; carrega’l en un navegador modern (com Firefox o Chrome) i consulta’n el codi en el teu editor. També ho pots veure en viu aquí.

+ +

Observa que hi ha un element {{htmlelement("header")}} amb un títol d’encapçalament de nivell superior i un element {{htmlelement("section")}} que conté tres elements {{htmlelement("article")}}. Els farem servir per a crear un disseny de tres columnes força habitual.

+ +

+ +

Especificar els elements flexbox

+ +

Per començar hem de decidir quins elements volem configurar perquè es comportin com caixes flexibles. Per tal de fer-ho, establim un valor especial de {{cssxref("display")}} en l'element pare dels elements als quals afectarà. En aquest cas, volem que siguin els elements {{htmlelement("article")}}, per la qual cosa ho configurem en l’element {{htmlelement("section")}}:

+ +
section {
+  display: flex;
+}
+ +

Això fa que l'element <section> esdevingui un contenidor flexible i els seus fills ítems flexibles. El resultat d'això hauria de presentar un aspecte semblant a això:

+ +

+ +

Per tant, aquesta declaració única, ens dona tot el que necessitem; increïble, oi? Tenim el nostre disseny de pàgina de columna múltiple amb columnes de la mateixa mida, i que tenen la mateixa alçada. Això és perquè els valors predeterminats que s’han donat als elements flex (els fills del contenidor flex) estan dissenyats per a resoldre problemes comuns com aquest.

+ +

Per deixar-ho clar, reiterem el que passa aquí. L’element al qual hem donat un valor de {{cssxref("display")}} de flex actua com un element de nivell de bloc en termes de com interactua amb la resta de la pàgina, però els seus fills es presenten com a elements flexibles. La següent secció explicarà amb més detall què significa això. Fixeu-vos també que podeu utilitzar un valor de display d'inline-flex si voleu disposar els fills d'un element com a elements flexibles, però que aquest element es comporti com un element en línia.

+ +

El model flex

+ +

Els elements que es disposen com caixes flexibles, es distribueixen al llarg de dos eixos:

+ +

flex_terms.png

+ + + +

Tingues present aquesta terminologia a mesura que avances en les seccions. Sempre pots tornar enrere si en algun moment l’ús d’aquests termes et genera confusions.

+ +

Columnes o files?

+ +

Flexbox proporciona una propietat anomenada {{cssxref("flex-direction")}}, que especifica en quina direcció discorre l'eix principal (en quina direcció es disposen les caixes flexibles fill); per defecte, està definida en row, que fa que els elements flexibles es disposin en una fila en la direcció de l'idioma predeterminat amb què funciona el teu navegador (d'esquerra a dreta, en el cas d'un navegador en català).

+ +

Prova d'afegir a la teva regla <section> la declaració següent:

+ +
flex-direction: column;
+ +

Observa que això posa de nou els elements en una disposició en columna, igual que estaven abans d’afegir-hi el CSS. Abans de continuar, elimina aquesta declaració del teu exemple.

+ +
+

Nota: També pots disposar elements flexibles en direcció inversa amb els valors row-reverse i column-reverse. Experimenta també amb aquests valors.

+
+ +

Ajust

+ +

Un problema que sorgeix quan tens un disseny de pàgina amb una amplada o una alçada fixa és que els fills de l’element flexbox poden desbordar el contenidor i trencar el disseny de la pàgina. Fes un cop d'ull al nostre exemple flexbox-wrap0.html i mira’l en directe (fes primer una còpia local d'aquest fitxer, si vols seguir amb aquest exemple):

+ +

+ +

Aquí observem que els fills desborden el contenidor. Una manera de solucionar això és afegir a la teva regla <section> la declaració següent:

+ +
flex-wrap: wrap;
+ +

Afegeix també la declaració següent a la teva regla <article>

+ +
flex: 200px;
+ +

Ara prova-ho; observa que el disseny es veu força més bé ara que hi has inclòs això:

+ +

Ara hi ha diverses files, i a cada fila hi ha tantes elements fill flexbox com és raonable que hi hagi, i si hi ha cap desbordament, es genera una altra línia. La declaració flex: 200px que hem establer per als elements <article> significa que cada article tindrà com a mínim una amplada de 200px; més endavant parlarem d'aquesta propietat amb més detall. També pots observar que els últims fills de l'última fila s’han fet més amples, de manera que la fila està igualment tota plena.

+ +

Però encara hi podem fer més. Primer de tot, prova de canviar el valor de la propietat {{cssxref("flex-direction")}} a row-reverse; observa que encara tens el disseny de files múltiples, però ara comença des de la cantonada oposada de la finestra del navegador i flueix en sentit invers.

+ +

La propietat flex-flow abreujada

+ +

En aquest punt, val la pena observar que hi ha una propietat abreujada per a {{cssxref("flex-direction")}} i {{cssxref("flex-wrap")}}, que és: {{cssxref("flex-flow")}}. Per exemple, pots substituir:

+ +
flex-direction: row;
+flex-wrap: wrap;
+ +

per

+ +
flex-flow: row wrap;
+ +

Dimensió flexible dels elements flexibles

+ +

Tornem ara al nostre primer exemple i observem com podem controlar quina proporció d'espai poden ocupar els elements flexibles. Fes servir la teva còpia local de flexbox0.html, o fes una còpia de flexbox1.html com a punt de partida nou (també el pots veure en viu).

+ +

Primer, afegeix la regla següent al final del teu CSS:

+ +
article {
+  flex: 1;
+}
+ +

Es tracta d'un valor de proporció sense unitat que determina quina quantitat de l'espai disponible al llarg de l'eix principal ocupa cada element flexible. En aquest cas donem a cada element {{htmlelement("article")}} un valor de 1, que significa que tots ocuparan una quantitat igual de l'espai que sobri després que s'hagin establert elements com ara l’àrea de farciment i el marge. És una proporció, que significa que donar a cada element flexible un valor de 400.000 tindria exactament el mateix efecte.

+ +

A continuació, afegeix la regla següent a sota de l'anterior:

+ +
article:nth-of-type(3) {
+  flex: 2;
+}
+ +

Aleshores, actualitza. Observa que el tercer element {{htmlelement("article")}} ocupa el doble de l'amplada disponible que els altres dos; perquè ara hi ha en total quatre unitats proporcionals disponibles. Els dos primers elements flexibles en tenen una cadascun, i prenen 1/4 de l'espai disponible cadascun. El tercer té dues unitats, de manera que ocupa 2/4 de l'espai disponible (o el que és el mateix, la meitat).

+ +

També pots especificar un valor de mida mínima per al valor flex. Actualitza les teves regles per als elements <article>, així:

+ +
article {
+  flex: 1 200px;
+}
+
+article:nth-of-type(3) {
+  flex: 2 200px;
+}
+ +

Això bàsicament estableix que «Es dona a cada element flexible primer 200px de l'espai disponible. A continuació, la resta de l'espai disponible es reparteix segons les unitats de proporció». Actualitza i observa com es reparteix l'espai ara.

+ +

+ +

El valor real de flexbox es pot apreciar en la flexibilitat / capacitat de resposta; si canvies la mida de la finestra del navegador o afegeixes un altre element {{htmlelement("article")}}, el disseny de pàgina encara funciona.

+ +

Propietat flex abreujada o no abreujada

+ +

{{Cssxref("flex")}} és una propietat de abreujada que pot especificar fins a tres valors diferents:

+ + + +

Recomanem evitar l'ús de les propietats flex no abreujades, si no és que t’és realment necessari (per exemple, perquè has de substituir alguna configuració anterior). Comporta escriure una gran quantitat de codi addicional, i pot acabar sent una mica confús.

+ +

Alineació horitzontal i vertical

+ +

També pots utilitzar funcions flexbox per a alinear elements flexibles al llarg dels eixos principals o transversals. Ho expliquem amb un nou exemple, flex-align0.html (també el pots veure en viu), que convertirem en una bonica barra d'eines/botons flexible. De moment, observa aquesta barra de menú horitzontal amb alguns botons agrupats a la cantonada superior esquerra.

+ +

+ +

Primer, fes una còpia local d'aquest exemple.

+ +

A continuació, afegeix a la part inferior del CSS de l'exemple el codi següent:

+ +
div {
+  display: flex;
+  align-items: center;
+  justify-content: space-around;
+}
+ +

Actualitza la pàgina i observa que els botons estan ben centrats, horitzontalment i verticalment. Ho hem fet amb dues propietats noves.

+ +

El control {{cssxref("align-items")}} disposa els elements flexibles sobre l'eix transversal.

+ + + +

Pots anul·lar el comportament {{cssxref("align-items")}} per a elements flexibles individuals amb la propietat {{cssxref("align-self")}}. Per exemple, afegeix al teu CSS el codi el següent:

+ +
button:first-child {
+  align-self: flex-end;
+}
+ +

Dona un cop d'ull a l'efecte que hi produeix i retira de nou aquest codi quan hagis acabat.

+ +

La propietat {{cssxref("justify-content")}} controla on s’ubiquen els elements flexibles sobre l'eix principal.

+ + + +

T’animem a jugar amb aquests valors i veure com funcionen abans de continuar.

+ +

Ordena els elements flexibles

+ +

Flexbox també té una característica que canvia l'ordre de disposició dels elements flexibles sense afectar l'ordre d'origen. Aquesta és una altra característica que és impossible de fer amb els mètodes tradicionals de disseny de pàgines web.

+ +

El codi per a això és senzill: afegeix al codi d'exemple de la barra de botons el codi CSS següent:

+ +
button:first-child {
+  order: 1;
+}
+ +

Actualitza, i observa que ara el botó «Smile» s'ha mogut al final de l'eix principal. Parlarem de com això funciona amb una mica més detall:

+ + + +

Pots establir valors d'ordre negatius i fer que els elements apareguin abans que els elements amb un ordre 0. Per exemple, pots fer que el botó «Blush» aparegui al principi de l'eix principal amb la següent regla:

+ +
button:last-child {
+  order: -1;
+}
+ +

Caixes flexibles imbricades

+ +

Amb flexbox és possible crear dissenys força complexos. És del tot correcte establir que un element flexible sigui també un contenidor flexible, de manera que els elements fills també es disposin com caixes flexibles. Dona un cop d'ull a complex-flexbox.html (o també el pots veure en viu).

+ +

+ +

L'HTML d’això és força senzill. Hi ha un element {{htmlelement("section")}} que conté tres elements {{htmlelement("article")}}. El tercer element {{htmlelement("article")}} conté tres elements {{htmlelement("div")}}:

+ +
section - article
+          article
+          article - div - button
+                    div   button
+                    div   button
+                          button
+                          button
+ +

Observa el codi que hem utilitzat per al disseny.

+ +

En primer lloc, establim que els fills de {{htmlelement("section")}} es disposin com caixes flexibles.

+ +
section {
+  display: flex;
+}
+ +

A continuació, establim alguns valors flex en els propis elements {{htmlelement("article")}}. Aquí cal tenir en compte la 2a regla; configurem el tercer element {{htmlelement("article")}} de manera que els seus elements fills es disposin també com elements flexibles, però aquesta vegada en columna.

+ +
article {
+  flex: 1 200px;
+}
+
+article:nth-of-type(3) {
+  flex: 3 200px;
+  display: flex;
+  flex-flow: column;
+}
+
+ +

A continuació, seleccionem el primer element {{htmlelement("div")}}. Utilitzem la declaració flex: 1 100px; perquè hi doni efectivament una alçada mínima de 100px, aleshores en configurem els elements fills (els elements {{htmlelement("button")}}) perquè també siguin elements flexibles. Els distribuïm en fila perquè ocupin tot l’espai amb la propietat wrap i els alineem al centre de l'espai disponible, com hem fet en l'exemple del botó individual que hem vist abans.

+ +
article:nth-of-type(3) div:first-child {
+  flex: 1 100px;
+  display: flex;
+  flex-flow: row wrap;
+  align-items: center;
+  justify-content: space-around;
+}
+ +

Finalment, establim les dimensions del botó, però la qüestió interessant és que hi donem un valor de flex de 1. Això té un efecte molt interessant, que pots observar si canvies la mida de l'amplada de la finestra del navegador. Els botons ocuparan tant d’espai com puguin i es disposaran sobre la mateixa línia tant com sigui possible, però quan ja no càpiguen amb comoditat a la mateixa línia, cauran a la línia següent.

+ +
button {
+  flex: 1;
+  margin: 5px;
+  font-size: 18px;
+  line-height: 1.5;
+}
+ +

Compatibilitat amb altres navegadors

+ +

Flexbox és compatible amb la majoria de navegadors nous: Firefox, Chrome, Opera, Microsoft Edge i IE 11, i les versions més noves d'Android/iOS, etc. No obstant això, cal tenir en compte que encara hi ha navegadors antics en ús que no admeten Flexbox (o bé n’admeten una versió antiga i desactualitzada).

+ +

Mentre ets en procés d’aprendre i experimentar, això no importa gaire; però si consideres l'ús de flexbox en un lloc web real, has de fer proves i assegurar-te que la teva experiència d'usuari continua sent acceptable en el màxim nombre de navegadors possible.

+ +

Flexbox és una mica més complicat que altres característiques CSS. Per exemple, si un navegador no té ombres CSS, probablement el lloc web serà encara usable. En canvi, la no-compatibilitat amb les característiques de flexbox probablement trencarà del tot el disseny i inutilitzarà el lloc web.

+ +

En un altre mòdul parlarem de les estratègies per a superar els complexos problemes de compatibilitat dels navegadors.

+ +

Posa a prova les teves habilitats

+ +

Hem vist moltes coses en aquest article. En recordes la informació més important? Trobaràs més tests per poder comprovar si has retingut la informació abans de seguir a Test your skills: Flexbox.

+ +

Resum

+ +

Això clou el nostre recorregut pels fonaments de flexbox. Esperem que t’hagis divertit i que sàpigues jugar-hi mentre continues endavant amb el teu aprenentatge. A continuació, veurem un altre aspecte important dels dissenys CSS, els sistemes de graella.

+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/floats/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/floats/index.html new file mode 100644 index 0000000000..25d2fe01a6 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/floats/index.html @@ -0,0 +1,516 @@ +--- +title: Flotadors (Floats) +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flotadors +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - Clearing + - CodingScripting + - Floats + - Guide + - Layout + - columns + - multi-column +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Floats +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

Originalment pensada per a flotar imatges dins de blocs de text, la propietat {{cssxref("float")}} va esdevenir una de les eines més utilitzades per a crear dissenys multicolumna a les pàgines web. Amb l'arribada de Flexbox i Grid ha tornat ara al seu propòsit original, tal com s'explica en aquest article.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:HTML bàsic (vegeu Introducció a l'HTML), i una idea de com funciona CSS (vegeu Introducció a CSS.)
Objectiu:Aprendre a crear elements flotants a les pàgines web, i a fer servir la propietat clear i altres mètodes per a netejar els elements flotants.
+ +

La història dels elements flotants

+ +

La propietat {{cssxref("float")}} fou introduïda per a permetre als desenvolupadors implementar dissenys senzills que incloguessin una imatge flotant dins d'una columna de text, amb el text envoltant la part esquerra o dreta de la imatge. El tipus de cosa que trobes habitualment en el disseny d'un diari.

+ +

Però els desenvoupadors web aviat s'adonaren que podien flotar qualsevol cosa, i no només les imatges, pel que el seu ús s'amplià, per exemple, creant efectes de disseny divertits com els d'aquestes caplletres.

+ +

Els elements flotants han estat utitlitzats habitualment per a crear dissenys web complets amb múltiples columnes situades l'una al costat de l'altra (el comportament per defecte seria que les columnes se situessin les unes sota les altres, en el mateix ordre en què apareixen al codi font). Ara hi ha disponibles tècniques més modernes i millors, que explorarem més endavant en aquest mòdul, per la qual cosa l'ús de {{cssxref("float")}} d'aquesta manera s'hauria de contemplar com una tècnica antiquada.

+ +

En aquest article ens centrarem en l'ús apropiat de la propietat {{cssxref("float")}}.

+ +

Un exemple de float simple

+ +

Explorem com utilitzar els float. Començarem amb un exemple realment simple que inclou un bloc de text flotant al voltant d'un element. Pots acompanyar-nos creant un fitxer index.html al teu ordinador, omplint-lo amb una plantilla HTML simple, i inserint el codi següent als llocs adequats. Al final de la secció podràs veure un exemple en viu de com hauria de ser el codi final.

+ +

Primer, comencem amb una mica d'HTML simple — afegeix el següent al cos del teu HTML, eliminant qualsevol altra cosa que hi hagués abans:

+ +
<h1>Exemple simple de caixa flotant</h1>
+
+<div class="box">Caixa flotant</div>
+
+<p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate. Duis felis orci, pulvinar id metus ut, rutrum luctus orci. Cras porttitor imperdiet nunc, at ultricies tellus laoreet sit amet. </p>
+
+<p>Sed auctor cursus massa at porta. Integer ligula ipsum, tristique sit amet orci vel, viverra egestas ligula. Curabitur vehicula tellus neque, ac ornare ex malesuada et. In vitae convallis lacus. Aliquam erat volutpat. Suspendisse ac imperdiet turpis. Aenean finibus sollicitudin eros pharetra congue. Duis ornare egestas augue ut luctus. Proin blandit quam nec lacus varius commodo et a urna. Ut id ornare felis, eget fermentum sapien.</p>
+
+<p>Nam vulputate diam nec tempor bibendum. Donec luctus augue eget malesuada ultrices. Phasellus turpis est, posuere sit amet dapibus ut, facilisis sed est. Nam id risus quis ante semper consectetur eget aliquam lorem. Vivamus tristique elit dolor, sed pretium metus suscipit vel. Mauris ultricies lectus sed lobortis finibus. Vivamus eu urna eget velit cursus viverra quis vestibulum sem. Aliquam tincidunt eget purus in interdum. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus.</p>
+ +

Ara aplica el següent CSS al teu HTML (fent servir un element {{htmlelement("style")}} o un {{htmlelement("link")}} per a separar el fitxer .css  — tu tries):

+ +
body {
+  width: 90%;
+  max-width: 900px;
+  margin: 0 auto;
+  font: .9em/1.2 Arial, Helvetica, sans-serif
+}
+
+.box {
+  width: 150px;
+  height: 100px;
+  border-radius: 5px;
+  background-color: rgb(207,232,220);
+  padding: 1em;
+}
+ +

Si deses y recarregues la pàgina, veuràs quelcom semblant a allò que esperaries: la caixa es troba per sobre del text, en un flux normal. Per a flotar el text al voltant, afegeix les propietats {{cssxref("float")}} i {{cssxref("margin-right")}} a la regla .box:

+ +
.box {
+  float: left;
+  margin-right: 15px;
+  width: 150px;
+  height: 100px;
+  border-radius: 5px;
+  background-color: rgb(207,232,220);
+  padding: 1em;
+}
+ +

Ara, si deses i recarregues, podràs veure alguna cosa semblant a això:

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_1', '100%', 500) }}

+ +

Analitzem ara com funciona el float — l'element amb el float aplicat (l'element {{htmlelement("div")}} en aquest cas) és extret del flux normal del document i està enganxat al costat esquerre del seu element contenidor pare ({{htmlelement("body")}}, en aquest cas). Qualsevol contingut que estigui per sota de l'element flotat en el flux normal, ara l'envoltarà, omplint l'espai a la dreta fins a la part superior de l'element flotant. Allà s'aturarà.

+ +

Flotar el contingut a la dreta té exactament el mateix efecte, però a la inversa — l'element flotat s'enganxarà a la dreta, i el contingut l'envoltarà per l'esquerra. Prova de canviar el valor de la propietat float a right i substitueix {{cssxref("margin-right")}} per {{cssxref("margin-left")}} al darrer conjunt de regles per veure el resultat.

+ +

Tot i que podem afegir un marge a l'element flotant per alunyar el text, no podem afegir un marge al text per allunyar-lo del flotant. Això es deu al fet que un element flotant s'extreu del flux normal i les caixes dels següents elements segueixen per darrera del flotador. Pots comprovar-ho fent alguns canvis a l'exemple.

+ +

Afegeix una clase special al primer paràgraf de text, el que succeeix immediatament a la caixa flotant, i després afegeix al teu CSS les següents regles. Això li donarà al paràgraf següent un color de fons.

+ +
.special {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  color: #fff;
+}
+
+ +

Per tal que l'efecte sigui més fàcil de veure, canvia el margin-right del teu element flotant a margin, per obtener espai al voltant de l'element flotant. Veuràs que el fons del paràgraf passa just per sota de la caixa flotant, com en l'exemple inferior.

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_2', '100%', 500) }}

+ +

Els quadres de línia del següent element s'han escurçat perquè el text discorri al voltant del flotador, però com que el flotador s'ha eliminat del flux normal, el quadre al voltant del paràgraf encara manté l'ample complet.

+ +

Netejant floats

+ +

Hem vist que el flotador s'elimina del flux normal i que els altres elements es mostraran al seu costat. Per tant, si volem evitar que un element a continuació es mogui cap amunt, hem de netejar el float. Això s'aconsegueix amb la propietat {{cssxref ("clear")}}.

+ +

En l'HTML de l'exemple anterior, afegeix una classe cleared al segon paràgraf sota de l'element flotant. Després, afegeix això al teu CSS:

+ +
.cleared {
+  clear: left;
+}
+
+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_3', '100%', 600) }}

+ +

Hauries de veure que el següent paràgraf neteja l'element flotant i ja no apareix al seu costat. La propietat clear accepta els següents valors:

+ + + +

Netejar la caixa contenidora d'un float

+ +

Ara ja saps com netejar un element que es troba a continuació d'un element flotant, però observa el que succeeix si tens un flotant alt i un paràgraf curt, amb una caixa convenidora que envolta ambdós elements. Modifica el teu document per tal que el primer paràgraf i la caixa flotant es trobin dins d'un {{htmlelement("div")}} amb una classe wrapper.

+ +
<div class="wrapper">
+  <div class="box">Caixa flotant</div>
+
+  <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate.</p>
+</div>
+
+ +

Al teu CSS, afegeix la següent regla per a la teva classe .wrapper i després recarrega la pàgina:

+ +
.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  color: #fff;
+}
+ +

A més, elimina la classe .cleared anterior:

+ +
.cleared {
+    clear: left;
+}
+ +

Veuràs que, como en l'exemple on hem posat un color de fons al paràgraf, el color de fons passa per darrere de l'element flotant.

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_4', '100%', 600) }}

+ +

Un cop més, això és així perquè el flotador s'ha extret del flux normal. Netejar el següent elemento no ajuda a resoldre aquest problema de neteja de la caixa, on volem que la part inferior de la caixa envolti l'element flotant i que envolti el contingut fins i tot si el coningut és més curt. Hi ha tres maneres posssibles de resoldre això, dues que funcionen en tots els navegadors, però que tenen una mica de truc, i una tercera, nova manera de resoldre aquesta situació correctament.

+ +

El hack clearfix

+ +

La forma com aquesta situació s'ha tractat tradicionalment és utilitzant un truc conegut com el "truc clearfix". Això implica inserir algun contingut generat després de la caixa que conté el contingut flotant i envolvent, i configurar-lo per netejar ambdós.

+ +

Afefeix el següent CSS a l'exemple:

+ +
.wrapper::after {
+  content: "";
+  clear: both;
+  display: block;
+}
+ +

Ara recarrega la pàgina i la caixa hauria de netejar-se. Això és bàsicament el mateix que si haguessis afegit un element HTML com un <div> a sota dels elements i li haguessis afegit la propietat clear: both.

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_5', '100%', 600) }}

+ +

Fent servir overflow

+ +

Un mètode alternatiu és establir la propietat {{cssxref("overflow")}} de l'element contenidor amb un valor diferent de visible.

+ +

Elimina el CSS clearfix que has afegit en l'anterior secció i, en el seu lloc, afegeix overflow: auto a les regles de la caixa contenidora. Altre cop, la caixa hauria de netejar-se.

+ +
.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  color: #fff;
+  overflow: auto;
+}
+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_6', '100%', 600) }}

+ +

Aquest exemple funciona creant el que s'anomena un block formatting context (BFC) o context de format de bloc. És com un petit disseny dins de la nostra pàgina (dins la qual tot està contingut, per tant, el nostre element flotant està contingut dins del BFC i el fons es troba darrere d'ambdós elements. Això generalment funcionarà. Això no obstant, en certs casos, és possible que et trobis amb barres de desplaçament no desitjades o ombres retallades com a conseqüències no desitjades de l'ús del desbordament..

+ +

display: flow-root

+ +

La manera moderna de resoldre aquest problema és fer servir el valor flow-root de la propietat display. Això existeix només per a crear un BFC sense fer servir trucs; no hi haurà conseqüències no desitjades quan el facis servir. Elimina overflow: auto de la regla .wrapper i afegeix display: flow-root. Assumint que el teu navegador sigui compatible, la caixa es netejarà.

+ +
.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  color: #fff;
+  display: flow-root;
+}
+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_7', '100%', 600) }}

+ +

Resum

+ +

Ara ja saps tot el que has de saber sobre els flotadors en el desenvolupament web modern. Consulta l'article sobre els mètodes de disseny antiquats per obtenir informació de com es feien servir, cosa que pot ser-te útil si has de treballar en projectes antics.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/grids/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/grids/index.html new file mode 100644 index 0000000000..af97c6f989 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/grids/index.html @@ -0,0 +1,699 @@ +--- +title: Graelles (Grids) +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Graelles +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - CSS Grids + - CodingScripting + - Grids + - Guide + - Layout + - Learn + - Tutorial + - grid design + - grid framework + - grid system +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Grids +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout/Assessment", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

Les graelles són una eina de disseny de pàgines web consolidada i molts dissenys de pàgines web moderns basen els seus dissenys de pàgina web en una graella regular. En aquest article analitzarem el disseny de pàgines web basats en graella i com es pot utilitzar CSS per a crear graelles, tant amb les eines presents com amb les noves tecnologies que comencen a estar disponibles en els navegadors.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS i Aplicar estil a les caixes.)
Objectiu:Entendre els conceptes fonamentals que hi ha darrere dels sistemes de disseny de pàgines web amb graella i la manera com implementar un disseny de pàgina web basat en graella.
+ +

Què és el disseny de pàgines web basat en graella?

+ +

Una graella és senzillament una col·lecció de línies horitzontals i verticals que creen un patró que ens serveix per a alinear els elements del disseny d’una pàgina web. Ens ajuden a crear dissenys en què els elements no es mouen ni canvien d'amplada a mesura que naveguem de pàgina en pàgina, i proporcionen més coherència als nostres llocs web.

+ +

Normalment, una graella té columnes (columns), files (rows) i espais entre cada fila i columna, que anomenem comunament canals (gutters).

+ +

+ +

Crear la teva graella en CSS

+ +

Després d'haver decidit la graella que necessita el vostre disseny, podeu utilitzar el disseny de graella (o grid) de CSS per crear aquesta quadrícula a CSS i col·locar-hi elements. Primer veurem les característiques bàsiques del disseny de quadrícula i després explorarem com crear un sistema de quadrícula simple per al vostre projecte.

+ +

Com a punt de partida, descarregueu i obriu el fitxer del punt de partida a l’editor de text i al navegador (també el podeu veure en directe aquí). Veureu un exemple amb un contenidor que conté alguns elements secundaris. Per defecte, es mostren en un flux normal, de manera que els quadres es mostren un sota l’altre. Treballarem amb aquest fitxer durant la primera part d’aquesta lliçó, fent canvis per veure com es comporta la quadrícula.

+ +

Per definir una graella utilitzem el valor grid de la propietat display. Com passa amb Flexbox, això activa el disseny de graella i tots els fills directes del contenidor es converteixen en elements de la quadrícula. Afegiu això al CSS del vostre fitxer:

+ +
.container {
+    display: grid;
+}
+ +

A diferència de flexbox, els articles no tindran cap aspecte immediatament diferent. Declarar display: grid  us dona una quadrícula d'una columna, de manera que els vostres articles continuaran mostrant-se un per sota de l'altre tal com ho fan en el flux normal.

+ +

Per veure alguna cosa que sembli més una graella, haurem d’afegir algunes columnes a la quadrícula. Afegim aquí tres columnes de 200 píxels. Podeu utilitzar qualsevol unitat de longitud o percentatges per crear aquestes pistes de columna.

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 200px 200px 200px;
+}
+ +

Afegiu la segona declaració a la vostra regla CSS i, a continuació, torneu a carregar la pàgina i hauríeu de veure que els elements s'han reordenat un a cada cel·la de la quadrícula creada.

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_1', '100%', 400) }}

+ +

Graelles flexibles amb la unitat fr

+ +

A més de crear quadrícules amb longituds i percentatges, podem utilitzar la unitat fr per dimensionar de manera flexible les files i les columnes de la quadrícula. Aquesta unitat representa una fracció de l'espai disponible al contenidor de la quadrícula.

+ +

Canvieu el llistat de pistes a la següent definició, creant tres pistes d'1fr.

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+}
+ +

Ara hauríeu de veure que teniu pistes flexibles. La unitat fr distribueix espai proporcionalment, per tant, podeu donar diferents valors positius a les vostres pistes, per exemple, si canvieu la definició així:

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
+}
+ +

La primera pista ara té 2fr de l’espai disponible i les altres dues pistes 1fr, fent que la primera pista sigui més gran. Podeu barrejar unitats de fr i pistes de longitud fixa; en aquest cas, l’espai necessari per a les pistes fixes s’elimina abans de distribuir l’espai a les altres pistes.

+ +

+

+ +
+ + +

{{ EmbedLiveSample('Grid_2', '100%', 400) }}

+ +
+

Nota: La unitat fr distribueix l'espai disponible, no tot l'espai. Per tant, si una de les vostres pistes té alguna cosa gran al seu interior, hi haurà menys espai lliure per compartir.

+
+ +

Espais entre pistes

+ +

Per crear espais entre pistes, fem servir les propietats {{cssxref ("grid-column-gap")}} per a espais entre columnes, {{cssxref ("grid-row-gap")}} per a espais entre files i {{ cssxref ("grid-gap")}} per establir tots dos alhora.

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
+    grid-gap: 20px;
+}
+ +

Aquests buits poden especificar-se en qualsevol unitat de longitud o percentatge, però no en unitats fr.

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_3', '100%', 400) }}

+ +
+

Nota: Les propietats *gap solien portar el prefix grid-, però això s'ha canviat a l'especificació, ja que la intenció és fer-les útils en diversos mètodes de disseny. Les versions prefixades es mantindran com a àlies, de manera que es podran utilitzar amb seguretat durant algun temps. Per estar segur, podeu duplicar i afegir les dues propietats per fer el vostre codi més a prova de bales.

+
+ +
.container {
+  display: grid;
+  grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
+  grid-gap: 20px;
+  gap: 20px;
+}
+ +

Repetició de llistes de pistes

+ +

Podeu repetir tot o una secció de la vostra llista de pistes mitjançant la notació de repetició. Canvieu la llista de pistes pel següent:

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
+    grid-gap: 20px;
+}
+ +

Ara tindreu 3 pistes d’1fr igual que abans. El primer valor que es passa a la funció de repetició és el nombre de vegades que voleu que es repeteixi el llistat, mentre que el segon valor és un llistat de pistes, que consisteix d’una o més pistes que vulgueu repetir.

+ +

La quadrícula implícita i explícita

+ +

Fins ara, només hem especificat pistes de columnes i, tot i això, s’estan creant files per contenir el nostre contingut. Aquest és un exemple de la quadrícula explícita contra la quadrícula implícita. La quadrícula explícita és la que creeu utilitzant grid-template-columns o grid-template-rows. La quadrícula implícita es crea quan el contingut es col·loca fora d’aquesta, com ara a les nostres files. Les quadrícules explícites i implícites són anàlogues als eixos flexbox principal i transversal.

+ +

Per defecte, les pistes creades a la quadrícula implícita tenen una mida auto, cosa que en general vol dir que són prou grans per adaptar-se al seu contingut. Si voleu donar una mida implícita a les pistes de quadrícula, podeu utilitzar les propietats {{cssxref ("grid-auto-rows")}} i {{cssxref ("grid-auto-columns")}}. Si afegiu grid-auto-rows amb un valor de 100px al vostre CSS, veureu que aquestes files creades ara tenen una alçada de 100 píxels.

+ +
+ + +
.container {
+  display: grid;
+  grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
+  grid-auto-rows: 100px;
+  grid-gap: 20px;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_4', '100%', 400) }}

+ +

La funció minmax()

+ +

Les nostres pistes de 100 píxels d’alçada no seran molt útils si afegim contingut a les pistes de més de 100 píxels, ja que aquest cas provocaria un desbordament. Podria ser millor tenir pistes de com a mínim 100 píxels d’alçada i que es puguin expandir si hi entra més contingut. Un fet bastant bàsic sobre el web és que mai no se sap realment la mida que tindrà alguna cosa; contingut addicional o mides de lletra més grans poden causar problemes amb els dissenys que intenten ser perfectes en píxels en totes les dimensions.

+ +

La funció {{cssxref ("minmax")}} ens permet establir una mida mínima i màxima per a una pista, per exemple, minmax(100 px, auto). La mida mínima és de 100 píxels, però la màxima és automàtica, i s’ampliarà per adaptar-se al contingut. Proveu de canviar grid-auto-rows per utilitzar un valor min-max:

+ +
.container {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
+    grid-auto-rows: minmax(100px, auto);
+    grid-gap: 20px;
+}
+ +

Si afegiu contingut addicional, veureu que la pista s'expandeix per permetre que encaixi. Tingueu en compte que l'expansió es produeix al llarg de la fila.

+ +

Tantes columnes com encaixin

+ +

Podem combinar algunes de les coses que hem après sobre el llistat de pistes, la notació de repetició i {{cssxref ("minmax")}} per crear un patró útil. De vegades, és útil poder demanar a la quadrícula que creï tantes columnes com càpiguen al contenidor. Ho fem establint el valor de grid-template-columns mitjançant la notació {{cssxref ("repeat")}}}), però en lloc de passar un número, introduïu la paraula clau auto-fill. Per al segon paràmetre de la funció utilitzem minmax(), amb un valor mínim igual a la mida mínima de la pista que ens agradaria tenir i un màxim de 1fr.

+ +

Proveu-ho ara al vostre fitxer amb el CSS següent:

+ +
+ + +
.container {
+  display: grid;
+  grid-template-columns: repeat(auto-fill, minmax(200px, 1fr));
+  grid-auto-rows: minmax(100px, auto);
+  grid-gap: 20px;
+}
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_5', '100%', 400) }}

+ +

Això funciona perquè Grid crea tantes columnes de 200 píxels com càpiguen al contenidor i, a continuació, comparteix l’espai que sobri entre totes les columnes: el màxim és 1fr que, com ja sabem, distribueix l’espai de manera uniforme entre les pistes.

+ +

Ubicació basada en línies

+ +

Ara passem de crear una graella a col·locar coses a la quadrícula. La nostra quadrícula sempre té línies, que comencen per 1 i es relacionen amb el mode d’escriptura del document. Per tant, en anglès, la línia de columna 1 es troba a la part esquerra de la quadrícula i la línia de fila 1 a la part superior. En àrab, la línia 1 de la columna estaria a la dreta, ja que l'àrab s'escriu de dreta a esquerra.

+ +

Podem situar les coses segons aquestes línies especificant la línia inicial i final. Ho fem utilitzant les propietats següents:

+ + + +

Totes aquestes propietats poden tenir un número de línia com a valor. També podeu utilitzar les propietats abreujades:

+ +

    {{cssxref ("grid-column")}}
+     {{cssxref ("grid-row")}}

+ +

Aquests us permeten especificar les línies inicial i final alhora, separades per un /, un caràcter de barra inclinada cap endavant.

+ +

Descarregueu aquest fitxer com a punt de partida o vegeu-lo en directe aquí. Ja té una quadrícula definida i article senzill. Podeu veure que la col·locació automàtica col·loca elements un a cada cel·la de la quadrícula que hem creat.

+ +

En lloc d'això, col·locarem tots els elements del nostre lloc a la quadrícula, mitjançant les línies de la quadrícula. Afegiu les regles següents a la part inferior del vostre CSS:

+ +
header {
+  grid-column: 1 / 3;
+  grid-row: 1;
+}
+
+article {
+  grid-column: 2;
+  grid-row: 2;
+}
+
+aside {
+  grid-column: 1;
+  grid-row: 2;
+}
+
+footer {
+  grid-column: 1 / 3;
+  grid-row: 3;
+}
+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_6', '100%', 400) }}

+ +
+

Nota: també podeu utilitzar el valor -1 per referir-vos a la columna o la línia final i comptar cap a l'interior des del final mitjançant valors negatius. Tanmateix, això només funciona per a la quadrícula explícita. El valor -1 no es referirà a la línia final de la quadrícula implícita.

+
+ +

Posicionament amb grid-template-areas

+ +

Una forma alternativa de col·locar elements a la quadrícula és fer servir la propietat {{cssxref ("grid-template-areas")}} i donar un nom als diversos elements del vostre disseny.

+ +

Traieu el posicionament basat en línies de l'últim exemple (o torneu a descarregar el fitxer per tenir un punt de partida nou) i afegiu el CSS següent.

+ +
.container {
+  display: grid;
+  grid-template-areas:
+      "header header"
+      "sidebar content"
+      "footer footer";
+  grid-template-columns: 1fr 3fr;
+  grid-gap: 20px;
+}
+
+header {
+  grid-area: header;
+}
+
+article {
+  grid-area: content;
+}
+
+aside {
+  grid-area: sidebar;
+}
+
+footer {
+  grid-area: footer;
+}
+ +

Torneu a carregar la pàgina i veureu que els vostres articles s'han col·locat igual que abans, sense que hàgim d'utilitzar cap número de línia!

+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_7', '100%', 400) }}

+ +

Les regles per a les grid-template-areas són les següents:

+ + + +

Podeu jugar amb el nostre disseny canviant el peu de pàgina per situar-se només a sota del contingut i la barra lateral, per exemple, per abastar fins a baix de tot. Aquesta és una manera molt agradable de descriure un disseny, ja que és obvi a partir del CSS exactament el que està passant.

+ +

Un framework de graella amb CSS Grid

+ +

Els "frameworks" de quadrícula tendeixen a basar-se al voltant de 12 o 16 quadrícules i, amb CSS Grid, no necessiteu cap eina de tercers que us proporcioni aquest framework: ja hi és, a l’especificació.

+ +

Descarregueu el fitxer de punt de partida. Conté un contenidor amb una quadrícula de 12 columnes definida i el mateix marcatge que hem utilitzat en els dos exemples anteriors. Ara podem utilitzar la ubicació basada en línies per col·locar el nostre contingut a la quadrícula de 12 columnes.

+ +
header {
+  grid-column: 1 / 13;
+  grid-row: 1;
+}
+
+article {
+  grid-column: 4 / 13;
+  grid-row: 2;
+}
+
+aside {
+  grid-column: 1 / 4;
+  grid-row: 2;
+}
+
+footer {
+  grid-column: 1 / 13;
+  grid-row: 3;
+}
+ +
+ +
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_8', '100%', 400) }}

+ +

Si feu servir el Firefox Grid Inspector per superposar les línies de quadrícula del vostre disseny, podreu veure com funciona la nostra quadrícula de 12 columnes.

+ +

+
+ +

Posa a prova els teus coneixements

+ +

Hem arribat al final de l'article. Recordes la informació més rellevant? Trobaràs més proves per comprovar si retens aquesta informació abans de seguir a Test your skills: Grids.

+ +

Resum

+ +

Després de la lectura d’aquest article, hauries de ser capaç d’entendre com funcionen els dissenys de pàgina web amb CSS Grid. Per aprofundir en l'especificació, llegeix les nostres guies sobre Disposició amb Grid, que trobaràs a continuació.

+ +

Veieu també

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout/Assessment", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/index.html new file mode 100644 index 0000000000..e74e5da0b9 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/index.html @@ -0,0 +1,66 @@ +--- +title: Disseny CSS +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS +tags: + - Beginner + - CSS + - Floating + - Grids + - Guide + - Landing + - Layout + - Learn + - Module + - Multiple column + - Positioning + - flexbox + - float +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

En aquest punt, ja hem examinat els fonaments de CSS, com l'estil del text, i l'estil i la manipulació de les caixes en el que estroba dins el contingut. Ara és hora de veure com col·locar les caixes al lloc correcte en relació amb la finestra de visualització, entre elles. Hem cobert els requisits previs necessaris de manera que ara podem aprofundir en el disseny CSS, provant diferents paràmetres de visualització, mètodes tradicionals de disseny que inclouen flotants i posicionament, i noves eines de disseny modernas, com flexbox.

+ +

Requisits previs

+ +

Abans de començar aquest mòdul, ja hauríeu de:

+ +
    +
  1. Estar familiaritzats amb els principis bàsics d' HTML, tal com es descriu en el mòdul Introducció a HTML.
    2. +
  2. Sentir-vos còmodes amb els fonaments CSS, tal com s'ha tractat a la Introducció a CSS.
    3. +
  3. Entendre com fer caixes d'estil.
    4. +
+ +
+

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu on no té la capacitat de crear els vostres propis fitxers, podeu provar (la majoria) d'exemples de codi, en un programa de codificació en línia com JSBin o Thimble.

+
+ +

Guies

+ +

Aquests articles proporcionaran instruccions sobre les eines i tècniques fonamentals de disseny, disponibles a CSS.

+ +
+
Introducció al disseny CSS
+
Aquest article recapitularà algunes de les característiques de disseny de CSS que ja hem tocat en els mòduls anteriors, com els diferents valors de {{cssxref("display")}} - i introduïm alguns dels conceptes que cobrirem al llarg d'aquest mòdul.
+
Flotants
+
Originalment per a imatges flotants dins dels blocs de text, la propietat {{cssxref("float")}} s'ha convertit en una de les eines més utilitzades per crear diversos dissenys de columnes a les pàgines web. Aquest article ho explica tot.
+
Posicionament
+
El posicionament us permet treure elements del flux normal de disseny del document, i fer que es comportin de manera diferent, per exemple, asseguts un damunt de l'altre o quedant sempre al mateix lloc dins de la finestra de visualització del navegador. Aquest article explica els diferents valors de {{cssxref("position")}}, i com utilitzar-los.
+
Exemples pràctics de posicionament
+
Amb els conceptes bàsics de posicionament coberts en l'últim article, veurem, ara, com construir un parell d'exemples del món real per il·lustrar quin tipus de coses podeu fer amb el posicionament.
+
Flexbox
+
Una nova tecnologia, però amb suport, ara, bastant estès en tots els navegadors, Flexbox està començant a estar preparat per a un ús generalitzat. Flexbox proporciona eines que permeten crear ràpidament dissenys complexos i flexibles i característiques que històricament resulten difícils amb CSS. Aquest article explica tots els fonaments.
+
Graelles
+
Els sistemes de graella són una altra característica molt comuna que s'utilitza en els dissenys de CSS, que solen implementar-se mitjançant flotadors o altres característiques de disseny. Imagineu el disseny com un nombre establert de columnes (p. Ex. 4, 6 o 12) i, a continuació, ajusteu les columnes de contingut dins d'aquestes columnes imaginàries. En aquest article explorarem la idea bàsica sobre la creació d'un sistema de graella, mireu l'ús d'un sistema de graella confeccionat per un marc (framework) de graella i finalitzeu l'experimentació amb les Graelles CSS - una incipient nova funció de navegador fa que l'implementació de disseny de graella a la Web sigui molt més fàcil.
+
+ +

Avaluacions

+ +

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra capacitat per dissenyar pàgines web amb CSS.

+ +
+
Creació d'un disseny flexible multicolumna (TBD)
+
Aquesta avaluació provarà la vostra capacitat per crear un disseny estàndard de diverses columnes, amb algunes característiques interessants.
+
Creació d'un widget de control fix (TBD)
+
Aquesta avaluació desafia la vostra comprensió del posicionament, demanant-vos que creeu un widget de control de posició fix que permeti a l'usuari accedir als controls d'una aplicació web independentment d'on es desplaci.
+
diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/introduction/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/introduction/index.html new file mode 100644 index 0000000000..88a924dc00 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/introduction/index.html @@ -0,0 +1,700 @@ +--- +title: Introducció al disseny CSS +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Introduccio_disseny_CSS +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - Floats + - Grids + - Introduction + - Layout + - Learn + - Positioning + - Tables + - flexbox + - flow +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Introduction +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

Aquest article recapitula algunes de les característiques de disseny CSS que ja hem tocat en els mòduls anteriors, com els diferents valors de {{cssxref ("display")}}, i introdueix alguns dels conceptes que exposem al llarg d'aquest mòdul.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Adquirir una visió general de les tècniques de disseny de pàgines web amb CSS. Cada tècnica es pot aprendre amb més detall en tutorials posteriors.
+ +

Les tècniques de disseny de pàgina web amb CSS ens permeten prendre els elements que hi ha en una pàgina web i controlar on estan posicionats en relació amb la seva posició predeterminada en el flux de disseny normal, els altres elements del voltant, l’element pare contenidor o la finestra de visualització / finestra principal. Les tècniques de disseny de pàgines que exposem amb més detall en aquest mòdul són:

+ + + +

Cada tècnica té els seus usos, avantatges i inconvenients, i cap tècnica s'ha dissenyat per utilitzar-se aïllada. Entenent per a què s’ha dissenyat cada mètode estaràs en una bona posició per entendre quina és la millor disposició per a cada tasca.

+ +

Flux normal

+ +

El flux normal és la manera com el navegador estableix les pàgines HTML de manera predeterminada quan no es fa res per controlar el disseny de pàgina. Vegem-ne un exemple HTML ràpid:

+ +
<p>I love my cat.</p>
+
+<ul>
+  <li>Buy cat food</li>
+  <li>Exercise</li>
+  <li>Cheer up friend</li>
+</ul>
+
+<p>The end!</p>
+ +

Per defecte, el navegador mostra aquest codi de la manera següent:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Normal_flow', '100%', 200) }}

+ +

Tingues en compte que aquí l'HTML es mostra en l'ordre exacte en què apareix en el codi d’origen, amb elements apilats l’un sobre l’altre: el primer paràgraf, seguit de la llista no ordenada, seguit del segon paràgraf.

+ +

Per a molts dels elements de la pàgina el flux normal crea exactament la disposició que cal, però per dissenys més complexos et farà falta alterar aquest comportament per defecte fent ús d'alguna de les eines disponibles en CSS. Començar amb un document HTML ben estructurat és molt important, donat que així pots treballar amb com les coses es disposen per defecte, en comptes de barallar-t'hi.

+ +

Les tècniques de disseny tendeixen a substituir aquest comportament predeterminat, utilitzant les tècniques següents:

+ + + +

La propietat display

+ +

Els mètodes principals per aconseguir un disseny de pàgina amb CSS són tots els valors de la propietat display (visualització). Aquesta propietat ens permet canviar la manera per defecte com es mostren les coses. Tot el que hi ha al flux normal té un valor de display, que s'utilitza com la forma per defecte en què es comporten els elements que hi estan configurats. Per exemple, el fet que els paràgrafs en català es mostrin un per sota de l’altre es deu al fet que s’estilen amb display: block. Si creeu un enllaç al voltant d'un text dins d'un paràgraf, aquest enllaç romandrà en línia amb la resta del text i no es dividirà en cap línia nova. Això es deu al fet que l'element {{htmlelement("a")}} és display: inline per defecte.

+ +

Pots canviar aquest comportament de visualització per defecte. Per exemple, l'element {{htmlelement("li")}} és display: block per defecte, és a dir, que els elements de la llista es mostren l'un a sota de l'altre al nostre document en català. Si canviem el valor de display a inline, ara es mostraran un al costat de l’altre, com ho farien les paraules en una frase. El fet que puguis canviar el valor de display de qualsevol element significa que pots triar elements HTML pel seu significat semàntic, sense preocupar-te de com quedaran. La seva aparença és una cosa que es pot canviar.

+ +

A més de poder canviar la presentació predeterminada, canviant un element de block a inline i viceversa, hi ha alguns mètodes de disseny més grans que comencen com amb un valor de display. Tanmateix, quan els feu servir, generalment haureu d'invocar propietats addicionals. Els dos valors més importants per als nostres propòsits a l’hora de parlar del disseny són display: flex i display: grid.

+ +

Caixes flexibles (Flexbox)

+ +

Flexbox és el nom breu del mòdul de disseny de caixa flexible, dissenyat per facilitar-nos la distribució de les coses en una dimensió, sigui com a fila o com a columna. Per utilitzar flexbox, apliqueu display: flex a l'element pare dels elements que vulgueu disposar; tots els seus fills directes es converteixen en ítems flexibles. Ho podem veure en un exemple senzill.

+ +

L'etiquetatge HTML següent ens proporciona un element contenidor, amb una classe wrapper, dins del qual hi ha tres elements {{htmlelement("div")}}. Per defecte, es mostrarien com a elements de bloc, un a sota de l’altre, al nostre document.

+ +

Tanmateix, si afegim display: flex al pare, els tres elements ara es disposen en columnes. Això es deu al fet que es converteixen en ítems flexibles (flex items) i es veuen afectats per alguns valors inicials que flexbox estableix al contenidor flex. Es mostren en una fila, perquè el valor inicial de {{cssxref("flex-direction")}} establert al seu pare és row. Tots semblen estirar-se fins a l’alçada de l’element més alt, perquè el valor inicial de la propietat {{cssxref("align-items")}} establert al seu pare és stretch. Això significa que els ítems s’estenen fins a l’alçada del contenidor flex, que en aquest cas està definida per l’element més alt. Tots els articles s’alineen a l’inici del contenidor, deixant qualsevol espai addicional al final de la fila.

+ +
+ + +
.wrapper {
+  display: flex;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+  <div class="box1">One</div>
+  <div class="box2">Two</div>
+  <div class="box3">Three</div>
+</div>
+
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Flex_1', '300', '200') }}

+ +

A més de les propietats anteriors que es poden aplicar al contenidor flex, hi ha propietats que es poden aplicar als ítems flex. Aquestes propietats, entre altres coses, poden canviar la manera com es “flexionen” els ítems, cosa que els permet expandir-se i contraure’s per adaptar-se a l’espai disponible.

+ +

Com a exemple senzill d'això, podem afegir la propietat {{cssxref ("flex")}} a tots els nostres elements fill, amb un valor d'1. Això farà que tots els ítems creixin i omplin el contenidor, en comptes de deixar espai al final. Si hi ha més espai, els elements s’ampliaran; si hi ha menys espai es tornaran més estrets. A més, si afegiu un altre element al marcatge, tots els elements es faran més petits per fer-hi espai; ajustaran la seva mida per ocupar la mateixa quantitat d’espai, sigui quin sigui.

+ +
+ + +
.wrapper {
+    display: flex;
+}
+
+.wrapper > div {
+    flex: 1;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+    <div class="box1">One</div>
+    <div class="box2">Two</div>
+    <div class="box3">Three</div>
+</div>
+
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Flex_2', '300', '200') }}

+ +
+

Nota: Aquesta ha estat una molt breu introducció al que és possible amb Flexbox. Per obtenir més informació, consulteu el nostre article de Flexbox.

+
+ +

Disposició en graella (Grid)

+ +

Mentre que Flexbox està dissenyat per al disseny unidimensional, el disseny de quadrícula està pensat per a dues dimensions: alinear les coses en files i columnes.

+ +

Una vegada més, podeu activar el disseny de quadrícula amb un valor específic de display - display: grid. L'exemple següent utilitza un marcatge similar a l'exemple de flex, amb un contenidor i alguns elements fills. A més d’utilitzar display: grid, també definim files i columnes al pare mitjançant les propietats {{cssxref("grid-template-rows")}} i {{cssxref("grid-template-columns")}}, respectivament. Hem definit tres columnes cadascuna d'1fr i dues files de 100px. No necessito posar cap regla sobre els elements infantils; es col·loquen automàticament a les cel·les que ha creat la nostra graella.

+ +
+ + +
.wrapper {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+    grid-template-rows: 100px 100px;
+    grid-gap: 10px;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+    <div class="box1">One</div>
+    <div class="box2">Two</div>
+    <div class="box3">Three</div>
+    <div class="box4">Four</div>
+    <div class="box5">Five</div>
+    <div class="box6">Six</div>
+</div>
+
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_1', '300', '330') }}

+ +

Un cop tingueu una graella, podeu col·locar-hi explícitament els elements, en lloc de confiar en el comportament de la ubicació automàtica que acabem de veure. Al segon exemple que teniu a continuació hem definit la mateixa graella, però aquesta vegada amb tres elements fills. Hem definit la línia inicial i final de cada element mitjançant les propietats {{cssxref("grid-column")}} i {{cssxref("grid-row")}}. Això fa que els elements abastin diverses pistes.

+ +
+ + +
.wrapper {
+    display: grid;
+    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+    grid-template-rows: 100px 100px;
+    grid-gap: 10px;
+}
+
+.box1 {
+    grid-column: 2 / 4;
+    grid-row: 1;
+}
+
+.box2 {
+    grid-column: 1;
+    grid-row: 1 / 3;
+}
+
+.box3 {
+    grid-row: 2;
+    grid-column: 3;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+    <div class="box1">One</div>
+    <div class="box2">Two</div>
+    <div class="box3">Three</div>
+</div>
+
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Grid_2', '300', '330') }}

+ +
+

Nota: Aquests dos exemples són només una petita part de la potència del disseny de graella; per obtenir més informació, consulteu el nostre article sobre Graelles (Grids).

+
+ +

La resta d'aquesta guia cobreix altres mètodes de disseny, que són menys importants per a les principals estructures de disseny de la pàgina, però que poden ajudar-vos a realitzar tasques específiques. En comprendre la naturalesa de cada tasca de disseny, aviat trobareu que, quan mireu un component concret del vostre disseny, el tipus de disseny més adequat sovint serà clar.

+ +

Elements flotants (Floats)

+ +

Flotar un element canvia el comportament d’aquest element i dels elements de nivell de bloc que el segueixen en un flux normal. L'element es mou cap a l'esquerra o cap a la dreta i s'elimina del flux normal i el contingut circumdant flota al voltant de l'element flotat.

+ +

La propietat {{cssxref("float")}} té quatre valors possibles:

+ + + +

A l'exemple següent, flotem un <div> a l'esquerra i li donem un {{cssxref("margin")}}} per la dreta per apartar el text de l'element. Això ens dona l’efecte del text rodejant aquesta caixa i és la major part del que heu de saber sobre els elements flotants tal com s’utilitzen en el disseny web modern.

+ +
+ + +
<h1>Simple float example</h1>
+
+<div class="box">Float</div>
+
+<p> Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate. Duis felis orci, pulvinar id metus ut, rutrum luctus orci. Cras porttitor imperdiet nunc, at ultricies tellus laoreet sit amet. Sed auctor cursus massa at porta. Integer ligula ipsum, tristique sit amet orci vel, viverra egestas ligula. Curabitur vehicula tellus neque, ac ornare ex malesuada et. In vitae convallis lacus. Aliquam erat volutpat. Suspendisse ac imperdiet turpis. Aenean finibus sollicitudin eros pharetra congue. Duis ornare egestas augue ut luctus. Proin blandit quam nec lacus varius commodo et a urna. Ut id ornare felis, eget fermentum sapien.</p>
+
+
+ +
+.box {
+    float: left;
+    width: 150px;
+    height: 150px;
+    margin-right: 30px;
+}
+
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Float_1', '100%', 600) }}

+ +
+

Nota: Els floats s’expliquen completament a la nostra lliçó sobre les propietats float i clear. Abans de tècniques com Flexbox i Grid es feien servir floats com a mètode per crear dissenys de columnes. És possible que encara trobeu aquests mètodes al web; els tractarem a la lliçó sobre mètodes de disseny heretats.

+
+ +

Tècniques de posicionament

+ +

El posicionament us permet moure un element des d'on es col·locaria quan estigués en un flux normal a una altra ubicació. El posicionament no és un mètode per crear el disseny principal de la pàgina, sinó que es tracta més de gestionar i ajustar la posició d’elements específics de la pàgina.

+ +

Tot i això, hi ha tècniques útils per a certs patrons de disseny que depenen de la propietat {{cssxref("position")}}. La comprensió del posicionament també ajuda a entendre el flux normal, i què significa moure un element fora del flux normal.

+ +

Hi ha cinc tipus de posicionament principals, que hauries de conèixer:

+ + + +

Un exemple senzill de posicionament

+ +

Per familiaritzar-te amb aquestes tècniques de disseny de pàgina, el mostrem un parell d'exemples ràpids. Tots els nostres exemples tenen el mateix codi HTML, que és el següent:

+ +
<h1>Positioning</h1>
+
+<p>I am a basic block level element.</p>
+<p class="positioned">I am a basic block level element.</p>
+<p>I am a basic block level element.</p>
+ +

Apliquem a aquest codi HTML un estil predeterminat amb el codi CSS següent:

+ +
body {
+  width: 500px;
+  margin: 0 auto;
+}
+
+p {
+  background: aqua;
+  border: 3px solid blue;
+  padding: 10px;
+  margin: 10px;
+}
+
+span {
+  background: red;
+  border: 1px solid black;
+}
+ +

La sortida que dona és la següent:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Simple_positioning_example', '100%', 300) }}

+ +

Posicionament Relatiu (Relative positioning)

+ +

El posicionament relatiu et permet desplaçar un element de la posició que tindria per defecte en flux normal. Això vol dir que pots assolir una tasca com ara moure una icona cap avall de manera que quedi alineada amb una etiqueta de text. Per fer-ho, podríem afegir la següent regla per afegir un posicionament relatiu:

+ +
.positioned {
+  position: relative;
+  background: yellow;
+  top: 30px;
+  left: 30px;
+}
+ +

Aquí hem donat al nostre paràgraf del mig un valor {{cssxref("position")}} de relative; això no fa res per si mateix, de manera que també afegim les propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}}, que serveixen per a moure l'element afectat cap avall i cap a la dreta; això podria semblar el contrari del que s'esperava, però cal pensar que l'element és empès des dels costats esquerre i superior, cosa que fa que es mogui cap a la dreta i avall.

+ +

Si afegeixes aquest codi, es mostra el resultat següent:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Relative_positioning_example', '100%', 300) }}

+ +

Posicionament absolut (Absolute)

+ +

El posicionament absolut s’utilitza per eliminar completament un element del flux normal i col·locar-lo mitjançant desplaçaments des de les vores d’un bloc contenidor.

+ +

Tornant al nostre exemple original no posicionat, podríem afegir la regla CSS següent per a implementar el posicionament absolut:

+ +
.positioned {
+  position: absolute;
+  background: yellow;
+  top: 30px;
+  left: 30px;
+}
+ +

Aquí hem donat al nostre paràgraf del mig un valor {{cssxref("position")}} d'absolute, i les mateixes propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}}, com abans. L'addició d'aquest codi, però, dona el resultat següent:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Absolute_positioning_example', '100%', 300) }}

+ +

Això és molt diferent. L'element ha quedat totalment separat de la resta del disseny de la pàgina i s’hi ha col·locat a sobre en l’extrem superior. Els altres dos paràgrafs ara es disposen junts, com si el germà posicionat no existís. Les propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}} tenen un efecte diferent sobre elements amb posicionament absolut que sobre elements amb posicionament relatiu. En aquest cas, s'especifica la distància a la qual l'element s’ha de situar dels costats superior i esquerre de la pàgina. És possible canviar l'element pare que es converteix en aquest contenidor i ho veurem a la lliçó sobre posicionament.

+ +

Posicionament fix (fixed positioning)

+ +

El posicionament fix elimina el nostre element del flux de documents de la mateixa manera que el posicionament absolut. Tanmateix, en lloc d'aplicar els desplaçaments des del contenidor, s'apliquen des de la finestra gràfica. Com que l'element es manté fix en relació amb la finestra gràfica, podem crear efectes com un menú que es manté fix a mesura que la pàgina es desplaça per sota.

+ +

Per a aquest exemple, el nostre HTML inclou tres paràgrafs de text, per tal que puguem fer que la pàgina es desplaci, i un quadre al qual donarem position: fixed.

+ +
<h1>Fixed positioning</h1>
+
+<div class="positioned">Fixed</div>
+
+<p>Paragraph 1.</p>
+<p>Paragraph 2.</p>
+<p>Paragraph 3.</p>
+
+ +
+ + +
.positioned {
+    position: fixed;
+    top: 30px;
+    left: 30px;
+}
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Fixed_1', '100%', 200) }}

+ +

Posicionament enganxós (sticky positioning)

+ +

El posicionament enganxós és el mètode de posicionament final que tenim a la nostra disposició. Combina el posicionament estàtic per defecte amb el posicionament fix. Quan un element té position: sticky, es desplaçarà en flux normal fins que arribi al desplaçament sobre la finestra de visualització del navegador que definit. En aquest moment es queda "enganxat" com si tingués position: fixed aplicat.

+ +
+ + +
.positioned {
+  position: sticky;
+  top: 30px;
+  left: 30px;
+}
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Sticky_1', '100%', 200) }}

+ +
+

Nota: per aprendre més sobre posicionament, aneu a l'article sobre posicionament.

+
+ +

Taules CSS

+ +

Les taules HTML són perfectes per a mostrar dades tabulades, però fa molts anys, fins i tot abans que el CSS bàsic fos compatible de manera fiable entre els navegadors, els desenvolupadors web solien utilitzar taules per als dissenys de pàgines web senceres; col·locaven els encapçalaments, els peus de pàgina, les diferents columnes, etc., en files i columnes d’una taula. Això va funcionar en el moment, però presenta molts problemes: els dissenys de taules no són flexibles, l’etiquetatge és feixuc, són difícils de depurar, i són semànticament erronis (els usuaris de lectors de pantalla, per exemple, tenen problemes per navegar en dissenys de pàgina web amb taules).

+ +

La forma en què es mostra una taula en una pàgina web quan utilitzeu el marcatge de taula es deu a un conjunt de propietats CSS que defineixen el disseny de la taula. Aquestes propietats es poden utilitzar per disposar elements que no són taules, un ús que de vegades es descriu com "utilitzar taules CSS".

+ +

L'exemple següent mostra un d'aquests usos; L'ús de taules CSS per al disseny s'hauria de considerar un mètode heretat en aquest moment, per a aquelles situacions en què tingueu navegadors molt antics sense compatibilitat amb Flexbox o Grid.

+ +

Vegem-ne un exemple. Primer, un marcatge senzill que crea un formulari HTML. Cada element d'entrada té una etiqueta i també hem inclòs un text dins d'un paràgraf. Cada parell label/input està envoltat d'un element {{htmlelement("div")}}, amb finalitats de disseny.

+ +
<form>
+  <p>First of all, tell us your name and age.</p>
+  <div>
+    <label for="fname">First name:</label>
+    <input type="text" id="fname">
+  </div>
+  <div>
+    <label for="lname">Last name:</label>
+    <input type="text" id="lname">
+  </div>
+  <div>
+    <label for="age">Age:</label>
+    <input type="text" id="age">
+  </div>
+</form>
+ +

Ara afegim el CSS al nostre exemple. La major part del CSS és bastant comú, excepte els usos de la propietat {{cssxref("display")}}. A l’element {{htmlelement("form")}} i als elements {{htmlelement("div")}}, {{htmlelement("label")}} i {{htmlelement("input")}} se'ls hi ha dit que es mostrin com una taula, files de la taula i cel·les de la taula, respectivament; bàsicament actuaran com un marcatge de taula HTML que alinea les etiquetes de text i les entrades de manera predeterminada. Tot el que hem de fer és afegir una mica de mida, marges, etc. perquè tot es vegi una mica més agradable, i ja haurem acabat.

+ +

Observa que s’ha assignat al paràgraf de descripció (caption) la declaració display: table-caption;, que fa que aquest paràgraf actuï com un títol de taula ({{htmlelement("caption")}}), i també caption-side: bottom;, que indica que el títol es posa a la part inferior de la taula amb finalitats d'estil, encara que va abans de les entrades de la taula en l’ordre del codi d’origen. Això permet una mica de flexibilitat.

+ +
html {
+  font-family: sans-serif;
+}
+
+form {
+  display: table;
+  margin: 0 auto;
+}
+
+form div {
+  display: table-row;
+}
+
+form label, form input {
+  display: table-cell;
+  margin-bottom: 10px;
+}
+
+form label {
+  width: 200px;
+  padding-right: 5%;
+  text-align: right;
+}
+
+form input {
+  width: 300px;
+}
+
+form p {
+  display: table-caption;
+  caption-side: bottom;
+  width: 300px;
+  color: #999;
+  font-style: italic;
+}
+ +

Això ens dona el resultat següent:

+ +

{{ EmbedLiveSample('CSS_tables', '100%', '170') }}

+ +

També pots veure aquest exemple en viu en el fitxer css-tables-example.html (i també consultar-ne el codi d’origen).

+ +

Disseny multicolumna

+ +

El mòdul de disseny de múltiples columnes ens proporciona una manera de distribuir contingut en columnes, de manera similar a com flueix el text en un diari. Tot i que la lectura de columnes cap amunt i cap avall és menys útil en un context web, ja que no voleu obligar els usuaris a desplaçar-se cap amunt i cap avall, la disposició del contingut en columnes pot ser una tècnica útil.

+ +

Per convertir un bloc en un contenidor multicolumna, utilitzem la propietat {{cssxref("column-count")}}, que indica al navegador quantes columnes voldríem tenir o bé {{cssxref("column-width" )}}, que indica al navegador que ompli el contenidor amb tantes columnes d'almenys aquesta amplada.

+ +

A l'exemple següent, comencem amb un bloc d'HTML dins d'un element <div> que conté una classe de container.

+ +
<div class="container">
+    <h1>Multi-column layout</h1>
+
+    <p>Paragraph 1.</p>
+    <p>Paragraph 2.</p>
+
+</div>
+ +

Utilitzem una column-width (amplada de columna) de 200 píxels en aquest contenidor, cosa que provoca que el navegador creï tantes columnes de 200 píxels com càpiguen al contenidor i, a continuació, comparteixi l’espai restant entre les columnes creades.

+ +
+ + +
    .container {
+        column-width: 200px;
+    }
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Multicol_1', '100%', 200) }}

+ +

Resum

+ +

Aquest article ha proporcionat un breu resum de totes les tecnologies de disseny que has de conèixer. Continua llegint per a obtenir més informació sobre cadascuna d’aquestes tecnologies!

+ +

{{NextMenu("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/normal_flow/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/normal_flow/index.html new file mode 100644 index 0000000000..ac44f6a95a --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/normal_flow/index.html @@ -0,0 +1,95 @@ +--- +title: Flux normal +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flux_normal +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Normal_Flow +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Introduction", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

Aquest article explica el flux normal o la manera com es disposen els elements de la pàgina web si tu no en canvies la disposició.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Entendre la manera com els navegadors disposen per defecte els elements en les pàgines web abans que l'usuari comenci a fer-hi canvis.
+ +

Com es detalla en l’últim article d’introducció al disseny de pàgines web, els elements d’una pàgina web es distribueixen segons el flux normal si no s'hi aplica CSS que en canviï el comportament. Com ja hem començat a veure, pots canviar la manera com es comporten els elements, bé ajustant-ne la posició dins d’aquest flux normal, o bé suprimint-los-en del tot. Un document sòlid i ben estructurat que sigui llegible en el sentit del flux normal és la millor manera de començar qualsevol pàgina web. Garanteix que el contingut serà llegible, fins i tot si l’usuari fa servir un navegador molt limitat o un dispositiu com un lector de pantalla, que llegeix el contingut de la pàgina. A més, com que el flux normal està dissenyat per a fer llegible un document, començar d'aquesta manera significa que treballes amb el document en lloc de lluitar-hi en contra perquè hi fas canvis d’ordre.

+ +

Abans d’aprofundir més en diferents mètodes de disseny, val la pena revisar algunes de les qüestions que has estudiat en mòduls anteriors pel que fa al flux normal dels documents.

+ +

Com es disposen per defecte els elements?

+ +

Primer de tot s'agafa el contingut dels elements de les caixes, i a continuació s’hi afegeixen l'àrea de farciment, les vores i els marges al voltant. Es tracta del model de caixes, que ja coneixem.

+ +

De manera predeterminada, el contingut d'un element de nivell de bloc és del 100% de l'amplada de l’element pare, i l‘alçada està determinada pel contingut. Els elements de línia tenen l’amplada i l’alçada determinades pel contingut. En els elements de línia no pots establir l’amplada i l’alçada, senzillament s’inclouen dins del contingut d’elements de nivell de bloc. Si vols controlar la mida d'un element de línia d'aquesta manera, has de configurar-lo perquè es comporti com un element de nivell de bloc amb display: block; (o fins i tot, display: inline-block;, que barreja característiques de tots dos).

+ +

Això pel que fa a elements individuals; però què passa amb la manera com interactuen els elements entre ells? El flux normal del disseny d’una pàgina web (que s’esmenta en l’article d’introducció al disseny de pàgines web) és el sistema pel qual els elements s’ubiquen dins de la finestra gràfica del navegador. Per defecte, els elements de nivell de bloc estan configurats en la direcció del flux dels blocs, en funció del mode d'escriptura de l’element pare (inicialment: en horitzontal): cada element de bloc apareix en una línia nova per sota de l’anterior i estan separats per qualsevol marge que s’hi hagi establert. Per tant, en català, o en qualsevol altre sistema d'escriptura horitzontal i de dalt a baix, els elements de nivell de bloc es disposen verticalment.

+ +

Els elements de línia es comporten de manera diferent: no es disposen en línies noves; en lloc d’això, es disposen sobre la mateixa línia que l’anterior i que qualsevol contingut textual contigu (o que el delimiti), mentre hi hagi espai dins de l’amplada de l’element pare de nivell de bloc. Quan ja no hi ha espai, el text o els elements que desborden passen a una línia nova.

+ +

Si dos elements adjacents tenen configurat un marge i els marges dels dos es toquen, predomina el que és més gran, i el més petit desapareix; es diu que els marges col·lapsen, i això també ho coneixem.

+ +

Vegem un exemple senzill que il·lustra tot això:

+ +
+
<h1>Flux bàsic d’un document</h1>
+
+<p>Sóc un element de nivell de bloc bàsic. Els meus elements de nivell de bloc adjacents es distribueixen en línies noves per sota meu.</p>
+
+<p>Per defecte ocupem el 100% de l'amplada de l'element pare i som tan alts com el contingut dels nostres elements fill. L‘amplada i l’alçada total són el nostre contingut + l’àrea de farciment + l’amplada/alçada de la vora.</p>
+
+<p>Tenim marges que ens separen. Però pel col·lapse dels marges, ens separa només l'amplada d'un dels dos marges, però no l’amplada dels dos.</p>
+
+<p>Els elements de línia <span> com aquest </span> i <span> aquest </span> es disposen sobre la mateixa línia que els altres i que els nodes de text adjacents, si hi ha espai en la mateixa línia. Quan els elements de línia desborden, <span>continuen per la línia següent, si és possible (com el que conté aquest text)</span>; o si no és possible, passen a una línia nova, com és el cas d’aquesta imatge: <img src="https://mdn.mozillademos.org/files/13360/long.jpg"></p>
+ +
body {
+  width: 500px;
+  margin: 0 auto;
+}
+
+p {
+  background: rgba(255,84,104,0.3);
+  border: 2px solid rgb(255,84,104);
+  padding: 10px;
+  margin: 10px;
+}
+
+span {
+  background: white;
+  border: 1px solid black;
+}
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Normal_Flow', '100%', 500) }}

+ +

Resum

+ +

Ara que saps com funciona el flux normal del disseny de pàgina i quines són les opcions que el navegador estableix per defecte, avança i descobreix com pots canviar aquesta visualització per defecte i crear la composició de pàgina que necessita el teu disseny de pàgina web.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Introduction", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/positioning/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/positioning/index.html new file mode 100644 index 0000000000..213293ff4e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/positioning/index.html @@ -0,0 +1,467 @@ +--- +title: Posicionament +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Posicionament +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Guide + - Layout + - Positioning + - absolute + - fixed + - relative +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Positioning +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

El posicionament permet treure elements del flux normal de disseny del document, i fer que es comportin de manera diferent, per exemple, asseient-se un damunt de l'altre o mantenint-se sempre al mateix lloc dins de la finestra de visualització del navegador. Aquest article explica els diferents valors de {{cssxref("position")}}, i com utilitzar-los.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Conceptes bàsics d'HTML (estudi Introducció a HTML), i una idea de com funciona CSS (estudi Introducció a CSS).
Objectiu:Aprendre com funciona el posicionament CSS.
+ +

Flux del document

+ +

El posicionament és un tema bastant complex, per tant, abans de submergir-nos en el codi, anem a revisar i ampliar una mica de teoria de disseny per donar-nos una idea de com funciona això.

+ +

En primer lloc, les caixes d'elements individuals es defineixen tenint en compte el contingut dels elements, afegint-hi qualsevol farciment, vora i marge al voltant d'ells - és a dir, aquell model de caixa nou, que vam mirar abans. Per defecte, el contingut d'un element de nivell de bloc és del 100% de l'ample de l'element pare i tan alt com el seu contingut. Els elements en línia són tan alts  i tan amples com el seu contingut. No es pot definir l'ample o alçada en elements en línia - simplement s'assenten dins del contingut dels elements de nivell de bloc. Si es vol controlar la mida d'un element en línia d'aquesta manera, s'ha d'establir perquè es comporti com un element de nivell de bloc amb display: block;.

+ +

Això explica els elements individuals, però què passa amb els elements que interactuen els uns amb els altres? El flux de disseny normal (esmentat en l'article de presentació de disseny) és el sistema mitjançant el qual es col·loquen els elements dins de la finestra de visualització del navegador. De manera predeterminada, els elements de nivell de bloc es distribueixen verticalment a la finestra de visualització: cadascun d'ells apareixerà en una nova línia,per sota d l'última i se separaran per qualsevol marge que s'estableixi en ells.

+ +

Els elements en línia es comporten de manera diferent - no apareixen en noves línies; en canvi, s'assenten en la mateixa línia que els altres i amb qualsevol contingut de text adjacent (o embolicat), sempre que hi hagi espai perquè ho facin dins de l'amplada de l'element a nivell de bloc pare. Si no hi ha espai, el text desbordat o els elements es desplacen cap a una nova línia.

+ +

Si dos elements adjacents tenen un marge establert i els dos marges es toquen, el més gran dels dos es queda i el més petit desapareix - això es diu col.lapsació del marge, i també ho hem conegut abans.

+ +

Vegem un exemple senzill que expliqui tot això:

+ +
<h1>Basic document flow</h1>
+
+<p>I am a basic block level element. My adjacent block level elements sit on new lines below me.</p>
+
+<p>By default we span 100% of the width of our parent element, and we are as tall as our child content. Our total width and height is our content + padding + border width/height.</p>
+
+<p>We are separated by our margins. Because of margin collapsing, we are separated by the width of one of our margins, not both.</p>
+
+<p>inline elements <span>like this one</span> and <span>this one</span> sit on the same line as one another, and adjacent text nodes, if there is space on the same line. Overflowing inline elements will <span>wrap onto a new line if possible (like this one containing text)</span>, or just go on to a new line if not, much like this image will do: <img src="https://mdn.mozillademos.org/files/13360/long.jpg"></p>
+ +
body {
+  width: 500px;
+  margin: 0 auto;
+}
+
+p {
+  background: aqua;
+  border: 3px solid blue;
+  padding: 10px;
+  margin: 10px;
+}
+
+span {
+  background: red;
+  border: 1px solid black;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Document_flow', '100%', 500) }}

+ +

Revisarem aquest exemple diverses vegades al llarg d'aquest article, ja que mostrarem els efectes de les diferents opcions de posicionament disponibles per a nosaltres.

+ +

Ens agradaria que seguíssiu els exercicis en el vostre ordinador, si és possible - agafeu una còpia de 0_basic-flow.html del nostre repositori de Github (codi font aquí) i utilitzeu-lo com a punt de partida.

+ +

Introducció al posicionament

+ +

Tota la idea del posicionament és permetre'ns anul·lar el comportament bàsic del flux de documents descrit anteriorment, per produir efectes interessants. Què passa si voleu canviar lleugerament la posició d'algunes caixes dins d'un disseny des de la seva posició de flux de disseny per defecte, per donar-li un toc lleugerament peculiar i molest? El posicionament és la vostra eina. O si voleu crear un element d'interfície d'usuari que floti a la part superior d'altres parts de la pàgina i/o sempre es trobi al mateix lloc dins de la finestra del navegador, sense importar quant es desplaça la pàgina? El posicionament fa possible aquest treball de disseny.

+ +

Hi ha una sèrie de diferents tipus de posicionament que podeu implementar en elements HTML. Per fer un tipus específic de posicionament actiu en un element, utilitzem la propietat {{cssxref("position")}}.

+ +

Posicionament estàtic (Static)

+ +

El posicionament estàtic és el valor predeterminat que cada element obté - significa "posar l'element en la seva posició normal en el flux del disseny del document - res especial per veure aquí".

+ +

Per demostrar això i preparar el vostre exemple per a futures seccions, primer afegiu una class de positioned al segon {{htmlelement("p")}} en l'HTML:

+ +
<p class="positioned"> ... </p>
+ +

Ara afegiu la següent regla a la part inferior del vostre CSS:

+ +
.positioned {
+   position: static;
+  background: yellow;
+}
+ +

Si ara deseu i actualitzeu, no veureu cap diferència en absolut, excepte el color de fons actualitzat del segon paràgraf. Està bé - com hem dit abans, el posicionament estàtic és el comportament predeterminat!

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 1_static-positioning.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Posicionament relatiu (Relative)

+ +

El posicionament relatiu és el primer tipus de posició que veurem. Això és molt semblant al posicionament estàtic, tret que una vegada que l'element posicionat ha tingut el seu lloc en el flux de disseny normal, podeu modificar la seva posició final, incloent-hi la superposició d'altres elements a la pàgina. Seguiu i actualitzeu la declaració de posició del vostre codi:

+ +
position: relative;
+ +

Si deseu i actualitzeu en aquesta etapa, no veureu cap canvi en el resultat en absolut, així, com modifiqem la posició de l'element? Heu d'utilitzar les propietats {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} , Que explicarem en la següent secció.

+ +

Introduir top, bottom, left i right

+ +

{{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}}, and {{cssxref("right")}} s'utilitzen juntament amb {{cssxref("position")}} per especificar exactament a on moure l'element posicionat. Per provar-ho, afegiu les següents declaracions a la regla .positioned al vostre CSS:

+ +
top: 30px;
+left: 30px;
+ +
+

Nota: Els valors d'aquestes propietats pot prendre totes les unitats que s'esperaria lògicament - píxels, mm, rems,%, etc.

+
+ +

Si ara deseu i actualitzeu, obtindreu un resultat com aquest:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Introducing_top_bottom_left_and_right', '100%', 500) }}

+ +

Genial, eh? D'acord, aixó es probablement el que no esperaves: per què s'ha mogut a la part inferior i la dreta si s'especificat a dalt i a l'esquerra? Pot sonar Il·lògic inicialment, però aquesta és la forma en què funciona el posicionament relatiu: cal pensar en una força invisible que empeny el costat de la caixa posicionada, movent-la en la direcció oposada. Així, per exemple, si especifiqueu un top: 30px;, una força empeny la part superior de la caixa, fent que es mogui cap avall en 30px.

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 2_relative-positioning.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Posicionament absolut (Absolute)

+ +

El posicionament absolut porta resultats molt diferents. Intenteu canviar la declaració de posició del vostre de la manera següent:

+ +
position: absolute;
+ +

Si ara deseu i actualitzeu, obtindreu un resultat com aquest:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Absolute_positioning', '100%', 420) }}

+ +

En primer lloc, tingueu en compte que el buit on l'element posicionat hauria d'estar en el flux del document ja no hi és - el primer i el tercer element s'han tancat junts, com que ja no existeix!. Bé, en certa manera, això és cert. Un element absolutament posicionat ja no existeix en el flux de disseny normal del document. En lloc d'això, s'asseu a la seva pròpia capa separada de tota la resta. Això és molt útil - vol dir que podem crear funcions d'interfície d'usuari aïllades que no interfereixin amb la posició d'altres elements de la pàgina - per exemple, les caixes d'informació emergents i els menús de control, els panells de rollover, les funcions d'interfície d'usuari que es poden arrossegar i deixar anar a qualsevol lloc en la pàgina, i així successivament.

+ +

En segon lloc, observeu que la posició de l'element ha canviat - això es deu al fet que {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} es comporten d'una manera diferent amb el posicionament absolut. En lloc d'especificar la direcció en què l'element s'ha de moure, especifiquen la distància que ha de tenir l'element en cada costat dels elements que contingui. Així que, en aquest cas, estem dient que l'element absolutament posicionat hauria de situar-se 30px des de la part superior del "element que conté" i 30px des de l'esquerra.

+ +
+

Nota: Podeu utilitzar {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} per canviar la mida dels elements si és necessari. Intenteu establir top: 0; bottom: 0; left: 0; right: 0; and margin: 0; en els elements posicionats i veureu què passa! Torneu a posar-ho de nou després...

+
+ +
+

Nota: Sí, els marges encara afecten els elements posicionats. Tanmateix, el col·lapse de marges no existeix.

+
+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 3_absolute-positioning.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Contextos de posicionament

+ +

Quin element és el "element que conté" un element absolutament posicionat? Per defecte, és l'element {{htmlelement("html")}} - l'element posicionat està niat dins del {{htmlelement("body")}} en la font HTML, però en el disseny final, es troba a 30px de distància des de la part superior i esquerra de la vora de la pàgina, que és l'element {{htmlelement("html")}}. Això s'anomena més exactament com a context de posicionament de l'element.

+ +

Podem canviar el context de posicionament - quin element posiciona l'element absolutament posicionat en relació a. Això es fa establint el posicionament en un dels altres avantpassats del element - un dels elements que està niat a l'interior (no es pot col·locar en relació amb un element que no està niat a l'interior). Per demostrar-ho, afegiu la següent declaració a la regla del cos:

+ +
position: relative;
+ +

Això hauria de donar el següent resultat:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Positioning_contexts', '100%', 420) }}

+ +

L'element posicionat ara es troba en relació amb l'element {{htmlelement("body")}}.

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 4_positioning-context.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Introducció a z-index

+ +

Tot aquest posicionament absolut és una bona diversió, però hi ha una altra cosa que encara no hem considerat - quan els elements comencen a superposar-se, què determina que uns elements apareguin sobre quins altres elements? En l'exemple que hem vist fins ara, només tenim un element posicionat en el context de posicionament, i apareix a la part superior, ja que els elements posicionats guanyen elements no posicionats. Què passa quan tenim més d'un?

+ +

Intenteu afegir el següent, al vostre CSS, perquè el primer paràgraf estigui absolutament posicionat també:

+ +
p:nth-of-type(1) {
+  position: absolute;
+  background: lime;
+  top: 10px;
+  right: 30px;
+}
+ +

En aquest punt, veureu el primer paràgraf de color verd, desplaçat del flux del document i colocat una mica per sobre d'on era originalment. També s'apil·la a sota del paràgraf original .positioned, on els dos es superposen. Això és degut a que el paràgraf .positioned és el segon paràgraf de l'ordre d'origen, i els elements posicionats més endavant en l'ordre d'origen guanyen sobre els elements posicionats anteriorment en l'ordre d'origen.

+ +

Es pot canviar l'ordre d'apilament? Sí, podeu fer-ho, utilitzant la propietat {{cssxref("z-index")}}. "z-index" és una referència a l'eix z. Recordareu que en punts anteriors, en la font, parlàvem de la utilització en pàgines web de coordenades horitzontals (eixos x) i verticals (eixos-y) per tal de determinar el posicionament de coses com ara imatges de fons i desplaçaments d'ombra. (0,0) es troba a la part superior esquerra de la pàgina (o element), i els eixos x i y es desplaçan cap a la dreta i avall de la pàgina (per als idiomes d'esquerra a dreta, de totes maneres).

+ +

Les pàgines web també tenen un eix z - una línia imaginària que s'estén des de la superfície de la pantalla, cap a la nostra cara (o el que vulgueu tenir davant de la pantalla). Els valors de {{cssxref("z-index")}} afecten on els elements posicionats se situen en aquest eix; els valors positius els mouen més amunt per la pila, i els valors negatius els mouen més avall a la pila. De manera predeterminada, els elements posicionats tenen un z-index d'auto, que és efectivament 0.

+ +

Per canviar l'ordre d'apilament, proveu d'afegir la següent declaració a la vostra regla p:nth-of-type(1):

+ +
z-index: 1;
+ +

Ara hauríeu de veure l'exemple acabat:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Introducing_z-index', '100%', 400) }}

+ +

Tingueu en compte que z-index només accepta valors d'índex, sense unitat; No podeu especificar que desitgeu que un element tingui 23 píxels a dalt de l'eix Z - no funciona així. Els valors més alts van per sobre dels valors inferiors, i depèn de vosaltres quins valors utilitzar. L'ús de 2 i 3 donaria el mateix efecte que 300 i 40000.

+ +

Tingueu en compte que aquí només hem tractat un únic context de posicionament. Si tinguéssiu dos conjunts separats d'elements posicionats a la mateixa pàgina, i volguéssiu que es  superposessin i que l'ordre d'apilament funcionés d'una manera específica, les coses es complicarien. Afortunadament, molt poques vegades trobareu tal complexitat amb z-index. Si voleu llegir amb molt més detall sobre com funciona exactament z-index, consulteu la Web Standards Curriculum z-index writeup. En aquest article us hem proporcionat tot el que necessiteu saber en aquesta etapa del vostre aprenentatge.

+ +
+

Note: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 5_z-index.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Posicionament Fixa (Fixed)

+ +

Hi ha un altre tipus de posicionament a cobrir - fixed. Això funciona exactament igual que el posicionament absolut, amb una diferència clau - mentre que el posicionament absolut fixa un element en el lloc en relació amb l'element {{htmlelement("html")}} o seu més proper avantpassat posicionat, el posicionament fix fixa un element en el lloc en relació a la finestra de visualització del navegador. Això vol dir que podeu crear elements útils de la interfície d'usuari que es fixen en el lloc, com ara menús de navegació persistents.

+ +

Fem un exemple senzill per mostrar el que volem dir. Abans de res, elimineu les regles existents p:nth-of-type(1) i .positioned del vostre CSS.

+ +

Ara, actualitzeu la regla del cos per eliminar la declaració position: relative; i afegiu una alçada fixa, com aixó:

+ +
body {
+  width: 500px;
+  height: 1400px;
+  margin: 0 auto;
+}
+ +

Ara donarem a l'element {{htmlelement("h1")}} position: fixed;, i aconseguirem que s'assegui en el centre superior de la finestra de visualització. Afegiu la regla següent al vostre CSS:

+ +
h1 {
+  position: fixed;
+  top: 0;
+  width: 500px;
+  margin: 0 auto;
+  background: white;
+  padding: 10px;
+}
+ +

El top: 0; és necesari per fer que s'adhereixi a la part superior de la pantalla; Donem a l'encapçalament el mateix ample que la columna de contingut i utilitzarem el fidel antic margin: 0 auto; com a truc per centrar-ho. A continuació, li donem un fons blanc i algun farcit, de manera que el contingut no estigui visible per sota d'ell.

+ +

Si deseu i actualitzeu ara, veureu un petit efecte divertit pel qual l'encapçalament es manté fix, i el contingut apareix en desplaçar-se cap amunt i desaparèixer per sota d'ell. Però podríem millorar més, això - de moment, alguns dels continguts començan per sota de l'encapçalament, perquè el encapçalament posicionat ja no apareix en el flux del document, de manera que la resta del contingut es mou cap amunt. Necessitem moure-ho tot cap avall una mica; podem fer-ho establint un marge superior al primer paràgraf. Afegiu-ho ara:

+ +
p:nth-of-type(1) {
+  margin-top: 60px;
+}
+ +

Ara hauríeu de veure l'exemple acabat:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Fixed_positioning', '100%', 400) }}

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 6_fixed-positioning.html (vegeu el codi font).

+
+ +

Experimental: posició adherent (sticky)

+ +

Hi ha un nou valor de posicionament disponible anomenat position: sticky, el suport del mateix no està molt estès. Aquest és bàsicament un híbrid entre una posició relativa i una fixa, que permet que un element posicionat actuï com si estigués relativament posicionat fins que es desplaci a un determinat llindar (per ex., 10px des de la part superior de la finestra de visualització), i després es torna fix.  Vegeu la nostra entrada de referéncia de position: sticky per més detalls i un exemple.

+ +

Resum

+ +

Estic segur que us heu divertir jugant amb el posicionament bàsic - és una de les eines essencials que està darrera en le creació de complexos dissenys CSS i funcions d'interfície d'usuari. Tenint en compte això, en el proper article tindrem encara més diversió amb el posicionament, allà anirem un pas més enllà i començarem a construir algunes coses útils del món real amb ell.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/practical_positioning_examples/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/practical_positioning_examples/index.html new file mode 100644 index 0000000000..dfaac7f63c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/practical_positioning_examples/index.html @@ -0,0 +1,404 @@ +--- +title: Exemples pràctics de posicionament +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Exemples_pràctics_posicionament +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Guide + - Layout + - Learn + - absolute + - fixed + - relative +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

Amb els fonaments del posicionament coberts en l'últim article, ara veurem com crear alguns exemples del món real, per il·lustrar quin tipus de coses podeu fer amb el posicionament.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Conceptes bàsics d'HTML (estudi Introducció a HTML), i una idea de com funciona CSS (estudi Introducció a CSS).
Objectiu:Tenir una idea dels aspectes pràctics del posicionament
+ +

Una caixa d'informació amb pestanyes

+ +

El primer exemple que veurem és una caixa d'informació amb pestanyes clàssica - una característica molt freqüent que es fa servir quan voleu empaquetar molta informació en una petita àrea. Això inclou aplicacions de gran abast d'informació, com ara jocs d'estratègia/guerra, versions mòbils de llocs web on la pantalla és estreta i l'espai és limitat, i caixes d'informació compactes on és possible que vulgueu tenir molta informació disponible sense haver d'omplir tota la IU. El nostre senzill exemple es veurà així una vegada que hàgim acabat:

+ +

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple acabat executant-ho en directa a info-box.html (codi font). Consulteu-ho per tenir una idea del que estareu construint en aquesta secció de l'article.

+
+ +

Podeu estar pensant "per què no crear les pestanyes separades com a pàgines web independents, i només les pestanyes, fent clic a través de les pàgines independents per crear l'efecte?" Aquest codi seria més senzill, sí, però cada visualització de "pàgina" per separat seria en realitat una pàgina web recentment carregada, la qual cosa faria més difícil guardar la informació entre les vistes i integrar aquesta característica en un disseny de d'interfície d'usuari més gran. A més, les anomenades "aplicacions de pàgina única" s'estan tornant molt populars - especialment per a les d'interfície d'usuari web mòbils - ja que tenir tot el que serveix com un únic arxiu redueix el nombre de sol·licituds HTTP necessàries per visualitzar tot el contingut, millorant així el rendiment.

+ +
+

Nota: Alguns desenvolupadors web porten les coses encara més lluny, només tenen una pàgina d'informació carregada alhora i canvien dinàmicament la informació que es mostra utilitzant, una funció de JavaScript com XMLHttpRequest. En aquest punt de l'aprenentatge, però, volem que les coses siguin tan simples com sigui possible. Hi ha una mica de JavaScript més endavant, però només una mica.

+
+ +

Per començar, ens agradaria que féssiu una còpia del fitxer HTML d'inici - info-box-start.html. Deseu-lo en algun lloc sensible a l'ordinador i obrir-ho en el vostre editor de text. Vegem l'HTML contingut en el cos:

+ +
<section class="info-box">
+  <ul>
+    <li><a href="#" class="active">Tab 1</a></li>
+    <li><a href="#">Tab 2</a></li>
+    <li><a href="#">Tab 3</a></li>
+  </ul>
+  <div class="panels">
+    <article class="active-panel">
+      <h2>The first tab</h2>
+
+      <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque turpis nibh, porttitor nec venenatis eu, pulvinar in augue. Vestibulum et orci scelerisque, vulputate tellus quis, lobortis dui. Vivamus varius libero at ipsum mattis efficitur ut nec nisl. Nullam eget tincidunt metus. Donec ultrices, urna maximus consequat aliquet, dui neque eleifend lorem, a auctor libero turpis at sem. Aliquam ut porttitor urna. Nulla facilisi.</p>
+    </article>
+    <article>
+      <h2>The second tab</h2>
+
+      <p>This tab hasn't got any Lorem Ipsum in it. But the content isn't very exciting all the same.</p>
+    </article>
+    <article>
+      <h2>The third tab</h2>
+
+      <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque turpis nibh, porttitor nec venenatis eu, pulvinar in augue. And now an ordered list: how exciting!</p>
+
+      <ol>
+        <li>dui neque eleifend lorem, a auctor libero turpis at sem.</li>
+        <li>Aliquam ut porttitor urna.</li>
+        <li>Nulla facilisi</li>
+      </ol>
+    </article>
+  </div>
+</section>
+ +

Així que aquí tenim un element {{htmlelement("section")}} amb una class info-box, que conté un {{htmlelement("ul")}} i un {{htmlelement("div")}}. La llista desordenada conté tres elements de llista amb enllaços a l'interior, que es convertiran en les pestanyes reals per fer clic, per visualitzar els nostres panells de contingut. El div conté tres elements {{htmlelement("article")}}, que formaran els panells de contingut que corresponen a cada pestanya. Cada panell conté alguns continguts d'exemple.

+ +

La idea, aquí, és fer que l'estil de pestanyes pogui semblar-se a un menú estàndard de navegació horitzontal i donant-li estil els panells per a que s'asseguin un damunt de l'altre mitjançant el posicionament absolut. També us donarem una mica de JavaScript per incloure a la vostra pàgina, per mostrar el panell corresponent quan es pressiona una pestanya i l'estil de la pestanya en si. No necessitareu entendre el JavaScript en aquesta etapa, però haureu de pensar en aprendre una mica de JavaScript bàsic, el més aviat possible - com més complexes siguin les característiques de la vostra interfície d'usuari, més probable és que necessiteu implementar JavaScript a la vostra funcionalitat desitjada.

+ +

Configuració general

+ +

Per començar, afegiu el següent entre l'obertura i tancament de les etiquetes {{HTMLElement("style")}}:

+ +
html {
+  font-family: sans-serif;
+}
+
+* {
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+body {
+  margin: 0;
+}
+ +

Aquesta és només una configuració general per establir una font sans-serif a la nostra pàgina, utilitzar el model border-box de {{cssxref("box-sizing")}} i desfer-se del marge predeterminat de {{htmlelement("body")}}.

+ +

A continuació, afegiu el següent just a sota del vostre CSS anterior:

+ +
.info-box {
+  width: 450px;
+  height: 400px;
+  margin: 0 auto;
+}
+ +

Això estableix un ample i alçada específic sobre el contingut i el centra a la pantalla mitjançant el antic truc margin: 0 auto;. Anteriorment en el curs, vam aconsellar no establir una alçada fixa en contenidors de contingut, si fos possible; Està bé en aquesta circumstància, perquè tenim contingut fix en les nostres pestanyes. També sembla una mica discordant tenir diferents pestanyes a diferents alçades.

+ +

Estilitzar les nostres pestanyes

+ +

Ara volem que les pestanyes d'estil semblin com a pestanyes - bàsicament, aquest és un menú de navegació horitzontal, però en comptes de carregar diferents pàgines web quan es fa clic, com hem vist prèviament al curs, fa que es mostrin panells diferents en la mateixa pàgina. Primer, afegiu la següent regla a la part inferior del vostre CSS per eliminar el valor predeterminat {{cssxref("padding-left")}} i {{cssxref("margin-top")}} de la llista no ordenada:

+ +
.info-box ul {
+  padding-left: 0;
+  margin-top: 0;
+}
+ +
+

Nota: Estem utilitzant selectors descendents amb .info-box al principi de la cadena a través d'aquest exemple - això és per poguer inserir aquesta funció en una pàgina amb un altre contingut ja en ella, sense por a interferir amb els estils aplicats a altres parts de la pàgina.

+
+ +

A continuació, dissenyarem les pestanyes horitzontals - els elements de la llista es flotant tots cap a l'esquerra per fer que s'asseguin en una sola línia, el seu {{cssxref("list-style-type")}} s'estableix a none per desfer-se de les vinyetes i el seu {{cssxref("width")}} s'estableix a 150px perquè s'ajusti còmodament a través de la caixa d'informació (info-box). Els elements {{htmlelement("a")}} estan configurats en {{cssxref("display")}} inline-block, perquè s'asseguin en una línia però que encara siguin estilitzables, i estiguin dissenyats adequadament per als botons de pestanya, usant una varietat d'altres propietats.

+ +

Afegiu el següent CSS:

+ +
.info-box li {
+  float: left;
+  list-style-type: none;
+  width: 150px;
+}
+
+.info-box li a {
+  display: inline-block;
+  text-decoration: none;
+  width: 100%;
+  line-height: 3;
+  background-color: red;
+  color: black;
+  text-align: center;
+}
+ +

Finalment, per a aquesta secció, establirem alguns estils als estats de l'enllaç. En primer lloc, configurarem els estats :focus i :hover de les pestanyes, perquè es vegin diferents quan estan enfocats/planejats, oferint als usuaris alguna infomació visual. En segon lloc, establirem una regla que posi el mateix estil en una de les pestanyes quan hi hagi una class active present en ella. Definirem això mitjançant JavaScript quan es faci clic a una pestanya. Col·loqueu els següents CSS per sota dels altres estils:

+ +
.info-box li a:focus, .info-box li a:hover {
+  background-color: #a60000;
+  color: white;
+}
+
+.info-box li a.active {
+  background-color: #a60000;
+  color: white;
+}
+ +

Estilitzar els panells

+ +

El següent treball és dissenyar els nostres panells. Anem a engegar-ho!

+ +

Primer de tot, afegiu la següent regla per dissenyar el contenidor .panels {{htmlelement("div")}}. Aquí, simplement, hem establert un {{cssxref("height")}} fix per assegurar-nos que els panells s'ajustin bé a l'interior de la caixa d'informació, {{cssxref("position")}} relative pel que fa a {{htmlelement("div" )}} com a context de posicionament, de manera que podeu col·locar elements fills posicionats relatius a ell i no a l'element {{htmlelement("html")}} i finalment el flotador {{cssxref("clear")}} establert en el CSS anterior perquè no interfereixi amb la resta del disseny.

+ +
.info-box .panels {
+  height: 352px;
+  position: relative;
+  clear: both;
+}
+ +

Finalment, per a aquesta secció, dissenyarem els elements individuals {{htmlelement("article")}} que componen els nostres panells. La primera regla que afegirem serà {{cssxref("position")}} absolute dels panells, i farà que tots quedin asseguts, alineats a {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}} del seu contenidor {{htmlelement ("div")}} - aquesta part és absolutament clau per a tota aquesta característica de disseny, ja que fa que els panells s'asseguin uns sobre els altres. La regla també proporciona als panells la mateixa alçada de conjunt que el contenidor, i dóna al contingut un farciment, un text {{cssxref("color")}} i un {{cssxref("background-color")}}.

+ +

La segona regla que afegirem aquí fa que un panell amb una class active-panel, establert en ell, tindrà un {{cssxref("z-index")}} d'1, que se li aplicarà, la qual cosa farà que s'asseguin per sobre dels altres panells (els elements posicionats tenen un z-index de 0 per defecte, la qual cosa els posaria a continuació). Una vegada més, afegirem aquesta classe utilitzant JavaScript en el moment adequat.

+ +
.info-box article {
+  position: absolute;
+  top: 0;
+  left: 0;
+  height: 352px;
+  padding: 10px;
+  color: white;
+  background-color: #a60000;
+}
+
+.info-box .active-panel {
+  z-index: 1;
+}
+ +

Afegir el nostre JavaScript

+ +

L'últim pas per fer funcionar aquesta característica és afegir JavaScript. Col·loqueu el següent bloc de codi, exactament com s'escriu, entre les etiquetes d'obertura i tancament {{htmlelement("script")}} (trobareu aquestes a sota del contingut HTML):

+ +
var tabs = document.querySelectorAll('.info-box li a');
+var panels = document.querySelectorAll('.info-box article');
+
+for(i = 0; i < tabs.length; i++) {
+  var tab = tabs[i];
+  setTabHandler(tab, i);
+}
+
+function setTabHandler(tab, tabPos) {
+  tab.onclick = function() {
+    for(i = 0; i < tabs.length; i++) {
+      tabs[i].className = '';
+    }
+
+    tab.className = 'active';
+
+    for(i = 0; i < panels.length; i++) {
+      panels[i].className = '';
+    }
+
+    panels[tabPos].className = 'active-panel';
+  }
+}
+ +

Aquest codi fa el següent:

+ + + +

Això és tot pel primer exemple. Manteniu obert el vostre codi, ja que l'afegirem a la segona.

+ +

Una caixa d'informació amb pestanyes de posició fixa

+ +

En el nostre segon exemple, farem el nostre primer exemple - la nostra caixa d'informació - i l'afegirem al context d'una pàgina web completa. Però no només això - li donarem una posició fixa perquè es mantingui en la mateixa posició en la finestra del navegador. Quan el contingut principal es desplaci, la caixa d'informació romandrà en la mateixa posició en la pantalla. El nostre exemple acabat tindrà aquest aspecte:

+ +

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple acabat, executant-ho en directe a fixed-info-box.html (codi font). Comproveu-ho per tenir una idea del que serà la construcció d'aquesta secció de l'article.

+
+ +

Com a punt de partida, podeu fer servir l'exemple complet de la primera secció de l'article o fer una còpia local de info-box.html des del nostre repositori de Github.

+ +

Addicions HTML

+ +

En primer lloc, necessitem un codi HTML addicional per representar el contingut principal del lloc web. Afegiu el següent {{htmlelement("section")}} just a sota de l'etiqueta d'apertura {{htmlelement("body")}}, just abans de la secció existent:

+ +
<section class="fake-content">
+  <h1>Fake content</h1>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
+</section>
+ +
+

Nota: Us podeu sentir lliures de canviar el contingut fals per a algun contingut real si ho desitjeu.

+
+ +

Canvis al CSS existent

+ +

A continuació, hem de fer petits canvis al CSS existent, per tenir la caixa d'informació col·locada i posicionada Canvieu la regla .info-box per desfer-vos del margin: 0 auto;  (Ja no volem que la caixa d'informació estigui centrada), afegiu {{cssxref("position")}}: fixed;, i enganxeu-ho en el {{cssxref("top")}} de la finestra de visualització del navegador.

+ +

Ara ha de ser així:

+ +
.info-box {
+  width: 450px;
+  height: 400px;
+  position: fixed;
+  top: 0;
+}
+ +

Estilitzar el contingut principal

+ +

L'únic que queda per a aquest exemple és proporcionar al contingut principal amb un estil. Afegiu la següent regla sota la resta del vostre CSS:

+ +
.fake-content {
+  background-color: #a60000;
+  color: white;
+  padding: 10px;
+  height: 2000px;
+  margin-left: 470px;
+}
+ +

Per començar, donem al contingut el mateix {{cssxref("background-color")}}, {{cssxref("color")}}, i {{cssxref("padding")}} com els panells de caixa d'informació. A continuació, li donem un gran {{cssxref("margin-left")}} per moure-ho cap a la dreta, fent espai perquè la caixa d'informació s'assegui, de manera que no se superposi amb qualsevol altre cosa.

+ +

Això marca el final del segon exemple; esperem que trobeu el tercer tan interessant.

+ +

Un panell amagat lliscant

+ +

L'exemple final que presentarem aquí és un panell que es llisca des de dins i fora de la pantalla en prémer una icona - com s'ha esmentat anteriorment, això és popular per a situacions com ara dissenys de mòbils, on els espais de pantalla disponibles són petits, per la qual cosa no es desitja usar la major part d'ella, mostrant un menú o panell d'informació en lloc de contingut útil.

+ +

El nostre exemple acabat tindrà aquest aspecte:

+ +

+ +
+

Nota: Podeu veure l'exemple acabat, executant-ho en directe a hidden-info-panel.html (codi font). Comproveu-ho per tenir una idea del que serà la construcció d'aquesta secció de l'article.

+
+ +

Com a punt de partida, feu una còpia local de hidden-info-panel-start.html des del nostre repositori de Github. Això no segueix l'exemple anterior, de manera que cal un nou fitxer d'inici. Fem un cop d'ull al codi HTML del fitxer:

+ +
<label for="toggle">❔</label>
+<input type="checkbox" id="toggle">
+<aside>
+
+  ...
+
+</aside>
+ +

Per començar, tenim un element {{htmlelement("label")}} i un element {{htmlelement("input")}} - els elements <label> normalment s'utilitzen per associar una etiqueta de text amb un element de formulari amb finalitats d'accessibilitat (permetent que un usuari de pantalla vegi quina descripció fa amb quin element del formulari). Aquí s'associa amb la casella de verificació <input> amb els atributs for i id.

+ +
+

Nota: Hem posat un gran signe d'interrogació en el nostre HTML perquè actuï com la nostra icona d'informació - aquest representa el botó que es premut per mostrar/amagar el panell.

+
+ +

Aquí utilitzarem aquests elements per un propòsit lleugerament diferent - un altre efecte secundari útil dels elements <label> és que podeu fer clic a l'etiqueta de la casella de verificació per a marcar la casella de verificació, així com només la casella de verificació. Això ha portat a la coneguda checkbox hack, que proporciona una forma lliure de JavaScript per controlar un  element mitjançant la commutació d'un botó. L'element que anem a controlar és l'element {{htmlelement("aside")}} que segueix els altres dos (hem deixat el seu contingut fora del llistat del codi anterior per brevetat).

+ +

A les seccions següents explicarem com funciona tot això.

+ +

Estilitzar els elements de formulari

+ +

Primer tractarem els elements de formulari - afegiu el següent CSS entre les etiquetes {{htmlelement("style")}}:

+ +
label[for="toggle"] {
+  font-size: 3rem;
+  position: absolute;
+  top: 4px;
+  right: 5px;
+  z-index: 1;
+  cursor: pointer;
+}
+
+input[type="checkbox"] {
+  position: absolute;
+  top: -100px;
+}
+ +

La primera regla donar estil el <label>; aquí tenim:

+ + + +

La segona regla estableix {{cssxref("position")}} absolute en l'element <input> de casella de verificació real i l'oculta a la part superior de la pantalla. De fet, no volem veure això a la nostra interfície d'usuari.

+ +

Estilitzar el panell

+ +

Ara és hora de donar-li estil el propi panell lliscant. Afegiu la següent regla al final del vostre CSS:

+ +
aside {
+  background-color: #a60000;
+  color: white;
+
+  width: 340px;
+  height: 98%;
+  padding: 10px 1%;
+
+  position: fixed;
+  top: 0;
+  right: -370px;
+
+  transition: 0.6s all;
+}
+ +

Hi ha molt a fer aquí, analitzem-ho a poc a poc:

+ + + +

Seleccionar el estat marcat

+ +

Hi ha una mica de CSS per afegir - poseu el següent al final del vostre CSS:

+ +
input[type=checkbox]:checked + aside {
+  right: 0px;
+}
+ +

El selector és bastant complex aquí - estem seleccionant l'element <aside> adjacent a l'element <input>, però només quan està marcat (tingueu en compte l'ús de la pseudo-classe {{cssxref (": checked")}} per aconseguir això). Quan aquest és el cas, estem establint la propietat {{cssxref("right")}} de <aside> a 0px, el que fa que el panell aparegui novament en la pantalla (suaument a causa de la transició). En fer clic en l'etiqueta, torna a desmarcar la casella de verificació, que torna a ocultar el panell.

+ +

Així que aquí ho teniu - una manera bastant intel·ligent, lliure de Javascript, per crear un efecte de botó alternatiu. Això funcionarà en IE9 i superiors (la transició suau funcionarà en IE10 i superiors). Aquest efecte té algunes preocupacions - això és abusar una mica d'elements de forma (no estan destinats per a aquest propòsit), i l'efecte no és el millor en termes d'accessibilitat - l'etiqueta no es pot enfocar de manera predeterminada, i l'ús no semàntic dels elements de formulari pot causar problemes amb els lectors de pantalla. JavaScript i un enllaç o un botó poden ser més apropiat, però encara és divertit experimentar.

+ +

Resum

+ +

Així que arrodonim el nostre cop d'ull en el posicionament - ara com ara, heu de tenir una idea de com funciona la mecànica bàsica, així com la comprensió de com començar a aplicar-los en la construcció d'algunes característiques interessants de la interfície d'usuari. No us preocupeu sinó vau rebre tot això immediatament - el posicionament és un tema bastant avançat, i sempre podeu treballar a través dels articles de nou, per ajudar-vos en la vostra comprensió. El següent tema al que ens referirem és a Flexbox.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/responsive_design/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/responsive_design/index.html new file mode 100644 index 0000000000..5bf909e6e7 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/responsive_design/index.html @@ -0,0 +1,324 @@ +--- +title: Disseny responsiu +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Disseny_responsiu +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Responsive_Design +--- +
{{learnsidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Multiple-column_Layout", "Learn/CSS/CSS_layout/Media_queries", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
+ +

En els primers dies del disseny de pàgines web es creaven pàgines per a una mida de pantalla determinada. Si l’usuari tenia una pantalla més gran o més petita que la que el dissenyador s’esperava, els resultats anaven des de barres de desplaçament no desitjades fins a línies excessivament llargues i un mal ús de l’espai. A mesura que apareixien mides de pantalla més diverses, va aparéixer el concepte de disseny web responsiu (RWD o responsive web design), un conjunt de pràctiques que permeten a les pàgines web alterar el disseny i l’aparença per a adaptar-se a diferents amplades, resolucions, etc. És una idea que ha canviat la manera de dissenyar una pàgina web per a diversos dispositius, i en aquest article t’ajudarem a entendre les principals tècniques que has de conèixer per a dominar-la.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Conceptes bàsics d’HTML (consulta la Introducció a l’HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta els Primers passos amb el CSS i els elements bàsics del CSS).
Objectiu:Entendre els conceptes fonamentals i la història del disseny responsiu.
+ +

Història dels dissenys de pàgina web

+ +

En un moment de la història, només tenies dues opcions a l’hora de dissenyar un lloc web:

+ + + +

Aquests dos enfocaments tenien com a resultat un lloc web que s’adequava essencialment a la pantalla de la persona que havia dissenyat el lloc web. El lloc web líquid donava un disseny aixafat en pantalles més petites (com es pot veure a continuació), i línies molt llargues que costaven molt de llegir en les pantalles grans.

+ +
Una disposició amb dues columnes aixafades en una finestra de visualització de la mida d’un dispositiu mòbil. +
+
+ +
+

Nota: Observa aquest disseny de pàgina web líquid senzill: exemple, codi d’origen. Amplia o redueix la finestra del navegador i observa com en canvia l’aspecte segons les diferents mides.

+
+ +

Amb llocs web amb amplada fixa es corria el risc d’aparició d’una barra de desplaçament horitzontal en les pantalles que eren més petites que l’amplada del lloc web (com es pot veure a continuació) i de molta superfície blanca a les vores del disseny en les pantalles que eren més grans.

+ +
Disseny amb barra de desplaçament horitzontal en una finestra de visualització de la mida d’un dispositiu mòbil. +
+
+ +
+

Nota: Observa aquest disseny de pàgina web senzill d’amplada fixa: exemple, codi d’origen. Un cop més, canvia la mida de la finestra del navegador i observa’n el resultat.

+
+ +
+

Nota: Les captures de pantalla de dalt es fan amb el mode de disseny responsiu de les DevTools de Firefox.

+
+ +

A mesura que la web per a dispositius mòbils va començar a esdevenir una realitat amb els primers telèfons mòbils, les companyies que volien adherir-se en general a la tecnologia mòbil creaven una versió del lloc web especial per a dispositius mòbils amb una URL diferent (sovint alguna cosa com ara m.example.com o example.mobi). Això volia dir que calia desenvolupar i mantenir actualitzades dues versions independents de la mateixa pàgina web.

+ +

A més, aquests llocs web per a dispositius mòbils solien oferir una experiència d’usuari molt reduïda. Com que els dispositius mòbils es van tornar més potents i van poder mostrar llocs web complets, això frustrava els usuaris de dispositius mòbils, que es trobaven atrapats en la versió mòbil del lloc web i no podien accedir a informació que sabien que hi havia en la versió d’escriptori, que incloïa totes les funcions de la pàgina web.

+ +

Disseny flexible abans del disseny responsiu

+ +

Es van desenvolupar diversos enfocaments per a intentar resoldre els inconvenients dels mètodes líquids o d’amplada fixa per a crear llocs web. El 2004, Cameron Adams va escriure una publicació titulada Resolution dependent layout, on descriu un mètode per a crear un disseny de pàgina web que s’adapta a diferents resolucions de pantalla. Aquest enfocament requeria JavaScript per a detectar la resolució de la pantalla i carregar el CSS correcte.

+ +

Zoe Mickley Gillenwater va ser fonamental en la seva tasca de descriure i formalitzar les diferents maneres de crear llocs web flexibles, per a intentar trobar una situació intermèdia entre omplir tota la pantalla o tenir una mida completament fixa.

+ +

El disseny responsiu

+ +

El terme disseny responsiu va ser creat per Ethan Marcotte el 2010, que va descriure l’ús de tres tècniques combinades.

+ +
    +
  1. La primera va ser la idea de les graelles fluides, cosa que ja explorava Gillenwater, i que es pot llegir en l’article de Marcotte, Fluid grids (publicat el 2009 en A list apart).
    2. +
  2. La segona tècnica va ser la idea d’imatges fluides. Utilitzant una tècnica molt senzilla d’establir la propietat max-width al 100%, les imatges es farien més petites si la columna que les contenia es feia més estreta que la mida intrínseca de la imatge, però mai no augmentaria. D’aquesta manera, una imatge s’escala per a poder-se incloure en una columna de mida flexible sense que desbordi, però no es fa més gran i es pixela si la columna s’amplia més que la imatge.
    3. +
  3. El tercer component clau va ser la consulta de mèdia (o media query). Les consultes de mèdia habiliten el tipus de canvi de disseny de pàgina web que Cameron Adams havia explorat abans amb JavaScript, però utilitzant només CSS. En lloc de tenir un disseny de pàgina web per a cada mida de pantalla, se’n podria tenir un i canviar-ne la disposició dels elements. Es podrien fer aparèixer barres laterals per a les pantalles més petites, o es podia mostrar una navegació alternativa.
    4. +
+ +

És important entendre que el disseny web responsiu no és una tecnologia independent: és un terme que s’utilitza per a descriure un enfocament del disseny de pàgines web o un conjunt de bones pràctiques que s’utilitzen per a crear un disseny de pàgines web que pugui respondre segons el dispositiu que s’utilitza per a visualitzar el contingut. En l’exploració original de Marcotte, això va donar lloc a les graelles flexibles (amb elements flotants) i les consultes de mèdia; però en els gairebé deu anys des que es va escriure aquest article, treballar de manera responsiva s’ha convertit en la norma. Els mètodes de disseny amb CSS moderns són intrínsecament responsius, i hi ha novetats integrades a la plataforma web que faciliten el disseny de llocs web responsius.

+ +

La resta d’aquest article t’indica les diverses funcions de la plataforma web que pots utilitzar per a crear un lloc web responsiu.

+ +

Les consultes a mèdia (media queries)

+ +

El disseny responsiu només va poder sorgir a causa de les consultes a mèdia. L’especificació del nivell 3 de les consultes a mèdia es va convertir en una Candidate Recommendation el 2009, cosa que significa que es considerava llesta per a implementar-la en els navegadors. Les consultes a mèdia ens permeten fer un seguit de proves (per exemple, si la pantalla de l’usuari és més gran que una certa amplada o una determinada resolució) i aplicar CSS de manera selectiva per a dissenyar la pàgina web més adequada segons les necessitats de l’usuari.

+ +

Per exemple, la consulta als mèdia següent esbrina si la pàgina web que es mostra ho fa com una pantalla (per tant, no és un document imprès), i si la finestra té almenys 800 píxels d’ample. El CSS per al selector .container només s’aplica si aquestes dues coses són certes.

+ +
@media screen and (min-width: 800px) {
+  .container {
+    margin: 1em 2em;
+  }
+} 
+
+ +

Pots afegir diverses consultes a mèdia dins d’un full d’estil, i ajustar el disseny sencer o només unes parts perquè s’adapti més bé a les diverses mides de pantalla. Els punts en què s’introdueix una consulta de mèdia i es canvia la disposició dels elements de la pàgina web es coneixen com punts de ruptura.

+ +

Un enfocament habitual quan s’utilitzen les consultes als mèdia és crear un disseny senzill d’una sola columna per a dispositius de pantalla estreta (per exemple, telèfons mòbils), després comprovar si hi ha pantalles més grans i implementar una disposició en múltiples columnes quan saps que tens prou amplada de pantalla per a fer-ho. Sovint es descriu com disseny mobile first.

+ +

Trobaràs més informació en la documentació de MDN per a les consultes als mèdia.

+ +

Graelles flexibles

+ +

Els llocs responsius no només canvien la distribució entre punts de ruptura, sinó que es basen en graelles flexibles. Una graella flexible significa que no cal delimitar el lloc web a totes les mides possibles de dispositius que hi ha i crear un disseny en píxels perfecte. Aquest plantejament seria impossible, atès el gran nombre de dispositius de mida diferent que hi ha, i del fet que, com a mínim en la versió d’escriptori, la finestra del navegador no sempre es maximitza.

+ +

Si fas servir una graella flexible, només has d’afegir un punt de ruptura i canviar el disseny en el punt en què el contingut es comença a veure malament. Per exemple, si les longituds de les línies es fan il·legibles a mesura que augmenta la mida de la pantalla, o si una caixa s’encongeix fins a una amplada de dues paraules en cada línia a mesura que la mida de la pantalla es redueix.

+ +

En els primers dies del disseny responsiu, l’única opció per a dissenyar pàgines web era utilitzar elements flotants. Els dissenys de pantalla amb elements flotants flexibles s’aconseguien donant a cada element una amplada en percentatge i assegurar-se que no s’atenyia més del 100% per a tota la pàgina. En la seva obra original sobre graelles flexibles, Marcotte va detallar una fórmula per a convertir en percentatges un disseny de pàgina dissenyat en píxels.

+ +
target / context = result 
+
+ +

Per exemple, si la mida de la nostra columna de destinació és de 60 píxels i el context (o contenidor) en què es troba és de 960 píxels, dividim 60 per 960 i obtenim un valor que podem utilitzar en el nostre CSS, després de traslladar el punt decimal dos llocs a la dreta.

+ +
.col {
+  width: 6.25%; /* 60 / 960 = 0.0625 */
+} 
+
+ +

Avui dia trobaràs aquest enfocament en molts llocs web, i també el trobaràs documentat aquí, en la secció dedicada al disseny de l’article de mètodes heretats de disseny de pàgines web. És probable que en el transcurs del teu treball et trobis amb llocs web que usen aquest enfocament, de manera que val la pena entendre’l, tot i que no construiràs un lloc modern amb una graella flexible basada en elements flotants.

+ +

L’exemple següent mostra un disseny senzill i sensible amb consultes a mèdia i una graella flexible. En pantalles estretes, el disseny mostra les caixes apilades les unes sobre les altres:

+ +
Una vista d’un dispositiu mòbil amb una disposició de caixes apilades verticalment l’una sobre l’altra. +
+
+ +

En pantalles més amples es passa a dues columnes:

+ +
Una vista d’un dispositiu d’escriptori d’un disseny amb dues columnes. +
+
+ +
+

Nota: Pots trobar l’exemple en viu i el codi d’origen d’aquest exemple a GitHub.

+
+ +

Tecnologies modernes de disseny de pàgines web

+ +

De manera predeterminada, els mètodes moderns de disseny de pàgines web com ara el disseny en múltiples columnes, el Flexbox i el Grid són responsius per defecte. Tots aquests mètodes parteixen de la base que vols crear una graella flexible i et proporcionen les maneres de fer-ho més fàcils.

+ +

Multicol

+ +

El més antic d’aquests mètodes de disseny de pàgines web és multicol: quan especifiques un nombre de columnes (column-count), indiques en quantes columnes vols dividir el contingut. El navegador llavors calcula la mida d’aquestes columnes, que canvia d’acord amb la mida de la pantalla.

+ +
.container {
+  column-count: 3;
+} 
+
+ +

Si en lloc d’això estableixes l’atribut column-width, especifiques una amplada mínima. El navegador crea tantes columnes d’aquesta amplada com càpiguen còmodament en el contenidor, i reparteix l’espai entre totes les columnes. Per tant, el nombre de columnes canvia segons la quantitat d’espai que hi ha.

+ +
.container {
+  column-width: 10em;
+} 
+
+ +

Flexbox

+ +

Amb la tecnologia Flexbox, els elements flexibles es redueixen i distribueixen l’espai entre els elements d’acord amb l’espai que hi ha en el contenidor segons el comportament inicial que tenen predeterminat. Si canvies els valors de flex-grow i flex-shrink, pots indicar com vols que es comportin els elements quan hi ha més o menys espai al voltant.

+ +

En l’exemple següent, els elements flexibles ocupen cada un la mateixa quantitat d’espai en el contenidor flexible, mitjançant la propietat abreviada flex: 1, com es descriu en l’article Flexbox: Dimensions flexibles d’elements flex.

+ +
.container {
+  display: flex;
+}
+
+.item {
+  flex: 1;
+} 
+
+ +
+

Nota: Com a exemple hem reconstruït el disseny responsiu senzill anterior, aquest cop amb Flexbox. Pots veure que ja no cal fer servir valors percentuals estranys per a calcular la mida de les columnes: exemple, codi d’origen.

+
+ +

Graella CSS

+ +

En el disseny de pàgines web amb graella CSS, la unitat fr permet distribuir l’espai disponible en les traces d’una graella. L’exemple següent crea un contenidor de graella amb tres traces de mida 1fr. Es creen tres traces de columna, i cadascuna ocupa una part de l’espai disponible en el contenidor. Pots obtenir més informació sobre aquest enfocament per a crear una graella en la secció Aprendre a dissenyar graelles, de l’article Graelles flexibles amb la unitat fr.

+ +
.container {
+  display: grid;
+  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+} 
+
+ +
+

Nota: La versió del disseny de pàgines web amb graella és encara més senzilla, perquè permet definir les columnes amb .wrapper: exemple, codi d’origen.

+
+ +

Imatges responsives

+ +

L’enfocament més senzill de les imatges responsives es va descriure en els primers articles de Marcotte sobre el disseny de pàgines web responsiu. Bàsicament, agafes una imatge de la mida més gran que puguis necessitar, i la redueixes. Aquest és encara un enfocament emprat avui, i en la majoria de fulls d’estil trobaràs en algun lloc el CSS següent:

+ +
img {
+  max-width: 100%:
+} 
+
+ +

Hi ha inconvenients evidents en aquest enfocament. És possible que la imatge es mostri molt més petita que la seva mida intrínseca, i això representa una pèrdua d’amplada de banda: un usuari de dispositiu mòbil pot acabar descarregant una imatge que és diverses vegades de la mida del que realment veu a la finestra del navegador. A més, pot ser que no vulguis la mateixa relació d’aspecte de la imatge al mòbil i a l’escriptori. Per exemple, pot ser bo tenir una imatge quadrada per a mòbils, i mostrar la mateixa imatge en format apaïsat a l’escriptori. O bé, tenint en compte la mida més petita del dispositiu mòbil, pot ser que hi vulguis mostrar una imatge diferent, que s’entengui més fàcilment en una pantalla petita. Aquestes coses no es poden aconseguir simplement reduint una imatge.

+ +

Les imatges responsives, amb l’element {{htmlelement("picture")}} i els atributs srcset i sizes de {{htmlelement("img")}} resolen tots dos problemes. Pots proporcionar diverses mides, juntament amb «suggeriments» (metadades que descriuen la mida de la pantalla i la resolució a la qual s’adapta la imatge), i el navegador tria la imatge més adequada per a cada dispositiu i procura que l’usuari descarregui la mida adequada de la imatge en el dispositiu que utilitza.

+ +

També pots usar imatges de director artístic, que proporcionen un retall o una imatge completament diferent per a diferents mides de pantalla.

+ +

Pots trobar una guia detallada sobre Imatges responsives en el mòdul Aprendre HTML de MDN.

+ +

Tipografia responsiva

+ +

Un element de disseny responsiu que encara no hem tractat en articles anteriors és la idea de la tipografia responsiva. Aquest concepte descriu essencialment el fet de canviar la mida de lletra segons l’espai de pantalla que reflecteixen les consultes a mèdia.

+ +

En aquest exemple, volem establir el nostre títol d’encapçalament de nivell 1 en 4rem, és a dir, que serà quatre vegades la mida de la nostra lletra base. És un títol molt gran! Només volem aquest títol d’encapçalament tan gran en mides de pantalla grans, per tant, primer creem un títol d’encapçalament més petit i després utilitzem les consultes a mèdia per a sobreescriure’l amb la mida més gran si sabem que l’usuari té una mida de pantalla d’almenys 1200px.

+ +
html {
+  font-size: 1em;
+}
+
+h1 {
+  font-size: 2rem;
+}
+
+@media (min-width: 1200px) {
+  h1 {
+    font-size: 4rem;
+  }
+} 
+
+ +

Hem editat el nostre exemple de graella responsiva per a incloure el tipus responsiu amb el mètode descrit. Pots veure com el títol d’encapçalament canvia de mida a mesura que el disseny canvia a la versió de dues columnes.

+ +

En el dispositiu mòbil, el títol d’encapçalament és més petit:

+ +
Un esquema apilat amb una mida de títol d’encapçalament petita. +
+
+ +

Tanmateix, en el dispositiu d’escriptori veiem la mida del títol d’encapçalament més gran:

+ +
Un disseny de dues columnes amb un títol d’encapçalament gran. +
+
+ +
+

Nota: Observa aquest exemple en acció: exemple, codi d’origen.

+
+ +

Tal com mostra aquest enfocament de la tipografia, no cal restringir les consultes a mèdia a canviar només el disseny de pàgina web. Es poden utilitzar per a ajustar qualsevol element i fer-lo més útil o atractiu a les diverses mides de pantalla.

+ +

L’ús d’unitats de finestra de visualització per a tipografies responsives

+ +

Un enfocament interessant és utilitzar la unitat vw de finestra de visualització per a habilitar la tipografia responsiva. 1vw és igual a un 1 per cent de l’amplada de la visualització, cosa que significa que si defineixes la mida de la lletra amb vw, sempre es relacionarà amb la mida de la finestra de visualització.

+ +
h1 {
+  font-size: 6vw;
+}
+ +

El problema de fer servir la unitat vw és que l’usuari perd la capacitat d’ampliar un bloc de text, perquè aquest text sempre està relacionat amb la mida de la finestra de visualització. Per tant, mai no hauries de definir text fent servir només les unitats de finestra de visualització.

+ +

Hi ha una solució, que implica l’ús de calc(). Si afegeixes la unitat vw a un conjunt de valors amb una mida fixa com em o rem, encara es pot fer zoom del text. Essencialment, la unitat vw s’afegeix a sobre d’aquest valor ampliat:

+ +
h1 {
+  font-size: calc(1.5rem + 3vw);
+}
+ +

Això vol dir que només hem d’especificar la mida de la lletra per al títol d’encapçalament, en lloc de configurar-la per a dispositius mòbils i redefinir-la segons les consultes a mèdia. A continuació, la lletra augmenta gradualment a mesura que augmenta la mida de la finestra de visualització.

+ +
+

Observa aquest exemple en acció: exemple, codi d’origen.

+
+ +

L’etiqueta meta de la finestra de visualització

+ +

Si observes el tipus de lletra d’una pàgina HTML responsiva, normalment trobaràs l’etiqueta {{htmlelement("meta")}} a la capçalera (<head>) del document.

+ +
<meta name="viewport" content="width=device-width,initial-scale=1">
+
+ +

Aquesta etiqueta meta indica als navegadors dels dispositius mòbils que han d’establir l’amplada de la finestra de visualització a l’amplada del dispositiu i escalar el document al 100% de la mida prevista, cosa que mostra el document a la mida optimitzada per a dispositius mòbils.

+ +

Per què cal, això? Perquè els navegadors dels dispositius mòbils tendeixen a mentir sobre l’amplada de la finestra de visualització.

+ +

Aquesta etiqueta meta existeix perquè quan es va llançar l’iPhone original i la gent va començar a veure llocs web en una petita pantalla de telèfon, la majoria dels llocs web no estaven optimitzats per a dispositius mòbils. Per tant, el navegador del dispositiu mòbil establia l’amplada de la visualització a 960 píxels, la representava a aquella amplada i mostrava el resultat com la versió ampliada del disseny per al dispositiu d’escriptori. Altres navegadors de dispositius mòbils (per exemple, el de Google Android) van fer el mateix. Els usuaris podien fer zoom i desplaçar-se per la web per a veure els fragments que els interessaven, però allò no era còmode. Encara ho podràs veure si tens la mala sort d’anar a parar a un lloc web que no té un disseny responsiu.

+ +

El problema és que el teu disseny responsiu amb punts de ruptura i consultes a mèdia no funciona tal com es preveu per als navegadors mòbils. Si tens un disseny de pantalla estret que s’inicia amb una amplada de visualització de 480px o menys i la ruptura s’estableix a 960px, mai no veuràs la disposició de pantalla estreta al dispositiu mòbil. En canvi, si defineixes width=device-width, sobreescrius l’amplada predeterminada d’Apple width=960px amb l’amplada real del dispositiu, de manera que les consultes a mèdia permetran que funcioni com es preveu.

+ +

Per tant, sempre has d’incloure la línia HTML anterior a la capçalera dels teus documents.

+ +

Hi ha altres opcions de configuració que pots utilitzar amb l’etiqueta meta de la finestra de visualització, però, en general, t’anirà bé utilitzar la línia anterior.

+ + + +

Has d’evitar l’ús de minimum-scale, maximum-scale, i en particular la configuració de user-scalable en no. Els usuaris haurien de poder fer zoom en la mesura que necessitin; impedir això genera problemes d’accessibilitat.

+ +
+

Nota: Hi ha una @rule CSS dissenyada per a substituir l’etiqueta meta de la finestra de visualització (@viewport), però té una compatibilitat de navegadors deficient. Es va implementar a Internet Explorer i Edge, però un cop entri en funcionament Edge basat en Chromium, deixarà de formar part del navegador Edge.

+
+ +

Resum

+ +

El disseny responsiu es refereix a un disseny de lloc o d’aplicació que respon a l’entorn en què es visualitza. Comprèn diverses funcions i tècniques CSS i HTML, i ara és essencialment l’única manera com construïm els llocs web per defecte. Tingues en compte els llocs web que visites amb el dispositiu mòbil: probablement és poc habitual trobar-te amb un lloc que és la versió reduïda de la d’escriptori, o en què cal desplaçar-se de costat per a trobar-hi coses. Això és perquè la xarxa web s’ha orientat cap a aquest enfocament de disseny responsiu.

+ +

També ha estat molt més fàcil aconseguir dissenys responsius amb l’ajuda dels mètodes de disseny que has après en aquests articles. Si ets nou en el desenvolupament web, avui tens moltes més eines a la teva disposició que en els primers dies del disseny responsiu. Per tant, val la pena comprovar la data dels materials de referència que consultes. Tot i que els articles històrics continuen sent útils, l’ús modern de CSS i HTML facilita molt la creació de dissenys elegants i útils, i independents del dispositiu del visitant.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Multiple-column_Layout", "Learn/CSS/CSS_layout/Media_queries", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + diff --git a/files/ca/learn/css/css_layout/supporting_older_browsers/index.html b/files/ca/learn/css/css_layout/supporting_older_browsers/index.html new file mode 100644 index 0000000000..5a689b6437 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/css_layout/supporting_older_browsers/index.html @@ -0,0 +1,237 @@ +--- +title: Suport en navegadors antics +slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Suport_en_navegadors_antics +translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Supporting_Older_Browsers +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Legacy_Layout_methods", "Learn/CSS/CSS_layout/Fundamental_Layout_Comprehension", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

En aquest mòdul et recomanem que utilitzis els mètodes Flexbox i Grid com a eines principals per als teus dissenys. Tot i això, hi haurà visitants del teu lloc web que utilitzin navegadors més antics o navegadors que no admetin els mètodes que has utilitzat. Això sempre serà així a la xarxa: a mesura que es desenvolupen funcions noves, els diferents navegadors prioritzen coses diferents. Aquest article explica com utilitzar tècniques web modernes sense perjudicar els usuaris que empren una tecnologia més antiga.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Els conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS i Aplicar estil a les caixes).
Objectiu:Entendre com proporcionar assistència per als dissenys en navegadors antics que potser no són compatibles amb les funcions que vols utilitzar.
+ +

El panorama de compatibilitat dels navegadors per al teu lloc web?

+ +

Cada lloc web és diferent en termes de públic objectiu. Abans de decidir l’enfocament que cal adoptar, esbrina el nombre de visitants que accedeixen al teu lloc web amb navegadors més antics. Això és senzill si ja tens un lloc web que simplement modifiques o reemplaces, perquè probablement tinguis analítiques que t'indiquin la tecnologia que utilitzen les persones que hi accedeixen. Si no tens analítiques o es tracta un lloc web totalment nou, hi ha llocs com ara Statcounter que poden proporcionar estadístiques filtrades segons la ubicació.

+ +

També has de considerar el tipus de dispositius i la manera com la gent utilitza el teu lloc web; per exemple, potser esperes un nombre de dispositius mòbils superior a la mitjana. Sempre s’ha de tenir en compte l’accessibilitat i les persones que utilitzen tecnologia d’assistència, però per a alguns llocs pot ser encara més crític. Segons experiència pròpia, els desenvolupadors sovint es preocupen massa per l’experiència de l’1% d’usuaris en una versió antiga d’Internet Explorer, i no consideren del tot el nombre molt més gran d'usuaris que tenen necessitats d’accessibilitat especials.

+ +

La compatibilitat de les funcions que empres

+ +

Un cop coneixes els navegadors que accedeixen al teu lloc web, pots valorar qualsevol tecnologia que vulguis utilitzar segons la compatibilitat que presenten i la facilitat amb què pots proporcionar una alternativa als visitants que no tenen aquesta tecnologia disponible. Intentem facilitar-te aquesta experiència proporcionant informació de compatibilitat dels navegadors en cadascuna de les pàgines que detallen una propietat CSS. Per exemple, consulta la pàgina de {{cssxref("grid-template-columns")}}. Al final d'aquesta pàgina hi ha una taula que mostra els navegadors principals juntament amb la versió que va començar a admetre aquesta propietat.

+ +

+ +

Una altra manera més popular d'esbrinar què és compatible amb una funció és el lloc web Can I Use. Aquest lloc web enumera la majoria de funcions de la plataforma web amb informació sobre l'estat de compatibilitat del navegador. Pots veure les estadístiques d’ús per ubicació, fet que resulta útil si treballes en un lloc que té usuaris d'una àrea del món determinada. Fins i tot pots enllaçar el teu compte de Google Analytics per a obtenir anàlisis basades en les teves dades d’usuari.

+ +

Entendre la tecnologia que tenen els teus usuaris i les compatibilitats de les funcions que potser vulguis fer servir et proporciona una bona base per a prendre totes les decisions i saber quina és la millor manera de donar suport a tots els teus usuaris.

+ +

Compatibilitat no significa «veure's igual»

+ +

És possible que un lloc web no es vegi de la mateixa manera a tots els navegadors, perquè alguns dels teus usuaris accediran al lloc web des d’un dispositiu mòbil i d’altres des de l'ordinador de taula. De la mateixa manera, alguns dels teus usuaris tindran una versió antiga del navegador, i d'altres una de més nova. És possible que alguns dels teus usuaris n’escoltin el contingut amb un lector de pantalla o hagin fet zoom a la pàgina per a poder-la llegir. Donar suport a tothom significa servir una versió del contingut dissenyada estratègicament, de manera que es vegi genial en els navegadors moderns, però que encara puguin utilitzar a un nivell bàsic els usuaris de navegadors més antics.

+ +

Un nivell bàsic de compatibilitat prové d’estructurar bé el contingut perquè el flux normal de la pàgina tingui sentit. Pot ser que un usuari amb un telèfon mòbil amb funcions molt limitades no obtingui gran part del teu CSS, però el contingut fluirà de manera que faciliti la lectura. Per tant, un document HTML ben estructurat hauria de ser sempre el punt de partida. El teu contingut té sentit si suprimeixes el full d’estil?

+ +

Una opció és deixar aquesta visió senzilla del lloc web com a alternativa per a les persones que utilitzen navegadors molt antics o limitats. Si tens un nombre reduït de persones que visiten el lloc amb aquests navegadors, és possible que no tingui sentit comercial dedicar temps a intentar donar-los una experiència similar a la gent que utilitza navegadors moderns. Seria millor dedicar temps a coses que facin més accessible el lloc web, perquè així dones servei a molts més usuaris. Hi ha un punt intermedi entre una pàgina HTML simple i tots aquests recursos, i el CSS ha permès que la creació d'aquestes alternatives sigui bastant senzilla.

+ +

La creació d’alternatives d'emergència amb CSS

+ +

Les especificacions CSS contenen informació que explica què fa el navegador quan s'apliquen dos mètodes de disseny al mateix element. Això vol dir que hi ha una definició per a què passa si un element flotant, per exemple, també és un element de graella que utilitza disseny de graella CSS. Combina aquesta informació amb el fet que els navegadors ignoren el CSS que no entenen, i tens una manera de crear dissenys senzills amb les tècniques heretades que ja hem explicat, que després se sobreescriuen amb el teu disseny de graella en els navegadors moderns que l’entenen.

+ +

En l'exemple següent hem especificat que tres elements de flotació <div> es mostrin en fila. Qualsevol navegador que no admeti el disseny de graella CSS veurà la fila de caixes com un disseny amb el mètode de flotació. Un element de flotació que es converteix en un element de graella perd el comportament de flotació, i això significa que si convertim l'embolcall en un contenidor de graella, els elements de flotació es converteixen en elements de graella. Si el navegador admet el disseny de graella, mostrarà la pàgina en forma de graella; si no l’admet, ignorarà les propietats relacionades amb el disseny de graella i utilitzarà el disseny de flotació.

+ +
+
* {box-sizing: border-box;}
+
+.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  max-width: 400px;
+  display: grid;
+  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+}
+
+.item {
+  float: left;
+  border-radius: 5px;
+  background-color: rgb(207,232,220);
+  padding: 1em;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+  <div class="item">Primer element</div>
+  <div class="item">Segon element</div>
+  <div class="item">Tercer element</div>
+</div>
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Example1', '100%', '200') }}

+
+ +
+

Nota: La propietat {{cssxref("clear")}} tampoc té cap efecte un cop l'element es converteix en un element de graella, de manera que pots tenir un composició amb un peu de pàgina esborrat, que es convertirà en un disseny de graella.

+
+ +

Mètodes de les solucions alternatives

+ +

Hi ha diversos mètodes de disseny que es poden utilitzar de manera similar a aquest exemple de flotació. Pots triar el que tingui més sentit per al patró de disseny que has de crear.

+ +
+
Float i clear
+
Com s'ha mostrat abans, les propietats float i clear deixen d'afectar el disseny si els elements que passen a ser de flotació o els esborrats es converteixen en elements flexibles o de graella.
+
display: inline-block
+
Aquest mètode es pot utilitzar per a crear dissenys de columnes si un element té display: inline-block, però si després es converteix en un element de disseny de tipus flexible o de graella, el comportament inline-block s'ignora.
+
display: table
+
El mètode per a crear taules CSS que es descriu en la introducció d'aquests articles es pot utilitzar com a mètode de solució alternativa. Els elements que estiguin configurats en la taula CSS perdran aquest comportament si es converteixen en elements Flexbox o Grid. Però és important destacar que les caixes sense nom que s’han creat per a corregir l'estructura de la taula, no es creen.
+
Disseny en diverses columnes
+
Pots utilitzar multi-col com a solució alternativa en certs dissenys; si el teu contenidor té definida alguna propietat column-* i es converteix en un contenidor amb comportament de graella, s'anul·la el comportament en columnes.
+
Flexbox com a solució alternativa a la graella
+
Flexbox té una compatibilitat de navegador més gran que Grid perquè ha rebut el suport d’Internet Explorer 10 i 11, tot i que et recomanem que comprovis la informació que trobaràs més endavant en aquest article sobre la compatibilitat força irregular i confusa de Flexbox en navegadors més antics. Si converteixes un contenidor flexible en un contenidor de graella, s'ignorarà qualsevol propietat flex aplicada als descendents.
+
+ +

Observa que si fas servir el CSS d'aquesta manera pots proporcionar una experiència d'usuari decent per ajustar moltes compaginacions en navegadors antics. Afegim un disseny més senzill basat en tècniques més antigues i amb bona compatibilitat, i després utilitzem el CSS més recent per a crear el disseny que veurà més del 90% del públic. Hi ha casos, però, en què el codi alternatiu haurà d’incloure alguna cosa que els navegadors nous també interpretaran. Un bon exemple d’això és si afegim amplades percentuals als nostres elements de flotació per aconseguir que les columnes s’assemblin més a la visualització de graella i s’estirin per omplir el contenidor.

+ +

En el disseny de flotació, el percentatge es calcula a partir del contenidor: el 33,333% és un terç de l'amplada del contenidor. Tanmateix, a la graella es calcula que el 33,333% es calcula a partir de l’àrea de la graella en què es troba l’element, de manera que es converteix en un terç de la mida que volem un cop introduït el disseny de graella.

+ +
+
* {box-sizing: border-box;}
+
+.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  max-width: 400px;
+  display: grid;
+  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+}
+
+.item {
+  float: left;
+  border-radius: 5px;
+  background-color: rgb(207,232,220);
+  padding: 1em;
+  width: 33.333%;
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+  <div class="item">Primer element</div>
+  <div class="item">Segon element</div>
+  <div class="item">Tercer element</div>
+</div>
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Example2', '100%', '200') }}

+
+ +

Per resoldre aquest problema, hem de tenir una manera de detectar si la graella és compatible i, per tant, si anul·larà l'amplada. El CSS té una solució.

+ +

Consultar les propietats

+ +

Consultar les propietats et permet provar si un navegador admet alguna funció CSS en concret. Això vol dir que pots escriure algun CSS per a navegadors que no admetin una característica determinada, i a continuació comprovar si el navegador és compatible i introduir el teu disseny.

+ +

Si afegim una consulta de propietats en l’exemple anterior, podem utilitzar-la per a configurar les amplades dels nostres articles de manera automàtica (auto) si sabem que hi ha compatibilitat amb el disseny de graella.

+ +
+
* {box-sizing: border-box;}
+
+.wrapper {
+  background-color: rgb(79,185,227);
+  padding: 10px;
+  max-width: 400px;
+  display: grid;
+  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
+}
+
+.item {
+  float: left;
+  border-radius: 5px;
+  background-color: rgb(207,232,220);
+  padding: 1em;
+  width: 33.333%;
+}
+
+@supports (display: grid) {
+  .item {
+      width: auto;
+  }
+}
+
+ +
<div class="wrapper">
+  <div class="item">Primer element</div>
+  <div class="item">Segon element</div>
+  <div class="item">Tercer element</div>
+</div>
+
+ +

{{ EmbedLiveSample('Example3', '100%', '200') }}

+
+ +

La compatibilitat per a la consulta de propietats és molt bona en tots els navegadors moderns, però cal tenir en compte que són els navegadors que no admeten la graella CSS els que tampoc no admeten la consulta de propietats. Això significa que per a aquells navegadors funcionarà un enfocament com el que es detalla més amunt. El que fem és escriure primer el nostre CSS anterior, sense fer cap consulta de propietats. Els navegadors que no admeten la graella i no admeten la consulta de propietats faran servir la informació de disseny que poden comprendre i ignoraran completament la resta. Els navegadors que admeten la consulta de propietats també admeten la graella, i per tant executaran el codi de graella i el codi de la consulta de propietats.

+ +

L'especificació per a la consulta de propietats també inclou la possibilitat de comprovar si un navegador no admet una propietat; això només és útil si el navegador admet consultes de propietats. En el futur tindrà sentit un enfocament que comprovi la falta de compatibilitats, perquè ja no existiran els navegadors que no disposen de compatibilitats per a la consulta. Ara, però, utilitza l’enfocament de fer servir el CSS anterior i sobreescriure'l per a obtenir la millor compatibilitat.

+ +

Les versions anteriors de Flexbox

+ +

En versions anteriors dels navegadors, pots trobar versions anteriors de l'especificació Flexbox. En el moment d’escriure això, es tracta principalment d’un problema amb Internet Explorer 10, que utilitza el prefix -ms- per a Flexbox. Això també significa que hi ha articles i tutorials obsolets; aquesta guia útil t'ajuda a comprovar el que busques, i també pot ajudar-te si necessites compatibilitat Flexbox en navegadors molt antics.

+ +

La versió prefixada de graella de l’Internet Explorer 10 i 11

+ +

L'especificació de graella CSS es va prototipar inicialment en Internet Explorer 10; això vol dir que, tot i que IE10 i IE11 no disposen de compatibilitat de graella moderna, sí que tenen una versió de disseny de graella molt útil, tot i que diferent de l’especificació moderna que documentem en aquest lloc. Les implementacions d’IE10 i 11 tenen el prefix -ms-, que significa que les pots utilitzar per a aquests navegadors i que s'ignoraran en els navegadors que no formin part de Microsoft. Tanmateix, Edge encara entén la sintaxi antiga, així que tingues cura que tot es sobreescrigui de manera segura al teu CSS de graella moderna.

+ +

La guia per a la Millora progressiva del disseny de graella et pot ajudar a comprendre la versió de la graella d’Internet Explorer, i hem inclòs alguns enllaços útils addicionals al final d'aquest article. Tanmateix, a menys que tinguis un nombre molt elevat de visitants en versions d’Internet Explorer més antigues, potser és millor centrar-te en la creació d’una alternativa que funcioni per a tots els navegadors no compatibles.

+ +

Proves amb navegadors antics

+ +

Atès que la majoria de navegadors admeten Flexbox i la graella, pot ser raonablement difícil fer proves amb navegadors més antics. Una de les maneres és utilitzar una eina de prova en línia com Sauce Labs, tal i com es detalla en el mòdul de comprovació de compatibilitat entre navegadors.

+ +

També pots descarregar i instal·lar màquines virtuals i executar versions anteriors de navegadors en un entorn contingut en el teu ordinador. Tenir accés a versions anteriors d’Internet Explorer és especialment útil, i amb aquest propòsit Microsoft ha posat a disposició dels usuaris una varietat de màquines virtuals de descàrrega gratuïta. Estan disponibles per als sistemes operatius Mac, Windows i Linux, i per tant són una bona manera de fer proves en navegadors Windows antics i moderns, encara que no utilitzis un ordinador amb sistema operatiu de Windows.

+ +

Resum

+ +

Ara tens el coneixement per utilitzar tècniques de confiança com ara Grid i Flexbox, crear solucions alternatives per a navegadors més antics i utilitzar qualsevol tècnica nova que pugui aparèixer en el futur.

+ +

Consulta també

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Legacy_Layout_methods", "Learn/CSS/CSS_layout/Fundamental_Layout_Comprehension", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/disseny_responsiu/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/disseny_responsiu/index.html deleted file mode 100644 index 5bf909e6e7..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/disseny_responsiu/index.html +++ /dev/null @@ -1,324 +0,0 @@ ---- -title: Disseny responsiu -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Disseny_responsiu -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Responsive_Design ---- -
{{learnsidebar}}{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Multiple-column_Layout", "Learn/CSS/CSS_layout/Media_queries", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

En els primers dies del disseny de pàgines web es creaven pàgines per a una mida de pantalla determinada. Si l’usuari tenia una pantalla més gran o més petita que la que el dissenyador s’esperava, els resultats anaven des de barres de desplaçament no desitjades fins a línies excessivament llargues i un mal ús de l’espai. A mesura que apareixien mides de pantalla més diverses, va aparéixer el concepte de disseny web responsiu (RWD o responsive web design), un conjunt de pràctiques que permeten a les pàgines web alterar el disseny i l’aparença per a adaptar-se a diferents amplades, resolucions, etc. És una idea que ha canviat la manera de dissenyar una pàgina web per a diversos dispositius, i en aquest article t’ajudarem a entendre les principals tècniques que has de conèixer per a dominar-la.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Conceptes bàsics d’HTML (consulta la Introducció a l’HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta els Primers passos amb el CSS i els elements bàsics del CSS).
Objectiu:Entendre els conceptes fonamentals i la història del disseny responsiu.
- -

Història dels dissenys de pàgina web

- -

En un moment de la història, només tenies dues opcions a l’hora de dissenyar un lloc web:

- - - -

Aquests dos enfocaments tenien com a resultat un lloc web que s’adequava essencialment a la pantalla de la persona que havia dissenyat el lloc web. El lloc web líquid donava un disseny aixafat en pantalles més petites (com es pot veure a continuació), i línies molt llargues que costaven molt de llegir en les pantalles grans.

- -
Una disposició amb dues columnes aixafades en una finestra de visualització de la mida d’un dispositiu mòbil. -
-
- -
-

Nota: Observa aquest disseny de pàgina web líquid senzill: exemple, codi d’origen. Amplia o redueix la finestra del navegador i observa com en canvia l’aspecte segons les diferents mides.

-
- -

Amb llocs web amb amplada fixa es corria el risc d’aparició d’una barra de desplaçament horitzontal en les pantalles que eren més petites que l’amplada del lloc web (com es pot veure a continuació) i de molta superfície blanca a les vores del disseny en les pantalles que eren més grans.

- -
Disseny amb barra de desplaçament horitzontal en una finestra de visualització de la mida d’un dispositiu mòbil. -
-
- -
-

Nota: Observa aquest disseny de pàgina web senzill d’amplada fixa: exemple, codi d’origen. Un cop més, canvia la mida de la finestra del navegador i observa’n el resultat.

-
- -
-

Nota: Les captures de pantalla de dalt es fan amb el mode de disseny responsiu de les DevTools de Firefox.

-
- -

A mesura que la web per a dispositius mòbils va començar a esdevenir una realitat amb els primers telèfons mòbils, les companyies que volien adherir-se en general a la tecnologia mòbil creaven una versió del lloc web especial per a dispositius mòbils amb una URL diferent (sovint alguna cosa com ara m.example.com o example.mobi). Això volia dir que calia desenvolupar i mantenir actualitzades dues versions independents de la mateixa pàgina web.

- -

A més, aquests llocs web per a dispositius mòbils solien oferir una experiència d’usuari molt reduïda. Com que els dispositius mòbils es van tornar més potents i van poder mostrar llocs web complets, això frustrava els usuaris de dispositius mòbils, que es trobaven atrapats en la versió mòbil del lloc web i no podien accedir a informació que sabien que hi havia en la versió d’escriptori, que incloïa totes les funcions de la pàgina web.

- -

Disseny flexible abans del disseny responsiu

- -

Es van desenvolupar diversos enfocaments per a intentar resoldre els inconvenients dels mètodes líquids o d’amplada fixa per a crear llocs web. El 2004, Cameron Adams va escriure una publicació titulada Resolution dependent layout, on descriu un mètode per a crear un disseny de pàgina web que s’adapta a diferents resolucions de pantalla. Aquest enfocament requeria JavaScript per a detectar la resolució de la pantalla i carregar el CSS correcte.

- -

Zoe Mickley Gillenwater va ser fonamental en la seva tasca de descriure i formalitzar les diferents maneres de crear llocs web flexibles, per a intentar trobar una situació intermèdia entre omplir tota la pantalla o tenir una mida completament fixa.

- -

El disseny responsiu

- -

El terme disseny responsiu va ser creat per Ethan Marcotte el 2010, que va descriure l’ús de tres tècniques combinades.

- -
    -
  1. La primera va ser la idea de les graelles fluides, cosa que ja explorava Gillenwater, i que es pot llegir en l’article de Marcotte, Fluid grids (publicat el 2009 en A list apart).
    2. -
  2. La segona tècnica va ser la idea d’imatges fluides. Utilitzant una tècnica molt senzilla d’establir la propietat max-width al 100%, les imatges es farien més petites si la columna que les contenia es feia més estreta que la mida intrínseca de la imatge, però mai no augmentaria. D’aquesta manera, una imatge s’escala per a poder-se incloure en una columna de mida flexible sense que desbordi, però no es fa més gran i es pixela si la columna s’amplia més que la imatge.
    3. -
  3. El tercer component clau va ser la consulta de mèdia (o media query). Les consultes de mèdia habiliten el tipus de canvi de disseny de pàgina web que Cameron Adams havia explorat abans amb JavaScript, però utilitzant només CSS. En lloc de tenir un disseny de pàgina web per a cada mida de pantalla, se’n podria tenir un i canviar-ne la disposició dels elements. Es podrien fer aparèixer barres laterals per a les pantalles més petites, o es podia mostrar una navegació alternativa.
    4. -
- -

És important entendre que el disseny web responsiu no és una tecnologia independent: és un terme que s’utilitza per a descriure un enfocament del disseny de pàgines web o un conjunt de bones pràctiques que s’utilitzen per a crear un disseny de pàgines web que pugui respondre segons el dispositiu que s’utilitza per a visualitzar el contingut. En l’exploració original de Marcotte, això va donar lloc a les graelles flexibles (amb elements flotants) i les consultes de mèdia; però en els gairebé deu anys des que es va escriure aquest article, treballar de manera responsiva s’ha convertit en la norma. Els mètodes de disseny amb CSS moderns són intrínsecament responsius, i hi ha novetats integrades a la plataforma web que faciliten el disseny de llocs web responsius.

- -

La resta d’aquest article t’indica les diverses funcions de la plataforma web que pots utilitzar per a crear un lloc web responsiu.

- -

Les consultes a mèdia (media queries)

- -

El disseny responsiu només va poder sorgir a causa de les consultes a mèdia. L’especificació del nivell 3 de les consultes a mèdia es va convertir en una Candidate Recommendation el 2009, cosa que significa que es considerava llesta per a implementar-la en els navegadors. Les consultes a mèdia ens permeten fer un seguit de proves (per exemple, si la pantalla de l’usuari és més gran que una certa amplada o una determinada resolució) i aplicar CSS de manera selectiva per a dissenyar la pàgina web més adequada segons les necessitats de l’usuari.

- -

Per exemple, la consulta als mèdia següent esbrina si la pàgina web que es mostra ho fa com una pantalla (per tant, no és un document imprès), i si la finestra té almenys 800 píxels d’ample. El CSS per al selector .container només s’aplica si aquestes dues coses són certes.

- -
@media screen and (min-width: 800px) {
-  .container {
-    margin: 1em 2em;
-  }
-} 
-
- -

Pots afegir diverses consultes a mèdia dins d’un full d’estil, i ajustar el disseny sencer o només unes parts perquè s’adapti més bé a les diverses mides de pantalla. Els punts en què s’introdueix una consulta de mèdia i es canvia la disposició dels elements de la pàgina web es coneixen com punts de ruptura.

- -

Un enfocament habitual quan s’utilitzen les consultes als mèdia és crear un disseny senzill d’una sola columna per a dispositius de pantalla estreta (per exemple, telèfons mòbils), després comprovar si hi ha pantalles més grans i implementar una disposició en múltiples columnes quan saps que tens prou amplada de pantalla per a fer-ho. Sovint es descriu com disseny mobile first.

- -

Trobaràs més informació en la documentació de MDN per a les consultes als mèdia.

- -

Graelles flexibles

- -

Els llocs responsius no només canvien la distribució entre punts de ruptura, sinó que es basen en graelles flexibles. Una graella flexible significa que no cal delimitar el lloc web a totes les mides possibles de dispositius que hi ha i crear un disseny en píxels perfecte. Aquest plantejament seria impossible, atès el gran nombre de dispositius de mida diferent que hi ha, i del fet que, com a mínim en la versió d’escriptori, la finestra del navegador no sempre es maximitza.

- -

Si fas servir una graella flexible, només has d’afegir un punt de ruptura i canviar el disseny en el punt en què el contingut es comença a veure malament. Per exemple, si les longituds de les línies es fan il·legibles a mesura que augmenta la mida de la pantalla, o si una caixa s’encongeix fins a una amplada de dues paraules en cada línia a mesura que la mida de la pantalla es redueix.

- -

En els primers dies del disseny responsiu, l’única opció per a dissenyar pàgines web era utilitzar elements flotants. Els dissenys de pantalla amb elements flotants flexibles s’aconseguien donant a cada element una amplada en percentatge i assegurar-se que no s’atenyia més del 100% per a tota la pàgina. En la seva obra original sobre graelles flexibles, Marcotte va detallar una fórmula per a convertir en percentatges un disseny de pàgina dissenyat en píxels.

- -
target / context = result 
-
- -

Per exemple, si la mida de la nostra columna de destinació és de 60 píxels i el context (o contenidor) en què es troba és de 960 píxels, dividim 60 per 960 i obtenim un valor que podem utilitzar en el nostre CSS, després de traslladar el punt decimal dos llocs a la dreta.

- -
.col {
-  width: 6.25%; /* 60 / 960 = 0.0625 */
-} 
-
- -

Avui dia trobaràs aquest enfocament en molts llocs web, i també el trobaràs documentat aquí, en la secció dedicada al disseny de l’article de mètodes heretats de disseny de pàgines web. És probable que en el transcurs del teu treball et trobis amb llocs web que usen aquest enfocament, de manera que val la pena entendre’l, tot i que no construiràs un lloc modern amb una graella flexible basada en elements flotants.

- -

L’exemple següent mostra un disseny senzill i sensible amb consultes a mèdia i una graella flexible. En pantalles estretes, el disseny mostra les caixes apilades les unes sobre les altres:

- -
Una vista d’un dispositiu mòbil amb una disposició de caixes apilades verticalment l’una sobre l’altra. -
-
- -

En pantalles més amples es passa a dues columnes:

- -
Una vista d’un dispositiu d’escriptori d’un disseny amb dues columnes. -
-
- -
-

Nota: Pots trobar l’exemple en viu i el codi d’origen d’aquest exemple a GitHub.

-
- -

Tecnologies modernes de disseny de pàgines web

- -

De manera predeterminada, els mètodes moderns de disseny de pàgines web com ara el disseny en múltiples columnes, el Flexbox i el Grid són responsius per defecte. Tots aquests mètodes parteixen de la base que vols crear una graella flexible i et proporcionen les maneres de fer-ho més fàcils.

- -

Multicol

- -

El més antic d’aquests mètodes de disseny de pàgines web és multicol: quan especifiques un nombre de columnes (column-count), indiques en quantes columnes vols dividir el contingut. El navegador llavors calcula la mida d’aquestes columnes, que canvia d’acord amb la mida de la pantalla.

- -
.container {
-  column-count: 3;
-} 
-
- -

Si en lloc d’això estableixes l’atribut column-width, especifiques una amplada mínima. El navegador crea tantes columnes d’aquesta amplada com càpiguen còmodament en el contenidor, i reparteix l’espai entre totes les columnes. Per tant, el nombre de columnes canvia segons la quantitat d’espai que hi ha.

- -
.container {
-  column-width: 10em;
-} 
-
- -

Flexbox

- -

Amb la tecnologia Flexbox, els elements flexibles es redueixen i distribueixen l’espai entre els elements d’acord amb l’espai que hi ha en el contenidor segons el comportament inicial que tenen predeterminat. Si canvies els valors de flex-grow i flex-shrink, pots indicar com vols que es comportin els elements quan hi ha més o menys espai al voltant.

- -

En l’exemple següent, els elements flexibles ocupen cada un la mateixa quantitat d’espai en el contenidor flexible, mitjançant la propietat abreviada flex: 1, com es descriu en l’article Flexbox: Dimensions flexibles d’elements flex.

- -
.container {
-  display: flex;
-}
-
-.item {
-  flex: 1;
-} 
-
- -
-

Nota: Com a exemple hem reconstruït el disseny responsiu senzill anterior, aquest cop amb Flexbox. Pots veure que ja no cal fer servir valors percentuals estranys per a calcular la mida de les columnes: exemple, codi d’origen.

-
- -

Graella CSS

- -

En el disseny de pàgines web amb graella CSS, la unitat fr permet distribuir l’espai disponible en les traces d’una graella. L’exemple següent crea un contenidor de graella amb tres traces de mida 1fr. Es creen tres traces de columna, i cadascuna ocupa una part de l’espai disponible en el contenidor. Pots obtenir més informació sobre aquest enfocament per a crear una graella en la secció Aprendre a dissenyar graelles, de l’article Graelles flexibles amb la unitat fr.

- -
.container {
-  display: grid;
-  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-} 
-
- -
-

Nota: La versió del disseny de pàgines web amb graella és encara més senzilla, perquè permet definir les columnes amb .wrapper: exemple, codi d’origen.

-
- -

Imatges responsives

- -

L’enfocament més senzill de les imatges responsives es va descriure en els primers articles de Marcotte sobre el disseny de pàgines web responsiu. Bàsicament, agafes una imatge de la mida més gran que puguis necessitar, i la redueixes. Aquest és encara un enfocament emprat avui, i en la majoria de fulls d’estil trobaràs en algun lloc el CSS següent:

- -
img {
-  max-width: 100%:
-} 
-
- -

Hi ha inconvenients evidents en aquest enfocament. És possible que la imatge es mostri molt més petita que la seva mida intrínseca, i això representa una pèrdua d’amplada de banda: un usuari de dispositiu mòbil pot acabar descarregant una imatge que és diverses vegades de la mida del que realment veu a la finestra del navegador. A més, pot ser que no vulguis la mateixa relació d’aspecte de la imatge al mòbil i a l’escriptori. Per exemple, pot ser bo tenir una imatge quadrada per a mòbils, i mostrar la mateixa imatge en format apaïsat a l’escriptori. O bé, tenint en compte la mida més petita del dispositiu mòbil, pot ser que hi vulguis mostrar una imatge diferent, que s’entengui més fàcilment en una pantalla petita. Aquestes coses no es poden aconseguir simplement reduint una imatge.

- -

Les imatges responsives, amb l’element {{htmlelement("picture")}} i els atributs srcset i sizes de {{htmlelement("img")}} resolen tots dos problemes. Pots proporcionar diverses mides, juntament amb «suggeriments» (metadades que descriuen la mida de la pantalla i la resolució a la qual s’adapta la imatge), i el navegador tria la imatge més adequada per a cada dispositiu i procura que l’usuari descarregui la mida adequada de la imatge en el dispositiu que utilitza.

- -

També pots usar imatges de director artístic, que proporcionen un retall o una imatge completament diferent per a diferents mides de pantalla.

- -

Pots trobar una guia detallada sobre Imatges responsives en el mòdul Aprendre HTML de MDN.

- -

Tipografia responsiva

- -

Un element de disseny responsiu que encara no hem tractat en articles anteriors és la idea de la tipografia responsiva. Aquest concepte descriu essencialment el fet de canviar la mida de lletra segons l’espai de pantalla que reflecteixen les consultes a mèdia.

- -

En aquest exemple, volem establir el nostre títol d’encapçalament de nivell 1 en 4rem, és a dir, que serà quatre vegades la mida de la nostra lletra base. És un títol molt gran! Només volem aquest títol d’encapçalament tan gran en mides de pantalla grans, per tant, primer creem un títol d’encapçalament més petit i després utilitzem les consultes a mèdia per a sobreescriure’l amb la mida més gran si sabem que l’usuari té una mida de pantalla d’almenys 1200px.

- -
html {
-  font-size: 1em;
-}
-
-h1 {
-  font-size: 2rem;
-}
-
-@media (min-width: 1200px) {
-  h1 {
-    font-size: 4rem;
-  }
-} 
-
- -

Hem editat el nostre exemple de graella responsiva per a incloure el tipus responsiu amb el mètode descrit. Pots veure com el títol d’encapçalament canvia de mida a mesura que el disseny canvia a la versió de dues columnes.

- -

En el dispositiu mòbil, el títol d’encapçalament és més petit:

- -
Un esquema apilat amb una mida de títol d’encapçalament petita. -
-
- -

Tanmateix, en el dispositiu d’escriptori veiem la mida del títol d’encapçalament més gran:

- -
Un disseny de dues columnes amb un títol d’encapçalament gran. -
-
- -
-

Nota: Observa aquest exemple en acció: exemple, codi d’origen.

-
- -

Tal com mostra aquest enfocament de la tipografia, no cal restringir les consultes a mèdia a canviar només el disseny de pàgina web. Es poden utilitzar per a ajustar qualsevol element i fer-lo més útil o atractiu a les diverses mides de pantalla.

- -

L’ús d’unitats de finestra de visualització per a tipografies responsives

- -

Un enfocament interessant és utilitzar la unitat vw de finestra de visualització per a habilitar la tipografia responsiva. 1vw és igual a un 1 per cent de l’amplada de la visualització, cosa que significa que si defineixes la mida de la lletra amb vw, sempre es relacionarà amb la mida de la finestra de visualització.

- -
h1 {
-  font-size: 6vw;
-}
- -

El problema de fer servir la unitat vw és que l’usuari perd la capacitat d’ampliar un bloc de text, perquè aquest text sempre està relacionat amb la mida de la finestra de visualització. Per tant, mai no hauries de definir text fent servir només les unitats de finestra de visualització.

- -

Hi ha una solució, que implica l’ús de calc(). Si afegeixes la unitat vw a un conjunt de valors amb una mida fixa com em o rem, encara es pot fer zoom del text. Essencialment, la unitat vw s’afegeix a sobre d’aquest valor ampliat:

- -
h1 {
-  font-size: calc(1.5rem + 3vw);
-}
- -

Això vol dir que només hem d’especificar la mida de la lletra per al títol d’encapçalament, en lloc de configurar-la per a dispositius mòbils i redefinir-la segons les consultes a mèdia. A continuació, la lletra augmenta gradualment a mesura que augmenta la mida de la finestra de visualització.

- -
-

Observa aquest exemple en acció: exemple, codi d’origen.

-
- -

L’etiqueta meta de la finestra de visualització

- -

Si observes el tipus de lletra d’una pàgina HTML responsiva, normalment trobaràs l’etiqueta {{htmlelement("meta")}} a la capçalera (<head>) del document.

- -
<meta name="viewport" content="width=device-width,initial-scale=1">
-
- -

Aquesta etiqueta meta indica als navegadors dels dispositius mòbils que han d’establir l’amplada de la finestra de visualització a l’amplada del dispositiu i escalar el document al 100% de la mida prevista, cosa que mostra el document a la mida optimitzada per a dispositius mòbils.

- -

Per què cal, això? Perquè els navegadors dels dispositius mòbils tendeixen a mentir sobre l’amplada de la finestra de visualització.

- -

Aquesta etiqueta meta existeix perquè quan es va llançar l’iPhone original i la gent va començar a veure llocs web en una petita pantalla de telèfon, la majoria dels llocs web no estaven optimitzats per a dispositius mòbils. Per tant, el navegador del dispositiu mòbil establia l’amplada de la visualització a 960 píxels, la representava a aquella amplada i mostrava el resultat com la versió ampliada del disseny per al dispositiu d’escriptori. Altres navegadors de dispositius mòbils (per exemple, el de Google Android) van fer el mateix. Els usuaris podien fer zoom i desplaçar-se per la web per a veure els fragments que els interessaven, però allò no era còmode. Encara ho podràs veure si tens la mala sort d’anar a parar a un lloc web que no té un disseny responsiu.

- -

El problema és que el teu disseny responsiu amb punts de ruptura i consultes a mèdia no funciona tal com es preveu per als navegadors mòbils. Si tens un disseny de pantalla estret que s’inicia amb una amplada de visualització de 480px o menys i la ruptura s’estableix a 960px, mai no veuràs la disposició de pantalla estreta al dispositiu mòbil. En canvi, si defineixes width=device-width, sobreescrius l’amplada predeterminada d’Apple width=960px amb l’amplada real del dispositiu, de manera que les consultes a mèdia permetran que funcioni com es preveu.

- -

Per tant, sempre has d’incloure la línia HTML anterior a la capçalera dels teus documents.

- -

Hi ha altres opcions de configuració que pots utilitzar amb l’etiqueta meta de la finestra de visualització, però, en general, t’anirà bé utilitzar la línia anterior.

- - - -

Has d’evitar l’ús de minimum-scale, maximum-scale, i en particular la configuració de user-scalable en no. Els usuaris haurien de poder fer zoom en la mesura que necessitin; impedir això genera problemes d’accessibilitat.

- -
-

Nota: Hi ha una @rule CSS dissenyada per a substituir l’etiqueta meta de la finestra de visualització (@viewport), però té una compatibilitat de navegadors deficient. Es va implementar a Internet Explorer i Edge, però un cop entri en funcionament Edge basat en Chromium, deixarà de formar part del navegador Edge.

-
- -

Resum

- -

El disseny responsiu es refereix a un disseny de lloc o d’aplicació que respon a l’entorn en què es visualitza. Comprèn diverses funcions i tècniques CSS i HTML, i ara és essencialment l’única manera com construïm els llocs web per defecte. Tingues en compte els llocs web que visites amb el dispositiu mòbil: probablement és poc habitual trobar-te amb un lloc que és la versió reduïda de la d’escriptori, o en què cal desplaçar-se de costat per a trobar-hi coses. Això és perquè la xarxa web s’ha orientat cap a aquest enfocament de disseny responsiu.

- -

També ha estat molt més fàcil aconseguir dissenys responsius amb l’ajuda dels mètodes de disseny que has après en aquests articles. Si ets nou en el desenvolupament web, avui tens moltes més eines a la teva disposició que en els primers dies del disseny responsiu. Per tant, val la pena comprovar la data dels materials de referència que consultes. Tot i que els articles històrics continuen sent útils, l’ús modern de CSS i HTML facilita molt la creació de dissenys elegants i útils, i independents del dispositiu del visitant.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Multiple-column_Layout", "Learn/CSS/CSS_layout/Media_queries", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

En aquest mòdul

- - diff --git "a/files/ca/learn/css/disseny_css/exemples_pr\303\240ctics_posicionament/index.html" "b/files/ca/learn/css/disseny_css/exemples_pr\303\240ctics_posicionament/index.html" deleted file mode 100644 index dfaac7f63c..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/disseny_css/exemples_pr\303\240ctics_posicionament/index.html" +++ /dev/null @@ -1,404 +0,0 @@ ---- -title: Exemples pràctics de posicionament -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Exemples_pràctics_posicionament -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Guide - - Layout - - Learn - - absolute - - fixed - - relative -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

Amb els fonaments del posicionament coberts en l'últim article, ara veurem com crear alguns exemples del món real, per il·lustrar quin tipus de coses podeu fer amb el posicionament.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Conceptes bàsics d'HTML (estudi Introducció a HTML), i una idea de com funciona CSS (estudi Introducció a CSS).
Objectiu:Tenir una idea dels aspectes pràctics del posicionament
- -

Una caixa d'informació amb pestanyes

- -

El primer exemple que veurem és una caixa d'informació amb pestanyes clàssica - una característica molt freqüent que es fa servir quan voleu empaquetar molta informació en una petita àrea. Això inclou aplicacions de gran abast d'informació, com ara jocs d'estratègia/guerra, versions mòbils de llocs web on la pantalla és estreta i l'espai és limitat, i caixes d'informació compactes on és possible que vulgueu tenir molta informació disponible sense haver d'omplir tota la IU. El nostre senzill exemple es veurà així una vegada que hàgim acabat:

- -

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple acabat executant-ho en directa a info-box.html (codi font). Consulteu-ho per tenir una idea del que estareu construint en aquesta secció de l'article.

-
- -

Podeu estar pensant "per què no crear les pestanyes separades com a pàgines web independents, i només les pestanyes, fent clic a través de les pàgines independents per crear l'efecte?" Aquest codi seria més senzill, sí, però cada visualització de "pàgina" per separat seria en realitat una pàgina web recentment carregada, la qual cosa faria més difícil guardar la informació entre les vistes i integrar aquesta característica en un disseny de d'interfície d'usuari més gran. A més, les anomenades "aplicacions de pàgina única" s'estan tornant molt populars - especialment per a les d'interfície d'usuari web mòbils - ja que tenir tot el que serveix com un únic arxiu redueix el nombre de sol·licituds HTTP necessàries per visualitzar tot el contingut, millorant així el rendiment.

- -
-

Nota: Alguns desenvolupadors web porten les coses encara més lluny, només tenen una pàgina d'informació carregada alhora i canvien dinàmicament la informació que es mostra utilitzant, una funció de JavaScript com XMLHttpRequest. En aquest punt de l'aprenentatge, però, volem que les coses siguin tan simples com sigui possible. Hi ha una mica de JavaScript més endavant, però només una mica.

-
- -

Per començar, ens agradaria que féssiu una còpia del fitxer HTML d'inici - info-box-start.html. Deseu-lo en algun lloc sensible a l'ordinador i obrir-ho en el vostre editor de text. Vegem l'HTML contingut en el cos:

- -
<section class="info-box">
-  <ul>
-    <li><a href="#" class="active">Tab 1</a></li>
-    <li><a href="#">Tab 2</a></li>
-    <li><a href="#">Tab 3</a></li>
-  </ul>
-  <div class="panels">
-    <article class="active-panel">
-      <h2>The first tab</h2>
-
-      <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque turpis nibh, porttitor nec venenatis eu, pulvinar in augue. Vestibulum et orci scelerisque, vulputate tellus quis, lobortis dui. Vivamus varius libero at ipsum mattis efficitur ut nec nisl. Nullam eget tincidunt metus. Donec ultrices, urna maximus consequat aliquet, dui neque eleifend lorem, a auctor libero turpis at sem. Aliquam ut porttitor urna. Nulla facilisi.</p>
-    </article>
-    <article>
-      <h2>The second tab</h2>
-
-      <p>This tab hasn't got any Lorem Ipsum in it. But the content isn't very exciting all the same.</p>
-    </article>
-    <article>
-      <h2>The third tab</h2>
-
-      <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque turpis nibh, porttitor nec venenatis eu, pulvinar in augue. And now an ordered list: how exciting!</p>
-
-      <ol>
-        <li>dui neque eleifend lorem, a auctor libero turpis at sem.</li>
-        <li>Aliquam ut porttitor urna.</li>
-        <li>Nulla facilisi</li>
-      </ol>
-    </article>
-  </div>
-</section>
- -

Així que aquí tenim un element {{htmlelement("section")}} amb una class info-box, que conté un {{htmlelement("ul")}} i un {{htmlelement("div")}}. La llista desordenada conté tres elements de llista amb enllaços a l'interior, que es convertiran en les pestanyes reals per fer clic, per visualitzar els nostres panells de contingut. El div conté tres elements {{htmlelement("article")}}, que formaran els panells de contingut que corresponen a cada pestanya. Cada panell conté alguns continguts d'exemple.

- -

La idea, aquí, és fer que l'estil de pestanyes pogui semblar-se a un menú estàndard de navegació horitzontal i donant-li estil els panells per a que s'asseguin un damunt de l'altre mitjançant el posicionament absolut. També us donarem una mica de JavaScript per incloure a la vostra pàgina, per mostrar el panell corresponent quan es pressiona una pestanya i l'estil de la pestanya en si. No necessitareu entendre el JavaScript en aquesta etapa, però haureu de pensar en aprendre una mica de JavaScript bàsic, el més aviat possible - com més complexes siguin les característiques de la vostra interfície d'usuari, més probable és que necessiteu implementar JavaScript a la vostra funcionalitat desitjada.

- -

Configuració general

- -

Per començar, afegiu el següent entre l'obertura i tancament de les etiquetes {{HTMLElement("style")}}:

- -
html {
-  font-family: sans-serif;
-}
-
-* {
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-body {
-  margin: 0;
-}
- -

Aquesta és només una configuració general per establir una font sans-serif a la nostra pàgina, utilitzar el model border-box de {{cssxref("box-sizing")}} i desfer-se del marge predeterminat de {{htmlelement("body")}}.

- -

A continuació, afegiu el següent just a sota del vostre CSS anterior:

- -
.info-box {
-  width: 450px;
-  height: 400px;
-  margin: 0 auto;
-}
- -

Això estableix un ample i alçada específic sobre el contingut i el centra a la pantalla mitjançant el antic truc margin: 0 auto;. Anteriorment en el curs, vam aconsellar no establir una alçada fixa en contenidors de contingut, si fos possible; Està bé en aquesta circumstància, perquè tenim contingut fix en les nostres pestanyes. També sembla una mica discordant tenir diferents pestanyes a diferents alçades.

- -

Estilitzar les nostres pestanyes

- -

Ara volem que les pestanyes d'estil semblin com a pestanyes - bàsicament, aquest és un menú de navegació horitzontal, però en comptes de carregar diferents pàgines web quan es fa clic, com hem vist prèviament al curs, fa que es mostrin panells diferents en la mateixa pàgina. Primer, afegiu la següent regla a la part inferior del vostre CSS per eliminar el valor predeterminat {{cssxref("padding-left")}} i {{cssxref("margin-top")}} de la llista no ordenada:

- -
.info-box ul {
-  padding-left: 0;
-  margin-top: 0;
-}
- -
-

Nota: Estem utilitzant selectors descendents amb .info-box al principi de la cadena a través d'aquest exemple - això és per poguer inserir aquesta funció en una pàgina amb un altre contingut ja en ella, sense por a interferir amb els estils aplicats a altres parts de la pàgina.

-
- -

A continuació, dissenyarem les pestanyes horitzontals - els elements de la llista es flotant tots cap a l'esquerra per fer que s'asseguin en una sola línia, el seu {{cssxref("list-style-type")}} s'estableix a none per desfer-se de les vinyetes i el seu {{cssxref("width")}} s'estableix a 150px perquè s'ajusti còmodament a través de la caixa d'informació (info-box). Els elements {{htmlelement("a")}} estan configurats en {{cssxref("display")}} inline-block, perquè s'asseguin en una línia però que encara siguin estilitzables, i estiguin dissenyats adequadament per als botons de pestanya, usant una varietat d'altres propietats.

- -

Afegiu el següent CSS:

- -
.info-box li {
-  float: left;
-  list-style-type: none;
-  width: 150px;
-}
-
-.info-box li a {
-  display: inline-block;
-  text-decoration: none;
-  width: 100%;
-  line-height: 3;
-  background-color: red;
-  color: black;
-  text-align: center;
-}
- -

Finalment, per a aquesta secció, establirem alguns estils als estats de l'enllaç. En primer lloc, configurarem els estats :focus i :hover de les pestanyes, perquè es vegin diferents quan estan enfocats/planejats, oferint als usuaris alguna infomació visual. En segon lloc, establirem una regla que posi el mateix estil en una de les pestanyes quan hi hagi una class active present en ella. Definirem això mitjançant JavaScript quan es faci clic a una pestanya. Col·loqueu els següents CSS per sota dels altres estils:

- -
.info-box li a:focus, .info-box li a:hover {
-  background-color: #a60000;
-  color: white;
-}
-
-.info-box li a.active {
-  background-color: #a60000;
-  color: white;
-}
- -

Estilitzar els panells

- -

El següent treball és dissenyar els nostres panells. Anem a engegar-ho!

- -

Primer de tot, afegiu la següent regla per dissenyar el contenidor .panels {{htmlelement("div")}}. Aquí, simplement, hem establert un {{cssxref("height")}} fix per assegurar-nos que els panells s'ajustin bé a l'interior de la caixa d'informació, {{cssxref("position")}} relative pel que fa a {{htmlelement("div" )}} com a context de posicionament, de manera que podeu col·locar elements fills posicionats relatius a ell i no a l'element {{htmlelement("html")}} i finalment el flotador {{cssxref("clear")}} establert en el CSS anterior perquè no interfereixi amb la resta del disseny.

- -
.info-box .panels {
-  height: 352px;
-  position: relative;
-  clear: both;
-}
- -

Finalment, per a aquesta secció, dissenyarem els elements individuals {{htmlelement("article")}} que componen els nostres panells. La primera regla que afegirem serà {{cssxref("position")}} absolute dels panells, i farà que tots quedin asseguts, alineats a {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}} del seu contenidor {{htmlelement ("div")}} - aquesta part és absolutament clau per a tota aquesta característica de disseny, ja que fa que els panells s'asseguin uns sobre els altres. La regla també proporciona als panells la mateixa alçada de conjunt que el contenidor, i dóna al contingut un farciment, un text {{cssxref("color")}} i un {{cssxref("background-color")}}.

- -

La segona regla que afegirem aquí fa que un panell amb una class active-panel, establert en ell, tindrà un {{cssxref("z-index")}} d'1, que se li aplicarà, la qual cosa farà que s'asseguin per sobre dels altres panells (els elements posicionats tenen un z-index de 0 per defecte, la qual cosa els posaria a continuació). Una vegada més, afegirem aquesta classe utilitzant JavaScript en el moment adequat.

- -
.info-box article {
-  position: absolute;
-  top: 0;
-  left: 0;
-  height: 352px;
-  padding: 10px;
-  color: white;
-  background-color: #a60000;
-}
-
-.info-box .active-panel {
-  z-index: 1;
-}
- -

Afegir el nostre JavaScript

- -

L'últim pas per fer funcionar aquesta característica és afegir JavaScript. Col·loqueu el següent bloc de codi, exactament com s'escriu, entre les etiquetes d'obertura i tancament {{htmlelement("script")}} (trobareu aquestes a sota del contingut HTML):

- -
var tabs = document.querySelectorAll('.info-box li a');
-var panels = document.querySelectorAll('.info-box article');
-
-for(i = 0; i < tabs.length; i++) {
-  var tab = tabs[i];
-  setTabHandler(tab, i);
-}
-
-function setTabHandler(tab, tabPos) {
-  tab.onclick = function() {
-    for(i = 0; i < tabs.length; i++) {
-      tabs[i].className = '';
-    }
-
-    tab.className = 'active';
-
-    for(i = 0; i < panels.length; i++) {
-      panels[i].className = '';
-    }
-
-    panels[tabPos].className = 'active-panel';
-  }
-}
- -

Aquest codi fa el següent:

- - - -

Això és tot pel primer exemple. Manteniu obert el vostre codi, ja que l'afegirem a la segona.

- -

Una caixa d'informació amb pestanyes de posició fixa

- -

En el nostre segon exemple, farem el nostre primer exemple - la nostra caixa d'informació - i l'afegirem al context d'una pàgina web completa. Però no només això - li donarem una posició fixa perquè es mantingui en la mateixa posició en la finestra del navegador. Quan el contingut principal es desplaci, la caixa d'informació romandrà en la mateixa posició en la pantalla. El nostre exemple acabat tindrà aquest aspecte:

- -

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple acabat, executant-ho en directe a fixed-info-box.html (codi font). Comproveu-ho per tenir una idea del que serà la construcció d'aquesta secció de l'article.

-
- -

Com a punt de partida, podeu fer servir l'exemple complet de la primera secció de l'article o fer una còpia local de info-box.html des del nostre repositori de Github.

- -

Addicions HTML

- -

En primer lloc, necessitem un codi HTML addicional per representar el contingut principal del lloc web. Afegiu el següent {{htmlelement("section")}} just a sota de l'etiqueta d'apertura {{htmlelement("body")}}, just abans de la secció existent:

- -
<section class="fake-content">
-  <h1>Fake content</h1>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-  <p>This is fake content. Your main web page contents would probably go here.</p>
-</section>
- -
-

Nota: Us podeu sentir lliures de canviar el contingut fals per a algun contingut real si ho desitjeu.

-
- -

Canvis al CSS existent

- -

A continuació, hem de fer petits canvis al CSS existent, per tenir la caixa d'informació col·locada i posicionada Canvieu la regla .info-box per desfer-vos del margin: 0 auto;  (Ja no volem que la caixa d'informació estigui centrada), afegiu {{cssxref("position")}}: fixed;, i enganxeu-ho en el {{cssxref("top")}} de la finestra de visualització del navegador.

- -

Ara ha de ser així:

- -
.info-box {
-  width: 450px;
-  height: 400px;
-  position: fixed;
-  top: 0;
-}
- -

Estilitzar el contingut principal

- -

L'únic que queda per a aquest exemple és proporcionar al contingut principal amb un estil. Afegiu la següent regla sota la resta del vostre CSS:

- -
.fake-content {
-  background-color: #a60000;
-  color: white;
-  padding: 10px;
-  height: 2000px;
-  margin-left: 470px;
-}
- -

Per començar, donem al contingut el mateix {{cssxref("background-color")}}, {{cssxref("color")}}, i {{cssxref("padding")}} com els panells de caixa d'informació. A continuació, li donem un gran {{cssxref("margin-left")}} per moure-ho cap a la dreta, fent espai perquè la caixa d'informació s'assegui, de manera que no se superposi amb qualsevol altre cosa.

- -

Això marca el final del segon exemple; esperem que trobeu el tercer tan interessant.

- -

Un panell amagat lliscant

- -

L'exemple final que presentarem aquí és un panell que es llisca des de dins i fora de la pantalla en prémer una icona - com s'ha esmentat anteriorment, això és popular per a situacions com ara dissenys de mòbils, on els espais de pantalla disponibles són petits, per la qual cosa no es desitja usar la major part d'ella, mostrant un menú o panell d'informació en lloc de contingut útil.

- -

El nostre exemple acabat tindrà aquest aspecte:

- -

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple acabat, executant-ho en directe a hidden-info-panel.html (codi font). Comproveu-ho per tenir una idea del que serà la construcció d'aquesta secció de l'article.

-
- -

Com a punt de partida, feu una còpia local de hidden-info-panel-start.html des del nostre repositori de Github. Això no segueix l'exemple anterior, de manera que cal un nou fitxer d'inici. Fem un cop d'ull al codi HTML del fitxer:

- -
<label for="toggle">❔</label>
-<input type="checkbox" id="toggle">
-<aside>
-
-  ...
-
-</aside>
- -

Per començar, tenim un element {{htmlelement("label")}} i un element {{htmlelement("input")}} - els elements <label> normalment s'utilitzen per associar una etiqueta de text amb un element de formulari amb finalitats d'accessibilitat (permetent que un usuari de pantalla vegi quina descripció fa amb quin element del formulari). Aquí s'associa amb la casella de verificació <input> amb els atributs for i id.

- -
-

Nota: Hem posat un gran signe d'interrogació en el nostre HTML perquè actuï com la nostra icona d'informació - aquest representa el botó que es premut per mostrar/amagar el panell.

-
- -

Aquí utilitzarem aquests elements per un propòsit lleugerament diferent - un altre efecte secundari útil dels elements <label> és que podeu fer clic a l'etiqueta de la casella de verificació per a marcar la casella de verificació, així com només la casella de verificació. Això ha portat a la coneguda checkbox hack, que proporciona una forma lliure de JavaScript per controlar un  element mitjançant la commutació d'un botó. L'element que anem a controlar és l'element {{htmlelement("aside")}} que segueix els altres dos (hem deixat el seu contingut fora del llistat del codi anterior per brevetat).

- -

A les seccions següents explicarem com funciona tot això.

- -

Estilitzar els elements de formulari

- -

Primer tractarem els elements de formulari - afegiu el següent CSS entre les etiquetes {{htmlelement("style")}}:

- -
label[for="toggle"] {
-  font-size: 3rem;
-  position: absolute;
-  top: 4px;
-  right: 5px;
-  z-index: 1;
-  cursor: pointer;
-}
-
-input[type="checkbox"] {
-  position: absolute;
-  top: -100px;
-}
- -

La primera regla donar estil el <label>; aquí tenim:

- - - -

La segona regla estableix {{cssxref("position")}} absolute en l'element <input> de casella de verificació real i l'oculta a la part superior de la pantalla. De fet, no volem veure això a la nostra interfície d'usuari.

- -

Estilitzar el panell

- -

Ara és hora de donar-li estil el propi panell lliscant. Afegiu la següent regla al final del vostre CSS:

- -
aside {
-  background-color: #a60000;
-  color: white;
-
-  width: 340px;
-  height: 98%;
-  padding: 10px 1%;
-
-  position: fixed;
-  top: 0;
-  right: -370px;
-
-  transition: 0.6s all;
-}
- -

Hi ha molt a fer aquí, analitzem-ho a poc a poc:

- - - -

Seleccionar el estat marcat

- -

Hi ha una mica de CSS per afegir - poseu el següent al final del vostre CSS:

- -
input[type=checkbox]:checked + aside {
-  right: 0px;
-}
- -

El selector és bastant complex aquí - estem seleccionant l'element <aside> adjacent a l'element <input>, però només quan està marcat (tingueu en compte l'ús de la pseudo-classe {{cssxref (": checked")}} per aconseguir això). Quan aquest és el cas, estem establint la propietat {{cssxref("right")}} de <aside> a 0px, el que fa que el panell aparegui novament en la pantalla (suaument a causa de la transició). En fer clic en l'etiqueta, torna a desmarcar la casella de verificació, que torna a ocultar el panell.

- -

Així que aquí ho teniu - una manera bastant intel·ligent, lliure de Javascript, per crear un efecte de botó alternatiu. Això funcionarà en IE9 i superiors (la transició suau funcionarà en IE10 i superiors). Aquest efecte té algunes preocupacions - això és abusar una mica d'elements de forma (no estan destinats per a aquest propòsit), i l'efecte no és el millor en termes d'accessibilitat - l'etiqueta no es pot enfocar de manera predeterminada, i l'ús no semàntic dels elements de formulari pot causar problemes amb els lectors de pantalla. JavaScript i un enllaç o un botó poden ser més apropiat, però encara és divertit experimentar.

- -

Resum

- -

Així que arrodonim el nostre cop d'ull en el posicionament - ara com ara, heu de tenir una idea de com funciona la mecànica bàsica, així com la comprensió de com començar a aplicar-los en la construcció d'algunes característiques interessants de la interfície d'usuari. No us preocupeu sinó vau rebre tot això immediatament - el posicionament és un tema bastant avançat, i sempre podeu treballar a través dels articles de nou, per ajudar-vos en la vostra comprensió. El següent tema al que ens referirem és a Flexbox.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/flexbox/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/flexbox/index.html deleted file mode 100644 index 37f31f619b..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/flexbox/index.html +++ /dev/null @@ -1,330 +0,0 @@ ---- -title: Flexbox -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flexbox -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - CSS layouts - - CodingScripting - - Flexible Boxes - - Guide - - Layout - - Layouts - - Learn - - flexbox -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

Flexbox és un mètode de disseny de pàgina web unidimensional que distribueix els elements de la pàgina web en files o en columnes. Els elements són «flexibles» i omplen tot l’espai de més o s’encongeixen per caber en espais més petits. Aquest article n’explica els fonaments.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Aprendre a utilitzar el sistema de disseny de pàgines web Flexbox.
- -

Per què Flexbox?

- -

Durant molt de temps, les úniques eines fiables compatibles amb els navegadors, disponibles per crear dissenys de pàgina web amb CSS eren mètodes com ara els elements flotants (floats) i el posicionament. Estan bé i funcionen, però d'alguna manera també són més limitats i frustrants.

- -

Uns requisits senzills de disseny de pàgina web com els que enumerem a continuació són difícils o impossibles d'aconseguir amb aquestes eines d’una manera còmoda i flexible:

- - - -

Com veureu en les properes seccions, Flexbox facilita moltes tasques de disseny de pàgina web. Aprofundim-hi!

- -

Un exemple senzill

- -

En aquest article, et farem treballar en un seguit d'exercicis que t’ajudaran a entendre com funciona Flexbox. Per començar, fes una còpia local del primer fitxer d'inici, flexbox0.html, que trobaràs en el nostre repositori de GitHub; carrega’l en un navegador modern (com Firefox o Chrome) i consulta’n el codi en el teu editor. També ho pots veure en viu aquí.

- -

Observa que hi ha un element {{htmlelement("header")}} amb un títol d’encapçalament de nivell superior i un element {{htmlelement("section")}} que conté tres elements {{htmlelement("article")}}. Els farem servir per a crear un disseny de tres columnes força habitual.

- -

- -

Especificar els elements flexbox

- -

Per començar hem de decidir quins elements volem configurar perquè es comportin com caixes flexibles. Per tal de fer-ho, establim un valor especial de {{cssxref("display")}} en l'element pare dels elements als quals afectarà. En aquest cas, volem que siguin els elements {{htmlelement("article")}}, per la qual cosa ho configurem en l’element {{htmlelement("section")}}:

- -
section {
-  display: flex;
-}
- -

Això fa que l'element <section> esdevingui un contenidor flexible i els seus fills ítems flexibles. El resultat d'això hauria de presentar un aspecte semblant a això:

- -

- -

Per tant, aquesta declaració única, ens dona tot el que necessitem; increïble, oi? Tenim el nostre disseny de pàgina de columna múltiple amb columnes de la mateixa mida, i que tenen la mateixa alçada. Això és perquè els valors predeterminats que s’han donat als elements flex (els fills del contenidor flex) estan dissenyats per a resoldre problemes comuns com aquest.

- -

Per deixar-ho clar, reiterem el que passa aquí. L’element al qual hem donat un valor de {{cssxref("display")}} de flex actua com un element de nivell de bloc en termes de com interactua amb la resta de la pàgina, però els seus fills es presenten com a elements flexibles. La següent secció explicarà amb més detall què significa això. Fixeu-vos també que podeu utilitzar un valor de display d'inline-flex si voleu disposar els fills d'un element com a elements flexibles, però que aquest element es comporti com un element en línia.

- -

El model flex

- -

Els elements que es disposen com caixes flexibles, es distribueixen al llarg de dos eixos:

- -

flex_terms.png

- - - -

Tingues present aquesta terminologia a mesura que avances en les seccions. Sempre pots tornar enrere si en algun moment l’ús d’aquests termes et genera confusions.

- -

Columnes o files?

- -

Flexbox proporciona una propietat anomenada {{cssxref("flex-direction")}}, que especifica en quina direcció discorre l'eix principal (en quina direcció es disposen les caixes flexibles fill); per defecte, està definida en row, que fa que els elements flexibles es disposin en una fila en la direcció de l'idioma predeterminat amb què funciona el teu navegador (d'esquerra a dreta, en el cas d'un navegador en català).

- -

Prova d'afegir a la teva regla <section> la declaració següent:

- -
flex-direction: column;
- -

Observa que això posa de nou els elements en una disposició en columna, igual que estaven abans d’afegir-hi el CSS. Abans de continuar, elimina aquesta declaració del teu exemple.

- -
-

Nota: També pots disposar elements flexibles en direcció inversa amb els valors row-reverse i column-reverse. Experimenta també amb aquests valors.

-
- -

Ajust

- -

Un problema que sorgeix quan tens un disseny de pàgina amb una amplada o una alçada fixa és que els fills de l’element flexbox poden desbordar el contenidor i trencar el disseny de la pàgina. Fes un cop d'ull al nostre exemple flexbox-wrap0.html i mira’l en directe (fes primer una còpia local d'aquest fitxer, si vols seguir amb aquest exemple):

- -

- -

Aquí observem que els fills desborden el contenidor. Una manera de solucionar això és afegir a la teva regla <section> la declaració següent:

- -
flex-wrap: wrap;
- -

Afegeix també la declaració següent a la teva regla <article>

- -
flex: 200px;
- -

Ara prova-ho; observa que el disseny es veu força més bé ara que hi has inclòs això:

- -

Ara hi ha diverses files, i a cada fila hi ha tantes elements fill flexbox com és raonable que hi hagi, i si hi ha cap desbordament, es genera una altra línia. La declaració flex: 200px que hem establer per als elements <article> significa que cada article tindrà com a mínim una amplada de 200px; més endavant parlarem d'aquesta propietat amb més detall. També pots observar que els últims fills de l'última fila s’han fet més amples, de manera que la fila està igualment tota plena.

- -

Però encara hi podem fer més. Primer de tot, prova de canviar el valor de la propietat {{cssxref("flex-direction")}} a row-reverse; observa que encara tens el disseny de files múltiples, però ara comença des de la cantonada oposada de la finestra del navegador i flueix en sentit invers.

- -

La propietat flex-flow abreujada

- -

En aquest punt, val la pena observar que hi ha una propietat abreujada per a {{cssxref("flex-direction")}} i {{cssxref("flex-wrap")}}, que és: {{cssxref("flex-flow")}}. Per exemple, pots substituir:

- -
flex-direction: row;
-flex-wrap: wrap;
- -

per

- -
flex-flow: row wrap;
- -

Dimensió flexible dels elements flexibles

- -

Tornem ara al nostre primer exemple i observem com podem controlar quina proporció d'espai poden ocupar els elements flexibles. Fes servir la teva còpia local de flexbox0.html, o fes una còpia de flexbox1.html com a punt de partida nou (també el pots veure en viu).

- -

Primer, afegeix la regla següent al final del teu CSS:

- -
article {
-  flex: 1;
-}
- -

Es tracta d'un valor de proporció sense unitat que determina quina quantitat de l'espai disponible al llarg de l'eix principal ocupa cada element flexible. En aquest cas donem a cada element {{htmlelement("article")}} un valor de 1, que significa que tots ocuparan una quantitat igual de l'espai que sobri després que s'hagin establert elements com ara l’àrea de farciment i el marge. És una proporció, que significa que donar a cada element flexible un valor de 400.000 tindria exactament el mateix efecte.

- -

A continuació, afegeix la regla següent a sota de l'anterior:

- -
article:nth-of-type(3) {
-  flex: 2;
-}
- -

Aleshores, actualitza. Observa que el tercer element {{htmlelement("article")}} ocupa el doble de l'amplada disponible que els altres dos; perquè ara hi ha en total quatre unitats proporcionals disponibles. Els dos primers elements flexibles en tenen una cadascun, i prenen 1/4 de l'espai disponible cadascun. El tercer té dues unitats, de manera que ocupa 2/4 de l'espai disponible (o el que és el mateix, la meitat).

- -

També pots especificar un valor de mida mínima per al valor flex. Actualitza les teves regles per als elements <article>, així:

- -
article {
-  flex: 1 200px;
-}
-
-article:nth-of-type(3) {
-  flex: 2 200px;
-}
- -

Això bàsicament estableix que «Es dona a cada element flexible primer 200px de l'espai disponible. A continuació, la resta de l'espai disponible es reparteix segons les unitats de proporció». Actualitza i observa com es reparteix l'espai ara.

- -

- -

El valor real de flexbox es pot apreciar en la flexibilitat / capacitat de resposta; si canvies la mida de la finestra del navegador o afegeixes un altre element {{htmlelement("article")}}, el disseny de pàgina encara funciona.

- -

Propietat flex abreujada o no abreujada

- -

{{Cssxref("flex")}} és una propietat de abreujada que pot especificar fins a tres valors diferents:

- - - -

Recomanem evitar l'ús de les propietats flex no abreujades, si no és que t’és realment necessari (per exemple, perquè has de substituir alguna configuració anterior). Comporta escriure una gran quantitat de codi addicional, i pot acabar sent una mica confús.

- -

Alineació horitzontal i vertical

- -

També pots utilitzar funcions flexbox per a alinear elements flexibles al llarg dels eixos principals o transversals. Ho expliquem amb un nou exemple, flex-align0.html (també el pots veure en viu), que convertirem en una bonica barra d'eines/botons flexible. De moment, observa aquesta barra de menú horitzontal amb alguns botons agrupats a la cantonada superior esquerra.

- -

- -

Primer, fes una còpia local d'aquest exemple.

- -

A continuació, afegeix a la part inferior del CSS de l'exemple el codi següent:

- -
div {
-  display: flex;
-  align-items: center;
-  justify-content: space-around;
-}
- -

Actualitza la pàgina i observa que els botons estan ben centrats, horitzontalment i verticalment. Ho hem fet amb dues propietats noves.

- -

El control {{cssxref("align-items")}} disposa els elements flexibles sobre l'eix transversal.

- - - -

Pots anul·lar el comportament {{cssxref("align-items")}} per a elements flexibles individuals amb la propietat {{cssxref("align-self")}}. Per exemple, afegeix al teu CSS el codi el següent:

- -
button:first-child {
-  align-self: flex-end;
-}
- -

Dona un cop d'ull a l'efecte que hi produeix i retira de nou aquest codi quan hagis acabat.

- -

La propietat {{cssxref("justify-content")}} controla on s’ubiquen els elements flexibles sobre l'eix principal.

- - - -

T’animem a jugar amb aquests valors i veure com funcionen abans de continuar.

- -

Ordena els elements flexibles

- -

Flexbox també té una característica que canvia l'ordre de disposició dels elements flexibles sense afectar l'ordre d'origen. Aquesta és una altra característica que és impossible de fer amb els mètodes tradicionals de disseny de pàgines web.

- -

El codi per a això és senzill: afegeix al codi d'exemple de la barra de botons el codi CSS següent:

- -
button:first-child {
-  order: 1;
-}
- -

Actualitza, i observa que ara el botó «Smile» s'ha mogut al final de l'eix principal. Parlarem de com això funciona amb una mica més detall:

- - - -

Pots establir valors d'ordre negatius i fer que els elements apareguin abans que els elements amb un ordre 0. Per exemple, pots fer que el botó «Blush» aparegui al principi de l'eix principal amb la següent regla:

- -
button:last-child {
-  order: -1;
-}
- -

Caixes flexibles imbricades

- -

Amb flexbox és possible crear dissenys força complexos. És del tot correcte establir que un element flexible sigui també un contenidor flexible, de manera que els elements fills també es disposin com caixes flexibles. Dona un cop d'ull a complex-flexbox.html (o també el pots veure en viu).

- -

- -

L'HTML d’això és força senzill. Hi ha un element {{htmlelement("section")}} que conté tres elements {{htmlelement("article")}}. El tercer element {{htmlelement("article")}} conté tres elements {{htmlelement("div")}}:

- -
section - article
-          article
-          article - div - button
-                    div   button
-                    div   button
-                          button
-                          button
- -

Observa el codi que hem utilitzat per al disseny.

- -

En primer lloc, establim que els fills de {{htmlelement("section")}} es disposin com caixes flexibles.

- -
section {
-  display: flex;
-}
- -

A continuació, establim alguns valors flex en els propis elements {{htmlelement("article")}}. Aquí cal tenir en compte la 2a regla; configurem el tercer element {{htmlelement("article")}} de manera que els seus elements fills es disposin també com elements flexibles, però aquesta vegada en columna.

- -
article {
-  flex: 1 200px;
-}
-
-article:nth-of-type(3) {
-  flex: 3 200px;
-  display: flex;
-  flex-flow: column;
-}
-
- -

A continuació, seleccionem el primer element {{htmlelement("div")}}. Utilitzem la declaració flex: 1 100px; perquè hi doni efectivament una alçada mínima de 100px, aleshores en configurem els elements fills (els elements {{htmlelement("button")}}) perquè també siguin elements flexibles. Els distribuïm en fila perquè ocupin tot l’espai amb la propietat wrap i els alineem al centre de l'espai disponible, com hem fet en l'exemple del botó individual que hem vist abans.

- -
article:nth-of-type(3) div:first-child {
-  flex: 1 100px;
-  display: flex;
-  flex-flow: row wrap;
-  align-items: center;
-  justify-content: space-around;
-}
- -

Finalment, establim les dimensions del botó, però la qüestió interessant és que hi donem un valor de flex de 1. Això té un efecte molt interessant, que pots observar si canvies la mida de l'amplada de la finestra del navegador. Els botons ocuparan tant d’espai com puguin i es disposaran sobre la mateixa línia tant com sigui possible, però quan ja no càpiguen amb comoditat a la mateixa línia, cauran a la línia següent.

- -
button {
-  flex: 1;
-  margin: 5px;
-  font-size: 18px;
-  line-height: 1.5;
-}
- -

Compatibilitat amb altres navegadors

- -

Flexbox és compatible amb la majoria de navegadors nous: Firefox, Chrome, Opera, Microsoft Edge i IE 11, i les versions més noves d'Android/iOS, etc. No obstant això, cal tenir en compte que encara hi ha navegadors antics en ús que no admeten Flexbox (o bé n’admeten una versió antiga i desactualitzada).

- -

Mentre ets en procés d’aprendre i experimentar, això no importa gaire; però si consideres l'ús de flexbox en un lloc web real, has de fer proves i assegurar-te que la teva experiència d'usuari continua sent acceptable en el màxim nombre de navegadors possible.

- -

Flexbox és una mica més complicat que altres característiques CSS. Per exemple, si un navegador no té ombres CSS, probablement el lloc web serà encara usable. En canvi, la no-compatibilitat amb les característiques de flexbox probablement trencarà del tot el disseny i inutilitzarà el lloc web.

- -

En un altre mòdul parlarem de les estratègies per a superar els complexos problemes de compatibilitat dels navegadors.

- -

Posa a prova les teves habilitats

- -

Hem vist moltes coses en aquest article. En recordes la informació més important? Trobaràs més tests per poder comprovar si has retingut la informació abans de seguir a Test your skills: Flexbox.

- -

Resum

- -

Això clou el nostre recorregut pels fonaments de flexbox. Esperem que t’hagis divertit i que sàpigues jugar-hi mentre continues endavant amb el teu aprenentatge. A continuació, veurem un altre aspecte important dels dissenys CSS, els sistemes de graella.

- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/flotadors/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/flotadors/index.html deleted file mode 100644 index 25d2fe01a6..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/flotadors/index.html +++ /dev/null @@ -1,516 +0,0 @@ ---- -title: Flotadors (Floats) -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flotadors -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - Clearing - - CodingScripting - - Floats - - Guide - - Layout - - columns - - multi-column -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Floats ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

Originalment pensada per a flotar imatges dins de blocs de text, la propietat {{cssxref("float")}} va esdevenir una de les eines més utilitzades per a crear dissenys multicolumna a les pàgines web. Amb l'arribada de Flexbox i Grid ha tornat ara al seu propòsit original, tal com s'explica en aquest article.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:HTML bàsic (vegeu Introducció a l'HTML), i una idea de com funciona CSS (vegeu Introducció a CSS.)
Objectiu:Aprendre a crear elements flotants a les pàgines web, i a fer servir la propietat clear i altres mètodes per a netejar els elements flotants.
- -

La història dels elements flotants

- -

La propietat {{cssxref("float")}} fou introduïda per a permetre als desenvolupadors implementar dissenys senzills que incloguessin una imatge flotant dins d'una columna de text, amb el text envoltant la part esquerra o dreta de la imatge. El tipus de cosa que trobes habitualment en el disseny d'un diari.

- -

Però els desenvoupadors web aviat s'adonaren que podien flotar qualsevol cosa, i no només les imatges, pel que el seu ús s'amplià, per exemple, creant efectes de disseny divertits com els d'aquestes caplletres.

- -

Els elements flotants han estat utitlitzats habitualment per a crear dissenys web complets amb múltiples columnes situades l'una al costat de l'altra (el comportament per defecte seria que les columnes se situessin les unes sota les altres, en el mateix ordre en què apareixen al codi font). Ara hi ha disponibles tècniques més modernes i millors, que explorarem més endavant en aquest mòdul, per la qual cosa l'ús de {{cssxref("float")}} d'aquesta manera s'hauria de contemplar com una tècnica antiquada.

- -

En aquest article ens centrarem en l'ús apropiat de la propietat {{cssxref("float")}}.

- -

Un exemple de float simple

- -

Explorem com utilitzar els float. Començarem amb un exemple realment simple que inclou un bloc de text flotant al voltant d'un element. Pots acompanyar-nos creant un fitxer index.html al teu ordinador, omplint-lo amb una plantilla HTML simple, i inserint el codi següent als llocs adequats. Al final de la secció podràs veure un exemple en viu de com hauria de ser el codi final.

- -

Primer, comencem amb una mica d'HTML simple — afegeix el següent al cos del teu HTML, eliminant qualsevol altra cosa que hi hagués abans:

- -
<h1>Exemple simple de caixa flotant</h1>
-
-<div class="box">Caixa flotant</div>
-
-<p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate. Duis felis orci, pulvinar id metus ut, rutrum luctus orci. Cras porttitor imperdiet nunc, at ultricies tellus laoreet sit amet. </p>
-
-<p>Sed auctor cursus massa at porta. Integer ligula ipsum, tristique sit amet orci vel, viverra egestas ligula. Curabitur vehicula tellus neque, ac ornare ex malesuada et. In vitae convallis lacus. Aliquam erat volutpat. Suspendisse ac imperdiet turpis. Aenean finibus sollicitudin eros pharetra congue. Duis ornare egestas augue ut luctus. Proin blandit quam nec lacus varius commodo et a urna. Ut id ornare felis, eget fermentum sapien.</p>
-
-<p>Nam vulputate diam nec tempor bibendum. Donec luctus augue eget malesuada ultrices. Phasellus turpis est, posuere sit amet dapibus ut, facilisis sed est. Nam id risus quis ante semper consectetur eget aliquam lorem. Vivamus tristique elit dolor, sed pretium metus suscipit vel. Mauris ultricies lectus sed lobortis finibus. Vivamus eu urna eget velit cursus viverra quis vestibulum sem. Aliquam tincidunt eget purus in interdum. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus.</p>
- -

Ara aplica el següent CSS al teu HTML (fent servir un element {{htmlelement("style")}} o un {{htmlelement("link")}} per a separar el fitxer .css  — tu tries):

- -
body {
-  width: 90%;
-  max-width: 900px;
-  margin: 0 auto;
-  font: .9em/1.2 Arial, Helvetica, sans-serif
-}
-
-.box {
-  width: 150px;
-  height: 100px;
-  border-radius: 5px;
-  background-color: rgb(207,232,220);
-  padding: 1em;
-}
- -

Si deses y recarregues la pàgina, veuràs quelcom semblant a allò que esperaries: la caixa es troba per sobre del text, en un flux normal. Per a flotar el text al voltant, afegeix les propietats {{cssxref("float")}} i {{cssxref("margin-right")}} a la regla .box:

- -
.box {
-  float: left;
-  margin-right: 15px;
-  width: 150px;
-  height: 100px;
-  border-radius: 5px;
-  background-color: rgb(207,232,220);
-  padding: 1em;
-}
- -

Ara, si deses i recarregues, podràs veure alguna cosa semblant a això:

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_1', '100%', 500) }}

- -

Analitzem ara com funciona el float — l'element amb el float aplicat (l'element {{htmlelement("div")}} en aquest cas) és extret del flux normal del document i està enganxat al costat esquerre del seu element contenidor pare ({{htmlelement("body")}}, en aquest cas). Qualsevol contingut que estigui per sota de l'element flotat en el flux normal, ara l'envoltarà, omplint l'espai a la dreta fins a la part superior de l'element flotant. Allà s'aturarà.

- -

Flotar el contingut a la dreta té exactament el mateix efecte, però a la inversa — l'element flotat s'enganxarà a la dreta, i el contingut l'envoltarà per l'esquerra. Prova de canviar el valor de la propietat float a right i substitueix {{cssxref("margin-right")}} per {{cssxref("margin-left")}} al darrer conjunt de regles per veure el resultat.

- -

Tot i que podem afegir un marge a l'element flotant per alunyar el text, no podem afegir un marge al text per allunyar-lo del flotant. Això es deu al fet que un element flotant s'extreu del flux normal i les caixes dels següents elements segueixen per darrera del flotador. Pots comprovar-ho fent alguns canvis a l'exemple.

- -

Afegeix una clase special al primer paràgraf de text, el que succeeix immediatament a la caixa flotant, i després afegeix al teu CSS les següents regles. Això li donarà al paràgraf següent un color de fons.

- -
.special {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  color: #fff;
-}
-
- -

Per tal que l'efecte sigui més fàcil de veure, canvia el margin-right del teu element flotant a margin, per obtener espai al voltant de l'element flotant. Veuràs que el fons del paràgraf passa just per sota de la caixa flotant, com en l'exemple inferior.

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_2', '100%', 500) }}

- -

Els quadres de línia del següent element s'han escurçat perquè el text discorri al voltant del flotador, però com que el flotador s'ha eliminat del flux normal, el quadre al voltant del paràgraf encara manté l'ample complet.

- -

Netejant floats

- -

Hem vist que el flotador s'elimina del flux normal i que els altres elements es mostraran al seu costat. Per tant, si volem evitar que un element a continuació es mogui cap amunt, hem de netejar el float. Això s'aconsegueix amb la propietat {{cssxref ("clear")}}.

- -

En l'HTML de l'exemple anterior, afegeix una classe cleared al segon paràgraf sota de l'element flotant. Després, afegeix això al teu CSS:

- -
.cleared {
-  clear: left;
-}
-
- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_3', '100%', 600) }}

- -

Hauries de veure que el següent paràgraf neteja l'element flotant i ja no apareix al seu costat. La propietat clear accepta els següents valors:

- - - -

Netejar la caixa contenidora d'un float

- -

Ara ja saps com netejar un element que es troba a continuació d'un element flotant, però observa el que succeeix si tens un flotant alt i un paràgraf curt, amb una caixa convenidora que envolta ambdós elements. Modifica el teu document per tal que el primer paràgraf i la caixa flotant es trobin dins d'un {{htmlelement("div")}} amb una classe wrapper.

- -
<div class="wrapper">
-  <div class="box">Caixa flotant</div>
-
-  <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate.</p>
-</div>
-
- -

Al teu CSS, afegeix la següent regla per a la teva classe .wrapper i després recarrega la pàgina:

- -
.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  color: #fff;
-}
- -

A més, elimina la classe .cleared anterior:

- -
.cleared {
-    clear: left;
-}
- -

Veuràs que, como en l'exemple on hem posat un color de fons al paràgraf, el color de fons passa per darrere de l'element flotant.

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_4', '100%', 600) }}

- -

Un cop més, això és així perquè el flotador s'ha extret del flux normal. Netejar el següent elemento no ajuda a resoldre aquest problema de neteja de la caixa, on volem que la part inferior de la caixa envolti l'element flotant i que envolti el contingut fins i tot si el coningut és més curt. Hi ha tres maneres posssibles de resoldre això, dues que funcionen en tots els navegadors, però que tenen una mica de truc, i una tercera, nova manera de resoldre aquesta situació correctament.

- -

El hack clearfix

- -

La forma com aquesta situació s'ha tractat tradicionalment és utilitzant un truc conegut com el "truc clearfix". Això implica inserir algun contingut generat després de la caixa que conté el contingut flotant i envolvent, i configurar-lo per netejar ambdós.

- -

Afefeix el següent CSS a l'exemple:

- -
.wrapper::after {
-  content: "";
-  clear: both;
-  display: block;
-}
- -

Ara recarrega la pàgina i la caixa hauria de netejar-se. Això és bàsicament el mateix que si haguessis afegit un element HTML com un <div> a sota dels elements i li haguessis afegit la propietat clear: both.

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_5', '100%', 600) }}

- -

Fent servir overflow

- -

Un mètode alternatiu és establir la propietat {{cssxref("overflow")}} de l'element contenidor amb un valor diferent de visible.

- -

Elimina el CSS clearfix que has afegit en l'anterior secció i, en el seu lloc, afegeix overflow: auto a les regles de la caixa contenidora. Altre cop, la caixa hauria de netejar-se.

- -
.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  color: #fff;
-  overflow: auto;
-}
- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_6', '100%', 600) }}

- -

Aquest exemple funciona creant el que s'anomena un block formatting context (BFC) o context de format de bloc. És com un petit disseny dins de la nostra pàgina (dins la qual tot està contingut, per tant, el nostre element flotant està contingut dins del BFC i el fons es troba darrere d'ambdós elements. Això generalment funcionarà. Això no obstant, en certs casos, és possible que et trobis amb barres de desplaçament no desitjades o ombres retallades com a conseqüències no desitjades de l'ús del desbordament..

- -

display: flow-root

- -

La manera moderna de resoldre aquest problema és fer servir el valor flow-root de la propietat display. Això existeix només per a crear un BFC sense fer servir trucs; no hi haurà conseqüències no desitjades quan el facis servir. Elimina overflow: auto de la regla .wrapper i afegeix display: flow-root. Assumint que el teu navegador sigui compatible, la caixa es netejarà.

- -
.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  color: #fff;
-  display: flow-root;
-}
- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_7', '100%', 600) }}

- -

Resum

- -

Ara ja saps tot el que has de saber sobre els flotadors en el desenvolupament web modern. Consulta l'article sobre els mètodes de disseny antiquats per obtenir informació de com es feien servir, cosa que pot ser-te útil si has de treballar en projectes antics.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Grids", "Learn/CSS/CSS_layout/Positioning", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

En aquest mòdul

- - diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/flux_normal/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/flux_normal/index.html deleted file mode 100644 index ac44f6a95a..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/flux_normal/index.html +++ /dev/null @@ -1,95 +0,0 @@ ---- -title: Flux normal -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Flux_normal -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Normal_Flow ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Introduction", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

Aquest article explica el flux normal o la manera com es disposen els elements de la pàgina web si tu no en canvies la disposició.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Entendre la manera com els navegadors disposen per defecte els elements en les pàgines web abans que l'usuari comenci a fer-hi canvis.
- -

Com es detalla en l’últim article d’introducció al disseny de pàgines web, els elements d’una pàgina web es distribueixen segons el flux normal si no s'hi aplica CSS que en canviï el comportament. Com ja hem començat a veure, pots canviar la manera com es comporten els elements, bé ajustant-ne la posició dins d’aquest flux normal, o bé suprimint-los-en del tot. Un document sòlid i ben estructurat que sigui llegible en el sentit del flux normal és la millor manera de començar qualsevol pàgina web. Garanteix que el contingut serà llegible, fins i tot si l’usuari fa servir un navegador molt limitat o un dispositiu com un lector de pantalla, que llegeix el contingut de la pàgina. A més, com que el flux normal està dissenyat per a fer llegible un document, començar d'aquesta manera significa que treballes amb el document en lloc de lluitar-hi en contra perquè hi fas canvis d’ordre.

- -

Abans d’aprofundir més en diferents mètodes de disseny, val la pena revisar algunes de les qüestions que has estudiat en mòduls anteriors pel que fa al flux normal dels documents.

- -

Com es disposen per defecte els elements?

- -

Primer de tot s'agafa el contingut dels elements de les caixes, i a continuació s’hi afegeixen l'àrea de farciment, les vores i els marges al voltant. Es tracta del model de caixes, que ja coneixem.

- -

De manera predeterminada, el contingut d'un element de nivell de bloc és del 100% de l'amplada de l’element pare, i l‘alçada està determinada pel contingut. Els elements de línia tenen l’amplada i l’alçada determinades pel contingut. En els elements de línia no pots establir l’amplada i l’alçada, senzillament s’inclouen dins del contingut d’elements de nivell de bloc. Si vols controlar la mida d'un element de línia d'aquesta manera, has de configurar-lo perquè es comporti com un element de nivell de bloc amb display: block; (o fins i tot, display: inline-block;, que barreja característiques de tots dos).

- -

Això pel que fa a elements individuals; però què passa amb la manera com interactuen els elements entre ells? El flux normal del disseny d’una pàgina web (que s’esmenta en l’article d’introducció al disseny de pàgines web) és el sistema pel qual els elements s’ubiquen dins de la finestra gràfica del navegador. Per defecte, els elements de nivell de bloc estan configurats en la direcció del flux dels blocs, en funció del mode d'escriptura de l’element pare (inicialment: en horitzontal): cada element de bloc apareix en una línia nova per sota de l’anterior i estan separats per qualsevol marge que s’hi hagi establert. Per tant, en català, o en qualsevol altre sistema d'escriptura horitzontal i de dalt a baix, els elements de nivell de bloc es disposen verticalment.

- -

Els elements de línia es comporten de manera diferent: no es disposen en línies noves; en lloc d’això, es disposen sobre la mateixa línia que l’anterior i que qualsevol contingut textual contigu (o que el delimiti), mentre hi hagi espai dins de l’amplada de l’element pare de nivell de bloc. Quan ja no hi ha espai, el text o els elements que desborden passen a una línia nova.

- -

Si dos elements adjacents tenen configurat un marge i els marges dels dos es toquen, predomina el que és més gran, i el més petit desapareix; es diu que els marges col·lapsen, i això també ho coneixem.

- -

Vegem un exemple senzill que il·lustra tot això:

- -
-
<h1>Flux bàsic d’un document</h1>
-
-<p>Sóc un element de nivell de bloc bàsic. Els meus elements de nivell de bloc adjacents es distribueixen en línies noves per sota meu.</p>
-
-<p>Per defecte ocupem el 100% de l'amplada de l'element pare i som tan alts com el contingut dels nostres elements fill. L‘amplada i l’alçada total són el nostre contingut + l’àrea de farciment + l’amplada/alçada de la vora.</p>
-
-<p>Tenim marges que ens separen. Però pel col·lapse dels marges, ens separa només l'amplada d'un dels dos marges, però no l’amplada dels dos.</p>
-
-<p>Els elements de línia <span> com aquest </span> i <span> aquest </span> es disposen sobre la mateixa línia que els altres i que els nodes de text adjacents, si hi ha espai en la mateixa línia. Quan els elements de línia desborden, <span>continuen per la línia següent, si és possible (com el que conté aquest text)</span>; o si no és possible, passen a una línia nova, com és el cas d’aquesta imatge: <img src="https://mdn.mozillademos.org/files/13360/long.jpg"></p>
- -
body {
-  width: 500px;
-  margin: 0 auto;
-}
-
-p {
-  background: rgba(255,84,104,0.3);
-  border: 2px solid rgb(255,84,104);
-  padding: 10px;
-  margin: 10px;
-}
-
-span {
-  background: white;
-  border: 1px solid black;
-}
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Normal_Flow', '100%', 500) }}

- -

Resum

- -

Ara que saps com funciona el flux normal del disseny de pàgina i quines són les opcions que el navegador estableix per defecte, avança i descobreix com pots canviar aquesta visualització per defecte i crear la composició de pàgina que necessita el teu disseny de pàgina web.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Introduction", "Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

En aquest mòdul

- - diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/graelles/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/graelles/index.html deleted file mode 100644 index af97c6f989..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/graelles/index.html +++ /dev/null @@ -1,699 +0,0 @@ ---- -title: Graelles (Grids) -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Graelles -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - CSS Grids - - CodingScripting - - Grids - - Guide - - Layout - - Learn - - Tutorial - - grid design - - grid framework - - grid system -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Grids ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout/Assessment", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

Les graelles són una eina de disseny de pàgines web consolidada i molts dissenys de pàgines web moderns basen els seus dissenys de pàgina web en una graella regular. En aquest article analitzarem el disseny de pàgines web basats en graella i com es pot utilitzar CSS per a crear graelles, tant amb les eines presents com amb les noves tecnologies que comencen a estar disponibles en els navegadors.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS i Aplicar estil a les caixes.)
Objectiu:Entendre els conceptes fonamentals que hi ha darrere dels sistemes de disseny de pàgines web amb graella i la manera com implementar un disseny de pàgina web basat en graella.
- -

Què és el disseny de pàgines web basat en graella?

- -

Una graella és senzillament una col·lecció de línies horitzontals i verticals que creen un patró que ens serveix per a alinear els elements del disseny d’una pàgina web. Ens ajuden a crear dissenys en què els elements no es mouen ni canvien d'amplada a mesura que naveguem de pàgina en pàgina, i proporcionen més coherència als nostres llocs web.

- -

Normalment, una graella té columnes (columns), files (rows) i espais entre cada fila i columna, que anomenem comunament canals (gutters).

- -

- -

Crear la teva graella en CSS

- -

Després d'haver decidit la graella que necessita el vostre disseny, podeu utilitzar el disseny de graella (o grid) de CSS per crear aquesta quadrícula a CSS i col·locar-hi elements. Primer veurem les característiques bàsiques del disseny de quadrícula i després explorarem com crear un sistema de quadrícula simple per al vostre projecte.

- -

Com a punt de partida, descarregueu i obriu el fitxer del punt de partida a l’editor de text i al navegador (també el podeu veure en directe aquí). Veureu un exemple amb un contenidor que conté alguns elements secundaris. Per defecte, es mostren en un flux normal, de manera que els quadres es mostren un sota l’altre. Treballarem amb aquest fitxer durant la primera part d’aquesta lliçó, fent canvis per veure com es comporta la quadrícula.

- -

Per definir una graella utilitzem el valor grid de la propietat display. Com passa amb Flexbox, això activa el disseny de graella i tots els fills directes del contenidor es converteixen en elements de la quadrícula. Afegiu això al CSS del vostre fitxer:

- -
.container {
-    display: grid;
-}
- -

A diferència de flexbox, els articles no tindran cap aspecte immediatament diferent. Declarar display: grid  us dona una quadrícula d'una columna, de manera que els vostres articles continuaran mostrant-se un per sota de l'altre tal com ho fan en el flux normal.

- -

Per veure alguna cosa que sembli més una graella, haurem d’afegir algunes columnes a la quadrícula. Afegim aquí tres columnes de 200 píxels. Podeu utilitzar qualsevol unitat de longitud o percentatges per crear aquestes pistes de columna.

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 200px 200px 200px;
-}
- -

Afegiu la segona declaració a la vostra regla CSS i, a continuació, torneu a carregar la pàgina i hauríeu de veure que els elements s'han reordenat un a cada cel·la de la quadrícula creada.

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_1', '100%', 400) }}

- -

Graelles flexibles amb la unitat fr

- -

A més de crear quadrícules amb longituds i percentatges, podem utilitzar la unitat fr per dimensionar de manera flexible les files i les columnes de la quadrícula. Aquesta unitat representa una fracció de l'espai disponible al contenidor de la quadrícula.

- -

Canvieu el llistat de pistes a la següent definició, creant tres pistes d'1fr.

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-}
- -

Ara hauríeu de veure que teniu pistes flexibles. La unitat fr distribueix espai proporcionalment, per tant, podeu donar diferents valors positius a les vostres pistes, per exemple, si canvieu la definició així:

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
-}
- -

La primera pista ara té 2fr de l’espai disponible i les altres dues pistes 1fr, fent que la primera pista sigui més gran. Podeu barrejar unitats de fr i pistes de longitud fixa; en aquest cas, l’espai necessari per a les pistes fixes s’elimina abans de distribuir l’espai a les altres pistes.

- -

-

- -
- - -

{{ EmbedLiveSample('Grid_2', '100%', 400) }}

- -
-

Nota: La unitat fr distribueix l'espai disponible, no tot l'espai. Per tant, si una de les vostres pistes té alguna cosa gran al seu interior, hi haurà menys espai lliure per compartir.

-
- -

Espais entre pistes

- -

Per crear espais entre pistes, fem servir les propietats {{cssxref ("grid-column-gap")}} per a espais entre columnes, {{cssxref ("grid-row-gap")}} per a espais entre files i {{ cssxref ("grid-gap")}} per establir tots dos alhora.

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
-    grid-gap: 20px;
-}
- -

Aquests buits poden especificar-se en qualsevol unitat de longitud o percentatge, però no en unitats fr.

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_3', '100%', 400) }}

- -
-

Nota: Les propietats *gap solien portar el prefix grid-, però això s'ha canviat a l'especificació, ja que la intenció és fer-les útils en diversos mètodes de disseny. Les versions prefixades es mantindran com a àlies, de manera que es podran utilitzar amb seguretat durant algun temps. Per estar segur, podeu duplicar i afegir les dues propietats per fer el vostre codi més a prova de bales.

-
- -
.container {
-  display: grid;
-  grid-template-columns: 2fr 1fr 1fr;
-  grid-gap: 20px;
-  gap: 20px;
-}
- -

Repetició de llistes de pistes

- -

Podeu repetir tot o una secció de la vostra llista de pistes mitjançant la notació de repetició. Canvieu la llista de pistes pel següent:

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
-    grid-gap: 20px;
-}
- -

Ara tindreu 3 pistes d’1fr igual que abans. El primer valor que es passa a la funció de repetició és el nombre de vegades que voleu que es repeteixi el llistat, mentre que el segon valor és un llistat de pistes, que consisteix d’una o més pistes que vulgueu repetir.

- -

La quadrícula implícita i explícita

- -

Fins ara, només hem especificat pistes de columnes i, tot i això, s’estan creant files per contenir el nostre contingut. Aquest és un exemple de la quadrícula explícita contra la quadrícula implícita. La quadrícula explícita és la que creeu utilitzant grid-template-columns o grid-template-rows. La quadrícula implícita es crea quan el contingut es col·loca fora d’aquesta, com ara a les nostres files. Les quadrícules explícites i implícites són anàlogues als eixos flexbox principal i transversal.

- -

Per defecte, les pistes creades a la quadrícula implícita tenen una mida auto, cosa que en general vol dir que són prou grans per adaptar-se al seu contingut. Si voleu donar una mida implícita a les pistes de quadrícula, podeu utilitzar les propietats {{cssxref ("grid-auto-rows")}} i {{cssxref ("grid-auto-columns")}}. Si afegiu grid-auto-rows amb un valor de 100px al vostre CSS, veureu que aquestes files creades ara tenen una alçada de 100 píxels.

- -
- - -
.container {
-  display: grid;
-  grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
-  grid-auto-rows: 100px;
-  grid-gap: 20px;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_4', '100%', 400) }}

- -

La funció minmax()

- -

Les nostres pistes de 100 píxels d’alçada no seran molt útils si afegim contingut a les pistes de més de 100 píxels, ja que aquest cas provocaria un desbordament. Podria ser millor tenir pistes de com a mínim 100 píxels d’alçada i que es puguin expandir si hi entra més contingut. Un fet bastant bàsic sobre el web és que mai no se sap realment la mida que tindrà alguna cosa; contingut addicional o mides de lletra més grans poden causar problemes amb els dissenys que intenten ser perfectes en píxels en totes les dimensions.

- -

La funció {{cssxref ("minmax")}} ens permet establir una mida mínima i màxima per a una pista, per exemple, minmax(100 px, auto). La mida mínima és de 100 píxels, però la màxima és automàtica, i s’ampliarà per adaptar-se al contingut. Proveu de canviar grid-auto-rows per utilitzar un valor min-max:

- -
.container {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: repeat(3, 1fr);
-    grid-auto-rows: minmax(100px, auto);
-    grid-gap: 20px;
-}
- -

Si afegiu contingut addicional, veureu que la pista s'expandeix per permetre que encaixi. Tingueu en compte que l'expansió es produeix al llarg de la fila.

- -

Tantes columnes com encaixin

- -

Podem combinar algunes de les coses que hem après sobre el llistat de pistes, la notació de repetició i {{cssxref ("minmax")}} per crear un patró útil. De vegades, és útil poder demanar a la quadrícula que creï tantes columnes com càpiguen al contenidor. Ho fem establint el valor de grid-template-columns mitjançant la notació {{cssxref ("repeat")}}}), però en lloc de passar un número, introduïu la paraula clau auto-fill. Per al segon paràmetre de la funció utilitzem minmax(), amb un valor mínim igual a la mida mínima de la pista que ens agradaria tenir i un màxim de 1fr.

- -

Proveu-ho ara al vostre fitxer amb el CSS següent:

- -
- - -
.container {
-  display: grid;
-  grid-template-columns: repeat(auto-fill, minmax(200px, 1fr));
-  grid-auto-rows: minmax(100px, auto);
-  grid-gap: 20px;
-}
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_5', '100%', 400) }}

- -

Això funciona perquè Grid crea tantes columnes de 200 píxels com càpiguen al contenidor i, a continuació, comparteix l’espai que sobri entre totes les columnes: el màxim és 1fr que, com ja sabem, distribueix l’espai de manera uniforme entre les pistes.

- -

Ubicació basada en línies

- -

Ara passem de crear una graella a col·locar coses a la quadrícula. La nostra quadrícula sempre té línies, que comencen per 1 i es relacionen amb el mode d’escriptura del document. Per tant, en anglès, la línia de columna 1 es troba a la part esquerra de la quadrícula i la línia de fila 1 a la part superior. En àrab, la línia 1 de la columna estaria a la dreta, ja que l'àrab s'escriu de dreta a esquerra.

- -

Podem situar les coses segons aquestes línies especificant la línia inicial i final. Ho fem utilitzant les propietats següents:

- - - -

Totes aquestes propietats poden tenir un número de línia com a valor. També podeu utilitzar les propietats abreujades:

- -

    {{cssxref ("grid-column")}}
-     {{cssxref ("grid-row")}}

- -

Aquests us permeten especificar les línies inicial i final alhora, separades per un /, un caràcter de barra inclinada cap endavant.

- -

Descarregueu aquest fitxer com a punt de partida o vegeu-lo en directe aquí. Ja té una quadrícula definida i article senzill. Podeu veure que la col·locació automàtica col·loca elements un a cada cel·la de la quadrícula que hem creat.

- -

En lloc d'això, col·locarem tots els elements del nostre lloc a la quadrícula, mitjançant les línies de la quadrícula. Afegiu les regles següents a la part inferior del vostre CSS:

- -
header {
-  grid-column: 1 / 3;
-  grid-row: 1;
-}
-
-article {
-  grid-column: 2;
-  grid-row: 2;
-}
-
-aside {
-  grid-column: 1;
-  grid-row: 2;
-}
-
-footer {
-  grid-column: 1 / 3;
-  grid-row: 3;
-}
- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_6', '100%', 400) }}

- -
-

Nota: també podeu utilitzar el valor -1 per referir-vos a la columna o la línia final i comptar cap a l'interior des del final mitjançant valors negatius. Tanmateix, això només funciona per a la quadrícula explícita. El valor -1 no es referirà a la línia final de la quadrícula implícita.

-
- -

Posicionament amb grid-template-areas

- -

Una forma alternativa de col·locar elements a la quadrícula és fer servir la propietat {{cssxref ("grid-template-areas")}} i donar un nom als diversos elements del vostre disseny.

- -

Traieu el posicionament basat en línies de l'últim exemple (o torneu a descarregar el fitxer per tenir un punt de partida nou) i afegiu el CSS següent.

- -
.container {
-  display: grid;
-  grid-template-areas:
-      "header header"
-      "sidebar content"
-      "footer footer";
-  grid-template-columns: 1fr 3fr;
-  grid-gap: 20px;
-}
-
-header {
-  grid-area: header;
-}
-
-article {
-  grid-area: content;
-}
-
-aside {
-  grid-area: sidebar;
-}
-
-footer {
-  grid-area: footer;
-}
- -

Torneu a carregar la pàgina i veureu que els vostres articles s'han col·locat igual que abans, sense que hàgim d'utilitzar cap número de línia!

- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_7', '100%', 400) }}

- -

Les regles per a les grid-template-areas són les següents:

- - - -

Podeu jugar amb el nostre disseny canviant el peu de pàgina per situar-se només a sota del contingut i la barra lateral, per exemple, per abastar fins a baix de tot. Aquesta és una manera molt agradable de descriure un disseny, ja que és obvi a partir del CSS exactament el que està passant.

- -

Un framework de graella amb CSS Grid

- -

Els "frameworks" de quadrícula tendeixen a basar-se al voltant de 12 o 16 quadrícules i, amb CSS Grid, no necessiteu cap eina de tercers que us proporcioni aquest framework: ja hi és, a l’especificació.

- -

Descarregueu el fitxer de punt de partida. Conté un contenidor amb una quadrícula de 12 columnes definida i el mateix marcatge que hem utilitzat en els dos exemples anteriors. Ara podem utilitzar la ubicació basada en línies per col·locar el nostre contingut a la quadrícula de 12 columnes.

- -
header {
-  grid-column: 1 / 13;
-  grid-row: 1;
-}
-
-article {
-  grid-column: 4 / 13;
-  grid-row: 2;
-}
-
-aside {
-  grid-column: 1 / 4;
-  grid-row: 2;
-}
-
-footer {
-  grid-column: 1 / 13;
-  grid-row: 3;
-}
- -
- -
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_8', '100%', 400) }}

- -

Si feu servir el Firefox Grid Inspector per superposar les línies de quadrícula del vostre disseny, podreu veure com funciona la nostra quadrícula de 12 columnes.

- -

-
- -

Posa a prova els teus coneixements

- -

Hem arribat al final de l'article. Recordes la informació més rellevant? Trobaràs més proves per comprovar si retens aquesta informació abans de seguir a Test your skills: Grids.

- -

Resum

- -

Després de la lectura d’aquest article, hauries de ser capaç d’entendre com funcionen els dissenys de pàgina web amb CSS Grid. Per aprofundir en l'especificació, llegeix les nostres guies sobre Disposició amb Grid, que trobaràs a continuació.

- -

Veieu també

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Flexbox", "Learn/CSS/CSS_layout/Assessment", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/index.html deleted file mode 100644 index e74e5da0b9..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,66 +0,0 @@ ---- -title: Disseny CSS -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS -tags: - - Beginner - - CSS - - Floating - - Grids - - Guide - - Landing - - Layout - - Learn - - Module - - Multiple column - - Positioning - - flexbox - - float -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

En aquest punt, ja hem examinat els fonaments de CSS, com l'estil del text, i l'estil i la manipulació de les caixes en el que estroba dins el contingut. Ara és hora de veure com col·locar les caixes al lloc correcte en relació amb la finestra de visualització, entre elles. Hem cobert els requisits previs necessaris de manera que ara podem aprofundir en el disseny CSS, provant diferents paràmetres de visualització, mètodes tradicionals de disseny que inclouen flotants i posicionament, i noves eines de disseny modernas, com flexbox.

- -

Requisits previs

- -

Abans de començar aquest mòdul, ja hauríeu de:

- -
    -
  1. Estar familiaritzats amb els principis bàsics d' HTML, tal com es descriu en el mòdul Introducció a HTML.
    2. -
  2. Sentir-vos còmodes amb els fonaments CSS, tal com s'ha tractat a la Introducció a CSS.
    3. -
  3. Entendre com fer caixes d'estil.
    4. -
- -
-

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu on no té la capacitat de crear els vostres propis fitxers, podeu provar (la majoria) d'exemples de codi, en un programa de codificació en línia com JSBin o Thimble.

-
- -

Guies

- -

Aquests articles proporcionaran instruccions sobre les eines i tècniques fonamentals de disseny, disponibles a CSS.

- -
-
Introducció al disseny CSS
-
Aquest article recapitularà algunes de les característiques de disseny de CSS que ja hem tocat en els mòduls anteriors, com els diferents valors de {{cssxref("display")}} - i introduïm alguns dels conceptes que cobrirem al llarg d'aquest mòdul.
-
Flotants
-
Originalment per a imatges flotants dins dels blocs de text, la propietat {{cssxref("float")}} s'ha convertit en una de les eines més utilitzades per crear diversos dissenys de columnes a les pàgines web. Aquest article ho explica tot.
-
Posicionament
-
El posicionament us permet treure elements del flux normal de disseny del document, i fer que es comportin de manera diferent, per exemple, asseguts un damunt de l'altre o quedant sempre al mateix lloc dins de la finestra de visualització del navegador. Aquest article explica els diferents valors de {{cssxref("position")}}, i com utilitzar-los.
-
Exemples pràctics de posicionament
-
Amb els conceptes bàsics de posicionament coberts en l'últim article, veurem, ara, com construir un parell d'exemples del món real per il·lustrar quin tipus de coses podeu fer amb el posicionament.
-
Flexbox
-
Una nova tecnologia, però amb suport, ara, bastant estès en tots els navegadors, Flexbox està començant a estar preparat per a un ús generalitzat. Flexbox proporciona eines que permeten crear ràpidament dissenys complexos i flexibles i característiques que històricament resulten difícils amb CSS. Aquest article explica tots els fonaments.
-
Graelles
-
Els sistemes de graella són una altra característica molt comuna que s'utilitza en els dissenys de CSS, que solen implementar-se mitjançant flotadors o altres característiques de disseny. Imagineu el disseny com un nombre establert de columnes (p. Ex. 4, 6 o 12) i, a continuació, ajusteu les columnes de contingut dins d'aquestes columnes imaginàries. En aquest article explorarem la idea bàsica sobre la creació d'un sistema de graella, mireu l'ús d'un sistema de graella confeccionat per un marc (framework) de graella i finalitzeu l'experimentació amb les Graelles CSS - una incipient nova funció de navegador fa que l'implementació de disseny de graella a la Web sigui molt més fàcil.
-
- -

Avaluacions

- -

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra capacitat per dissenyar pàgines web amb CSS.

- -
-
Creació d'un disseny flexible multicolumna (TBD)
-
Aquesta avaluació provarà la vostra capacitat per crear un disseny estàndard de diverses columnes, amb algunes característiques interessants.
-
Creació d'un widget de control fix (TBD)
-
Aquesta avaluació desafia la vostra comprensió del posicionament, demanant-vos que creeu un widget de control de posició fix que permeti a l'usuari accedir als controls d'una aplicació web independentment d'on es desplaci.
-
diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/introduccio_disseny_css/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/introduccio_disseny_css/index.html deleted file mode 100644 index 88a924dc00..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/introduccio_disseny_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,700 +0,0 @@ ---- -title: Introducció al disseny CSS -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Introduccio_disseny_CSS -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - Floats - - Grids - - Introduction - - Layout - - Learn - - Positioning - - Tables - - flexbox - - flow -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Introduction ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

Aquest article recapitula algunes de les característiques de disseny CSS que ja hem tocat en els mòduls anteriors, com els diferents valors de {{cssxref ("display")}}, i introdueix alguns dels conceptes que exposem al llarg d'aquest mòdul.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS).
Objectiu:Adquirir una visió general de les tècniques de disseny de pàgines web amb CSS. Cada tècnica es pot aprendre amb més detall en tutorials posteriors.
- -

Les tècniques de disseny de pàgina web amb CSS ens permeten prendre els elements que hi ha en una pàgina web i controlar on estan posicionats en relació amb la seva posició predeterminada en el flux de disseny normal, els altres elements del voltant, l’element pare contenidor o la finestra de visualització / finestra principal. Les tècniques de disseny de pàgines que exposem amb més detall en aquest mòdul són:

- - - -

Cada tècnica té els seus usos, avantatges i inconvenients, i cap tècnica s'ha dissenyat per utilitzar-se aïllada. Entenent per a què s’ha dissenyat cada mètode estaràs en una bona posició per entendre quina és la millor disposició per a cada tasca.

- -

Flux normal

- -

El flux normal és la manera com el navegador estableix les pàgines HTML de manera predeterminada quan no es fa res per controlar el disseny de pàgina. Vegem-ne un exemple HTML ràpid:

- -
<p>I love my cat.</p>
-
-<ul>
-  <li>Buy cat food</li>
-  <li>Exercise</li>
-  <li>Cheer up friend</li>
-</ul>
-
-<p>The end!</p>
- -

Per defecte, el navegador mostra aquest codi de la manera següent:

- -

{{ EmbedLiveSample('Normal_flow', '100%', 200) }}

- -

Tingues en compte que aquí l'HTML es mostra en l'ordre exacte en què apareix en el codi d’origen, amb elements apilats l’un sobre l’altre: el primer paràgraf, seguit de la llista no ordenada, seguit del segon paràgraf.

- -

Per a molts dels elements de la pàgina el flux normal crea exactament la disposició que cal, però per dissenys més complexos et farà falta alterar aquest comportament per defecte fent ús d'alguna de les eines disponibles en CSS. Començar amb un document HTML ben estructurat és molt important, donat que així pots treballar amb com les coses es disposen per defecte, en comptes de barallar-t'hi.

- -

Les tècniques de disseny tendeixen a substituir aquest comportament predeterminat, utilitzant les tècniques següents:

- - - -

La propietat display

- -

Els mètodes principals per aconseguir un disseny de pàgina amb CSS són tots els valors de la propietat display (visualització). Aquesta propietat ens permet canviar la manera per defecte com es mostren les coses. Tot el que hi ha al flux normal té un valor de display, que s'utilitza com la forma per defecte en què es comporten els elements que hi estan configurats. Per exemple, el fet que els paràgrafs en català es mostrin un per sota de l’altre es deu al fet que s’estilen amb display: block. Si creeu un enllaç al voltant d'un text dins d'un paràgraf, aquest enllaç romandrà en línia amb la resta del text i no es dividirà en cap línia nova. Això es deu al fet que l'element {{htmlelement("a")}} és display: inline per defecte.

- -

Pots canviar aquest comportament de visualització per defecte. Per exemple, l'element {{htmlelement("li")}} és display: block per defecte, és a dir, que els elements de la llista es mostren l'un a sota de l'altre al nostre document en català. Si canviem el valor de display a inline, ara es mostraran un al costat de l’altre, com ho farien les paraules en una frase. El fet que puguis canviar el valor de display de qualsevol element significa que pots triar elements HTML pel seu significat semàntic, sense preocupar-te de com quedaran. La seva aparença és una cosa que es pot canviar.

- -

A més de poder canviar la presentació predeterminada, canviant un element de block a inline i viceversa, hi ha alguns mètodes de disseny més grans que comencen com amb un valor de display. Tanmateix, quan els feu servir, generalment haureu d'invocar propietats addicionals. Els dos valors més importants per als nostres propòsits a l’hora de parlar del disseny són display: flex i display: grid.

- -

Caixes flexibles (Flexbox)

- -

Flexbox és el nom breu del mòdul de disseny de caixa flexible, dissenyat per facilitar-nos la distribució de les coses en una dimensió, sigui com a fila o com a columna. Per utilitzar flexbox, apliqueu display: flex a l'element pare dels elements que vulgueu disposar; tots els seus fills directes es converteixen en ítems flexibles. Ho podem veure en un exemple senzill.

- -

L'etiquetatge HTML següent ens proporciona un element contenidor, amb una classe wrapper, dins del qual hi ha tres elements {{htmlelement("div")}}. Per defecte, es mostrarien com a elements de bloc, un a sota de l’altre, al nostre document.

- -

Tanmateix, si afegim display: flex al pare, els tres elements ara es disposen en columnes. Això es deu al fet que es converteixen en ítems flexibles (flex items) i es veuen afectats per alguns valors inicials que flexbox estableix al contenidor flex. Es mostren en una fila, perquè el valor inicial de {{cssxref("flex-direction")}} establert al seu pare és row. Tots semblen estirar-se fins a l’alçada de l’element més alt, perquè el valor inicial de la propietat {{cssxref("align-items")}} establert al seu pare és stretch. Això significa que els ítems s’estenen fins a l’alçada del contenidor flex, que en aquest cas està definida per l’element més alt. Tots els articles s’alineen a l’inici del contenidor, deixant qualsevol espai addicional al final de la fila.

- -
- - -
.wrapper {
-  display: flex;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-  <div class="box1">One</div>
-  <div class="box2">Two</div>
-  <div class="box3">Three</div>
-</div>
-
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Flex_1', '300', '200') }}

- -

A més de les propietats anteriors que es poden aplicar al contenidor flex, hi ha propietats que es poden aplicar als ítems flex. Aquestes propietats, entre altres coses, poden canviar la manera com es “flexionen” els ítems, cosa que els permet expandir-se i contraure’s per adaptar-se a l’espai disponible.

- -

Com a exemple senzill d'això, podem afegir la propietat {{cssxref ("flex")}} a tots els nostres elements fill, amb un valor d'1. Això farà que tots els ítems creixin i omplin el contenidor, en comptes de deixar espai al final. Si hi ha més espai, els elements s’ampliaran; si hi ha menys espai es tornaran més estrets. A més, si afegiu un altre element al marcatge, tots els elements es faran més petits per fer-hi espai; ajustaran la seva mida per ocupar la mateixa quantitat d’espai, sigui quin sigui.

- -
- - -
.wrapper {
-    display: flex;
-}
-
-.wrapper > div {
-    flex: 1;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-    <div class="box1">One</div>
-    <div class="box2">Two</div>
-    <div class="box3">Three</div>
-</div>
-
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Flex_2', '300', '200') }}

- -
-

Nota: Aquesta ha estat una molt breu introducció al que és possible amb Flexbox. Per obtenir més informació, consulteu el nostre article de Flexbox.

-
- -

Disposició en graella (Grid)

- -

Mentre que Flexbox està dissenyat per al disseny unidimensional, el disseny de quadrícula està pensat per a dues dimensions: alinear les coses en files i columnes.

- -

Una vegada més, podeu activar el disseny de quadrícula amb un valor específic de display - display: grid. L'exemple següent utilitza un marcatge similar a l'exemple de flex, amb un contenidor i alguns elements fills. A més d’utilitzar display: grid, també definim files i columnes al pare mitjançant les propietats {{cssxref("grid-template-rows")}} i {{cssxref("grid-template-columns")}}, respectivament. Hem definit tres columnes cadascuna d'1fr i dues files de 100px. No necessito posar cap regla sobre els elements infantils; es col·loquen automàticament a les cel·les que ha creat la nostra graella.

- -
- - -
.wrapper {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-    grid-template-rows: 100px 100px;
-    grid-gap: 10px;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-    <div class="box1">One</div>
-    <div class="box2">Two</div>
-    <div class="box3">Three</div>
-    <div class="box4">Four</div>
-    <div class="box5">Five</div>
-    <div class="box6">Six</div>
-</div>
-
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_1', '300', '330') }}

- -

Un cop tingueu una graella, podeu col·locar-hi explícitament els elements, en lloc de confiar en el comportament de la ubicació automàtica que acabem de veure. Al segon exemple que teniu a continuació hem definit la mateixa graella, però aquesta vegada amb tres elements fills. Hem definit la línia inicial i final de cada element mitjançant les propietats {{cssxref("grid-column")}} i {{cssxref("grid-row")}}. Això fa que els elements abastin diverses pistes.

- -
- - -
.wrapper {
-    display: grid;
-    grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-    grid-template-rows: 100px 100px;
-    grid-gap: 10px;
-}
-
-.box1 {
-    grid-column: 2 / 4;
-    grid-row: 1;
-}
-
-.box2 {
-    grid-column: 1;
-    grid-row: 1 / 3;
-}
-
-.box3 {
-    grid-row: 2;
-    grid-column: 3;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-    <div class="box1">One</div>
-    <div class="box2">Two</div>
-    <div class="box3">Three</div>
-</div>
-
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Grid_2', '300', '330') }}

- -
-

Nota: Aquests dos exemples són només una petita part de la potència del disseny de graella; per obtenir més informació, consulteu el nostre article sobre Graelles (Grids).

-
- -

La resta d'aquesta guia cobreix altres mètodes de disseny, que són menys importants per a les principals estructures de disseny de la pàgina, però que poden ajudar-vos a realitzar tasques específiques. En comprendre la naturalesa de cada tasca de disseny, aviat trobareu que, quan mireu un component concret del vostre disseny, el tipus de disseny més adequat sovint serà clar.

- -

Elements flotants (Floats)

- -

Flotar un element canvia el comportament d’aquest element i dels elements de nivell de bloc que el segueixen en un flux normal. L'element es mou cap a l'esquerra o cap a la dreta i s'elimina del flux normal i el contingut circumdant flota al voltant de l'element flotat.

- -

La propietat {{cssxref("float")}} té quatre valors possibles:

- - - -

A l'exemple següent, flotem un <div> a l'esquerra i li donem un {{cssxref("margin")}}} per la dreta per apartar el text de l'element. Això ens dona l’efecte del text rodejant aquesta caixa i és la major part del que heu de saber sobre els elements flotants tal com s’utilitzen en el disseny web modern.

- -
- - -
<h1>Simple float example</h1>
-
-<div class="box">Float</div>
-
-<p> Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nulla luctus aliquam dolor, eu lacinia lorem placerat vulputate. Duis felis orci, pulvinar id metus ut, rutrum luctus orci. Cras porttitor imperdiet nunc, at ultricies tellus laoreet sit amet. Sed auctor cursus massa at porta. Integer ligula ipsum, tristique sit amet orci vel, viverra egestas ligula. Curabitur vehicula tellus neque, ac ornare ex malesuada et. In vitae convallis lacus. Aliquam erat volutpat. Suspendisse ac imperdiet turpis. Aenean finibus sollicitudin eros pharetra congue. Duis ornare egestas augue ut luctus. Proin blandit quam nec lacus varius commodo et a urna. Ut id ornare felis, eget fermentum sapien.</p>
-
-
- -
-.box {
-    float: left;
-    width: 150px;
-    height: 150px;
-    margin-right: 30px;
-}
-
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Float_1', '100%', 600) }}

- -
-

Nota: Els floats s’expliquen completament a la nostra lliçó sobre les propietats float i clear. Abans de tècniques com Flexbox i Grid es feien servir floats com a mètode per crear dissenys de columnes. És possible que encara trobeu aquests mètodes al web; els tractarem a la lliçó sobre mètodes de disseny heretats.

-
- -

Tècniques de posicionament

- -

El posicionament us permet moure un element des d'on es col·locaria quan estigués en un flux normal a una altra ubicació. El posicionament no és un mètode per crear el disseny principal de la pàgina, sinó que es tracta més de gestionar i ajustar la posició d’elements específics de la pàgina.

- -

Tot i això, hi ha tècniques útils per a certs patrons de disseny que depenen de la propietat {{cssxref("position")}}. La comprensió del posicionament també ajuda a entendre el flux normal, i què significa moure un element fora del flux normal.

- -

Hi ha cinc tipus de posicionament principals, que hauries de conèixer:

- - - -

Un exemple senzill de posicionament

- -

Per familiaritzar-te amb aquestes tècniques de disseny de pàgina, el mostrem un parell d'exemples ràpids. Tots els nostres exemples tenen el mateix codi HTML, que és el següent:

- -
<h1>Positioning</h1>
-
-<p>I am a basic block level element.</p>
-<p class="positioned">I am a basic block level element.</p>
-<p>I am a basic block level element.</p>
- -

Apliquem a aquest codi HTML un estil predeterminat amb el codi CSS següent:

- -
body {
-  width: 500px;
-  margin: 0 auto;
-}
-
-p {
-  background: aqua;
-  border: 3px solid blue;
-  padding: 10px;
-  margin: 10px;
-}
-
-span {
-  background: red;
-  border: 1px solid black;
-}
- -

La sortida que dona és la següent:

- -

{{ EmbedLiveSample('Simple_positioning_example', '100%', 300) }}

- -

Posicionament Relatiu (Relative positioning)

- -

El posicionament relatiu et permet desplaçar un element de la posició que tindria per defecte en flux normal. Això vol dir que pots assolir una tasca com ara moure una icona cap avall de manera que quedi alineada amb una etiqueta de text. Per fer-ho, podríem afegir la següent regla per afegir un posicionament relatiu:

- -
.positioned {
-  position: relative;
-  background: yellow;
-  top: 30px;
-  left: 30px;
-}
- -

Aquí hem donat al nostre paràgraf del mig un valor {{cssxref("position")}} de relative; això no fa res per si mateix, de manera que també afegim les propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}}, que serveixen per a moure l'element afectat cap avall i cap a la dreta; això podria semblar el contrari del que s'esperava, però cal pensar que l'element és empès des dels costats esquerre i superior, cosa que fa que es mogui cap a la dreta i avall.

- -

Si afegeixes aquest codi, es mostra el resultat següent:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Relative_positioning_example', '100%', 300) }}

- -

Posicionament absolut (Absolute)

- -

El posicionament absolut s’utilitza per eliminar completament un element del flux normal i col·locar-lo mitjançant desplaçaments des de les vores d’un bloc contenidor.

- -

Tornant al nostre exemple original no posicionat, podríem afegir la regla CSS següent per a implementar el posicionament absolut:

- -
.positioned {
-  position: absolute;
-  background: yellow;
-  top: 30px;
-  left: 30px;
-}
- -

Aquí hem donat al nostre paràgraf del mig un valor {{cssxref("position")}} d'absolute, i les mateixes propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}}, com abans. L'addició d'aquest codi, però, dona el resultat següent:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Absolute_positioning_example', '100%', 300) }}

- -

Això és molt diferent. L'element ha quedat totalment separat de la resta del disseny de la pàgina i s’hi ha col·locat a sobre en l’extrem superior. Els altres dos paràgrafs ara es disposen junts, com si el germà posicionat no existís. Les propietats {{cssxref("top")}} i {{cssxref("left")}} tenen un efecte diferent sobre elements amb posicionament absolut que sobre elements amb posicionament relatiu. En aquest cas, s'especifica la distància a la qual l'element s’ha de situar dels costats superior i esquerre de la pàgina. És possible canviar l'element pare que es converteix en aquest contenidor i ho veurem a la lliçó sobre posicionament.

- -

Posicionament fix (fixed positioning)

- -

El posicionament fix elimina el nostre element del flux de documents de la mateixa manera que el posicionament absolut. Tanmateix, en lloc d'aplicar els desplaçaments des del contenidor, s'apliquen des de la finestra gràfica. Com que l'element es manté fix en relació amb la finestra gràfica, podem crear efectes com un menú que es manté fix a mesura que la pàgina es desplaça per sota.

- -

Per a aquest exemple, el nostre HTML inclou tres paràgrafs de text, per tal que puguem fer que la pàgina es desplaci, i un quadre al qual donarem position: fixed.

- -
<h1>Fixed positioning</h1>
-
-<div class="positioned">Fixed</div>
-
-<p>Paragraph 1.</p>
-<p>Paragraph 2.</p>
-<p>Paragraph 3.</p>
-
- -
- - -
.positioned {
-    position: fixed;
-    top: 30px;
-    left: 30px;
-}
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Fixed_1', '100%', 200) }}

- -

Posicionament enganxós (sticky positioning)

- -

El posicionament enganxós és el mètode de posicionament final que tenim a la nostra disposició. Combina el posicionament estàtic per defecte amb el posicionament fix. Quan un element té position: sticky, es desplaçarà en flux normal fins que arribi al desplaçament sobre la finestra de visualització del navegador que definit. En aquest moment es queda "enganxat" com si tingués position: fixed aplicat.

- -
- - -
.positioned {
-  position: sticky;
-  top: 30px;
-  left: 30px;
-}
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Sticky_1', '100%', 200) }}

- -
-

Nota: per aprendre més sobre posicionament, aneu a l'article sobre posicionament.

-
- -

Taules CSS

- -

Les taules HTML són perfectes per a mostrar dades tabulades, però fa molts anys, fins i tot abans que el CSS bàsic fos compatible de manera fiable entre els navegadors, els desenvolupadors web solien utilitzar taules per als dissenys de pàgines web senceres; col·locaven els encapçalaments, els peus de pàgina, les diferents columnes, etc., en files i columnes d’una taula. Això va funcionar en el moment, però presenta molts problemes: els dissenys de taules no són flexibles, l’etiquetatge és feixuc, són difícils de depurar, i són semànticament erronis (els usuaris de lectors de pantalla, per exemple, tenen problemes per navegar en dissenys de pàgina web amb taules).

- -

La forma en què es mostra una taula en una pàgina web quan utilitzeu el marcatge de taula es deu a un conjunt de propietats CSS que defineixen el disseny de la taula. Aquestes propietats es poden utilitzar per disposar elements que no són taules, un ús que de vegades es descriu com "utilitzar taules CSS".

- -

L'exemple següent mostra un d'aquests usos; L'ús de taules CSS per al disseny s'hauria de considerar un mètode heretat en aquest moment, per a aquelles situacions en què tingueu navegadors molt antics sense compatibilitat amb Flexbox o Grid.

- -

Vegem-ne un exemple. Primer, un marcatge senzill que crea un formulari HTML. Cada element d'entrada té una etiqueta i també hem inclòs un text dins d'un paràgraf. Cada parell label/input està envoltat d'un element {{htmlelement("div")}}, amb finalitats de disseny.

- -
<form>
-  <p>First of all, tell us your name and age.</p>
-  <div>
-    <label for="fname">First name:</label>
-    <input type="text" id="fname">
-  </div>
-  <div>
-    <label for="lname">Last name:</label>
-    <input type="text" id="lname">
-  </div>
-  <div>
-    <label for="age">Age:</label>
-    <input type="text" id="age">
-  </div>
-</form>
- -

Ara afegim el CSS al nostre exemple. La major part del CSS és bastant comú, excepte els usos de la propietat {{cssxref("display")}}. A l’element {{htmlelement("form")}} i als elements {{htmlelement("div")}}, {{htmlelement("label")}} i {{htmlelement("input")}} se'ls hi ha dit que es mostrin com una taula, files de la taula i cel·les de la taula, respectivament; bàsicament actuaran com un marcatge de taula HTML que alinea les etiquetes de text i les entrades de manera predeterminada. Tot el que hem de fer és afegir una mica de mida, marges, etc. perquè tot es vegi una mica més agradable, i ja haurem acabat.

- -

Observa que s’ha assignat al paràgraf de descripció (caption) la declaració display: table-caption;, que fa que aquest paràgraf actuï com un títol de taula ({{htmlelement("caption")}}), i també caption-side: bottom;, que indica que el títol es posa a la part inferior de la taula amb finalitats d'estil, encara que va abans de les entrades de la taula en l’ordre del codi d’origen. Això permet una mica de flexibilitat.

- -
html {
-  font-family: sans-serif;
-}
-
-form {
-  display: table;
-  margin: 0 auto;
-}
-
-form div {
-  display: table-row;
-}
-
-form label, form input {
-  display: table-cell;
-  margin-bottom: 10px;
-}
-
-form label {
-  width: 200px;
-  padding-right: 5%;
-  text-align: right;
-}
-
-form input {
-  width: 300px;
-}
-
-form p {
-  display: table-caption;
-  caption-side: bottom;
-  width: 300px;
-  color: #999;
-  font-style: italic;
-}
- -

Això ens dona el resultat següent:

- -

{{ EmbedLiveSample('CSS_tables', '100%', '170') }}

- -

També pots veure aquest exemple en viu en el fitxer css-tables-example.html (i també consultar-ne el codi d’origen).

- -

Disseny multicolumna

- -

El mòdul de disseny de múltiples columnes ens proporciona una manera de distribuir contingut en columnes, de manera similar a com flueix el text en un diari. Tot i que la lectura de columnes cap amunt i cap avall és menys útil en un context web, ja que no voleu obligar els usuaris a desplaçar-se cap amunt i cap avall, la disposició del contingut en columnes pot ser una tècnica útil.

- -

Per convertir un bloc en un contenidor multicolumna, utilitzem la propietat {{cssxref("column-count")}}, que indica al navegador quantes columnes voldríem tenir o bé {{cssxref("column-width" )}}, que indica al navegador que ompli el contenidor amb tantes columnes d'almenys aquesta amplada.

- -

A l'exemple següent, comencem amb un bloc d'HTML dins d'un element <div> que conté una classe de container.

- -
<div class="container">
-    <h1>Multi-column layout</h1>
-
-    <p>Paragraph 1.</p>
-    <p>Paragraph 2.</p>
-
-</div>
- -

Utilitzem una column-width (amplada de columna) de 200 píxels en aquest contenidor, cosa que provoca que el navegador creï tantes columnes de 200 píxels com càpiguen al contenidor i, a continuació, comparteixi l’espai restant entre les columnes creades.

- -
- - -
    .container {
-        column-width: 200px;
-    }
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Multicol_1', '100%', 200) }}

- -

Resum

- -

Aquest article ha proporcionat un breu resum de totes les tecnologies de disseny que has de conèixer. Continua llegint per a obtenir més informació sobre cadascuna d’aquestes tecnologies!

- -

{{NextMenu("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/posicionament/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/posicionament/index.html deleted file mode 100644 index 213293ff4e..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/posicionament/index.html +++ /dev/null @@ -1,467 +0,0 @@ ---- -title: Posicionament -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Posicionament -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Guide - - Layout - - Positioning - - absolute - - fixed - - relative -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Positioning ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout")}}
- -

El posicionament permet treure elements del flux normal de disseny del document, i fer que es comportin de manera diferent, per exemple, asseient-se un damunt de l'altre o mantenint-se sempre al mateix lloc dins de la finestra de visualització del navegador. Aquest article explica els diferents valors de {{cssxref("position")}}, i com utilitzar-los.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Conceptes bàsics d'HTML (estudi Introducció a HTML), i una idea de com funciona CSS (estudi Introducció a CSS).
Objectiu:Aprendre com funciona el posicionament CSS.
- -

Flux del document

- -

El posicionament és un tema bastant complex, per tant, abans de submergir-nos en el codi, anem a revisar i ampliar una mica de teoria de disseny per donar-nos una idea de com funciona això.

- -

En primer lloc, les caixes d'elements individuals es defineixen tenint en compte el contingut dels elements, afegint-hi qualsevol farciment, vora i marge al voltant d'ells - és a dir, aquell model de caixa nou, que vam mirar abans. Per defecte, el contingut d'un element de nivell de bloc és del 100% de l'ample de l'element pare i tan alt com el seu contingut. Els elements en línia són tan alts  i tan amples com el seu contingut. No es pot definir l'ample o alçada en elements en línia - simplement s'assenten dins del contingut dels elements de nivell de bloc. Si es vol controlar la mida d'un element en línia d'aquesta manera, s'ha d'establir perquè es comporti com un element de nivell de bloc amb display: block;.

- -

Això explica els elements individuals, però què passa amb els elements que interactuen els uns amb els altres? El flux de disseny normal (esmentat en l'article de presentació de disseny) és el sistema mitjançant el qual es col·loquen els elements dins de la finestra de visualització del navegador. De manera predeterminada, els elements de nivell de bloc es distribueixen verticalment a la finestra de visualització: cadascun d'ells apareixerà en una nova línia,per sota d l'última i se separaran per qualsevol marge que s'estableixi en ells.

- -

Els elements en línia es comporten de manera diferent - no apareixen en noves línies; en canvi, s'assenten en la mateixa línia que els altres i amb qualsevol contingut de text adjacent (o embolicat), sempre que hi hagi espai perquè ho facin dins de l'amplada de l'element a nivell de bloc pare. Si no hi ha espai, el text desbordat o els elements es desplacen cap a una nova línia.

- -

Si dos elements adjacents tenen un marge establert i els dos marges es toquen, el més gran dels dos es queda i el més petit desapareix - això es diu col.lapsació del marge, i també ho hem conegut abans.

- -

Vegem un exemple senzill que expliqui tot això:

- -
<h1>Basic document flow</h1>
-
-<p>I am a basic block level element. My adjacent block level elements sit on new lines below me.</p>
-
-<p>By default we span 100% of the width of our parent element, and we are as tall as our child content. Our total width and height is our content + padding + border width/height.</p>
-
-<p>We are separated by our margins. Because of margin collapsing, we are separated by the width of one of our margins, not both.</p>
-
-<p>inline elements <span>like this one</span> and <span>this one</span> sit on the same line as one another, and adjacent text nodes, if there is space on the same line. Overflowing inline elements will <span>wrap onto a new line if possible (like this one containing text)</span>, or just go on to a new line if not, much like this image will do: <img src="https://mdn.mozillademos.org/files/13360/long.jpg"></p>
- -
body {
-  width: 500px;
-  margin: 0 auto;
-}
-
-p {
-  background: aqua;
-  border: 3px solid blue;
-  padding: 10px;
-  margin: 10px;
-}
-
-span {
-  background: red;
-  border: 1px solid black;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Document_flow', '100%', 500) }}

- -

Revisarem aquest exemple diverses vegades al llarg d'aquest article, ja que mostrarem els efectes de les diferents opcions de posicionament disponibles per a nosaltres.

- -

Ens agradaria que seguíssiu els exercicis en el vostre ordinador, si és possible - agafeu una còpia de 0_basic-flow.html del nostre repositori de Github (codi font aquí) i utilitzeu-lo com a punt de partida.

- -

Introducció al posicionament

- -

Tota la idea del posicionament és permetre'ns anul·lar el comportament bàsic del flux de documents descrit anteriorment, per produir efectes interessants. Què passa si voleu canviar lleugerament la posició d'algunes caixes dins d'un disseny des de la seva posició de flux de disseny per defecte, per donar-li un toc lleugerament peculiar i molest? El posicionament és la vostra eina. O si voleu crear un element d'interfície d'usuari que floti a la part superior d'altres parts de la pàgina i/o sempre es trobi al mateix lloc dins de la finestra del navegador, sense importar quant es desplaça la pàgina? El posicionament fa possible aquest treball de disseny.

- -

Hi ha una sèrie de diferents tipus de posicionament que podeu implementar en elements HTML. Per fer un tipus específic de posicionament actiu en un element, utilitzem la propietat {{cssxref("position")}}.

- -

Posicionament estàtic (Static)

- -

El posicionament estàtic és el valor predeterminat que cada element obté - significa "posar l'element en la seva posició normal en el flux del disseny del document - res especial per veure aquí".

- -

Per demostrar això i preparar el vostre exemple per a futures seccions, primer afegiu una class de positioned al segon {{htmlelement("p")}} en l'HTML:

- -
<p class="positioned"> ... </p>
- -

Ara afegiu la següent regla a la part inferior del vostre CSS:

- -
.positioned {
-   position: static;
-  background: yellow;
-}
- -

Si ara deseu i actualitzeu, no veureu cap diferència en absolut, excepte el color de fons actualitzat del segon paràgraf. Està bé - com hem dit abans, el posicionament estàtic és el comportament predeterminat!

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 1_static-positioning.html (vegeu el codi font).

-
- -

Posicionament relatiu (Relative)

- -

El posicionament relatiu és el primer tipus de posició que veurem. Això és molt semblant al posicionament estàtic, tret que una vegada que l'element posicionat ha tingut el seu lloc en el flux de disseny normal, podeu modificar la seva posició final, incloent-hi la superposició d'altres elements a la pàgina. Seguiu i actualitzeu la declaració de posició del vostre codi:

- -
position: relative;
- -

Si deseu i actualitzeu en aquesta etapa, no veureu cap canvi en el resultat en absolut, així, com modifiqem la posició de l'element? Heu d'utilitzar les propietats {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} , Que explicarem en la següent secció.

- -

Introduir top, bottom, left i right

- -

{{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}}, and {{cssxref("right")}} s'utilitzen juntament amb {{cssxref("position")}} per especificar exactament a on moure l'element posicionat. Per provar-ho, afegiu les següents declaracions a la regla .positioned al vostre CSS:

- -
top: 30px;
-left: 30px;
- -
-

Nota: Els valors d'aquestes propietats pot prendre totes les unitats que s'esperaria lògicament - píxels, mm, rems,%, etc.

-
- -

Si ara deseu i actualitzeu, obtindreu un resultat com aquest:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Introducing_top_bottom_left_and_right', '100%', 500) }}

- -

Genial, eh? D'acord, aixó es probablement el que no esperaves: per què s'ha mogut a la part inferior i la dreta si s'especificat a dalt i a l'esquerra? Pot sonar Il·lògic inicialment, però aquesta és la forma en què funciona el posicionament relatiu: cal pensar en una força invisible que empeny el costat de la caixa posicionada, movent-la en la direcció oposada. Així, per exemple, si especifiqueu un top: 30px;, una força empeny la part superior de la caixa, fent que es mogui cap avall en 30px.

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 2_relative-positioning.html (vegeu el codi font).

-
- -

Posicionament absolut (Absolute)

- -

El posicionament absolut porta resultats molt diferents. Intenteu canviar la declaració de posició del vostre de la manera següent:

- -
position: absolute;
- -

Si ara deseu i actualitzeu, obtindreu un resultat com aquest:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Absolute_positioning', '100%', 420) }}

- -

En primer lloc, tingueu en compte que el buit on l'element posicionat hauria d'estar en el flux del document ja no hi és - el primer i el tercer element s'han tancat junts, com que ja no existeix!. Bé, en certa manera, això és cert. Un element absolutament posicionat ja no existeix en el flux de disseny normal del document. En lloc d'això, s'asseu a la seva pròpia capa separada de tota la resta. Això és molt útil - vol dir que podem crear funcions d'interfície d'usuari aïllades que no interfereixin amb la posició d'altres elements de la pàgina - per exemple, les caixes d'informació emergents i els menús de control, els panells de rollover, les funcions d'interfície d'usuari que es poden arrossegar i deixar anar a qualsevol lloc en la pàgina, i així successivament.

- -

En segon lloc, observeu que la posició de l'element ha canviat - això es deu al fet que {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} es comporten d'una manera diferent amb el posicionament absolut. En lloc d'especificar la direcció en què l'element s'ha de moure, especifiquen la distància que ha de tenir l'element en cada costat dels elements que contingui. Així que, en aquest cas, estem dient que l'element absolutament posicionat hauria de situar-se 30px des de la part superior del "element que conté" i 30px des de l'esquerra.

- -
-

Nota: Podeu utilitzar {{cssxref("top")}}, {{cssxref("bottom")}}, {{cssxref("left")}} i {{cssxref("right")}} per canviar la mida dels elements si és necessari. Intenteu establir top: 0; bottom: 0; left: 0; right: 0; and margin: 0; en els elements posicionats i veureu què passa! Torneu a posar-ho de nou després...

-
- -
-

Nota: Sí, els marges encara afecten els elements posicionats. Tanmateix, el col·lapse de marges no existeix.

-
- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 3_absolute-positioning.html (vegeu el codi font).

-
- -

Contextos de posicionament

- -

Quin element és el "element que conté" un element absolutament posicionat? Per defecte, és l'element {{htmlelement("html")}} - l'element posicionat està niat dins del {{htmlelement("body")}} en la font HTML, però en el disseny final, es troba a 30px de distància des de la part superior i esquerra de la vora de la pàgina, que és l'element {{htmlelement("html")}}. Això s'anomena més exactament com a context de posicionament de l'element.

- -

Podem canviar el context de posicionament - quin element posiciona l'element absolutament posicionat en relació a. Això es fa establint el posicionament en un dels altres avantpassats del element - un dels elements que està niat a l'interior (no es pot col·locar en relació amb un element que no està niat a l'interior). Per demostrar-ho, afegiu la següent declaració a la regla del cos:

- -
position: relative;
- -

Això hauria de donar el següent resultat:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Positioning_contexts', '100%', 420) }}

- -

L'element posicionat ara es troba en relació amb l'element {{htmlelement("body")}}.

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 4_positioning-context.html (vegeu el codi font).

-
- -

Introducció a z-index

- -

Tot aquest posicionament absolut és una bona diversió, però hi ha una altra cosa que encara no hem considerat - quan els elements comencen a superposar-se, què determina que uns elements apareguin sobre quins altres elements? En l'exemple que hem vist fins ara, només tenim un element posicionat en el context de posicionament, i apareix a la part superior, ja que els elements posicionats guanyen elements no posicionats. Què passa quan tenim més d'un?

- -

Intenteu afegir el següent, al vostre CSS, perquè el primer paràgraf estigui absolutament posicionat també:

- -
p:nth-of-type(1) {
-  position: absolute;
-  background: lime;
-  top: 10px;
-  right: 30px;
-}
- -

En aquest punt, veureu el primer paràgraf de color verd, desplaçat del flux del document i colocat una mica per sobre d'on era originalment. També s'apil·la a sota del paràgraf original .positioned, on els dos es superposen. Això és degut a que el paràgraf .positioned és el segon paràgraf de l'ordre d'origen, i els elements posicionats més endavant en l'ordre d'origen guanyen sobre els elements posicionats anteriorment en l'ordre d'origen.

- -

Es pot canviar l'ordre d'apilament? Sí, podeu fer-ho, utilitzant la propietat {{cssxref("z-index")}}. "z-index" és una referència a l'eix z. Recordareu que en punts anteriors, en la font, parlàvem de la utilització en pàgines web de coordenades horitzontals (eixos x) i verticals (eixos-y) per tal de determinar el posicionament de coses com ara imatges de fons i desplaçaments d'ombra. (0,0) es troba a la part superior esquerra de la pàgina (o element), i els eixos x i y es desplaçan cap a la dreta i avall de la pàgina (per als idiomes d'esquerra a dreta, de totes maneres).

- -

Les pàgines web també tenen un eix z - una línia imaginària que s'estén des de la superfície de la pantalla, cap a la nostra cara (o el que vulgueu tenir davant de la pantalla). Els valors de {{cssxref("z-index")}} afecten on els elements posicionats se situen en aquest eix; els valors positius els mouen més amunt per la pila, i els valors negatius els mouen més avall a la pila. De manera predeterminada, els elements posicionats tenen un z-index d'auto, que és efectivament 0.

- -

Per canviar l'ordre d'apilament, proveu d'afegir la següent declaració a la vostra regla p:nth-of-type(1):

- -
z-index: 1;
- -

Ara hauríeu de veure l'exemple acabat:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Introducing_z-index', '100%', 400) }}

- -

Tingueu en compte que z-index només accepta valors d'índex, sense unitat; No podeu especificar que desitgeu que un element tingui 23 píxels a dalt de l'eix Z - no funciona així. Els valors més alts van per sobre dels valors inferiors, i depèn de vosaltres quins valors utilitzar. L'ús de 2 i 3 donaria el mateix efecte que 300 i 40000.

- -

Tingueu en compte que aquí només hem tractat un únic context de posicionament. Si tinguéssiu dos conjunts separats d'elements posicionats a la mateixa pàgina, i volguéssiu que es  superposessin i que l'ordre d'apilament funcionés d'una manera específica, les coses es complicarien. Afortunadament, molt poques vegades trobareu tal complexitat amb z-index. Si voleu llegir amb molt més detall sobre com funciona exactament z-index, consulteu la Web Standards Curriculum z-index writeup. En aquest article us hem proporcionat tot el que necessiteu saber en aquesta etapa del vostre aprenentatge.

- -
-

Note: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 5_z-index.html (vegeu el codi font).

-
- -

Posicionament Fixa (Fixed)

- -

Hi ha un altre tipus de posicionament a cobrir - fixed. Això funciona exactament igual que el posicionament absolut, amb una diferència clau - mentre que el posicionament absolut fixa un element en el lloc en relació amb l'element {{htmlelement("html")}} o seu més proper avantpassat posicionat, el posicionament fix fixa un element en el lloc en relació a la finestra de visualització del navegador. Això vol dir que podeu crear elements útils de la interfície d'usuari que es fixen en el lloc, com ara menús de navegació persistents.

- -

Fem un exemple senzill per mostrar el que volem dir. Abans de res, elimineu les regles existents p:nth-of-type(1) i .positioned del vostre CSS.

- -

Ara, actualitzeu la regla del cos per eliminar la declaració position: relative; i afegiu una alçada fixa, com aixó:

- -
body {
-  width: 500px;
-  height: 1400px;
-  margin: 0 auto;
-}
- -

Ara donarem a l'element {{htmlelement("h1")}} position: fixed;, i aconseguirem que s'assegui en el centre superior de la finestra de visualització. Afegiu la regla següent al vostre CSS:

- -
h1 {
-  position: fixed;
-  top: 0;
-  width: 500px;
-  margin: 0 auto;
-  background: white;
-  padding: 10px;
-}
- -

El top: 0; és necesari per fer que s'adhereixi a la part superior de la pantalla; Donem a l'encapçalament el mateix ample que la columna de contingut i utilitzarem el fidel antic margin: 0 auto; com a truc per centrar-ho. A continuació, li donem un fons blanc i algun farcit, de manera que el contingut no estigui visible per sota d'ell.

- -

Si deseu i actualitzeu ara, veureu un petit efecte divertit pel qual l'encapçalament es manté fix, i el contingut apareix en desplaçar-se cap amunt i desaparèixer per sota d'ell. Però podríem millorar més, això - de moment, alguns dels continguts començan per sota de l'encapçalament, perquè el encapçalament posicionat ja no apareix en el flux del document, de manera que la resta del contingut es mou cap amunt. Necessitem moure-ho tot cap avall una mica; podem fer-ho establint un marge superior al primer paràgraf. Afegiu-ho ara:

- -
p:nth-of-type(1) {
-  margin-top: 60px;
-}
- -

Ara hauríeu de veure l'exemple acabat:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Fixed_positioning', '100%', 400) }}

- -
-

Nota: Podeu veure l'exemple en aquest moment en directe a 6_fixed-positioning.html (vegeu el codi font).

-
- -

Experimental: posició adherent (sticky)

- -

Hi ha un nou valor de posicionament disponible anomenat position: sticky, el suport del mateix no està molt estès. Aquest és bàsicament un híbrid entre una posició relativa i una fixa, que permet que un element posicionat actuï com si estigués relativament posicionat fins que es desplaci a un determinat llindar (per ex., 10px des de la part superior de la finestra de visualització), i després es torna fix.  Vegeu la nostra entrada de referéncia de position: sticky per més detalls i un exemple.

- -

Resum

- -

Estic segur que us heu divertir jugant amb el posicionament bàsic - és una de les eines essencials que està darrera en le creació de complexos dissenys CSS i funcions d'interfície d'usuari. Tenint en compte això, en el proper article tindrem encara més diversió amb el posicionament, allà anirem un pas més enllà i començarem a construir algunes coses útils del món real amb ell.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Floats", "Learn/CSS/CSS_layout/Practical_positioning_examples", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/disseny_css/suport_en_navegadors_antics/index.html b/files/ca/learn/css/disseny_css/suport_en_navegadors_antics/index.html deleted file mode 100644 index 5a689b6437..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/disseny_css/suport_en_navegadors_antics/index.html +++ /dev/null @@ -1,237 +0,0 @@ ---- -title: Suport en navegadors antics -slug: Learn/CSS/Disseny_CSS/Suport_en_navegadors_antics -translation_of: Learn/CSS/CSS_layout/Supporting_Older_Browsers ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Legacy_Layout_methods", "Learn/CSS/CSS_layout/Fundamental_Layout_Comprehension", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

En aquest mòdul et recomanem que utilitzis els mètodes Flexbox i Grid com a eines principals per als teus dissenys. Tot i això, hi haurà visitants del teu lloc web que utilitzin navegadors més antics o navegadors que no admetin els mètodes que has utilitzat. Això sempre serà així a la xarxa: a mesura que es desenvolupen funcions noves, els diferents navegadors prioritzen coses diferents. Aquest article explica com utilitzar tècniques web modernes sense perjudicar els usuaris que empren una tecnologia més antiga.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Els conceptes bàsics d'HTML (consulta la Introducció a l'HTML), i nocions de com funciona el CSS (consulta la Introducció al CSS i Aplicar estil a les caixes).
Objectiu:Entendre com proporcionar assistència per als dissenys en navegadors antics que potser no són compatibles amb les funcions que vols utilitzar.
- -

El panorama de compatibilitat dels navegadors per al teu lloc web?

- -

Cada lloc web és diferent en termes de públic objectiu. Abans de decidir l’enfocament que cal adoptar, esbrina el nombre de visitants que accedeixen al teu lloc web amb navegadors més antics. Això és senzill si ja tens un lloc web que simplement modifiques o reemplaces, perquè probablement tinguis analítiques que t'indiquin la tecnologia que utilitzen les persones que hi accedeixen. Si no tens analítiques o es tracta un lloc web totalment nou, hi ha llocs com ara Statcounter que poden proporcionar estadístiques filtrades segons la ubicació.

- -

També has de considerar el tipus de dispositius i la manera com la gent utilitza el teu lloc web; per exemple, potser esperes un nombre de dispositius mòbils superior a la mitjana. Sempre s’ha de tenir en compte l’accessibilitat i les persones que utilitzen tecnologia d’assistència, però per a alguns llocs pot ser encara més crític. Segons experiència pròpia, els desenvolupadors sovint es preocupen massa per l’experiència de l’1% d’usuaris en una versió antiga d’Internet Explorer, i no consideren del tot el nombre molt més gran d'usuaris que tenen necessitats d’accessibilitat especials.

- -

La compatibilitat de les funcions que empres

- -

Un cop coneixes els navegadors que accedeixen al teu lloc web, pots valorar qualsevol tecnologia que vulguis utilitzar segons la compatibilitat que presenten i la facilitat amb què pots proporcionar una alternativa als visitants que no tenen aquesta tecnologia disponible. Intentem facilitar-te aquesta experiència proporcionant informació de compatibilitat dels navegadors en cadascuna de les pàgines que detallen una propietat CSS. Per exemple, consulta la pàgina de {{cssxref("grid-template-columns")}}. Al final d'aquesta pàgina hi ha una taula que mostra els navegadors principals juntament amb la versió que va començar a admetre aquesta propietat.

- -

- -

Una altra manera més popular d'esbrinar què és compatible amb una funció és el lloc web Can I Use. Aquest lloc web enumera la majoria de funcions de la plataforma web amb informació sobre l'estat de compatibilitat del navegador. Pots veure les estadístiques d’ús per ubicació, fet que resulta útil si treballes en un lloc que té usuaris d'una àrea del món determinada. Fins i tot pots enllaçar el teu compte de Google Analytics per a obtenir anàlisis basades en les teves dades d’usuari.

- -

Entendre la tecnologia que tenen els teus usuaris i les compatibilitats de les funcions que potser vulguis fer servir et proporciona una bona base per a prendre totes les decisions i saber quina és la millor manera de donar suport a tots els teus usuaris.

- -

Compatibilitat no significa «veure's igual»

- -

És possible que un lloc web no es vegi de la mateixa manera a tots els navegadors, perquè alguns dels teus usuaris accediran al lloc web des d’un dispositiu mòbil i d’altres des de l'ordinador de taula. De la mateixa manera, alguns dels teus usuaris tindran una versió antiga del navegador, i d'altres una de més nova. És possible que alguns dels teus usuaris n’escoltin el contingut amb un lector de pantalla o hagin fet zoom a la pàgina per a poder-la llegir. Donar suport a tothom significa servir una versió del contingut dissenyada estratègicament, de manera que es vegi genial en els navegadors moderns, però que encara puguin utilitzar a un nivell bàsic els usuaris de navegadors més antics.

- -

Un nivell bàsic de compatibilitat prové d’estructurar bé el contingut perquè el flux normal de la pàgina tingui sentit. Pot ser que un usuari amb un telèfon mòbil amb funcions molt limitades no obtingui gran part del teu CSS, però el contingut fluirà de manera que faciliti la lectura. Per tant, un document HTML ben estructurat hauria de ser sempre el punt de partida. El teu contingut té sentit si suprimeixes el full d’estil?

- -

Una opció és deixar aquesta visió senzilla del lloc web com a alternativa per a les persones que utilitzen navegadors molt antics o limitats. Si tens un nombre reduït de persones que visiten el lloc amb aquests navegadors, és possible que no tingui sentit comercial dedicar temps a intentar donar-los una experiència similar a la gent que utilitza navegadors moderns. Seria millor dedicar temps a coses que facin més accessible el lloc web, perquè així dones servei a molts més usuaris. Hi ha un punt intermedi entre una pàgina HTML simple i tots aquests recursos, i el CSS ha permès que la creació d'aquestes alternatives sigui bastant senzilla.

- -

La creació d’alternatives d'emergència amb CSS

- -

Les especificacions CSS contenen informació que explica què fa el navegador quan s'apliquen dos mètodes de disseny al mateix element. Això vol dir que hi ha una definició per a què passa si un element flotant, per exemple, també és un element de graella que utilitza disseny de graella CSS. Combina aquesta informació amb el fet que els navegadors ignoren el CSS que no entenen, i tens una manera de crear dissenys senzills amb les tècniques heretades que ja hem explicat, que després se sobreescriuen amb el teu disseny de graella en els navegadors moderns que l’entenen.

- -

En l'exemple següent hem especificat que tres elements de flotació <div> es mostrin en fila. Qualsevol navegador que no admeti el disseny de graella CSS veurà la fila de caixes com un disseny amb el mètode de flotació. Un element de flotació que es converteix en un element de graella perd el comportament de flotació, i això significa que si convertim l'embolcall en un contenidor de graella, els elements de flotació es converteixen en elements de graella. Si el navegador admet el disseny de graella, mostrarà la pàgina en forma de graella; si no l’admet, ignorarà les propietats relacionades amb el disseny de graella i utilitzarà el disseny de flotació.

- -
-
* {box-sizing: border-box;}
-
-.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  max-width: 400px;
-  display: grid;
-  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-}
-
-.item {
-  float: left;
-  border-radius: 5px;
-  background-color: rgb(207,232,220);
-  padding: 1em;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-  <div class="item">Primer element</div>
-  <div class="item">Segon element</div>
-  <div class="item">Tercer element</div>
-</div>
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Example1', '100%', '200') }}

-
- -
-

Nota: La propietat {{cssxref("clear")}} tampoc té cap efecte un cop l'element es converteix en un element de graella, de manera que pots tenir un composició amb un peu de pàgina esborrat, que es convertirà en un disseny de graella.

-
- -

Mètodes de les solucions alternatives

- -

Hi ha diversos mètodes de disseny que es poden utilitzar de manera similar a aquest exemple de flotació. Pots triar el que tingui més sentit per al patró de disseny que has de crear.

- -
-
Float i clear
-
Com s'ha mostrat abans, les propietats float i clear deixen d'afectar el disseny si els elements que passen a ser de flotació o els esborrats es converteixen en elements flexibles o de graella.
-
display: inline-block
-
Aquest mètode es pot utilitzar per a crear dissenys de columnes si un element té display: inline-block, però si després es converteix en un element de disseny de tipus flexible o de graella, el comportament inline-block s'ignora.
-
display: table
-
El mètode per a crear taules CSS que es descriu en la introducció d'aquests articles es pot utilitzar com a mètode de solució alternativa. Els elements que estiguin configurats en la taula CSS perdran aquest comportament si es converteixen en elements Flexbox o Grid. Però és important destacar que les caixes sense nom que s’han creat per a corregir l'estructura de la taula, no es creen.
-
Disseny en diverses columnes
-
Pots utilitzar multi-col com a solució alternativa en certs dissenys; si el teu contenidor té definida alguna propietat column-* i es converteix en un contenidor amb comportament de graella, s'anul·la el comportament en columnes.
-
Flexbox com a solució alternativa a la graella
-
Flexbox té una compatibilitat de navegador més gran que Grid perquè ha rebut el suport d’Internet Explorer 10 i 11, tot i que et recomanem que comprovis la informació que trobaràs més endavant en aquest article sobre la compatibilitat força irregular i confusa de Flexbox en navegadors més antics. Si converteixes un contenidor flexible en un contenidor de graella, s'ignorarà qualsevol propietat flex aplicada als descendents.
-
- -

Observa que si fas servir el CSS d'aquesta manera pots proporcionar una experiència d'usuari decent per ajustar moltes compaginacions en navegadors antics. Afegim un disseny més senzill basat en tècniques més antigues i amb bona compatibilitat, i després utilitzem el CSS més recent per a crear el disseny que veurà més del 90% del públic. Hi ha casos, però, en què el codi alternatiu haurà d’incloure alguna cosa que els navegadors nous també interpretaran. Un bon exemple d’això és si afegim amplades percentuals als nostres elements de flotació per aconseguir que les columnes s’assemblin més a la visualització de graella i s’estirin per omplir el contenidor.

- -

En el disseny de flotació, el percentatge es calcula a partir del contenidor: el 33,333% és un terç de l'amplada del contenidor. Tanmateix, a la graella es calcula que el 33,333% es calcula a partir de l’àrea de la graella en què es troba l’element, de manera que es converteix en un terç de la mida que volem un cop introduït el disseny de graella.

- -
-
* {box-sizing: border-box;}
-
-.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  max-width: 400px;
-  display: grid;
-  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-}
-
-.item {
-  float: left;
-  border-radius: 5px;
-  background-color: rgb(207,232,220);
-  padding: 1em;
-  width: 33.333%;
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-  <div class="item">Primer element</div>
-  <div class="item">Segon element</div>
-  <div class="item">Tercer element</div>
-</div>
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Example2', '100%', '200') }}

-
- -

Per resoldre aquest problema, hem de tenir una manera de detectar si la graella és compatible i, per tant, si anul·larà l'amplada. El CSS té una solució.

- -

Consultar les propietats

- -

Consultar les propietats et permet provar si un navegador admet alguna funció CSS en concret. Això vol dir que pots escriure algun CSS per a navegadors que no admetin una característica determinada, i a continuació comprovar si el navegador és compatible i introduir el teu disseny.

- -

Si afegim una consulta de propietats en l’exemple anterior, podem utilitzar-la per a configurar les amplades dels nostres articles de manera automàtica (auto) si sabem que hi ha compatibilitat amb el disseny de graella.

- -
-
* {box-sizing: border-box;}
-
-.wrapper {
-  background-color: rgb(79,185,227);
-  padding: 10px;
-  max-width: 400px;
-  display: grid;
-  grid-template-columns: 1fr 1fr 1fr;
-}
-
-.item {
-  float: left;
-  border-radius: 5px;
-  background-color: rgb(207,232,220);
-  padding: 1em;
-  width: 33.333%;
-}
-
-@supports (display: grid) {
-  .item {
-      width: auto;
-  }
-}
-
- -
<div class="wrapper">
-  <div class="item">Primer element</div>
-  <div class="item">Segon element</div>
-  <div class="item">Tercer element</div>
-</div>
-
- -

{{ EmbedLiveSample('Example3', '100%', '200') }}

-
- -

La compatibilitat per a la consulta de propietats és molt bona en tots els navegadors moderns, però cal tenir en compte que són els navegadors que no admeten la graella CSS els que tampoc no admeten la consulta de propietats. Això significa que per a aquells navegadors funcionarà un enfocament com el que es detalla més amunt. El que fem és escriure primer el nostre CSS anterior, sense fer cap consulta de propietats. Els navegadors que no admeten la graella i no admeten la consulta de propietats faran servir la informació de disseny que poden comprendre i ignoraran completament la resta. Els navegadors que admeten la consulta de propietats també admeten la graella, i per tant executaran el codi de graella i el codi de la consulta de propietats.

- -

L'especificació per a la consulta de propietats també inclou la possibilitat de comprovar si un navegador no admet una propietat; això només és útil si el navegador admet consultes de propietats. En el futur tindrà sentit un enfocament que comprovi la falta de compatibilitats, perquè ja no existiran els navegadors que no disposen de compatibilitats per a la consulta. Ara, però, utilitza l’enfocament de fer servir el CSS anterior i sobreescriure'l per a obtenir la millor compatibilitat.

- -

Les versions anteriors de Flexbox

- -

En versions anteriors dels navegadors, pots trobar versions anteriors de l'especificació Flexbox. En el moment d’escriure això, es tracta principalment d’un problema amb Internet Explorer 10, que utilitza el prefix -ms- per a Flexbox. Això també significa que hi ha articles i tutorials obsolets; aquesta guia útil t'ajuda a comprovar el que busques, i també pot ajudar-te si necessites compatibilitat Flexbox en navegadors molt antics.

- -

La versió prefixada de graella de l’Internet Explorer 10 i 11

- -

L'especificació de graella CSS es va prototipar inicialment en Internet Explorer 10; això vol dir que, tot i que IE10 i IE11 no disposen de compatibilitat de graella moderna, sí que tenen una versió de disseny de graella molt útil, tot i que diferent de l’especificació moderna que documentem en aquest lloc. Les implementacions d’IE10 i 11 tenen el prefix -ms-, que significa que les pots utilitzar per a aquests navegadors i que s'ignoraran en els navegadors que no formin part de Microsoft. Tanmateix, Edge encara entén la sintaxi antiga, així que tingues cura que tot es sobreescrigui de manera segura al teu CSS de graella moderna.

- -

La guia per a la Millora progressiva del disseny de graella et pot ajudar a comprendre la versió de la graella d’Internet Explorer, i hem inclòs alguns enllaços útils addicionals al final d'aquest article. Tanmateix, a menys que tinguis un nombre molt elevat de visitants en versions d’Internet Explorer més antigues, potser és millor centrar-te en la creació d’una alternativa que funcioni per a tots els navegadors no compatibles.

- -

Proves amb navegadors antics

- -

Atès que la majoria de navegadors admeten Flexbox i la graella, pot ser raonablement difícil fer proves amb navegadors més antics. Una de les maneres és utilitzar una eina de prova en línia com Sauce Labs, tal i com es detalla en el mòdul de comprovació de compatibilitat entre navegadors.

- -

També pots descarregar i instal·lar màquines virtuals i executar versions anteriors de navegadors en un entorn contingut en el teu ordinador. Tenir accés a versions anteriors d’Internet Explorer és especialment útil, i amb aquest propòsit Microsoft ha posat a disposició dels usuaris una varietat de màquines virtuals de descàrrega gratuïta. Estan disponibles per als sistemes operatius Mac, Windows i Linux, i per tant són una bona manera de fer proves en navegadors Windows antics i moderns, encara que no utilitzis un ordinador amb sistema operatiu de Windows.

- -

Resum

- -

Ara tens el coneixement per utilitzar tècniques de confiança com ara Grid i Flexbox, crear solucions alternatives per a navegadors més antics i utilitzar qualsevol tècnica nova que pugui aparèixer en el futur.

- -

Consulta també

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/CSS_layout/Legacy_Layout_methods", "Learn/CSS/CSS_layout/Fundamental_Layout_Comprehension", "Learn/CSS/CSS_layout")}}

- -

En aquest mòdul

- - diff --git "a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/composici\303\263_p\303\240gina_inici/index.html" "b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/composici\303\263_p\303\240gina_inici/index.html" deleted file mode 100644 index 2619be67e7..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/composici\303\263_p\303\240gina_inici/index.html" +++ /dev/null @@ -1,112 +0,0 @@ ---- -title: Composició d'una pàgina d'inici de l'escola comunitaria -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Composició_pàgina_inici -tags: - - Assessment - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Link - - Styling text - - font - - list - - web font -translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}
- -

En aquesta avaluació, comprovarem la comprensió de totes les tècniques d'estil de text que hem cobert al llarg d'aquest mòdul, que us permetrà personalitzar el text de la pàgina d'inici d'una escola comunitària. Podríeu tindra una mica de diversió durant el camí.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió de les tècniques d'estil de text CSS.
- -

Punt de partida

- -

Per començar aquesta avaluació, heu de:

- - - -
-

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia i utilitzar aquest URL per indicar la imatge de fons. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS separat, no dubteu a posar-lo en un element <style> a la capçalera del document.

-
- -

Resum del projecte

- -

Us hem proporcionat un codi HTML sense format per a la pàgina d'inici d'una universitat comunitària imaginària, a més d'alguns estils CSS de la pàgina en un disseny de dues columnes, proporcionant un estil rudimentari. Heu d'escriure els vostres afegits CSS a sota del comentari a la part inferior del fitxer CSS, per assegurar-vos que sigui fàcil marcar les parts que heu realitzat. No us preocupeu si alguns dels selectors són repetitius; en aquest cas us deixarem.

- -

Fonts:

- - - -

Estil de text general :

- - - -

Enllaços:

- - - -

Llistes:

- - - -

Menú de navegació

- - - -

Consells i suggeriments

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

- -

- -

Avaluació

- -

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

- -

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git "a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/estilitzar_enlla\303\247os/index.html" "b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/estilitzar_enlla\303\247os/index.html" deleted file mode 100644 index 448a53289d..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/estilitzar_enlla\303\247os/index.html" +++ /dev/null @@ -1,424 +0,0 @@ ---- -title: Aplicar estils a enllaços -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Estilitzar_enllaços -translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Styling_links ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}
- -

Quan s’aplica estil a enllaços és important entendre com fer ús de les pseudoclasses per a donar estil als estats de l’enllaç d’una manera efectiva, i com donar estil als enllaços per a utilitzar-los en diverses interfícies d’usuari característiques comunes, com ara menús de navegació i pestanyes. En aquest article tractarem tots aquests temes.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta la Introducció al CSS), fonaments d’aplicació d’estil i tipus de lletra als textos amb CSS.
Objectiu:Aprendre a dissenyar els estats d'un enllaç i a fer servir enllaços de manera efectiva en interfícies d'usuari característiques comunes, com ara els menús de navegació.
- -

Un cop d’ull a alguns enllaços

- -

En la secció Creació d’hipervincles hem vist com has d’implementar els enllaços en el teu codi HTML d'acord amb les bones pràctiques. En aquest article aprofundirem en aquest coneixement i et mostrarem les bones pràctiques que has de tenir en compte per a aplicar estil als enllaços.

- -

Els estats d'un enllaç

- -

El primer que has d'entendre és el concepte d'estats d'un enllaç; els enllaços poden tenir diversos estats, i se’ls pot aplicar estil fent servir diverses pseudoclasses:

- - - -

Estils predeterminats

- -

L’exemple següent il·lustra com es comporta un enllaç de manera predeterminada (el CSS simplement amplia i centra el text perquè destaqui més).

- -
<p><a href="https://mozilla.org">A link to the Mozilla homepage</a></p>
-
- -
p {
-  font-size: 2rem;
-  text-align: center;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Estils_predeterminats', '100%', 120) }}

- -
-

Nota: Tots els enllaços d'aquesta pàgina són falsos — s'ha posat un # en comptes d'un URL real. Això és perquè si incloïssim enllaços reals, fer-hi clic trencaria els exemples (acabaries amb un error, o una pàgina càrregada en l'exemple incrustat de la què no podries tornar.). # simplement enllaça a la pàgina actual.

-
- -

A mesura que exploris els estils predeterminats t’adonaràs d'algunes coses:

- - - -

Curiosament, aquests estils predeterminats són gairebé idèntics que els dels primers dies dels navegadors a mitjan anys 90. Això és perquè els usuaris coneixen aquest comportament i l’esperen; si els enllaços estiguessin dissenyats de manera diferent, molta gent es confondria. Això no vol dir en absolut que no puguis aplicar estil als enllaços, només que no t’has d'allunyar del comportament que se n’espera. Com a mínim hauries de complir el següent:

- - - -

Els estils predeterminats es poden desactivar/modificar amb les propietats CSS següents:

- - - -
-

Nota: No està limitat només a les propietats anteriors per al disseny dels enllaços; pots utilitzar qualsevol propietat que vulguis. Només procura no esbojarrar-te!

-
- -

Aplicar estil a enllaços

- -

Ara que hem examinat amb una mica de detall els estats per defecte dels enllaços, vegem un conjunt típic d'estils d'enllaç.

- -

Per començar, escriurem un conjunt de regles buides:

- -
a {
-
-}
-
-
-a:link {
-
-}
-
-a:visited {
-
-}
-
-a:focus {
-
-}
-
-a:hover {
-
-}
-
-a:active {
-
-}
- -

Aquest ordre és important perquè els estils d'enllaç es construeixen els uns sobre els altres, per exemple, els estils de la primera regla s'aplicaran a tots els subsegüents, i quan s'activa un enllaç, també s'hi passa per sobre. Si els posem en l'ordre equivocat, les coses no funcionaran correctament. Per recordar l'ordre, pots provar d'usar un mnemotècnic com LoVe Fears HAte.

- -

Ara afegim una mica més d'informació per a obtenir aplicar-hi els estils adequats:

- -
body {
-  width: 300px;
-  margin: 0 auto;
-  font-size: 1.2rem;
-  font-family: sans-serif;
-}
-
-p {
-  line-height: 1.4;
-}
-
-a {
-  outline: none;
-  text-decoration: none;
-  padding: 2px 1px 0;
-}
-
-a:link {
-  color: #265301;
-}
-
-a:visited {
-  color: #437A16;
-}
-
-a:focus {
-  border-bottom: 1px solid;
-  background: #BAE498;
-}
-
-a:hover {
-  border-bottom: 1px solid;
-  background: #CDFEAA;
-}
-
-a:active {
-  background: #265301;
-  color: #CDFEAA;
-}
- -

També et proporcionem un exemple d'HTML al qual aplicar el CSS:

- -
<p>There are several browsers available, such as <a href="https://www.mozilla.org/en-US/firefox/">Mozilla
-Firefox</a>, <a href="https://www.google.com/chrome/index.html">Google Chrome</a>, and
-<a href="https://www.microsoft.com/en-us/windows/microsoft-edge">Microsoft Edge</a>.</p>
- -

Si ho posem tot junt, obtenim aquest resultat:

- -

{{ EmbedLiveSample('Aplicar_estil_a_enllaços', '100%', 150) }}

- -

Què hem fet aquí? Sens dubte, això es diferent de l'estil predeterminat, però encara proporciona una experiència prou familiar perquè els usuaris sàpiguen què passa:

- - - -

Aprenentatge actiu: Fes el teu propi disseny d’enllaç

- -

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, et proposem que aprenguis el nostre conjunt de regles buides i hi afegeixis les teves declaracions pròpies perquè els teus enllaços llueixin fantàstics! Utilitza la imaginació, deixa't anar! Segur que pots trobar alguna cosa tan funcional com el nostre exemple, i més fresca!

- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó Reinicia. Si t’encalles, prem el botó Mostra la solució per a inserir l'exemple mostrat a dalt.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 800) }}

- -

Icones en els enllaços

- -

Una pràctica comuna és incloure icones en els enllaços per a proporcionar més d'un indicador quant al tipus de contingut al qual apunta l'enllaç. Vegem-ne un exemple molt senzill, que afegeix una icona als enllaços externs (enllaços que apunten cap a altres llocs web). Aquesta icona normalment té l’aspecte d’una petita fletxa que apunta cap enfora d'una caixa: per a aquest exemple, utilitzarem aquest fantàstic exemple de icons8.com.

- -

Vegem alguns HTML i CSS, que ens donarà l'efecte que volem. En primer lloc, alguns simple HTML a l'estil:

- -
<p>For more information on the weather, visit our <a href="weather.html">weather page</a>,
-look at <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Weather">weather on Wikipedia</a>, or check
-out <a href="http://www.extremescience.com/weather.htm">weather on Extreme Science</a>.</p>
- -

A continuació, el CSS:

- -
body {
-  width: 300px;
-  margin: 0 auto;
-  font-family: sans-serif;
-}
-
-p {
-  line-height: 1.4;
-}
-
-a {
-  outline: none;
-  text-decoration: none;
-  padding: 2px 1px 0;
-}
-
-a:link {
-  color: blue;
-}
-
-a:visited {
-  color: purple;
-}
-
-a:focus, a:hover {
-  border-bottom: 1px solid;
-}
-
-a:active {
-  color: red;
-}
-
-a[href*="http"] {
-  background: url('https://mdn.mozillademos.org/files/12982/external-link-52.png') no-repeat 100% 0;
-  background-size: 16px 16px;
-  padding-right: 19px;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Icones_en_els_enllaços', '100%', 150) }}

- -

Què passa aquí, doncs? Ens saltarem la major part del CSS, perquè és la mateixa informació que ja has vist abans. Tanmateix, l'última regla és interessant perquè inserim una imatge de fons personalitzada en els enllaços externs d'una manera similar a com hem tractat les vinyetes personalitzades dels elements de llista de l'article anterior, però fem servir la propietat abreujada {{cssxref("background")}}, en comptes de les propietats individuals. Establim la ruta a la imatge que volem inserir i especifiquem no-repeat perquè només se’n vegi una còpia, i a continuació especifiquem la posició com al 100% a la dreta del contingut de text i a 0 píxels de l’extrem superior.

- -

També fem servir {{cssxref("background-size")}} per a especificar la mida amb què volem que es mostri la imatge de fons; és útil tenir una icona més gran i canviar-ne la mida per a propòsits de disseny de webs adaptatius. Tanmateix, això només funciona amb IE 9 i posteriors, de manera que si has de donar suport a aquests navegadors antics, només has de canviar la mida de la imatge i inserir-la tal qual.

- -

Finalment, establim una mica de {{cssxref("padding-right")}} als enllaços perquè la imatge de fons tingui espai i no es superposi amb el text.

- -

Per acabar, com etiquetem els enllaços externs? Bé, si escrius els teus enllaços HTML correctament, només has d'utilitzar URL absoluts en el codi d’etiquetatge dels enllaços externs; per enllaçar a altres parts del teu lloc web propi és més eficient utilitzar enllaços relatius. Per tant, el text «http» només hauria d'aparèixer en enllaços externs i pots etiquetar-los amb un selector d'atributs: a[href*="http"] selecciona elements {{htmlelement("a")}}, però només si tenen un atribut {{htmlattrxref("href","a")}} amb un valor que conté «http» en algun lloc.

- -

Això és tot — torna a visitar la secció d'aprenentatge actiu anterior i prova aquesta tècnica nova.

- -
-

Nota: No et preocupis si encara no tens prou familiaritat amb els fons i el disseny web adaptatiu perquè s’expliquen en altres articles.

-
- -

Enllaços amb estil de botó

- -

Les eines que has explorat fins ara en aquest article també es poden utilitzar d'altres maneres. Per exemple, els estats com el flotant (hover) es poden utilitzar per a dissenyar molts elements diferents, no només enllaços; pot ser que vulguis dissenyar estats flotants (hover) per a paràgrafs, elements de llista o altres elements.

- -

A més, és habitual aplicar estil als enllaços perquè semblin i es comportin com botons en determinades circumstàncies — el menú de navegació d’un lloc web s’acostuma a marcar com una llista que conté enllaços, i es pot configurar fàcilment perquè sembli un conjunt de botons o pestanyes de control que proporcionen a l'usuari accés a les altres parts del lloc web. Expliquem com es fa.

- -

Primer, una mica d’HTML:

- -
<ul>
-  <li><a href="#">Home</a></li><li><a href="#">Pizza</a></li><li><a href="#">Music</a></li><li><a href="#">Wombats</a></li><li><a href="#">Finland</a></li>
-</ul>
- -

I ara, el nostre CSS:

- -
body,html {
-  margin: 0;
-  font-family: sans-serif;
-}
-
-ul {
-  padding: 0;
-  width: 100%;
-}
-
-li {
-  display: inline;
-}
-
-a {
-  outline: none;
-  text-decoration: none;
-  display: inline-block;
-  width: 19.5%;
-  margin-right: 0.625%;
-  text-align: center;
-  line-height: 3;
-  color: black;
-}
-
-li:last-child a {
-  margin-right: 0;
-}
-
-a:link, a:visited, a:focus {
-  background: yellow;
-}
-
-a:hover {
-  background: orange;
-}
-
-a:active {
-  background: red;
-  color: white;
-}
- -

Això ens dona el resultat següent:

- -

{{ EmbedLiveSample('Enllaços_amb_estil_de_botó', '100%', 100) }}

- -

Expliquem què passa aquí, i ens centrem en les parts més interessants:

- - - -
-

Nota: És possible que hagis observat que en l’HTML hem col·locat tots els elements de llista en la mateixa línia; fem això perquè els espais / les línies entre els elements de línia de bloc creen espais a la pàgina, com els espais que hi ha entre les paraules, i aquests espais trencarien el disseny de menú de navegació horitzontal. De manera que hem eliminat els espais. Pots trobar més informació sobre aquest problema (i les solucions) a Fighting the space between inline block elements.

-
- -

Resum

- -

Esperem que aquest article t’hagi proporcionat tot el que has de saber sobre els enllaços, per ara. L'article final del nostre mòdul de text «Aplicació d’estils» explica com pots utilitzar tipus de lletra personalitzats en els teus llocs web o tipus de lletra per a web, com es coneixen més sovint.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/fonts_web/index.html b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/fonts_web/index.html deleted file mode 100644 index b4d1e8ecfd..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/fonts_web/index.html +++ /dev/null @@ -1,193 +0,0 @@ ---- -title: Fonts Web -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Fonts_Web -tags: - - '@font-face' - - Article - - Beginner - - CSS - - Fonts - - Guide - - Learn - - font-family - - web fonts -translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage", "Learn/CSS/Styling_text")}}
- -

En el primer article del mòdul hem explorat les característiques bàsiques de CSS que hi ha disponibles per a aplicar estil a la lletra i el text. En aquest article anem més lluny i explorem els tipus de lletra per a web amb detall, que permeten descarregar tipus de lletra personalitzats junt amb la teva pàgina web i et proporciona més varietat i personalització en l’aplicació d’estil als textos.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta la Introducció al CSS), fonaments d’aplicació d’estil a tipus de lletra i textos.
Objectiu:Aprendre com aplicar tipus de lletra per a web a una pàgina web utilitzant un servei de tercers o escrivint el teu codi propi.
- -

Recapitulació sobre famílies de tipus de lletra

- -

Com hem vist en l’article Fonaments d’aplicació d’estil a la lletra i els textos, pots controlar les fonts que fas servir per al teu HTML amb la propietat {{cssxref("font-family")}}. Aquesta propietat pren un o més noms de famílies de tipus de lletra i el navegador recorre la llista fins que troba un tipus de lletra que estigui disponible en el sistema en què s'executa:

- -
p {
-  font-family: Helvetica, "Trebuchet MS", Verdana, sans-serif;
-}
- -

Aquest sistema funciona bé, però tradicionalment les opcions de tipus de lletra per al desenvolupament web han estat limitades. Només hi ha un grapat de tipus de lletra per a les que pots garantir la disponibilitat en tots els sistemes habituals, els anomenats tipus de lletra segurs per al web (web-safe fonts). Pots especificar la llista dels tipus de lletra preferents, seguits dels tipus de lletra alternatius segurs per al web, seguits dels tipus de lletra del sistema per defecte, però això afegeix una sobrecàrrega en termes de proves per a assegurar-te que els teus dissenys de pàgina presenten un aspecte correcte amb cada tipus de lletra, etc.

- -

Tipografies web

- -

Però hi ha una alternativa, que funciona molt bé, ja des de la versió 6 d'IE. Les tipografies web són una característica CSS que et permet especificar els fitxers de tipus de lletra que vols que es descarreguin juntament amb el teu lloc web quan s’hi accedeix, i això fa que qualsevol navegador que admet tipografies web pot disposar exactament dels tipus de lletra que especifiques. Increïble! La sintaxi necessària presenta aquest aspecte:

- -

En primer lloc, hi ha un bloc de codi {{cssxref("@font-face")}} al començament del CSS, que especifica els fitxers de tipus de lletra que vols que es descarreguin:

- -
@font-face {
-  font-family: "myFont";
-  src: url("myFont.ttf");
-}
- -

A continuació pots aplicar el nom de la família del tipus de lletra personalitzada que has especificat en @font-face a qualsevol cosa que vulguis, de la manera habitual:

- -
html {
-  font-family: "Bitstream Vera Serif Bold", serif;
-}
- -

La sintaxi es comença a complicar una mica. A continuació hi entrem amb detall.

- -

Hi ha dues coses importants que cal tenir en compte sobre els tipus de lletra segurs per al web:

- -
    -
  1. Els navegadors admeten diversos formats de tipus de lletra, de manera que necessites diversos formats de tipus de lletra per a atènyer una compatibilitat de navegador decent. Per exemple, la majoria dels navegadors més moderns admeten WOFF / WOFF2 (Web Open Font Format, versions 1 i 2), el format més eficient per a tot, però les versions anteriors d'IE només admeten tipus de lletra EOT (Embedded Open Type), i és possible que hagis d'incloure una versió de tipus de lletra SVG per tenir compatibilitat amb versions anteriors dels navegadors iPhone i Android. A continuació et mostrarem com generar el codi necessari.
    2. -
  2. Normalment els tipus de lletra no són d’ús lliure. Cal pagar per a fer-los servir o assumir unes condicions de llicència, com ara acreditar el creador del tipus de lletra en el codi (o en el teu lloc web). No hauries de robar els tipus de lletra ni utilitzar-los sense donar-ne el crèdit adequat.
    3. -
- -
-

Nota: Els tipus de lletra web com a tecnologia són compatibles amb Internet Explorer des de la versió 4!

-
- -

Aprenentatge actiu: Un exemple de tipografia web

- -

Tenint en compte això, construïm un exemple bàsic de tipografia web des de zero. És difícil mostrar-ho a partir d’un exemple en viu, de manera que, en lloc d'això, seguirem els passos detallats en les seccions següents, per a tenir una idea del procés.

- -

Has d'utilitzar els fitxers web-font-start.html i web-font-start.css com a punt de partida per a afegir el codi (consulta també el codi de l’exemple en viu). Fes també una còpia d'aquests fitxers en un directori nou al teu ordinador. En el fitxer web-font-start.css hi ha una mica de CSS per tractar el disseny bàsic i la tipografia de l'exemple.

- -

Buscar tipus de lletra

- -

Per a aquest exemple, utilitzarem dos tipografies web, un per als títols d’encapçalament i un per al text del cos (body). Per començar, hem de trobar els fitxers que contenen els tipus de lletra. Els tipus de lletra es creen en estudis de disseny i s'emmagatzemen en diferents formats de fitxer. En general, hi ha tres tipus de llocs web en què pots obtenir tipus de lletra:

- - - -

Busquem ara alguns tipus de lletra! Ves a Font Squirrel i tria dos tipus de lletra, un que et resulti interessant i agradable per als títols (ppotser una bona tipografia tipus "Display" o "Slab Serif"), i un altre una mica menys cridaner i que resulti més llegible, per als paràgrafs. Quan hagis trobat cada tipus, prem el botó de descàrrega i desa el fitxer en el mateix directori que hi ha els fitxers HTML i CSS que has desat abans. No importa si són en format TTF (True Type Fonts) o OTF (Open Type Fonts).

- -

En cada cas, descomprimeix el paquet amb els tipus de lletra (les tipografies web s’acostumen a distribuir en fitxers ZIP que contenen els fitxers dels tipus de lletra i la informació de la llicència). Pots trobar diversos fitxers de tipus de lletra en el paquet —alguns tipus de lletra es distribueixen com una família, amb diverses variants disponibles, per exemple, fina, seminegreta, negreta, cursiva, cursiva fina, etc. Per a aquest exemple, només cal que et preocupis d'un únic fitxer de tipus de lletra per cada elecció.

- -
-

Nota: en la columna de la dreta de la secció «Busca tipus de lletra», pots fer clic en les diverses etiquetes, i classificacions per filtrar les opcions que es mostren.

-
- -

Generació del codi necessari

- -

Ara cal generar el codi necessari (i els formats de tipus de lletra). Per cada tipografia, segueix aquests passos:

- -
    -
  1. Assegura’t que compleixes tots els requisits de llicència si vols fer servir això en un projecte comercial o en el web.
    2. -
  2. Ves al Webfont Generator de Font Squirrel.
    3. -
  3. Carrega els dos fitxers de tipus de lletra amb el botó Upload Fonts.
    4. -
  4. Marca la casella de verificació amb el text «Sí, els tipus de lletra que carrego són legalment aptes per a la inclusió en el web».
    5. -
  5. Fes clic a Download your kit.
    6. -
- -

Un cop el generador ha acabat de processar, has d'obtenir un fitxer ZIP, descarregar-lo i desar-lo al mateix directori que els teus HTML i CSS.

- -

Implementar el codi a la teva demo

- -

En aquest punt, has de descomprimir el paquet de fitxers de tipus de lletra segurs per al web que acabes de generar. Dins del directori descomprimit, hi haurà tres elements útils:

- - - -

Per a implementar aquests tipus de lletra en el teu exemple de demostració, segueix aquests passos:

- -
    -
  1. Canvia el nom del directori descomprimit per un nom que sigui senzill i fàcil de recordar, com ara fonts.
    2. -
  2. Obre el fitxer stylesheet.css i copia-hi els blocs @font-face que conté en el teu fitxer web-font-start.css; has de posar-los a dalt de tot, abans de qualsevol bloc de CSS, perquè els tipus de lletra s’han d’importar abans de poder-los utilitzar en el teu lloc web.
    3. -
  3. Cadascuna de les funcions url() apunta a un fitxer de tipus de lletra que volem importar al nostre CSS; afegeix fonts/ al començament de cada ruta (o adapta-ho si cal) per a assegurar-te que les rutes d'accés als fitxers són correctes.
    4. -
  4. Ara pots utilitzar aquests tipus de lletra en les llistes d’arxius de tipus de lletra, igual que qualsevol tipus de lletra segur per al web o tipus de lletra predeterminat del sistema. Per exemple: - 
    font-family: 'zantrokeregular', serif;
    -
    5. -
- -

Has d'acabar amb una pàgina de demostració amb alguns tipus de lletra agradables implementats. Atès que els diferents tipus de lletra es creen amb mides diferents, és possible que hagis d'ajustar la mida, l'espaiat, etc., per a ordenar-ne l'aspecte.

- -

- -
-

Nota: Si tens problemes perquè funcioni, no dubtis de comparar la teva versió amb els nostres fitxers acabats; consulta web-font-finished.html i web-font-finished.css (executa l'exemple acabat en directe).

-
- -

Usar un servei de tipografies en línia

- -

Els serveis de tipus de lletra en línia normalment emmagatzemen i serveixen tipus de lletra per tu, de manera que no t’has de preocupar d’escriure el codi @font-face, i generalment només cal que insereixis una o dues línies de codi al teu lloc web perquè tot funcioni. Alguns exemples són: Typekit i Cloud.typography. La majoria d'aquests serveis estan basats en subscripcions, amb la notable excepció de Google Fonts, un útil servei gratuït, especialment per a fer proves ràpides i demostracions d'escriptura.

- -

La majoria d'aquests serveis són fàcils d'utilitzar, de manera que no hi entrarem amb molt de detall. Vegem ràpidament les fonts de Google, perquè puguis fer-te’n la idea. De nou, fes còpies de web-font-start.html i web-font-start.css com a punt de partida.

- -
    -
  1. Ves a Google Fonts.
    2. -
  2. Utilitza els filtres de la banda esquerra per visualitzar els tipus de lletra que vols triar i escull un parell de tipus de lletra.
    3. -
  3. Per a seleccionar un tipus de lletra, prem el botó Add to Collection que hi ha al costat.
    4. -
  4. Quan hagis escollit els tipus de lletra, prem el botó Use que hi ha a la part inferior de la pàgina.
    5. -
  5. A la pantalla resultant, primer has de copiar la línia de codi que es mostra a la secció 3 i enganxar-la al final de tot del teu fitxer HTML. Posa-la per sobre de l'element {{htmlelement("link")}} perquè el tipus de lletra s'importi abans que el teu CSS l’hagi d’utilitzar.
    6. -
  6. A continuació, has de copiar les declaracions que hi ha en la secció 4 al teu CSS, segons correspongui, per a aplicar els tipus de lletra personalitzats al teu codi HTML.
    7. -
- -
-

Nota: Pots trobar una versió completa a google-font.html i google-font.css, si et cal contrastar el teu treball amb el nostre (consulta-ho en directe).

-
- -

@font-face amb més detall

- -

Explorem la sintaxi @font-face que genera Font Squirrel. Aquest és l’aspecte que presenta un dels blocs:

- -
@font-face {
-  font-family: 'ciclefina';
-  src: url('fonts/cicle_fina-webfont.eot');
-  src: url('fonts/cicle_fina-webfont.eot?#iefix') format('embedded-opentype'),
-         url('fonts/cicle_fina-webfont.woff2') format('woff2'),
-         url('fonts/cicle_fina-webfont.woff') format('woff'),
-         url('fonts/cicle_fina-webfont.ttf') format('truetype'),
-         url('fonts/cicle_fina-webfont.svg#ciclefina') format('svg');
-  font-weight: normal;
-  font-style: normal;
-}
- -

Això s'anomena «sintaxi a prova de bales @font-face» des d'una publicació de Paul Irish dels inicis, quan @font-face va començar a ser popular (Bulletproof @font-face Syntax). Passem a veure què fa:

- - - -
-

Nota: També pots especificar cada valor {{cssxref("font-variant")}} i {{cssxref("font-stretch")}} per als teus tipus de lletra segurs per al web. En els navegadors més nous també pots especificar un valor {{cssxref("unicode-range")}}, que és una gamma de caràcters específica que vols utilitzar a banda del tipus de lletra segur per al web; en els navegadors compatibles amb aquesta propietat, només es descarregaran els caràcters especificats, per a estalviar descàrregues innecessàries. Creating Custom Font Stacks with Unicode-Range, de Drew McLellan, t’ofereix unes idees útils sobre com fer-ne ús.

-
- -

Resum

- -

Ara que has treballat els nostres articles sobre els fonaments d’aplicació d'estil al text, és hora de posar a prova el que has après amb la nostra avaluació per al mòdul, Composició tipogràfica d’una pàgina d’inici per a un lloc web d’una escola de la comunitat.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/index.html b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/index.html deleted file mode 100644 index c815d83297..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/index.html +++ /dev/null @@ -1,55 +0,0 @@ ---- -title: Estilitzar text -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text -tags: - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Fonts - - Landing - - Links - - Module - - Text - - font - - letter - - line - - lists - - shadow - - web fonts -translation_of: Learn/CSS/Styling_text ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

Amb els aspectes bàsics del llenguatge CSS coberts, el següent tema CSS, per a què us concentreu, és l'estil del text - una de les coses més habituals que fareu amb CSS. Aquí observem els fonaments d'estil de text, incloent la configuració de fonts, negreta, cursiva, espaiat entre línies i lletres, ombres i altres funcions de text. Completem el mòdul examinant l'aplicació de fonts personalitzades a la vostra pàgina i llistes d'estil i enllaços.

- -

Requisits previs

- -

Abans de començar aquest mòdul, ja hauríeu de tenir una familiaritat bàsica amb l'HTML, tal com s'ha explicat en el mòdul Introducció a HTML i estar còmodes amb els fonaments CSS, tal com s'ha explicat en Introducció a CSS.

- -
-

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu on no té la capacitat de crear els vostres propis fitxers, podeu provar (la majoria) els exemples de codi en un programa de codificació en línia com JSBin o Thimble.

-
- -

Guies

- -

Aquest mòdul conté els següents articles, que us ensenyaran tot l'essencial de l'estil del contingut de text HTML.

- -
-
Text fonamental i estil de font
-
En aquest article, es detallen tots els conceptes bàsics d'estil de text/font, incloent la configuració del pes de la font, família i estil, abreviatura de font, alineació del text i altres efectes, i espaiat entre línies i lletres.
-
Estilitzar llistes
-
Les llistes es comporten com qualsevol altre text en la seva major part, però hi ha algunes propietats CSS específiques de les llistes que necessiteu saber i algunes de les millors pràctiques a tenir en compte. Aquest article ho explica tot.
-
Estilitzar enllaços
-
En dissenyar enllaços, és important entendre com fer ús de pseudo-classes per crear estils de vincles de manera efectiva i com dissenyar vincles per utilitzar-los en característiques d'interfície variades comunes, com a menús de navegació i pestanyes. Veurem tots aquests temes en aquest article.
-
Fonts Web
-
Aquí explorarem detalladament els tipus de fonts web, que us permeten descarregar fonts personalitzades juntament amb la vostra pàgina web, per permetre un estil de text més variat i personalitzat.
-
- -

Avaluacions

- -

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra comprensió de les tècniques d'estil de text cobertes en les guies anteriors.

- -
-
Composició d'una pàgina web d'una escola comunitaria
-
En aquesta avaluació, provarem la vostra comprensió sobre l'estil de text, que us permetrà personalitzar el text de la pàgina d'inici d'una escola comunitària.
-
diff --git a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/llistes_estil/index.html b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/llistes_estil/index.html deleted file mode 100644 index 6caa6e0e24..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/llistes_estil/index.html +++ /dev/null @@ -1,382 +0,0 @@ ---- -title: Estils de llistes -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Llistes_estil -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - Guide - - Styling - - Text - - bullets - - lists -translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals", "Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text")}}
- -

Les llistes es comporten com qualsevol altre text en la seva major part, però hi ha algunes propietats CSS específiques de les llistes que has de conèixer i algunes bones pràctiques que has de tenir en compte. Aquest article ho explica tot.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, els fonaments d'HTML (estudi Introducció a HTML ), fonaments CSS (estudi Introducció a CSS), fonaments d’aplicació d’estil i tipus de lletra a textos amb CSS.
Objectiu:Familiaritzar-se amb les bones pràctiques i propietats relacionades amb l’aplicació d'estil a les llistes .
- -

Un exemple senzill de llista

- -

Per començar, observa un exemple senzill de llista. Al llarg d'aquest article, veurem llistes no ordenades, ordenades i de descripció: totes tenen característiques d'estil similars, i algunes que són particulars per al tipus de llista concret. Tens l'exemple sense estil disponible a GitHub (consulta també el codi d’origen).

- -

El codi HTML del nostre exemple de llista té aquest aspecte:

- -
<h2>Shopping (unordered) list</h2>
-
-<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
-paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
-
-<ul>
-  <li>Humous</li>
-  <li>Pitta</li>
-  <li>Green salad</li>
-  <li>Halloumi</li>
-</ul>
-
-<h2>Recipe (ordered) list</h2>
-
-<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
-paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
-
-<ol>
-  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
-  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
-  <li>Wash and chop the salad.</li>
-  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
-</ol>
-
-<h2>Ingredient description list</h2>
-
-<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
-paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
-
-<dl>
-  <dt>Humous</dt>
-  <dd>A thick dip/sauce generally made from chick peas blended with tahini, lemon juice, salt, garlic, and other ingredients.</dd>
-  <dt>Pitta</dt>
-  <dd>A soft, slightly leavened flatbread.</dd>
-  <dt>Halloumi</dt>
-  <dd>A semi-hard, unripened, brined cheese with a higher-than-usual melting point, usually made from goat/sheep milk.</dd>
-  <dt>Green salad</dt>
-  <dd>That green healthy stuff that many of us just use to garnish kebabs.</dd>
-</dl>
- -

Si ara vas a l'exemple en directe i investigues els elements de la llista amb les eines de desenvolupador del navegador, t’adonaràs que hi ha un parell d'estils per defecte:

- - - -

Tractament dels espais en llistes

- -

Quan fas llistes d'estil, has d'ajustar-ne els estils perquè mantinguin el mateix espai vertical que els elements que l'envolten (com ara paràgrafs i imatges, que de vegades s’anomena ritme vertical), i el mateix espaiat horitzontal que la resta (observa l'exemple d'estil acabat a GitHub, i també el codi d’origen que hi trobaràs).

- -

El CSS que s’utilitza per a aplicar l'estil al text i l'espaiat és el següent:

- -
/* General styles */
-
-html {
-  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
-  font-size: 10px;
-}
-
-h2 {
-  font-size: 2rem;
-}
-
-ul,ol,dl,p {
-  font-size: 1.5rem;
-}
-
-li, p {
-  line-height: 1.5;
-}
-
-/* Description list styles */
-
-
-dd, dt {
-  line-height: 1.5;
-}
-
-dt {
-  font-weight: bold;
-}
-
-dd {
-  margin-bottom: 1.5rem;
-}
- - - -

Estils específics de llista

- -

Hem examinat l'espaiat general de les llistes, ara explorarem algunes propietats específiques de la llista. Per començar, hi ha tres propietats que has de conèixer, que es poden establir en els elements {{htmlelement("ul")}} o {{htmlelement("ol")}}:

- - - -

Estils de vinyeta

- -

Com s'ha comentat, la propietat {{cssxref("list-style-type")}} permet establir quin tipus de vinyeta s'usa per als punts de vinyeta. En el nostre exemple, hem establert que la llista ordenada utilitzi números romans en majúscules, amb:

- -
ol {
-  list-style-type: upper-roman;
-}
- -

Això ens dona l’aspecte següent:

- -

Una llista ordenada amb vinyetes que apareixex fora del text de l'element de llista.

- -

Podeu trobar moltes més opcions consultant la pàgina de referència {{cssxref("list-style-type")}}.

- -

Posició de la vinyeta

- -

La propietat {{cssxref("list-style-position")}} estableix si les vinyetes apareixen dins dels elements de llista, o a fora, abans de l'inici de cada element. El valor predeterminat és outside (fora), que fa que les vinyetes se situïn fora dels elements de llista, tal com hem vist.

- -

Si estableixes el valor inside (dins), les vinyetes se situen dins de les línies:

- -
ol {
-  list-style-type: upper-roman;
-  list-style-position: inside;
-}
- -

Una llista ordenada amb vinyetes que apareixex dins del text de l'element de llista.

- -

Ús d'una imatge de vinyeta personalitzada

- -

La propietat {{cssxref("list-style-image")}} et permet fer servir una imatge personalitzada per a la vinyeta. La sintaxi és bastant senzilla:

- -
ul {
-  list-style-image: url(star.svg);
-}
- -

Tanmateix, aquesta propietat és una mica limitada en termes de control de la posició, la mida, etc., de les vinyetes. És millor utilitzar la família de propietats {{cssxref("background")}}, que aprendràs amb més detall en el mòdul de Aplicar estil a les caixes. De moment, aquí en tens un tast!

- -

En el nostre exemple acabat, hem aplicat estil a la llista no ordenada d’aquesta manera (a sobre del que ja has vist abans):

- -
ul {
-  padding-left: 2rem;
-}
-
-ul li {
-  padding-left: 2rem;
-  list-style-type: none;
-  background-image: url(star.svg);
-  background-position: 0 0;
-  background-size: 1.6rem 1.6rem;
-  background-repeat: no-repeat;
-}
- -

Aquí hem fet el següent:

- - - -

Això ens dona el resultat següent:

- -

Una llista no ordenada amb vinyetes en forma de petites estrelles.

- -

La propietat abreujada list-style

- -

Les tres propietats anteriors esmentades es poden configurar amb una única propietat abreujada, {{cssxref("list-style")}}. Per exemple, el CSS següent:

- -
ul {
-  list-style-type: square;
-  list-style-image: url(example.png);
-  list-style-position: inside;
-}
- -

Podria reemplaçar-se per això:

- -
ul {
-  list-style: square url(example.png) inside;
-}
- -

Els valors es poden incloure en qualsevol ordre, i pots utilitzar-ne un, dos o els tres (els valors predeterminats que s’utilitzen per a les propietats que no s'inclouen són disc, none i outside). Si s'especifica un tipus i una imatge, el tipus s'utilitza com a alternativa si la imatge no es carrega per alguna raó.

- -

El control de la numeració de les llistes

- -

De vegades pot ser que vulguis numerar de manera diferent una llista ordenada, per exemple, que comenci a partir d'un número diferent de 1, o bé que compti enrere, o que compti en passos de més d'1. L'HTML i el CSS disposen d’algunes eines que et poden ajudar amb això.

- -

start

- -

L'atribut {{htmlattrxref("start", "ol")}} permet iniciar el recompte de la llista a partir d'un número diferent de 1. L’exemple següent:

- -
<ol start="4">
-  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
-  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
-  <li>Wash and chop the salad.</li>
-  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
-</ol>
- -

Dona aquesta sortida:

- -

{{ EmbedLiveSample('start', '100%', 150) }}

- -

reversed

- -

L'atribut {{htmlattrxref("reversed","ol")}} inicia la llista comptant cap enrere en comptes de cap endavant. L'exemple següent

- -
<ol start="4" reversed>
-  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
-  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
-  <li>Wash and chop the salad.</li>
-  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
-</ol>
- -

Dona aquesta sortida:

- -

{{ EmbedLiveSample('reversed', '100%', 150) }}

- -

value

- -

L'atribut {{htmlattrxref("value", "ol")}} permet establir valors numèrics específics per a cada element de llista. L’exemple següent:

- -
<ol>
-  <li value="2">Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
-  <li value="4">Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
-  <li value="6">Wash and chop the salad.</li>
-  <li value="8">Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
-</ol>
- -

Dona aquesta sortida:

- -

{{ EmbedLiveSample('value', '100%', 150) }}

- -
-

Nota: Fins i tot si fas servir un valor de {{cssxref("list-style-type")}} no numèric, cal que utilitzis els valors numèrics equivalents per a l'atribut value.

-
- -

Aprenentatge actiu: Aplicar estil a una llista imbricada

- -

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, volem que prenguis allò que has après i dissenyis una llista imbricada. T’hem proporcionat un codi HTML, i volem que:

- -
    -
  1. Apliquis vinyetes quadrades als elements de llista no ordenada.
    2. -
  2. Apliquis als elements de llista no ordenada i els elements de llista ordenada una alçada de línia d'1,5 respecte de la mida de la lletra.
    3. -
  3. Apliquis als elements de llista ordenada valors de lletra minúscula.
    4. -
  4. No dubtis de jugar amb l'exemple de llistes tant com vulguis, experimenta amb els tipus de vinyeta, l’espaiat o qualsevol altra cosa que hi trobis.
    5. -
- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó Reinicia. Si t’encalles, prem el botó Mostra la solució per veure’n una resposta possible.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 800) }}

- -

Vegeu també

- -

Els comptadors CSS proporcionen eines avançades per a personalitzar el recompte i l'estil de les llistes, però són bastant complexos. Et recomanem que hi facis un cop d'ull si vols ampliar la informació. Vegeu:

- - - -

Resum

- -

Resulta relativament fàcil de dominar l'aplicació d’estil a les llistes una vegada que en coneixes els principis bàsics associats i les propietats específiques. En l’article següent continuarem amb les tècniques d'estil.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals", "Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/text_fonamental/index.html b/files/ca/learn/css/estilitzar_text/text_fonamental/index.html deleted file mode 100644 index e258171ffc..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/estilitzar_text/text_fonamental/index.html +++ /dev/null @@ -1,739 +0,0 @@ ---- -title: Text fonamental i estil de font -slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Text_fonamental -tags: - - Article - - Beginner - - CSS - - Guide - - Style - - Text - - alignment - - family - - font - - shorthand - - spacing - - weight -translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text")}}
- -

En aquest article t'iniciem en el viatge cap al domini de l'aplicació d’estil a text amb {{glossary("CSS")}}. Aquí passarem amb detall per tots els fonaments bàsics de l'aplicació d’estil a textos / tipus de lletra, inclosos el gruix, la família i l'estil del tipus de lletra, les propietats abreviades per al tipus de lletra, l'alineació del text i altres efectes, i l’interlineat i l’interlletratge.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments bàsics d'HTML (consulta l’article Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta l’article Introducció al CSS).
Objectiu:Aprendre les propietats i tècniques bàsiques necessàries per a l'aplicació d’estil al text de les pàgines web.
- -

Què implica l'aplicació d’estil al text en CSS?

- -

Com ja deus conèixer d’haver treballat amb l’HTML i el CSS, el text dins d'un element es defineix dins de la caixa de contingut de l'element. Comença a la part superior esquerra de l'àrea de contingut (o a la part superior dreta, en el cas de contingut en idiomes RTL, o right-to-left, que s'escriuen de dreta a esquerra) i flueix cap al final de la línia. Quan arriba al final, passa a la línia següent i continua; i després, a la següent línia, fins que tot el contingut s'ha col·locat a la caixa. El contingut de text es comporta en efecte com un seguit d'elements en línia, es distribueix en línies adjacents entre si, i no crea salts de línia fins que s’ateny el final de la línia, o tret que s'obligui a un salt de línia manual de l'element {{htmlelement("br")}}.

- -
-

Nota: Si el paràgraf anterior et sembla confós, no t’hi amoïnis, torna enrere i fes un repàs de la teoria del model de caixa que s’explica en l’article El model de caixa abans de continuar.

-
- -

Les propietats CSS que s'utilitzen per a escriure text generalment es divideixen en dues categories, que veurem per separat en aquest article:

- - - -
-

Nota: Tingues en compte que les propietats que afecten el text dins d'un element hi actuen com una única entitat. No pots seleccionar i modificar l'estil de les subseccions de text si no les etiquetes amb un element apropiat (com ara {{htmlelement("span")}} o {{htmlelement("strong")}}) o utilitzes un pseudoelement específic per a text com ::first-letter (selecciona la primera lletra del text d'un element), ::first-line (selecciona la primera línia del text d'un element) o ::selection (selecciona el text que el cursor ressalta en aquell moment).

-
- -

Tipus de lletra

- -

Continuem endavant per veure les propietats d'estil dels tipus de lletra. En aquest exemple aplicarem algunes propietats CSS diferents a la mateixa mostra d’HTML, que té l’aspecte següent:

- -
<h1>Tommy the cat</h1>
-
-<p>I remember as if it were a meal ago...</p>
-
-<p>Said Tommy the Cat as he reeled back to clear whatever foreign matter
- may have nestled its way into his mighty throat. Many a fat alley rat
-had met its demise while staring point blank down the cavernous barrel of
- this awesome prowling machine. Truly a wonder of nature this urban
-predator — Tommy the cat had many a story to tell. But it was a rare
-occasion such as this that he did.</p>
- -

Podeu trobar l'exemple acabat en GitHub (vegeu-ne també el codi font).

- -

Color

- -

La propietat {{cssxref("color")}} estableix el color del contingut de primer pla dels elements seleccionats (que normalment és el text, però també pot incloure un parell d'altres coses, com ara un subratllat o un sobreratllat en el text, amb la propietat {{cssxref("text-decoration")}}).

- -

La propietat color pot acceptar qualsevol unitat de color CSS, per exemple:

- -
p {
-  color: red;
-}
- -

Això fa que els paràgrafs es converteixin en vermells, en comptes del negre estàndard per defecte del navegador, així:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Color', '100%', 220) }}

- -

Famílies de tipus de lletra

- -

Per a establir un tipus de lletra diferent en el teu text, utilitza la propietat {{cssxref("font-family")}}; això et permet especificar un tipus de lletra (o una llista de tipus de lletra) perquè el navegador l'apliqui als elements seleccionats. El navegador només aplica un tipus de lletra si està disponible en la màquina amb què s’accedeix al lloc web. Si no, només usarà un {{anch("Default fonts", "tipus de lletra predeterminat")}} del navegador. Un exemple senzill és el següent:

- -
p {
-  font-family: arial;
-}
- -

Això fa que tots els paràgrafs d'una pàgina adoptin el tipus de lletra Arial, que es troba en qualsevol ordinador.

- -

Tipus de lletra segurs per a la xarxa web

- -

Parlant de la disponibilitat dels tipus de lletra, només una certa quantitat de tipus de lletra es troben generalment disponibles en tots els sistemes i, per tant, es poden utilitzar sense gaires preocupacions. Són els anomenats tipus de lletra segurs per a la xarxa web.

- -

La majoria de les vegades, com a desenvolupadors web, volem tenir un control més específic sobre els tipus de lletra que s’utilitzen per a mostrar el contingut del text. El problema és trobar una manera de saber quin tipus de lletra està disponible en l'ordinador que es fa servir per a accedir a les nostres pàgines web. No hi ha manera de saber-ho en tots els casos, però se sap que els tipus de lletra segurs per a la web estan disponibles en gairebé totes les instàncies dels sistemes operatius més utilitzats (Windows, Mac, les distribucions més habituals de Linux, Android i iOS).

- -

La llista de tipus de lletra segurs per a la xarxa web reals canvia a mesura que evolucionen els sistemes operatius, però és convenient considerar els tipus de lletra segurs per a la xarxa web següents, almenys ara com ara (molts d'ells s’han popularitzades gràcies a la iniciativa de Microsoft Tipus de lletra principals per a la xarxa web, de finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000):

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
NomTipus de lletra genèricObservacions
Arialsans-serifSovint es considera una bona pràctica afegir també el tipus de lletra Helvetica com una alternativa preferent a Arial; encara que són gairebé idèntiques, es considera que Helvetica té una forma més agradable, tot i que Arial està més disponible.
Courier NewmonospaceHi ha sistemes operatius que tenen una versió alternativa (possiblement més antiga) del tipus de lletra Courier New anomenada Courier. Es considera una bona pràctica utilitzar-les totes dues, amb Courier New com l’opció preferent.
Georgiaserif
Times New RomanserifHi ha sistemes operatius que tenen una versió alternativa (possiblement més antiga) del tipus de lletra Times New Roman anomenada Times. Es considera una bona pràctica utilitzar-les totes dues, amb Times New Roman com l’opció preferent.
Trebuchet MSsans-serifHas de tenir cura amb l'ús d'aquest tipus de lletra perquè no està àmpliament disponible en sistemes operatius mòbils.
Verdanasans-serif
- -
-

Nota: Entre els diversos recursos, el lloc web cssfontstack.com manté una llista de tipus de lletra segurs per a la web disponibles en sistemes operatius Windows i macOS, que poden ajudar-te a prendre la decisió sobre el que consideris segur per al teu ús.

-
- -
-

Nota: Hi ha una manera de descarregar un tipus de lletra personalitzat juntament amb una pàgina web, que et permet personalitzar l'ús del tipus de lletra de la manera que vulguis: web fonts. Això és una mica més complex, i ho exposarem en un article separat més endavant en el mòdul.

-
- -

Tipus de lletra predeterminats

- -

CSS defineix cinc noms genèrics per als tipus de lletra: serif, sans-serif, monospace, cursive i fantasy. Són noms molt genèrics i l’aspecte exacte del tipus de lletra usat quan s'utilitzen aquests noms genèrics correspon a cada navegador i pot variar per a cada sistema operatiu amb què s'executa. Representa un pitjor escenari, en què el navegador tracta de fer el possible per a oferir almenys un tipus de lletra que es consideri adequat. serif, sans-serif i monospace són bastant previsibles i han de proporcionar alguna cosa raonable. D'altra banda, cursive i fantasy són menys previsibles i et recomanem utilitzar-les amb molta cura i provar-les cada vegada.

- -

Els cinc noms es defineixen de la manera següent:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
NomDefinicióExemple
serifTipus de lletra que tenen serifes (les floritures i altres petits detalls que es veuen en els extrems dels traços en algunes tipografies).My big red elephant
sans-serifTipus de lletra que no tenen serifes.My big red elephant
monospaceTipus de lletra en què cada caràcter ocupa la mateixa amplada, normalment s’utilitza en les llistes d’instruccions que constitueixen el codi informàtic.My big red elephant
cursiveTipus de lletra que tenen com a objectiu emular l'escriptura manuscrita, amb moviments fluids i connectats.My big red elephant
fantasyTipus de lletra amb intencions decoratives.My big red elephant
- -

Llistes de tipus de lletra

- -

Com que no pots garantir la disponibilitat dels tipus de lletra que vols utilitzar en les teves pàgines web (fins i tot un tipus de lletra segur per a la xarxa web podria fallar per alguna raó), pots proporcionar una llista de tipus de lletra perquè el navegador tingui diversos tipus de lletra per poder triar. Això només implica introduir un atribut font-family amb un valor que consti de diversos noms de tipus de lletra separats per comes, per exemple:

- -
p {
-  font-family: "Trebuchet MS", Verdana, sans-serif;
-}
- -

En aquest cas, el navegador comença pel principi de la llista i mira si el primer tipus de lletra està disponible en la màquina. Si és així, s'aplica aquesta font als elements seleccionats. En cas contrari, es passa al tipus de lletra següent, i així successivament.

- -

És recomanable proporcionar al final de la llista un nom de tipus de lletra genèric que sigui adequat perquè el navegador pugui almenys proporcionar alguna cosa adequada aproximada si cap dels tipus de lletra de la llista estan disponibles. Per il·lustrar aquest punt, els navegadors presenten els paràgrafs en un tipus de lletra serifa predeterminada, que normalment és Times New Roman, si no hi ha cap altra opció disponible; però això no és bo quan s’espera un tipus de lletra sans-serif!

- -
-

Nota: Els noms dels tipus de lletra que tenen més d'una paraula, com Trebuchet MS s’han d’escriure entre cometes.

-
- -

Un exemple de font-family

- -

Afegim les línies següents al nostre exemple anterior per a donar als paràgrafs un tipus de lletra sans-serif:

- -
p {
-  color: red;
-  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
-}
- -

Això ens dona el resultat següent:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Un_exemple_de_font-family', '100%', 220) }}

- -

La mida de la lletra

- -

En l'article de valors i unitats en CSS del mòdul anterior, hem revisat les unitats de longitud i mida. La mida de la lletra (que s’estableix amb la propietat {{cssxref("font-size")}} pot prendre valors que es mesuren en la majoria d'aquestes unitats (i d’altres, com ara percentatges), però les unitats més comunes que faràs servir per a la mida del text són:

- - - -

L’atribut font-size d'un element s'hereta de l'element pare d'aquest element. Tot comença amb l'element arrel del document, {{htmlelement("html")}}, en què l’atribut font-size està establert en 16 px de manera estàndard en els navegadors. Qualsevol paràgraf (o un altre element que no tingui una mida diferent establerta pel navegador) de l'interior de l'element arrel tindrà una mida final de 16 px. Altres elements poden tenir mides predeterminades diferents, per exemple, un element {{htmlelement("h1")}} té una mida de 2 em establerta per defecte, de manera que tindrà una mida final de 32 píxels.

- -

Les coses es tornen més difícils quan es comença a alterar la mida del tipus de lletra dels elements imbricats. Per exemple, si en la teva pàgina hi ha un element {{htmlelement("article")}} i hi estableixes la mida del tipus de lletra en 1,5 em (que donaria una mida final de 24 px), i llavors vols que els paràgrafs de dins de l'element <article> tinguin una mida de lletra computada de 20 px, quin valor em hem d’utilitzar?

- -
<!-- document base font-size is 16px -->
-<article> <!-- If my font-size is 1.5em -->
-  <p>My paragraph</p> <!-- How do I compute to 20px font-size? -->
-</article>
- -

Hauràs d'establir el valor em en 20/24 o 0,83333333 em. Els càlculs poden complicar-se, de manera que cal tenir cura a l’hora de com aplicar estils. El millor és utilitzar unitats rem on puguis per mantenir les coses senzilles i evitar establir la mida de la lletra dels elements del contenidor quan sigui possible.

- -

Un exemple senzill de dimensionament

- -

Quan dimensiones el teu text, normalment és una bona idea establir l’atribut base font-size del document en 10 px, de manera que resulta molt més senzill de fer els càlculs, perquè llavors els valors (r)em són la mida de la lletra en píxels dividida per 10, no per 16. A continuació, pots dimensionar fàcilment els diferents tipus de text del document si ho vols. És una bona idea fer una llista de tot el conjunt de regles font-size en una zona determinada del teu full d'estil, i així són fàcils de trobar.

- -

El nostre nou resultat és així:

- - - -
html {
-  font-size: 10px;
-}
-
-h1 {
-  font-size: 2.6rem;
-}
-
-p {
-  font-size: 1.4rem;
-  color: red;
-  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Un_exemple_senzill_de_dimensionament', '100%', 220) }}

- -

Estils i gruixos de lletra, transformacions i decoracions del text

- -

CSS proporciona quatre propietats comunes per a alterar el gruix visual / l’èmfasi del text:

- - - -

Cal tenir en compte que {{cssxref("text-decoration")}} pot acceptar diversos valors alhora, si vols afegir diverses decoracions alhora; per exemple, text-decoration: underline overline. Tingues en compte que {{cssxref("text-decoration")}} és una propietat abreujada per a {{cssxref("text-decoration-line")}}, {{cssxref("text-decoration-style")}} i {{cssxref("text-decoration-color")}}. Pots utilitzar les combinacions d'aquests valors de propietat per a crear efectes interessants, per exemple, text-decoration: line-through red wavy

- -

Observem com afegir un parell d'aquestes propietats al nostre exemple:

- -

El resultat és aquest:

- - - -
html {
-  font-size: 10px;
-}
-
-h1 {
-  font-size: 2.6rem;
-  text-transform: capitalize;
-}
-
-h1 + p {
-  font-weight: bold;
-}
-
-p {
-  font-size: 1.4rem;
-  color: red;
-  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
-}
- -

{{ EmbedLiveSample('Estils_i_gruixos_de_lletra_transformacions_i_decoracions_del_text', '100%', 220) }}

- -

Ombres en el text

- -

Pots aplicar ombres al text amb la propietat {{cssxref("text-shadow")}}. Això involucra fins a quatre valors, com es mostra en l'exemple següent:

- -
text-shadow: 4px 4px 5px red;
- -

Les quatre propietats són:

- -
    -
  1. El desplaçament horitzontal de la silueta del text original: pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària disponibles en CSS, però el més convenient és usar px. Aquest valor s'ha d'incloure.
    2. -
  2. El desplaçament vertical de la silueta del text original: es comporta bàsicament igual que el desplaçament horitzontal, excepte que mou l'ombra amunt i avall, no a dreta i esquerra. Aquest valor s'ha d'incloure.
    3. -
  3. El radi d'esborronat: un valor més alt significa que l'ombra es dispersa més àmpliament. Si aquest valor no s'inclou, el valor predeterminat és 0, que significa que no s’esborrona. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària disponibles en CSS.
    4. -
  4. El color base de l'ombra: pot prendre qualsevol unitat de color CSS. Si no s'inclou, el valor predeterminat és black.
    5. -
- -
-

Nota: Els valors de desplaçament positius mouen l'ombra cap a la dreta i cap avall, però també pots utilitzar valors de desplaçament negatius per a moure l'ombra cap a l'esquerra i cap amunt, com per exemple -1px -1px.

-
- -

Ombres múltiples

- -

Pots aplicar diverses ombres a un mateix text si inclous més d’un valor d'ombra separats per comes, per exemple:

- -
text-shadow: -1px -1px 1px #aaa,
-             0px 4px 1px rgba(0,0,0,0.5),
-             4px 4px 5px rgba(0,0,0,0.7),
-             0px 0px 7px rgba(0,0,0,0.4);
- -

Si apliquem això a l'element {{htmlelement("h1")}} del nostre exemple de Tommy the cat, obtenim això:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Ombres_múltiples', '100%', 220) }}

- -
-

Nota: Pots veure més exemples interessants d'ús de text-shadow en l'article de Sitepoint Moonlighting with CSS text-shadow.

-
- -

Disseny de pàgina del text

- -

Ara que ja coneixem les propietats bàsiques dels tipus de lletra, passem a veure les propietats del text que podem utilitzar que afecten el disseny de pàgina.

- -

Alineació del text

- -

La propietat {{cssxref("text-align")}} s'utilitza per a controlar com s'alinea el text dins de la caixa que conté els continguts. Els valors disponibles són els següents i funcionen gairebé de la mateixa manera que ho fa una aplicació de processador de text normal:

- - - -

Si s'aplica text-align: center; a l’{{htmlelement("h1")}} en el nostre exemple, obtenim això:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Alineació_del_text', '100%', 220) }}

- -

Interlineat

- -

La propietat {{cssxref("line-height")}} estableix l'alçada que hi ha entre les línies de text. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària, però també un valor sense unitat, que actua com un multiplicador, i generalment es considera l’opció més bona; es multiplica el valor de {{cssxref("font-size")}} i s’obté line-height. El text del body en general es veu més bé i és més fàcil de llegir si les línies estan prou separades. L'alçada de la línia recomanada és d'aproximadament 1,5-2 (doble espai). Per tant, si vols establir les línies de text a 1,6 vegades l'alçada del tipus de lletra, utilitzaries això:

- -
line-height: 1.6;
- -

Si apliques això als elements {{htmlelement("p")}} del nostre exemple, obtindràs aquest resultat:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Interlineat', '100%', 250) }}

- -

Espaiat entre lletres i entre paraules

- -

Les propietats {{cssxref("spacing-letter")}} i {{cssxref("word-spacing")}} permeten establir l'espaiat entre lletres i l'espaiat entre paraules en el text. No ho faràs amb gaire freqüència, però potser ho trobes útil per a obtenir un cert tipus de presentació o per millorar la llegibilitat d'un tipus de lletra especialment densa. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària.

- -

Així, per exemple, podríem aplicar una mica d’espai entre lletres i espai entre paraules a la primera línia de cada element {{htmlelement("p")}} del nostre exemple:

- -
p::first-line {
-  letter-spacing: 4px;
-  word-spacing: 4px;
-}
- -

Afegim-ne una mica al nostre exemple, així:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Espaiat_entre_lletres_i_entre_paraules', '100%', 250) }}

- -

Altres propietats que convé conèixer

- -

Les propietats anteriors et donen una idea de com començar a aplicar estil al text d’una pàgina web, però hi ha moltes altres propietats que es poden utilitzar. Aquí només hem volgut exposar les més importants. Un cop t’hagis acostumat a fer-les servir, també hauries d'explorar les següents:

- -

Estils per als tipus de lletra:

- - - -

Aplicació d’estil al text per al disseny de pàgina

- - - -

Propietat abreujada per al tipus de lletra

- -

També es poden establir moltes propietats de tipus de lletra amb la propietat abreujada {{cssxref("font")}}. S’escriuen en l’ordre següent:  {{cssxref("font-style")}}, {{cssxref("font-variant")}}, {{cssxref("font-weight")}}, {{cssxref("font-stretch")}}, {{cssxref("font-size")}}, {{cssxref("line-height")}} i {{cssxref("font-family")}}.

- -

Entre totes aquestes propietats, només es requereixen font-size i font-family quan s'utilitza la propietat abreujada font.

- -

S'ha d'incloure una barra diagonal entre les propietats {{cssxref("font-size")}} i {{cssxref("line-height")}}.

- -

Un exemple complet tindria un aspecte com aquest:

- -
font: italic normal bold normal 3em/1.5 Helvetica, Arial, sans-serif;
- -

Aprenentatge actiu: Jugar amb els estils de text

- -

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, no et proposem de fer cap exercici específic: et proposem que juguis amb algunes propietats del tipus de lletra i el text aplicades al disseny de pàgina i observis què ets capaç de crear. Pots fer-ho usant els fitxers HTML/CSS fora de línia, o pots introduir el teu codi en l'exemple editat en viu a continuació.

- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a l’inici amb el botó Reinicia.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable', 700, 800) }}

- -

Resum

- -

Esperem que hagis gaudit jugant amb el text d’aquest article! L’article següent t’explicarà tot el que has de saber sobre l’aplicació d'estil a llistes HTML.

- -

{{NextMenu("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git "a/files/ca/learn/css/first_steps/com_comen\303\247ar_amb_css/index.html" "b/files/ca/learn/css/first_steps/com_comen\303\247ar_amb_css/index.html" deleted file mode 100644 index dfc1ae29b3..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/first_steps/com_comen\303\247ar_amb_css/index.html" +++ /dev/null @@ -1,254 +0,0 @@ ---- -title: Com començar amb CSS -slug: Learn/CSS/First_steps/Com_començar_amb_CSS -translation_of: Learn/CSS/First_steps/Getting_started ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps")}}
- -

En aquest article, agafarem un document HTML senzill i hi aplicarem una mica de CSS per aprendre algunes coses pràctiques sobre aquest llenguatge informàtic.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Comprendre els fonaments bàsics d’enllaçar un document CSS a un fitxer HTML i poder crear un text simple amb CSS.
- -

Començar amb l'HTML

- -

El nostre punt de partida és un document HTML. Pots copiar el codi de sota si vols treballar al teu propi ordinador. Desa el codi de sota com a index.html en una carpeta de l'ordinador.

- -
<!doctype html>
-<html lang="ca">
-<head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>Introducció al CSS</title>
-</head>
-
-<body>
-
-    <h1>Sóc un títol de nivell u</h1>
-
-    <p>Aquest és un paràgraf de text. Al text hi ha un <span>element span</span>
-i també un enllaç <a href="http://example.com">link</a>.</p>
-
-    <p>Aquest és el segon paràgraf. Conté un element <em>subratllat</em>.</p>
-
-    <ul>
-        <li>Article 1</li>
-        <li>Article 2</li>
-        <li>Article <em>tres</em></li>
-    </ul>
-
-</body>
-
-</html>
-
- -
-

Nota: Si llegeixes això en un dispositiu o en un entorn on no pots crear fitxers fàcilment, no et preocupis: a continuació es mostren editors de codi en directe per a escriure un exemple de codi aquí a la pàgina.

-
- -

Afegir CSS al nostre document

- -

El primer que hem de fer és dir al document HTML que tenim unes regles CSS que volem que utilitzi. Habitualment trobaràs tres maneres diferents d’aplicar CSS a un document HTML, però de moment examinarem la manera més comuna i útil: enllaçar el CSS des de la capçalera del document.

- -

Crea un fitxer a la mateixa carpeta que el teu document HTML i desa’l com styles.css. L’extensió .css mostra que es tracta d’un fitxer CSS.

- -

Per a enllaçar styles.css a index.html, afegeix la línia següent en algun lloc de la capçalera ({{htmlelement("head")}}) del document HTML:

- -
<link rel="stylesheet" href="styles.css">
- -

Aquest element {{htmlelement("link")}} indica al navegador que hi ha un full d'estil i utilitza l'atribut rel i la ubicació d'aquest full d'estil com a valor de l'atribut href. Pots provar si funciona el CSS afegint una regla a styles.css. Fent servir l'editor de codi, afegeix el següent al fitxer CSS:

- -
h1 {
-  color: red;
-}
- -

Desa els fitxers HTML i CSS i torna a carregar la pàgina en un navegador web. Ara el títol d’encapçalament de primer nivell a la part superior del document s'ha de veure de color vermell. Si això succeeix, enhorabona: has aplicat amb èxit una mica de CSS a un document HTML. Si això no passa, comprova ho has escrit tot correctament.

- -

Pots continuar treballant amb styles.css localment, o bé pots utilitzar el nostre editor interactiu, que trobaràs a continuació, per continuar amb aquest tutorial. L’editor interactiu actua com si el CSS del primer quadre estigués vinculat al document HTML, tal com passa amb el nostre document anterior.

- -

Aplicar estil als elements HTML

- -

En tornar el títol vermell, ja hem demostrat que podem seleccionar un element HTML i aplicar-hi estil. Ho fem delimitant un selector d’elements: un seleccionador que coincideix directament amb un nom d’element HTML. Per a seleccionar tots els paràgrafs del document, utilitzaries el selector p. Per a convertir tots els paràgrafs en verd, faries servir:

- -
p {
-  color: green;
-}
- -

Pots seleccionar diversos selectors alhora, separats amb una coma. Si volem que tots els paràgrafs i tots els elements de la llista siguin verds, la regla ha de ser la següent:

- -
p, li {
-    color: green;
-}
- -

Prova-ho a l’editor interactiu següent (edita els quadres de codi) o al teu document CSS local.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started1.html", '100%', 900)}} 

- -

Canviar el comportament predeterminat dels elements

- -

Quan observem un document HTML ben marcat, fins i tot una cosa tan simple com el nostre exemple, podem veure que el navegador afegeix algun estil per defecte per fer que l’HTML sigui llegible. Els títols són grans i en lletra negreta i la nostra llista inclou vinyetes. Això passa perquè els navegadors tenen fulls d’estil interns que contenen estils predeterminats que s’apliquen per defecte a totes les pàgines; sense això no hi hauria distincions dins el text i hauríem d’aplicar estil a tot des de zero. Tots els navegadors moderns mostren el contingut HTML de la mateixa manera per defecte.

- -

Tanmateix, sovint voldràs alguna cosa que no sigui la tria que ha fet el navegador. Això es pot fer escollint només l’element HTML que vols canviar i fent servir una regla CSS per a canviar-ne l’aspecte.  Un bon exemple és <ul>, que marca una llista no ordenada. Mostra boletes en els elements de llista, però si decideixo que no les vull, les puc eliminar:

- -
li {
-  list-style-type: none;
-}
- -

Prova d’afegir això al teu CSS.

- -

És una bona opció consultar la propietat list-style-type a la pàgina de MDN per veure quins valors admet. Per provar uns valors diferents, dona una ullada a la pàgina list-style-type, on trobaràs un exemple interactiu a la part superior de la pàgina i, a continuació, es detallen tots els valors que s’admeten.

- -

Si consultes aquesta pàgina, descobriràs que, a banda d’eliminar les vinyetes de la llista, també les pots canviar: prova de canviar-les per vinyetes quadrades amb el valor square.

- -

Afegir una classe

- -

Fins al moment hem dissenyat elements basats en els seus noms en HTML. Això funciona sempre que vulguis que tots els elements d’aquest tipus del document presentin el mateix aspecte. Moltes vegades no és el cas, així que hauràs de trobar la manera de seleccionar un subconjunt dels elements sense canviar els altres. La manera més habitual de fer-ho és afegir una classe a l'element HTML i delimitar aquesta classe.

- -

Al teu document HTML, afegeix un atribut de classe al segon element de la llista. La teva llista ara es veurà així:

- -
<ul>
-  <li>Article 1</li>
-  <li class="special">Item two</li>
-  <li>Article <em>tres</em></li>
-</ul>
- -

Al teu CSS pots seleccionar la classe special creant un selector que comenci amb un punt. Afegeix el següent al teu fitxer CSS:

- -
.special {
-  color: orange;
-  font-weight: bold;
-}
- -

Desa i actualitza per veure quin és el resultat.

- -

Pots aplicar la classe special a qualsevol element de la pàgina que vulguis que tingui el mateix aspecte que aquesta llista. Per exemple, potser vols que l’element <span> del paràgraf també es vegi de color taronja i en negreta. Prova d’afegir-hi una classe special i torna a carregar la pàgina, i observa què passa.

- -

De vegades veuràs regles amb un selector que enumera el selector d’elements HTML juntament amb la classe:

- -
li.special {
-  color: orange;
-  font-weight: bold;
-}
- -

Aquesta sintaxi vol dir «selecciona qualsevol element li que tingui una classe special». Si ho fas així, ja no podràs aplicar la classe a un element <span> o qualsevol altre element simplement afegint-hi la classe; hauràs d’afegir aquest element a la llista de selectors:

- -
li.special,
-span.special {
-  color: orange;
-  font-weight: bold;
-}
- -

Com pots imaginar, algunes classes podrien aplicar-se a molts elements i no vols haver d’editar el CSS cada vegada que calgui adoptar un estil nou. Per tant, de vegades és millor deixar de banda l’element i simplement fer referència a la classe, tret que sàpigues que vols crear algunes regles especials per a un sol element i potser vols assegurar-te que no s’apliquen a altres coses.

- -

Aplicar estil en funció de la ubicació en un document

- -

Hi ha vegades que voldràs que alguna cosa sembli diferent segons el lloc en què es troba dins el document. Hi ha diversos selectors que poden ajudar en aquesta situació, però ara per ara només ens fixarem en un parell. Al nostre document hi ha dos elements <em>: un dins d’un paràgraf i l’altre dins d’una llista. Per a seleccionar només un <em> que estigui situat dins d'un element <li>, pots utilitzar un selector anomenat combinador de descendents, que simplement pren la forma d'un espai entre dos altres selectors.

- -

Afegeix la regla següent al teu full d’estil.

- -
li em {
-  color: rebeccapurple;
-}
- -

Aquest selector seleccionarà qualsevol element <em> que es trobi dins un (descendent de) <li>. Per tant, al document d’exemple, hauries de trobar que el <em> de l’element de la tercera llista és morat, però el que hi ha dins del paràgraf no canvia.

- -

Una altra cosa que potser t'agradaria provar és aplicar estil a un paràgraf que surt immediatament després d'un títol d’encapçalament del mateix nivell de jerarquia de l'HTML. Per fer-ho, col·loca un + (un combinador de germans adjacents) entre els selectors.

- -

Prova d'afegir aquesta regla al teu full d'estil, també:

- -
h1 + p {
-  font-size: 200%;
-}
- -

L'exemple en directe següent inclou les dues regles anteriors. Prova d'afegir una regla perquè un element span es mostri de color vermell si és dins d'un element paràgraf. Sabràs que ho has fet bé si element span del primer paràgraf és vermell, però el que apareix al primer element de llista no canvia de color.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started2.html", '100%', 1100)}}

- -
-

Nota: Com pots veure, el CSS ens ofereix diverses maneres de seleccionar elements, i fins ara només n’hem gratat la superfície! Analitzarem amb detall tots aquests selectors i molts més en els nostres articles sobre selectors que trobaràs més endavant en el curs.

-
- -

Aplicar estil en funció de l’estat

- -

El darrer tipus d’aplicació d’estil que analitzarem en aquest article és la capacitat d’aplicar estil a les coses en funció del seu estat. Un exemple senzill d’això són els enllaços. Quan dissenyem un enllaç, hem de seleccionar l’element <a> (anchor). Això té diferents estats en funció de si no s’ha visitat, s’ha visitat, s’hi passa pel damunt, se selecciona amb el teclat o s'hi fa clic (s’activa). Pots fer servir el CSS per a dirigir-te a aquests estats diferents: el CSS que trobaràs a continuació estableix els enllaços no visitats en rosa, i els visitats en verd.

- -
a:link {
-  color: pink;
-}
-
-a:visited {
-  color: green;
-}
- -

Pots canviar l'aparença de l'enllaç quan l'usuari hi col·loca el punter a sobre, per exemple, eliminar-ne el subratllat, que s'aconsegueix amb la regla següent:

- -
a:hover {
-  text-decoration: none;
-}
- -

A l’exemple en directe següent pots jugar amb diferents valors per als diversos estats d’un enllaç. Hi hem afegit les regles anteriors, i ens adonem que el color rosa és força clar i difícil de llegir; per què no el canviem per un color que vagi més bé? Es poden posar els enllaços en negreta?

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started3.html", '100%', 900)}} 

- -

Hem eliminat el subratllat del nostre enllaç quan s’hi passa el punter del ratolí per sobre. Pots eliminar el subratllat de tots els estats d’un enllaç. Val la pena recordar, però, que en un lloc web real, vols que els visitants sàpiguen que un enllaç és un enllaç. Deixar el subratllat a lloc pot ser una pista important perquè la gent s’adoni que pot fer clic en un text dins d’un paràgraf; aquest és el comportament al qual estan acostumats. Com tot en CSS, amb els canvis es pot fer que el document sigui menys accessible; tractarem de posar en evidència els entrebancs potencials en els llocs adequats.

- -
-

Nota: sovint veuràs que en aquests articles i en l’MDN es menciona l'accessibilitat. Quan parlem d’accessibilitat ens referim al requisit que les nostres pàgines web siguin comprensibles i utilitzables per tothom.

- -

El teu visitant pot entrar a la pàgina web des d'un ordinador amb un ratolí o un trackpad, o des d’un telèfon amb pantalla tàctil. O potser utilitza un lector de pantalla que llegeix el contingut del document; o necessita utilitzar una mida de lletra del text molt més gran; o bé navega pel lloc web només amb el teclat.

- -

Un document HTML senzill és en general accessible per a tothom, i a l'hora d’aplicar estil a aquest document, és important que no el facis menys accessible.

-
- -

Combinar selectors i combinadors

- -

Val la pena assenyalar que pots combinar diversos selectors i combinadors. Per exemple:

- -
/* selecciona qualsevol <span> que estigui dins d'un <p>, que està dins d'un <article> */
-article p span { ... }
-
-/* Selecciona qualsevol <p> que vagi directament després d'un <ul>, que vagi directament després d'un <h1> */
-h1 + ul + p { ... }
- -

També pots combinar diversos tipus. Intenta afegir el següent al teu codi:

- -
body h1 + p .special {
-  color: yellow;
-  background-color: black;
-  padding: 5px;
-}
- -

Aplicarà estil a qualsevol element amb una classe special que es trobi dins d’un element <p>, que vingui just després d’un element <h1>> que es trobi dins del <body>. Uf!

- -

A l'HTML original que t’hem proporcionat, l'únic element amb estil és <span class="special">.

- -

No et preocupis si et sembla complicat en aquest moment, començaràs a entendre-ho ben aviat de seguida que treballis més amb el CSS.

- -

Tancant

- -

En aquest tutorial hem analitzat diverses maneres d’aplicar estil a un document amb CSS. Anirem desenvolupant aquests coneixements a mesura que avancem amb la resta d'articles. Tanmateix, ja en coneixes prou per a aplicar estil al text, aplicar CSS a partir de diferents maneres de seleccionar els elements del document i cercar propietats i valors en la documentació MDN.

- -

Al proper article analitzarem com s’estructura el CSS.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. Què és el CSS
    2. -
  2. Primers passos amb el CSS
    3. -
  3. Com s'estructura el CSS
    4. -
  4. Com funciona el CSS
    5. -
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. -
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/com_estructurar_el_css/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/com_estructurar_el_css/index.html deleted file mode 100644 index 6c216af68c..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/first_steps/com_estructurar_el_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,512 +0,0 @@ ---- -title: Com estructurar el CSS -slug: Learn/CSS/First_steps/Com_estructurar_el_CSS -translation_of: Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works", "Learn/CSS/First_steps")}}
- -

Ara que tens una idea sobre què és el CSS i les bases de com fer-lo servir, és hora d’aprofundir una mica més en l’estructura pròpia del llenguatge. Ja hem vist molts dels conceptes que s'esmenten en aquest article; pots recapitular si t’entrebanques amb els conceptes que et trobes a partir d’ara.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre amb detall les estructures de sintaxi fonamentals del CSS.
- -

Aplicar CSS a l'HTML

- -

El primer que analitzarem són els tres mètodes d’aplicació del CSS a un document.

- -

Fulls d’estils externs

- -

En l’article Primers passos amb el CSS hem enllaçat un full d’estil extern a la nostra pàgina. Aquest és el mètode més comú i útil d’adjuntar CSS a un document perquè pots enllaçar el CSS a diverses pàgines, cosa que et permet d’aplicar-hi estil a totes amb el mateix full d’estil. En la majoria dels casos, les diverses pàgines d’un lloc web presentaran un aspecte molt semblant i, per tant, pots utilitzar el mateix conjunt de regles per a la presentació bàsica.

- -

Un full d’estil extern és quan el CSS està escrit en un fitxer independent amb l’extensió .css i s'hi fa referència des d’un element HTML <link>:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>El meu experiment amb CSS</title>
-    <link rel="stylesheet" href="styles.css">
-  </head>
-  <body>
-    <h1>Hola món!</h1>
-    <p>Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
-  </body>
-</html>
- -

El fitxer CSS podria presentar un aspecte així:

- -
h1 {
-  color: blue;
-  background-color: yellow;
-  border: 1px solid black;
-}
-
-p {
-  color: red;
-}
- -

L'atribut href de l'element {{htmlelement ("link")}} necessita fer referència a un fitxer del sistema de fitxers.

- -

A l'exemple anterior, el fitxer CSS es troba a la mateixa carpeta que el document HTML, però el pots col·locar en un altre lloc i ajustar la ruta especificada per a adaptar-s’hi, per exemple:

- -
<!-- Dins d’un subdirector anomenat styles dins del directori actual -->
-<link rel="stylesheet" href="styles/style.css">
-
-<!-- Dins d’un subdirector anomenat general, que es troba en un subdirector anomenat styles, dins del directori actual -->
-<link rel="stylesheet" href="styles/general/style.css">
-
-<!-- Puja un nivell de directori i, a continuació, a un subdirector anomenat styles -->
-<link rel="stylesheet" href="../styles/style.css">
- -

Fulls d’estil interns

- -

Un full d’estil intern és on no hi ha cap fitxer CSS extern, sinó que el CSS se situa dins d’un element {{htmlelement("style")}} que hi ha dins de l’HTML {{htmlelement("head")}}.

- -

Així doncs, l’HTML quedaria així:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>El meu experiment amb CSS</title>
-    <style>
-      h1 {
-        color: blue;
-        background-color: yellow;
-        border: 1px solid black;
-      }
-
-      p {
-        color: red;
-      }
-    </style>
-  </head>
-  <body>
-    <h1>Hola món!</h1>
-    <p>Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
-  </body>
-</html>
- -

Això pot ser útil en algunes circumstàncies (potser treballes amb un sistema de gestió de continguts en què no pots modificar els fitxers CSS directament), però no és tan eficient com els fulls d'estil externs; en un lloc web, el CSS s'hauria de canviar individualment a cada pàgina i actualitzar-se en diversos llocs si s’hi haguessin de fer canvis.

- -

Estils en línia

- -

Els estils en línia són declaracions CSS que afecten només un element, que està contingut dins d'un atribut style:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>El meu experiment amb CSS </title>
-  </head>
-  <body>
-    <h1 style="color: blue;background-color: yellow;border: 1px solid black;">Hola món!</h1>
-    <p style="color:red;">Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
-  </body>
-</html>
- -

Si et plau, no ho facis!, tret que realment ho hagis de fer. És molt dolent per al manteniment (potser hauràs d’actualitzar la mateixa informació diverses vegades per cada document) i també barreges la informació de presentació del CSS amb la informació d’estructuració de l’HTML, i dificultes la llegibilitat i comprensió del codi. Mantenir diferents tipus de codificació separats permet una feina molt més fàcil a tots aquells que treballen en el codi.

- -

Hi ha llocs web en què els estils en línia són més comuns, o fins i tot recomanables. Pot ser que hagis de recórrer a utilitzar-los si el teu entorn de treball és molt restrictiu (potser el teu CMS només et permet editar el cos de l'HTML). També veuràs que s’utilitzen molt al correu electrònic per a obtenir compatibilitat amb tants clients de correu electrònic com sigui possible.

- -

Jugar amb el CSS en aquest article

- -

En aquest article hi ha molt de CSS. Per fer-ho, et recomanem que creïs un directori/carpeta al teu ordinador i, a dins, hi creïs una còpia dels dos fitxers següents:

- -

index.html:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html lang="ca">
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>El meu experiment amb CSS</title>
-    <link rel="stylesheet" href="styles.css">
-  </head>
-  <body>
-
-    <p>Crea el teu HTML de prova aquí</p>
-
-  </body>
-</html>
- -

styles.css:

- -
/* Crea el teu CSS de prova aquí */
-
-p {
-  color: red;
-}
- -

Aleshores, quan vulguis experimentar amb un CSS, substitueix el contingut del <body> de l’HTML per un altre HTML, i comença per afegir el codi CSS per a donar-hi estil dins del fitxer CSS.

- -

Si no utilitzes un sistema amb què puguis crear fitxers fàcilment, pots utilitzar l'editor interactiu següent per experimentar.

- -

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/experiment-sandbox.html", '100%', 800)}}

- -

Continua i diverteix-te!

- -

Selectors

- -

No es pot parlar de CSS sense parlar de selectors, i ja n'hem descobert diversos tipus al tutorial de Primers passos amb el CSS. Un selector és la manera amb què seleccionem alguna cosa del document HTML per a aplicar-hi estils. Si els teus estils no s’apliquen, és probable que el selector no coincideixi amb el que creus que hauria de coincidir.

- -

Cada regla CSS comença amb un selector o una llista de selectors que indica al navegador a quin element o elements han d’aplicar-se les regles. Totes les mostres següents són exemples de selectors o llistes de selectors vàlids.

- -
h1
-a:link
-.manythings
-#onething
-*
-.box p
-.box p:first-child
-h1, h2, .intro
- -

Prova de crear algunes regles CSS que utilitzin els selectors anteriors i algun codi HTML al qual aplicar-hi els estils. Si no saps què significa alguna de les sintaxis anterior, prova de buscar-la a MDN.

- -
-

Nota: Aprendràs molt més sobre els selectors als nostres tutorials Selectors CSS, al mòdul següent.

-
- -

Especificitat

- -

Sovint hi haurà escenaris en què dos selectors podrien seleccionar el mateix element HTML. Considera el full d’estil següent, en què hi ha una regla amb un selector p que mostrarà els paràgrafs de color blau, i també una classe que mostrarà els elements seleccionats de color vermell.

- -
.special {
-  color: red;
-}
-
-p {
-  color: blue;
-}
- -

Diguem que al document HTML hi ha un paràgraf amb una classe special. Totes dues regles es podrien aplicar; quina guanyaria? De quin color creus que es veurà el nostre paràgraf?

- -
<p class="special">De quin color sóc?</p>
- -

El llenguatge CSS té regles per a controlar quina regla guanyarà en cas de collisió; s'anomenen cascada i especificitat. Al bloc de codi següent hem definit dues regles per al selector p, però el paràgraf acaba sent de color blau. Això és perquè la declaració que hauria de fer que es veiés de color blau apareix més tard al full d’estil, i els estils posteriors anul·len els anteriors. És la cascada en acció.

- -
p {
-  color: red;
-}
-
-p {
-  color: blue;
-}
- -

Tanmateix, en el cas del nostre exemple anterior, amb el selector de classes i el selector d’elements, la classe guanya, i el paràgraf es veu de color vermell, encara que apareix abans en el full d’estil. Es diu que una classe és més específica, o té més especificitat, que un selector d’elements, de manera que guanya.

- -

Prova l'experiment anterior: afegeix el codi HTML al teu experiment i, a continuació, afegeix les dues regles p { ... } al teu full d'estil. A continuació, canvia el primer selector de p per .special i observa com canvia l’estil.

- -

Les regles d’especificitat i cascada poden semblar una mica complicades al principi, però són més fàcils d’entendre a mesura que s'avança amb el CSS. A l'article Cascada i herència, al qual accediràs al mòdul següent, s'explica amb més detall, entre altres coses, la manera de calcular l’especificitat. Ara per ara, només has de recordar que existeix, i que és possible que de vegades el CSS no s'apliqui tal com esperes perquè alguna cosa del full d'estil té una especificitat més alta. Identificar que hi ha més d'una regla que pot aplicar-se a un element és el primer pas per a solucionar aquests problemes.

- -

Propietats i valors

- -

El CSS consta de dos blocs de construcció bàsics:

- - - -

En la imatge següent es ressalten una sola propietat i el seu valor. El nom de la propietat és color i el valor blue.

- -

Una declaració del CSS ressaltada

- -

Una propietat emparellada amb un valor s'anomena declaració CSS. Les declaracions CSS es posen dins dels blocs de declaració CSS. Aquesta imatge següent mostra el nostre CSS amb el bloc de declaracions ressaltat.

- -

Un bloc de declaracions ressaltat

- -

Finalment, els blocs de declaració CSS es combinen amb selectors per a produir conjunts de regles CSS (o regles CSS). La nostra imatge conté dues regles, una per al selector h1 i una altra per al selector p. La regla per a h1 està ressaltada.

- -

La regla per a h1 està ressaltada

- -

Definir propietats CSS amb valors específics és la funció principal del llenguatge CSS. El motor CSS calcula quines declaracions s’apliquen a cada element d’una pàgina per tal de definir-la i donar-hi l’estil adequat.

- -
-

Important: Les propietats i valors de CSS són sensibles a majúscules i minúscules. Cada parella de propietat i valor es separa per un dos punts (:).

-
- -

Prova de cercar diferents valors de les propietats següents i escriu regles CSS que s’apliquin a diferents elements HTML:

- - - -
-

Important: Si una propietat és desconeguda o si un valor no és vàlid per a una propietat determinada, es considera que la declaració no és vàlida i el motor CSS del navegador la ignora completament.

-
- -
-

Important: En CSS (i altres estàndards web) s'ha acceptat l'ortografia nord-americana com a estàndard per a resoldre la incertesa lingüística. Per exemple, la propietat color sempre s'ha d'escriure color. Si n’escrivim la versió britànica colour, no funcionarà.

-
- -

Funcions

- -

Si bé la majoria dels valors són paraules clau o valors numèrics relativament simples, hi ha alguns valors que prenen la forma d’una funció. Un exemple seria la funció calc(). Aquesta funció permet fer operacions matemàtiques senzilles des del CSS, per exemple:

- -
-
<div class="outer"><div class="box">la caixa interior és de 90% - 30px.</div></div>
- -
.outer {
-  border: 5px solid black;
-}
-
-.box {
-  padding: 10px;
-  width: calc(90% - 30px);
-  background-color: rebeccapurple;
-  color: white;
-}
-
- -

Això es presenta així:

- -

{{EmbedLiveSample('calc_example', '100%', 200)}}

- -

Una funció consisteix en el nom de la funció i, a continuació, uns parèntesis entre els quals es col·loquen els valors permesos per a aquesta funció. En el cas de l'exemple calc() anterior, volem que l'amplada d'aquesta caixa sigui el 90% de l'amplada del bloc que la conté, menys 30 píxels. No és un valor que es pugui calcular d’antuvi i senzillament introduir-lo en el CSS corresponent, perquè no sabem quin serà aquest 90%. Com en tots els valors, en la pàgina corresponent de MDN hi ha exemples d’ús perquè puguis veure com funciona aquesta funció.

- -

Un altre exemple serien els diversos valors de {{cssxref("transform")}}, com ara rotate().

- -
-
<div class="box"></div>
- -
.box {
-  margin: 30px;
-  width: 100px;
-  height: 100px;
-  background-color: rebeccapurple;
-  transform: rotate(0.8turn)
-}
-
- -

La sortida del codi anterior és la següent:

- -

{{EmbedLiveSample('transform_example', '100%', 200)}}

- -

Prova de cercar diferents valors de les propietats següents i escriu regles CSS que s’apliquin a diferents elements HTML:

- - - -

@rules

- -

Les @rules (llegit «at-rules», en anglès) proporcionen instruccions sobre com ha de comportar-se el CSS, o quin CSS s'ha d'aplicar. Algunes @rules són senzilles i es formen només amb el nom de la regla i el valor. Per exemple, per a importar un full d’estil addicional al teu full d’estil CSS principal, pots utilitzar @import:

- -
@import 'styles2.css';
- -

Una de les @rules més comunes que trobaràs és @media, que et permet crear consultes a mèdia (o media queries, en anglès) per a aplicar CSS només quan determinades condicions són certes (per exemple, quan la resolució de la pantalla està per sobre d’una quantitat determinada, o la pantalla és més ampla que una certa amplada).

- -

Al CSS següent hi ha un full d’estil que dona a l’element <body> un color de fons rosat. Tot i això, després utilitzem @media per a crear una secció al nostre full d’estil que només s’aplicarà als navegadors amb una visualització més ampla de 30em. Si el navegador és més ample de 30em, el color de fons serà blau.

- -
body {
-  background-color: pink;
-}
-
-@media (min-width: 30em) {
-  body {
-    background-color: blue;
-  }
-}
- -

Trobaràs altres @rules al llarg d’aquests tutorials.

- -

Prova d’afegir una consulta a un mèdia al teu CSS que canviï els estils en funció de l’amplada de la visualització. Canvia l'amplada de la finestra del navegador per veure’n el resultat.

- -

Propietats abreviades

- -

Algunes propietats com {{cssxref ("font")}}, {{cssxref ("background")}}, {{cssxref ("padding")}}, {{cssxref ("border")}} i {{cssxref ("margin")}} s’anomenen propietats abreviades: això és perquè permeten establir diversos valors de propietat en una sola línia, que estalvia temps i aconsegueix que el codi es vegi més net.

- -

Per exemple, aquesta línia:

- -
/* En les propietats abreviades de 4 valors, com ara margin i padding, s'apliquen els valors
-   a la part superior, dreta, inferior, esquerra (en sentit horari des de la part superior). També hi ha altres
-   propietats abreviades, per exemple les propietats abreviades de 2 valors, que estableixen una àrea de farciment/marge
-   a la part superior/inferior, a l'esquerra/a la dreta */
-padding: 10px 15px 15px 5px;
- -

Fa el mateix que totes aquestes juntes:

- -
padding-top: 10px;
-padding-right: 15px;
-padding-bottom: 15px;
-padding-left: 5px;
- -

Mentre que aquesta línia:

- -
background: red url(bg-graphic.png) 10px 10px repeat-x fixed;
- -

Fa el mateix que totes aquestes juntes:

- -
background-color: red;
-background-image: url(bg-graphic.png);
-background-position: 10px 10px;
-background-repeat: repeat-x;
-background-scroll: fixed;
- -

No intentarem ensenyar-les de manera exhaustiva ara; trobaràs molts exemples més endavant en el curs i et recomanem que cerquis més noms de propietats abreviades clau a les nostres referències CSS per a obtenir-ne més informació.

- -

Prova d’afegir les declaracions anteriors al teu CSS per veure com afecta a l’estil del teu HTML. Prova d’experimentar amb valors diferents.

- -
-

Atenció: Mentre que les propietats abreviades sovint et permeten ometre els valors, després restabliran els valors que no incloguis als seus valors inicials. D’aquesta manera es garanteix l’ús d’un conjunt de valors coherent. Però et pot confondre si esperes que la propietat abreviada només canviï els valors que has marcat.

-
- -

Comentaris

- -

De la mateixa manera que amb l’HTML, et convidem a posar comentaris al teu CSS per a ajudar-te a comprendre com funciona el teu codi en tornar-hi al cap d’uns mesos, i per a ajudar altres que treballin sobre aquest codi.

- -

Els comentaris en CSS comencen amb /* i acaben amb */. Al bloc de codi següent hem utilitzat comentaris per marcar l'inici de diverses seccions de codi diferents. És útil per a ajudar-te a orientar-te pel codi a mesura que n’augmenta l’extensió. Cerca els comentaris al teu editor de codi.

- -
/* Manejar una aplicació d’estil als elements bàsics */
-/* -------------------------------------------------------------------------------------------- */
-body {
-  font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif;
-  padding: 1em;
-  margin: 0 auto;
-  max-width: 33em;
-}
-
-@media (min-width: 70em) {
-  /* Posem en cas especial la mida del tipus de lletra general. En una pantalla gran o en una finestra,
-     augmentem la mida de la lletra per a facilitar la lectura */
-  body {
-    font-size: 130%;
-  }
-}
-
-h1 {font-size: 1.5em;}
-
-/* Manejar elements específics que es troben al DOM */
-/* -------------------------------------------------------------------------------------------- */
-div p, #id:first-line {
-  background-color: red;
-  border-radius: 3px;
-}
-
-div p {
-  margin: 0;
-  padding: 1em;
-}
-
-div p + p {
-  padding-top: 0;
-}
- -

Els comentaris també són útils per a inhabilitar temporalment algunes parts del codi amb finalitats de prova, per exemple, si intentes trobar quina part del teu codi causa un error. A l’exemple següent hem «comentat» (posat com a comentaris) les regles per al selector .special.

- -
/*.special {
-  color: red;
-}*/
-
-p {
-  color: blue;
-}
- -

Afegeix alguns comentaris al teu CSS per acostumar-te a utilitzar-los.

- -

Espais en blanc

- -

Els espais en blanc són els espais, els sagnats de text i les línies noves. De la mateixa manera que en l’HTML, el navegador ignora els espais en blanc del teu CSS. El valor dels espais en blanc està en que són molt útils per a millorar la llegibilitat.

- -

En l'exemple que trobaràs a continuació, cada declaració (i inici/final de regla) és en una línia de text pròpia. Probablement és una bona manera d’escriure el CSS, perquè fa que sigui fàcil de mantenir i d'entendre:

- -
body {
-  font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif;
-  padding: 1em;
-  margin: 0 auto;
-  max-width: 33em;
-}
-
-@media (min-width: 70em) {
-  body {
-    font-size: 130%;
-  }
-}
-
-h1 {
-  font-size: 1.5em;
-}
-
-div p,
-#id:first-line {
-  background-color: red;
-  border-radius: 3px;
-}
-
-div p {
-  margin: 0;
-  padding: 1em;
-}
-
-div p + p {
-  padding-top: 0;
-}
-
- -

Podries escriure exactament el mateix CSS de la manera següent, eliminant-ne la majoria d’espais en blanc. Aquest codi és funcionalment idèntic al del primer exemple, però segur que estàs d’acord que és una mica més feixuc de llegir:

- -
body {font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif; padding: 1em; margin: 0 auto; max-width: 33em;}
-@media (min-width: 70em) { body {font-size: 130%;} }
-
-h1 {font-size: 1.5em;}
-
-div p, #id:first-line {background-color: red; border-radius: 3px;}
-div p {margin: 0; padding: 1em;}
-div p + p {padding-top: 0;}
-
- -

La disposició del codi que tries sol ser una preferència personal, tot i que quan comences a treballar en equip, és possible que trobis que l’equip té la seva guia d’estil pròpia que especifica una convenció acordada a seguir.

- -
-

Important: Has de tenir cura amb l’espai en blanc que hi ha d’haver entre una propietat del CSS i el seu valor.

-
- -

Per exemple, les declaracions següents són vàlides en CSS:

- -
margin: 0 auto;
-padding-left: 10px;
- -

Però les següents no són vàlids:

- -
margin: 0auto;
-padding- left: 10px;
- -

Veus els errors d'espaiat? 0auto no es reconeix com a valor vàlid per a la propietat margin (0 i auto són dos valors separats), i el navegador no reconeix padding- com a propietat vàlida. El nom correcte de la propietat (padding-left) ha quedat separat per un espai perdut.

- -

Sempre t'has d'assegurar de separar valors diferenciats els uns dels altres com a mínim per un espai, però mantenir els noms de la propietat i els valors de propietat junts, com cadenes ininterrompudes.

- -

Prova de jugar amb espais en blanc al teu CSS per veure què es trenca i què no.

- -

Què segueix?

- -

És útil entendre una mica com el navegador pren els teus codis HTML i CSS i els converteix en una pàgina web, així que en l’article següent, (Com funciona el CSS), donarem una ullada a aquest procés.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works", "Learn/CSS/First_steps")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. Què és el CSS
    2. -
  2. Primers passos amb el CSS
    3. -
  3. Com s'estructura el CSS
    4. -
  4. Com funciona el CSS
    5. -
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. -
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/com_funciona_el_css/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/com_funciona_el_css/index.html deleted file mode 100644 index 9621d2c21c..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/first_steps/com_funciona_el_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,156 +0,0 @@ ---- -title: Com funciona el CSS -slug: Learn/CSS/First_steps/Com_funciona_el_CSS -translation_of: Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works ---- -

{{LearnSidebar}}
- {{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps/Using_your_new_knowledge", "Learn/CSS/First_steps")}}

- -

Hem après els conceptes bàsics de CSS, per a què serveix i com escriure fulls d'estil senzills. En aquest article veurem com un navegador pren els llenguatges CSS i HTML i els converteix en una pàgina web.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Entendre els conceptes bàsics de com el navegador analitza els llenguatges CSS i HTML i què passa quan un navegador troba un CSS que no entén.
- -

Com funciona realment el CSS?

- -

Quan un navegador mostra un document, ha de combinar el contingut del document amb la informació d’estil. Processa el document en un seguit d'etapes, que enumerarem a continuació. Tingues present que aquesta és una versió molt simplificada de què passa quan un navegador carrega una pàgina web, i que els diversos navegadors gestionen el procés de maneres diferents. Però això és més o menys el que succeeix.

- -
    -
  1. El navegador carrega el codi HTML (per exemple, el rep de la xarxa).
    2. -
  2. Converteix el codi {{Glossary("HTML")}} en un model d'objectes del document (document object model o {{Glossary("DOM")}}). El DOM representa el document a la memòria de l'ordinador. L’explicarem amb més detall en la secció següent.
    3. -
  3. El navegador recupera la majoria dels recursos als quals està vinculat el document HTML, com ara imatges i vídeos incrustats... i CSS enllaçats. El JavaScript es tracta una mica més endavant en el procés, i no en parlarem aquí per no embolicar les coses.
    4. -
  4. El navegador analitza el CSS recuperat i ordena les diferents regles segons els tipus de selector en diferents «cubetes». Per exemple: element, classe, ID, etc. A partir dels selectors que troba, calcula quines regles s’han d’aplicar als nodes del DOM i hi atribueix l’estil segons sigui necessari (aquest pas intermedi s’anomena arbre de renderització).
    5. -
  5. L'arbre de representació presenta l'estructura en què ha d'aparèixer després que s'apliquin les regles.
    6. -
  6. La presentació visual de la pàgina es mostra a la pantalla (aquesta etapa s’anomena pintura).
    7. -
- -

El diagrama següent ofereix una visió senzilla del procés.

- -

- -

Sobre el DOM

- -

Un DOM té una estructura en forma d'arbre. Cada element, atribut i fragment de text del llenguatge de marcatge es converteix en un {{Glossary("Node/DOM","node DOM")}} en l'estructura de l'arbre. Els nodes es defineixen per la seva relació amb els altres nodes del DOM. Alguns elements són pares de nodes secundaris, i els nodes secundaris tenen nodes germans.

- -

Entendre el DOM t'ajuda a dissenyar, depurar i mantenir el teu CSS perquè el DOM és el lloc on es troba el CSS i el contingut del document. Quan comencis a treballar amb les eines DevTools (o eines del desenvolupador) del navegador, et desplaçaràs pel DOM mentre selecciones els elements per veure quines regles s'apliquen.

- -

Una representació real del DOM

- -

En lloc d’una llarga i avorrida explicació, vegem amb un exemple com un fragment HTML es converteix en un DOM.

- -

Prenguem el codi HTML següent:

- -
<p>
-  Utilitzem:
-  <span>Fulls</span>
-  <span>d'estil</span>
-  <span>en cascada</span>
-</p>
-
- -

En el DOM, el node que correspon al nostre element <p> és un element pare. Els nodes fills són un node de text i els tres nodes corresponen als elements <span>. Els nodes SPAN són també nodes pare, i tenen nodes de text com a nodes fill:

- -
P
-├─ "Utilitzem:"
-├─ SPAN
-| └─ "Fulls"
-├─ SPAN
-| └─ "d’estil"
-└─ SPAN
-   └─ "en cascada"
-
- -

Així és com un navegador interpreta aquest fragment HTML: es confecciona l'arbre DOM anterior i el navegador el representa així:

- -

{{EmbedLiveSample('Una_representació_real_del_DOM', '100%', 55)}}

- - - -

Aplicar CSS al DOM

- -

Suposem que hem afegit una mica de codi CSS al nostre document per a donar-hi estil. Un cop més, l'HTML és el següent:

- -
<p>
-  Utilitzem:
-  <span>Fulls</span>
-  <span>d'estil</span>
-  <span>en cascada</span>
-</p>
- -

Suposem que hi apliquem el CSS següent:

- -
span {
-  border: 1px solid black;
-  background-color: lime;
-}
- -

El navegador analitza el codi HTML i crea un DOM, i després analitza el CSS. Atès que l'única regla disponible en el CSS té un selector span, el navegador pot ordenar el CSS molt de pressa! Aplica aquesta regla a cadascun dels tres <span> i després pinta a la pantalla la representació visual final.

- -

La sortida actualitzada és la següent:

- -

{{EmbedLiveSample('Aplicar_CSS_al_DOM', '100%', 55)}}

- -

En el nostre article Depurar el CSS del mòdul següent, utilitzarem les eines DevTools del navegador per depurar problemes del CSS i coneixerem més sobre com l'interpreta el navegador.

- -

Què passa si un navegador es troba amb CSS que no entén?

- -

En un article anterior hem esmentat que no tots els navegadors implementen el CSS al mateix temps. A més, molta gent no utilitza la versió més recent del navegador. Tenint en compte que el CSS està en desenvolupament constant i, per tant, va per davant del que els navegadors poden reconèixer, et podries preguntar què passa si un navegador troba un selector CSS o una declaració que no reconeix.

- -

La resposta és que no fa res i només passa a la declaració CSS següent.

- -

Si un navegador analitza les teves regles i troba una propietat o un valor que no entén, l'ignora i passa a la declaració següent. Ho fa si has comès un error i has escrit malament una propietat o un valor, o si la propietat o el valor són massa recents i el navegador encara no és compatible.

- -

De la mateixa manera, si un navegador troba un selector que no entén, ignora tota la regla i passa a la següent.

- -

En l’exemple següent hem utilitzat l’ortografia britànica per a la propietat del color, cosa que invalida aquesta propietat perquè no es reconeix. Per tant, el paràgraf no es veu de color blau. Tots els altres CSS s'han aplicat; només s’ignora la línia no vàlida.

- -
-
<p>Vull que aquest text sigui gran, en negreta i blau.</p>
- -
p {
-  font-weight: bold;
-  colour: blue; /* Ortografia incorrecta de la propietat color */
-  font-size: 200%;
-}
-
- -

{{EmbedLiveSample('Skipping_example', '100%', 200)}}

- -

Aquest comportament és molt útil. Significa que pots utilitzar el CSS nou com una millora, perquè no es produirà cap error si no s’entén: pot ser que el navegador entengui la funció nova, o que no l’entengui. Combinat amb el funcionament en cascada i el fet que els navegadors utilitzen l’últim CSS que es troben en un full d’estil quan hi ha dues regles amb la mateixa especificitat, també pots oferir alternatives per a navegadors que no admeten el CSS nou.

- -

Això funciona especialment bé quan vols fer servir un valor força nou i no és compatible amb tots els navegadors. Per exemple, alguns navegadors antics no admeten calc() com a valor. Podríem donar una amplada alternativa a una caixa en píxels i després donar una amplada amb un valor calc() de 100% - 50px. Els navegadors antics faran servir la versió en píxels i ignoraran la línia sobre calc() perquè no l’entenen. Els navegadors nous interpretaran la línia amb píxels i després la substituiran per la línia amb calc(), perquè la línia apareix més tard en la cascada.

- -
.box {
-  width: 500px;
-  width: calc(100% - 50px);
-}
- -

En articles posteriors analitzarem moltes maneres més de donar compatibilitat a diferents navegadors.

- -

Per acabar

- -

Ja has acabat aquest mòdul; només hi ha una cosa més per fer. En l’article següent faràs servir els teus nous coneixements per a canviar el disseny d'un exemple i provar una mica de codi CSS en el procés.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps/Using_your_new_knowledge", "Learn/CSS/First_steps")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. Què és el CSS
    2. -
  2. Primers passos amb el CSS
    3. -
  3. Com s'estructura el CSS
    4. -
  4. Com funciona el CSS
    5. -
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. -
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/getting_started/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/getting_started/index.html new file mode 100644 index 0000000000..dfc1ae29b3 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/first_steps/getting_started/index.html @@ -0,0 +1,254 @@ +--- +title: Com començar amb CSS +slug: Learn/CSS/First_steps/Com_començar_amb_CSS +translation_of: Learn/CSS/First_steps/Getting_started +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps")}}
+ +

En aquest article, agafarem un document HTML senzill i hi aplicarem una mica de CSS per aprendre algunes coses pràctiques sobre aquest llenguatge informàtic.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Comprendre els fonaments bàsics d’enllaçar un document CSS a un fitxer HTML i poder crear un text simple amb CSS.
+ +

Començar amb l'HTML

+ +

El nostre punt de partida és un document HTML. Pots copiar el codi de sota si vols treballar al teu propi ordinador. Desa el codi de sota com a index.html en una carpeta de l'ordinador.

+ +
<!doctype html>
+<html lang="ca">
+<head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>Introducció al CSS</title>
+</head>
+
+<body>
+
+    <h1>Sóc un títol de nivell u</h1>
+
+    <p>Aquest és un paràgraf de text. Al text hi ha un <span>element span</span>
+i també un enllaç <a href="http://example.com">link</a>.</p>
+
+    <p>Aquest és el segon paràgraf. Conté un element <em>subratllat</em>.</p>
+
+    <ul>
+        <li>Article 1</li>
+        <li>Article 2</li>
+        <li>Article <em>tres</em></li>
+    </ul>
+
+</body>
+
+</html>
+
+ +
+

Nota: Si llegeixes això en un dispositiu o en un entorn on no pots crear fitxers fàcilment, no et preocupis: a continuació es mostren editors de codi en directe per a escriure un exemple de codi aquí a la pàgina.

+
+ +

Afegir CSS al nostre document

+ +

El primer que hem de fer és dir al document HTML que tenim unes regles CSS que volem que utilitzi. Habitualment trobaràs tres maneres diferents d’aplicar CSS a un document HTML, però de moment examinarem la manera més comuna i útil: enllaçar el CSS des de la capçalera del document.

+ +

Crea un fitxer a la mateixa carpeta que el teu document HTML i desa’l com styles.css. L’extensió .css mostra que es tracta d’un fitxer CSS.

+ +

Per a enllaçar styles.css a index.html, afegeix la línia següent en algun lloc de la capçalera ({{htmlelement("head")}}) del document HTML:

+ +
<link rel="stylesheet" href="styles.css">
+ +

Aquest element {{htmlelement("link")}} indica al navegador que hi ha un full d'estil i utilitza l'atribut rel i la ubicació d'aquest full d'estil com a valor de l'atribut href. Pots provar si funciona el CSS afegint una regla a styles.css. Fent servir l'editor de codi, afegeix el següent al fitxer CSS:

+ +
h1 {
+  color: red;
+}
+ +

Desa els fitxers HTML i CSS i torna a carregar la pàgina en un navegador web. Ara el títol d’encapçalament de primer nivell a la part superior del document s'ha de veure de color vermell. Si això succeeix, enhorabona: has aplicat amb èxit una mica de CSS a un document HTML. Si això no passa, comprova ho has escrit tot correctament.

+ +

Pots continuar treballant amb styles.css localment, o bé pots utilitzar el nostre editor interactiu, que trobaràs a continuació, per continuar amb aquest tutorial. L’editor interactiu actua com si el CSS del primer quadre estigués vinculat al document HTML, tal com passa amb el nostre document anterior.

+ +

Aplicar estil als elements HTML

+ +

En tornar el títol vermell, ja hem demostrat que podem seleccionar un element HTML i aplicar-hi estil. Ho fem delimitant un selector d’elements: un seleccionador que coincideix directament amb un nom d’element HTML. Per a seleccionar tots els paràgrafs del document, utilitzaries el selector p. Per a convertir tots els paràgrafs en verd, faries servir:

+ +
p {
+  color: green;
+}
+ +

Pots seleccionar diversos selectors alhora, separats amb una coma. Si volem que tots els paràgrafs i tots els elements de la llista siguin verds, la regla ha de ser la següent:

+ +
p, li {
+    color: green;
+}
+ +

Prova-ho a l’editor interactiu següent (edita els quadres de codi) o al teu document CSS local.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started1.html", '100%', 900)}} 

+ +

Canviar el comportament predeterminat dels elements

+ +

Quan observem un document HTML ben marcat, fins i tot una cosa tan simple com el nostre exemple, podem veure que el navegador afegeix algun estil per defecte per fer que l’HTML sigui llegible. Els títols són grans i en lletra negreta i la nostra llista inclou vinyetes. Això passa perquè els navegadors tenen fulls d’estil interns que contenen estils predeterminats que s’apliquen per defecte a totes les pàgines; sense això no hi hauria distincions dins el text i hauríem d’aplicar estil a tot des de zero. Tots els navegadors moderns mostren el contingut HTML de la mateixa manera per defecte.

+ +

Tanmateix, sovint voldràs alguna cosa que no sigui la tria que ha fet el navegador. Això es pot fer escollint només l’element HTML que vols canviar i fent servir una regla CSS per a canviar-ne l’aspecte.  Un bon exemple és <ul>, que marca una llista no ordenada. Mostra boletes en els elements de llista, però si decideixo que no les vull, les puc eliminar:

+ +
li {
+  list-style-type: none;
+}
+ +

Prova d’afegir això al teu CSS.

+ +

És una bona opció consultar la propietat list-style-type a la pàgina de MDN per veure quins valors admet. Per provar uns valors diferents, dona una ullada a la pàgina list-style-type, on trobaràs un exemple interactiu a la part superior de la pàgina i, a continuació, es detallen tots els valors que s’admeten.

+ +

Si consultes aquesta pàgina, descobriràs que, a banda d’eliminar les vinyetes de la llista, també les pots canviar: prova de canviar-les per vinyetes quadrades amb el valor square.

+ +

Afegir una classe

+ +

Fins al moment hem dissenyat elements basats en els seus noms en HTML. Això funciona sempre que vulguis que tots els elements d’aquest tipus del document presentin el mateix aspecte. Moltes vegades no és el cas, així que hauràs de trobar la manera de seleccionar un subconjunt dels elements sense canviar els altres. La manera més habitual de fer-ho és afegir una classe a l'element HTML i delimitar aquesta classe.

+ +

Al teu document HTML, afegeix un atribut de classe al segon element de la llista. La teva llista ara es veurà així:

+ +
<ul>
+  <li>Article 1</li>
+  <li class="special">Item two</li>
+  <li>Article <em>tres</em></li>
+</ul>
+ +

Al teu CSS pots seleccionar la classe special creant un selector que comenci amb un punt. Afegeix el següent al teu fitxer CSS:

+ +
.special {
+  color: orange;
+  font-weight: bold;
+}
+ +

Desa i actualitza per veure quin és el resultat.

+ +

Pots aplicar la classe special a qualsevol element de la pàgina que vulguis que tingui el mateix aspecte que aquesta llista. Per exemple, potser vols que l’element <span> del paràgraf també es vegi de color taronja i en negreta. Prova d’afegir-hi una classe special i torna a carregar la pàgina, i observa què passa.

+ +

De vegades veuràs regles amb un selector que enumera el selector d’elements HTML juntament amb la classe:

+ +
li.special {
+  color: orange;
+  font-weight: bold;
+}
+ +

Aquesta sintaxi vol dir «selecciona qualsevol element li que tingui una classe special». Si ho fas així, ja no podràs aplicar la classe a un element <span> o qualsevol altre element simplement afegint-hi la classe; hauràs d’afegir aquest element a la llista de selectors:

+ +
li.special,
+span.special {
+  color: orange;
+  font-weight: bold;
+}
+ +

Com pots imaginar, algunes classes podrien aplicar-se a molts elements i no vols haver d’editar el CSS cada vegada que calgui adoptar un estil nou. Per tant, de vegades és millor deixar de banda l’element i simplement fer referència a la classe, tret que sàpigues que vols crear algunes regles especials per a un sol element i potser vols assegurar-te que no s’apliquen a altres coses.

+ +

Aplicar estil en funció de la ubicació en un document

+ +

Hi ha vegades que voldràs que alguna cosa sembli diferent segons el lloc en què es troba dins el document. Hi ha diversos selectors que poden ajudar en aquesta situació, però ara per ara només ens fixarem en un parell. Al nostre document hi ha dos elements <em>: un dins d’un paràgraf i l’altre dins d’una llista. Per a seleccionar només un <em> que estigui situat dins d'un element <li>, pots utilitzar un selector anomenat combinador de descendents, que simplement pren la forma d'un espai entre dos altres selectors.

+ +

Afegeix la regla següent al teu full d’estil.

+ +
li em {
+  color: rebeccapurple;
+}
+ +

Aquest selector seleccionarà qualsevol element <em> que es trobi dins un (descendent de) <li>. Per tant, al document d’exemple, hauries de trobar que el <em> de l’element de la tercera llista és morat, però el que hi ha dins del paràgraf no canvia.

+ +

Una altra cosa que potser t'agradaria provar és aplicar estil a un paràgraf que surt immediatament després d'un títol d’encapçalament del mateix nivell de jerarquia de l'HTML. Per fer-ho, col·loca un + (un combinador de germans adjacents) entre els selectors.

+ +

Prova d'afegir aquesta regla al teu full d'estil, també:

+ +
h1 + p {
+  font-size: 200%;
+}
+ +

L'exemple en directe següent inclou les dues regles anteriors. Prova d'afegir una regla perquè un element span es mostri de color vermell si és dins d'un element paràgraf. Sabràs que ho has fet bé si element span del primer paràgraf és vermell, però el que apareix al primer element de llista no canvia de color.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started2.html", '100%', 1100)}}

+ +
+

Nota: Com pots veure, el CSS ens ofereix diverses maneres de seleccionar elements, i fins ara només n’hem gratat la superfície! Analitzarem amb detall tots aquests selectors i molts més en els nostres articles sobre selectors que trobaràs més endavant en el curs.

+
+ +

Aplicar estil en funció de l’estat

+ +

El darrer tipus d’aplicació d’estil que analitzarem en aquest article és la capacitat d’aplicar estil a les coses en funció del seu estat. Un exemple senzill d’això són els enllaços. Quan dissenyem un enllaç, hem de seleccionar l’element <a> (anchor). Això té diferents estats en funció de si no s’ha visitat, s’ha visitat, s’hi passa pel damunt, se selecciona amb el teclat o s'hi fa clic (s’activa). Pots fer servir el CSS per a dirigir-te a aquests estats diferents: el CSS que trobaràs a continuació estableix els enllaços no visitats en rosa, i els visitats en verd.

+ +
a:link {
+  color: pink;
+}
+
+a:visited {
+  color: green;
+}
+ +

Pots canviar l'aparença de l'enllaç quan l'usuari hi col·loca el punter a sobre, per exemple, eliminar-ne el subratllat, que s'aconsegueix amb la regla següent:

+ +
a:hover {
+  text-decoration: none;
+}
+ +

A l’exemple en directe següent pots jugar amb diferents valors per als diversos estats d’un enllaç. Hi hem afegit les regles anteriors, i ens adonem que el color rosa és força clar i difícil de llegir; per què no el canviem per un color que vagi més bé? Es poden posar els enllaços en negreta?

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/started3.html", '100%', 900)}} 

+ +

Hem eliminat el subratllat del nostre enllaç quan s’hi passa el punter del ratolí per sobre. Pots eliminar el subratllat de tots els estats d’un enllaç. Val la pena recordar, però, que en un lloc web real, vols que els visitants sàpiguen que un enllaç és un enllaç. Deixar el subratllat a lloc pot ser una pista important perquè la gent s’adoni que pot fer clic en un text dins d’un paràgraf; aquest és el comportament al qual estan acostumats. Com tot en CSS, amb els canvis es pot fer que el document sigui menys accessible; tractarem de posar en evidència els entrebancs potencials en els llocs adequats.

+ +
+

Nota: sovint veuràs que en aquests articles i en l’MDN es menciona l'accessibilitat. Quan parlem d’accessibilitat ens referim al requisit que les nostres pàgines web siguin comprensibles i utilitzables per tothom.

+ +

El teu visitant pot entrar a la pàgina web des d'un ordinador amb un ratolí o un trackpad, o des d’un telèfon amb pantalla tàctil. O potser utilitza un lector de pantalla que llegeix el contingut del document; o necessita utilitzar una mida de lletra del text molt més gran; o bé navega pel lloc web només amb el teclat.

+ +

Un document HTML senzill és en general accessible per a tothom, i a l'hora d’aplicar estil a aquest document, és important que no el facis menys accessible.

+
+ +

Combinar selectors i combinadors

+ +

Val la pena assenyalar que pots combinar diversos selectors i combinadors. Per exemple:

+ +
/* selecciona qualsevol <span> que estigui dins d'un <p>, que està dins d'un <article> */
+article p span { ... }
+
+/* Selecciona qualsevol <p> que vagi directament després d'un <ul>, que vagi directament després d'un <h1> */
+h1 + ul + p { ... }
+ +

També pots combinar diversos tipus. Intenta afegir el següent al teu codi:

+ +
body h1 + p .special {
+  color: yellow;
+  background-color: black;
+  padding: 5px;
+}
+ +

Aplicarà estil a qualsevol element amb una classe special que es trobi dins d’un element <p>, que vingui just després d’un element <h1>> que es trobi dins del <body>. Uf!

+ +

A l'HTML original que t’hem proporcionat, l'únic element amb estil és <span class="special">.

+ +

No et preocupis si et sembla complicat en aquest moment, començaràs a entendre-ho ben aviat de seguida que treballis més amb el CSS.

+ +

Tancant

+ +

En aquest tutorial hem analitzat diverses maneres d’aplicar estil a un document amb CSS. Anirem desenvolupant aquests coneixements a mesura que avancem amb la resta d'articles. Tanmateix, ja en coneixes prou per a aplicar estil al text, aplicar CSS a partir de diferents maneres de seleccionar els elements del document i cercar propietats i valors en la documentació MDN.

+ +

Al proper article analitzarem com s’estructura el CSS.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. Què és el CSS
    2. +
  2. Primers passos amb el CSS
    3. +
  3. Com s'estructura el CSS
    4. +
  4. Com funciona el CSS
    5. +
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. +
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_is_structured/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_is_structured/index.html new file mode 100644 index 0000000000..6c216af68c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_is_structured/index.html @@ -0,0 +1,512 @@ +--- +title: Com estructurar el CSS +slug: Learn/CSS/First_steps/Com_estructurar_el_CSS +translation_of: Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works", "Learn/CSS/First_steps")}}
+ +

Ara que tens una idea sobre què és el CSS i les bases de com fer-lo servir, és hora d’aprofundir una mica més en l’estructura pròpia del llenguatge. Ja hem vist molts dels conceptes que s'esmenten en aquest article; pots recapitular si t’entrebanques amb els conceptes que et trobes a partir d’ara.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML) i nocions de com funciona el CSS.
Objectiu:Aprendre amb detall les estructures de sintaxi fonamentals del CSS.
+ +

Aplicar CSS a l'HTML

+ +

El primer que analitzarem són els tres mètodes d’aplicació del CSS a un document.

+ +

Fulls d’estils externs

+ +

En l’article Primers passos amb el CSS hem enllaçat un full d’estil extern a la nostra pàgina. Aquest és el mètode més comú i útil d’adjuntar CSS a un document perquè pots enllaçar el CSS a diverses pàgines, cosa que et permet d’aplicar-hi estil a totes amb el mateix full d’estil. En la majoria dels casos, les diverses pàgines d’un lloc web presentaran un aspecte molt semblant i, per tant, pots utilitzar el mateix conjunt de regles per a la presentació bàsica.

+ +

Un full d’estil extern és quan el CSS està escrit en un fitxer independent amb l’extensió .css i s'hi fa referència des d’un element HTML <link>:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>El meu experiment amb CSS</title>
+    <link rel="stylesheet" href="styles.css">
+  </head>
+  <body>
+    <h1>Hola món!</h1>
+    <p>Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
+  </body>
+</html>
+ +

El fitxer CSS podria presentar un aspecte així:

+ +
h1 {
+  color: blue;
+  background-color: yellow;
+  border: 1px solid black;
+}
+
+p {
+  color: red;
+}
+ +

L'atribut href de l'element {{htmlelement ("link")}} necessita fer referència a un fitxer del sistema de fitxers.

+ +

A l'exemple anterior, el fitxer CSS es troba a la mateixa carpeta que el document HTML, però el pots col·locar en un altre lloc i ajustar la ruta especificada per a adaptar-s’hi, per exemple:

+ +
<!-- Dins d’un subdirector anomenat styles dins del directori actual -->
+<link rel="stylesheet" href="styles/style.css">
+
+<!-- Dins d’un subdirector anomenat general, que es troba en un subdirector anomenat styles, dins del directori actual -->
+<link rel="stylesheet" href="styles/general/style.css">
+
+<!-- Puja un nivell de directori i, a continuació, a un subdirector anomenat styles -->
+<link rel="stylesheet" href="../styles/style.css">
+ +

Fulls d’estil interns

+ +

Un full d’estil intern és on no hi ha cap fitxer CSS extern, sinó que el CSS se situa dins d’un element {{htmlelement("style")}} que hi ha dins de l’HTML {{htmlelement("head")}}.

+ +

Així doncs, l’HTML quedaria així:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>El meu experiment amb CSS</title>
+    <style>
+      h1 {
+        color: blue;
+        background-color: yellow;
+        border: 1px solid black;
+      }
+
+      p {
+        color: red;
+      }
+    </style>
+  </head>
+  <body>
+    <h1>Hola món!</h1>
+    <p>Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
+  </body>
+</html>
+ +

Això pot ser útil en algunes circumstàncies (potser treballes amb un sistema de gestió de continguts en què no pots modificar els fitxers CSS directament), però no és tan eficient com els fulls d'estil externs; en un lloc web, el CSS s'hauria de canviar individualment a cada pàgina i actualitzar-se en diversos llocs si s’hi haguessin de fer canvis.

+ +

Estils en línia

+ +

Els estils en línia són declaracions CSS que afecten només un element, que està contingut dins d'un atribut style:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>El meu experiment amb CSS </title>
+  </head>
+  <body>
+    <h1 style="color: blue;background-color: yellow;border: 1px solid black;">Hola món!</h1>
+    <p style="color:red;">Aquest és el meu primer exemple amb CSS</p>
+  </body>
+</html>
+ +

Si et plau, no ho facis!, tret que realment ho hagis de fer. És molt dolent per al manteniment (potser hauràs d’actualitzar la mateixa informació diverses vegades per cada document) i també barreges la informació de presentació del CSS amb la informació d’estructuració de l’HTML, i dificultes la llegibilitat i comprensió del codi. Mantenir diferents tipus de codificació separats permet una feina molt més fàcil a tots aquells que treballen en el codi.

+ +

Hi ha llocs web en què els estils en línia són més comuns, o fins i tot recomanables. Pot ser que hagis de recórrer a utilitzar-los si el teu entorn de treball és molt restrictiu (potser el teu CMS només et permet editar el cos de l'HTML). També veuràs que s’utilitzen molt al correu electrònic per a obtenir compatibilitat amb tants clients de correu electrònic com sigui possible.

+ +

Jugar amb el CSS en aquest article

+ +

En aquest article hi ha molt de CSS. Per fer-ho, et recomanem que creïs un directori/carpeta al teu ordinador i, a dins, hi creïs una còpia dels dos fitxers següents:

+ +

index.html:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>El meu experiment amb CSS</title>
+    <link rel="stylesheet" href="styles.css">
+  </head>
+  <body>
+
+    <p>Crea el teu HTML de prova aquí</p>
+
+  </body>
+</html>
+ +

styles.css:

+ +
/* Crea el teu CSS de prova aquí */
+
+p {
+  color: red;
+}
+ +

Aleshores, quan vulguis experimentar amb un CSS, substitueix el contingut del <body> de l’HTML per un altre HTML, i comença per afegir el codi CSS per a donar-hi estil dins del fitxer CSS.

+ +

Si no utilitzes un sistema amb què puguis crear fitxers fàcilment, pots utilitzar l'editor interactiu següent per experimentar.

+ +

{{EmbedGHLiveSample("css-examples/learn/getting-started/experiment-sandbox.html", '100%', 800)}}

+ +

Continua i diverteix-te!

+ +

Selectors

+ +

No es pot parlar de CSS sense parlar de selectors, i ja n'hem descobert diversos tipus al tutorial de Primers passos amb el CSS. Un selector és la manera amb què seleccionem alguna cosa del document HTML per a aplicar-hi estils. Si els teus estils no s’apliquen, és probable que el selector no coincideixi amb el que creus que hauria de coincidir.

+ +

Cada regla CSS comença amb un selector o una llista de selectors que indica al navegador a quin element o elements han d’aplicar-se les regles. Totes les mostres següents són exemples de selectors o llistes de selectors vàlids.

+ +
h1
+a:link
+.manythings
+#onething
+*
+.box p
+.box p:first-child
+h1, h2, .intro
+ +

Prova de crear algunes regles CSS que utilitzin els selectors anteriors i algun codi HTML al qual aplicar-hi els estils. Si no saps què significa alguna de les sintaxis anterior, prova de buscar-la a MDN.

+ +
+

Nota: Aprendràs molt més sobre els selectors als nostres tutorials Selectors CSS, al mòdul següent.

+
+ +

Especificitat

+ +

Sovint hi haurà escenaris en què dos selectors podrien seleccionar el mateix element HTML. Considera el full d’estil següent, en què hi ha una regla amb un selector p que mostrarà els paràgrafs de color blau, i també una classe que mostrarà els elements seleccionats de color vermell.

+ +
.special {
+  color: red;
+}
+
+p {
+  color: blue;
+}
+ +

Diguem que al document HTML hi ha un paràgraf amb una classe special. Totes dues regles es podrien aplicar; quina guanyaria? De quin color creus que es veurà el nostre paràgraf?

+ +
<p class="special">De quin color sóc?</p>
+ +

El llenguatge CSS té regles per a controlar quina regla guanyarà en cas de collisió; s'anomenen cascada i especificitat. Al bloc de codi següent hem definit dues regles per al selector p, però el paràgraf acaba sent de color blau. Això és perquè la declaració que hauria de fer que es veiés de color blau apareix més tard al full d’estil, i els estils posteriors anul·len els anteriors. És la cascada en acció.

+ +
p {
+  color: red;
+}
+
+p {
+  color: blue;
+}
+ +

Tanmateix, en el cas del nostre exemple anterior, amb el selector de classes i el selector d’elements, la classe guanya, i el paràgraf es veu de color vermell, encara que apareix abans en el full d’estil. Es diu que una classe és més específica, o té més especificitat, que un selector d’elements, de manera que guanya.

+ +

Prova l'experiment anterior: afegeix el codi HTML al teu experiment i, a continuació, afegeix les dues regles p { ... } al teu full d'estil. A continuació, canvia el primer selector de p per .special i observa com canvia l’estil.

+ +

Les regles d’especificitat i cascada poden semblar una mica complicades al principi, però són més fàcils d’entendre a mesura que s'avança amb el CSS. A l'article Cascada i herència, al qual accediràs al mòdul següent, s'explica amb més detall, entre altres coses, la manera de calcular l’especificitat. Ara per ara, només has de recordar que existeix, i que és possible que de vegades el CSS no s'apliqui tal com esperes perquè alguna cosa del full d'estil té una especificitat més alta. Identificar que hi ha més d'una regla que pot aplicar-se a un element és el primer pas per a solucionar aquests problemes.

+ +

Propietats i valors

+ +

El CSS consta de dos blocs de construcció bàsics:

+ + + +

En la imatge següent es ressalten una sola propietat i el seu valor. El nom de la propietat és color i el valor blue.

+ +

Una declaració del CSS ressaltada

+ +

Una propietat emparellada amb un valor s'anomena declaració CSS. Les declaracions CSS es posen dins dels blocs de declaració CSS. Aquesta imatge següent mostra el nostre CSS amb el bloc de declaracions ressaltat.

+ +

Un bloc de declaracions ressaltat

+ +

Finalment, els blocs de declaració CSS es combinen amb selectors per a produir conjunts de regles CSS (o regles CSS). La nostra imatge conté dues regles, una per al selector h1 i una altra per al selector p. La regla per a h1 està ressaltada.

+ +

La regla per a h1 està ressaltada

+ +

Definir propietats CSS amb valors específics és la funció principal del llenguatge CSS. El motor CSS calcula quines declaracions s’apliquen a cada element d’una pàgina per tal de definir-la i donar-hi l’estil adequat.

+ +
+

Important: Les propietats i valors de CSS són sensibles a majúscules i minúscules. Cada parella de propietat i valor es separa per un dos punts (:).

+
+ +

Prova de cercar diferents valors de les propietats següents i escriu regles CSS que s’apliquin a diferents elements HTML:

+ + + +
+

Important: Si una propietat és desconeguda o si un valor no és vàlid per a una propietat determinada, es considera que la declaració no és vàlida i el motor CSS del navegador la ignora completament.

+
+ +
+

Important: En CSS (i altres estàndards web) s'ha acceptat l'ortografia nord-americana com a estàndard per a resoldre la incertesa lingüística. Per exemple, la propietat color sempre s'ha d'escriure color. Si n’escrivim la versió britànica colour, no funcionarà.

+
+ +

Funcions

+ +

Si bé la majoria dels valors són paraules clau o valors numèrics relativament simples, hi ha alguns valors que prenen la forma d’una funció. Un exemple seria la funció calc(). Aquesta funció permet fer operacions matemàtiques senzilles des del CSS, per exemple:

+ +
+
<div class="outer"><div class="box">la caixa interior és de 90% - 30px.</div></div>
+ +
.outer {
+  border: 5px solid black;
+}
+
+.box {
+  padding: 10px;
+  width: calc(90% - 30px);
+  background-color: rebeccapurple;
+  color: white;
+}
+
+ +

Això es presenta així:

+ +

{{EmbedLiveSample('calc_example', '100%', 200)}}

+ +

Una funció consisteix en el nom de la funció i, a continuació, uns parèntesis entre els quals es col·loquen els valors permesos per a aquesta funció. En el cas de l'exemple calc() anterior, volem que l'amplada d'aquesta caixa sigui el 90% de l'amplada del bloc que la conté, menys 30 píxels. No és un valor que es pugui calcular d’antuvi i senzillament introduir-lo en el CSS corresponent, perquè no sabem quin serà aquest 90%. Com en tots els valors, en la pàgina corresponent de MDN hi ha exemples d’ús perquè puguis veure com funciona aquesta funció.

+ +

Un altre exemple serien els diversos valors de {{cssxref("transform")}}, com ara rotate().

+ +
+
<div class="box"></div>
+ +
.box {
+  margin: 30px;
+  width: 100px;
+  height: 100px;
+  background-color: rebeccapurple;
+  transform: rotate(0.8turn)
+}
+
+ +

La sortida del codi anterior és la següent:

+ +

{{EmbedLiveSample('transform_example', '100%', 200)}}

+ +

Prova de cercar diferents valors de les propietats següents i escriu regles CSS que s’apliquin a diferents elements HTML:

+ + + +

@rules

+ +

Les @rules (llegit «at-rules», en anglès) proporcionen instruccions sobre com ha de comportar-se el CSS, o quin CSS s'ha d'aplicar. Algunes @rules són senzilles i es formen només amb el nom de la regla i el valor. Per exemple, per a importar un full d’estil addicional al teu full d’estil CSS principal, pots utilitzar @import:

+ +
@import 'styles2.css';
+ +

Una de les @rules més comunes que trobaràs és @media, que et permet crear consultes a mèdia (o media queries, en anglès) per a aplicar CSS només quan determinades condicions són certes (per exemple, quan la resolució de la pantalla està per sobre d’una quantitat determinada, o la pantalla és més ampla que una certa amplada).

+ +

Al CSS següent hi ha un full d’estil que dona a l’element <body> un color de fons rosat. Tot i això, després utilitzem @media per a crear una secció al nostre full d’estil que només s’aplicarà als navegadors amb una visualització més ampla de 30em. Si el navegador és més ample de 30em, el color de fons serà blau.

+ +
body {
+  background-color: pink;
+}
+
+@media (min-width: 30em) {
+  body {
+    background-color: blue;
+  }
+}
+ +

Trobaràs altres @rules al llarg d’aquests tutorials.

+ +

Prova d’afegir una consulta a un mèdia al teu CSS que canviï els estils en funció de l’amplada de la visualització. Canvia l'amplada de la finestra del navegador per veure’n el resultat.

+ +

Propietats abreviades

+ +

Algunes propietats com {{cssxref ("font")}}, {{cssxref ("background")}}, {{cssxref ("padding")}}, {{cssxref ("border")}} i {{cssxref ("margin")}} s’anomenen propietats abreviades: això és perquè permeten establir diversos valors de propietat en una sola línia, que estalvia temps i aconsegueix que el codi es vegi més net.

+ +

Per exemple, aquesta línia:

+ +
/* En les propietats abreviades de 4 valors, com ara margin i padding, s'apliquen els valors
+   a la part superior, dreta, inferior, esquerra (en sentit horari des de la part superior). També hi ha altres
+   propietats abreviades, per exemple les propietats abreviades de 2 valors, que estableixen una àrea de farciment/marge
+   a la part superior/inferior, a l'esquerra/a la dreta */
+padding: 10px 15px 15px 5px;
+ +

Fa el mateix que totes aquestes juntes:

+ +
padding-top: 10px;
+padding-right: 15px;
+padding-bottom: 15px;
+padding-left: 5px;
+ +

Mentre que aquesta línia:

+ +
background: red url(bg-graphic.png) 10px 10px repeat-x fixed;
+ +

Fa el mateix que totes aquestes juntes:

+ +
background-color: red;
+background-image: url(bg-graphic.png);
+background-position: 10px 10px;
+background-repeat: repeat-x;
+background-scroll: fixed;
+ +

No intentarem ensenyar-les de manera exhaustiva ara; trobaràs molts exemples més endavant en el curs i et recomanem que cerquis més noms de propietats abreviades clau a les nostres referències CSS per a obtenir-ne més informació.

+ +

Prova d’afegir les declaracions anteriors al teu CSS per veure com afecta a l’estil del teu HTML. Prova d’experimentar amb valors diferents.

+ +
+

Atenció: Mentre que les propietats abreviades sovint et permeten ometre els valors, després restabliran els valors que no incloguis als seus valors inicials. D’aquesta manera es garanteix l’ús d’un conjunt de valors coherent. Però et pot confondre si esperes que la propietat abreviada només canviï els valors que has marcat.

+
+ +

Comentaris

+ +

De la mateixa manera que amb l’HTML, et convidem a posar comentaris al teu CSS per a ajudar-te a comprendre com funciona el teu codi en tornar-hi al cap d’uns mesos, i per a ajudar altres que treballin sobre aquest codi.

+ +

Els comentaris en CSS comencen amb /* i acaben amb */. Al bloc de codi següent hem utilitzat comentaris per marcar l'inici de diverses seccions de codi diferents. És útil per a ajudar-te a orientar-te pel codi a mesura que n’augmenta l’extensió. Cerca els comentaris al teu editor de codi.

+ +
/* Manejar una aplicació d’estil als elements bàsics */
+/* -------------------------------------------------------------------------------------------- */
+body {
+  font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif;
+  padding: 1em;
+  margin: 0 auto;
+  max-width: 33em;
+}
+
+@media (min-width: 70em) {
+  /* Posem en cas especial la mida del tipus de lletra general. En una pantalla gran o en una finestra,
+     augmentem la mida de la lletra per a facilitar la lectura */
+  body {
+    font-size: 130%;
+  }
+}
+
+h1 {font-size: 1.5em;}
+
+/* Manejar elements específics que es troben al DOM */
+/* -------------------------------------------------------------------------------------------- */
+div p, #id:first-line {
+  background-color: red;
+  border-radius: 3px;
+}
+
+div p {
+  margin: 0;
+  padding: 1em;
+}
+
+div p + p {
+  padding-top: 0;
+}
+ +

Els comentaris també són útils per a inhabilitar temporalment algunes parts del codi amb finalitats de prova, per exemple, si intentes trobar quina part del teu codi causa un error. A l’exemple següent hem «comentat» (posat com a comentaris) les regles per al selector .special.

+ +
/*.special {
+  color: red;
+}*/
+
+p {
+  color: blue;
+}
+ +

Afegeix alguns comentaris al teu CSS per acostumar-te a utilitzar-los.

+ +

Espais en blanc

+ +

Els espais en blanc són els espais, els sagnats de text i les línies noves. De la mateixa manera que en l’HTML, el navegador ignora els espais en blanc del teu CSS. El valor dels espais en blanc està en que són molt útils per a millorar la llegibilitat.

+ +

En l'exemple que trobaràs a continuació, cada declaració (i inici/final de regla) és en una línia de text pròpia. Probablement és una bona manera d’escriure el CSS, perquè fa que sigui fàcil de mantenir i d'entendre:

+ +
body {
+  font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif;
+  padding: 1em;
+  margin: 0 auto;
+  max-width: 33em;
+}
+
+@media (min-width: 70em) {
+  body {
+    font-size: 130%;
+  }
+}
+
+h1 {
+  font-size: 1.5em;
+}
+
+div p,
+#id:first-line {
+  background-color: red;
+  border-radius: 3px;
+}
+
+div p {
+  margin: 0;
+  padding: 1em;
+}
+
+div p + p {
+  padding-top: 0;
+}
+
+ +

Podries escriure exactament el mateix CSS de la manera següent, eliminant-ne la majoria d’espais en blanc. Aquest codi és funcionalment idèntic al del primer exemple, però segur que estàs d’acord que és una mica més feixuc de llegir:

+ +
body {font: 1em/150% Helvetica, Arial, sans-serif; padding: 1em; margin: 0 auto; max-width: 33em;}
+@media (min-width: 70em) { body {font-size: 130%;} }
+
+h1 {font-size: 1.5em;}
+
+div p, #id:first-line {background-color: red; border-radius: 3px;}
+div p {margin: 0; padding: 1em;}
+div p + p {padding-top: 0;}
+
+ +

La disposició del codi que tries sol ser una preferència personal, tot i que quan comences a treballar en equip, és possible que trobis que l’equip té la seva guia d’estil pròpia que especifica una convenció acordada a seguir.

+ +
+

Important: Has de tenir cura amb l’espai en blanc que hi ha d’haver entre una propietat del CSS i el seu valor.

+
+ +

Per exemple, les declaracions següents són vàlides en CSS:

+ +
margin: 0 auto;
+padding-left: 10px;
+ +

Però les següents no són vàlids:

+ +
margin: 0auto;
+padding- left: 10px;
+ +

Veus els errors d'espaiat? 0auto no es reconeix com a valor vàlid per a la propietat margin (0 i auto són dos valors separats), i el navegador no reconeix padding- com a propietat vàlida. El nom correcte de la propietat (padding-left) ha quedat separat per un espai perdut.

+ +

Sempre t'has d'assegurar de separar valors diferenciats els uns dels altres com a mínim per un espai, però mantenir els noms de la propietat i els valors de propietat junts, com cadenes ininterrompudes.

+ +

Prova de jugar amb espais en blanc al teu CSS per veure què es trenca i què no.

+ +

Què segueix?

+ +

És útil entendre una mica com el navegador pren els teus codis HTML i CSS i els converteix en una pàgina web, així que en l’article següent, (Com funciona el CSS), donarem una ullada a aquest procés.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works", "Learn/CSS/First_steps")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. Què és el CSS
    2. +
  2. Primers passos amb el CSS
    3. +
  3. Com s'estructura el CSS
    4. +
  4. Com funciona el CSS
    5. +
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. +
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_works/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_works/index.html new file mode 100644 index 0000000000..9621d2c21c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/first_steps/how_css_works/index.html @@ -0,0 +1,156 @@ +--- +title: Com funciona el CSS +slug: Learn/CSS/First_steps/Com_funciona_el_CSS +translation_of: Learn/CSS/First_steps/How_CSS_works +--- +

{{LearnSidebar}}
+ {{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps/Using_your_new_knowledge", "Learn/CSS/First_steps")}}

+ +

Hem après els conceptes bàsics de CSS, per a què serveix i com escriure fulls d'estil senzills. En aquest article veurem com un navegador pren els llenguatges CSS i HTML i els converteix en una pàgina web.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i d'HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Entendre els conceptes bàsics de com el navegador analitza els llenguatges CSS i HTML i què passa quan un navegador troba un CSS que no entén.
+ +

Com funciona realment el CSS?

+ +

Quan un navegador mostra un document, ha de combinar el contingut del document amb la informació d’estil. Processa el document en un seguit d'etapes, que enumerarem a continuació. Tingues present que aquesta és una versió molt simplificada de què passa quan un navegador carrega una pàgina web, i que els diversos navegadors gestionen el procés de maneres diferents. Però això és més o menys el que succeeix.

+ +
    +
  1. El navegador carrega el codi HTML (per exemple, el rep de la xarxa).
    2. +
  2. Converteix el codi {{Glossary("HTML")}} en un model d'objectes del document (document object model o {{Glossary("DOM")}}). El DOM representa el document a la memòria de l'ordinador. L’explicarem amb més detall en la secció següent.
    3. +
  3. El navegador recupera la majoria dels recursos als quals està vinculat el document HTML, com ara imatges i vídeos incrustats... i CSS enllaçats. El JavaScript es tracta una mica més endavant en el procés, i no en parlarem aquí per no embolicar les coses.
    4. +
  4. El navegador analitza el CSS recuperat i ordena les diferents regles segons els tipus de selector en diferents «cubetes». Per exemple: element, classe, ID, etc. A partir dels selectors que troba, calcula quines regles s’han d’aplicar als nodes del DOM i hi atribueix l’estil segons sigui necessari (aquest pas intermedi s’anomena arbre de renderització).
    5. +
  5. L'arbre de representació presenta l'estructura en què ha d'aparèixer després que s'apliquin les regles.
    6. +
  6. La presentació visual de la pàgina es mostra a la pantalla (aquesta etapa s’anomena pintura).
    7. +
+ +

El diagrama següent ofereix una visió senzilla del procés.

+ +

+ +

Sobre el DOM

+ +

Un DOM té una estructura en forma d'arbre. Cada element, atribut i fragment de text del llenguatge de marcatge es converteix en un {{Glossary("Node/DOM","node DOM")}} en l'estructura de l'arbre. Els nodes es defineixen per la seva relació amb els altres nodes del DOM. Alguns elements són pares de nodes secundaris, i els nodes secundaris tenen nodes germans.

+ +

Entendre el DOM t'ajuda a dissenyar, depurar i mantenir el teu CSS perquè el DOM és el lloc on es troba el CSS i el contingut del document. Quan comencis a treballar amb les eines DevTools (o eines del desenvolupador) del navegador, et desplaçaràs pel DOM mentre selecciones els elements per veure quines regles s'apliquen.

+ +

Una representació real del DOM

+ +

En lloc d’una llarga i avorrida explicació, vegem amb un exemple com un fragment HTML es converteix en un DOM.

+ +

Prenguem el codi HTML següent:

+ +
<p>
+  Utilitzem:
+  <span>Fulls</span>
+  <span>d'estil</span>
+  <span>en cascada</span>
+</p>
+
+ +

En el DOM, el node que correspon al nostre element <p> és un element pare. Els nodes fills són un node de text i els tres nodes corresponen als elements <span>. Els nodes SPAN són també nodes pare, i tenen nodes de text com a nodes fill:

+ +
P
+├─ "Utilitzem:"
+├─ SPAN
+| └─ "Fulls"
+├─ SPAN
+| └─ "d’estil"
+└─ SPAN
+   └─ "en cascada"
+
+ +

Així és com un navegador interpreta aquest fragment HTML: es confecciona l'arbre DOM anterior i el navegador el representa així:

+ +

{{EmbedLiveSample('Una_representació_real_del_DOM', '100%', 55)}}

+ + + +

Aplicar CSS al DOM

+ +

Suposem que hem afegit una mica de codi CSS al nostre document per a donar-hi estil. Un cop més, l'HTML és el següent:

+ +
<p>
+  Utilitzem:
+  <span>Fulls</span>
+  <span>d'estil</span>
+  <span>en cascada</span>
+</p>
+ +

Suposem que hi apliquem el CSS següent:

+ +
span {
+  border: 1px solid black;
+  background-color: lime;
+}
+ +

El navegador analitza el codi HTML i crea un DOM, i després analitza el CSS. Atès que l'única regla disponible en el CSS té un selector span, el navegador pot ordenar el CSS molt de pressa! Aplica aquesta regla a cadascun dels tres <span> i després pinta a la pantalla la representació visual final.

+ +

La sortida actualitzada és la següent:

+ +

{{EmbedLiveSample('Aplicar_CSS_al_DOM', '100%', 55)}}

+ +

En el nostre article Depurar el CSS del mòdul següent, utilitzarem les eines DevTools del navegador per depurar problemes del CSS i coneixerem més sobre com l'interpreta el navegador.

+ +

Què passa si un navegador es troba amb CSS que no entén?

+ +

En un article anterior hem esmentat que no tots els navegadors implementen el CSS al mateix temps. A més, molta gent no utilitza la versió més recent del navegador. Tenint en compte que el CSS està en desenvolupament constant i, per tant, va per davant del que els navegadors poden reconèixer, et podries preguntar què passa si un navegador troba un selector CSS o una declaració que no reconeix.

+ +

La resposta és que no fa res i només passa a la declaració CSS següent.

+ +

Si un navegador analitza les teves regles i troba una propietat o un valor que no entén, l'ignora i passa a la declaració següent. Ho fa si has comès un error i has escrit malament una propietat o un valor, o si la propietat o el valor són massa recents i el navegador encara no és compatible.

+ +

De la mateixa manera, si un navegador troba un selector que no entén, ignora tota la regla i passa a la següent.

+ +

En l’exemple següent hem utilitzat l’ortografia britànica per a la propietat del color, cosa que invalida aquesta propietat perquè no es reconeix. Per tant, el paràgraf no es veu de color blau. Tots els altres CSS s'han aplicat; només s’ignora la línia no vàlida.

+ +
+
<p>Vull que aquest text sigui gran, en negreta i blau.</p>
+ +
p {
+  font-weight: bold;
+  colour: blue; /* Ortografia incorrecta de la propietat color */
+  font-size: 200%;
+}
+
+ +

{{EmbedLiveSample('Skipping_example', '100%', 200)}}

+ +

Aquest comportament és molt útil. Significa que pots utilitzar el CSS nou com una millora, perquè no es produirà cap error si no s’entén: pot ser que el navegador entengui la funció nova, o que no l’entengui. Combinat amb el funcionament en cascada i el fet que els navegadors utilitzen l’últim CSS que es troben en un full d’estil quan hi ha dues regles amb la mateixa especificitat, també pots oferir alternatives per a navegadors que no admeten el CSS nou.

+ +

Això funciona especialment bé quan vols fer servir un valor força nou i no és compatible amb tots els navegadors. Per exemple, alguns navegadors antics no admeten calc() com a valor. Podríem donar una amplada alternativa a una caixa en píxels i després donar una amplada amb un valor calc() de 100% - 50px. Els navegadors antics faran servir la versió en píxels i ignoraran la línia sobre calc() perquè no l’entenen. Els navegadors nous interpretaran la línia amb píxels i després la substituiran per la línia amb calc(), perquè la línia apareix més tard en la cascada.

+ +
.box {
+  width: 500px;
+  width: calc(100% - 50px);
+}
+ +

En articles posteriors analitzarem moltes maneres més de donar compatibilitat a diferents navegadors.

+ +

Per acabar

+ +

Ja has acabat aquest mòdul; només hi ha una cosa més per fer. En l’article següent faràs servir els teus nous coneixements per a canviar el disseny d'un exemple i provar una mica de codi CSS en el procés.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/First_steps/How_CSS_is_structured", "Learn/CSS/First_steps/Using_your_new_knowledge", "Learn/CSS/First_steps")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. Què és el CSS
    2. +
  2. Primers passos amb el CSS
    3. +
  3. Com s'estructura el CSS
    4. +
  4. Com funciona el CSS
    5. +
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. +
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/que_es_el_css/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/que_es_el_css/index.html deleted file mode 100644 index b158b8e62e..0000000000 --- a/files/ca/learn/css/first_steps/que_es_el_css/index.html +++ /dev/null @@ -1,119 +0,0 @@ ---- -title: Què és el CSS? -slug: Learn/CSS/First_steps/Que_es_el_CSS -translation_of: Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps")}}
- -

Els fulls d'estil en cascada ({{Glossary("CSS")}} o cascading style sheets) et permeten crear pàgines web atractives; però, com funcionen realment? Aquest article explica què és el CSS amb un exemple de sintaxi senzilla, i també inclou alguns termes clau sobre aquest llenguatge informàtic.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i amb HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Aprendre què és el CSS.
- -

Al mòdul Introducció a l'HTML exposem què és l’HTML i com s'utilitza per a etiquetar documents. Aquests documents es podran llegir en un navegador web. Els títols d’encapçalament es veuran més grans que el text normal, els paràgrafs començaran en una línia nova i estaran separats per un espai entre ells. Als enllaços se'ls dona color i es subratllen per a distingir-los de la resta del text. El que veus són els estils predeterminats del navegador: estils molt bàsics que el navegador aplica a l'HTML per a assegurar-se que es pot llegir, fins i tot si l'autor de la pàgina no especifica cap estil explícit.

- -

Els estils predeterminats que utilitza un navegador

- -

No obstant això, Internet seria un lloc avorrit si tots els llocs web fossin així. Amb CSS pots controlar exactament com es veuen els elements HTML al navegador, i presentar el teu etiquetatge amb el disseny que t'agradi.

- -

Per a què serveix el CSS?

- -

Com hem comentat anteriorment, el CSS és un llenguatge informàtic que especifica com es presenten els documents als usuaris, com se’ls aplica estil, s’elaboren, etc.

- -

Un document sol ser un fitxer de text estructurat que utilitza un llenguatge d’etiquetatge: {{Glossary("HTML")}} és el més comú, però també en pots trobar d'altres com ara {{Glossary("SVG")}} or {{Glossary("XML")}}.

- -

Presentar un document a un usuari significa convertir-lo en una forma que el públic pugui fer servir. Els {{Glossary("browser","navegadors")}} com {{Glossary("Mozilla Firefox","Firefox")}}, {{Glossary("Google Chrome","Chrome")}} o {{Glossary("Microsoft Edge","Edge")}} estan dissenyats per a presentar documents visualment, per exemple, en una pantalla d'ordinador, un projector o una impressora.

- -
-

Nota: De vegades, als navegadors se'ls anomena {{Glossary("User agent","agents d'usuari")}}, que significa bàsicament un programa informàtic que representa a una persona dins d'un sistema informàtic. Els navegadors són el principal tipus d’agent d’usuari en què pensem quan parlem de CSS, però no són l’únic. Hi ha altres agents d'usuari disponibles, com els que converteixen documents HTML i CSS en PDF per a imprimir.

-
- -

El CSS es pot fer servir per a dissenyar el text de documents molt bàsics, per exemple, per a canviar el color i la mida de la lletra dels títols i els enllaços. Es pot utilitzar per a donar disseny de la pàgina web; per exemple, convertir una sola columna de text en un disseny de pàgina amb una àrea de contingut principal i una barra lateral per a obtenir informació relacionada. Fins i tot es pot utilitzar per a efectes com l’animació. Consulta els enllaços d’aquest paràgraf per a obtenir exemples concrets.

- -

La sintaxi CSS

- -

El CSS és un llenguatge basat en regles: cada usuari defineix regles que especifiquen grups d’estils que s’han d’aplicar a determinats elements o grups d’elements de la teva pàgina web. Per exemple: «Vull que el títol d’encapçalament principal de la pàgina es vegi amb lletra gran i de color vermell».

- -

El codi següent mostra una regla CSS molt simple que aplicaria l'estil descrit al paràgraf anterior:

- -
h1 {
-    color: red;
-    font-size: 5em;
-}
- -

La regla s’obre amb un {{Glossary("CSS Selector", "selector")}}, que selecciona l'element HTML al qual aplicarem estil. En aquest cas, aplicarem estil als títols de nivell 1 ({{htmlelement ("h1")}}).

- -

Tot seguit, hi ha un conjunt de claus { }, i a dins hi haurà una o més declaracions, que prenen la forma de parells propietat i valor. Cada parell especifica una propietat dels elements que seleccionem i, a continuació, un valor que volem donar a la propietat.

- -

Abans de la clau hi ha la propietat, i després, el valor. Les {{Glossary("property/CSS","propietats")}} CSS admeten diferents valors, depenent de quina propietat s'especifica. En el nostre exemple, tenim la propietat color, que pot prendre diversos valors de color. També hi ha la propietat font-size. Aquesta propietat pot prendre diverses unitats de mida com a valor.

- -

Un full d’estils CSS contindrà moltes regles d’aquestes, escrites l’una darrere de l’altra.

- -
h1 {
-    color: red;
-    font-size: 5em;
-}
-
-p {
-    color: black;
-}
- -

Trobaràs que aprens ràpidament alguns valors, mentre que d’altres els hauràs de buscar. Les pàgines de propietat individuals del projecte MDN t'ofereixen una manera ràpida de cercar propietats i els seus valors si se t’obliden o si vols saber què més pots fer servir com a valor.

- -
-

Nota: Pots trobar enllaços a totes les pàgines de propietat CSS (juntament amb altres funcions CSS) a la pàgina de referències CSS de MDN. De manera alternativa, t'has d’acostumar a cercar «mdn css-feature-name» al teu motor de cerca preferit sempre que necessitis més informació sobre una característica CSS. Per exemple, prova de cercar «mdn color» i «mdn font-size».

-
- -

Mòduls CSS

- -

Com que amb CSS es pot aplicar estil a tantes coses, el llenguatge es desglossa en mòduls. Veuràs diverses referències a aquests mòduls a mesura que explores la pàgina de MDN i moltes de les pàgines de documentació que s’organitzen al voltant d’un mòdul determinat. Per exemple, pots donar una ullada a la referència MDN en el mòdul Fons i vores per a esbrinar quin n’és el propòsit i quines en són les diferents propietats i altres característiques que conté. També trobaràs enllaços a l’especificació CSS que defineix la tecnologia.

- -

En aquesta fase, no t'has de preocupar gaire de la manera en què s’estructura el CSS, però pot facilitar la cerca d’informació si, per exemple, saps que és probable que una propietat determinada es trobi entre altres coses similars i, probablement, en la mateixa especificació. 

- -

Per veure un exemple concret, tornem al mòdul Fons i vores; podries pensar que té sentit lògic que les propietats background-color i border-color es defineixin en aquest mòdul. I tens raó.

- -

Especificacions CSS

- -

Totes les tecnologies d’estàndards web (HTML, CSS, JavaScript, etc.) estan definides en extensos documents anomenats especificacions (o simplement «specs»), que publiquen les organitzacions d’estàndards (com {{glossary("W3C")}}, {{glossary("WHATWG")}}, {{glossary("ECMA")}} o {{glossary("Khronos")}}) i defineixen amb precisió com se suposa que aquestes tecnologies han de comportar-se.

- -

El CSS no és diferent: el desenvolupa un grup del W3C anomenat CSS Working Group. Aquest grup està format per representants de creadors de navegadors i altres empreses que tenen interès en el CSS. També hi ha altres persones, conegudes com a experts convidats, que actuen com a veus independents, i que no estan vinculats a cap organització.

- -

El CSS Working Group desenvolupa i especifica les noves funcions CSS. De vegades, perquè un navegador determinat està interessat a tenir alguna capacitat, d’altres vegades perquè els dissenyadors i els desenvolupadors web demanen una funció i, de vegades, perquè el grup de treball mateix ha identificat un requisit. El CSS es troba en desenvolupament constant, introduint característiques noves. Tot i això, una cosa clau sobre CSS és que tothom treballa molt per no canviar mai les coses d’una manera que trenqui els llocs web antics. Un lloc web creat el 2000, que utilitza el CSS limitat que hi havia aleshores, encara es pot fer servir avui dia.

- -

Com a nouvingut al CSS, és probable que trobis aclaparadores les especificacions CSS, ja que estan destinades a l’ús dels enginyers perquè les utilitzin per a implementar-ne suport als d'agents d’usuari, no perquè els desenvolupadors web les llegeixin. Molts desenvolupadors experimentats preferirien consultar la documentació a MDN o en altres tutorials. No obstant això, val la pena saber que existeixen, i entendre la relació que hi ha entre el CSS que utilitzes, el suport del navegador i les especificacions.

- -

Suport dels navegadors

- -

Un cop especificat el CSS, només ens és útil per desenvolupar pàgines web si un o més navegadors l’han implementat. Això vol dir que el codi ha estat escrit per a convertir la instrucció del nostre fitxer CSS en quelcom que pugui sortir a la pantalla. Analitzarem més aquest procés en l’article Com funciona el CSS. És inusual que tots els navegadors implementin una característica alhora, i per tant hi sol haver un buit en quina part del CSS es pot fer servir en quins navegadors i en quins no. Per això, és útil ser capaç de comprovar l’estat d’implementació. A cada pàgina de propietats de MDN pots veure l'estat de la propietat que t'interessa, de manera que pots saber si pots fer-la servir en un lloc web.

- -

El que segueix és el gràfic de dades de compatibilitat per a la propietat font-family de CSS.

- -

{{Compat("css.properties.font-family")}}

- -

Què segueix

- -

Ara que coneixes què és el CSS, passem a Començar amb el CSS, on pots començar a escriure algun codi CSS.

- -

{{NextMenu("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps")}}

- -

En aquest mòdul

- -
    -
  1. Què és el el CSS
    2. -
  2. Primers passos amb el CSS
    3. -
  3. Com s'estructura el CSS
    4. -
  4. Com funciona el CSS
    5. -
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. -
diff --git a/files/ca/learn/css/first_steps/what_is_css/index.html b/files/ca/learn/css/first_steps/what_is_css/index.html new file mode 100644 index 0000000000..b158b8e62e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/first_steps/what_is_css/index.html @@ -0,0 +1,119 @@ +--- +title: Què és el CSS? +slug: Learn/CSS/First_steps/Que_es_el_CSS +translation_of: Learn/CSS/First_steps/What_is_CSS +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps")}}
+ +

Els fulls d'estil en cascada ({{Glossary("CSS")}} o cascading style sheets) et permeten crear pàgines web atractives; però, com funcionen realment? Aquest article explica què és el CSS amb un exemple de sintaxi senzilla, i també inclou alguns termes clau sobre aquest llenguatge informàtic.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica, tenir el programari bàsic instal·lat, coneixements bàsics de com treballar amb fitxers i amb HTML (mira Introducció a l'HTML).
Objectiu:Aprendre què és el CSS.
+ +

Al mòdul Introducció a l'HTML exposem què és l’HTML i com s'utilitza per a etiquetar documents. Aquests documents es podran llegir en un navegador web. Els títols d’encapçalament es veuran més grans que el text normal, els paràgrafs començaran en una línia nova i estaran separats per un espai entre ells. Als enllaços se'ls dona color i es subratllen per a distingir-los de la resta del text. El que veus són els estils predeterminats del navegador: estils molt bàsics que el navegador aplica a l'HTML per a assegurar-se que es pot llegir, fins i tot si l'autor de la pàgina no especifica cap estil explícit.

+ +

Els estils predeterminats que utilitza un navegador

+ +

No obstant això, Internet seria un lloc avorrit si tots els llocs web fossin així. Amb CSS pots controlar exactament com es veuen els elements HTML al navegador, i presentar el teu etiquetatge amb el disseny que t'agradi.

+ +

Per a què serveix el CSS?

+ +

Com hem comentat anteriorment, el CSS és un llenguatge informàtic que especifica com es presenten els documents als usuaris, com se’ls aplica estil, s’elaboren, etc.

+ +

Un document sol ser un fitxer de text estructurat que utilitza un llenguatge d’etiquetatge: {{Glossary("HTML")}} és el més comú, però també en pots trobar d'altres com ara {{Glossary("SVG")}} or {{Glossary("XML")}}.

+ +

Presentar un document a un usuari significa convertir-lo en una forma que el públic pugui fer servir. Els {{Glossary("browser","navegadors")}} com {{Glossary("Mozilla Firefox","Firefox")}}, {{Glossary("Google Chrome","Chrome")}} o {{Glossary("Microsoft Edge","Edge")}} estan dissenyats per a presentar documents visualment, per exemple, en una pantalla d'ordinador, un projector o una impressora.

+ +
+

Nota: De vegades, als navegadors se'ls anomena {{Glossary("User agent","agents d'usuari")}}, que significa bàsicament un programa informàtic que representa a una persona dins d'un sistema informàtic. Els navegadors són el principal tipus d’agent d’usuari en què pensem quan parlem de CSS, però no són l’únic. Hi ha altres agents d'usuari disponibles, com els que converteixen documents HTML i CSS en PDF per a imprimir.

+
+ +

El CSS es pot fer servir per a dissenyar el text de documents molt bàsics, per exemple, per a canviar el color i la mida de la lletra dels títols i els enllaços. Es pot utilitzar per a donar disseny de la pàgina web; per exemple, convertir una sola columna de text en un disseny de pàgina amb una àrea de contingut principal i una barra lateral per a obtenir informació relacionada. Fins i tot es pot utilitzar per a efectes com l’animació. Consulta els enllaços d’aquest paràgraf per a obtenir exemples concrets.

+ +

La sintaxi CSS

+ +

El CSS és un llenguatge basat en regles: cada usuari defineix regles que especifiquen grups d’estils que s’han d’aplicar a determinats elements o grups d’elements de la teva pàgina web. Per exemple: «Vull que el títol d’encapçalament principal de la pàgina es vegi amb lletra gran i de color vermell».

+ +

El codi següent mostra una regla CSS molt simple que aplicaria l'estil descrit al paràgraf anterior:

+ +
h1 {
+    color: red;
+    font-size: 5em;
+}
+ +

La regla s’obre amb un {{Glossary("CSS Selector", "selector")}}, que selecciona l'element HTML al qual aplicarem estil. En aquest cas, aplicarem estil als títols de nivell 1 ({{htmlelement ("h1")}}).

+ +

Tot seguit, hi ha un conjunt de claus { }, i a dins hi haurà una o més declaracions, que prenen la forma de parells propietat i valor. Cada parell especifica una propietat dels elements que seleccionem i, a continuació, un valor que volem donar a la propietat.

+ +

Abans de la clau hi ha la propietat, i després, el valor. Les {{Glossary("property/CSS","propietats")}} CSS admeten diferents valors, depenent de quina propietat s'especifica. En el nostre exemple, tenim la propietat color, que pot prendre diversos valors de color. També hi ha la propietat font-size. Aquesta propietat pot prendre diverses unitats de mida com a valor.

+ +

Un full d’estils CSS contindrà moltes regles d’aquestes, escrites l’una darrere de l’altra.

+ +
h1 {
+    color: red;
+    font-size: 5em;
+}
+
+p {
+    color: black;
+}
+ +

Trobaràs que aprens ràpidament alguns valors, mentre que d’altres els hauràs de buscar. Les pàgines de propietat individuals del projecte MDN t'ofereixen una manera ràpida de cercar propietats i els seus valors si se t’obliden o si vols saber què més pots fer servir com a valor.

+ +
+

Nota: Pots trobar enllaços a totes les pàgines de propietat CSS (juntament amb altres funcions CSS) a la pàgina de referències CSS de MDN. De manera alternativa, t'has d’acostumar a cercar «mdn css-feature-name» al teu motor de cerca preferit sempre que necessitis més informació sobre una característica CSS. Per exemple, prova de cercar «mdn color» i «mdn font-size».

+
+ +

Mòduls CSS

+ +

Com que amb CSS es pot aplicar estil a tantes coses, el llenguatge es desglossa en mòduls. Veuràs diverses referències a aquests mòduls a mesura que explores la pàgina de MDN i moltes de les pàgines de documentació que s’organitzen al voltant d’un mòdul determinat. Per exemple, pots donar una ullada a la referència MDN en el mòdul Fons i vores per a esbrinar quin n’és el propòsit i quines en són les diferents propietats i altres característiques que conté. També trobaràs enllaços a l’especificació CSS que defineix la tecnologia.

+ +

En aquesta fase, no t'has de preocupar gaire de la manera en què s’estructura el CSS, però pot facilitar la cerca d’informació si, per exemple, saps que és probable que una propietat determinada es trobi entre altres coses similars i, probablement, en la mateixa especificació. 

+ +

Per veure un exemple concret, tornem al mòdul Fons i vores; podries pensar que té sentit lògic que les propietats background-color i border-color es defineixin en aquest mòdul. I tens raó.

+ +

Especificacions CSS

+ +

Totes les tecnologies d’estàndards web (HTML, CSS, JavaScript, etc.) estan definides en extensos documents anomenats especificacions (o simplement «specs»), que publiquen les organitzacions d’estàndards (com {{glossary("W3C")}}, {{glossary("WHATWG")}}, {{glossary("ECMA")}} o {{glossary("Khronos")}}) i defineixen amb precisió com se suposa que aquestes tecnologies han de comportar-se.

+ +

El CSS no és diferent: el desenvolupa un grup del W3C anomenat CSS Working Group. Aquest grup està format per representants de creadors de navegadors i altres empreses que tenen interès en el CSS. També hi ha altres persones, conegudes com a experts convidats, que actuen com a veus independents, i que no estan vinculats a cap organització.

+ +

El CSS Working Group desenvolupa i especifica les noves funcions CSS. De vegades, perquè un navegador determinat està interessat a tenir alguna capacitat, d’altres vegades perquè els dissenyadors i els desenvolupadors web demanen una funció i, de vegades, perquè el grup de treball mateix ha identificat un requisit. El CSS es troba en desenvolupament constant, introduint característiques noves. Tot i això, una cosa clau sobre CSS és que tothom treballa molt per no canviar mai les coses d’una manera que trenqui els llocs web antics. Un lloc web creat el 2000, que utilitza el CSS limitat que hi havia aleshores, encara es pot fer servir avui dia.

+ +

Com a nouvingut al CSS, és probable que trobis aclaparadores les especificacions CSS, ja que estan destinades a l’ús dels enginyers perquè les utilitzin per a implementar-ne suport als d'agents d’usuari, no perquè els desenvolupadors web les llegeixin. Molts desenvolupadors experimentats preferirien consultar la documentació a MDN o en altres tutorials. No obstant això, val la pena saber que existeixen, i entendre la relació que hi ha entre el CSS que utilitzes, el suport del navegador i les especificacions.

+ +

Suport dels navegadors

+ +

Un cop especificat el CSS, només ens és útil per desenvolupar pàgines web si un o més navegadors l’han implementat. Això vol dir que el codi ha estat escrit per a convertir la instrucció del nostre fitxer CSS en quelcom que pugui sortir a la pantalla. Analitzarem més aquest procés en l’article Com funciona el CSS. És inusual que tots els navegadors implementin una característica alhora, i per tant hi sol haver un buit en quina part del CSS es pot fer servir en quins navegadors i en quins no. Per això, és útil ser capaç de comprovar l’estat d’implementació. A cada pàgina de propietats de MDN pots veure l'estat de la propietat que t'interessa, de manera que pots saber si pots fer-la servir en un lloc web.

+ +

El que segueix és el gràfic de dades de compatibilitat per a la propietat font-family de CSS.

+ +

{{Compat("css.properties.font-family")}}

+ +

Què segueix

+ +

Ara que coneixes què és el CSS, passem a Començar amb el CSS, on pots començar a escriure algun codi CSS.

+ +

{{NextMenu("Learn/CSS/First_steps/Getting_started", "Learn/CSS/First_steps")}}

+ +

En aquest mòdul

+ +
    +
  1. Què és el el CSS
    2. +
  2. Primers passos amb el CSS
    3. +
  3. Com s'estructura el CSS
    4. +
  4. Com funciona el CSS
    5. +
  5. Aplica els teus nous coneixements
    6. +
diff --git "a/files/ca/learn/css/introducci\303\263_a_css/comprensi\303\263_css_fonamental/index.html" "b/files/ca/learn/css/introducci\303\263_a_css/comprensi\303\263_css_fonamental/index.html" deleted file mode 100644 index 34a654269a..0000000000 --- "a/files/ca/learn/css/introducci\303\263_a_css/comprensi\303\263_css_fonamental/index.html" +++ /dev/null @@ -1,114 +0,0 @@ ---- -title: Comprensió CSS fonamental -slug: Learn/CSS/Introducció_a_CSS/Comprensió_CSS_fonamental -tags: - - Assessment - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Selectors - - Style - - Syntax - - box model - - comments - - rules -translation_of: Learn/CSS/Building_blocks/Fundamental_CSS_comprehension ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Introduction_to_CSS/Debugging_CSS", "Learn/CSS/Introduction_to_CSS")}}
- -

Heu cobert molt en aquest mòdul, de manera que us heu de sentir bé d'haver arribat al final!. El pas final abans de continuar és intentar l'avaluació del mòdul: això implica una sèrie d'exercicis relacionats que s'han de completar per crear el disseny final - un perfil de targeta de visita/targeta de jugador/perfil social.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Comprovar la comprensió de la teoria CSS fonamental, la sintaxi i la mecànica
- -

Punt de partida

- -

Per començar aquesta avaluació, heu de:

- - - -
-

Nota: D'altra banda, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia i utilitzar aquest URL per indicar a l'element <img> el fitxer d'imatge. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS separat, no dubteu a posar-lo en un element <style> al capdavant del document.

-
- -

Resum del projecte

- -

Se us ha proporcionat un mica d'HTML sense processar i una imatge, i heu d'escriure el CSS necessari per d'introduir una mica d'estil bonic en una targeta de negocis en línia, que potser es pot duplicar com a targeta de jugador o perfil de xarxes socials. Les següents seccions descriuen el que heu de fer.

- -

Configuració bàsica:

- - - -

Tingueu cura dels selectors i els conjunts de regles proporcionats:

- - - -

Nou conjunt de regles que necessiteu escriure :

- - - -

Altres coses a pensar:

- - - -

Consells i suggeriments

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que hauria de tenir el disseny acabat:

- -

A view of the finished business card, show a reader header and footer, and a darker center panel containing the main details and image.

- -

 

- -

Avaluació

- -

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

- -

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Introduction_to_CSS/Debugging_CSS", "Learn/CSS/Introduction_to_CSS")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/fundamentals/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/fundamentals/index.html new file mode 100644 index 0000000000..e258171ffc --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/fundamentals/index.html @@ -0,0 +1,739 @@ +--- +title: Text fonamental i estil de font +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Text_fonamental +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - Guide + - Style + - Text + - alignment + - family + - font + - shorthand + - spacing + - weight +translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text")}}
+ +

En aquest article t'iniciem en el viatge cap al domini de l'aplicació d’estil a text amb {{glossary("CSS")}}. Aquí passarem amb detall per tots els fonaments bàsics de l'aplicació d’estil a textos / tipus de lletra, inclosos el gruix, la família i l'estil del tipus de lletra, les propietats abreviades per al tipus de lletra, l'alineació del text i altres efectes, i l’interlineat i l’interlletratge.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments bàsics d'HTML (consulta l’article Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta l’article Introducció al CSS).
Objectiu:Aprendre les propietats i tècniques bàsiques necessàries per a l'aplicació d’estil al text de les pàgines web.
+ +

Què implica l'aplicació d’estil al text en CSS?

+ +

Com ja deus conèixer d’haver treballat amb l’HTML i el CSS, el text dins d'un element es defineix dins de la caixa de contingut de l'element. Comença a la part superior esquerra de l'àrea de contingut (o a la part superior dreta, en el cas de contingut en idiomes RTL, o right-to-left, que s'escriuen de dreta a esquerra) i flueix cap al final de la línia. Quan arriba al final, passa a la línia següent i continua; i després, a la següent línia, fins que tot el contingut s'ha col·locat a la caixa. El contingut de text es comporta en efecte com un seguit d'elements en línia, es distribueix en línies adjacents entre si, i no crea salts de línia fins que s’ateny el final de la línia, o tret que s'obligui a un salt de línia manual de l'element {{htmlelement("br")}}.

+ +
+

Nota: Si el paràgraf anterior et sembla confós, no t’hi amoïnis, torna enrere i fes un repàs de la teoria del model de caixa que s’explica en l’article El model de caixa abans de continuar.

+
+ +

Les propietats CSS que s'utilitzen per a escriure text generalment es divideixen en dues categories, que veurem per separat en aquest article:

+ + + +
+

Nota: Tingues en compte que les propietats que afecten el text dins d'un element hi actuen com una única entitat. No pots seleccionar i modificar l'estil de les subseccions de text si no les etiquetes amb un element apropiat (com ara {{htmlelement("span")}} o {{htmlelement("strong")}}) o utilitzes un pseudoelement específic per a text com ::first-letter (selecciona la primera lletra del text d'un element), ::first-line (selecciona la primera línia del text d'un element) o ::selection (selecciona el text que el cursor ressalta en aquell moment).

+
+ +

Tipus de lletra

+ +

Continuem endavant per veure les propietats d'estil dels tipus de lletra. En aquest exemple aplicarem algunes propietats CSS diferents a la mateixa mostra d’HTML, que té l’aspecte següent:

+ +
<h1>Tommy the cat</h1>
+
+<p>I remember as if it were a meal ago...</p>
+
+<p>Said Tommy the Cat as he reeled back to clear whatever foreign matter
+ may have nestled its way into his mighty throat. Many a fat alley rat
+had met its demise while staring point blank down the cavernous barrel of
+ this awesome prowling machine. Truly a wonder of nature this urban
+predator — Tommy the cat had many a story to tell. But it was a rare
+occasion such as this that he did.</p>
+ +

Podeu trobar l'exemple acabat en GitHub (vegeu-ne també el codi font).

+ +

Color

+ +

La propietat {{cssxref("color")}} estableix el color del contingut de primer pla dels elements seleccionats (que normalment és el text, però també pot incloure un parell d'altres coses, com ara un subratllat o un sobreratllat en el text, amb la propietat {{cssxref("text-decoration")}}).

+ +

La propietat color pot acceptar qualsevol unitat de color CSS, per exemple:

+ +
p {
+  color: red;
+}
+ +

Això fa que els paràgrafs es converteixin en vermells, en comptes del negre estàndard per defecte del navegador, així:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Color', '100%', 220) }}

+ +

Famílies de tipus de lletra

+ +

Per a establir un tipus de lletra diferent en el teu text, utilitza la propietat {{cssxref("font-family")}}; això et permet especificar un tipus de lletra (o una llista de tipus de lletra) perquè el navegador l'apliqui als elements seleccionats. El navegador només aplica un tipus de lletra si està disponible en la màquina amb què s’accedeix al lloc web. Si no, només usarà un {{anch("Default fonts", "tipus de lletra predeterminat")}} del navegador. Un exemple senzill és el següent:

+ +
p {
+  font-family: arial;
+}
+ +

Això fa que tots els paràgrafs d'una pàgina adoptin el tipus de lletra Arial, que es troba en qualsevol ordinador.

+ +

Tipus de lletra segurs per a la xarxa web

+ +

Parlant de la disponibilitat dels tipus de lletra, només una certa quantitat de tipus de lletra es troben generalment disponibles en tots els sistemes i, per tant, es poden utilitzar sense gaires preocupacions. Són els anomenats tipus de lletra segurs per a la xarxa web.

+ +

La majoria de les vegades, com a desenvolupadors web, volem tenir un control més específic sobre els tipus de lletra que s’utilitzen per a mostrar el contingut del text. El problema és trobar una manera de saber quin tipus de lletra està disponible en l'ordinador que es fa servir per a accedir a les nostres pàgines web. No hi ha manera de saber-ho en tots els casos, però se sap que els tipus de lletra segurs per a la web estan disponibles en gairebé totes les instàncies dels sistemes operatius més utilitzats (Windows, Mac, les distribucions més habituals de Linux, Android i iOS).

+ +

La llista de tipus de lletra segurs per a la xarxa web reals canvia a mesura que evolucionen els sistemes operatius, però és convenient considerar els tipus de lletra segurs per a la xarxa web següents, almenys ara com ara (molts d'ells s’han popularitzades gràcies a la iniciativa de Microsoft Tipus de lletra principals per a la xarxa web, de finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000):

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
NomTipus de lletra genèricObservacions
Arialsans-serifSovint es considera una bona pràctica afegir també el tipus de lletra Helvetica com una alternativa preferent a Arial; encara que són gairebé idèntiques, es considera que Helvetica té una forma més agradable, tot i que Arial està més disponible.
Courier NewmonospaceHi ha sistemes operatius que tenen una versió alternativa (possiblement més antiga) del tipus de lletra Courier New anomenada Courier. Es considera una bona pràctica utilitzar-les totes dues, amb Courier New com l’opció preferent.
Georgiaserif
Times New RomanserifHi ha sistemes operatius que tenen una versió alternativa (possiblement més antiga) del tipus de lletra Times New Roman anomenada Times. Es considera una bona pràctica utilitzar-les totes dues, amb Times New Roman com l’opció preferent.
Trebuchet MSsans-serifHas de tenir cura amb l'ús d'aquest tipus de lletra perquè no està àmpliament disponible en sistemes operatius mòbils.
Verdanasans-serif
+ +
+

Nota: Entre els diversos recursos, el lloc web cssfontstack.com manté una llista de tipus de lletra segurs per a la web disponibles en sistemes operatius Windows i macOS, que poden ajudar-te a prendre la decisió sobre el que consideris segur per al teu ús.

+
+ +
+

Nota: Hi ha una manera de descarregar un tipus de lletra personalitzat juntament amb una pàgina web, que et permet personalitzar l'ús del tipus de lletra de la manera que vulguis: web fonts. Això és una mica més complex, i ho exposarem en un article separat més endavant en el mòdul.

+
+ +

Tipus de lletra predeterminats

+ +

CSS defineix cinc noms genèrics per als tipus de lletra: serif, sans-serif, monospace, cursive i fantasy. Són noms molt genèrics i l’aspecte exacte del tipus de lletra usat quan s'utilitzen aquests noms genèrics correspon a cada navegador i pot variar per a cada sistema operatiu amb què s'executa. Representa un pitjor escenari, en què el navegador tracta de fer el possible per a oferir almenys un tipus de lletra que es consideri adequat. serif, sans-serif i monospace són bastant previsibles i han de proporcionar alguna cosa raonable. D'altra banda, cursive i fantasy són menys previsibles i et recomanem utilitzar-les amb molta cura i provar-les cada vegada.

+ +

Els cinc noms es defineixen de la manera següent:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
NomDefinicióExemple
serifTipus de lletra que tenen serifes (les floritures i altres petits detalls que es veuen en els extrems dels traços en algunes tipografies).My big red elephant
sans-serifTipus de lletra que no tenen serifes.My big red elephant
monospaceTipus de lletra en què cada caràcter ocupa la mateixa amplada, normalment s’utilitza en les llistes d’instruccions que constitueixen el codi informàtic.My big red elephant
cursiveTipus de lletra que tenen com a objectiu emular l'escriptura manuscrita, amb moviments fluids i connectats.My big red elephant
fantasyTipus de lletra amb intencions decoratives.My big red elephant
+ +

Llistes de tipus de lletra

+ +

Com que no pots garantir la disponibilitat dels tipus de lletra que vols utilitzar en les teves pàgines web (fins i tot un tipus de lletra segur per a la xarxa web podria fallar per alguna raó), pots proporcionar una llista de tipus de lletra perquè el navegador tingui diversos tipus de lletra per poder triar. Això només implica introduir un atribut font-family amb un valor que consti de diversos noms de tipus de lletra separats per comes, per exemple:

+ +
p {
+  font-family: "Trebuchet MS", Verdana, sans-serif;
+}
+ +

En aquest cas, el navegador comença pel principi de la llista i mira si el primer tipus de lletra està disponible en la màquina. Si és així, s'aplica aquesta font als elements seleccionats. En cas contrari, es passa al tipus de lletra següent, i així successivament.

+ +

És recomanable proporcionar al final de la llista un nom de tipus de lletra genèric que sigui adequat perquè el navegador pugui almenys proporcionar alguna cosa adequada aproximada si cap dels tipus de lletra de la llista estan disponibles. Per il·lustrar aquest punt, els navegadors presenten els paràgrafs en un tipus de lletra serifa predeterminada, que normalment és Times New Roman, si no hi ha cap altra opció disponible; però això no és bo quan s’espera un tipus de lletra sans-serif!

+ +
+

Nota: Els noms dels tipus de lletra que tenen més d'una paraula, com Trebuchet MS s’han d’escriure entre cometes.

+
+ +

Un exemple de font-family

+ +

Afegim les línies següents al nostre exemple anterior per a donar als paràgrafs un tipus de lletra sans-serif:

+ +
p {
+  color: red;
+  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
+}
+ +

Això ens dona el resultat següent:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Un_exemple_de_font-family', '100%', 220) }}

+ +

La mida de la lletra

+ +

En l'article de valors i unitats en CSS del mòdul anterior, hem revisat les unitats de longitud i mida. La mida de la lletra (que s’estableix amb la propietat {{cssxref("font-size")}} pot prendre valors que es mesuren en la majoria d'aquestes unitats (i d’altres, com ara percentatges), però les unitats més comunes que faràs servir per a la mida del text són:

+ + + +

L’atribut font-size d'un element s'hereta de l'element pare d'aquest element. Tot comença amb l'element arrel del document, {{htmlelement("html")}}, en què l’atribut font-size està establert en 16 px de manera estàndard en els navegadors. Qualsevol paràgraf (o un altre element que no tingui una mida diferent establerta pel navegador) de l'interior de l'element arrel tindrà una mida final de 16 px. Altres elements poden tenir mides predeterminades diferents, per exemple, un element {{htmlelement("h1")}} té una mida de 2 em establerta per defecte, de manera que tindrà una mida final de 32 píxels.

+ +

Les coses es tornen més difícils quan es comença a alterar la mida del tipus de lletra dels elements imbricats. Per exemple, si en la teva pàgina hi ha un element {{htmlelement("article")}} i hi estableixes la mida del tipus de lletra en 1,5 em (que donaria una mida final de 24 px), i llavors vols que els paràgrafs de dins de l'element <article> tinguin una mida de lletra computada de 20 px, quin valor em hem d’utilitzar?

+ +
<!-- document base font-size is 16px -->
+<article> <!-- If my font-size is 1.5em -->
+  <p>My paragraph</p> <!-- How do I compute to 20px font-size? -->
+</article>
+ +

Hauràs d'establir el valor em en 20/24 o 0,83333333 em. Els càlculs poden complicar-se, de manera que cal tenir cura a l’hora de com aplicar estils. El millor és utilitzar unitats rem on puguis per mantenir les coses senzilles i evitar establir la mida de la lletra dels elements del contenidor quan sigui possible.

+ +

Un exemple senzill de dimensionament

+ +

Quan dimensiones el teu text, normalment és una bona idea establir l’atribut base font-size del document en 10 px, de manera que resulta molt més senzill de fer els càlculs, perquè llavors els valors (r)em són la mida de la lletra en píxels dividida per 10, no per 16. A continuació, pots dimensionar fàcilment els diferents tipus de text del document si ho vols. És una bona idea fer una llista de tot el conjunt de regles font-size en una zona determinada del teu full d'estil, i així són fàcils de trobar.

+ +

El nostre nou resultat és així:

+ + + +
html {
+  font-size: 10px;
+}
+
+h1 {
+  font-size: 2.6rem;
+}
+
+p {
+  font-size: 1.4rem;
+  color: red;
+  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Un_exemple_senzill_de_dimensionament', '100%', 220) }}

+ +

Estils i gruixos de lletra, transformacions i decoracions del text

+ +

CSS proporciona quatre propietats comunes per a alterar el gruix visual / l’èmfasi del text:

+ + + +

Cal tenir en compte que {{cssxref("text-decoration")}} pot acceptar diversos valors alhora, si vols afegir diverses decoracions alhora; per exemple, text-decoration: underline overline. Tingues en compte que {{cssxref("text-decoration")}} és una propietat abreujada per a {{cssxref("text-decoration-line")}}, {{cssxref("text-decoration-style")}} i {{cssxref("text-decoration-color")}}. Pots utilitzar les combinacions d'aquests valors de propietat per a crear efectes interessants, per exemple, text-decoration: line-through red wavy

+ +

Observem com afegir un parell d'aquestes propietats al nostre exemple:

+ +

El resultat és aquest:

+ + + +
html {
+  font-size: 10px;
+}
+
+h1 {
+  font-size: 2.6rem;
+  text-transform: capitalize;
+}
+
+h1 + p {
+  font-weight: bold;
+}
+
+p {
+  font-size: 1.4rem;
+  color: red;
+  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Estils_i_gruixos_de_lletra_transformacions_i_decoracions_del_text', '100%', 220) }}

+ +

Ombres en el text

+ +

Pots aplicar ombres al text amb la propietat {{cssxref("text-shadow")}}. Això involucra fins a quatre valors, com es mostra en l'exemple següent:

+ +
text-shadow: 4px 4px 5px red;
+ +

Les quatre propietats són:

+ +
    +
  1. El desplaçament horitzontal de la silueta del text original: pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària disponibles en CSS, però el més convenient és usar px. Aquest valor s'ha d'incloure.
    2. +
  2. El desplaçament vertical de la silueta del text original: es comporta bàsicament igual que el desplaçament horitzontal, excepte que mou l'ombra amunt i avall, no a dreta i esquerra. Aquest valor s'ha d'incloure.
    3. +
  3. El radi d'esborronat: un valor més alt significa que l'ombra es dispersa més àmpliament. Si aquest valor no s'inclou, el valor predeterminat és 0, que significa que no s’esborrona. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària disponibles en CSS.
    4. +
  4. El color base de l'ombra: pot prendre qualsevol unitat de color CSS. Si no s'inclou, el valor predeterminat és black.
    5. +
+ +
+

Nota: Els valors de desplaçament positius mouen l'ombra cap a la dreta i cap avall, però també pots utilitzar valors de desplaçament negatius per a moure l'ombra cap a l'esquerra i cap amunt, com per exemple -1px -1px.

+
+ +

Ombres múltiples

+ +

Pots aplicar diverses ombres a un mateix text si inclous més d’un valor d'ombra separats per comes, per exemple:

+ +
text-shadow: -1px -1px 1px #aaa,
+             0px 4px 1px rgba(0,0,0,0.5),
+             4px 4px 5px rgba(0,0,0,0.7),
+             0px 0px 7px rgba(0,0,0,0.4);
+ +

Si apliquem això a l'element {{htmlelement("h1")}} del nostre exemple de Tommy the cat, obtenim això:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Ombres_múltiples', '100%', 220) }}

+ +
+

Nota: Pots veure més exemples interessants d'ús de text-shadow en l'article de Sitepoint Moonlighting with CSS text-shadow.

+
+ +

Disseny de pàgina del text

+ +

Ara que ja coneixem les propietats bàsiques dels tipus de lletra, passem a veure les propietats del text que podem utilitzar que afecten el disseny de pàgina.

+ +

Alineació del text

+ +

La propietat {{cssxref("text-align")}} s'utilitza per a controlar com s'alinea el text dins de la caixa que conté els continguts. Els valors disponibles són els següents i funcionen gairebé de la mateixa manera que ho fa una aplicació de processador de text normal:

+ + + +

Si s'aplica text-align: center; a l’{{htmlelement("h1")}} en el nostre exemple, obtenim això:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Alineació_del_text', '100%', 220) }}

+ +

Interlineat

+ +

La propietat {{cssxref("line-height")}} estableix l'alçada que hi ha entre les línies de text. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària, però també un valor sense unitat, que actua com un multiplicador, i generalment es considera l’opció més bona; es multiplica el valor de {{cssxref("font-size")}} i s’obté line-height. El text del body en general es veu més bé i és més fàcil de llegir si les línies estan prou separades. L'alçada de la línia recomanada és d'aproximadament 1,5-2 (doble espai). Per tant, si vols establir les línies de text a 1,6 vegades l'alçada del tipus de lletra, utilitzaries això:

+ +
line-height: 1.6;
+ +

Si apliques això als elements {{htmlelement("p")}} del nostre exemple, obtindràs aquest resultat:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Interlineat', '100%', 250) }}

+ +

Espaiat entre lletres i entre paraules

+ +

Les propietats {{cssxref("spacing-letter")}} i {{cssxref("word-spacing")}} permeten establir l'espaiat entre lletres i l'espaiat entre paraules en el text. No ho faràs amb gaire freqüència, però potser ho trobes útil per a obtenir un cert tipus de presentació o per millorar la llegibilitat d'un tipus de lletra especialment densa. Pot prendre la majoria de les unitats de longitud i grandària.

+ +

Així, per exemple, podríem aplicar una mica d’espai entre lletres i espai entre paraules a la primera línia de cada element {{htmlelement("p")}} del nostre exemple:

+ +
p::first-line {
+  letter-spacing: 4px;
+  word-spacing: 4px;
+}
+ +

Afegim-ne una mica al nostre exemple, així:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Espaiat_entre_lletres_i_entre_paraules', '100%', 250) }}

+ +

Altres propietats que convé conèixer

+ +

Les propietats anteriors et donen una idea de com començar a aplicar estil al text d’una pàgina web, però hi ha moltes altres propietats que es poden utilitzar. Aquí només hem volgut exposar les més importants. Un cop t’hagis acostumat a fer-les servir, també hauries d'explorar les següents:

+ +

Estils per als tipus de lletra:

+ + + +

Aplicació d’estil al text per al disseny de pàgina

+ + + +

Propietat abreujada per al tipus de lletra

+ +

També es poden establir moltes propietats de tipus de lletra amb la propietat abreujada {{cssxref("font")}}. S’escriuen en l’ordre següent:  {{cssxref("font-style")}}, {{cssxref("font-variant")}}, {{cssxref("font-weight")}}, {{cssxref("font-stretch")}}, {{cssxref("font-size")}}, {{cssxref("line-height")}} i {{cssxref("font-family")}}.

+ +

Entre totes aquestes propietats, només es requereixen font-size i font-family quan s'utilitza la propietat abreujada font.

+ +

S'ha d'incloure una barra diagonal entre les propietats {{cssxref("font-size")}} i {{cssxref("line-height")}}.

+ +

Un exemple complet tindria un aspecte com aquest:

+ +
font: italic normal bold normal 3em/1.5 Helvetica, Arial, sans-serif;
+ +

Aprenentatge actiu: Jugar amb els estils de text

+ +

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, no et proposem de fer cap exercici específic: et proposem que juguis amb algunes propietats del tipus de lletra i el text aplicades al disseny de pàgina i observis què ets capaç de crear. Pots fer-ho usant els fitxers HTML/CSS fora de línia, o pots introduir el teu codi en l'exemple editat en viu a continuació.

+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a l’inici amb el botó Reinicia.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable', 700, 800) }}

+ +

Resum

+ +

Esperem que hagis gaudit jugant amb el text d’aquest article! L’article següent t’explicarà tot el que has de saber sobre l’aplicació d'estil a llistes HTML.

+ +

{{NextMenu("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/index.html new file mode 100644 index 0000000000..c815d83297 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/index.html @@ -0,0 +1,55 @@ +--- +title: Estilitzar text +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text +tags: + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Fonts + - Landing + - Links + - Module + - Text + - font + - letter + - line + - lists + - shadow + - web fonts +translation_of: Learn/CSS/Styling_text +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

Amb els aspectes bàsics del llenguatge CSS coberts, el següent tema CSS, per a què us concentreu, és l'estil del text - una de les coses més habituals que fareu amb CSS. Aquí observem els fonaments d'estil de text, incloent la configuració de fonts, negreta, cursiva, espaiat entre línies i lletres, ombres i altres funcions de text. Completem el mòdul examinant l'aplicació de fonts personalitzades a la vostra pàgina i llistes d'estil i enllaços.

+ +

Requisits previs

+ +

Abans de començar aquest mòdul, ja hauríeu de tenir una familiaritat bàsica amb l'HTML, tal com s'ha explicat en el mòdul Introducció a HTML i estar còmodes amb els fonaments CSS, tal com s'ha explicat en Introducció a CSS.

+ +
+

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu on no té la capacitat de crear els vostres propis fitxers, podeu provar (la majoria) els exemples de codi en un programa de codificació en línia com JSBin o Thimble.

+
+ +

Guies

+ +

Aquest mòdul conté els següents articles, que us ensenyaran tot l'essencial de l'estil del contingut de text HTML.

+ +
+
Text fonamental i estil de font
+
En aquest article, es detallen tots els conceptes bàsics d'estil de text/font, incloent la configuració del pes de la font, família i estil, abreviatura de font, alineació del text i altres efectes, i espaiat entre línies i lletres.
+
Estilitzar llistes
+
Les llistes es comporten com qualsevol altre text en la seva major part, però hi ha algunes propietats CSS específiques de les llistes que necessiteu saber i algunes de les millors pràctiques a tenir en compte. Aquest article ho explica tot.
+
Estilitzar enllaços
+
En dissenyar enllaços, és important entendre com fer ús de pseudo-classes per crear estils de vincles de manera efectiva i com dissenyar vincles per utilitzar-los en característiques d'interfície variades comunes, com a menús de navegació i pestanyes. Veurem tots aquests temes en aquest article.
+
Fonts Web
+
Aquí explorarem detalladament els tipus de fonts web, que us permeten descarregar fonts personalitzades juntament amb la vostra pàgina web, per permetre un estil de text més variat i personalitzat.
+
+ +

Avaluacions

+ +

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra comprensió de les tècniques d'estil de text cobertes en les guies anteriors.

+ +
+
Composició d'una pàgina web d'una escola comunitaria
+
En aquesta avaluació, provarem la vostra comprensió sobre l'estil de text, que us permetrà personalitzar el text de la pàgina d'inici d'una escola comunitària.
+
diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/styling_links/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/styling_links/index.html new file mode 100644 index 0000000000..448a53289d --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/styling_links/index.html @@ -0,0 +1,424 @@ +--- +title: Aplicar estils a enllaços +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Estilitzar_enllaços +translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Styling_links +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}
+ +

Quan s’aplica estil a enllaços és important entendre com fer ús de les pseudoclasses per a donar estil als estats de l’enllaç d’una manera efectiva, i com donar estil als enllaços per a utilitzar-los en diverses interfícies d’usuari característiques comunes, com ara menús de navegació i pestanyes. En aquest article tractarem tots aquests temes.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta la Introducció al CSS), fonaments d’aplicació d’estil i tipus de lletra als textos amb CSS.
Objectiu:Aprendre a dissenyar els estats d'un enllaç i a fer servir enllaços de manera efectiva en interfícies d'usuari característiques comunes, com ara els menús de navegació.
+ +

Un cop d’ull a alguns enllaços

+ +

En la secció Creació d’hipervincles hem vist com has d’implementar els enllaços en el teu codi HTML d'acord amb les bones pràctiques. En aquest article aprofundirem en aquest coneixement i et mostrarem les bones pràctiques que has de tenir en compte per a aplicar estil als enllaços.

+ +

Els estats d'un enllaç

+ +

El primer que has d'entendre és el concepte d'estats d'un enllaç; els enllaços poden tenir diversos estats, i se’ls pot aplicar estil fent servir diverses pseudoclasses:

+ + + +

Estils predeterminats

+ +

L’exemple següent il·lustra com es comporta un enllaç de manera predeterminada (el CSS simplement amplia i centra el text perquè destaqui més).

+ +
<p><a href="https://mozilla.org">A link to the Mozilla homepage</a></p>
+
+ +
p {
+  font-size: 2rem;
+  text-align: center;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Estils_predeterminats', '100%', 120) }}

+ +
+

Nota: Tots els enllaços d'aquesta pàgina són falsos — s'ha posat un # en comptes d'un URL real. Això és perquè si incloïssim enllaços reals, fer-hi clic trencaria els exemples (acabaries amb un error, o una pàgina càrregada en l'exemple incrustat de la què no podries tornar.). # simplement enllaça a la pàgina actual.

+
+ +

A mesura que exploris els estils predeterminats t’adonaràs d'algunes coses:

+ + + +

Curiosament, aquests estils predeterminats són gairebé idèntics que els dels primers dies dels navegadors a mitjan anys 90. Això és perquè els usuaris coneixen aquest comportament i l’esperen; si els enllaços estiguessin dissenyats de manera diferent, molta gent es confondria. Això no vol dir en absolut que no puguis aplicar estil als enllaços, només que no t’has d'allunyar del comportament que se n’espera. Com a mínim hauries de complir el següent:

+ + + +

Els estils predeterminats es poden desactivar/modificar amb les propietats CSS següents:

+ + + +
+

Nota: No està limitat només a les propietats anteriors per al disseny dels enllaços; pots utilitzar qualsevol propietat que vulguis. Només procura no esbojarrar-te!

+
+ +

Aplicar estil a enllaços

+ +

Ara que hem examinat amb una mica de detall els estats per defecte dels enllaços, vegem un conjunt típic d'estils d'enllaç.

+ +

Per començar, escriurem un conjunt de regles buides:

+ +
a {
+
+}
+
+
+a:link {
+
+}
+
+a:visited {
+
+}
+
+a:focus {
+
+}
+
+a:hover {
+
+}
+
+a:active {
+
+}
+ +

Aquest ordre és important perquè els estils d'enllaç es construeixen els uns sobre els altres, per exemple, els estils de la primera regla s'aplicaran a tots els subsegüents, i quan s'activa un enllaç, també s'hi passa per sobre. Si els posem en l'ordre equivocat, les coses no funcionaran correctament. Per recordar l'ordre, pots provar d'usar un mnemotècnic com LoVe Fears HAte.

+ +

Ara afegim una mica més d'informació per a obtenir aplicar-hi els estils adequats:

+ +
body {
+  width: 300px;
+  margin: 0 auto;
+  font-size: 1.2rem;
+  font-family: sans-serif;
+}
+
+p {
+  line-height: 1.4;
+}
+
+a {
+  outline: none;
+  text-decoration: none;
+  padding: 2px 1px 0;
+}
+
+a:link {
+  color: #265301;
+}
+
+a:visited {
+  color: #437A16;
+}
+
+a:focus {
+  border-bottom: 1px solid;
+  background: #BAE498;
+}
+
+a:hover {
+  border-bottom: 1px solid;
+  background: #CDFEAA;
+}
+
+a:active {
+  background: #265301;
+  color: #CDFEAA;
+}
+ +

També et proporcionem un exemple d'HTML al qual aplicar el CSS:

+ +
<p>There are several browsers available, such as <a href="https://www.mozilla.org/en-US/firefox/">Mozilla
+Firefox</a>, <a href="https://www.google.com/chrome/index.html">Google Chrome</a>, and
+<a href="https://www.microsoft.com/en-us/windows/microsoft-edge">Microsoft Edge</a>.</p>
+ +

Si ho posem tot junt, obtenim aquest resultat:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Aplicar_estil_a_enllaços', '100%', 150) }}

+ +

Què hem fet aquí? Sens dubte, això es diferent de l'estil predeterminat, però encara proporciona una experiència prou familiar perquè els usuaris sàpiguen què passa:

+ + + +

Aprenentatge actiu: Fes el teu propi disseny d’enllaç

+ +

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, et proposem que aprenguis el nostre conjunt de regles buides i hi afegeixis les teves declaracions pròpies perquè els teus enllaços llueixin fantàstics! Utilitza la imaginació, deixa't anar! Segur que pots trobar alguna cosa tan funcional com el nostre exemple, i més fresca!

+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó Reinicia. Si t’encalles, prem el botó Mostra la solució per a inserir l'exemple mostrat a dalt.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 800) }}

+ +

Icones en els enllaços

+ +

Una pràctica comuna és incloure icones en els enllaços per a proporcionar més d'un indicador quant al tipus de contingut al qual apunta l'enllaç. Vegem-ne un exemple molt senzill, que afegeix una icona als enllaços externs (enllaços que apunten cap a altres llocs web). Aquesta icona normalment té l’aspecte d’una petita fletxa que apunta cap enfora d'una caixa: per a aquest exemple, utilitzarem aquest fantàstic exemple de icons8.com.

+ +

Vegem alguns HTML i CSS, que ens donarà l'efecte que volem. En primer lloc, alguns simple HTML a l'estil:

+ +
<p>For more information on the weather, visit our <a href="weather.html">weather page</a>,
+look at <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Weather">weather on Wikipedia</a>, or check
+out <a href="http://www.extremescience.com/weather.htm">weather on Extreme Science</a>.</p>
+ +

A continuació, el CSS:

+ +
body {
+  width: 300px;
+  margin: 0 auto;
+  font-family: sans-serif;
+}
+
+p {
+  line-height: 1.4;
+}
+
+a {
+  outline: none;
+  text-decoration: none;
+  padding: 2px 1px 0;
+}
+
+a:link {
+  color: blue;
+}
+
+a:visited {
+  color: purple;
+}
+
+a:focus, a:hover {
+  border-bottom: 1px solid;
+}
+
+a:active {
+  color: red;
+}
+
+a[href*="http"] {
+  background: url('https://mdn.mozillademos.org/files/12982/external-link-52.png') no-repeat 100% 0;
+  background-size: 16px 16px;
+  padding-right: 19px;
+}
+ +

{{ EmbedLiveSample('Icones_en_els_enllaços', '100%', 150) }}

+ +

Què passa aquí, doncs? Ens saltarem la major part del CSS, perquè és la mateixa informació que ja has vist abans. Tanmateix, l'última regla és interessant perquè inserim una imatge de fons personalitzada en els enllaços externs d'una manera similar a com hem tractat les vinyetes personalitzades dels elements de llista de l'article anterior, però fem servir la propietat abreujada {{cssxref("background")}}, en comptes de les propietats individuals. Establim la ruta a la imatge que volem inserir i especifiquem no-repeat perquè només se’n vegi una còpia, i a continuació especifiquem la posició com al 100% a la dreta del contingut de text i a 0 píxels de l’extrem superior.

+ +

També fem servir {{cssxref("background-size")}} per a especificar la mida amb què volem que es mostri la imatge de fons; és útil tenir una icona més gran i canviar-ne la mida per a propòsits de disseny de webs adaptatius. Tanmateix, això només funciona amb IE 9 i posteriors, de manera que si has de donar suport a aquests navegadors antics, només has de canviar la mida de la imatge i inserir-la tal qual.

+ +

Finalment, establim una mica de {{cssxref("padding-right")}} als enllaços perquè la imatge de fons tingui espai i no es superposi amb el text.

+ +

Per acabar, com etiquetem els enllaços externs? Bé, si escrius els teus enllaços HTML correctament, només has d'utilitzar URL absoluts en el codi d’etiquetatge dels enllaços externs; per enllaçar a altres parts del teu lloc web propi és més eficient utilitzar enllaços relatius. Per tant, el text «http» només hauria d'aparèixer en enllaços externs i pots etiquetar-los amb un selector d'atributs: a[href*="http"] selecciona elements {{htmlelement("a")}}, però només si tenen un atribut {{htmlattrxref("href","a")}} amb un valor que conté «http» en algun lloc.

+ +

Això és tot — torna a visitar la secció d'aprenentatge actiu anterior i prova aquesta tècnica nova.

+ +
+

Nota: No et preocupis si encara no tens prou familiaritat amb els fons i el disseny web adaptatiu perquè s’expliquen en altres articles.

+
+ +

Enllaços amb estil de botó

+ +

Les eines que has explorat fins ara en aquest article també es poden utilitzar d'altres maneres. Per exemple, els estats com el flotant (hover) es poden utilitzar per a dissenyar molts elements diferents, no només enllaços; pot ser que vulguis dissenyar estats flotants (hover) per a paràgrafs, elements de llista o altres elements.

+ +

A més, és habitual aplicar estil als enllaços perquè semblin i es comportin com botons en determinades circumstàncies — el menú de navegació d’un lloc web s’acostuma a marcar com una llista que conté enllaços, i es pot configurar fàcilment perquè sembli un conjunt de botons o pestanyes de control que proporcionen a l'usuari accés a les altres parts del lloc web. Expliquem com es fa.

+ +

Primer, una mica d’HTML:

+ +
<ul>
+  <li><a href="#">Home</a></li><li><a href="#">Pizza</a></li><li><a href="#">Music</a></li><li><a href="#">Wombats</a></li><li><a href="#">Finland</a></li>
+</ul>
+ +

I ara, el nostre CSS:

+ +
body,html {
+  margin: 0;
+  font-family: sans-serif;
+}
+
+ul {
+  padding: 0;
+  width: 100%;
+}
+
+li {
+  display: inline;
+}
+
+a {
+  outline: none;
+  text-decoration: none;
+  display: inline-block;
+  width: 19.5%;
+  margin-right: 0.625%;
+  text-align: center;
+  line-height: 3;
+  color: black;
+}
+
+li:last-child a {
+  margin-right: 0;
+}
+
+a:link, a:visited, a:focus {
+  background: yellow;
+}
+
+a:hover {
+  background: orange;
+}
+
+a:active {
+  background: red;
+  color: white;
+}
+ +

Això ens dona el resultat següent:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Enllaços_amb_estil_de_botó', '100%', 100) }}

+ +

Expliquem què passa aquí, i ens centrem en les parts més interessants:

+ + + +
+

Nota: És possible que hagis observat que en l’HTML hem col·locat tots els elements de llista en la mateixa línia; fem això perquè els espais / les línies entre els elements de línia de bloc creen espais a la pàgina, com els espais que hi ha entre les paraules, i aquests espais trencarien el disseny de menú de navegació horitzontal. De manera que hem eliminat els espais. Pots trobar més informació sobre aquest problema (i les solucions) a Fighting the space between inline block elements.

+
+ +

Resum

+ +

Esperem que aquest article t’hagi proporcionat tot el que has de saber sobre els enllaços, per ara. L'article final del nostre mòdul de text «Aplicació d’estils» explica com pots utilitzar tipus de lletra personalitzats en els teus llocs web o tipus de lletra per a web, com es coneixen més sovint.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists", "Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/styling_lists/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/styling_lists/index.html new file mode 100644 index 0000000000..6caa6e0e24 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/styling_lists/index.html @@ -0,0 +1,382 @@ +--- +title: Estils de llistes +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Llistes_estil +tags: + - Article + - Beginner + - CSS + - Guide + - Styling + - Text + - bullets + - lists +translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Styling_lists +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals", "Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text")}}
+ +

Les llistes es comporten com qualsevol altre text en la seva major part, però hi ha algunes propietats CSS específiques de les llistes que has de conèixer i algunes bones pràctiques que has de tenir en compte. Aquest article ho explica tot.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, els fonaments d'HTML (estudi Introducció a HTML ), fonaments CSS (estudi Introducció a CSS), fonaments d’aplicació d’estil i tipus de lletra a textos amb CSS.
Objectiu:Familiaritzar-se amb les bones pràctiques i propietats relacionades amb l’aplicació d'estil a les llistes .
+ +

Un exemple senzill de llista

+ +

Per començar, observa un exemple senzill de llista. Al llarg d'aquest article, veurem llistes no ordenades, ordenades i de descripció: totes tenen característiques d'estil similars, i algunes que són particulars per al tipus de llista concret. Tens l'exemple sense estil disponible a GitHub (consulta també el codi d’origen).

+ +

El codi HTML del nostre exemple de llista té aquest aspecte:

+ +
<h2>Shopping (unordered) list</h2>
+
+<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
+paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
+
+<ul>
+  <li>Humous</li>
+  <li>Pitta</li>
+  <li>Green salad</li>
+  <li>Halloumi</li>
+</ul>
+
+<h2>Recipe (ordered) list</h2>
+
+<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
+paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
+
+<ol>
+  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
+  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
+  <li>Wash and chop the salad.</li>
+  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
+</ol>
+
+<h2>Ingredient description list</h2>
+
+<p>Paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference,
+paragraph for reference, paragraph for reference, paragraph for reference.</p>
+
+<dl>
+  <dt>Humous</dt>
+  <dd>A thick dip/sauce generally made from chick peas blended with tahini, lemon juice, salt, garlic, and other ingredients.</dd>
+  <dt>Pitta</dt>
+  <dd>A soft, slightly leavened flatbread.</dd>
+  <dt>Halloumi</dt>
+  <dd>A semi-hard, unripened, brined cheese with a higher-than-usual melting point, usually made from goat/sheep milk.</dd>
+  <dt>Green salad</dt>
+  <dd>That green healthy stuff that many of us just use to garnish kebabs.</dd>
+</dl>
+ +

Si ara vas a l'exemple en directe i investigues els elements de la llista amb les eines de desenvolupador del navegador, t’adonaràs que hi ha un parell d'estils per defecte:

+ + + +

Tractament dels espais en llistes

+ +

Quan fas llistes d'estil, has d'ajustar-ne els estils perquè mantinguin el mateix espai vertical que els elements que l'envolten (com ara paràgrafs i imatges, que de vegades s’anomena ritme vertical), i el mateix espaiat horitzontal que la resta (observa l'exemple d'estil acabat a GitHub, i també el codi d’origen que hi trobaràs).

+ +

El CSS que s’utilitza per a aplicar l'estil al text i l'espaiat és el següent:

+ +
/* General styles */
+
+html {
+  font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;
+  font-size: 10px;
+}
+
+h2 {
+  font-size: 2rem;
+}
+
+ul,ol,dl,p {
+  font-size: 1.5rem;
+}
+
+li, p {
+  line-height: 1.5;
+}
+
+/* Description list styles */
+
+
+dd, dt {
+  line-height: 1.5;
+}
+
+dt {
+  font-weight: bold;
+}
+
+dd {
+  margin-bottom: 1.5rem;
+}
+ + + +

Estils específics de llista

+ +

Hem examinat l'espaiat general de les llistes, ara explorarem algunes propietats específiques de la llista. Per començar, hi ha tres propietats que has de conèixer, que es poden establir en els elements {{htmlelement("ul")}} o {{htmlelement("ol")}}:

+ + + +

Estils de vinyeta

+ +

Com s'ha comentat, la propietat {{cssxref("list-style-type")}} permet establir quin tipus de vinyeta s'usa per als punts de vinyeta. En el nostre exemple, hem establert que la llista ordenada utilitzi números romans en majúscules, amb:

+ +
ol {
+  list-style-type: upper-roman;
+}
+ +

Això ens dona l’aspecte següent:

+ +

Una llista ordenada amb vinyetes que apareixex fora del text de l'element de llista.

+ +

Podeu trobar moltes més opcions consultant la pàgina de referència {{cssxref("list-style-type")}}.

+ +

Posició de la vinyeta

+ +

La propietat {{cssxref("list-style-position")}} estableix si les vinyetes apareixen dins dels elements de llista, o a fora, abans de l'inici de cada element. El valor predeterminat és outside (fora), que fa que les vinyetes se situïn fora dels elements de llista, tal com hem vist.

+ +

Si estableixes el valor inside (dins), les vinyetes se situen dins de les línies:

+ +
ol {
+  list-style-type: upper-roman;
+  list-style-position: inside;
+}
+ +

Una llista ordenada amb vinyetes que apareixex dins del text de l'element de llista.

+ +

Ús d'una imatge de vinyeta personalitzada

+ +

La propietat {{cssxref("list-style-image")}} et permet fer servir una imatge personalitzada per a la vinyeta. La sintaxi és bastant senzilla:

+ +
ul {
+  list-style-image: url(star.svg);
+}
+ +

Tanmateix, aquesta propietat és una mica limitada en termes de control de la posició, la mida, etc., de les vinyetes. És millor utilitzar la família de propietats {{cssxref("background")}}, que aprendràs amb més detall en el mòdul de Aplicar estil a les caixes. De moment, aquí en tens un tast!

+ +

En el nostre exemple acabat, hem aplicat estil a la llista no ordenada d’aquesta manera (a sobre del que ja has vist abans):

+ +
ul {
+  padding-left: 2rem;
+}
+
+ul li {
+  padding-left: 2rem;
+  list-style-type: none;
+  background-image: url(star.svg);
+  background-position: 0 0;
+  background-size: 1.6rem 1.6rem;
+  background-repeat: no-repeat;
+}
+ +

Aquí hem fet el següent:

+ + + +

Això ens dona el resultat següent:

+ +

Una llista no ordenada amb vinyetes en forma de petites estrelles.

+ +

La propietat abreujada list-style

+ +

Les tres propietats anteriors esmentades es poden configurar amb una única propietat abreujada, {{cssxref("list-style")}}. Per exemple, el CSS següent:

+ +
ul {
+  list-style-type: square;
+  list-style-image: url(example.png);
+  list-style-position: inside;
+}
+ +

Podria reemplaçar-se per això:

+ +
ul {
+  list-style: square url(example.png) inside;
+}
+ +

Els valors es poden incloure en qualsevol ordre, i pots utilitzar-ne un, dos o els tres (els valors predeterminats que s’utilitzen per a les propietats que no s'inclouen són disc, none i outside). Si s'especifica un tipus i una imatge, el tipus s'utilitza com a alternativa si la imatge no es carrega per alguna raó.

+ +

El control de la numeració de les llistes

+ +

De vegades pot ser que vulguis numerar de manera diferent una llista ordenada, per exemple, que comenci a partir d'un número diferent de 1, o bé que compti enrere, o que compti en passos de més d'1. L'HTML i el CSS disposen d’algunes eines que et poden ajudar amb això.

+ +

start

+ +

L'atribut {{htmlattrxref("start", "ol")}} permet iniciar el recompte de la llista a partir d'un número diferent de 1. L’exemple següent:

+ +
<ol start="4">
+  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
+  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
+  <li>Wash and chop the salad.</li>
+  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
+</ol>
+ +

Dona aquesta sortida:

+ +

{{ EmbedLiveSample('start', '100%', 150) }}

+ +

reversed

+ +

L'atribut {{htmlattrxref("reversed","ol")}} inicia la llista comptant cap enrere en comptes de cap endavant. L'exemple següent

+ +
<ol start="4" reversed>
+  <li>Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
+  <li>Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
+  <li>Wash and chop the salad.</li>
+  <li>Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
+</ol>
+ +

Dona aquesta sortida:

+ +

{{ EmbedLiveSample('reversed', '100%', 150) }}

+ +

value

+ +

L'atribut {{htmlattrxref("value", "ol")}} permet establir valors numèrics específics per a cada element de llista. L’exemple següent:

+ +
<ol>
+  <li value="2">Toast pitta, leave to cool, then slice down the edge.</li>
+  <li value="4">Fry the halloumi in a shallow, non-stick pan, until browned on both sides.</li>
+  <li value="6">Wash and chop the salad.</li>
+  <li value="8">Fill pitta with salad, humous, and fried halloumi.</li>
+</ol>
+ +

Dona aquesta sortida:

+ +

{{ EmbedLiveSample('value', '100%', 150) }}

+ +
+

Nota: Fins i tot si fas servir un valor de {{cssxref("list-style-type")}} no numèric, cal que utilitzis els valors numèrics equivalents per a l'atribut value.

+
+ +

Aprenentatge actiu: Aplicar estil a una llista imbricada

+ +

En aquesta sessió d'aprenentatge actiu, volem que prenguis allò que has après i dissenyis una llista imbricada. T’hem proporcionat un codi HTML, i volem que:

+ +
    +
  1. Apliquis vinyetes quadrades als elements de llista no ordenada.
    2. +
  2. Apliquis als elements de llista no ordenada i els elements de llista ordenada una alçada de línia d'1,5 respecte de la mida de la lletra.
    3. +
  3. Apliquis als elements de llista ordenada valors de lletra minúscula.
    4. +
  4. No dubtis de jugar amb l'exemple de llistes tant com vulguis, experimenta amb els tipus de vinyeta, l’espaiat o qualsevol altra cosa que hi trobis.
    5. +
+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó Reinicia. Si t’encalles, prem el botó Mostra la solució per veure’n una resposta possible.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 800) }}

+ +

Vegeu també

+ +

Els comptadors CSS proporcionen eines avançades per a personalitzar el recompte i l'estil de les llistes, però són bastant complexos. Et recomanem que hi facis un cop d'ull si vols ampliar la informació. Vegeu:

+ + + +

Resum

+ +

Resulta relativament fàcil de dominar l'aplicació d’estil a les llistes una vegada que en coneixes els principis bàsics associats i les propietats específiques. En l’article següent continuarem amb les tècniques d'estil.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Fundamentals", "Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/typesetting_a_homepage/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/typesetting_a_homepage/index.html new file mode 100644 index 0000000000..2619be67e7 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/typesetting_a_homepage/index.html @@ -0,0 +1,112 @@ +--- +title: Composició d'una pàgina d'inici de l'escola comunitaria +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Composició_pàgina_inici +tags: + - Assessment + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Link + - Styling text + - font + - list + - web font +translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}
+ +

En aquesta avaluació, comprovarem la comprensió de totes les tècniques d'estil de text que hem cobert al llarg d'aquest mòdul, que us permetrà personalitzar el text de la pàgina d'inici d'una escola comunitària. Podríeu tindra una mica de diversió durant el camí.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Abans d'intentar aquesta avaluació, hauríeu d'haver treballat tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Provar la comprensió de les tècniques d'estil de text CSS.
+ +

Punt de partida

+ +

Per començar aquesta avaluació, heu de:

+ + + +
+

Nota: Com a alternativa, podeu utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la vostra avaluació. Podeu enganxar el codi HTML i omplir el CSS en un d'aquests editors en línia i utilitzar aquest URL per indicar la imatge de fons. Si l'editor en línia que esteu utilitzant no té cap panell CSS separat, no dubteu a posar-lo en un element <style> a la capçalera del document.

+
+ +

Resum del projecte

+ +

Us hem proporcionat un codi HTML sense format per a la pàgina d'inici d'una universitat comunitària imaginària, a més d'alguns estils CSS de la pàgina en un disseny de dues columnes, proporcionant un estil rudimentari. Heu d'escriure els vostres afegits CSS a sota del comentari a la part inferior del fitxer CSS, per assegurar-vos que sigui fàcil marcar les parts que heu realitzat. No us preocupeu si alguns dels selectors són repetitius; en aquest cas us deixarem.

+ +

Fonts:

+ + + +

Estil de text general :

+ + + +

Enllaços:

+ + + +

Llistes:

+ + + +

Menú de navegació

+ + + +

Consells i suggeriments

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que podria semblar el disseny final:

+ +

+ +

Avaluació

+ +

Si seguiu aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, hauríeu de poder lliurar el vostre treball al vostre professor/mentor per qualificar-ho. Si esteu en auto-aprenentatge, podreu obtenir la guia de qualificacions amb força facilitat preguntant sobre el tema en el fil de conversa en l'àrea d'aprenentatge, o en el canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Intenteu primer l'exercici - no es guanya res fent trampes!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/css/styling_text/web_fonts/index.html b/files/ca/learn/css/styling_text/web_fonts/index.html new file mode 100644 index 0000000000..b4d1e8ecfd --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/css/styling_text/web_fonts/index.html @@ -0,0 +1,193 @@ +--- +title: Fonts Web +slug: Learn/CSS/Estilitzar_text/Fonts_Web +tags: + - '@font-face' + - Article + - Beginner + - CSS + - Fonts + - Guide + - Learn + - font-family + - web fonts +translation_of: Learn/CSS/Styling_text/Web_fonts +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage", "Learn/CSS/Styling_text")}}
+ +

En el primer article del mòdul hem explorat les característiques bàsiques de CSS que hi ha disponibles per a aplicar estil a la lletra i el text. En aquest article anem més lluny i explorem els tipus de lletra per a web amb detall, que permeten descarregar tipus de lletra personalitzats junt amb la teva pàgina web i et proporciona més varietat i personalització en l’aplicació d’estil als textos.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML), fonaments de CSS (consulta la Introducció al CSS), fonaments d’aplicació d’estil a tipus de lletra i textos.
Objectiu:Aprendre com aplicar tipus de lletra per a web a una pàgina web utilitzant un servei de tercers o escrivint el teu codi propi.
+ +

Recapitulació sobre famílies de tipus de lletra

+ +

Com hem vist en l’article Fonaments d’aplicació d’estil a la lletra i els textos, pots controlar les fonts que fas servir per al teu HTML amb la propietat {{cssxref("font-family")}}. Aquesta propietat pren un o més noms de famílies de tipus de lletra i el navegador recorre la llista fins que troba un tipus de lletra que estigui disponible en el sistema en què s'executa:

+ +
p {
+  font-family: Helvetica, "Trebuchet MS", Verdana, sans-serif;
+}
+ +

Aquest sistema funciona bé, però tradicionalment les opcions de tipus de lletra per al desenvolupament web han estat limitades. Només hi ha un grapat de tipus de lletra per a les que pots garantir la disponibilitat en tots els sistemes habituals, els anomenats tipus de lletra segurs per al web (web-safe fonts). Pots especificar la llista dels tipus de lletra preferents, seguits dels tipus de lletra alternatius segurs per al web, seguits dels tipus de lletra del sistema per defecte, però això afegeix una sobrecàrrega en termes de proves per a assegurar-te que els teus dissenys de pàgina presenten un aspecte correcte amb cada tipus de lletra, etc.

+ +

Tipografies web

+ +

Però hi ha una alternativa, que funciona molt bé, ja des de la versió 6 d'IE. Les tipografies web són una característica CSS que et permet especificar els fitxers de tipus de lletra que vols que es descarreguin juntament amb el teu lloc web quan s’hi accedeix, i això fa que qualsevol navegador que admet tipografies web pot disposar exactament dels tipus de lletra que especifiques. Increïble! La sintaxi necessària presenta aquest aspecte:

+ +

En primer lloc, hi ha un bloc de codi {{cssxref("@font-face")}} al començament del CSS, que especifica els fitxers de tipus de lletra que vols que es descarreguin:

+ +
@font-face {
+  font-family: "myFont";
+  src: url("myFont.ttf");
+}
+ +

A continuació pots aplicar el nom de la família del tipus de lletra personalitzada que has especificat en @font-face a qualsevol cosa que vulguis, de la manera habitual:

+ +
html {
+  font-family: "Bitstream Vera Serif Bold", serif;
+}
+ +

La sintaxi es comença a complicar una mica. A continuació hi entrem amb detall.

+ +

Hi ha dues coses importants que cal tenir en compte sobre els tipus de lletra segurs per al web:

+ +
    +
  1. Els navegadors admeten diversos formats de tipus de lletra, de manera que necessites diversos formats de tipus de lletra per a atènyer una compatibilitat de navegador decent. Per exemple, la majoria dels navegadors més moderns admeten WOFF / WOFF2 (Web Open Font Format, versions 1 i 2), el format més eficient per a tot, però les versions anteriors d'IE només admeten tipus de lletra EOT (Embedded Open Type), i és possible que hagis d'incloure una versió de tipus de lletra SVG per tenir compatibilitat amb versions anteriors dels navegadors iPhone i Android. A continuació et mostrarem com generar el codi necessari.
    2. +
  2. Normalment els tipus de lletra no són d’ús lliure. Cal pagar per a fer-los servir o assumir unes condicions de llicència, com ara acreditar el creador del tipus de lletra en el codi (o en el teu lloc web). No hauries de robar els tipus de lletra ni utilitzar-los sense donar-ne el crèdit adequat.
    3. +
+ +
+

Nota: Els tipus de lletra web com a tecnologia són compatibles amb Internet Explorer des de la versió 4!

+
+ +

Aprenentatge actiu: Un exemple de tipografia web

+ +

Tenint en compte això, construïm un exemple bàsic de tipografia web des de zero. És difícil mostrar-ho a partir d’un exemple en viu, de manera que, en lloc d'això, seguirem els passos detallats en les seccions següents, per a tenir una idea del procés.

+ +

Has d'utilitzar els fitxers web-font-start.html i web-font-start.css com a punt de partida per a afegir el codi (consulta també el codi de l’exemple en viu). Fes també una còpia d'aquests fitxers en un directori nou al teu ordinador. En el fitxer web-font-start.css hi ha una mica de CSS per tractar el disseny bàsic i la tipografia de l'exemple.

+ +

Buscar tipus de lletra

+ +

Per a aquest exemple, utilitzarem dos tipografies web, un per als títols d’encapçalament i un per al text del cos (body). Per començar, hem de trobar els fitxers que contenen els tipus de lletra. Els tipus de lletra es creen en estudis de disseny i s'emmagatzemen en diferents formats de fitxer. En general, hi ha tres tipus de llocs web en què pots obtenir tipus de lletra:

+ + + +

Busquem ara alguns tipus de lletra! Ves a Font Squirrel i tria dos tipus de lletra, un que et resulti interessant i agradable per als títols (ppotser una bona tipografia tipus "Display" o "Slab Serif"), i un altre una mica menys cridaner i que resulti més llegible, per als paràgrafs. Quan hagis trobat cada tipus, prem el botó de descàrrega i desa el fitxer en el mateix directori que hi ha els fitxers HTML i CSS que has desat abans. No importa si són en format TTF (True Type Fonts) o OTF (Open Type Fonts).

+ +

En cada cas, descomprimeix el paquet amb els tipus de lletra (les tipografies web s’acostumen a distribuir en fitxers ZIP que contenen els fitxers dels tipus de lletra i la informació de la llicència). Pots trobar diversos fitxers de tipus de lletra en el paquet —alguns tipus de lletra es distribueixen com una família, amb diverses variants disponibles, per exemple, fina, seminegreta, negreta, cursiva, cursiva fina, etc. Per a aquest exemple, només cal que et preocupis d'un únic fitxer de tipus de lletra per cada elecció.

+ +
+

Nota: en la columna de la dreta de la secció «Busca tipus de lletra», pots fer clic en les diverses etiquetes, i classificacions per filtrar les opcions que es mostren.

+
+ +

Generació del codi necessari

+ +

Ara cal generar el codi necessari (i els formats de tipus de lletra). Per cada tipografia, segueix aquests passos:

+ +
    +
  1. Assegura’t que compleixes tots els requisits de llicència si vols fer servir això en un projecte comercial o en el web.
    2. +
  2. Ves al Webfont Generator de Font Squirrel.
    3. +
  3. Carrega els dos fitxers de tipus de lletra amb el botó Upload Fonts.
    4. +
  4. Marca la casella de verificació amb el text «Sí, els tipus de lletra que carrego són legalment aptes per a la inclusió en el web».
    5. +
  5. Fes clic a Download your kit.
    6. +
+ +

Un cop el generador ha acabat de processar, has d'obtenir un fitxer ZIP, descarregar-lo i desar-lo al mateix directori que els teus HTML i CSS.

+ +

Implementar el codi a la teva demo

+ +

En aquest punt, has de descomprimir el paquet de fitxers de tipus de lletra segurs per al web que acabes de generar. Dins del directori descomprimit, hi haurà tres elements útils:

+ + + +

Per a implementar aquests tipus de lletra en el teu exemple de demostració, segueix aquests passos:

+ +
    +
  1. Canvia el nom del directori descomprimit per un nom que sigui senzill i fàcil de recordar, com ara fonts.
    2. +
  2. Obre el fitxer stylesheet.css i copia-hi els blocs @font-face que conté en el teu fitxer web-font-start.css; has de posar-los a dalt de tot, abans de qualsevol bloc de CSS, perquè els tipus de lletra s’han d’importar abans de poder-los utilitzar en el teu lloc web.
    3. +
  3. Cadascuna de les funcions url() apunta a un fitxer de tipus de lletra que volem importar al nostre CSS; afegeix fonts/ al començament de cada ruta (o adapta-ho si cal) per a assegurar-te que les rutes d'accés als fitxers són correctes.
    4. +
  4. Ara pots utilitzar aquests tipus de lletra en les llistes d’arxius de tipus de lletra, igual que qualsevol tipus de lletra segur per al web o tipus de lletra predeterminat del sistema. Per exemple: + 
    font-family: 'zantrokeregular', serif;
    +
    5. +
+ +

Has d'acabar amb una pàgina de demostració amb alguns tipus de lletra agradables implementats. Atès que els diferents tipus de lletra es creen amb mides diferents, és possible que hagis d'ajustar la mida, l'espaiat, etc., per a ordenar-ne l'aspecte.

+ +

+ +
+

Nota: Si tens problemes perquè funcioni, no dubtis de comparar la teva versió amb els nostres fitxers acabats; consulta web-font-finished.html i web-font-finished.css (executa l'exemple acabat en directe).

+
+ +

Usar un servei de tipografies en línia

+ +

Els serveis de tipus de lletra en línia normalment emmagatzemen i serveixen tipus de lletra per tu, de manera que no t’has de preocupar d’escriure el codi @font-face, i generalment només cal que insereixis una o dues línies de codi al teu lloc web perquè tot funcioni. Alguns exemples són: Typekit i Cloud.typography. La majoria d'aquests serveis estan basats en subscripcions, amb la notable excepció de Google Fonts, un útil servei gratuït, especialment per a fer proves ràpides i demostracions d'escriptura.

+ +

La majoria d'aquests serveis són fàcils d'utilitzar, de manera que no hi entrarem amb molt de detall. Vegem ràpidament les fonts de Google, perquè puguis fer-te’n la idea. De nou, fes còpies de web-font-start.html i web-font-start.css com a punt de partida.

+ +
    +
  1. Ves a Google Fonts.
    2. +
  2. Utilitza els filtres de la banda esquerra per visualitzar els tipus de lletra que vols triar i escull un parell de tipus de lletra.
    3. +
  3. Per a seleccionar un tipus de lletra, prem el botó Add to Collection que hi ha al costat.
    4. +
  4. Quan hagis escollit els tipus de lletra, prem el botó Use que hi ha a la part inferior de la pàgina.
    5. +
  5. A la pantalla resultant, primer has de copiar la línia de codi que es mostra a la secció 3 i enganxar-la al final de tot del teu fitxer HTML. Posa-la per sobre de l'element {{htmlelement("link")}} perquè el tipus de lletra s'importi abans que el teu CSS l’hagi d’utilitzar.
    6. +
  6. A continuació, has de copiar les declaracions que hi ha en la secció 4 al teu CSS, segons correspongui, per a aplicar els tipus de lletra personalitzats al teu codi HTML.
    7. +
+ +
+

Nota: Pots trobar una versió completa a google-font.html i google-font.css, si et cal contrastar el teu treball amb el nostre (consulta-ho en directe).

+
+ +

@font-face amb més detall

+ +

Explorem la sintaxi @font-face que genera Font Squirrel. Aquest és l’aspecte que presenta un dels blocs:

+ +
@font-face {
+  font-family: 'ciclefina';
+  src: url('fonts/cicle_fina-webfont.eot');
+  src: url('fonts/cicle_fina-webfont.eot?#iefix') format('embedded-opentype'),
+         url('fonts/cicle_fina-webfont.woff2') format('woff2'),
+         url('fonts/cicle_fina-webfont.woff') format('woff'),
+         url('fonts/cicle_fina-webfont.ttf') format('truetype'),
+         url('fonts/cicle_fina-webfont.svg#ciclefina') format('svg');
+  font-weight: normal;
+  font-style: normal;
+}
+ +

Això s'anomena «sintaxi a prova de bales @font-face» des d'una publicació de Paul Irish dels inicis, quan @font-face va començar a ser popular (Bulletproof @font-face Syntax). Passem a veure què fa:

+ + + +
+

Nota: També pots especificar cada valor {{cssxref("font-variant")}} i {{cssxref("font-stretch")}} per als teus tipus de lletra segurs per al web. En els navegadors més nous també pots especificar un valor {{cssxref("unicode-range")}}, que és una gamma de caràcters específica que vols utilitzar a banda del tipus de lletra segur per al web; en els navegadors compatibles amb aquesta propietat, només es descarregaran els caràcters especificats, per a estalviar descàrregues innecessàries. Creating Custom Font Stacks with Unicode-Range, de Drew McLellan, t’ofereix unes idees útils sobre com fer-ne ús.

+
+ +

Resum

+ +

Ara que has treballat els nostres articles sobre els fonaments d’aplicació d'estil al text, és hora de posar a prova el que has après amb la nostra avaluació per al mòdul, Composició tipogràfica d’una pàgina d’inici per a un lloc web d’una escola de la comunitat.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/CSS/Styling_text/Styling_links", "Learn/CSS/Styling_text/Typesetting_a_homepage", "Learn/CSS/Styling_text")}}

diff --git a/files/ca/learn/forms/basic_native_form_controls/index.html b/files/ca/learn/forms/basic_native_form_controls/index.html new file mode 100644 index 0000000000..73ee2a9249 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/forms/basic_native_form_controls/index.html @@ -0,0 +1,325 @@ +--- +title: Controls de formulari originals +slug: Learn/HTML/Forms/Controls_de_formulari_originals +translation_of: Learn/Forms/Basic_native_form_controls +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/How_to_structure_an_HTML_form", "Learn/Forms/HTML5_input_types", "Learn/Forms")}}
+ +

En l’article anterior hem etiquetat un exemple de formulari web funcional, hem introduït alguns controls de formulari i elements estructurals comuns, però sobretot, ens hem centrat en l'accessibilitat. A continuació analitzarem amb detall la funcionalitat dels diferents controls de formulari, també anomenats ginys o widgets, i estudiarem totes les opcions que hi ha disponibles per a recollir diferents tipus de dades. En aquest article, veurem el conjunt original de controls de formulari que hi ha disponibles en tots els navegadors des dels primers dies.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i una comprensió bàsica d’HTML.
Objectiu:Comprendre amb detall el conjunt de controls de formulari originals que hi ha disponibles als navegadors per a la recollida de dades, i com implementar-los amb HTML.
+ +

Ja coneixes alguns elements de formulari, com ara {{HTMLelement('form')}}, {{HTMLelement('fieldset')}}, {{HTMLelement('legend')}}, {{HTMLelement('textarea')}}, {{HTMLelement('label')}}, {{HTMLelement('button')}} i {{HTMLelement('input')}}. Aquest article exposa:

+ + + +
+

Nota: Les característiques que comentem en aquest article són compatibles amb tots els navegadors, però no amb tots els controls de formulari. En els dos articles següents expliquem els controls de formulari que s’han afegit a l’HTML5 més recentment. Si vols una referència més avançada, has de consultar la nostra referència d’elements de formulari HTML i, en particular, la nostra extensa referència de tipus <input>.

+
+ +

Camps d'entrada de text

+ +

Els camps d’entrada de text {{htmlelement("input")}} són els controls del formulari més bàsics. Són una manera molt còmoda de permetre a l’usuari introduir qualsevol tipus de dades, i ja n’hem vist alguns exemples senzills.

+ +
+

Nota: Els camps de text en format HTML són controls d’entrada de text pla. Això vol dir que no pots aplicar-hi una edició enriquida (negreta, cursiva, etc.). Tots els controls de formulari que trobis amb text enriquit són controls de formulari personalitzats creats amb HTML, CSS i JavaScript.

+
+ +

Tots els controls bàsics de text comparteixen alguns comportaments comuns:

+ + + +
+

Nota: L’element {{htmlelement("input")}} és únic entre els elements d’HTML perquè pot adoptar moltes formes diferents segons el valor del seu atribut type. S'utilitza per a crear la majoria de tipus de controls de formulari, que inclouen camps de text d'una sola línia, controls d'hora i data, controls sense entrada de text com ara caixes de selecció, botons d'opció i selectors de colors, i botons.

+
+ +

Camps de text d'una sola línia

+ +

Un camp de text d'una sola línia es crea en assignar a l'atribut {{htmlattrxref("type","input")}} d’un element {{HTMLElement("input")}} el valor text, o si l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} s’omet (perquè el valor per defecte d’aquest atribut és text). El valor text d’aquest atribut és també el valor alternatiu que el navegador utilitza si el valor que especifiques per a l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} li és desconegut (per exemple, si especifiques type="color" i el navegador no és compatible amb els selectors de color).

+ +
+

Nota: Consulta exemples de tots els tipus de camp de text d’una sola línia a GitHub, en el fitxer single-line-text-fields.html (també pots consultar l’exemple en viu).

+
+ +

A continuació es mostra un exemple bàsic de camp de text d'una sola línia:

+ +
<input type="text" id="comment" name="comment" value="I'm a text field">
+ +

Els camps de text d'una sola línia només tenen una restricció: si escrius text amb salts de línia, el navegador elimina els salts de línia abans d'enviar les dades al servidor.

+ +

La captura de pantalla següent mostra els tipus de controls d’entrada de text predeterminat, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari amb macOS i en Chrome 79 i Edge 18 amb Windows 10.

+ +

Captura de pantalla que mostra els estils de l’atribut en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat per a un control d’entrada de text en Firefox, Safari, Chrome i Edge.

+ +
+

Nota: L'HTML5 va millorar el camp de text d'una sola línea bàsic original afegint valors especials per a l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} que aplica restriccions de validació específiques i altres funcions, per exemple a l'hora d'introduir adreces URL o números. Les tractarem en l’article següent: tipus d’entrada HTML5.

+
+ +

Camps de contrasenya

+ +

Un dels tipus d’entrada de text originals era el tipus de camp de text per a introduir una contrasenya (password):

+ +
<input type="password" id="pwd" name="pwd">
+ +

El valor de contrasenya (password) no afegeix cap restricció especial al text que s’introdueix al camp, però n’amaga el valor (per exemple, amb punts o asteriscs) i impedeix que altres usuaris el puguin llegir.

+ +

Tingues en compte que es tracta només d’una funció d’interfície d’usuari; si no és que envies el formulari d’una manera segura, s’enviarà un text pla, i això no és aconsellable per a la seguretat. Una persona maliciosa podria interceptar les teves dades i robar-te contrasenyes, dades de la targeta de crèdit o qualsevol cosa que hagis enviat. La millor manera de protegir els usuaris d’això és allotjar les pàgines que incloguin formularis en una connexió segura (és a dir, una adreça https://...), perquè les dades se xifrin abans d’enviar-se.

+ +

Els navegadors reconeixen les implicacions de seguretat de l'enviament de dades del formulari per una connexió no segura i disposen de missatges d’advertiments per a dissuadir els usuaris d'utilitzar formularis no segurs. Per a obtenir més informació sobre el que implementa Firefox, consulta l’article Contrasenyes insegures.

+ +

Contingut ocult

+ +

Un altre control de text original és el tipus d’entrada hidden. S'utilitza per a crear un control de formulari que és invisible per a l'usuari, però que s'envia al servidor juntament amb la resta de dades del formulari. Per exemple, pot ser que vulguis enviar una marca de temps al servidor que indiqui quan s’ha fet una comanda. Com que és un control ocult, l’usuari no el pot veure ni editar-ne el valor de manera intencionada, mai no rep el focus i un lector de pantalla tampoc no el detecta.

+ +
<input type="hidden" id="timestamp" name="timestamp" value="1286705410">
+
+ +

Quan crees aquest element, cal que hi configuris els atributs name i value. El valor es pot configurar dinàmicament amb JavaScript. El tipus d’entrada hidden no hauria de tenir cap etiqueta associada.

+ +

Amb HTML5 es van afegir altres tipus d'entrada de text, com {{HTMLElement("input/search", "search")}}, {{HTMLElement("input/url", "url")}} i {{HTMLElement("input/tel", "tel")}}. Es tracten en el tutorial següent: tipus d’entrada HTML5.

+ +

Elements de selecció: caselles de selecció i botons d'opció

+ +

Els elements de selecció (o checkable items, en anglès) són controls dels quals pots canviar l’estat fent-hi clic a sobre o en les etiquetes que hi estan associades. Hi ha dos tipus d’elements de selecció: la casella de selecció, o check box, i el botó d'opció, o radio button. Tots dos utilitzen l’atribut checked per indicar si el control està en estat seleccionat per defecte o no.

+ +

Val la pena assenyalar que aquests controls no es comporten exactament igual que altres controls de formulari. Per a la majoria de controls de formulari, un cop validat el formulari s’envien tots els controls que tenen un atribut name, fins i tot si no se n’ha omplert el valor. En el cas dels elements de selecció, els valors s’envien només si estan seleccionats. Si no ho estan, no s'envia res, ni tan sols el nom. Si estan seleccionats però no tenen cap valor, el nom s'envia amb el valor on.

+ +
+

Nota: Pots trobar els exemples d'aquesta secció a GitHub, en el fitxer checkable-items.html (o també consultar-ne l’exemple en viu).

+
+ +

Per a assolir una usabilitat/accessibilitat màxima, es recomana delimitar cada llista d’elements que estan relacionats entre si dins d'un element {{htmlelement("fieldset")}} amb un element {{htmlelement("legend")}} que ofereixi una descripció general de la llista. Cada parella d'elements {{htmlelement("label")}}/{{htmlelement("input")}} hauria d’estar continguda en un element de llista (o similar) propi. L'element associat {{htmlelement('label')}} se situa en general immediatament a continuació del botó d'opció o de la caixa de verificació, i les instruccions del grup de botons d'opció o caselles de selecció solen ser el contingut de l'element {{htmlelement("legend")}}. Observa els exemples estructurals que et presentem en l’enllaç anterior.

+ +

Caselles de verificació

+ +

Una casella de verificació es crea amb l’element {{HTMLElement("input")}} i un atribut type amb el valor {{HTMLElement("input/checkbox", "checkbox")}}.

+ +
<input type="checkbox" id="carrots" name="carrots" value="carrots" checked>
+
+ +

Si s’hi inclou l’atribut checked, la casella de verificació es marca automàticament en carregar-se la pàgina. Si s’hi fa clic, en la casella de verificació o en l’etiqueta associada, la casella de verificació canvia entre els estats activat o desactivat.

+ +

Les captures de pantalla següents mostren les caselles de verificació en els estats per defecte, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10:

+ +

Caselles de verificació en els estats per defecte, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

+ +
+

Nota: La pseudoclasse {{cssxref(':default')}} selecciona les caselles de verificació i els botons d'opció que presenten l'atribut checked en el moment de carregar-se la pàgina, encara que ja no estiguin en l’estat checked. La pseudoclasse {{cssxref(':checked')}} selecciona només els elements que estan en estat checked.

+
+ +

A causa de la característica activada-desactivada que presenten les caselles de verificació, es consideren botons de commutació i molts desenvolupadors i dissenyadors han estès l’estil per defecte de la casella de selecció per a crear botons que semblen interruptors. Pots consultar-ne un exemple en acció aquí (o també pots consultar-ne el codi d’origen).

+ +

Botons d'opció

+ +

Un botó d'opció es crea amb l’element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor radio:

+ +
<input type="radio" id="soup" name="meal" checked>
+ +

És possible associar diversos botons de ràdio. Si comparteixen el mateix valor de l’atribut {{htmlattrxref("name","input")}}, es considera que estan en el mateix grup de botons. Només és possible marcar un botó d’un grup determinat cada vegada; això vol dir que quan se’n clica un, tots els altres es desmarquen automàticament. Quan el formulari s’envia, només s’envia el valor del botó d'opció seleccionat. Si no se'n selecciona cap, es considera que el conjunt de botons d'opció està en un estat desconegut i no s’envia cap valor amb el formulari. Quan s’ha clicat un dels botons d'opció d’un mateix grup de botons, no és possible desmarcar tots els botons sense reiniciar el formulari.

+ +
<fieldset>
+  <legend>Quin és el teu menjar preferit?</legend>
+  <ul>
+    <li>
+      <label for="soup">Sopa </label>
+      <input type="radio" id="soup" name="meal" value="soup" checked>
+    </li>
+    <li>
+      <label for="curry">Curry </label>
+      <input type="radio" id="curry" name="meal" value="curry">
+    </li>
+    <li>
+      <label for="pizza">Pizza </label>
+      <input type="radio" id="pizza" name="meal" value="pizza">
+    </li>
+  </ul>
+</fieldset>
+ +

Les captures de pantalla següents mostren els botons d'opció en els estats no marcat i marcat, amb el focus i desactivats: en Firefox 71 i Safari 13 amb MacOs i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10.

+ +

Botons d'opció en Firefox 71 i Safari 13 amb Mac i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

+ +

Botons reals

+ +

En realitat, els botons d'opció no són botons, malgrat el nom. Ara anirem una mica més enllà i veurem botons autèntics! Hi ha tres tipus d’entrada que proporcionen botons:

+ +
+
submit
+
Envien les dades del formulari al servidor. Per als elements {{HTMLElement("button")}}, si s’omet l'atribut type (o es posa un valor de type no vàlid), s’obté un botó d'enviament.
+
reset
+
Restableixen tots els controls de formulari als valors predeterminats.
+
button
+
No presenten cap efecte automàtic, però es poden personalitzar amb codi JavaScript.
+
+ +

A més, l’element {{htmlelement("button")}} pot prendre un atribut type i imitar aquests tres tipus d'entrada. La diferència principal entre els dos elements és que els elements <button> autèntics admeten moltes més opcions d’estil.

+ +
+

Nota: També es pot representar com un botó el tipus d’entrada image. El tractarem més endavant també.

+
+ +
+

Nota: Pots trobar els exemples d'aquesta secció a GitHub, en els fitxers button-examples.html (o també pots consultar l’exemple en viu).

+
+ +

A continuació pots trobar exemples de cada tipus d’entrada <input> de tipus botó, juntament amb el tipus de botó equivalent.

+ +

submit

+ +
<button type="submit">
+    Aquest és un <strong>botó Enviar</strong>
+</button>
+
+<input type="submit" value="Aquest és un botó Enviar">
+ +

reset

+ +
<button type="reset">
+    Aquest és un <strong>botó Reiniciar</strong>
+</button>
+
+<Input type = "reset" value = "Aquest és un botó Reiniciar">
+ +

anonymous

+ +
<button type="button">
+    Aquest és un <strong>botó anònim</strong>
+</button>
+
+<input type="button" value="Aquest és un botó anònim">
+ +

Els botons sempre es comporten igual, tant si fas servir un element {{HTMLElement("button")}} com un element {{HTMLElement("input")}}. Però, com pots veure en els exemples, els elements {{HTMLElement("button")}} et permeten aplicar HTML al contingut inclòs entre les etiquetes <button> d'obertura i de tancament. En canvi, els elements {{HTMLElement("input")}} són elements buits; el contingut que s’hi mostra s’insereix dins de l’atribut value, i per tant només accepten contingut textual.

+ +

Els exemples següents mostren els tipus d’entrada per defecte dels botons en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat: en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10.

+ +

Tipus d’entrada per defecte dels botons en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat: en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

+ +

Botons imatge

+ +

El control botó imatge es comporta exactament com un element {{HTMLElement("img")}}, però passa a comportar-se com un botó de validació quan un usuari hi fa clic.

+ +

Un botó imatge es crea amb un element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor image. Aquest element admet exactament el mateix conjunt d’atributs que l’element {{HTMLElement("img")}}, i a més, tots els atributs que són compatibles amb els altres botons de formulari.

+ +
<input type="image" alt="Fes-me clic!" src="my-img.png" width="80" height="30">
+ +

Si per a validar el formulari s’utilitza un botó imatge, aquest control no envia el seu valor, sinó que s’envien les coordenades X i Y del clic que s’ha fet en la imatge (les coordenades són relatives a la imatge, és a dir, que la part superior esquerra de la imatge representa les coordenades (0, 0)). Les coordenades s’envien com dos parells clau/valor:

+ + + +

Així, per exemple, observa que en fer clic a les coordenades (123, 456) de la imatge i enviar pel mètode get, aquests valors s’annexen a l’URL de la manera següent:

+ +
http://foo.com?pos.x=123&pos.y=456
+ +

Aquesta és una manera molt còmoda de construir un «mapa interactiu». La manera d’enviar i recuperar aquests valors es detalla en l’article Enviar les dades d’un formulari.

+ +

Selector de fitxers

+ +

Un últim tipus <input> que ens va arribar amb l'HTML inicial és el tipus entrada de fitxer. Els formularis poden enviar fitxers a un servidor (aquesta acció específica també es detalla en l’article Enviar les dades d’un formulari). El control de selecció de fitxers es pot utilitzar per triar un o més fitxers que es volen enviar.

+ +

Pots crear un control de selecció de fitxers amb l’element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor file. Pots restringir els tipus de fitxers que se seleccionen amb l’atribut {{htmlattrxref("accept","input")}}. A més, pots deixar que l’usuari triï més d’un fitxer si hi afegeixes l’atribut {{htmlattrxref("multiple","input")}}.

+ +

Exemple

+ +

En aquest exemple es crea un selector de fitxers que sol·licita fitxers gràfics d’imatge. En aquest cas, l'usuari té la possibilitat de seleccionar diversos fitxers.

+ +
<input type="file" name="file" id="file" accept="image/*" multiple>
+ +

En alguns dispositius mòbils, el selector de fitxers pot accedir a fotos, vídeos i àudio capturats directament per la càmera i el micròfon del dispositiu i afegir a l’atribut accept informació sobre la captura com ara:

+ +
<input type="file" accept="image/*;capture=camera">
+<input type="file" accept="video/*;capture=camcorder">
+<input type="file" accept="audio/*;capture=microphone">
+ +

Atributs comuns

+ +

Molts dels elements utilitzats per a definir controls de formulari tenen atributs específics propis. Això no obstant, hi ha un conjunt d’atributs comuns a tots els elements de formulari. Ja n'has conegut uns quants, però a continuació et presentem una llista d’aquests atributs comuns, perquè els tinguis com a referència:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Nom de l'atributValor per defecteDescripció
autofocusfalseAquest atribut booleà permet especificar que un element adquireix el focus d'entrada automàticament quan es carrega la pàgina. En un document només hi pot haver un element associat a un formulari que tingui especificat aquest atribut.
disabledfalseAquest atribut booleà indica que l'usuari no pot interactuar amb l'element. Si aquest atribut no s'especifica, l'element hereta la configuració de l'element que el conté, per exemple, {{HTMLElement("fieldset")}}; si no hi ha cap element contenidor que tingui establert l'atribut disabled, l'element està habilitat.
formL’element <form> s’utilitza per a associar el control al formulari, quan aquest no hi està imbricat. El valor de l’atribut ha de ser l’atribut id d’un element {{HTMLElement("form")}} del mateix document. D’aquesta manera pots associar un formulari un control de formulari que n’estigui fora, encara que sigui dins d’un formulari diferent.
nameEl nom de l'element; s'envia amb les dades del formulari.
valueEl valor inicial de l'element.
+ +

Resum

+ +

Aquest article ha exposat els tipus d’entrada més antics: el conjunt original introduït els primers dies de l’HTML, que és compatible amb tots els navegadors. En l'article següent analitzarem els valors més recents de l’atribut type, que s’han afegit en HTML5.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/How_to_structure_an_HTML_form", "Learn/Forms/HTML5_input_types", "Learn/Forms")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + + +

Temes avançats

+ + diff --git a/files/ca/learn/forms/form_validation/index.html b/files/ca/learn/forms/form_validation/index.html new file mode 100644 index 0000000000..0b76183d7e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/forms/form_validation/index.html @@ -0,0 +1,829 @@ +--- +title: Validació de formularis del costat del client +slug: Learn/HTML/Forms/Validacio_formularis +translation_of: Learn/Forms/Form_validation +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/UI_pseudo-classes", "Learn/Forms/Sending_and_retrieving_form_data", "Learn/HTML/Forms")}}
+ +

Abans d’enviar dades al servidor és important assegurar-se que s’emplenen tots els controls de formulari necessaris en el format correcte. Es denomina validació de formularis del costat del client, i ajuda que les dades enviades coincideixin amb els requisits establerts en els diversos controls de formulari. Aquest article et permet conèixer els conceptes bàsics i veure exemples de validació de formularis del costat del client.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i nocions d'HTML, CSS i JavaScript.
Objectiu:Entendre què és la validació de formularis de costat del client, per què és important i conèixer-ne diverses tècniques d’implementació.
+ +

La validació del costat del client és una comprovació inicial i una característica important que garanteix una bona experiència d’usuari; si es detecten dades no vàlides del costat del client, l'usuari pot corregir-les immediatament. Si van al servidor i aquest les rebutja, es genera un retard perquè les dades s’envien de tornada a la banda del client perquè l'usuari les corregeixi.

+ +

Tanmateix, la validació del costat del client no s'ha de considerar una mesura de seguretat exhaustiva. Les aplicacions sempre han de dur a terme comprovacions de seguretat de qualsevol informació que s’envia en un formulari tant del costat del servidor com també del costat del client, perquè la validació del client és molt fàcil de desactivar i qualsevol usuari maliciós pot enviar fàcilment dades incorrectes al teu servidor. Llegeix La seguretat dels llocs web per a fer-te una idea de què podria passar; implementar la validació del costat del servidor és fora de l’àmbit d’aquest mòdul, però l’has de tenir en compte.

+ +

Què és la validació de formularis?

+ +

Ves a qualsevol lloc web popular que tingui un formulari d’inscripció i observa que et fan comentaris quan no introdueixes les dades en el format que s’espera. Rebràs missatges com ara:

+ + + +

Això es coneix com validació de formulari. Quan introdueixes dades, el navegador i/o el servidor web comproven que les dades estan en el format correcte i són dins de les restriccions que l’aplicació estableix. La validació que es fa en el navegador s’anomena validació del costat del client, mentre que la validació que es fa en el servidor s’anomena validació del costat del servidor. En aquest article ens centrem en la validació del costat del client.

+ +

Si la informació està en el format correcte, l'aplicació permet que les dades que les dades s’enviïn al servidor i (normalment) es guarden en una base de dades; si la informació no té el format correcte, es proporciona a l'usuari un missatge d'error en què li explica què ha de corregir, i s'ha de tornar a provar.

+ +

Volem fer que l’emplenament dels formularis web sigui tan fàcil com sigui possible. Aleshores, per què insistim que cal validar els nostres formularis? Hi ha tres raons principals:

+ + + +

Els diferents tipus de validació del costat del client

+ +

Els llocs web poden presentar dos tipus diferents de validació del costat del client

+ + + +

Ús de la validació de formulari integrada

+ +

Una de les característiques més significatives dels controls de formulari HTML5 és la capacitat de validar la majoria de les dades de l'usuari sense dependre de JavaScript. Això es fa gràcies als atributs de validació dels elements del formulari. Ja n'hem vist uns quants, però en fem una recapitulació:

+ + + +

Si les dades que s’introdueixen en un camp de formulari segueixen les regles especificades pels atributs anteriors, es consideren vàlides. Si no és així, es consideren no vàlides.

+ +

Quan un element és vàlid, es compleixen els aspectes següents:

+ + + +

Quan un element no és vàlid, es verifica el següent:

+ + + +
+

Nota: Els diversos errors que impedeixen enviar el formulari inclouen {{domxref('validityState.badInput', 'badInput')}}, {{domxref('validityState.patternMismatch','patternMismatch')}}, {{domxref('validityState.rangeOverflow','rangeOverflow')}} o {{domxref('validityState.rangeUnderflow','rangeUnderflow')}}, {{domxref('validityState.stepMismatch','stepMismatch')}}, {{domxref('validityState.tooLong','tooLong')}} o {{domxref('validityState.tooShort','tooShort')}}, {{domxref('validityState.typeMismatch','typeMismatch')}}, {{domxref('validityState.valueMissing','valueMissing')}}, o {{domxref('validityState.customError','customError')}}.

+
+ +

Exemples de validació de formularis integrada

+ +

En aquesta secció provarem alguns dels atributs que hem esmentat abans.

+ +

Un fitxer d’inici senzill

+ +

Comencem amb un exemple senzill: una entrada que permet triar si prefereixes un plàtan o una cirera. Aquest exemple inclou una entrada de text {{HTMLElement("input")}} senzilla amb una etiqueta {{htmlelement("label")}} associada i un {{htmlelement("button")}} de validació. En pots trobar el codi d’origen a GitHub, en el fitxer fruit-start.html, i l’exemple en viu a continuació.

+ +
<form>
+  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
+  <input id="choose" name="i_like">
+  <button>Submit</button>
+</form>
+ +
input:invalid {
+  border: 2px dashed red;
+}
+
+input:valid {
+  border: 2px solid black;
+}
+ +

{{EmbedLiveSample("Un_fitxer_d’inici_senzill", "100%", 80)}}

+ +

Per començar, fes una còpia del fitxer fruit-start.html en un directori nou del teu disc dur.

+ +

L’atribut required

+ +

La característica de validació HTML5 més simple és l’atribut required (obligatori). Afegeix aquest atribut a l'element si vols que una entrada sigui obligatòria. Quan es defineix aquest atribut, l'element coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':required')}} de la interfície d'usuari i el formulari no s’envia; si l'entrada és buida, en el moment de validar mostra un missatge d'error. L’entrada, tot i que és buida, es considera no vàlida i coincideix amb la pseudoclasse de la interfície d'usuari {{cssxref(':invalid')}}.

+ +

Afegeix un atribut required a la teva entrada, com es mostra a continuació.

+ +
<form>
+  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry? (requested)</label>
+  <input id="choose" name="i_like" required>
+  <button>Submit</button>
+</form>
+ +

Tingues en compte el CSS que s'ha inclòs en el fitxer d'exemples:

+ +
input:invalid {
+  border: 2px dashed red;
+}
+
+input:invalid:required {
+  background-image: linear-gradient(to right, pink, lightgreen);
+}
+
+input:valid {
+  border: 2px solid black;
+}
+ +

Aquest CSS afegeix una vora vermella quan l’entrada no és vàlida i una vora negra més subtil quan és vàlida. També hi afegeix un degradat de fons quan l’entrada és necessària i no vàlida. Prova’n el comportament nou en l'exemple següent:

+ +

{{EmbedLiveSample("L’atribut_required", "100%", 80)}}

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en directe a GitHub en el fitxer fruit-validation.html (consulta’n també el codi d’origen.)

+
+ +

Prova de validar el formulari sense cap valor. Observa que l’entrada no vàlida pren el focus, apareix un missatge d’error per defecte («Emplena aquest camp») i el formulari no s’envia.

+ +

La presència de l'atribut required en qualsevol element que admet aquest atribut significa que l'element coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':required')}}, tant si té un valor com si no. Si {{HTMLElement("input")}} no té cap valor, l’element input coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':invalid')}}.

+ +
+

Nota: Si vols oferir una bona experiència d'usuari, indica quan són obligatoris els camps de formulari. No és només una bona experiència d’usuari, sinó que ho demanen les directrius d’accessibilitat de WCAG. A més, demana només les dades que necessites realment. Per què necessites saber, per exemple, el gènere o el títol d’algú?

+
+ +

Validar una expressió regular

+ +

Una altra característica útil de la validació és l’atribut pattern, que espera una expressió regular com a valor. Una expressió regular (regex) és un patró que es pot utilitzar per a establir combinacions de caràcters en cadenes de text, de manera que resulten ideals per a la validació de formularis i serveixen per a molts altres usos en JavaScript.

+ +

Els regex són força complexos i no pretenem ensenyar-los exhaustivament en aquest article. A continuació te’n mostrem alguns exemples perquè et puguis fer una idea bàsica de com funcionen.

+ + + +

Hi ha moltes més possibilitats, que no presentem aquí. Per a obtenir-ne una llista completa i molts exemples, consulta la nostra documentació sobre expressions regulars.

+ +

Posem-ho en pràctica amb un exemple. Afegeix al teu codi HTML un atribut pattern, d'aquesta manera:

+ +
<form>
+  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
+  <input id="choose" name="i_like" required pattern="[Bb]anana|[Cc]herry">
+  <button>Submit</button>
+</form>
+
+ + + +

Això ens proporciona l’actualització següent. Prova-ho:

+ +

{{EmbedLiveSample("Validar_una_expressió_regular", "100%", 80)}}

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en directe a GitHub en el fitxer fruit-pattern.html (consulta’n també el codi d’origen).

+
+ +

En aquest exemple, l’element {{HTMLElement("input")}} accepta un dels quatre valors possibles: les cadenes «banana», «Banana», «cherry» o «Cherry». Les expressions regulars distingeixen entre majúscules i minúscules, però hem eliminat aquesta característica utilitzant un patró «Aa» extra situat entre claudàtors.

+ +

En aquest punt, intenta canviar el valor de l’atribut pattern per a igualar alguns dels exemples que has vist abans, i observa com això afecta els valors que pots introduir perquè que el valor d’entrada sigui vàlid. Prova d'escriure-hi alguna cosa i observa què passa. Intenta tant com sigui possible que estiguin relacionats amb la fruita perquè els teus exemples siguin coherents.

+ +

Si un valor {{HTMLElement("input")}} no buit no coincideix amb el patró de l'expressió regular, input coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':invalid')}}.

+ +
+

Nota: Alguns tipus d'elements {{HTMLElement("input")}} no necessiten validar una expressió regular amb l’atribut pattern. Si especifiques el tipus email, per exemple, el valor d’entrada es valida amb un patró d’adreça de correu electrònic ben formada, o amb un patró que coincideix amb una llista d’adreces de correu electrònic separades per comes si té l’atribut multiple.

+
+ +
+

Nota: L'element {{HTMLElement("textarea")}} no admet l'atribut pattern.

+
+ +

Restringir la longitud de les entrades

+ +

Pots restringir la longitud de caràcters de tots els camps de text creats amb {{HTMLElement("input")}} o {{HTMLElement("textarea")}} amb els atributs minlength i maxlength. Un camp no és vàlid si té un valor que té menys caràcters que el valor assignat a minlength, o més que el valor assignat a maxlength.

+ +

Els navegadors sovint no permeten que l'usuari escrigui un valor més llarg del que s'espera en els camps de text. Una experiència d’usuari encara més bona que utilitzar només maxlength és proporcionar també comentaris de recompte de caràcters d’una manera accessible, i deixar editar el contingut fins que sigui d’una mida més reduïda. Un exemple d'això és el límit de caràcters de Twitter. Per a això pots utilitzar JavaScript, incloses les solucions que fan servir maxlength.

+ +

Restringir els valors de les entrades

+ +

Per als camps d’entrada de números (és a dir, <input type="number">), es poden utilitzar els atributs min i max, que proporcionen un rang de valors vàlids. Un camp que conté un valor que cau fora d'aquest interval no és vàlid.

+ +

Observem-ne un altre exemple. Crea una còpia nova del fitxer fruit-start.html.

+ +

A continuació suprimeix el contingut de l'element <body> i substitueix-lo pel següent:

+ +
<form>
+  <div>
+    <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
+    <input type="text" id="choose" name="i_like" required minlength="6" maxlength="6">
+  </div>
+  <div>
+    <label for="number">How many would you like?</label>
+    <input type="number" id="number" name="amount" value="1" min="1" max="10">
+  </div>
+  <div>
+    <button>Submit</button>
+  </div>
+</form>
+ + + + + +

Aquí tens l’execució en viu de l’exemple:

+ +

{{EmbedLiveSample("Restringir_els_valors_de_les_entrades", "100%", 100)}}

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer fruit-length.html (o també consultar-ne el codi d’origen.)

+
+ +
+

Nota: <input type="number"> (i altres tipus, com ara range i date) també poden tenir un atribut step, que especifica quin increment augmenta o disminueix el valor quan s'utilitzen els controls d'entrada (com ara els botons numèrics d’increment i decrement). En l'exemple anterior no hem inclòs un atribut step, de manera que el valor per defecte és 1. Això vol dir que els números de coma flotant (com ara el 3,2) també es mostren com a no vàlids.

+
+ +

Exemple complet

+ +

A continuació hi ha un exemple complet que mostra l'ús de les funcions de validació integrades en HTML. En primer lloc, una mica d'HTML:

+ +
<form>
+  <p>
+    <fieldset>
+      <legend>Do you have a driver's license?<abbr title="This field is mandatory" aria-label="required">*</abbr></legend>
+      <!-- While only one radio button in a same-named group can be selected at a time,
+           and therefore only one radio button in a same-named group having the "required"
+           attribute suffices in making a selection a requirement -->
+      <input type="radio" required name="driver" id="r1" value="yes"><label for="r1">Yes</label>
+      <input type="radio" required name="driver" id="r2" value="no"><label for="r2">No</label>
+    </fieldset>
+  </p>
+  <p>
+    <label for="n1">How old are you?</label>
+    <!-- The pattern attribute can act as a fallback for browsers which
+         don't implement the number input type but support the pattern attribute.
+         Please note that browsers that support the pattern attribute will make it
+         fail silently when used with a number field.
+         Its usage here acts only as a fallback -->
+    <input type="number" min="12" max="120" step="1" id="n1" name="age"
+           pattern="\d+">
+  </p>
+  <p>
+    <label for="t1">What's your favorite fruit?<abbr title="This field is mandatory" aria-label="required">*</abbr></label>
+    <input type="text" id="t1" name="fruit" list="l1" required
+           pattern="[Bb]anana|[Cc]herry|[Aa]pple|[Ss]trawberry|[Ll]emon|[Oo]range">
+    <datalist id="l1">
+      <option>Banana</option>
+      <option>Cherry</option>
+      <option>Apple</option>
+      <option>Strawberry</option>
+      <option>Lemon</option>
+      <option>Orange</option>
+    </datalist>
+  </p>
+  <p>
+    <label for="t2">What's your e-mail address?</label>
+    <input type="email" id="t2" name="email">
+  </p>
+  <p>
+    <label for="t3">Leave a short message</label>
+    <textarea id="t3" name="msg" maxlength="140" rows="5"></textarea>
+  </p>
+  <p>
+    <button>Submit</button>
+  </p>
+</form>
+ +

I ara, una mica de CSS per a aplicar estil al codi HTML:

+ +
form {
+  font: 1em sans-serif;
+  max-width: 320px;
+}
+
+p > label {
+  display: block;
+}
+
+input[type="text"],
+input[type="email"],
+input[type="number"],
+textarea,
+fieldset {
+  width: 100%;
+  border: 1px solid #333;
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+input:invalid {
+  box-shadow: 0 0 5px 1px red;
+}
+
+input:focus:invalid {
+  box-shadow: none;
+}
+ +

Això dona la sortida següent:

+ +

{{EmbedLiveSample("Exemple_complet", "100%", 420)}}

+ +

Consulta una llista completa d’atributs que es poden utilitzar per a restringir els valors d’entrada i els tipus d’entrada que els admeten en els atributs relacionats amb la validació.

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub, en el fitxer full-example.html (o consultar-ne també el codi d’origen).

+
+ +

Validació de formularis amb JavaScript

+ +

Has d’utilitzar JavaScript si vols controlar l’aspecte dels missatges d’error originals o fer-los compatibles amb els navegadors antics que no admeten la validació de formularis integrada en HTML. En aquesta secció veurem les diferents maneres de fer això.

+ +

L’API de validació de restriccions

+ +

La majoria dels navegadors admeten l'API de validació de restriccions, que consta d'un conjunt de mètodes i propietats disponibles en les interfícies DOM per als elements de formulari següents:

+ + + +

L’API de validació de restriccions posa a la disposició dels elements anteriors les propietats següents.

+ + + +

L'API de validació de restriccions també ofereix als elements anteriors els mètodes següents:

+ + + +

Missatges d’error personalitzats

+ +

Com has vist en els exemples de restricció de validació HTML5 anteriors, cada vegada que un usuari intenta enviar un formulari no vàlid, el navegador mostra un missatge d'error. La manera com es mostra aquest missatge depèn del navegador.

+ +

Aquests missatges automatitzats tenen dos inconvenients:

+ + + +

Exemple d’un missatge d’error a Firefox en francès en una pàgina en anglès

+ +

La personalització d’aquests missatges d’error és un dels casos d’ús més comuns de l’API de validació de restriccions. Vegem la manera de fer-ho amb un exemple senzill.

+ +

Començarem amb alguns elements senzills d’HTML (no dubtis a posar-ho en un fitxer HTML en blanc; utilitza una còpia nova del fitxer fruit-start.html com a base, si vols):

+ +
<form>
+  <label for="mail">I would like you to provide me with an e-mail address: </label>
+  <input type="email" id="mail" name="mail">
+  <button>Submit</button>
+</form>
+ +

I afegeix a la pàgina el JavaScript següent:

+ +
const email = document.getElementById("mail");
+
+email.addEventListener("input", function (event) {
+  if (email.validity.typeMismatch) {
+    email.setCustomValidity(«I am expecting an e-mail address!»);
+  } else {
+    email.setCustomValidity("");
+  }
+});
+ +

Aquí emmagatzemem una referència a l’entrada de correu electrònic, i a continuació afegim un detector d’esdeveniments que executa el codi de content cada vegada que es modifica el valor dins de l’entrada.

+ +

Dins del codi de content, comprovem si la propietat validity.typeMismatch de l’entrada de correu electrònic retorna true, que significa que el valor que conté no coincideix amb el patró d’una adreça de correu electrònic ben formada. Si és així, cridem el mètode setCustomValidity() amb un missatge personalitzat. Això fa que l’entrada no sigui vàlida, de manera que quan intentes enviar el formulari, l’enviament falla i es mostra el missatge d’error personalitzat.

+ +

Si la propietat validity.typeMismatch retorna false, cridem el mètode setCustomValidity() amb una cadena buida. Això fa que l’entrada sigui vàlida, i el formulari s’envia.

+ +

Pots provar-ho a continuació:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("learning-area/html/forms/form-validation/custom-error-message.html", '100%', 80)}}

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer custom-error-message.html (consulta’n també el codi d’origen).

+
+ +

Un exemple més detallat

+ +

Ara que hem vist un exemple molt senzill; observem com podem utilitzar aquesta API per a crear una validació personalitzada una mica més complexa.

+ +

En primer lloc, el codi HTML. Un cop més, no dubtis a construir-lo amb nosaltres:

+ +
<form novalidate>
+  <p>
+    <label for="mail">
+      <span>Please enter an email address:</span>
+      <input type="email" id="mail" name="mail" required minlength="8">
+      <span class="error" aria-live="polite"></span>
+    </label>
+  </p>
+  <button>Submit</button>
+</form>
+ +

Aquest formulari senzill utilitza l’atribut novalidate, que desactiva la validació automàtica del navegador; això permet que el nostre codi prengui el control de la validació. Però això no desactiva la compatibilitat per a l’API de validació de restriccions ni l’aplicació de pseudoclasses CSS com {{cssxref(":valid")}}, etc. Això vol dir que, tot i que el navegador no comprova automàticament la validesa del formulari abans d’enviar les dades, encara pots fer-ho tu mateix i dissenyar el formulari en conseqüència.

+ +

La nostra entrada per validar és <input type="email">, que està marcada com a required i té una longitud mínima (minlength) de 8 caràcters. Comprovem-ho amb el nostre codi i mostrem un missatge d'error personalitzat per a cada element.

+ +

El nostre objectiu és mostrar els missatges d'error dins d'un element <span>. L'atribut aria-live està establert a <span> per a assegurar-nos que el missatge d'error personalitzat serà visible per a tothom, inclosos els usuaris que empren lectors de pantalla.

+ +
+

Nota: Un element clau aquí és el fet que establir l’atribut novalidate en el formulari impedeix el formulari de mostrar els quadres de diàleg de missatge d’error propis, i permet de mostrar els missatges d’error personalitzats en el DOM de la manera que escollim.

+
+ +

Ara una mica de CSS bàsic per a millorar una mica l’aspecte del formulari i proporcionar informació visual quan les dades d’entrada no són vàlides:

+ +
body {
+  font: 1em sans-serif;
+  width: 200px;
+  padding: 0;
+  margin : 0 auto;
+}
+
+p * {
+  display: block;
+}
+
+input[type=email]{
+  -webkit-appearance: none;
+  appearance: none;
+
+  width: 100%;
+  border: 1px solid #333;
+  margin: 0;
+
+  font-family: inherit;
+  font-size: 90%;
+
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+/* Aquest és el nostre estil per als camps no vàlids */
+input:invalid{
+  border-color: #900;
+  background-color: #FDD;
+}
+
+input:focus:invalid {
+  outline: none;
+}
+
+/* Aquest és l'estil per als nostres missatges d'error */
+.error {
+  width  : 100%;
+  padding: 0;
+
+  font-size: 80%;
+  color: white;
+  background-color: #900;
+  border-radius: 0 0 5px 5px;
+
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+.error.active {
+  padding: 0.3em;
+}
+ +

A continuació veurem el JavaScript que implementa la validació d'errors personalitzada.

+ +
// Hi ha moltes maneres de triar un node DOM; amb aquest obtenim el formulari en si i el control de formulari de tipus caixa d’entrada
+// de correu electrònic, i també l’element span en què col·locarem el missatge d’error.
+const form  = document.getElementsByTagName('form')[0];
+
+const email = document.getElementById('mail');
+const emailError = document.querySelector('#mail + span.error');
+
+email.addEventListener('input', function (event) {
+  // Cada vegada que l’usuari escriu alguna cosa, comprovem si els
+  // camps del formulari són vàlids.
+
+  if (email.validity.valid) {
+    // En cas que hi hagi un missatge d’error visible, si el camp
+    // és vàlid, n’eliminem el missatge d'error.
+    emailError.innerHTML = ''; // Restablim el contingut del missatge
+    emailError.className = 'error'; // Restablim l'estat visual del missatge
+  } else {
+    // Si encara hi ha un error, mostrem l'error correcte
+    ShowError();
+  }
+});
+
+form.addEventListener('submit', function (event) {
+  // si el camp de correu electrònic és vàlid, enviem el formulari
+
+  if(!email.validity.valid) {
+    // Si no és així, mostrem el missatge d'error corresponent
+    showError();
+    // Aleshores, cancel·lem l’esdeveniment i evitem que s’enviï el formulari
+    event.preventDefault();
+  }
+});
+
+function showError() {
+  if(email.validity.valueMissing) {
+    // Si el camp està buit
+    // mostra el missatge d'error següent.
+    emailError.textContent = 'You need to enter an e-mail address.';
+  } else if(email.validity.typeMismatch) {
+    // Si el camp no conté una adreça de correu electrònic
+    // mostra el missatge d'error següent.
+    emailError.textContent = 'Entered value needs to be an e-mail address.';
+  } else if(email.validity.tooShort) {
+    // Si les dades són massa curtes
+    // mostra el missatge d'error següent.
+    emailError.textContent = `el correu electrònic ha de tenir com a mínim $ {email.minLength} caràcters; n'heu introduït $ {email.value.length}. ';
+  }
+
+  // Configura l’estil de manera adequada
+  emailError.className = 'error active';
+}
+ +

Els comentaris expliquen les coses força bé, però de manera breu:

+ + + +

Aquest és el resultat en viu:

+ +

{{EmbedGHLiveSample("learning-area/html/forms/form-validation/detailed-custom-validation.html", '100%', 150)}}

+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer detailed-custom-validation.html (consulta’n també el codi d’origen).

+
+ +

L'API de validació de restriccions t’ofereix una eina poderosa per a gestionar la validació de formularis i et proporciona un gran control sobre la interfície d'usuari, més enllà del que hi pots fer només amb l’HTML i el CSS.

+ +
+

Nota: Per obtenir més informació, consulta la nostra guia de validació de restriccions i la referència de l'API de validació de restriccions.

+
+ +

Validació dels formularis sense una API integrada

+ +

En alguns casos, com ara la compatibilitat amb navegadors antics o els controls personalitzats, no podràs o no voldràs utilitzar l'API de validació de restriccions. Aleshores pots utilitzar JavaScript per a validar el teu formulari, només que l'hauràs d’escriure.

+ +

Per a validar un formulari, planteja’t unes quantes preguntes:

+ +
+
Quin tipus de validació he de fer?
+
Has de determinar com validar les dades: operacions amb variables de cadena, conversió de tipus, expressions regulars, etc. Tot depèn de tu.
+
Què he de fer si el formulari no es valida?
+
Això és clarament una qüestió de la interfície d'usuari. Has de decidir com es comporta el formulari. El formulari ha d’enviar les dades igualment? Has de destacar els camps que tenen un error? Has de mostrar missatges d’error?
+
Com puc ajudar l’usuari a corregir dades no vàlides?
+
Per a reduir la frustració de l’usuari és molt important proporcionar la informació més útil possible i orientar-lo en la correcció de les entrades. Has d’oferir suggeriments anticipats perquè sàpiguen què se n’espera, i missatges d’error clars. Si vols aprofitar els requisits de la interfície d'usuari de validació de formularis, aquí tens alguns articles útils: + +
+
+ +

Un exemple que no utilitza l'API de validació de restriccions

+ +

A continuació es mostra una versió simplificada de l'exemple anterior que funciona amb navegadors antics.

+ +

L’HTML és gairebé el mateix; només n’hem tret les funcions de validació HTML.

+ +
<form>
+  <p>
+    <label for="mail">
+        <span>Please enter an email address::</span>
+        <input type="text" class="mail" id="mail" name="mail">
+        <span class="error" aria-live="polite"></span>
+    </label>
+  </p>
+  <!-- Alguns navegadors antics han de tenir l’atribut «type»
+       definit explícitament com «submit» en l'element «button»
+  <button type="submit">Submit</button>
+</form>
+ +

De la mateixa manera, el CSS no ha de canviar gaire; acabem de convertir la pseudoclasse {{cssxref(":invalid")}} de CSS en una classe real i hem evitat utilitzar el selector d'atributs que no funciona en Internet Explorer 6.

+ +
body {
+  font: 1em sans-serif;
+  width: 200px;
+  padding: 0;
+  margin : 0 auto;
+}
+
+form {
+  max-width: 200px;
+}
+
+p * {
+  display: block;
+}
+
+input.mail {
+  -webkit-appearance: none;
+
+  width: 100%;
+  border: 1px solid #333;
+  margin: 0;
+
+  font-family: inherit;
+  font-size: 90%;
+
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+/* Aquest és el nostre estil per als camps no vàlids */
+input.invalid{
+  border-color: #900;
+  background-color: #FDD;
+}
+
+input:focus.invalid {
+  outline: none;
+}
+
+/* Aquest és l'estil dels nostres missatges d'error */
+.error {
+  width  : 100%;
+  padding: 0;
+
+  font-size: 80%;
+  color: white;
+  background-color: #900;
+  border-radius: 0 0 5px 5px;
+  box-sizing: border-box;
+}
+
+.error.active {
+  padding: 0.3em;
+}
+ +

Els grans canvis es produeixen en el codi JavaScript, que ha de fer molta més feina feixuga.

+ +
// Hi ha menys maneres de seleccionar un node DOM amb navegadors antics
+const form  = document.getElementsByTagName('form')[0];
+const email = document.getElementById('mail');
+
+// A continuació es mostra un truc per a arribar al node següent d’elements germans en el DOM.
+// Això és perillós perquè pots crear fàcilment un bucle infinit.
+// En els navegadors moderns és preferible utilitzar element.nextElementSibling
+let error = email;
+while ((error = error.nextSibling).nodeType != 1);
+
+// segons l'especificació HTML5
+const emailRegExp = /^[a-zA-Z0-9.!#$%&'*+/=?^_`{|}~-]+@[a-zA-Z0-9-]+(?:\.[a-zA-Z0-9-]+)*$/;
+
+// Molts navegadors antics no són compatibles amb el mètode addEventListener.
+// Aquesta és una manera senzilla de tractar això; però no n’és l’única.
+function addEvent(element, event, callback) {
+  let previousEventCallBack = element["on"+event];
+  element["on"+event] = function (e) {
+    const output = callback(e);
+
+    // Una crida que retorna «false» atura la cadena de devolució
+    // i interromp l'execució de l'esdeveniment de retorn de la crida
+    if (output === false) return false;
+
+    if (typeof previousEventCallBack === 'function') {
+      output = previousEventCallBack(e);
+      if(output === false) return false;
+    }
+  }
+};
+
+// Ara podem reconstruir la nostra restricció de validació
+// Com que no ens basem en cap pseudoclasse de CSS, hem
+// d'establir explícitament la classe vàlida/invàlida en el nostre camp de correu electrònic
+addEvent(window, "load", function () {
+  // Aquí comprovem si el camp està buit (recorda que no és un camp obligatori)
+  // Si no ho està, comprovem si el contingut és una adreça de correu electrònic ben formada.
+  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
+
+  email.className = test ? "valid" : "invalid";
+});
+
+// Això defineix què passa quan l'usuari escriu en el camp
+addEvent(email, "input", function () {
+  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
+  if (test) {
+    email.className = "valid";
+    error.innerHTML = "";
+    error.className = "error";
+  } else {
+    email.className = "invalid";
+  }
+});
+
+// Això defineix què passa quan l’usuari intenta enviar les dades
+addEvent(form, "submit", function () {
+  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
+
+  if (!test) {
+    email.className = "invalid";
+    error.innerHTML = "I expect an e-mail, darling!";
+    error.className = "error active";
+
+    // Alguns navegadors antics no admeten el mètode event.preventDefault ()
+    return false;
+  } else {
+    email.className = "valid";
+    error.innerHTML = "";
+    error.className = "error";
+  }
+});
+ +

El resultat és el següent:

+ +

{{EmbedLiveSample("Un_exemple_que_no_utilitza_lAPI_de_validació_de_restriccions", "100%", 130)}}

+ +

Com pots veure, no és tan difícil construir un sistema de validació pel teu compte. La part difícil és que sigui prou genèric perquè es pugui utilitzar tant en múltiples plataformes com en qualsevol formulari que puguis crear. Disposes de moltes biblioteques de fitxers que et permeten executar una validació de formulari, com ara Validate.js.

+ +

Resum

+ +

De vegades, la validació de formulari del costat del client necessita JavaScript si vols personalitzar els missatges d’estil i d’error, però sempre requereix que pensis detingudament en l’usuari. Recorda d’ajudar sempre els usuaris a corregir les dades que et proporcionen. Per a això, assegura’t de:

+ + + +

Un cop comprovat que el formulari s'ha emplenat correctament, pots procedir a enviar-lo. A continuació exposarem l’enviament de les dades d’un formulari.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/UI_pseudo-classes", "Learn/Forms/Sending_and_retrieving_form_data", "Learn/HTML/Forms")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + + +

Temes avançats

+ + diff --git a/files/ca/learn/forms/how_to_structure_a_web_form/index.html b/files/ca/learn/forms/how_to_structure_a_web_form/index.html new file mode 100644 index 0000000000..c0cb1e022c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/forms/how_to_structure_a_web_form/index.html @@ -0,0 +1,316 @@ +--- +title: Com estructurar un formulari web +slug: Learn/HTML/Forms/Com_estructurar_un_formulari_web +translation_of: Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/Your_first_form", "Learn/Forms/Basic_native_form_controls", "Learn/Forms")}}
+ +

Ara que ja coneixem els conceptes bàsics, veurem amb més detall els elements que s’utilitzen per a proporcionar estructura i significat a les diferents parts d’un formulari.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica i una fonaments bàsics de l’HTML.
Objectiu:Aprendre a estructurar els formularis HTML i donar-los semàntica perquè compleixin criteris d’usabilitat i accessibilitat.
+ +

La flexibilitat dels formularis els converteix en una de les estructures més complexes pel que fa al codi HTML; pots crear qualsevol tipus de formulari bàsic amb elements i atributs específics de formulari. Fer servir una estructura correcta en crear un formulari HTML et garantirà la usabilitat i l’accessibilitat del formulari.

+ +

L'element <form>

+ +

L’element {{HTMLElement("form")}} defineix formalment un formulari i els atributs que determinen el comportament del formulari. Cada vegada que vols crear un formulari HTML, has de començar per aquest element i imbricar-hi tot el contingut a dins. Moltes tecnologies d'assistència i complements de navegador poden descobrir elements {{HTMLElement("form")}} i implementar codis de suport (hooks) especials per a facilitar-ne l’ús.

+ +

Ja ho hem vist en l’article anterior.

+ +
Atenció: Està totalment prohibit imbricar un formulari dins d’un altre formulari. És una mala idea perquè la imbricació de formularis pot introduir comportaments del tot imprevisibles.
+ +

Sempre és possible utilitzar un control de formulari fora d'un element {{HTMLElement("form")}}. Si ho fas, per defecte aquest control no tindrà res a veure amb cap formulari, tret que l’associïs a algun formulari amb l'atribut form. Això es va introduir per a permetre unir explícitament un control amb un formulari encara que no hi estigui imbricat.

+ +

Avancem una mica i observem els elements estructurals que trobaràs en un formulari.

+ +

Els elements <fieldset> i <legend>

+ +

L’element {{HTMLElement("fieldset")}} és una manera convenient de crear grups de controls que comparteixen el mateix propòsit, amb les mateixes finalitats d’estil i semàntiques. Pots etiquetar un element {{HTMLElement("fieldset")}} incloent un element {{HTMLElement("legend")}} just a sota de l'etiqueta d'obertura {{HTMLElement("fieldset")}}. El text contingut en l'element {{HTMLElement("legend")}} descriu formalment el propòsit de l'element {{HTMLElement("fieldset")}} que hi ha inclòs.

+ +

Moltes tecnologies d'assistència utilitzaran l'element {{HTMLElement("legend")}} com si fos una part de l'etiqueta de cada control de formulari que hi ha dins de l'element {{HTMLElement("fieldset")}} corresponent. Per exemple, alguns lectors de pantalla com Jaws i NVDA llegiran el contingut de la llegenda abans de llegir el text de l’etiqueta de cada control.

+ +

Aquí hi ha un petit exemple:

+ +
<form>
+  <fieldset>
+    <legend>Mida del suc de fruita</legend>
+    <p>
+      <input type="radio" name="size" id="size_1" value="small">
+      <label for="size_1">Petit</label>
+    </p>
+    <p>
+      <input type="radio" name="size" id="size_2" value="medium">
+      <label for="size_2">Mitjà</label>
+    </p>
+    <p>
+      <input type="radio" name="size" id="size_3" value="large">
+      <label for="size_3">Gran</label>
+    </p>
+  </fieldset>
+</form>
+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en el fitxer fieldset-legend.html (o consultar-ne l’exemple en viu).

+
+ +

En llegir el formulari anterior, un lector de pantalla dirà «Mida del suc de fruita: petit» per al primer giny, «Mida del suc de fruita: mitjà» per al segon i «Mida del suc de fruita: gran» per al tercer.

+ +

El cas d’ús que mostra aquest exemple és un dels més importants. Cada vegada que tinguis un conjunt de botons d'opció, els hauries d’imbricar dins d’un element {{HTMLElement("fieldset")}}. Hi ha altres casos d'ús i, en general, l'element {{HTMLElement("fieldset")}} també es pot utilitzar per a introduir seccions en un formulari. L’ideal seria que els formularis llargs ocupin diverses pàgines, però si un formulari s’allarga i només ha d’ocupar una sola pàgina, posar les diferents seccions relacionades dins de diferents elements {{HTMLElement("fieldset")}} millora la usabilitat.

+ +

L’element {{HTMLElement("fieldset")}} és un dels elements clau per crear formularis accessibles per l’efecte que té sobre la tecnologia d’assistència; tanmateix, és la teva responsabilitat no abusar-ne. Si és possible, cada cop que creïs un formulari, intenta escoltar com l’interpreta un lector de pantalla. Si sona estrany, prova de millorar l'estructura del formulari.

+ +

L'element <label>

+ +

Com hem vist en l’article anterior, l’element {{HTMLElement("label")}} és la manera formal de definir una etiqueta per a un control de formulari en HTML. Aquest és l’element més important si vols crear formularis accessibles: quan s’implementen correctament, els lectors de pantalla llegeixen l’etiqueta d’un element de formulari juntament amb qualsevol instrucció relacionada, i també resulta útil per als usuaris sense discapacitats. Considerem aquest exemple, que hem vist en l’article anterior:

+ +
<label for="name">Nom:</label> <input type="text" id="name" name="user_name">
+ +

Amb l'etiqueta <label> associada correctament amb l’element <input> per l’atribut for (que conté l'atribut id de l'element <input>), un lector de pantalla llegirà una cosa així com «Nom, editar text».

+ +

Hi ha una altra manera d’associar un control de formulari amb una etiqueta: introduir el control de formulari dins de <label> i associar-l’hi implícitament.

+ +
<label for="name">
+  Nom: <input type="text" id="name" name="user_name">
+</label>
+ +

Fins i tot en aquests casos, però, es considera una bona pràctica establir-hi l’atribut for per garantir que totes les tecnologies d’assistència entenen la relació entre l'etiqueta i el control.

+ +

Si no hi ha cap etiqueta o si el control de formulari no està associat implícitament ni explícitament amb una etiqueta, un lector de pantalla llegirà alguna cosa com ara «Editar text en blanc», la qual cosa no és gaire útil.

+ +

També pots clicar les etiquetes!

+ +

Un altre avantatge de configurar correctament les etiquetes és que pots fer-hi clic o tocar-les per a activar-ne el control corresponent. Això és útil per a controls com les entrades de text, en què pots fer clic a l’etiqueta i també a l’entrada per a donar-hi el focus, però és útil, sobretot, per als botons d'opció i les caselles de verificació; l’àrea d’aquest control pot ser molt petita, de manera que és útil per a facilitar-ne l’activació.

+ +

Per exemple, si fas clic al text de l'etiqueta «M'agraden les cireres» de l'exemple següent, canviarà l'estat seleccionat de la casella taste_cherry:

+ +
<form>
+  <p>
+    <input type="checkbox" id="taste_1" name="taste_cherry" value="cherry">
+    <label for="taste_1">M'agraden les cireres</label>
+  </p>
+  <p>
+    <input type="checkbox" id="taste_2" name="taste_banana" value="banana">
+    <label for="taste_2">M'agraden els plàtans</label>
+  </p>
+</form>
+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple en el fitxer checkbox-label.html (o consultar l’exemple en viu).

+
+ +

Etiquetes múltiples

+ +

Estrictament parlant, pots posar diverses etiquetes en un sol control, però no és una bona idea perquè algunes tecnologies d'assistència poden tenir problemes a l'hora de manejar-los. En el cas de tenir etiquetes múltiples, hauràs d’incloure el control i les seves múltiples etiquetes dins d’un únic element {{htmlelement("label")}}.

+ +

Considerem l'exemple següent:

+ +
<p>Els camps obligatoris van seguits de <abbr title="required">*</abbr>.</p>
+
+<!-- Doncs, això: --->
+<div>
+  <label for="username">Nom:</label>
+  <input type="text" name="username">
+  <label for="username"><abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr></label>
+</div>
+
+<!-- seria millor fer-ho d'aquesta manera: -->
+<div>
+  <label for="username">
+    <span>Nom:</span>
+    <input id="username" type="text" name="username">
+    <abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr>
+  </label>
+</div>
+
+<!-- Però això és probablement el millor: -->
+<div>
+  <label for="username">Nom: <abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr></label>
+  <input id="username" type="text" name="username">
+</div>
+ +

{{EmbedLiveSample("Etiquetes_múltiples", 120, 120)}}

+ +

El paràgraf de la part superior estableix una regla per als elements obligatoris. La regla s'ha d'incloure abans que s’hagi d'utilitzar perquè els usuaris generals i els usuaris amb tecnologies d’assistència, com ara lectors de pantalla, puguin saber què vol dir abans de trobar un element obligatori. Tot i que això ajuda a informar els usuaris què significa un asterisc, no ens en podem refiar. Un lector de pantalla llegirà un asterisc així: «estrella». Si s'hi passa el ratolí per sobre, hauria d'aparèixer «obligatori», que s'aconsegueix amb l'atribut title. Els títols que es llegeixen en veu alta depenen de la configuració del lector de pantalla, de manera que és més fiable incloure també l’atribut aria-label, que els lectors de pantalla llegeixen sempre.

+ +

Les variants anteriors augmenten l’efectivitat a mesura que hi avances:

+ + + +
+

Nota: Pots obtenir resultats una mica diferents, segons quin sigui el teu lector de pantalla. Aquest ha estat provat amb VoiceOver (i NVDA es comporta de manera similar). Ens agradaria conèixer també les teves experiències.

+
+ +
+

Nota: Pots trobar aquest exemple a GitHub en el fitxer required-labels.html (o consulta l’exemple en viu). No provis l'exemple amb les dues o tres versions sense comentaris: els lectors de pantalla definitivament es confondran si tens diverses etiquetes i múltiples entrades amb el mateix ID.

+
+ +

Estructures HTML habituals que es fan servir als formularis

+ +

Més enllà de les estructures específiques dels formularis web, és bo recordar que l'etiquetatge del formulari només és HTML. Això significa que pots utilitzar tot el poder de l'HTML per a estructurar un formulari web.

+ +

Com es pot veure en els exemples, és una pràctica habitual delimitar una etiqueta i el control associat amb un element {{HTMLElement("li")}} dins d'un element de llista {{HTMLElement("ul")}} o {{HTMLElement("ol")}}. Els elements {{HTMLElement("p")}} i {{HTMLElement("div")}} també s'utilitzen de forma habitual. Per a estructurar diverses caselles de verificació o botons d'opció es recomana crear una llista.

+ +

A més de l’element {{HTMLElement("fieldset")}}, també és una pràctica habitual utilitzar títols HTML (per exemple, {{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("h2")}}) i seccionar (per exemple, {{htmlelement("section")}}), per a estructurar formularis complexos.

+ +

Per sobre de tot, et correspon a tu trobar un estil de codificació còmode que doni lloc a formularis que compleixin criteris d’accessibilitat i usabilitat. Les seccions independents amb funcions diferents haurien d’estar contingudes en un element {{htmlelement("section")}} separat, amb elements {{htmlelement("fieldset")}} per a contenir botons d'opció.

+ +

Aprenentatge actiu: construir l’estructura d’un formulari

+ +

Posem en pràctica aquestes idees i construïm un formulari una mica més complicat: un formulari de pagament. Aquest formulari contindrà diversos tipus de controls que encara no coneixes. No et preocupis; en veuràs el funcionament en l’article següent (Els controls de formulari bàsics originals). Per ara, llegeix amb detall les descripcions mentre segueixes les instruccions següents i comences a entendre quins elements utilitzem per a estructurar un formulari, i per què.

+ +
    +
  1. Per començar, fes una còpia local del fitxer de plantilla en blanc i del CSS del nostre formulari de pagament en un directori nou del teu ordinador.
    2. +
  2. Aplica el CSS a l’HTML afegint la línia següent a l’element {{htmlelement("head")}} de l’HTML: + 
    <link href="payment-form.css" rel="stylesheet">
    +
    3. +
  3. A continuació, afegeix l’element extern {{htmlelement("form")}} per a crear el teu formulari: + 
    <form>
+
+</form>
    +
    4. +
  4. Afegeix un títol d’encapçalament encapçalament i un paràgraf a les etiquetes <form> per a informar els usuaris com es marquen els camps obligatoris: + 
    <h1>Forma de pagament</h1>
+<p>Els camps obligatoris van seguits de <strong><abbr title = "obligatori">*</abbr></strong>.</p>
    +
    5. +
  5. A continuació, afegirem una secció més gran de codi al formulari, a sota de l’entrada anterior. Aquí veuràs que delimitem amb un element {{htmlelement("section")}} independent els camps amb la informació de contacte. A més, hi ha un conjunt de dos botons d'opció, cadascun dels quals col·loquem dins d’un element de llista ({{htmlelement("li")}}) propi. També hi ha dos textos estàndard {{htmlelement("input")}} i els seus elements {{htmlelement("label")}} associats, cadascun imbricat dins d'un element {{htmlelement("p")}} i un camp per a introduir una contrasenya. Afegeix aquest codi al teu formulari: + 
    <section>
+    <h2>Informació de contacte</h2>
+    <fieldset>
+      <legend>Títol </legend>
+      <ul>
+          <li>
+            <label for="title_1">
+              <input type="radio" id="title_1" name="title" value="K" >
+              Rei
+            </label>
+          </li>
+          <li>
+            <label for="title_2">
+              <input type="radio" id="title_2" name="title" value="Q">
+              Reina
+            </label>
+          </li>
+          <li>
+            <label for="title_3">
+              <input type="radio" id="title_3" name="title" value="J">
+              Bufó
+            </label>
+          </li>
+      </ul>
+    </fieldset>
+    <p>
+      <label for="name">
+        <span>Nom: </span>
+        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
+      </label>
+      <input type="text" id="name" name="username">
+    </p>
+    <p>
+      <label for="mail">
+        <span>Correu electrònic: </span>
+        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
+      </label>
+      <input type="email" id="mail" name="usermail">
+    </p>
+    <p>
+      <label for="pwd">
+        <span>Contrasenya:</span>
+        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
+      </label>
+      <input type="password" id="pwd" name="password">
+    </p>
+</section>
    +
    6. +
  6. La segona secció (<section>) del nostre formulari és la informació de pagament. Hi ha tres controls diferents, juntament amb les seves etiquetes, cadascun inclòs en un element <p>. El primer és un menú desplegable ({{htmlelement("select")}}) que selecciona el tipus de targeta de crèdit. El segon és un element <input> del tipus tel, que introdueix un número de targeta de crèdit; tot i que podríem haver utilitzat el tipus number, no volem la interfície d'usuari que s'hi aplica per defecte. L'últim és un element <input> del tipus date, per a introduir la data de caducitat de la targeta; aquest apareixerà amb un control de selecció de dates en els navegadors compatibles, i es converteix en una entrada de text normal en els navegadors no compatibles. Aquests tipus d’entrada més nous es reintrodueixen en l’article tipus d’entrades en HTML5.
    +
    + Introdueix el següent en la secció anterior: + 
    <section>
+    <h2>Informació de pagament</h2>
+    <p>
+      <label for="card">
+        <span>Tipus de targeta: </span>
+      </label>
+      <select id="card" name="usercard">
+        <option value="visa">Visa</option>
+        <option value="mc">Mastercard</option>
+        <option value="amex">American Express</option>
+      </select>
+    </p>
+    <p>
+      <label for="number">
+        <span>Número de targeta:</span>
+        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
+      </label>
+      <input type="tel" id="number" name="cardnumber">
+    </p>
+    <p>
+      <label for="date">
+        <span> Data de caducitat: </span>
+        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
+        <em>en format mm/aa</em>
+      </label>
+      <input type="date" id="date" name="expiration">
+    </p>
+</section>
    +
    7. +
  7. L’última secció que afegim és molt més senzilla, perquè només conté un element {{htmlelement("button")}} de tipus submit, que envia les dades del formulari. Afegeix això al final del formulari: + 
    <p> <button type="submit">Validar el pagament</button> </p>
    +
    8. +
+ +

A sota pots veure en acció el formulari acabat (també el pots trobar a GitHub; consulta el codi d’origen a payment-form.html i executa’l en viu):

+ +

{{EmbedLiveSample("A_payment_form","100%",620, "", "en-US/Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form/Example")}}

+ +

Resum

+ +

Ara tens tot el coneixement que necessites per a estructurar adequadament els teus formularis web. En els pròxims articles tractarem moltes de les funcions que s’introdueixen aquí; l’article següent explica amb més detall l’ús de tots els diferents tipus de controls de formulari que voldràs utilitzar per a recopilar informació dels teus usuaris.

+ +

Consulta també

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/Your_first_form", "Learn/Forms/Basic_native_form_controls", "Learn/Forms")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + + +

Temes avançats

+ + diff --git a/files/ca/learn/forms/index.html b/files/ca/learn/forms/index.html new file mode 100644 index 0000000000..bfd01dcf91 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/forms/index.html @@ -0,0 +1,356 @@ +--- +title: HTML forms guide +slug: Learn/HTML/Forms +tags: + - Featured + - Formularis + - Guía + - HTML + - Web +translation_of: Learn/Forms +--- +

Aquesta guia és una sèrie d'articles que l'ajudaran a dominar els formularis HTML. Els formularis HTML són una eina molt potent per interactuar amb els usuaris; No obstant això, per raons històriques i tècniques, no sempre és obvi com usar-los al seu màxim potencial. En aquesta guia, anem a cobrir tots els aspectes dels formularis HTML, des de donar estil a l'estructura, des de la manipulació de dades amb components personalitzats. Aprendràs a gaudir de la gran potència que ofereixen!

+ +

Articles

+ +
    +
  1. El meu primer formulari HTML
    2. +
  2. Com estructurar un formulari HTML
    3. +
  3. Formularis widgets nadius
    4. +
  4. CSS amb formularis HTML +
      +
    1. Estil en formularis HTML
      2. +
    2. Estils avançats en formularis HTML
      3. +
    3. Taula de propietats compatibles per formularis widgets
      4. +
    +
    5. +
  5. Enviar y recuperar dades del formulari
    6. +
  6. Validació de dades del formulari
    7. +
  7. Contruir formularis widgets personalitzats
    8. +
  8. Enviament de formularis amb JavaScript +
      +
    1. Utilitzant l'objecte FormData
      2. +
    +
    9. +
  9. Formularis HTML en navegadors antics
    10. +
+ +

Documentació HTML

+ +

Elements HTML

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
ElementInterfície DOM relacionatDescripció
{{HTMLElement("button")}}{{domxref("HTMLButtonElement")}}L'element button representa un botó que es premi.
{{HTMLElement("datalist")}}{{domxref("HTMLDataListElement")}}L'element datalist conté un conjunt d'elements {{ HTMLElement("option") }} que representen les opcions possibles per al valor d'altres elements de formulari.
{{HTMLElement("fieldset")}}{{domxref("HTMLFieldSetElement")}}El fieldset s'utilitza per agrupar diversos elements formulari dins d'un formulari.
{{HTMLElement("form")}}{{domxref("HTMLFormElement")}}L'element form representa una secció del document que conté l'element interactiu que permet a un usuari enviar informació a un servidor web.
{{HTMLElement("input")}}{{domxref("HTMLInputElement")}}L'element input s'utilitza per crear controls interactius per als formularis.
{{HTMLElement("keygen")}}{{domxref("HTMLKeygenElement")}}L'element keygen existeix per facilitar la generació de material clau, i l'enviament de la clau pública com a part d'un formulari HTML
{{HTMLElement("label")}}{{domxref("HTMLLabelElement")}}L'element label representa un títol d'un article en una interfície d'usuari
{{HTMLElement("legend")}}{{domxref("HTMLLegendElement")}}L'element legend representa una llegenda per al contingut del seu pare {{ HTMLElement("fieldset") }}.
{{HTMLElement("meter")}}{{domxref("HTMLMeterElement")}}L'element metre representa o bé un valor escalar dins d'un rang conegut o un valor fraccionari.
{{HTMLElement("optgroup")}}{{domxref("HTMLOptGroupElement")}}l'element optgroup crea un grup d'opcions dins d'un element {{ HTMLElement("select") }} element.
{{HTMLElement("option")}}{{domxref("HTMLOptionElement")}}l'element HTML option  s'utilitza per crear un control que representa un element dins d'un element {{ HTMLElement("select") }}, o un {{ HTMLElement("optgroup") }} o un {{ HTMLElement("datalist") }}.
{{HTMLElement("output")}}{{domxref("HTMLOutputElement")}}L'element output representa el resultat d'un càlcul.
{{HTMLElement("progress")}}{{domxref("HTMLProgressElement")}}L'element progress s'utilitza per veure el progrés de la finalització d'una tasca.
{{HTMLElement("select")}}{{domxref("HTMLSelectElement")}}L'element select representa un control que presenta un menú d'opcions.
{{HTMLElement("textarea")}}{{domxref("HTMLTextAreaElement")}}L'element textarea representa un control d'edició de text pla multilínia.
+ +
+

Nota: Tots els elements formulari, com tots els elements d'HTML, suportan la interfície DOM {{domxref("HTMLElement")}}.

+
+ +

Atributs HTML

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Nom AtributElementsDescripció
accept{{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("input") }}Llista de tipus que accepta el servidor, normalment un tipus de fitxer.
accept-charset{{ HTMLElement("form") }}Llista de jocs de caràcters suportats.
action{{ HTMLElement("form") }}L'URI d'un programa que processa la informació presentada a través del formulari.
autocomplete{{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("input") }}Indica si els controls d'aquest formulari poden tenir per defecte els seus valors emplenats automàticament pel navegador.
autofocus{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}L'element ha de tenir el focus automàticament després de carregar la pàgina.
challenge{{ HTMLElement("keygen") }}Una cadena proposada que es presenta juntament amb la clau pública.
checked{{ HTMLElement("input") }}Indica si l'element s'ha de comprovar en carregar la pàgina.
cols{{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre de columnes en una àrea de text.
data{{ HTMLElement("object") }}Especifica l'adreça URL del recurs.
dirname{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }} 
disabled{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("optgroup") }}, {{ HTMLElement("option") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si l'usuari pot interactuar amb l'element.
enctype{{ HTMLElement("form") }}Defineix el tipus de contingut de les dades del formulari quan el mètode és POST.
for{{ HTMLElement("label") }}, {{ HTMLElement("output") }}Descriu els elements que pertanyen a aquest.
form{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("label") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("object") }}, {{ HTMLElement("output") }}, {{ HTMLElement("progress") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica el formulari que és el propietari de l'element.
high{{ HTMLElement("meter") }}Indica el límit inferior del rang superior.
keytype{{ HTMLElement("keygen") }}Especifica el tipus de clau generada.
list{{ HTMLElement("input") }}Identifica una llista d'opcions predefinides per suggerir a l'usuari.
low{{ HTMLElement("meter") }}Indica el límit superior del rang inferior.
max{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("progress") }}Indica el valor màxim permès.
maxlength{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre màxim de caràcters permesos en l'element.
method{{ HTMLElement("form") }}Defineix quin mètode HTTP a utilitzar al enviar el formulari. Pot ser GET (per defecte) o POST.
min{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}Indica el valor mínim permès.
multiple{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}Indica si diversos valors es poden introduir en una entrada del correu electrònic o tipus  arxiu.
name{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("output") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Nom de l'element. Per exemple el usat en el servidor per identificar els camps de formulari enviat.
novalidate{{ HTMLElement("form") }}Aquest atribut indica que el formulari no ha de ser validat quan sigui enviat.
optimum{{ HTMLElement("meter") }}Indica el valor numèric òptim.
pattern{{ HTMLElement("input") }}Defineix una expressió regular que es validarà el valor de l'element en contra.
placeholder{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Proporciona un suggeriment a l'usuari de què es poden introduir en el camp.
readonly{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si l'element pot ser editat o no.
required{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si es requereix aquest element per omplir o no.
rows{{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre de files en una àrea de text.
selected{{ HTMLElement("option") }}Defineix un valor que serà seleccionat en carregar la pàgina.
size{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}Defineix l'amplada de l'element (en píxels). Si el atribut type de l'element és text o contrasenya, llavors és el nombre de caràcters.
src{{ HTMLElement("img") }}La URL del contingut integrable.
step{{ HTMLElement("input") }} 
target{{ HTMLElement("form") }} 
type{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("input") }}Defineix el tipus d'element.
usemap{{ HTMLElement("img") }} 
value{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("option") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("progress") }}Defineix un valor predeterminat que es mostrarà en l'element en la càrrega de la pàgina.
wrap{{ HTMLElement("textarea") }}Indica si el text ha de ser embolicat o no.
+ +

Referència normativa

+ + diff --git a/files/ca/learn/forms/your_first_form/index.html b/files/ca/learn/forms/your_first_form/index.html new file mode 100644 index 0000000000..3f327d4494 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/forms/your_first_form/index.html @@ -0,0 +1,298 @@ +--- +title: El teu primer formulari +slug: Learn/HTML/Forms/El_teu_primer_formulari +translation_of: Learn/Forms/Your_first_form +--- +
{{LearnSidebar}}{{NextMenu("Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form", "Learn/Forms")}}
+ +

Aquest articles t'ofereix la primera experiència de creació d’un formulari web, que inclou dissenyar d’un formulari senzill amb els controls de formulari HTML adequats i altres elements HTML, afegir una mica d’estil molt senzill amb CSS i enviar les dades a un servidor. A mesura que avancem en el mòdul, ampliarem aquesta informació.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica i fonaments bàsics d’HTML.
Objectiu:Familiaritzar-se amb els formularis web, per a què serveixen, com dissenyar-los, i quins elements bàsics HTML necessitaràs per a casos senzills.
+ +

Què són els formularis web?

+ +

Els formularis web són un dels principals punts d’interacció entre un usuari i un lloc web o aplicació. Els formularis permeten als usuaris introduir dades, que en general s’envien a un servidor web per a processar-les i emmagatzemar-les (consulta l’article Enviar les dades d’un formulari web més endavant d’aquest mòdul) o permeten al client actualitzar a l’instant la interfície d’alguna manera (per exemple, afegir un altre element de llista, o mostrar o amagar una funció d'interfície d'usuari).

+ +

L’HTML d’un formulari web està format per un o més controls de formulari (de vegades anomenats ginys o, en anglès, widgets), a més d’alguns elements addicionals que ajuden a estructurar el formulari general, que sovint s’anomenen formularis HTML. Els controls poden ser camps de text d'una sola línia o de diverses línies, caixes desplegables, botons, caselles de selecció o botons d'opció, i es creen majoritàriament amb l'element {{htmlelement("input")}}, tot i que hi ha altres elements que també has de conèixer.

+ +

Els controls de formulari també es poden programar per a forçar la introducció de formats o valors específics (validació del formulari) i es poden combinar amb etiquetes de text que en descriuen el propòsit tant als usuaris estàndard com als que tenen discapacitats visuals.

+ +

Disseny del formulari

+ +

Abans de començar a codificar, sempre és millor fer un pas enrere i prendre't el temps necessari per pensar en el teu formulari. Dissenyar una maqueta ràpida t'ajudarà a definir el conjunt adequat de dades que vols que l'usuari introdueixi. Des del punt de vista de l'experiència d’usuari (UX), és important recordar que, com més gran sigui el teu formulari, més risc hi ha de frustrar les persones i perdre usuaris. Fes que sigui senzill i concís: demana només les dades que necessites.

+ +

El disseny de formularis és un pas important a l’hora de crear un lloc web o una aplicació. Aquest article no tracta de l’experiència d’usuari amb els formularis, però si vos aprofundir aquest tema, pots llegir els articles següents:

+ + + +

En aquest article crearem un formulari de contacte senzill. Fem-ne un esbós.

+ +

Una manera aproximada de fer un esbós de formulari

+ +

El nostre formulari inclourà tres camps de text i un botó. Demanem a l’usuari el nom, el correu electrònic i el missatge que vol enviar. En prémer el botó, les dades s’enviaran a un servidor web.

+ +

Aprenentatge actiu: Creació del nostre formulari HTML

+ +

D’acord, en primer lloc creem l’HTML per al nostre formulari. Utilitzarem els elements HTML següents: {{HTMLelement("form")}}, {{HTMLelement("label")}}, {{HTMLelement("input")}}, {{HTMLelement("textarea")}} i {{HTMLelement("button")}}.

+ +

Abans d’avançar, fes una còpia local de la nostra plantilla HTML senzilla i hi introduiràs el formulari HTML.

+ +

L’element {{HTMLelement("form")}}

+ +

Tots els formularis comencen amb un element {{HTMLelement("form")}}, com ara:

+ +
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
+
+</form>
+ +

Aquest element defineix formalment un formulari. És un element contenidor, com un element {{HTMLelement ("section")}} o {{HTMLelement ("footer")}}, però que conté específicament formularis; també admet alguns atributs específics per a configurar el comportament del formulari. Tots els atributs són opcionals, però és una pràctica habitual establir sempre com a mínim els atributs action i method:

+ + + +
+

Nota: Observa com funcionen aquests atributs en el nostre article Enviar les dades d’un formulari web, que trobaràs més endavant.

+
+ +

Per ara, afegeix l'element {{htmlelement("form")}} anterior al teu element HTML {{htmlelement("body")}}.

+ +

Els elements {{HTMLelement("label")}}, {{HTMLelement("input")}} i {{HTMLelement("textarea")}}

+ +

El nostre formulari de contacte no és complex: la part de l’entrada de les dades conté tres camps de text, cadascun amb el seu element {{HTMLelement("label")}} corresponent:

+ + + +

En termes de codi HTML, necessitem alguna cosa com la següent per a implementar aquests controls de formulari:

+ +
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
+ <ul>
+  <li>
+    <label for="name">Nom:</label>
+    <input type="text" id="name" name="user_name">
+  </li>
+  <li>
+    <label for="mail">Correu electrònic:</label>
+    input type="email" id="mail" name="user_mail">
+  </li>
+  <li>
+    <label for="msg">Missatge:</label>
+    <textarea id="msg" name="user_message"></textarea>
+  </li>
+ </ul>
+</form>
+ +

Actualitza el codi del teu formulari perquè s'assembli a l’anterior.

+ +

Els elements {{HTMLelement("li")}} hi són per estructurar convenientment el nostre codi i facilitar el disseny (ho veuràs més endavant en aquest article). Incloem una etiqueta explícita per a cada control de formulari per motius d'usabilitat i accessibilitat. Tingues en compte l’ús de l’atribut for per a tots els elements {{HTMLelement ("label")}}, que pren com a valor l'identificador del control de formulari id al qual està associat; així és com un formulari s'associa a la seva etiqueta.

+ +

Fer-ho resulta molt útil: associa l’etiqueta amb el control del formulari i permet als usuaris de ratolí, trackpad i dispositius tàctils fer clic a l’etiqueta i activar el control corresponent, i també proporciona un nom accessible per als usuaris de lectors de pantalla. Trobaràs més informació sobre les etiquetes dels formularis en l’article Com estructurar un formulari web.

+ +

En l’element {{HTMLelement("input")}}, l’atribut més important és type. Aquest atribut és molt important perquè defineix la manera com apareix l’element {{HTMLelement("input")}}, i com es comporta. Trobaràs més informació més endavant, en l’article Els controls de formulari bàsics originals.

+ + + +

Per últim, però no per això menys important, cal destacar la sintaxi de <input> en contraposició a <textarea></textarea>. Aquesta és una de les curiositats de l’HTML. L’etiqueta <input> és un element buit, que significa que no necessita una etiqueta de tancament. En canvi, {{HTMLElement("textarea")}} no és un element buit, és a dir, s'hauria de tancar amb l'etiqueta final adequada. Això té una conseqüència en una característica específica dels formularis: la manera de definir el valor per defecte. Per a definir el valor predeterminat d'un element {{HTMLElement("input")}} has d'utilitzar l'atribut value de la manera següent:

+ +
<input type="text" value="per defecte aquest element s'omple amb aquest text">
+ +

D'altra banda, si vols definir un valor predeterminat per a un {{HTMLElement("textarea")}}, l'has de posar entre les etiquetes d'obertura i tancament de l'element {{HTMLElement("textarea")}}, com en el cas següent:

+ +
<textarea>
+per defecte aquest element s'omple amb aquest text
+</textarea>
+ +

L’element {{HTMLelement("button")}}

+ +

L'etiquetatge del nostre formulari és gairebé complet; només haurem d’afegir un botó que permeti a l’usuari enviar les dades un cop emplenat el formulari. Això es fa amb l’element {{HTMLelement("button")}}; afegeix el següent just a sobre de l’etiqueta de tancament </form>:

+ +
<li class="button">
+  <button type="submit">Envia el teu missatge</button>
+</li>
+ +

L’element {{htmlelement("button")}} també accepta un atribut type, que a la vegada accepta un d'aquests tres valors: submit, reset o button.

+ + + +
+

Nota: També pots utilitzar l’element {{HTMLElement("input")}} amb el type corresponent i crear un botó, per exemple <input type="submit">. L’avantatge principal de l’element {{HTMLelement("button")}} és que l’element {{HTMLelement("input")}} només admet text, mentre que l’element {{HTMLelement("button")}} admet contingut HTML complet i permet dissenyar botons més complexos i creatius.

+
+ +

Nocions bàsiques d’aplicació d’estil a formularis

+ +

Ara que has acabat d'escriure el codi HTML del teu formulari, desa’l i obre’l en un navegador. Observa que, de moment, presenta un aspecte més aviat lleig.

+ +
+

Nota: Si creus que el teu codi HTML no és correcte, compara’l amb el nostre exemple acabat: consulta el fitxer first-form.html (també pots consultar l’exemple en viu).

+
+ +

Aplicar estil a un formulari perquè quedi bé no és gens fàcil. En aquest article no t’ensenyarem a aplicar-hi estil de manera detallada; de moment, només afegirem una mica de CSS perquè sigui presentable.

+ +

Abans de res, afegeix un element {{htmlelement("style")}} a la teva pàgina, en la capçalera de l’HTML. Hi hauria d’haver una cosa com aquesta:

+ +
<style>
+
+</style>
+ +

Afegeix a l'etiqueta style el CSS següent:

+ +
form {
+  /* Centra el formulari a la pàgina */
+  margin: 0 auto;
+  width: 400px;
+  /* Esquema de formulari */
+  padding: 1em;
+  border: 1px solid #CCC;
+  border-radius: 1em;
+}
+
+ul {
+  list-style: none;
+  padding: 0;
+  margin: 0;
+}
+
+form li + li {
+  margin-top: 1em;
+}
+
+label {
+  /* Mida i alineació uniforme */
+  display: inline-block;
+  width: 90px;
+  text-align: right;
+}
+
+input,
+textarea {
+  / * Per garantir que tots els camps de text tenen la mateixa configuració de tipus de lletra
+     de manera predeterminada, les àrees de text tenen un tipus de lletra monospai */
+  font: 1em sans-serif;
+
+  /* Mida uniforme del camp de text */
+  width: 300px;
+  box-sizing: border-box;
+
+  /* Vores del camp de formulari */
+  border: 1px solid #999;
+}
+
+input:focus,
+textarea:focus {
+  /* Destacat addicional per a elements enfocats */
+  border-color: #000;
+}
+
+textarea {
+  /* Alinea els camps de text multilínies amb les seves etiquetes */
+  vertical-align: top;
+
+  /* Proporciona espai per a escriure algun text */
+  height: 5em;
+}
+
+.button {
+  /* Alinea els botons amb els camps de text */
+  padding-left: 90px; /* la mateixa mida que els elements d'etiqueta */
+}
+
+button {
+  /* Aquest marge addicional representa aproximadament el mateix espai que l’espai
+     entre les etiquetes i els seus camps de text */
+  margin-left: .5em;
+}
+ +

Desa’l i torna’l a carregar i observa que el teu formulari no s’hauria de veure tan lleig com abans.

+ +
+

Nota: Pots trobar la nostra versió a GitHub, en el fitxer first-form-styled.html (o consultar l’exemple en viu).

+
+ +

Enviar les dades del formulari al servidor web

+ +

L’última part, i potser la més complicada, és tractar les dades del formulari del costat del servidor. L’element {{HTMLelement("form")}} defineix on i com enviar les dades amb els atributs action i method.

+ +

Proporcionem un nom (name) a cada control de formulari. Els noms són importants tant del costat del client com del costat del servidor; informen el navegador sobre quin nom ha de donar a cadascuna de les dades i, del costat del servidor, permeten tractar cada dada pel nom. Les dades del formulari s’envien al servidor com a parells de nom/valor.

+ +

Per posar el nom a les dades d'un formulari, has d'utilitzar l'atribut name en cada control de formulari que recopilarà una informació específica. Vegem de nou una mica de codi del nostre formulari:

+ +
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
+ <ul>
+  <li>
+    <label for="name">Nom:</label>
+    <input type="text" id="name" name="user_name" />
+  </li>
+  <li>
+    <label for="mail">Correu electrònic:</label>
+    <input type="email" id="mail" name="user_email" />
+  </li>
+  <li>
+    <label for="msg">Missatge:</label>
+    <textarea id="msg" name="user_message"></textarea>
+  </li>
+
+  ...
+
+ +

En el nostre exemple, el formulari enviarà 3 blocs de dades anomenats «user_name», «user_email» i «user_message». Aquestes dades s’enviaran a l’URL «/my-handling-form-page» pel mètode post de HTTP .

+ +

De la banda del servidor, l'script a l'URL «/my-handling-form-page» rebrà les dades com una llista de 3 elements clau/valor continguts en la sol·licitud HTTP. La manera de gestionar aquest script depèn de les dades. Cada llenguatge de servidor (PHP, Python, Ruby, Java, C#, etc.) té el seu mecanisme propi per al tractament de les dades de formulari. Està fora de l’àmbit d’aquest article aprofundir en aquest tema, però si vols saber-ne més, et proporcionem alguns exemples en el nostre article Enviar les dades d’un formulari web que trobaràs més endavant.

+ +

Resum

+ +

Enhorabona!, has creat el teu primer formulari web. Hauria de presentar un aspecte semblant a aquest:

+ +

{{ EmbedLiveSample('A_simple_form', '100%', '240', '', '/en-US/Learn/Forms/Your_first_form/Example') }}

+ +

Això només és el començament; ara toca aprofundir. Els formularis tenen molt més poder que el que hem vist aquí i la resta d'articles d'aquest mòdul t'ajudaran a dominar-los.

+ +

{{NextMenu("Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form", "Learn/Forms")}}

+ +

En aquest mòdul

+ + + +

Temes avançats

+ + diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/com_funciona_web/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/com_funciona_web/index.html deleted file mode 100644 index 4a36fb2bff..0000000000 --- a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/com_funciona_web/index.html +++ /dev/null @@ -1,99 +0,0 @@ ---- -title: Com funciona la Web -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Com_funciona_Web -tags: - - Beginner - - Client - - DNS - - HTTP - - IP - - Infrastructure - - Learn - - Server - - TCP - - 'l10n:priority' -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

Com funciona la web, proporciona una visió simplificada del que passa quan veieu una pàgina web en un navegador web en el vostre ordinador o telèfon.

-
- -

Aquesta teoria no és essencial per a l'escriptura de codi web en el curt termini, però en poc temps realment començareu a beneficiar-vos de la comprensió del que està passant en el fons.

- -

Clients i servidors

- -

Ordinadors connectats a la web són anomenats clients i servidors. Un diagrama simplificat de com interactuen podria tenir aquest aspecte:

- -

- - - -

Altres parts de la caixa d'eines

- -

El client i el servidor que hem descrit més amunt no expliquen tota la història. Hi ha moltes altres parts involucrades i que descriurem a continuació.

- -

Per ara, imaginem que la web és un camí. En un extrem del carrer hi ha el client, que és com casa vostra. A l'altre extrem del carrer hi ha el servidor, que és una botiga que voleu comprar alguna cosa.

- -

- -

A més del client i el servidor, també hem de saludar:

- - - -

Llavors, què passa exactament?

- -

En escriure una adreça web al navegador (per la nostra analogia, és com entrar a la botiga):

- -
    -
  1. El navegador va al servidor DNS i troba l'adreça real del servidor on el lloc web viu (trobar ll'adreça de la botiga).
    2. -
  2. El navegador envia un missatge de petició HTTP al servidor demanant-li que enviï una còpia de la pàgina web per al client (que vagi a la botiga i demani els seus béns). Aquest missatge i totes les altres dades enviades entre el client i el servidor, s'envian a través de la vostra connexió a Internet mitjançant el TCP/IP.
    3. -
  3. Sempre i quan el servidor aprovi la sol·licitud del client, el servidor envia al client un missatge "200 OK" , el que significa "Per descomptat que podeu veure aquest lloc web! Aquí és" i, a continuació, inicia l'enviament d'arxius del lloc web al navegador com una sèrie de petits trossos anomenats paquets de dades (la botiga us dóna la vostra mercaderia, i les porteu de tornada a casa).
    4. -
  4. El navegador acobla els petits trossos en un lloc web complet i us el mostra (la mercaderia arriba a la vostra porta - coses noves, impressionant!).
    5. -
- -

DNS explicat

- -

Les adreces web real no són cadenes agradables i  fàcils de recordar si les escriviu a la barra d'adreces per trobar els vostres llocs web favorits. Són cadenes de nombres, com aquesta: 63.245.217.105.

- -

Això s'anomena {{Glossary("IP Address","adreça IP")}}, i representa una ubicació única a la web. No obstant això, no és molt fàcil de recordar, oi? És per això que es van inventar els servidors de noms de domini. Aquests són servidors especials que responen a una adreça web que escriviu en el vostre navegador (com "mozilla.org") a l'adreça real (IP) del lloc web.

- -

Els llocs web poden ser aconseguits directament a través de les seves adreces IP. Intenteu anar a la pàgina web de Mozilla escrivint 63.245.217.105 a la barra d'adreces en una nova pestanya del navegador.

- -

A domain name is just another form of an IP address

- -

Paquets explicat

- -

Anteriorment hem utilitzat el terme "paquets" per descriure el format en què s'envien les dades del servidor al client. Què volem dir aquí? Bàsicament, quan les dades s'envien a través del web, s'envian com milers de petits trossos, de manera que molts diferents usuaris d'Internet poden descarregar el mateix lloc web al mateix temps. Si els llocs web s'enviessin en grans trossos individuals, només un usuari podria descarregar-los alhora, el que òbviament faria la Web molt ineficient i no seria molt divertit d'utilitzar.

- -

Veure

- - - -

Crèdit

- -

Foto carrer: Street composing, per Kevin D.

- -

{{PreviousMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_basics/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_basics/index.html new file mode 100644 index 0000000000..991a20ca78 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_basics/index.html @@ -0,0 +1,276 @@ +--- +title: CSS bàsic +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_bàsic +tags: + - Beginner + - CSS + - CodingScripting + - Learn + - Styling + - Web + - 'l10n:priority' +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

CSS (Cascading Style Sheets) és el codi que utilitzareu per dissenyar la vostre pàgina web. CSS Bàsic us portarà a través del que necessiteu per començar. Respondrem a preguntes com: Com puc fer perquè el meu text sigui negre o vermell? Com puc fer perquè el meu contingut aparegui en tal i tal lloc en la pantalla? Com puc decorar la meva pàgina web amb imatges de fons i colors?

+
+ +

Què és CSS, en realitat? ?

+ +

Igual que HTML, CSS no és realment un llenguatge de programació. És un llenguatge de fulles d'estil, és a dir, us permet aplicar estils de manera selectiva als elements en els documents HTML. Per exemple, per seleccionar tots els elements de paràgraf en una pàgina HTML i convertir el text en color vermell, escriuríeu aquest CSS:

+ +
p {
+  color: red;
+}
+ +

Anem a provar: enganxeu aquestes tres línies de CSS en un arxiu nou a l'editor de text i, a continuació, deseu el arxiu com style.css en el directori d'estils.

+ +

Però encara heu d'aplicar el CSS al vostre document HTML, en cas contrari l'estil CSS no afectarà en la forma en que el navegador mostrarà el document HTML. (Si no heu estat seguint el nostre projecte, llegiu Tractar amb arxius i HTML bàsic per esbrinar el que cal fer en primer lloc.)

+ +
    +
  1. Obriu el arxiu index.html i enganxeu la següent línia en algun lloc del cap, és a dir, entre les etiquetes <head> i </head>: + + 
    <link href="styles/style.css" rel="stylesheet" type="text/css">
    +
    2. +
  2. Deseu index.html i carregar-ho en el navegador. Hauriau de veure alguna cosa com això:
    3. +
+ +

A mozilla logo and some paragraphs. The paragraph text has been styled red by our css.Si el text del paràgraf és ara de color vermell, felicitacions, ara heu escrit el vostre primer CSS amb èxit!

+ +

Anatomia d'un conjunt de regles CSS

+ +

Vegem el CSS anterior en una mica més de detall:

+ +

+ +

Tota l'estructura es denomina un conjunt de regles (però sovint "regla" per abreujar). Tingueu en compte també els noms dels components individuals:

+ +
+
Selector
+
El nom de l'element HTML en l'inici del conjunt de regles. Es selecciona l'element o els elements per donar estil (en aquest cas, els elements p). Per l'estil d'un element diferent, només cal canviar el selector.
+
Declaració
+
Una sola regla com color: red; especificant quines de les propietats de l'element voleu estil.
+
Propietats
+
Maneres en què podem donar estil a un element HTML. (En aquest cas, color és una propietat dels elements p.) CSS, ens permet triar quines propietats volem afectar amb la nostra regla.
+
Valor de propietat
+
A la dreta de la propietat, després dels dos punts, tenim el valor de la propietat, per triar una de les moltes aparicions possibles per a una determinada propietat (hi ha molts valors de color, a més de red).
+
+ +

Recordeu les altres parts importants de la sintaxi:

+ + + +

Així que per modificar diversos valors de propietats a la vegada, només les heu d'escriure separades per punt i coma, per exemple:

+ +
p {
+  color: red;
+  width: 500px;
+  border: 1px solid black;
+}
+ +

Seleccionar diversos elements

+ +

També podeu seleccionar diversos tipus d'elements i aplicar un únic conjunt de regles per a tots ells. Incloure múltiples selectors separats per comes. Per exemple:

+ +
p,li,h1 {
+  color: red;
+}
+ +

Diferents tipus de selector

+ +

Hi ha molts tipus diferents de selector. Per sobre, només ens fixarem en selectors d'elements, els quals seleccionen tots els elements d'un tipus determinat en els documents HTML donats. Però podem fer seleccions més específiques que això. Aquests són alguns dels tipus més comuns de selector:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Nom del SelectorQuè es seleccionaExemple
Selector d'element (de vegades anomenat un selector d'etiquetes o tipus)Tot(s) element(s) HTML del tipus especificat.p
+ Selecciona <p>
selector IDL'element de la pàgina amb l'ID especificat (en una pàgina HTML donada, només es permet un element per ID).#my-id
+ Selecciona <p id="my-id"> o <a id="my-id">
selector ClassL'element(s) a la pàgina amb la classe especificada (múltiples instàncies de la classe podem aparèixer en una pàgina)..my-class
+ Selecciona <p class="my-class"> i <a class="my-class">
selector AttributeL'element(s) a la pàgina amb l'atribut especificat.img[src]
+ Selecciona <img src="myimage.png"> però no <img>
selector Pseudo classL'element(s) especificat(s), però només quan està en l'estat especificat, per exemple, planejar per sobre.a:hover
+ Selecciona <a>, però només quan el punter del ratolí planeja sobre l'enllaç.
+ +

Hi ha moltes més selectors per explorar, i podeu trobar una llista més detallada a la nostra Guia de selectors.

+ +

Tipus de lletra i text

+ +

Ara que hem explorat alguns conceptes bàsics de CSS, començarem a afegir algunes regles més i informació al nostre arxiu style.css per fer que el nostre exemple es vegi bé. En primer lloc, anem a aconseguir els nostres tipus de lletra i text perquè es vegi una mica millor.

+ +
    +
  1. En primer lloc, torneu enrere i trobeu els enllaços de Google Fonts que vau guardar en un lloc segur. Afegiu l'element <link...> algun lloc dins del cap del vostre index.html (de nou, en qualsevol lloc entre les etiquetes <head> i </head>). Es veurà alguna cosa com això: + + 
    <link href='http://fonts.googleapis.com/css?family=Open+Sans' rel='stylesheet' type='text/css'>
    +
    2. +
  2. A continuació, elimineu la regla existent que teniu en el vostre arxiu style.css. Va ser una bona prova, però el text en vermell en realitat no es veu molt bé.
    3. +
  3. Afegiu les següents línies al seu lloc, en substitució de la línia de marcador de posició amb la línia de font-family que vau obtenir de Google fonts. (font-family només significa el tipùs de lletra que voleu utilitzar per al text.) Aquesta primera regla estableix una base global en tipùs de lletra  i mida per a tota la pàgina (ja que <html> és l'element principal de tota la pàgina, i tots els elements dins d'ella heretaran el mateix tipus de lletra (font-family) i mida (font-size)): + 
    html {
+  font-size: 10px; /* px means 'pixels': the base font size is now 10 pixels high  */
+  font-family: placeholder: this should be the rest of the output you got from Google fonts
+}
    + +
    +

    Nota: He afegit un comentari per explicar el que significa "px". Qualsevol cosa en un document CSS entre /* i */ és un comentari CSS, que el navegador ignora quan processa el codi. Aquest és un lloc per vosaltres, per escriure notes útils sobre el que esteu fent.

    +
    +
    4. +
  4. Ara establirem les mides del tipus de lletra per als elements que contenen text, a l'interior del cos HTML ({{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("li")}} i {{htmlelement("p")}}). També centrarem el text del nostre encapçalament i establirem una certa altura de línia i espaiat entre caràcters en el contingut del cos perquè sigui una mica més fàcil de llegir: + 
    h1 {
+  font-size: 60px;
+  text-align: center;
+}
+
+p, li {
+  font-size: 16px;
+  line-height: 2;
+  letter-spacing: 1px;
+}
    +
    5. +
+ +

Podeu ajustar aquests valors de px al vostre gust per tal d'aconseguir el disseny que busqueu, però en general el vostre disseny ha de tenir aquest aspecte:

+ +

a mozilla logo and some paragraphs. a sans-serif font has been set, the font sizes, line height and letter spacing are adjusted, and the main page heading has been centered

+ +

Caixes, caixes, tot es tracta de caixes

+ +

Una cosa que notareu en escriure CSS és que molt d'ell es tracta de caixes - establir la seva mida, color, posició, etc. La major part dels elements HTML de la pàgina pot estar pensat com caixes que se sentin unes sobre unes altres.

+ +

a big stack of boxes or crates sat on top of one another

+ +

No us estranyeu, el disseny CSS es basa principalment en el model de caixa. Cada un dels blocs que ocupa espai en la vostra pàgina té propietats com aquesta:

+ + + +

three boxes sat inside one another. From outside to in they are labelled margin, border and padding

+ +

En aquesta secció també utilitzem:

+ + + +

Per tant, anem a començar i afegir una mica més de CSS a la nostra pàgina! Seguiu afegint aquestes noves regles al final de la pàgina, i no tingueu por d'experimentar amb el canvi de valors per veure com resulta.

+ +

Canviar el color de la pàgina

+ +
html {
+  background-color: #00539F;
+}
+ +

Aquesta regla estableix un color de fons a tota la pàgina. Canvieu el codi de color per qualsevol altre color que vau triar a l'hora de planificar el vostre lloc.

+ +

Ordenar el cos

+ +
body {
+  width: 600px;
+  margin: 0 auto;
+  background-color: #FF9500;
+  padding: 0 20px 20px 20px;
+  border: 5px solid black;
+}
+ +

Ara l'element body. Hi ha bastants declaracions aquí, així que passarem per totes elles una per una:

+ + + +

Posicionament i estil del títol de la pàgina principal

+ +
h1 {
+  margin: 0;
+  padding: 20px 0;
+  color: #00539F;
+  text-shadow: 3px 3px 1px black;
+}
+ +

Podeu haver notat que hi ha un buit horrible a la part superior del cos. Això succeeix perquè els navegadors apliquen algun estil predeterminat a l'element {{htmlelement("h1")}} (entre d'altres), tot i que no s'ha aplicat cap CSS en absolut! Això pot semblar una mala idea, però volem que fins i tot una pàgina web sense estil tingui la facilitat d'una lectura bàsica. Per desfer-nos de la bretxa sobreescriurem l'estil per defecte, establint  margin: 0;.

+ +

A continuació, hem establert el farciment (padding) superior i inferior de l'encapçalat a 20 píxels, i el text del encapçalat del mateix color que el color de fons de l'HTML.

+ +

Una de les propietats més interessants que hem utilitzat aquí és text-shadow , la qual aplica una ombra de text el contingut de text de l'element. Els seus quatre valors són els següents:

+ + + +

Un cop més, tracteu d'experimentar amb diferents valors per veure el que pot passar.

+ +

Centrar la imatge

+ +
img {
+  display: block;
+  margin: 0 auto;
+}
+ +

Finalment, centrarem la imatge perquè es vegi millor. Podríem utilitzar el marge: 0 auto, nou truc que hem fet servir anteriorment per al cos, però també hem de fer alguna cosa més. L'element del cos és a nivell de bloc, el que significa que ocupa un espai a la pàgina i pot tenir marges i altres valors d'espaiat que se li apliquen. Les imatges, per altra banda, són elements en línia, el que significa que no poden. Així que per aplicar marges a la imatge, hem de donar a la imatge el comportament a nivell de bloc usant  display: block;.

+ +
+

Note: No us preocupeu si encara no enteneu display: block; i la distinció a nivell de bloc/en línia. Ho fareu mentre estudieu CSS amb més profunditat. Podeu trobar més informació sobre els diferents valors de visualització disponibles a la nostra pàgina de referència de la pantalla.

+
+ +

Conclusió

+ +

Si heu seguit totes les instruccions d'aquest article, hareu d'acabar amb una pàgina que es vegi alguna cosa com això (també es pot veure la nostra versió aquí):

+ +

a mozilla logo, centered, and a header and paragraphs. It now looks nicely styled, with a blue background for the whole page and orange background for the centered main content strip.

+ +

Si us quedeu encallats, sempre podreu comparar el vostre treball amb el nostre codi d'exemple acabat en Github.

+ +

Aquí, en realitat només hem tractat una part superficial de CSS. Per obtenir més informació, visiteu el nostre tema d'aprenentatge CSS.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_b\303\240sic/index.html" "b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_b\303\240sic/index.html" deleted file mode 100644 index 991a20ca78..0000000000 --- "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/css_b\303\240sic/index.html" +++ /dev/null @@ -1,276 +0,0 @@ ---- -title: CSS bàsic -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_bàsic -tags: - - Beginner - - CSS - - CodingScripting - - Learn - - Styling - - Web - - 'l10n:priority' -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

CSS (Cascading Style Sheets) és el codi que utilitzareu per dissenyar la vostre pàgina web. CSS Bàsic us portarà a través del que necessiteu per començar. Respondrem a preguntes com: Com puc fer perquè el meu text sigui negre o vermell? Com puc fer perquè el meu contingut aparegui en tal i tal lloc en la pantalla? Com puc decorar la meva pàgina web amb imatges de fons i colors?

-
- -

Què és CSS, en realitat? ?

- -

Igual que HTML, CSS no és realment un llenguatge de programació. És un llenguatge de fulles d'estil, és a dir, us permet aplicar estils de manera selectiva als elements en els documents HTML. Per exemple, per seleccionar tots els elements de paràgraf en una pàgina HTML i convertir el text en color vermell, escriuríeu aquest CSS:

- -
p {
-  color: red;
-}
- -

Anem a provar: enganxeu aquestes tres línies de CSS en un arxiu nou a l'editor de text i, a continuació, deseu el arxiu com style.css en el directori d'estils.

- -

Però encara heu d'aplicar el CSS al vostre document HTML, en cas contrari l'estil CSS no afectarà en la forma en que el navegador mostrarà el document HTML. (Si no heu estat seguint el nostre projecte, llegiu Tractar amb arxius i HTML bàsic per esbrinar el que cal fer en primer lloc.)

- -
    -
  1. Obriu el arxiu index.html i enganxeu la següent línia en algun lloc del cap, és a dir, entre les etiquetes <head> i </head>: - - 
    <link href="styles/style.css" rel="stylesheet" type="text/css">
    -
    2. -
  2. Deseu index.html i carregar-ho en el navegador. Hauriau de veure alguna cosa com això:
    3. -
- -

A mozilla logo and some paragraphs. The paragraph text has been styled red by our css.Si el text del paràgraf és ara de color vermell, felicitacions, ara heu escrit el vostre primer CSS amb èxit!

- -

Anatomia d'un conjunt de regles CSS

- -

Vegem el CSS anterior en una mica més de detall:

- -

- -

Tota l'estructura es denomina un conjunt de regles (però sovint "regla" per abreujar). Tingueu en compte també els noms dels components individuals:

- -
-
Selector
-
El nom de l'element HTML en l'inici del conjunt de regles. Es selecciona l'element o els elements per donar estil (en aquest cas, els elements p). Per l'estil d'un element diferent, només cal canviar el selector.
-
Declaració
-
Una sola regla com color: red; especificant quines de les propietats de l'element voleu estil.
-
Propietats
-
Maneres en què podem donar estil a un element HTML. (En aquest cas, color és una propietat dels elements p.) CSS, ens permet triar quines propietats volem afectar amb la nostra regla.
-
Valor de propietat
-
A la dreta de la propietat, després dels dos punts, tenim el valor de la propietat, per triar una de les moltes aparicions possibles per a una determinada propietat (hi ha molts valors de color, a més de red).
-
- -

Recordeu les altres parts importants de la sintaxi:

- - - -

Així que per modificar diversos valors de propietats a la vegada, només les heu d'escriure separades per punt i coma, per exemple:

- -
p {
-  color: red;
-  width: 500px;
-  border: 1px solid black;
-}
- -

Seleccionar diversos elements

- -

També podeu seleccionar diversos tipus d'elements i aplicar un únic conjunt de regles per a tots ells. Incloure múltiples selectors separats per comes. Per exemple:

- -
p,li,h1 {
-  color: red;
-}
- -

Diferents tipus de selector

- -

Hi ha molts tipus diferents de selector. Per sobre, només ens fixarem en selectors d'elements, els quals seleccionen tots els elements d'un tipus determinat en els documents HTML donats. Però podem fer seleccions més específiques que això. Aquests són alguns dels tipus més comuns de selector:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Nom del SelectorQuè es seleccionaExemple
Selector d'element (de vegades anomenat un selector d'etiquetes o tipus)Tot(s) element(s) HTML del tipus especificat.p
- Selecciona <p>
selector IDL'element de la pàgina amb l'ID especificat (en una pàgina HTML donada, només es permet un element per ID).#my-id
- Selecciona <p id="my-id"> o <a id="my-id">
selector ClassL'element(s) a la pàgina amb la classe especificada (múltiples instàncies de la classe podem aparèixer en una pàgina)..my-class
- Selecciona <p class="my-class"> i <a class="my-class">
selector AttributeL'element(s) a la pàgina amb l'atribut especificat.img[src]
- Selecciona <img src="myimage.png"> però no <img>
selector Pseudo classL'element(s) especificat(s), però només quan està en l'estat especificat, per exemple, planejar per sobre.a:hover
- Selecciona <a>, però només quan el punter del ratolí planeja sobre l'enllaç.
- -

Hi ha moltes més selectors per explorar, i podeu trobar una llista més detallada a la nostra Guia de selectors.

- -

Tipus de lletra i text

- -

Ara que hem explorat alguns conceptes bàsics de CSS, començarem a afegir algunes regles més i informació al nostre arxiu style.css per fer que el nostre exemple es vegi bé. En primer lloc, anem a aconseguir els nostres tipus de lletra i text perquè es vegi una mica millor.

- -
    -
  1. En primer lloc, torneu enrere i trobeu els enllaços de Google Fonts que vau guardar en un lloc segur. Afegiu l'element <link...> algun lloc dins del cap del vostre index.html (de nou, en qualsevol lloc entre les etiquetes <head> i </head>). Es veurà alguna cosa com això: - - 
    <link href='http://fonts.googleapis.com/css?family=Open+Sans' rel='stylesheet' type='text/css'>
    -
    2. -
  2. A continuació, elimineu la regla existent que teniu en el vostre arxiu style.css. Va ser una bona prova, però el text en vermell en realitat no es veu molt bé.
    3. -
  3. Afegiu les següents línies al seu lloc, en substitució de la línia de marcador de posició amb la línia de font-family que vau obtenir de Google fonts. (font-family només significa el tipùs de lletra que voleu utilitzar per al text.) Aquesta primera regla estableix una base global en tipùs de lletra  i mida per a tota la pàgina (ja que <html> és l'element principal de tota la pàgina, i tots els elements dins d'ella heretaran el mateix tipus de lletra (font-family) i mida (font-size)): - 
    html {
-  font-size: 10px; /* px means 'pixels': the base font size is now 10 pixels high  */
-  font-family: placeholder: this should be the rest of the output you got from Google fonts
-}
    - -
    -

    Nota: He afegit un comentari per explicar el que significa "px". Qualsevol cosa en un document CSS entre /* i */ és un comentari CSS, que el navegador ignora quan processa el codi. Aquest és un lloc per vosaltres, per escriure notes útils sobre el que esteu fent.

    -
    -
    4. -
  4. Ara establirem les mides del tipus de lletra per als elements que contenen text, a l'interior del cos HTML ({{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("li")}} i {{htmlelement("p")}}). També centrarem el text del nostre encapçalament i establirem una certa altura de línia i espaiat entre caràcters en el contingut del cos perquè sigui una mica més fàcil de llegir: - 
    h1 {
-  font-size: 60px;
-  text-align: center;
-}
-
-p, li {
-  font-size: 16px;
-  line-height: 2;
-  letter-spacing: 1px;
-}
    -
    5. -
- -

Podeu ajustar aquests valors de px al vostre gust per tal d'aconseguir el disseny que busqueu, però en general el vostre disseny ha de tenir aquest aspecte:

- -

a mozilla logo and some paragraphs. a sans-serif font has been set, the font sizes, line height and letter spacing are adjusted, and the main page heading has been centered

- -

Caixes, caixes, tot es tracta de caixes

- -

Una cosa que notareu en escriure CSS és que molt d'ell es tracta de caixes - establir la seva mida, color, posició, etc. La major part dels elements HTML de la pàgina pot estar pensat com caixes que se sentin unes sobre unes altres.

- -

a big stack of boxes or crates sat on top of one another

- -

No us estranyeu, el disseny CSS es basa principalment en el model de caixa. Cada un dels blocs que ocupa espai en la vostra pàgina té propietats com aquesta:

- - - -

three boxes sat inside one another. From outside to in they are labelled margin, border and padding

- -

En aquesta secció també utilitzem:

- - - -

Per tant, anem a començar i afegir una mica més de CSS a la nostra pàgina! Seguiu afegint aquestes noves regles al final de la pàgina, i no tingueu por d'experimentar amb el canvi de valors per veure com resulta.

- -

Canviar el color de la pàgina

- -
html {
-  background-color: #00539F;
-}
- -

Aquesta regla estableix un color de fons a tota la pàgina. Canvieu el codi de color per qualsevol altre color que vau triar a l'hora de planificar el vostre lloc.

- -

Ordenar el cos

- -
body {
-  width: 600px;
-  margin: 0 auto;
-  background-color: #FF9500;
-  padding: 0 20px 20px 20px;
-  border: 5px solid black;
-}
- -

Ara l'element body. Hi ha bastants declaracions aquí, així que passarem per totes elles una per una:

- - - -

Posicionament i estil del títol de la pàgina principal

- -
h1 {
-  margin: 0;
-  padding: 20px 0;
-  color: #00539F;
-  text-shadow: 3px 3px 1px black;
-}
- -

Podeu haver notat que hi ha un buit horrible a la part superior del cos. Això succeeix perquè els navegadors apliquen algun estil predeterminat a l'element {{htmlelement("h1")}} (entre d'altres), tot i que no s'ha aplicat cap CSS en absolut! Això pot semblar una mala idea, però volem que fins i tot una pàgina web sense estil tingui la facilitat d'una lectura bàsica. Per desfer-nos de la bretxa sobreescriurem l'estil per defecte, establint  margin: 0;.

- -

A continuació, hem establert el farciment (padding) superior i inferior de l'encapçalat a 20 píxels, i el text del encapçalat del mateix color que el color de fons de l'HTML.

- -

Una de les propietats més interessants que hem utilitzat aquí és text-shadow , la qual aplica una ombra de text el contingut de text de l'element. Els seus quatre valors són els següents:

- - - -

Un cop més, tracteu d'experimentar amb diferents valors per veure el que pot passar.

- -

Centrar la imatge

- -
img {
-  display: block;
-  margin: 0 auto;
-}
- -

Finalment, centrarem la imatge perquè es vegi millor. Podríem utilitzar el marge: 0 auto, nou truc que hem fet servir anteriorment per al cos, però també hem de fer alguna cosa més. L'element del cos és a nivell de bloc, el que significa que ocupa un espai a la pàgina i pot tenir marges i altres valors d'espaiat que se li apliquen. Les imatges, per altra banda, són elements en línia, el que significa que no poden. Així que per aplicar marges a la imatge, hem de donar a la imatge el comportament a nivell de bloc usant  display: block;.

- -
-

Note: No us preocupeu si encara no enteneu display: block; i la distinció a nivell de bloc/en línia. Ho fareu mentre estudieu CSS amb més profunditat. Podeu trobar més informació sobre els diferents valors de visualització disponibles a la nostra pàgina de referència de la pantalla.

-
- -

Conclusió

- -

Si heu seguit totes les instruccions d'aquest article, hareu d'acabar amb una pàgina que es vegi alguna cosa com això (també es pot veure la nostra versió aquí):

- -

a mozilla logo, centered, and a header and paragraphs. It now looks nicely styled, with a blue background for the whole page and orange background for the centered main content strip.

- -

Si us quedeu encallats, sempre podreu comparar el vostre treball amb el nostre codi d'exemple acabat en Github.

- -

Aquí, en realitat només hem tractat una part superficial de CSS. Per obtenir més informació, visiteu el nostre tema d'aprenentatge CSS.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/dealing_with_files/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/dealing_with_files/index.html new file mode 100644 index 0000000000..0ba94d3273 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/dealing_with_files/index.html @@ -0,0 +1,104 @@ +--- +title: Tractar amb arxius +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Tractar_amb_arxius +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Files + - Guide + - HTML + - 'l10n:priority' + - theory + - website +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

Un lloc web es compon de molts arxius: contingut de text, codi, fulles d'estil, contingut multimèdia, i així successivament. Quan estigueu construint un lloc web, necessitareu muntar aquests arxius en una estructura assenyada al vostre ordinador, assegurar-vos que poden parlar l'un a l'altre, i obtenir tot el seu contingut buscat, abans de que finalment els pujeu a un servidor. Tractar amb arxius descriu alguns problemes que heu de tenir en compte perquè pugueu establir una estructura d'arxius assenyada per al vostre lloc web.

+
+ +

On ha de viure el lloc web en l'ordinador?

+ +

Quan treballeu un lloc web en local en el vostre ordinador, heu de tenir tots els arxius relacionats en una sola carpeta que reflecteix l'estructura d'arxius de la pàgina web publicada al servidor. Aquesta carpeta pot viure en qualsevol lloc que us agradi, però cal posar-la en algun lloc on es pugui trobar fàcilment, potser en el escriptori de la vostra carpeta d'inici, o en l'arrel del disc dur.

+ +
    +
  1. Trieu un lloc per emmagatzemar els vostres projectes web. A continuació, creeu una nova carpeta anomenada web-projects (o similar). Aqui és on viuran tots els vostres projectes web.
    2. +
  2. Dins d'aquesta primera carpeta, creeu una altra carpeta per emmagatzemar el vostre primer lloc web. Nomeneu-ho test-site (o alguna cosa més imaginativa).
    3. +
+ +

Un a part en l'embolcall i espaiament

+ +

Us donareu compte de que al llarg d'aquest article, us demanarem que nomeneu les carpetes i arxius completament en minúscules i sense espais. Això és perquè:

+ +
    +
  1. Molts equips, especialment en servidors web, són sensibles a les majúscules i minúscules. Així, per exemple, si poseu una imatge a la vostra pàgina web en la prova in test-site/MyImage.jpg, i després en un arxiu diferent intenteu invocar la imatge com test-site/myimage.jpg, pot ser que no funcioni.
    2. +
  2. Navegadors, servidors web, i llenguatges de programació no manegen espais de forma coherent. Per exemple, si utilitzeu espais en els noms d'arxiu, alguns sistemes poden tractar el nom d'arxiu com dos noms d'arxiu. Alguns servidors substituiran els espais en els noms d'arxiu amb "%20" (el codi de caràcters d'espais en els URI), trencant tots els seus enllaços. Es millor separar les paraules amb guions o subratllats: my-file.html o  my_file.html.
    3. +
+ +

Per aquestes raons, el millor és tenir l'hàbit d'escriure els noms de carpetes i arxius en minúscules i sense espais, almenys fins que sapigueu que és el que esteu fent. D'aquesta manera evitareu un menor numero de problemes.

+ +

Quina estructura ha de tenir el lloc web?

+ +

A continuació, anem a veure quina estructura ha de tenir el nostre lloc de prova. Les coses més comuns que tindrem en qualsevol projecte de lloc web que creiem són un arxiu índex HTML i carpetes que continguin imatges, arxius d'estil i arxius de scripts. Crearem aquests ara:

+ +
    +
  1. index.html: Aquest arxiu contindrà generalment el contingut de la vostra pàgina d'inici, és a dir, el text i les imatges que la gent veu quan accedeixin per primera vegada al vostre lloc. Usant el vostre editor de text, creeu un nou arxiu anomenat index.html i guardeu-ho just dins de la carpeta test-site.
    2. +
  2. carpeta d'imatges: Aquesta carpeta contindrà totes les imatges que utilitzeu en el vostre lloc. Creeu una carpeta anomenada images, dins de la carpeta test-site.
    3. +
  3. carpeta d'estils: Aquesta carpeta contindrà el codi CSS per donar estil el vostre contingut (per exemple, l'establiment de text i colors de fons). Creeu una carpeta anomenada styles, dins de la carpeta test-site.
    4. +
  4. carpeta de scripts: Aquesta carpeta contindrà tot el codi JavaScript que s'utilitza per afegir funcionalitat interactiva al vostre lloc (per exemple, els botons que carreguen dades quan es fa clic). Crear una carpeta anomenada scripts, dins de la carpeta test-site.
    5. +
+ +
+

Nota: En ordinadors Windows, és possible que tingueu problemes per veure els noms dels arxius, ja que Windows té una opció molesta anomenada Ocultar extensions per a tipus d'arxiu coneguts, activat per defecte. En general, podeu desactivar aquesta opció, aneu a l'Explorador de Windows, seleccioneu l'opció Opcions de carpeta..., desmarqueu la casella Ocultar les extensions dels tipus d'arxiu coneguts i fent clic a OK. Per obtenir informació més específica sobre la vostra versió de Windows, feu una cerca de Yahoo!

+
+ +

Rutes d'arxius

+ +

Per fer que els arxius parlin uns amb uns altres, heu de proporcionar una ruta d'accés entre ells - bàsicament una ruta per a un arxiu sap on és l'altre. Per demostrar això, introduirem una mica d'HTML en el nostre arxiu index.html, i farem que es vegi la imatge que vam escollir en l'article. "Quin aspecte tindrà en el vostre lloc web?"

+ +
    +
  1. Copieu la imatge que vau escollir anteriorment a la carpeta images.
    2. +
  2. Obriu el vostre arxiu index.html, i inseriu el codi següent a l'arxiu exactament com es mostra. No es preocupeu per tot el que significa per ara - veureu les estructures amb més detall més endavant en la sèrie. + 
    <!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>My test page</title>
+  </head>
+  <body>
+    <img src="" alt="My test image">
+  </body>
+</html>
    +
    3. +
  3. La línia <img src="" alt="My test image"> és el codi HTML que insereix una imatge a la pàgina. Hem de dir-li a l'HTML on és la imatge. La imatge es troba dins del directori images, que està en el mateix directori que index.html. Per caminar per l'estructura de l'arxiu de index.html fins a la nostra imatge, la ruta de l'arxiu que necessitaríeu és images/your-image-filename. Per exemple, la nostra imatge es diu firefox-icon.png, de manera que la ruta de l'arxiu és images/firefox-icon.png.
    4. +
  4. Introduïu la ruta de l'arxiu en el codi HTML entre dobles cometes del codi src="".
    5. +
  5. Deseu el fitxer HTML, després carregar-la en el vostre navegador web (doble clic al fitxer). Heu de veure la nova pàgina web que mostra la imatge!
    6. +
+ +

A screenshot of our basic website showing just the firefox logo - a flaming fox wrapping the world

+ +

Algunes regles generals per a les rutes d'arxius:

+ + + +

Per ara, això és tot el que necessiteu saber.

+ +
+

Nota: El sistema d'arxius de Windows tendeix a utilitzar barres invertides, no barres diagonals, com, per exemple, C:\windows. Això no importa - fins i tot si esteu desenvolupant el vostre lloc web en Windows, heu d'utilitzar barres diagonals en el vostre codi.

+
+ +

Què més es pot fer?

+ +

Això és tot per ara. La vostra estructura de carpetes ha de ser alguna cosa com això:

+ +

A file structure in mac os x finder, showing an images folder with an image in, empty scripts and styles folders, and an index.html file

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/how_the_web_works/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/how_the_web_works/index.html new file mode 100644 index 0000000000..4a36fb2bff --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/how_the_web_works/index.html @@ -0,0 +1,99 @@ +--- +title: Com funciona la Web +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Com_funciona_Web +tags: + - Beginner + - Client + - DNS + - HTTP + - IP + - Infrastructure + - Learn + - Server + - TCP + - 'l10n:priority' +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

Com funciona la web, proporciona una visió simplificada del que passa quan veieu una pàgina web en un navegador web en el vostre ordinador o telèfon.

+
+ +

Aquesta teoria no és essencial per a l'escriptura de codi web en el curt termini, però en poc temps realment començareu a beneficiar-vos de la comprensió del que està passant en el fons.

+ +

Clients i servidors

+ +

Ordinadors connectats a la web són anomenats clients i servidors. Un diagrama simplificat de com interactuen podria tenir aquest aspecte:

+ +

+ + + +

Altres parts de la caixa d'eines

+ +

El client i el servidor que hem descrit més amunt no expliquen tota la història. Hi ha moltes altres parts involucrades i que descriurem a continuació.

+ +

Per ara, imaginem que la web és un camí. En un extrem del carrer hi ha el client, que és com casa vostra. A l'altre extrem del carrer hi ha el servidor, que és una botiga que voleu comprar alguna cosa.

+ +

+ +

A més del client i el servidor, també hem de saludar:

+ + + +

Llavors, què passa exactament?

+ +

En escriure una adreça web al navegador (per la nostra analogia, és com entrar a la botiga):

+ +
    +
  1. El navegador va al servidor DNS i troba l'adreça real del servidor on el lloc web viu (trobar ll'adreça de la botiga).
    2. +
  2. El navegador envia un missatge de petició HTTP al servidor demanant-li que enviï una còpia de la pàgina web per al client (que vagi a la botiga i demani els seus béns). Aquest missatge i totes les altres dades enviades entre el client i el servidor, s'envian a través de la vostra connexió a Internet mitjançant el TCP/IP.
    3. +
  3. Sempre i quan el servidor aprovi la sol·licitud del client, el servidor envia al client un missatge "200 OK" , el que significa "Per descomptat que podeu veure aquest lloc web! Aquí és" i, a continuació, inicia l'enviament d'arxius del lloc web al navegador com una sèrie de petits trossos anomenats paquets de dades (la botiga us dóna la vostra mercaderia, i les porteu de tornada a casa).
    4. +
  4. El navegador acobla els petits trossos en un lloc web complet i us el mostra (la mercaderia arriba a la vostra porta - coses noves, impressionant!).
    5. +
+ +

DNS explicat

+ +

Les adreces web real no són cadenes agradables i  fàcils de recordar si les escriviu a la barra d'adreces per trobar els vostres llocs web favorits. Són cadenes de nombres, com aquesta: 63.245.217.105.

+ +

Això s'anomena {{Glossary("IP Address","adreça IP")}}, i representa una ubicació única a la web. No obstant això, no és molt fàcil de recordar, oi? És per això que es van inventar els servidors de noms de domini. Aquests són servidors especials que responen a una adreça web que escriviu en el vostre navegador (com "mozilla.org") a l'adreça real (IP) del lloc web.

+ +

Els llocs web poden ser aconseguits directament a través de les seves adreces IP. Intenteu anar a la pàgina web de Mozilla escrivint 63.245.217.105 a la barra d'adreces en una nova pestanya del navegador.

+ +

A domain name is just another form of an IP address

+ +

Paquets explicat

+ +

Anteriorment hem utilitzat el terme "paquets" per descriure el format en què s'envien les dades del servidor al client. Què volem dir aquí? Bàsicament, quan les dades s'envien a través del web, s'envian com milers de petits trossos, de manera que molts diferents usuaris d'Internet poden descarregar el mateix lloc web al mateix temps. Si els llocs web s'enviessin en grans trossos individuals, només un usuari podria descarregar-los alhora, el que òbviament faria la Web molt ineficient i no seria molt divertit d'utilitzar.

+ +

Veure

+ + + +

Crèdit

+ +

Foto carrer: Street composing, per Kevin D.

+ +

{{PreviousMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/installing_basic_software/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/installing_basic_software/index.html new file mode 100644 index 0000000000..aa431f3199 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/installing_basic_software/index.html @@ -0,0 +1,67 @@ +--- +title: Instal·lació bàsica del programari +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Instal·lació_bàsica_programari +tags: + - Beginner + - Browser + - Learn + - Setup + - Tools + - WebMechanics + - 'l10n:priority' + - text editor +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

En la Instal·lació de programari bàsic, us mostrarem les eines que necessiteu per a començar amb el desenvolupament web, i com instal·lar-les correctament.

+
+ +

Quines eines fan servir els professionals?

+ + + +

Quines eines realment necessito, ara mateix?

+ +

Sembla una llista aterridora, però, afortunadament, es pot començar en el desenvolupament web sense saber-ne res de la majoria. En aquest article només en configurarem les mínimes - un editor de text i alguns navegadors web moderns.

+ +

Instal·lació d'un editor de text

+ +

Probablement ja teniu un editor de text bàsic en l'equip. Per defecte, Windows inclou el Notepad i OS X ve amb TextEdit. Les distribucions de Linux varien; Ubuntu ve amb gedit per defecte.

+ +

Per al desenvolupament web, segurament treballareu millor amb altres eines que el NotePad o el TextEdit. Es recomana començar amb Brackets, que és un editor gratuït que ofereix vistes prèvies i suggeriments per al codi.

+ +

Instal·lació de navegadors web moderns

+ +

Per ara, només haurem d'instal·lar un parell de navegadors web d'escriptori per provar el nostre codi. Seleccioneu el vostre sistema operatiu i feu clic a l'enllaç corresponent per descarregar els instal·ladors per als vostres navegadors preferits:

+ + + +

Abans de continuar, heu d'instal·lar almenys dos d'aquests navegadors i tenir-los llestos per a la prova.

+ + + +

Instal·lació d'un servidor web local

+ +

Alguns exemples, per a que funcionin correctament caldrà executar-los amb un servidor web local instal·lat. Podeu esbrinar com fer-ho a Com instal·lar i configurar un servidor local de test? (en anglès)

+ + + +

{{NextMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/instal\302\267laci\303\263_b\303\240sica_programari/index.html" "b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/instal\302\267laci\303\263_b\303\240sica_programari/index.html" deleted file mode 100644 index aa431f3199..0000000000 --- "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/instal\302\267laci\303\263_b\303\240sica_programari/index.html" +++ /dev/null @@ -1,67 +0,0 @@ ---- -title: Instal·lació bàsica del programari -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Instal·lació_bàsica_programari -tags: - - Beginner - - Browser - - Learn - - Setup - - Tools - - WebMechanics - - 'l10n:priority' - - text editor -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

En la Instal·lació de programari bàsic, us mostrarem les eines que necessiteu per a començar amb el desenvolupament web, i com instal·lar-les correctament.

-
- -

Quines eines fan servir els professionals?

- - - -

Quines eines realment necessito, ara mateix?

- -

Sembla una llista aterridora, però, afortunadament, es pot començar en el desenvolupament web sense saber-ne res de la majoria. En aquest article només en configurarem les mínimes - un editor de text i alguns navegadors web moderns.

- -

Instal·lació d'un editor de text

- -

Probablement ja teniu un editor de text bàsic en l'equip. Per defecte, Windows inclou el Notepad i OS X ve amb TextEdit. Les distribucions de Linux varien; Ubuntu ve amb gedit per defecte.

- -

Per al desenvolupament web, segurament treballareu millor amb altres eines que el NotePad o el TextEdit. Es recomana començar amb Brackets, que és un editor gratuït que ofereix vistes prèvies i suggeriments per al codi.

- -

Instal·lació de navegadors web moderns

- -

Per ara, només haurem d'instal·lar un parell de navegadors web d'escriptori per provar el nostre codi. Seleccioneu el vostre sistema operatiu i feu clic a l'enllaç corresponent per descarregar els instal·ladors per als vostres navegadors preferits:

- - - -

Abans de continuar, heu d'instal·lar almenys dos d'aquests navegadors i tenir-los llestos per a la prova.

- - - -

Instal·lació d'un servidor web local

- -

Alguns exemples, per a que funcionin correctament caldrà executar-los amb un servidor web local instal·lat. Podeu esbrinar com fer-ho a Com instal·lar i configurar un servidor local de test? (en anglès)

- - - -

{{NextMenu("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_basics/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_basics/index.html new file mode 100644 index 0000000000..e9b90830ca --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_basics/index.html @@ -0,0 +1,394 @@ +--- +title: JavaScript bàsic +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_bàsic +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - JavaScript + - Learn + - Web + - 'l10n:priority' +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

JavaScript és un llenguatge de programació que afegeix interactivitat al vostre lloc web (per exemple: jocs, respostes quan es premen els botons o les dades introduïdes en formularis, estil dinàmic, animació). Aquest article us ajudarà a començar amb aquest llenguatge emocionant i us donarà una idea del que és possible.

+
+ +

Què és JavaScript, realment?

+ +

{{Glossary("JavaScript")}} ("JS" abreujat) és un veritable {{Glossary("Dynamic programming language", "llenguatge dinàmic de programació")}} en tota regla, que quan s'aplica a un document {{Glossary("HTML")}}, pot proporcionar interactivitat dinàmica en els llocs web. Va ser inventat per Brendan Eich, cofundador del projecte Mozilla, la Fundació Mozilla i Mozilla Corporation.

+ +

Javascript és increïblement versàtil. Podeu començar a poc a poc, amb carrusels, galeries d'imatges, dissenys fluctuants i les respostes a les pulsacions de botó. Amb més experiència sereu capaços de crear jocs,  gràfics animats en 2D i 3D, aplicacions completes de bases de dades i molt més!

+ +

JavaScript per si mateix és bastant compacte però molt flexible. Els desenvolupadors han escrit una gran varietat d'eines que complementen el nucli del llenguatge JavaScript, el desbloqueig d'una gran quantitat de funcionalitats extra amb el mínim esforç. Aquestes inclouen:

+ + + +

Un exemple "hola món"

+ +

La secció anterior pot sonar molt emocionant, i així ha de ser - i Javascript és una de les tecnologies web més vives i quan comenceu a ser bons en el seu ús, els vostres llocs web entraran en una nova dimensió de poder i creativitat.

+ +

No obstant això, Javascript és una mica més complex per sentir-se còmodes que amb HTML i CSS. Podria ser necessari començar a poc a poc i seguir treballant en petits passos consistents. Per començar, us mostrarem com afegir una mica de Javascript bàsic a la vostre pàgina, creant un "Hello world!" d'exemple (l'estandard en els exemples bàsics de programació).

+ +
+

Important: Si no ho heu estat seguint juntament amb la resta del nostre curs,  descarregueu el codi exemple i utilitzar-ho com a punt de partida.

+
+ +
    +
  1. En primer lloc, aneu al vostre lloc de prova i creeu una nova carpeta amb el nom 'scripts' (sense les cometes). Després, en la nova carpeta scripts que acabeu de crear, creeu un nou arxiu anomenat main.js. Guardeu-ho en la carpeta scripts.
    2. +
  2. A continuació, en l'arxiu index.html introduir l'element següent en una nova línia just abans de l'etiqueta de tancament </body>: + 
    <script src="scripts/main.js"></script>
    +
    3. +
  3. La seva funció fa bàsicament la mateixa feina que l'element {{htmlelement("link")}} per CSS - s'aplica el codi JavaScript a la pàgina, de manera que pot tenir un efecte sobre el codi HTML (juntament amb el CSS, i qualsevol altra cosa en la pàgina).
    4. +
  4. +

    Ara afegiu el codi següent a l'arxiu main.js:

    + + 
    var myHeading = document.querySelector('h1');
+myHeading.textContent = 'Hello world!';
    +
    5. +
  5. Finalment, assegureu-vos que els fitxers HTML i JavaScript es guarden i index.html es carrega en el navegador. Haurieu de veure alguna cosa com el següent:
    6. +
+ +
+

Nota: La raó per la qual hem posat l'element {{htmlelement("script")}} prop de la part inferior de l'arxiu HTML és que l'HTML és carregat pel navegador en l'ordre en què apareix en l'arxiu. Si el Javascript es carrega primer i se suposa que afecta a l'HTML sota ell, pot ser que no funcioni, ja que el Javascript es carregaria abans de l'HTML que se suposa que funciona. Per tant, col·locar Javascript prop de la part inferior de la pàgina HTML és sovint la millor estratègia.

+
+ +

Què va passar?

+ +

Al text de la capçalera ara s'ha canviat a "Hola, món!" amb l'ús de JavaScript. Això s'ha fet utilitzant primer una funció denominada {{domxref("Document.querySelector", "querySelector()")}} per obtenir una referència al vostre encapçalament, i emmagatzemar-ho en una variable denominada myHeading. Això és molt similar al que vam fer amb l'ús de selectors CSS. Quan es vol fer alguna cosa en un element, primer heu de seleccionar-lo.

+ +

Després d'això, s'estableix el valor de la variable myHeading amb la propietat {{domxref("Node.textContent", "textContent")}} (que representa el contingut del encapçalament) a "Hola, món!".

+ +

Curs intensiu bàsic del llenguatge

+ +

Anem a explicar algunes de les característiques bàsiques del llenguatge JavaScript, per donar-vos una major comprensió de com funciona tot. Millor encara, aquestes característiques són comunes a tots els llenguatges de programació. Si domineu aquests fonaments, esteu en el camí de ser capaços de programar gairebé qualsevol cosa!

+ +
+

Important:En aquest article, intenteu introduir les línies de codi d'exemple en la vostra consola de Javascript per veure què succeeix. Per a més detalls sobre les consoles de JavaScript, consulteu Descobrir eines per a desenvolupadotrs del navegador.

+
+ +

Variables

+ +

{{Glossary("Variable", "Variables")}} són contenidors en els quals es poden emmagatzemar valors. Es comença per declarar una variable amb la paraula clau var, seguit pel nom que voleu nomenar:

+ +
var myVariable;
+ +
+

Nota: Totes les sentències en JavaScript han d'acabar amb un punt i coma, per indicar que aquí és on acaba la sentència. Si no incloeu aquests, es poden obtenir resultats inesperats.

+
+ +
+

Nota: Podeu nomenar una variable gairebé qualsevol cosa, però hi ha algunes restriccions de nom (vegeu aquest article sobre les regles de denominació de les variables). Si no esteu segur, podeu comprovar el nom de la variable per veure si és vàlida.

+
+ +
+

Nota: JavaScript és sensible a majúscules - myVariable és una variable diferent a myvariable. Si si esteu tenint problemes en el vostre codi, comprobeu el cos!

+
+ +

Després de declarar una variable, podeu donar-li un valor:

+ +
myVariable = 'Bob';
+ +

Podeu fer les dues operacions en la mateixa línia si ho desitjeu:

+ +
var myVariable = 'Bob';
+ +

Podeu recuperar el valor amb només cridar la variable pel seu nom:

+ +
myVariable;
+ +

Després de donar a una variable un valor, posteriorment podeu optar per canviar-ho:

+ +
var myVariable = 'Bob';
+myVariable = 'Steve';
+ +

Recordeu que les variables tenen diferents tipus de dades:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
VariableExplicacióExemple
{{Glossary("String")}}Una seqüència de text coneguda com una cadena. Per indicar que la variable és una cadena, heu de tancar-la entre cometes.var myVariable = 'Bob';
{{Glossary("Number")}}Un nombre. Els nombres no tenen cometes al voltant d'ells.var myVariable = 10;
{{Glossary("Boolean")}}Un valor True/False. Les paraules true i false són paraules clau especials en JS, i no necessiten cometes.var myVariable = true;
{{Glossary("Array")}}Una estructura que permet emmagatzemar diversos valors en una sola referència.var myVariable = [1,'Bob','Steve',10];
+ Referir-se a cada membre de la matriu d'aquesta manera:
+ myVariable[0], myVariable[1], etc.
{{Glossary("Object")}}Bàsicament, qualsevol cosa. Tot en JavaScript és un objecte, i pot ser emmagatzemat en una variable. Tingueu això en compte a mesura que apreneu.var myVariable = document.querySelector('h1');
+ Tots els exemples anteriors també
+ +

Llavors, per què necessitem les variables? Bé, es necessiten les variables per fer alguna cosa interessant en la programació. Si els valors no poden canviar, llavors no es pot fer res dinàmic, com personalitzar un missatge de salutació o canviar la imatge mostrada en una galeria d'imatges.

+ +

Comentaris

+ +

Podeu posar comentaris en el codi JavaScript, de la mateixa manera que en el CSS:

+ +
/*
+Everything in between is a comment.
+*/
+ +

Si el vostre comentari no conté salts de línia, sovint és més fàcil de posar-ho darrere de dues barres d'aquest tipus:

+ +
// This is a comment
+
+ +

Operadors

+ +

Un {{Glossary("operator")}} és un símbol matemàtic que produeix un resultat basat en dos valors (o variables). A la següent taula es pot veure alguns dels operadors més simples, juntament amb alguns exemples per provar-ho a la consola de JavaScript.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
OperadorExplicacióSímbol(s)Exemple
suma/concatenacióS'utilitza per sumar dos nombres, o enganxar dues cadenes juntes.+6 + 9;
+ "Hello " + "world!";
resta, multiplicació, divisióAquests fan el que s'espera que ho facin en les matemàtiques bàsiques.-, *, /9 - 3;
+ 8 * 2; // multiplicar en JS és un asterisc
+ 9 / 3;
operador d'assignacióHeu vist això ja: s'assigna un valor a una variable.=var myVariable = 'Bob';
operador d'identitatFa una prova per veure si dos valors són iguals entre si, i retorna un resultat true/false (booleà).===var myVariable = 3;
+ myVariable === 4;
No, No igualRetorna el valor lògic contrari del que precedeix; converteix un true en un false, etc. Quan s'utilitza juntament amb l'operador d'igualtat, el operador de negació comprova si dos valors són no iguals.!, !== +

L'expressió bàsica és true, però la comparació retorna false, perquè l'hem negat:

+ +

var myVariable = 3;
+ !(myVariable === 3);

+ +

Aquí estem provant "és myVariable NO és igual a 3". Això retorna false, perquè myVariable ÉS igual a 3.

+ +

var myVariable = 3;
+ myVariable !== 3;

+
+ +

Hi ha molts més operadors per explorar, però això és suficient per ara. Veure Expressions i operadors per obtenir una llista completa.

+ +
+

Nota: La barreja de tipus de dades pot donar lloc a alguns resultats estranys al realitzar càlculs, així que aneu amb compte quan us referiu a les variables correctament, i obtenir els resultats que espereu. Per exemple, introduïu "35" + "25" a la consola. Per què no s'obté el resultat que esperavau? A causa de que les cometes converteixen els nombres en cadenes, pel que acabat en concatenació de cadenes en lloc d'afegir nombres. Si introduiu, 35 + 25 Obtindreu el resultat correcte.

+
+ +

Condicionals

+ +

Els condicionals són estructures de codi que permeten posar a prova si una expressió retorna veritable o no, s'executa codi alternatiu revelat pel seu resultat. La forma més comuna de condicional és nomenada if ... else. Així, per exemple:

+ +
var iceCream = 'chocolate';
+if (iceCream === 'chocolate') {
+  alert('Yay, I love chocolate ice cream!');
+} else {
+  alert('Awwww, but chocolate is my favorite...');
+}
+ +

L'expressió dins del if ( ... ) és la prova - s'utilitza l'operador d'identitat (com es va descriure anteriorment) per comparar la variable iceCream amb la cadena chocolate per veure si els dos són iguals. Si aquesta comparació retorna true, s'executa el primer bloc de codi. Si la comparació no és certa, el primer bloc s'omet i el segon bloc de codi, després de la  instrucció else, s'executa al seu lloc.

+ +

Funcions

+ +

{{Glossary("Function", "Functions")}} són una forma d'empaquetar la funcionalitat que desitjeu reutilitzar. Quan es necessita el procediment es pot cridar a una funció, amb el nom de la funció, en lloc de tornar a reescriure tot el codi cada vegada. Ja heu vist alguns usos de les funcions anteriorment, per exemple:

+ +
    +
  1. + 
    var myVariable = document.querySelector('h1');
    +
    2. +
  2. + 
    alert('hello!');
    +
    3. +
+ +

Aquestes funcions, document.querySelector i alert, estan integrades en el navegador per poder utilitzar-les sempre que ho desitgeu.

+ +

Si veieu alguna cosa que s'assembla a un nom de variable, però té claudàtors - () - després d'ell, és probable que sigui una funció. Les funcions sovint prenen {{Glossary("Argument", "arguments")}} - bits de dades que necessiten per treballar. Aquests van dins dels claudàtors, separats per comes si n'hi ha més d'un argument.

+ +

Per exemple, la funció alert() realitza una finestra emergent que apareix dins de la finestra del navegador, però cal donar-li una cadena com a argument per dir-li a la funció que ha d'escriure en el quadre emergent.

+ +

La bona notícia és que podeu definir les vostras pròpies funcions - en el següent exemple escrivim una funció simple que pren dos nombres com a arguments i els multiplica:

+ +
function multiply(num1,num2) {
+  var result = num1 * num2;
+  return result;
+}
+ +

Proveu a executar la funció anterior a la consola, i després provar amb diversos arguments. Per exemple:

+ +
multiply(4,7);
+multiply(20,20);
+multiply(0.5,3);
+ +
+

Nota: La instrucció return indica al navegador que retorni la variable result de la funció perquè estigui disponible per al seu ús. Això és necessari perquè les variables definides dins de funcions només estan disponibles dins d'aquestes funcions. Això es diu {{Glossary("Scope", "àmbit")}} de la variable. (Llegiu mès sobre l'àmbit de les variables.)

+
+ +

Esdeveniments

+ +

La interactivitat real en un lloc web necessita esdeveniments. Es tracta d'estructures de codi que escolten les coses que succeeixen al navegador, executant el codi en resposta. L'exemple més obvi és l'esdeveniment de clic, que es dispara pel navegador quan es fa clic en alguna cosa amb el ratolí. Per demostrar això, escriviu el següent a la consola, a continuació feu clic a la pàgina web actual:

+ +
document.querySelector('html').onclick = function() {
+    alert('Ouch! Stop poking me!');
+}
+ +

Hi ha moltes formes d'adjuntar un esdeveniment a un element. Aquí seleccionem l'element HTML, establint la seva propietat onclick igual a una funció anònima (és a dir, sense nom), que conté el codi que volem que l'esdeveniment clic executi.

+ +

Tingues en compte que

+ +
document.querySelector('html').onclick = function() {};
+ +

és equivalent a

+ +
var myHTML = document.querySelector('html');
+myHTML.onclick = function() {};
+ +

És només més curt.

+ +

Alimentant nostra pàgina web d'exemple

+ +

Ara hem repassat alguns conceptes bàsics de Javascript, afegirem algunes característiques interessants per al nostre lloc d'exemple, per veure el que és possible.

+ +

Afegir un canviador d'imatge

+ +

En aquesta secció, afegirem una imatge addicional al nostre lloc, afegint una mica de JavaScript per canviar entre les dues quan es fa clic a la imatge.

+ +
    +
  1. En primer lloc, busqueu una altra imatge que volgueu oferir al vostre lloc. Assegureu-vos que és de la mateixa mida que la primera imatge, o el més a prop possible.
    2. +
  2. Guardeu aquesta imatge a la carpeta images.
    3. +
  3. Canvieu el nom d'aquesta imatge 'firefox2.png' (sense cometes).
    4. +
  4. Aneu a l'arxiu main.js i entrar el següent JavaScript. (Si el vostre "hola món" JavaScript està encara allà, esborrar-ho.) + 
    var myImage = document.querySelector('img');
+
+myImage.onclick = function() {
+    var mySrc = myImage.getAttribute('src');
+    if(mySrc === 'images/firefox-icon.png') {
+      myImage.setAttribute ('src','images/firefox2.png');
+    } else {
+      myImage.setAttribute ('src','images/firefox-icon.png');
+    }
+}
    +
    5. +
  5. Deseu tots els arxius i index.html, carregar-ho en el navegador. Ara en fer clic a la imatge, s'ha de canviar per l'altra!
    6. +
+ +

S'emmagatzema una referència al vostre element d'imatge en la variable myImage. A continuació, converteix la propietat onclick del controlador d'esdeveniments d'aquesta variable igual a una funció sense nom (una funció "anònima"). Ara, cada vegada que es fa clic en aquest element d'imatge:

+ +
    +
  1. Recupera el valor de l'atribut src de la imatge src.
    2. +
  2. Utilitzar un condicional per comprovar si el valor src és igual a la ruta a la imatge original: +
      +
    1. Si és així, canvia el valor de src a la ruta d'accés de la 2ª imatge, obligant a l'altra imatge a ser carregada dins de l'element {{htmlelement("image")}}.
      2. +
    2. Si no ho és (el que significa que ja ha d'haver canviat), el valor src canvia de nou a la ruta original de la imatge, a l'estat original..
      3. +
    +
    3. +
+ +

Afegir un missatge de benvinguda personalitzat

+ +

A continuació afegirem una altre mica de codi, canviant el títol de la pàgina a un missatge de benvinguda personalitzat, quan l'usuari navegui per primera vegada al lloc. Aquest missatge de benvinguda persistirà, l'usuari ha d'abandonar el lloc i tornar més tard. També inclourem una opció per canviar l'usuari i, per tant, el missatge de benvinguda en qualsevol moment que es requereixi.

+ +
    +
  1. En index.html, afegiu la següent línia just abans de l'element {{htmlelement("script")}}: + + 
    <button>Change user</button>
    +
    2. +
  2. En main.js, poseu el següent codi a la part inferior de l'arxiu, exactament com està escrit - això pren referències al nou botó i l'encapçalat, emmagatzemant-los en les variables: + 
    var myButton = document.querySelector('button');
+var myHeading = document.querySelector('h1');
    +
    3. +
  3. Ara afegiu la següent funció per establir la salutació personalitzada - això no farà res, però ho arreglarem en un moment: + 
    function setUserName() {
+  var myName = prompt('Please enter your name.');
+  localStorage.setItem('name', myName);
+  myHeading.textContent = 'Mozilla is cool, ' + myName;
+}
    + Aquesta funció conté una funció prompt(), obre un quadre de diàleg, una mica com alert(). No obstant això, aquest prompt() li demana a l'usuari que introdueixi algunes dades, emmagatzemant-les en una variable després que l'usuari pressioni OK. En aquest cas, estem demanant a l'usuari que introdueixi el seu nom. A continuació, fem una crida a una API anomenada localStorage, que ens permet emmagatzemar les dades en el navegador i posteriorment recuperar-les. Utilitzem la funció setItem() de localStorage per crear i emmagatzemar un element de dades anomenat "name", establint el seu valor en la variable myName que conté les dades que ha introduït l'usuari. Finalment, establim el textContent de l'encapçalat a una cadena, més el nom recentment emmagatzemat de l'usuari. 
    4. +
  4. A continuació, afegiu aquest bloc if ... else - que podríem anomenar el codi d'inicialització, ja que estructura l'aplicació quan es carrega per primera vegada: + 
    if(!localStorage.getItem('name')) {
+  setUserName();
+} else {
+  var storedName = localStorage.getItem('name');
+  myHeading.textContent = 'Mozilla is cool, ' + storedName;
+}
    + Aquest primer bloc utilitza l'operador de negació (NOT lògic, representada pel!) per comprovar si existeix o no les dades de nom. Si no és així, la funció setUserName() s'executa per crear-lo. Si existeix (és a dir, l'usuari ho va establir durant una visita anterior), recuperarem el nom emmagatzemat utilitzant getItem() i establint el textContent de l'encapçalat en una cadena, a més del nom de l'usuari, com ho vam fer dins de setUserName().
    5. +
  5. Finalment, col·loqueu el següent controlador d'esdeveniments onclick en el botó. En fer clic, la funció setUserName() s'executa. Això permet a l'usuari configurar un nou nom, quan ho desitgi, prement el botó: + 
    myButton.onclick = function() {
+  setUserName();
+}
+
    +
    6. +
+ +

Ara, quan visiteu per primera vegada el lloc, se us demanarà el vostre nom d'usuari i us donarà un missatge personalitzat. Podeu canviar el nom en qualsevol moment que desitgeu, oprimint el botó. Com un avantatge addicional, ja que el nom s'emmagatzema dins localStorage, aquest persistirà després que el lloc estigui tancat, mantinguen el missatge personalitzat quan torneu a obrir el lloc!

+ +

Conclusió

+ +

Si heu seguit totes les instruccions d'aquest article, heu d'acabar veient una pàgina amb aquest aspecte (també podreu veure la nostra versió aquí):

+ +

+ +

Si us quedeu encallats, sempre podreu comparar el vostre treball amb el nostre codi d'exemple acabat en Github.

+ +

Tot just hem tractat una part superficial de JavaScript. Si heu gaudit del joc i desitgeu avançar encara més, dirigir-vos al nostre tema d'aprenentatge de JavaScript.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_b\303\240sic/index.html" "b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_b\303\240sic/index.html" deleted file mode 100644 index e9b90830ca..0000000000 --- "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/javascript_b\303\240sic/index.html" +++ /dev/null @@ -1,394 +0,0 @@ ---- -title: JavaScript bàsic -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_bàsic -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - JavaScript - - Learn - - Web - - 'l10n:priority' -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

JavaScript és un llenguatge de programació que afegeix interactivitat al vostre lloc web (per exemple: jocs, respostes quan es premen els botons o les dades introduïdes en formularis, estil dinàmic, animació). Aquest article us ajudarà a començar amb aquest llenguatge emocionant i us donarà una idea del que és possible.

-
- -

Què és JavaScript, realment?

- -

{{Glossary("JavaScript")}} ("JS" abreujat) és un veritable {{Glossary("Dynamic programming language", "llenguatge dinàmic de programació")}} en tota regla, que quan s'aplica a un document {{Glossary("HTML")}}, pot proporcionar interactivitat dinàmica en els llocs web. Va ser inventat per Brendan Eich, cofundador del projecte Mozilla, la Fundació Mozilla i Mozilla Corporation.

- -

Javascript és increïblement versàtil. Podeu començar a poc a poc, amb carrusels, galeries d'imatges, dissenys fluctuants i les respostes a les pulsacions de botó. Amb més experiència sereu capaços de crear jocs,  gràfics animats en 2D i 3D, aplicacions completes de bases de dades i molt més!

- -

JavaScript per si mateix és bastant compacte però molt flexible. Els desenvolupadors han escrit una gran varietat d'eines que complementen el nucli del llenguatge JavaScript, el desbloqueig d'una gran quantitat de funcionalitats extra amb el mínim esforç. Aquestes inclouen:

- - - -

Un exemple "hola món"

- -

La secció anterior pot sonar molt emocionant, i així ha de ser - i Javascript és una de les tecnologies web més vives i quan comenceu a ser bons en el seu ús, els vostres llocs web entraran en una nova dimensió de poder i creativitat.

- -

No obstant això, Javascript és una mica més complex per sentir-se còmodes que amb HTML i CSS. Podria ser necessari començar a poc a poc i seguir treballant en petits passos consistents. Per començar, us mostrarem com afegir una mica de Javascript bàsic a la vostre pàgina, creant un "Hello world!" d'exemple (l'estandard en els exemples bàsics de programació).

- -
-

Important: Si no ho heu estat seguint juntament amb la resta del nostre curs,  descarregueu el codi exemple i utilitzar-ho com a punt de partida.

-
- -
    -
  1. En primer lloc, aneu al vostre lloc de prova i creeu una nova carpeta amb el nom 'scripts' (sense les cometes). Després, en la nova carpeta scripts que acabeu de crear, creeu un nou arxiu anomenat main.js. Guardeu-ho en la carpeta scripts.
    2. -
  2. A continuació, en l'arxiu index.html introduir l'element següent en una nova línia just abans de l'etiqueta de tancament </body>: - 
    <script src="scripts/main.js"></script>
    -
    3. -
  3. La seva funció fa bàsicament la mateixa feina que l'element {{htmlelement("link")}} per CSS - s'aplica el codi JavaScript a la pàgina, de manera que pot tenir un efecte sobre el codi HTML (juntament amb el CSS, i qualsevol altra cosa en la pàgina).
    4. -
  4. -

    Ara afegiu el codi següent a l'arxiu main.js:

    - - 
    var myHeading = document.querySelector('h1');
-myHeading.textContent = 'Hello world!';
    -
    5. -
  5. Finalment, assegureu-vos que els fitxers HTML i JavaScript es guarden i index.html es carrega en el navegador. Haurieu de veure alguna cosa com el següent:
    6. -
- -
-

Nota: La raó per la qual hem posat l'element {{htmlelement("script")}} prop de la part inferior de l'arxiu HTML és que l'HTML és carregat pel navegador en l'ordre en què apareix en l'arxiu. Si el Javascript es carrega primer i se suposa que afecta a l'HTML sota ell, pot ser que no funcioni, ja que el Javascript es carregaria abans de l'HTML que se suposa que funciona. Per tant, col·locar Javascript prop de la part inferior de la pàgina HTML és sovint la millor estratègia.

-
- -

Què va passar?

- -

Al text de la capçalera ara s'ha canviat a "Hola, món!" amb l'ús de JavaScript. Això s'ha fet utilitzant primer una funció denominada {{domxref("Document.querySelector", "querySelector()")}} per obtenir una referència al vostre encapçalament, i emmagatzemar-ho en una variable denominada myHeading. Això és molt similar al que vam fer amb l'ús de selectors CSS. Quan es vol fer alguna cosa en un element, primer heu de seleccionar-lo.

- -

Després d'això, s'estableix el valor de la variable myHeading amb la propietat {{domxref("Node.textContent", "textContent")}} (que representa el contingut del encapçalament) a "Hola, món!".

- -

Curs intensiu bàsic del llenguatge

- -

Anem a explicar algunes de les característiques bàsiques del llenguatge JavaScript, per donar-vos una major comprensió de com funciona tot. Millor encara, aquestes característiques són comunes a tots els llenguatges de programació. Si domineu aquests fonaments, esteu en el camí de ser capaços de programar gairebé qualsevol cosa!

- -
-

Important:En aquest article, intenteu introduir les línies de codi d'exemple en la vostra consola de Javascript per veure què succeeix. Per a més detalls sobre les consoles de JavaScript, consulteu Descobrir eines per a desenvolupadotrs del navegador.

-
- -

Variables

- -

{{Glossary("Variable", "Variables")}} són contenidors en els quals es poden emmagatzemar valors. Es comença per declarar una variable amb la paraula clau var, seguit pel nom que voleu nomenar:

- -
var myVariable;
- -
-

Nota: Totes les sentències en JavaScript han d'acabar amb un punt i coma, per indicar que aquí és on acaba la sentència. Si no incloeu aquests, es poden obtenir resultats inesperats.

-
- -
-

Nota: Podeu nomenar una variable gairebé qualsevol cosa, però hi ha algunes restriccions de nom (vegeu aquest article sobre les regles de denominació de les variables). Si no esteu segur, podeu comprovar el nom de la variable per veure si és vàlida.

-
- -
-

Nota: JavaScript és sensible a majúscules - myVariable és una variable diferent a myvariable. Si si esteu tenint problemes en el vostre codi, comprobeu el cos!

-
- -

Després de declarar una variable, podeu donar-li un valor:

- -
myVariable = 'Bob';
- -

Podeu fer les dues operacions en la mateixa línia si ho desitjeu:

- -
var myVariable = 'Bob';
- -

Podeu recuperar el valor amb només cridar la variable pel seu nom:

- -
myVariable;
- -

Després de donar a una variable un valor, posteriorment podeu optar per canviar-ho:

- -
var myVariable = 'Bob';
-myVariable = 'Steve';
- -

Recordeu que les variables tenen diferents tipus de dades:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
VariableExplicacióExemple
{{Glossary("String")}}Una seqüència de text coneguda com una cadena. Per indicar que la variable és una cadena, heu de tancar-la entre cometes.var myVariable = 'Bob';
{{Glossary("Number")}}Un nombre. Els nombres no tenen cometes al voltant d'ells.var myVariable = 10;
{{Glossary("Boolean")}}Un valor True/False. Les paraules true i false són paraules clau especials en JS, i no necessiten cometes.var myVariable = true;
{{Glossary("Array")}}Una estructura que permet emmagatzemar diversos valors en una sola referència.var myVariable = [1,'Bob','Steve',10];
- Referir-se a cada membre de la matriu d'aquesta manera:
- myVariable[0], myVariable[1], etc.
{{Glossary("Object")}}Bàsicament, qualsevol cosa. Tot en JavaScript és un objecte, i pot ser emmagatzemat en una variable. Tingueu això en compte a mesura que apreneu.var myVariable = document.querySelector('h1');
- Tots els exemples anteriors també
- -

Llavors, per què necessitem les variables? Bé, es necessiten les variables per fer alguna cosa interessant en la programació. Si els valors no poden canviar, llavors no es pot fer res dinàmic, com personalitzar un missatge de salutació o canviar la imatge mostrada en una galeria d'imatges.

- -

Comentaris

- -

Podeu posar comentaris en el codi JavaScript, de la mateixa manera que en el CSS:

- -
/*
-Everything in between is a comment.
-*/
- -

Si el vostre comentari no conté salts de línia, sovint és més fàcil de posar-ho darrere de dues barres d'aquest tipus:

- -
// This is a comment
-
- -

Operadors

- -

Un {{Glossary("operator")}} és un símbol matemàtic que produeix un resultat basat en dos valors (o variables). A la següent taula es pot veure alguns dels operadors més simples, juntament amb alguns exemples per provar-ho a la consola de JavaScript.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
OperadorExplicacióSímbol(s)Exemple
suma/concatenacióS'utilitza per sumar dos nombres, o enganxar dues cadenes juntes.+6 + 9;
- "Hello " + "world!";
resta, multiplicació, divisióAquests fan el que s'espera que ho facin en les matemàtiques bàsiques.-, *, /9 - 3;
- 8 * 2; // multiplicar en JS és un asterisc
- 9 / 3;
operador d'assignacióHeu vist això ja: s'assigna un valor a una variable.=var myVariable = 'Bob';
operador d'identitatFa una prova per veure si dos valors són iguals entre si, i retorna un resultat true/false (booleà).===var myVariable = 3;
- myVariable === 4;
No, No igualRetorna el valor lògic contrari del que precedeix; converteix un true en un false, etc. Quan s'utilitza juntament amb l'operador d'igualtat, el operador de negació comprova si dos valors són no iguals.!, !== -

L'expressió bàsica és true, però la comparació retorna false, perquè l'hem negat:

- -

var myVariable = 3;
- !(myVariable === 3);

- -

Aquí estem provant "és myVariable NO és igual a 3". Això retorna false, perquè myVariable ÉS igual a 3.

- -

var myVariable = 3;
- myVariable !== 3;

-
- -

Hi ha molts més operadors per explorar, però això és suficient per ara. Veure Expressions i operadors per obtenir una llista completa.

- -
-

Nota: La barreja de tipus de dades pot donar lloc a alguns resultats estranys al realitzar càlculs, així que aneu amb compte quan us referiu a les variables correctament, i obtenir els resultats que espereu. Per exemple, introduïu "35" + "25" a la consola. Per què no s'obté el resultat que esperavau? A causa de que les cometes converteixen els nombres en cadenes, pel que acabat en concatenació de cadenes en lloc d'afegir nombres. Si introduiu, 35 + 25 Obtindreu el resultat correcte.

-
- -

Condicionals

- -

Els condicionals són estructures de codi que permeten posar a prova si una expressió retorna veritable o no, s'executa codi alternatiu revelat pel seu resultat. La forma més comuna de condicional és nomenada if ... else. Així, per exemple:

- -
var iceCream = 'chocolate';
-if (iceCream === 'chocolate') {
-  alert('Yay, I love chocolate ice cream!');
-} else {
-  alert('Awwww, but chocolate is my favorite...');
-}
- -

L'expressió dins del if ( ... ) és la prova - s'utilitza l'operador d'identitat (com es va descriure anteriorment) per comparar la variable iceCream amb la cadena chocolate per veure si els dos són iguals. Si aquesta comparació retorna true, s'executa el primer bloc de codi. Si la comparació no és certa, el primer bloc s'omet i el segon bloc de codi, després de la  instrucció else, s'executa al seu lloc.

- -

Funcions

- -

{{Glossary("Function", "Functions")}} són una forma d'empaquetar la funcionalitat que desitjeu reutilitzar. Quan es necessita el procediment es pot cridar a una funció, amb el nom de la funció, en lloc de tornar a reescriure tot el codi cada vegada. Ja heu vist alguns usos de les funcions anteriorment, per exemple:

- -
    -
  1. - 
    var myVariable = document.querySelector('h1');
    -
    2. -
  2. - 
    alert('hello!');
    -
    3. -
- -

Aquestes funcions, document.querySelector i alert, estan integrades en el navegador per poder utilitzar-les sempre que ho desitgeu.

- -

Si veieu alguna cosa que s'assembla a un nom de variable, però té claudàtors - () - després d'ell, és probable que sigui una funció. Les funcions sovint prenen {{Glossary("Argument", "arguments")}} - bits de dades que necessiten per treballar. Aquests van dins dels claudàtors, separats per comes si n'hi ha més d'un argument.

- -

Per exemple, la funció alert() realitza una finestra emergent que apareix dins de la finestra del navegador, però cal donar-li una cadena com a argument per dir-li a la funció que ha d'escriure en el quadre emergent.

- -

La bona notícia és que podeu definir les vostras pròpies funcions - en el següent exemple escrivim una funció simple que pren dos nombres com a arguments i els multiplica:

- -
function multiply(num1,num2) {
-  var result = num1 * num2;
-  return result;
-}
- -

Proveu a executar la funció anterior a la consola, i després provar amb diversos arguments. Per exemple:

- -
multiply(4,7);
-multiply(20,20);
-multiply(0.5,3);
- -
-

Nota: La instrucció return indica al navegador que retorni la variable result de la funció perquè estigui disponible per al seu ús. Això és necessari perquè les variables definides dins de funcions només estan disponibles dins d'aquestes funcions. Això es diu {{Glossary("Scope", "àmbit")}} de la variable. (Llegiu mès sobre l'àmbit de les variables.)

-
- -

Esdeveniments

- -

La interactivitat real en un lloc web necessita esdeveniments. Es tracta d'estructures de codi que escolten les coses que succeeixen al navegador, executant el codi en resposta. L'exemple més obvi és l'esdeveniment de clic, que es dispara pel navegador quan es fa clic en alguna cosa amb el ratolí. Per demostrar això, escriviu el següent a la consola, a continuació feu clic a la pàgina web actual:

- -
document.querySelector('html').onclick = function() {
-    alert('Ouch! Stop poking me!');
-}
- -

Hi ha moltes formes d'adjuntar un esdeveniment a un element. Aquí seleccionem l'element HTML, establint la seva propietat onclick igual a una funció anònima (és a dir, sense nom), que conté el codi que volem que l'esdeveniment clic executi.

- -

Tingues en compte que

- -
document.querySelector('html').onclick = function() {};
- -

és equivalent a

- -
var myHTML = document.querySelector('html');
-myHTML.onclick = function() {};
- -

És només més curt.

- -

Alimentant nostra pàgina web d'exemple

- -

Ara hem repassat alguns conceptes bàsics de Javascript, afegirem algunes característiques interessants per al nostre lloc d'exemple, per veure el que és possible.

- -

Afegir un canviador d'imatge

- -

En aquesta secció, afegirem una imatge addicional al nostre lloc, afegint una mica de JavaScript per canviar entre les dues quan es fa clic a la imatge.

- -
    -
  1. En primer lloc, busqueu una altra imatge que volgueu oferir al vostre lloc. Assegureu-vos que és de la mateixa mida que la primera imatge, o el més a prop possible.
    2. -
  2. Guardeu aquesta imatge a la carpeta images.
    3. -
  3. Canvieu el nom d'aquesta imatge 'firefox2.png' (sense cometes).
    4. -
  4. Aneu a l'arxiu main.js i entrar el següent JavaScript. (Si el vostre "hola món" JavaScript està encara allà, esborrar-ho.) - 
    var myImage = document.querySelector('img');
-
-myImage.onclick = function() {
-    var mySrc = myImage.getAttribute('src');
-    if(mySrc === 'images/firefox-icon.png') {
-      myImage.setAttribute ('src','images/firefox2.png');
-    } else {
-      myImage.setAttribute ('src','images/firefox-icon.png');
-    }
-}
    -
    5. -
  5. Deseu tots els arxius i index.html, carregar-ho en el navegador. Ara en fer clic a la imatge, s'ha de canviar per l'altra!
    6. -
- -

S'emmagatzema una referència al vostre element d'imatge en la variable myImage. A continuació, converteix la propietat onclick del controlador d'esdeveniments d'aquesta variable igual a una funció sense nom (una funció "anònima"). Ara, cada vegada que es fa clic en aquest element d'imatge:

- -
    -
  1. Recupera el valor de l'atribut src de la imatge src.
    2. -
  2. Utilitzar un condicional per comprovar si el valor src és igual a la ruta a la imatge original: -
      -
    1. Si és així, canvia el valor de src a la ruta d'accés de la 2ª imatge, obligant a l'altra imatge a ser carregada dins de l'element {{htmlelement("image")}}.
      2. -
    2. Si no ho és (el que significa que ja ha d'haver canviat), el valor src canvia de nou a la ruta original de la imatge, a l'estat original..
      3. -
    -
    3. -
- -

Afegir un missatge de benvinguda personalitzat

- -

A continuació afegirem una altre mica de codi, canviant el títol de la pàgina a un missatge de benvinguda personalitzat, quan l'usuari navegui per primera vegada al lloc. Aquest missatge de benvinguda persistirà, l'usuari ha d'abandonar el lloc i tornar més tard. També inclourem una opció per canviar l'usuari i, per tant, el missatge de benvinguda en qualsevol moment que es requereixi.

- -
    -
  1. En index.html, afegiu la següent línia just abans de l'element {{htmlelement("script")}}: - - 
    <button>Change user</button>
    -
    2. -
  2. En main.js, poseu el següent codi a la part inferior de l'arxiu, exactament com està escrit - això pren referències al nou botó i l'encapçalat, emmagatzemant-los en les variables: - 
    var myButton = document.querySelector('button');
-var myHeading = document.querySelector('h1');
    -
    3. -
  3. Ara afegiu la següent funció per establir la salutació personalitzada - això no farà res, però ho arreglarem en un moment: - 
    function setUserName() {
-  var myName = prompt('Please enter your name.');
-  localStorage.setItem('name', myName);
-  myHeading.textContent = 'Mozilla is cool, ' + myName;
-}
    - Aquesta funció conté una funció prompt(), obre un quadre de diàleg, una mica com alert(). No obstant això, aquest prompt() li demana a l'usuari que introdueixi algunes dades, emmagatzemant-les en una variable després que l'usuari pressioni OK. En aquest cas, estem demanant a l'usuari que introdueixi el seu nom. A continuació, fem una crida a una API anomenada localStorage, que ens permet emmagatzemar les dades en el navegador i posteriorment recuperar-les. Utilitzem la funció setItem() de localStorage per crear i emmagatzemar un element de dades anomenat "name", establint el seu valor en la variable myName que conté les dades que ha introduït l'usuari. Finalment, establim el textContent de l'encapçalat a una cadena, més el nom recentment emmagatzemat de l'usuari. 
    4. -
  4. A continuació, afegiu aquest bloc if ... else - que podríem anomenar el codi d'inicialització, ja que estructura l'aplicació quan es carrega per primera vegada: - 
    if(!localStorage.getItem('name')) {
-  setUserName();
-} else {
-  var storedName = localStorage.getItem('name');
-  myHeading.textContent = 'Mozilla is cool, ' + storedName;
-}
    - Aquest primer bloc utilitza l'operador de negació (NOT lògic, representada pel!) per comprovar si existeix o no les dades de nom. Si no és així, la funció setUserName() s'executa per crear-lo. Si existeix (és a dir, l'usuari ho va establir durant una visita anterior), recuperarem el nom emmagatzemat utilitzant getItem() i establint el textContent de l'encapçalat en una cadena, a més del nom de l'usuari, com ho vam fer dins de setUserName().
    5. -
  5. Finalment, col·loqueu el següent controlador d'esdeveniments onclick en el botó. En fer clic, la funció setUserName() s'executa. Això permet a l'usuari configurar un nou nom, quan ho desitgi, prement el botó: - 
    myButton.onclick = function() {
-  setUserName();
-}
-
    -
    6. -
- -

Ara, quan visiteu per primera vegada el lloc, se us demanarà el vostre nom d'usuari i us donarà un missatge personalitzat. Podeu canviar el nom en qualsevol moment que desitgeu, oprimint el botó. Com un avantatge addicional, ja que el nom s'emmagatzema dins localStorage, aquest persistirà després que el lloc estigui tancat, mantinguen el missatge personalitzat quan torneu a obrir el lloc!

- -

Conclusió

- -

Si heu seguit totes les instruccions d'aquest article, heu d'acabar veient una pàgina amb aquest aspecte (també podreu veure la nostra versió aquí):

- -

- -

Si us quedeu encallats, sempre podreu comparar el vostre treball amb el nostre codi d'exemple acabat en Github.

- -

Tot just hem tractat una part superficial de JavaScript. Si heu gaudit del joc i desitgeu avançar encara més, dirigir-vos al nostre tema d'aprenentatge de JavaScript.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/CSS_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publicar_nostre_lloc_web/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publicar_nostre_lloc_web/index.html deleted file mode 100644 index 0329bbfcd0..0000000000 --- a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publicar_nostre_lloc_web/index.html +++ /dev/null @@ -1,115 +0,0 @@ ---- -title: Publicar el nostre lloc web -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Publicar_nostre_lloc_web -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - FTP - - GitHub - - Google App Engine - - Learn - - Web - - 'l10n:priority' - - publishing - - web server -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

Un cop hagueu acabat d'escriure el codi i l'organització dels arxius que componen el vostre lloc web, cal posar-ho tot en línia perquè la gent ho pugui trobar. En aquest article s'exposa com arribar a obtenir un codi d'exemple senzill, en línia, amb poc esforç.

-
- -

Quines són les opcions?

- -

La publicació d'un lloc web no és un tema senzill, sobretot perquè hi ha tantes maneres diferents de fer-ho. En aquest article no pretenem documentar tots els mètodes possibles. Més aviat, anem a discutir els pros i els contres de tres estratègies generals des del punt de vista d'un principiant, i després caminar a través d'un mètode que funcioni per ara.

- -

Aconseguir allotjament i un nom de domini

- -

Si desitjeu tenir un control total sobre el vostre lloc web publicat, llavors és probable que hagiu de gastar diners per comprar:

- - - -

Molts llocs web professionals van en línia d'aquesta manera.

- -

A més, es necessita un programa {{Glossary("FTP", "File Transfer Protocol (FTP)")}} (veure Quant costa: el programari per a més detalls) per a transferir efectivament els arxius del lloc web al servidor. Programes FTP varian àmpliament, però en general heu d'iniciar sessió al servidor web utilitzant les dades proporcionades per la vostra empresa d'allotjament (per exemple, nom d'usuari, contrasenya, nom de sistema principal). A continuació, el programa mostra els arxius locals i arxius del servidor web en dues finestres, perquè pugueu transferir-los d'anada i tornada:

- -

- -

Consells de cerca d'allotjament i dominis

- - - -

L'ús d'una eina en línia com GitHub, Google App Engine o Dropbox

- -

Algunes eines us poden permetre publicar el vostre lloc web en línia:

- - - -

A diferència de la majoria d'allotjaments, tals eines solen ser d'ús gratuït, però només s'obté un conjunt limitat de funcions.

- -

L'ús d'un IDE basat en web com Thimble

- -

Hi ha una sèrie d'aplicacions web que emulen un entorn de desenvolupament de llocs web, que us permet introduir codi HTML, CSS i JavaScript i després mostrar el resultat d'aquest codi quan es representa com un lloc web - tot en una pestanya del navegador. En termes generals aquestes eines són molt fàcils, ideal per a l'aprenentatge, i lliure (per a funcions bàsiques), i l'allotjament de la vostre pàgina representada en una única adreça web. No obstant això, les característiques bàsiques són bastant limitades, i les aplicacions no solen proporcionar l'espai d'allotjament per actius (com imatges).

- -

Intenteu jugar amb alguns d'aquests exemples, i veure quin és el millor que us agrada:

- - - -

- -

Publicar via GitHub

- -

Ara us portaren a través de com publicar fàcilment el vostre lloc mitjançant GitHub Pages.

- -
    -
  1. En primer lloc, registrar-vos a GitHub i verifiqueu la vostre adreça de correu electrònic.
    2. -
  2. A continuació, cal crear un repositori per als arxius a entrar.
    3. -
  3. En aquesta pàgina, en el quadre Nom del repositori, introduïu username.github.io, on username és el vostre nom d'usuari. Així, per exemple, el nostre amic bobsmith entraria com bobsmith.github.io.
    - Comproveu també Inicialitzar aquest repositori amb un README i després feu clic a Crear repositori.
    4. -
  4. Després d'això, arrossegar i deixar anar el contingut de la vostra carpeta del lloc web en el vostre repositori, i després feu clic a Registrar els canvis.
    - -
    -

    Nota: Assegureu-vos que la carpeta té un arxiu index.html.

    -
    -
    5. -
  5. -

    Ara navegueu pel vostre navegador a username.github.io per veure el vostre lloc web en línia. Per exemple, per al nom d'usuari chrisdavidmills, aneu a chrisdavidmills.github.io.

    - -
    -

    Nota: Pot trigar alguns minuts perquè el vostre lloc web pugui està actiu. Si no funciona immediatament, és possible que hagiu d'esperar uns minuts i torneu a intentar-ho.

    -
    -
    6. -
- -

Per a més informació, consulteu les Pàgines d'ajuda de GitHub.

- -

Altres lectures

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publishing_your_website/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publishing_your_website/index.html new file mode 100644 index 0000000000..0329bbfcd0 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/publishing_your_website/index.html @@ -0,0 +1,115 @@ +--- +title: Publicar el nostre lloc web +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Publicar_nostre_lloc_web +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - FTP + - GitHub + - Google App Engine + - Learn + - Web + - 'l10n:priority' + - publishing + - web server +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Publishing_your_website +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

Un cop hagueu acabat d'escriure el codi i l'organització dels arxius que componen el vostre lloc web, cal posar-ho tot en línia perquè la gent ho pugui trobar. En aquest article s'exposa com arribar a obtenir un codi d'exemple senzill, en línia, amb poc esforç.

+
+ +

Quines són les opcions?

+ +

La publicació d'un lloc web no és un tema senzill, sobretot perquè hi ha tantes maneres diferents de fer-ho. En aquest article no pretenem documentar tots els mètodes possibles. Més aviat, anem a discutir els pros i els contres de tres estratègies generals des del punt de vista d'un principiant, i després caminar a través d'un mètode que funcioni per ara.

+ +

Aconseguir allotjament i un nom de domini

+ +

Si desitjeu tenir un control total sobre el vostre lloc web publicat, llavors és probable que hagiu de gastar diners per comprar:

+ + + +

Molts llocs web professionals van en línia d'aquesta manera.

+ +

A més, es necessita un programa {{Glossary("FTP", "File Transfer Protocol (FTP)")}} (veure Quant costa: el programari per a més detalls) per a transferir efectivament els arxius del lloc web al servidor. Programes FTP varian àmpliament, però en general heu d'iniciar sessió al servidor web utilitzant les dades proporcionades per la vostra empresa d'allotjament (per exemple, nom d'usuari, contrasenya, nom de sistema principal). A continuació, el programa mostra els arxius locals i arxius del servidor web en dues finestres, perquè pugueu transferir-los d'anada i tornada:

+ +

+ +

Consells de cerca d'allotjament i dominis

+ + + +

L'ús d'una eina en línia com GitHub, Google App Engine o Dropbox

+ +

Algunes eines us poden permetre publicar el vostre lloc web en línia:

+ + + +

A diferència de la majoria d'allotjaments, tals eines solen ser d'ús gratuït, però només s'obté un conjunt limitat de funcions.

+ +

L'ús d'un IDE basat en web com Thimble

+ +

Hi ha una sèrie d'aplicacions web que emulen un entorn de desenvolupament de llocs web, que us permet introduir codi HTML, CSS i JavaScript i després mostrar el resultat d'aquest codi quan es representa com un lloc web - tot en una pestanya del navegador. En termes generals aquestes eines són molt fàcils, ideal per a l'aprenentatge, i lliure (per a funcions bàsiques), i l'allotjament de la vostre pàgina representada en una única adreça web. No obstant això, les característiques bàsiques són bastant limitades, i les aplicacions no solen proporcionar l'espai d'allotjament per actius (com imatges).

+ +

Intenteu jugar amb alguns d'aquests exemples, i veure quin és el millor que us agrada:

+ + + +

+ +

Publicar via GitHub

+ +

Ara us portaren a través de com publicar fàcilment el vostre lloc mitjançant GitHub Pages.

+ +
    +
  1. En primer lloc, registrar-vos a GitHub i verifiqueu la vostre adreça de correu electrònic.
    2. +
  2. A continuació, cal crear un repositori per als arxius a entrar.
    3. +
  3. En aquesta pàgina, en el quadre Nom del repositori, introduïu username.github.io, on username és el vostre nom d'usuari. Així, per exemple, el nostre amic bobsmith entraria com bobsmith.github.io.
    + Comproveu també Inicialitzar aquest repositori amb un README i després feu clic a Crear repositori.
    4. +
  4. Després d'això, arrossegar i deixar anar el contingut de la vostra carpeta del lloc web en el vostre repositori, i després feu clic a Registrar els canvis.
    + +
    +

    Nota: Assegureu-vos que la carpeta té un arxiu index.html.

    +
    +
    5. +
  5. +

    Ara navegueu pel vostre navegador a username.github.io per veure el vostre lloc web en línia. Per exemple, per al nom d'usuari chrisdavidmills, aneu a chrisdavidmills.github.io.

    + +
    +

    Nota: Pot trigar alguns minuts perquè el vostre lloc web pugui està actiu. Si no funciona immediatament, és possible que hagiu d'esperar uns minuts i torneu a intentar-ho.

    +
    +
    6. +
+ +

Per a més informació, consulteu les Pàgines d'ajuda de GitHub.

+ +

Altres lectures

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/JavaScript_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web/How_the_Web_works", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/quin_aspecte_tindr\303\240_vostre_lloc_web/index.html" "b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/quin_aspecte_tindr\303\240_vostre_lloc_web/index.html" deleted file mode 100644 index a7e5ef4b2c..0000000000 --- "a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/quin_aspecte_tindr\303\240_vostre_lloc_web/index.html" +++ /dev/null @@ -1,103 +0,0 @@ ---- -title: Quin aspecte tindrà el vostre lloc web? -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Quin_aspecte_tindrà_vostre_lloc_web -tags: - - Assets - - Beginner - - Composing - - Content - - Design - - Fonts - - Learn - - Plan - - 'l10n:priority' -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software", "Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

Quin serà l'aspecte del vostre lloc web? Analitzeu la planificació i disseny de treball que heu de fer per al vostre lloc web abans d'escriure el codi, incloent, "Quina informació ofereix el meu lloc web?" "Quins tipus de lletra i colors és el que vull?" "Què fa el meu lloc?"

-
- -

El primer és el primer: planificació

- -

Abans de fer res, necessiteu algunes idees. Què hauria de fer el vostre lloc web en realitat? Un lloc web pot fer bàsicament qualsevol cosa, però per al vostre primer intent heu de mantenir les coses simples. Anem a començar per la creació d'una pàgina web senzilla amb una capçalera, una imatge, i uns pocs paràgrafs.

- -

Per començar, haureu de respondre a aquestes preguntes:

- -
    -
  1. Quin és la teva pàgina web? Us agraden els gossos, Nova York, o Pacman?
    2. -
  2. Quina informació esteu presentant sobre el tema? Escriviu un títol i alguns paràgrafs, i penseu en una imatge que volgueu mostrar en la vostra pàgina.
    3. -
  3. Com es veu el vostre lloc web, en termes simples d'alt nivell. Quin és el color de fons? Quin tipus de font és apropiada: formals, dibuixos animats, audaç i fort, subtil?
    4. -
- -
-

Nota: Els projectes complexos necessiten directrius detallades que incloent tots els detalls de colors, tipus de lletra, espaiat entre els elements d'una pàgina, l'estil d'escriptura apropiada, i així successivament. Això de vegades es diu una guia de disseny o un llibre de marca, i es pot veure un exemple en les Firefox OS Guidelines.

-
- -

Esbossar el disseny

- -

A continuació, obtenir un llapis i paper i esbossar més o menys com voleu el aspecte del vostre lloc. En la vostra primera pàgina web senzilla, no hi ha molt per esbossar, però heu d'aconseguir l'hàbit de fer això ara. Realment ajuda - no heu de ser un Van Gogh!

- -

- -
-

Nota: Fins i tot en els llocs web reals, complexos, els equips de disseny en general comencen amb esbossos en paper, i posteriorment construeixen maquetes digitals utilitzant un editor de gràfics o tecnologies web.

- -

Els equips web sovint inclouen tant un dissenyador gràfic i un {{Glossary("UX", "user-experience")}} dissenyador (UX). Els dissenyadors gràfics, òbviament, posar junts els elements visuals de la pàgina web. Els dissenyadors UX tenen un paper una mica més abstracte a l'hora d'abordar com els usuaris han d'experimentar i interactuar amb el lloc web.

-
- -

Escollir els vostres recursos

- -

En aquest punt, és bo per començar a armar el contingut que apareixerà finalment a la vostra pàgina web.

- -

Text

- -

No obstant això hauríeu de tenir els paràgrafs i títols abans. Tingueu això molt a prop.

- -

Color del tema

- -

Per triar un color, aneu al selector de color i trobeu un color que us agradi. En fer clic a un color, apareixerà un codi de sis caràcters estranys com #660066. Això es diu un codi hex(adecimal), i representa el vostre color. Copieu el codi en un lloc segur per ara.

- -

- -

Imatges

- -

Per triar una imatge, anar a Google Images i buscar alguna adequada.

- -
    -
  1. Quan trobeu la imatge que desitjeu, feu clic a la imatge.
    2. -
  2. Premeu el botó Veure imatge.
    3. -
  3. A la següent pàgina, feu clic amb el botó dret del ratolí en la imatge (Ctrl + clic en Mac), seleccioneu Guardar imatge com... i trieu un lloc segur per guardar la imatge. Com a alternativa, copieu l'adreça Web de la imatge des de la barra d'adreces del vostre navegador per usar-la més tard.
    4. -
- -

- -

- -
-

Nota: La majoria de les imatges a la web, incloent a Google Images, tenen drets d'autor. Per reduir la probabilitat de que violeu els drets d'autor, podeu utilitzar el filtre de llicència de Google. Només 1) feu clic a Eines de recerca, a continuació, a 2) Drets d'ús:

- -

-
- -

Tipus de lletra

- -

Per triar un tipus de lletra:

- -
    -
  1. Anar a Google Fonts i examinar la llista fins que trobeu una que us agradi. També podeu utilitzar els controls de la dreta per filtrar encara més els resultats.
    2. -
  2. Feu clic al icona "plus" (Afegir a) al costat del tipus de lletra que vulgueu.
    3. -
  3. Feu clic al botó "*, Familia Seleccionada" en el panell a la part inferior de la pàgina ("*" depèn del nombre de fonts que hagiu seleccionat)
    4. -
  4. En el quadre emergent, es pot veure i copiar les línies de codi que Google us dóna en el vostre editor de text per a guardar per més endavant.
    5. -
- -

- -

 

- -

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software", "Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/tractar_amb_arxius/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/tractar_amb_arxius/index.html deleted file mode 100644 index 0ba94d3273..0000000000 --- a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/tractar_amb_arxius/index.html +++ /dev/null @@ -1,104 +0,0 @@ ---- -title: Tractar amb arxius -slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Tractar_amb_arxius -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Files - - Guide - - HTML - - 'l10n:priority' - - theory - - website -translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
- -
-

Un lloc web es compon de molts arxius: contingut de text, codi, fulles d'estil, contingut multimèdia, i així successivament. Quan estigueu construint un lloc web, necessitareu muntar aquests arxius en una estructura assenyada al vostre ordinador, assegurar-vos que poden parlar l'un a l'altre, i obtenir tot el seu contingut buscat, abans de que finalment els pujeu a un servidor. Tractar amb arxius descriu alguns problemes que heu de tenir en compte perquè pugueu establir una estructura d'arxius assenyada per al vostre lloc web.

-
- -

On ha de viure el lloc web en l'ordinador?

- -

Quan treballeu un lloc web en local en el vostre ordinador, heu de tenir tots els arxius relacionats en una sola carpeta que reflecteix l'estructura d'arxius de la pàgina web publicada al servidor. Aquesta carpeta pot viure en qualsevol lloc que us agradi, però cal posar-la en algun lloc on es pugui trobar fàcilment, potser en el escriptori de la vostra carpeta d'inici, o en l'arrel del disc dur.

- -
    -
  1. Trieu un lloc per emmagatzemar els vostres projectes web. A continuació, creeu una nova carpeta anomenada web-projects (o similar). Aqui és on viuran tots els vostres projectes web.
    2. -
  2. Dins d'aquesta primera carpeta, creeu una altra carpeta per emmagatzemar el vostre primer lloc web. Nomeneu-ho test-site (o alguna cosa més imaginativa).
    3. -
- -

Un a part en l'embolcall i espaiament

- -

Us donareu compte de que al llarg d'aquest article, us demanarem que nomeneu les carpetes i arxius completament en minúscules i sense espais. Això és perquè:

- -
    -
  1. Molts equips, especialment en servidors web, són sensibles a les majúscules i minúscules. Així, per exemple, si poseu una imatge a la vostra pàgina web en la prova in test-site/MyImage.jpg, i després en un arxiu diferent intenteu invocar la imatge com test-site/myimage.jpg, pot ser que no funcioni.
    2. -
  2. Navegadors, servidors web, i llenguatges de programació no manegen espais de forma coherent. Per exemple, si utilitzeu espais en els noms d'arxiu, alguns sistemes poden tractar el nom d'arxiu com dos noms d'arxiu. Alguns servidors substituiran els espais en els noms d'arxiu amb "%20" (el codi de caràcters d'espais en els URI), trencant tots els seus enllaços. Es millor separar les paraules amb guions o subratllats: my-file.html o  my_file.html.
    3. -
- -

Per aquestes raons, el millor és tenir l'hàbit d'escriure els noms de carpetes i arxius en minúscules i sense espais, almenys fins que sapigueu que és el que esteu fent. D'aquesta manera evitareu un menor numero de problemes.

- -

Quina estructura ha de tenir el lloc web?

- -

A continuació, anem a veure quina estructura ha de tenir el nostre lloc de prova. Les coses més comuns que tindrem en qualsevol projecte de lloc web que creiem són un arxiu índex HTML i carpetes que continguin imatges, arxius d'estil i arxius de scripts. Crearem aquests ara:

- -
    -
  1. index.html: Aquest arxiu contindrà generalment el contingut de la vostra pàgina d'inici, és a dir, el text i les imatges que la gent veu quan accedeixin per primera vegada al vostre lloc. Usant el vostre editor de text, creeu un nou arxiu anomenat index.html i guardeu-ho just dins de la carpeta test-site.
    2. -
  2. carpeta d'imatges: Aquesta carpeta contindrà totes les imatges que utilitzeu en el vostre lloc. Creeu una carpeta anomenada images, dins de la carpeta test-site.
    3. -
  3. carpeta d'estils: Aquesta carpeta contindrà el codi CSS per donar estil el vostre contingut (per exemple, l'establiment de text i colors de fons). Creeu una carpeta anomenada styles, dins de la carpeta test-site.
    4. -
  4. carpeta de scripts: Aquesta carpeta contindrà tot el codi JavaScript que s'utilitza per afegir funcionalitat interactiva al vostre lloc (per exemple, els botons que carreguen dades quan es fa clic). Crear una carpeta anomenada scripts, dins de la carpeta test-site.
    5. -
- -
-

Nota: En ordinadors Windows, és possible que tingueu problemes per veure els noms dels arxius, ja que Windows té una opció molesta anomenada Ocultar extensions per a tipus d'arxiu coneguts, activat per defecte. En general, podeu desactivar aquesta opció, aneu a l'Explorador de Windows, seleccioneu l'opció Opcions de carpeta..., desmarqueu la casella Ocultar les extensions dels tipus d'arxiu coneguts i fent clic a OK. Per obtenir informació més específica sobre la vostra versió de Windows, feu una cerca de Yahoo!

-
- -

Rutes d'arxius

- -

Per fer que els arxius parlin uns amb uns altres, heu de proporcionar una ruta d'accés entre ells - bàsicament una ruta per a un arxiu sap on és l'altre. Per demostrar això, introduirem una mica d'HTML en el nostre arxiu index.html, i farem que es vegi la imatge que vam escollir en l'article. "Quin aspecte tindrà en el vostre lloc web?"

- -
    -
  1. Copieu la imatge que vau escollir anteriorment a la carpeta images.
    2. -
  2. Obriu el vostre arxiu index.html, i inseriu el codi següent a l'arxiu exactament com es mostra. No es preocupeu per tot el que significa per ara - veureu les estructures amb més detall més endavant en la sèrie. - 
    <!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>My test page</title>
-  </head>
-  <body>
-    <img src="" alt="My test image">
-  </body>
-</html>
    -
    3. -
  3. La línia <img src="" alt="My test image"> és el codi HTML que insereix una imatge a la pàgina. Hem de dir-li a l'HTML on és la imatge. La imatge es troba dins del directori images, que està en el mateix directori que index.html. Per caminar per l'estructura de l'arxiu de index.html fins a la nostra imatge, la ruta de l'arxiu que necessitaríeu és images/your-image-filename. Per exemple, la nostra imatge es diu firefox-icon.png, de manera que la ruta de l'arxiu és images/firefox-icon.png.
    4. -
  4. Introduïu la ruta de l'arxiu en el codi HTML entre dobles cometes del codi src="".
    5. -
  5. Deseu el fitxer HTML, després carregar-la en el vostre navegador web (doble clic al fitxer). Heu de veure la nova pàgina web que mostra la imatge!
    6. -
- -

A screenshot of our basic website showing just the firefox logo - a flaming fox wrapping the world

- -

Algunes regles generals per a les rutes d'arxius:

- - - -

Per ara, això és tot el que necessiteu saber.

- -
-

Nota: El sistema d'arxius de Windows tendeix a utilitzar barres invertides, no barres diagonals, com, per exemple, C:\windows. Això no importa - fins i tot si esteu desenvolupant el vostre lloc web en Windows, heu d'utilitzar barres diagonals en el vostre codi.

-
- -

Què més es pot fer?

- -

Això és tot per ara. La vostra estructura de carpetes ha de ser alguna cosa com això:

- -

A file structure in mac os x finder, showing an images folder with an image in, empty scripts and styles folders, and an index.html file

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like", "Learn/Getting_started_with_the_web/HTML_basics", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/what_will_your_website_look_like/index.html b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/what_will_your_website_look_like/index.html new file mode 100644 index 0000000000..a7e5ef4b2c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/getting_started_with_the_web/what_will_your_website_look_like/index.html @@ -0,0 +1,103 @@ +--- +title: Quin aspecte tindrà el vostre lloc web? +slug: Learn/Getting_started_with_the_web/Quin_aspecte_tindrà_vostre_lloc_web +tags: + - Assets + - Beginner + - Composing + - Content + - Design + - Fonts + - Learn + - Plan + - 'l10n:priority' +translation_of: Learn/Getting_started_with_the_web/What_will_your_website_look_like +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software", "Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}
+ +
+

Quin serà l'aspecte del vostre lloc web? Analitzeu la planificació i disseny de treball que heu de fer per al vostre lloc web abans d'escriure el codi, incloent, "Quina informació ofereix el meu lloc web?" "Quins tipus de lletra i colors és el que vull?" "Què fa el meu lloc?"

+
+ +

El primer és el primer: planificació

+ +

Abans de fer res, necessiteu algunes idees. Què hauria de fer el vostre lloc web en realitat? Un lloc web pot fer bàsicament qualsevol cosa, però per al vostre primer intent heu de mantenir les coses simples. Anem a començar per la creació d'una pàgina web senzilla amb una capçalera, una imatge, i uns pocs paràgrafs.

+ +

Per començar, haureu de respondre a aquestes preguntes:

+ +
    +
  1. Quin és la teva pàgina web? Us agraden els gossos, Nova York, o Pacman?
    2. +
  2. Quina informació esteu presentant sobre el tema? Escriviu un títol i alguns paràgrafs, i penseu en una imatge que volgueu mostrar en la vostra pàgina.
    3. +
  3. Com es veu el vostre lloc web, en termes simples d'alt nivell. Quin és el color de fons? Quin tipus de font és apropiada: formals, dibuixos animats, audaç i fort, subtil?
    4. +
+ +
+

Nota: Els projectes complexos necessiten directrius detallades que incloent tots els detalls de colors, tipus de lletra, espaiat entre els elements d'una pàgina, l'estil d'escriptura apropiada, i així successivament. Això de vegades es diu una guia de disseny o un llibre de marca, i es pot veure un exemple en les Firefox OS Guidelines.

+
+ +

Esbossar el disseny

+ +

A continuació, obtenir un llapis i paper i esbossar més o menys com voleu el aspecte del vostre lloc. En la vostra primera pàgina web senzilla, no hi ha molt per esbossar, però heu d'aconseguir l'hàbit de fer això ara. Realment ajuda - no heu de ser un Van Gogh!

+ +

+ +
+

Nota: Fins i tot en els llocs web reals, complexos, els equips de disseny en general comencen amb esbossos en paper, i posteriorment construeixen maquetes digitals utilitzant un editor de gràfics o tecnologies web.

+ +

Els equips web sovint inclouen tant un dissenyador gràfic i un {{Glossary("UX", "user-experience")}} dissenyador (UX). Els dissenyadors gràfics, òbviament, posar junts els elements visuals de la pàgina web. Els dissenyadors UX tenen un paper una mica més abstracte a l'hora d'abordar com els usuaris han d'experimentar i interactuar amb el lloc web.

+
+ +

Escollir els vostres recursos

+ +

En aquest punt, és bo per començar a armar el contingut que apareixerà finalment a la vostra pàgina web.

+ +

Text

+ +

No obstant això hauríeu de tenir els paràgrafs i títols abans. Tingueu això molt a prop.

+ +

Color del tema

+ +

Per triar un color, aneu al selector de color i trobeu un color que us agradi. En fer clic a un color, apareixerà un codi de sis caràcters estranys com #660066. Això es diu un codi hex(adecimal), i representa el vostre color. Copieu el codi en un lloc segur per ara.

+ +

+ +

Imatges

+ +

Per triar una imatge, anar a Google Images i buscar alguna adequada.

+ +
    +
  1. Quan trobeu la imatge que desitjeu, feu clic a la imatge.
    2. +
  2. Premeu el botó Veure imatge.
    3. +
  3. A la següent pàgina, feu clic amb el botó dret del ratolí en la imatge (Ctrl + clic en Mac), seleccioneu Guardar imatge com... i trieu un lloc segur per guardar la imatge. Com a alternativa, copieu l'adreça Web de la imatge des de la barra d'adreces del vostre navegador per usar-la més tard.
    4. +
+ +

+ +

+ +
+

Nota: La majoria de les imatges a la web, incloent a Google Images, tenen drets d'autor. Per reduir la probabilitat de que violeu els drets d'autor, podeu utilitzar el filtre de llicència de Google. Només 1) feu clic a Eines de recerca, a continuació, a 2) Drets d'ús:

+ +

+
+ +

Tipus de lletra

+ +

Per triar un tipus de lletra:

+ +
    +
  1. Anar a Google Fonts i examinar la llista fins que trobeu una que us agradi. També podeu utilitzar els controls de la dreta per filtrar encara més els resultats.
    2. +
  2. Feu clic al icona "plus" (Afegir a) al costat del tipus de lletra que vulgueu.
    3. +
  3. Feu clic al botó "*, Familia Seleccionada" en el panell a la part inferior de la pàgina ("*" depèn del nombre de fonts que hagiu seleccionat)
    4. +
  4. En el quadre emergent, es pot veure i copiar les línies de codi que Google us dóna en el vostre editor de text per a guardar per més endavant.
    5. +
+ +

+ +

 

+ +

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/Getting_started_with_the_web/Installing_basic_software", "Learn/Getting_started_with_the_web/Dealing_with_files", "Learn/Getting_started_with_the_web")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/forms/com_estructurar_un_formulari_web/index.html b/files/ca/learn/html/forms/com_estructurar_un_formulari_web/index.html deleted file mode 100644 index c0cb1e022c..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/forms/com_estructurar_un_formulari_web/index.html +++ /dev/null @@ -1,316 +0,0 @@ ---- -title: Com estructurar un formulari web -slug: Learn/HTML/Forms/Com_estructurar_un_formulari_web -translation_of: Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/Your_first_form", "Learn/Forms/Basic_native_form_controls", "Learn/Forms")}}
- -

Ara que ja coneixem els conceptes bàsics, veurem amb més detall els elements que s’utilitzen per a proporcionar estructura i significat a les diferents parts d’un formulari.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica i una fonaments bàsics de l’HTML.
Objectiu:Aprendre a estructurar els formularis HTML i donar-los semàntica perquè compleixin criteris d’usabilitat i accessibilitat.
- -

La flexibilitat dels formularis els converteix en una de les estructures més complexes pel que fa al codi HTML; pots crear qualsevol tipus de formulari bàsic amb elements i atributs específics de formulari. Fer servir una estructura correcta en crear un formulari HTML et garantirà la usabilitat i l’accessibilitat del formulari.

- -

L'element <form>

- -

L’element {{HTMLElement("form")}} defineix formalment un formulari i els atributs que determinen el comportament del formulari. Cada vegada que vols crear un formulari HTML, has de començar per aquest element i imbricar-hi tot el contingut a dins. Moltes tecnologies d'assistència i complements de navegador poden descobrir elements {{HTMLElement("form")}} i implementar codis de suport (hooks) especials per a facilitar-ne l’ús.

- -

Ja ho hem vist en l’article anterior.

- -
Atenció: Està totalment prohibit imbricar un formulari dins d’un altre formulari. És una mala idea perquè la imbricació de formularis pot introduir comportaments del tot imprevisibles.
- -

Sempre és possible utilitzar un control de formulari fora d'un element {{HTMLElement("form")}}. Si ho fas, per defecte aquest control no tindrà res a veure amb cap formulari, tret que l’associïs a algun formulari amb l'atribut form. Això es va introduir per a permetre unir explícitament un control amb un formulari encara que no hi estigui imbricat.

- -

Avancem una mica i observem els elements estructurals que trobaràs en un formulari.

- -

Els elements <fieldset> i <legend>

- -

L’element {{HTMLElement("fieldset")}} és una manera convenient de crear grups de controls que comparteixen el mateix propòsit, amb les mateixes finalitats d’estil i semàntiques. Pots etiquetar un element {{HTMLElement("fieldset")}} incloent un element {{HTMLElement("legend")}} just a sota de l'etiqueta d'obertura {{HTMLElement("fieldset")}}. El text contingut en l'element {{HTMLElement("legend")}} descriu formalment el propòsit de l'element {{HTMLElement("fieldset")}} que hi ha inclòs.

- -

Moltes tecnologies d'assistència utilitzaran l'element {{HTMLElement("legend")}} com si fos una part de l'etiqueta de cada control de formulari que hi ha dins de l'element {{HTMLElement("fieldset")}} corresponent. Per exemple, alguns lectors de pantalla com Jaws i NVDA llegiran el contingut de la llegenda abans de llegir el text de l’etiqueta de cada control.

- -

Aquí hi ha un petit exemple:

- -
<form>
-  <fieldset>
-    <legend>Mida del suc de fruita</legend>
-    <p>
-      <input type="radio" name="size" id="size_1" value="small">
-      <label for="size_1">Petit</label>
-    </p>
-    <p>
-      <input type="radio" name="size" id="size_2" value="medium">
-      <label for="size_2">Mitjà</label>
-    </p>
-    <p>
-      <input type="radio" name="size" id="size_3" value="large">
-      <label for="size_3">Gran</label>
-    </p>
-  </fieldset>
-</form>
- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en el fitxer fieldset-legend.html (o consultar-ne l’exemple en viu).

-
- -

En llegir el formulari anterior, un lector de pantalla dirà «Mida del suc de fruita: petit» per al primer giny, «Mida del suc de fruita: mitjà» per al segon i «Mida del suc de fruita: gran» per al tercer.

- -

El cas d’ús que mostra aquest exemple és un dels més importants. Cada vegada que tinguis un conjunt de botons d'opció, els hauries d’imbricar dins d’un element {{HTMLElement("fieldset")}}. Hi ha altres casos d'ús i, en general, l'element {{HTMLElement("fieldset")}} també es pot utilitzar per a introduir seccions en un formulari. L’ideal seria que els formularis llargs ocupin diverses pàgines, però si un formulari s’allarga i només ha d’ocupar una sola pàgina, posar les diferents seccions relacionades dins de diferents elements {{HTMLElement("fieldset")}} millora la usabilitat.

- -

L’element {{HTMLElement("fieldset")}} és un dels elements clau per crear formularis accessibles per l’efecte que té sobre la tecnologia d’assistència; tanmateix, és la teva responsabilitat no abusar-ne. Si és possible, cada cop que creïs un formulari, intenta escoltar com l’interpreta un lector de pantalla. Si sona estrany, prova de millorar l'estructura del formulari.

- -

L'element <label>

- -

Com hem vist en l’article anterior, l’element {{HTMLElement("label")}} és la manera formal de definir una etiqueta per a un control de formulari en HTML. Aquest és l’element més important si vols crear formularis accessibles: quan s’implementen correctament, els lectors de pantalla llegeixen l’etiqueta d’un element de formulari juntament amb qualsevol instrucció relacionada, i també resulta útil per als usuaris sense discapacitats. Considerem aquest exemple, que hem vist en l’article anterior:

- -
<label for="name">Nom:</label> <input type="text" id="name" name="user_name">
- -

Amb l'etiqueta <label> associada correctament amb l’element <input> per l’atribut for (que conté l'atribut id de l'element <input>), un lector de pantalla llegirà una cosa així com «Nom, editar text».

- -

Hi ha una altra manera d’associar un control de formulari amb una etiqueta: introduir el control de formulari dins de <label> i associar-l’hi implícitament.

- -
<label for="name">
-  Nom: <input type="text" id="name" name="user_name">
-</label>
- -

Fins i tot en aquests casos, però, es considera una bona pràctica establir-hi l’atribut for per garantir que totes les tecnologies d’assistència entenen la relació entre l'etiqueta i el control.

- -

Si no hi ha cap etiqueta o si el control de formulari no està associat implícitament ni explícitament amb una etiqueta, un lector de pantalla llegirà alguna cosa com ara «Editar text en blanc», la qual cosa no és gaire útil.

- -

També pots clicar les etiquetes!

- -

Un altre avantatge de configurar correctament les etiquetes és que pots fer-hi clic o tocar-les per a activar-ne el control corresponent. Això és útil per a controls com les entrades de text, en què pots fer clic a l’etiqueta i també a l’entrada per a donar-hi el focus, però és útil, sobretot, per als botons d'opció i les caselles de verificació; l’àrea d’aquest control pot ser molt petita, de manera que és útil per a facilitar-ne l’activació.

- -

Per exemple, si fas clic al text de l'etiqueta «M'agraden les cireres» de l'exemple següent, canviarà l'estat seleccionat de la casella taste_cherry:

- -
<form>
-  <p>
-    <input type="checkbox" id="taste_1" name="taste_cherry" value="cherry">
-    <label for="taste_1">M'agraden les cireres</label>
-  </p>
-  <p>
-    <input type="checkbox" id="taste_2" name="taste_banana" value="banana">
-    <label for="taste_2">M'agraden els plàtans</label>
-  </p>
-</form>
- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en el fitxer checkbox-label.html (o consultar l’exemple en viu).

-
- -

Etiquetes múltiples

- -

Estrictament parlant, pots posar diverses etiquetes en un sol control, però no és una bona idea perquè algunes tecnologies d'assistència poden tenir problemes a l'hora de manejar-los. En el cas de tenir etiquetes múltiples, hauràs d’incloure el control i les seves múltiples etiquetes dins d’un únic element {{htmlelement("label")}}.

- -

Considerem l'exemple següent:

- -
<p>Els camps obligatoris van seguits de <abbr title="required">*</abbr>.</p>
-
-<!-- Doncs, això: --->
-<div>
-  <label for="username">Nom:</label>
-  <input type="text" name="username">
-  <label for="username"><abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr></label>
-</div>
-
-<!-- seria millor fer-ho d'aquesta manera: -->
-<div>
-  <label for="username">
-    <span>Nom:</span>
-    <input id="username" type="text" name="username">
-    <abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr>
-  </label>
-</div>
-
-<!-- Però això és probablement el millor: -->
-<div>
-  <label for="username">Nom: <abbr title="obligatori" aria-label="required">*</abbr></label>
-  <input id="username" type="text" name="username">
-</div>
- -

{{EmbedLiveSample("Etiquetes_múltiples", 120, 120)}}

- -

El paràgraf de la part superior estableix una regla per als elements obligatoris. La regla s'ha d'incloure abans que s’hagi d'utilitzar perquè els usuaris generals i els usuaris amb tecnologies d’assistència, com ara lectors de pantalla, puguin saber què vol dir abans de trobar un element obligatori. Tot i que això ajuda a informar els usuaris què significa un asterisc, no ens en podem refiar. Un lector de pantalla llegirà un asterisc així: «estrella». Si s'hi passa el ratolí per sobre, hauria d'aparèixer «obligatori», que s'aconsegueix amb l'atribut title. Els títols que es llegeixen en veu alta depenen de la configuració del lector de pantalla, de manera que és més fiable incloure també l’atribut aria-label, que els lectors de pantalla llegeixen sempre.

- -

Les variants anteriors augmenten l’efectivitat a mesura que hi avances:

- - - -
-

Nota: Pots obtenir resultats una mica diferents, segons quin sigui el teu lector de pantalla. Aquest ha estat provat amb VoiceOver (i NVDA es comporta de manera similar). Ens agradaria conèixer també les teves experiències.

-
- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple a GitHub en el fitxer required-labels.html (o consulta l’exemple en viu). No provis l'exemple amb les dues o tres versions sense comentaris: els lectors de pantalla definitivament es confondran si tens diverses etiquetes i múltiples entrades amb el mateix ID.

-
- -

Estructures HTML habituals que es fan servir als formularis

- -

Més enllà de les estructures específiques dels formularis web, és bo recordar que l'etiquetatge del formulari només és HTML. Això significa que pots utilitzar tot el poder de l'HTML per a estructurar un formulari web.

- -

Com es pot veure en els exemples, és una pràctica habitual delimitar una etiqueta i el control associat amb un element {{HTMLElement("li")}} dins d'un element de llista {{HTMLElement("ul")}} o {{HTMLElement("ol")}}. Els elements {{HTMLElement("p")}} i {{HTMLElement("div")}} també s'utilitzen de forma habitual. Per a estructurar diverses caselles de verificació o botons d'opció es recomana crear una llista.

- -

A més de l’element {{HTMLElement("fieldset")}}, també és una pràctica habitual utilitzar títols HTML (per exemple, {{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("h2")}}) i seccionar (per exemple, {{htmlelement("section")}}), per a estructurar formularis complexos.

- -

Per sobre de tot, et correspon a tu trobar un estil de codificació còmode que doni lloc a formularis que compleixin criteris d’accessibilitat i usabilitat. Les seccions independents amb funcions diferents haurien d’estar contingudes en un element {{htmlelement("section")}} separat, amb elements {{htmlelement("fieldset")}} per a contenir botons d'opció.

- -

Aprenentatge actiu: construir l’estructura d’un formulari

- -

Posem en pràctica aquestes idees i construïm un formulari una mica més complicat: un formulari de pagament. Aquest formulari contindrà diversos tipus de controls que encara no coneixes. No et preocupis; en veuràs el funcionament en l’article següent (Els controls de formulari bàsics originals). Per ara, llegeix amb detall les descripcions mentre segueixes les instruccions següents i comences a entendre quins elements utilitzem per a estructurar un formulari, i per què.

- -
    -
  1. Per començar, fes una còpia local del fitxer de plantilla en blanc i del CSS del nostre formulari de pagament en un directori nou del teu ordinador.
    2. -
  2. Aplica el CSS a l’HTML afegint la línia següent a l’element {{htmlelement("head")}} de l’HTML: - 
    <link href="payment-form.css" rel="stylesheet">
    -
    3. -
  3. A continuació, afegeix l’element extern {{htmlelement("form")}} per a crear el teu formulari: - 
    <form>
-
-</form>
    -
    4. -
  4. Afegeix un títol d’encapçalament encapçalament i un paràgraf a les etiquetes <form> per a informar els usuaris com es marquen els camps obligatoris: - 
    <h1>Forma de pagament</h1>
-<p>Els camps obligatoris van seguits de <strong><abbr title = "obligatori">*</abbr></strong>.</p>
    -
    5. -
  5. A continuació, afegirem una secció més gran de codi al formulari, a sota de l’entrada anterior. Aquí veuràs que delimitem amb un element {{htmlelement("section")}} independent els camps amb la informació de contacte. A més, hi ha un conjunt de dos botons d'opció, cadascun dels quals col·loquem dins d’un element de llista ({{htmlelement("li")}}) propi. També hi ha dos textos estàndard {{htmlelement("input")}} i els seus elements {{htmlelement("label")}} associats, cadascun imbricat dins d'un element {{htmlelement("p")}} i un camp per a introduir una contrasenya. Afegeix aquest codi al teu formulari: - 
    <section>
-    <h2>Informació de contacte</h2>
-    <fieldset>
-      <legend>Títol </legend>
-      <ul>
-          <li>
-            <label for="title_1">
-              <input type="radio" id="title_1" name="title" value="K" >
-              Rei
-            </label>
-          </li>
-          <li>
-            <label for="title_2">
-              <input type="radio" id="title_2" name="title" value="Q">
-              Reina
-            </label>
-          </li>
-          <li>
-            <label for="title_3">
-              <input type="radio" id="title_3" name="title" value="J">
-              Bufó
-            </label>
-          </li>
-      </ul>
-    </fieldset>
-    <p>
-      <label for="name">
-        <span>Nom: </span>
-        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
-      </label>
-      <input type="text" id="name" name="username">
-    </p>
-    <p>
-      <label for="mail">
-        <span>Correu electrònic: </span>
-        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
-      </label>
-      <input type="email" id="mail" name="usermail">
-    </p>
-    <p>
-      <label for="pwd">
-        <span>Contrasenya:</span>
-        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
-      </label>
-      <input type="password" id="pwd" name="password">
-    </p>
-</section>
    -
    6. -
  6. La segona secció (<section>) del nostre formulari és la informació de pagament. Hi ha tres controls diferents, juntament amb les seves etiquetes, cadascun inclòs en un element <p>. El primer és un menú desplegable ({{htmlelement("select")}}) que selecciona el tipus de targeta de crèdit. El segon és un element <input> del tipus tel, que introdueix un número de targeta de crèdit; tot i que podríem haver utilitzat el tipus number, no volem la interfície d'usuari que s'hi aplica per defecte. L'últim és un element <input> del tipus date, per a introduir la data de caducitat de la targeta; aquest apareixerà amb un control de selecció de dates en els navegadors compatibles, i es converteix en una entrada de text normal en els navegadors no compatibles. Aquests tipus d’entrada més nous es reintrodueixen en l’article tipus d’entrades en HTML5.
    -
    - Introdueix el següent en la secció anterior: - 
    <section>
-    <h2>Informació de pagament</h2>
-    <p>
-      <label for="card">
-        <span>Tipus de targeta: </span>
-      </label>
-      <select id="card" name="usercard">
-        <option value="visa">Visa</option>
-        <option value="mc">Mastercard</option>
-        <option value="amex">American Express</option>
-      </select>
-    </p>
-    <p>
-      <label for="number">
-        <span>Número de targeta:</span>
-        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
-      </label>
-      <input type="tel" id="number" name="cardnumber">
-    </p>
-    <p>
-      <label for="date">
-        <span> Data de caducitat: </span>
-        <strong><abbr title="required">*</abbr></strong>
-        <em>en format mm/aa</em>
-      </label>
-      <input type="date" id="date" name="expiration">
-    </p>
-</section>
    -
    7. -
  7. L’última secció que afegim és molt més senzilla, perquè només conté un element {{htmlelement("button")}} de tipus submit, que envia les dades del formulari. Afegeix això al final del formulari: - 
    <p> <button type="submit">Validar el pagament</button> </p>
    -
    8. -
- -

A sota pots veure en acció el formulari acabat (també el pots trobar a GitHub; consulta el codi d’origen a payment-form.html i executa’l en viu):

- -

{{EmbedLiveSample("A_payment_form","100%",620, "", "en-US/Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form/Example")}}

- -

Resum

- -

Ara tens tot el coneixement que necessites per a estructurar adequadament els teus formularis web. En els pròxims articles tractarem moltes de les funcions que s’introdueixen aquí; l’article següent explica amb més detall l’ús de tots els diferents tipus de controls de formulari que voldràs utilitzar per a recopilar informació dels teus usuaris.

- -

Consulta també

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/Your_first_form", "Learn/Forms/Basic_native_form_controls", "Learn/Forms")}}

- -

En aquest mòdul

- - - -

Temes avançats

- - diff --git a/files/ca/learn/html/forms/controls_de_formulari_originals/index.html b/files/ca/learn/html/forms/controls_de_formulari_originals/index.html deleted file mode 100644 index 73ee2a9249..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/forms/controls_de_formulari_originals/index.html +++ /dev/null @@ -1,325 +0,0 @@ ---- -title: Controls de formulari originals -slug: Learn/HTML/Forms/Controls_de_formulari_originals -translation_of: Learn/Forms/Basic_native_form_controls ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/How_to_structure_an_HTML_form", "Learn/Forms/HTML5_input_types", "Learn/Forms")}}
- -

En l’article anterior hem etiquetat un exemple de formulari web funcional, hem introduït alguns controls de formulari i elements estructurals comuns, però sobretot, ens hem centrat en l'accessibilitat. A continuació analitzarem amb detall la funcionalitat dels diferents controls de formulari, també anomenats ginys o widgets, i estudiarem totes les opcions que hi ha disponibles per a recollir diferents tipus de dades. En aquest article, veurem el conjunt original de controls de formulari que hi ha disponibles en tots els navegadors des dels primers dies.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i una comprensió bàsica d’HTML.
Objectiu:Comprendre amb detall el conjunt de controls de formulari originals que hi ha disponibles als navegadors per a la recollida de dades, i com implementar-los amb HTML.
- -

Ja coneixes alguns elements de formulari, com ara {{HTMLelement('form')}}, {{HTMLelement('fieldset')}}, {{HTMLelement('legend')}}, {{HTMLelement('textarea')}}, {{HTMLelement('label')}}, {{HTMLelement('button')}} i {{HTMLelement('input')}}. Aquest article exposa:

- - - -
-

Nota: Les característiques que comentem en aquest article són compatibles amb tots els navegadors, però no amb tots els controls de formulari. En els dos articles següents expliquem els controls de formulari que s’han afegit a l’HTML5 més recentment. Si vols una referència més avançada, has de consultar la nostra referència d’elements de formulari HTML i, en particular, la nostra extensa referència de tipus <input>.

-
- -

Camps d'entrada de text

- -

Els camps d’entrada de text {{htmlelement("input")}} són els controls del formulari més bàsics. Són una manera molt còmoda de permetre a l’usuari introduir qualsevol tipus de dades, i ja n’hem vist alguns exemples senzills.

- -
-

Nota: Els camps de text en format HTML són controls d’entrada de text pla. Això vol dir que no pots aplicar-hi una edició enriquida (negreta, cursiva, etc.). Tots els controls de formulari que trobis amb text enriquit són controls de formulari personalitzats creats amb HTML, CSS i JavaScript.

-
- -

Tots els controls bàsics de text comparteixen alguns comportaments comuns:

- - - -
-

Nota: L’element {{htmlelement("input")}} és únic entre els elements d’HTML perquè pot adoptar moltes formes diferents segons el valor del seu atribut type. S'utilitza per a crear la majoria de tipus de controls de formulari, que inclouen camps de text d'una sola línia, controls d'hora i data, controls sense entrada de text com ara caixes de selecció, botons d'opció i selectors de colors, i botons.

-
- -

Camps de text d'una sola línia

- -

Un camp de text d'una sola línia es crea en assignar a l'atribut {{htmlattrxref("type","input")}} d’un element {{HTMLElement("input")}} el valor text, o si l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} s’omet (perquè el valor per defecte d’aquest atribut és text). El valor text d’aquest atribut és també el valor alternatiu que el navegador utilitza si el valor que especifiques per a l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} li és desconegut (per exemple, si especifiques type="color" i el navegador no és compatible amb els selectors de color).

- -
-

Nota: Consulta exemples de tots els tipus de camp de text d’una sola línia a GitHub, en el fitxer single-line-text-fields.html (també pots consultar l’exemple en viu).

-
- -

A continuació es mostra un exemple bàsic de camp de text d'una sola línia:

- -
<input type="text" id="comment" name="comment" value="I'm a text field">
- -

Els camps de text d'una sola línia només tenen una restricció: si escrius text amb salts de línia, el navegador elimina els salts de línia abans d'enviar les dades al servidor.

- -

La captura de pantalla següent mostra els tipus de controls d’entrada de text predeterminat, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari amb macOS i en Chrome 79 i Edge 18 amb Windows 10.

- -

Captura de pantalla que mostra els estils de l’atribut en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat per a un control d’entrada de text en Firefox, Safari, Chrome i Edge.

- -
-

Nota: L'HTML5 va millorar el camp de text d'una sola línea bàsic original afegint valors especials per a l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} que aplica restriccions de validació específiques i altres funcions, per exemple a l'hora d'introduir adreces URL o números. Les tractarem en l’article següent: tipus d’entrada HTML5.

-
- -

Camps de contrasenya

- -

Un dels tipus d’entrada de text originals era el tipus de camp de text per a introduir una contrasenya (password):

- -
<input type="password" id="pwd" name="pwd">
- -

El valor de contrasenya (password) no afegeix cap restricció especial al text que s’introdueix al camp, però n’amaga el valor (per exemple, amb punts o asteriscs) i impedeix que altres usuaris el puguin llegir.

- -

Tingues en compte que es tracta només d’una funció d’interfície d’usuari; si no és que envies el formulari d’una manera segura, s’enviarà un text pla, i això no és aconsellable per a la seguretat. Una persona maliciosa podria interceptar les teves dades i robar-te contrasenyes, dades de la targeta de crèdit o qualsevol cosa que hagis enviat. La millor manera de protegir els usuaris d’això és allotjar les pàgines que incloguin formularis en una connexió segura (és a dir, una adreça https://...), perquè les dades se xifrin abans d’enviar-se.

- -

Els navegadors reconeixen les implicacions de seguretat de l'enviament de dades del formulari per una connexió no segura i disposen de missatges d’advertiments per a dissuadir els usuaris d'utilitzar formularis no segurs. Per a obtenir més informació sobre el que implementa Firefox, consulta l’article Contrasenyes insegures.

- -

Contingut ocult

- -

Un altre control de text original és el tipus d’entrada hidden. S'utilitza per a crear un control de formulari que és invisible per a l'usuari, però que s'envia al servidor juntament amb la resta de dades del formulari. Per exemple, pot ser que vulguis enviar una marca de temps al servidor que indiqui quan s’ha fet una comanda. Com que és un control ocult, l’usuari no el pot veure ni editar-ne el valor de manera intencionada, mai no rep el focus i un lector de pantalla tampoc no el detecta.

- -
<input type="hidden" id="timestamp" name="timestamp" value="1286705410">
-
- -

Quan crees aquest element, cal que hi configuris els atributs name i value. El valor es pot configurar dinàmicament amb JavaScript. El tipus d’entrada hidden no hauria de tenir cap etiqueta associada.

- -

Amb HTML5 es van afegir altres tipus d'entrada de text, com {{HTMLElement("input/search", "search")}}, {{HTMLElement("input/url", "url")}} i {{HTMLElement("input/tel", "tel")}}. Es tracten en el tutorial següent: tipus d’entrada HTML5.

- -

Elements de selecció: caselles de selecció i botons d'opció

- -

Els elements de selecció (o checkable items, en anglès) són controls dels quals pots canviar l’estat fent-hi clic a sobre o en les etiquetes que hi estan associades. Hi ha dos tipus d’elements de selecció: la casella de selecció, o check box, i el botó d'opció, o radio button. Tots dos utilitzen l’atribut checked per indicar si el control està en estat seleccionat per defecte o no.

- -

Val la pena assenyalar que aquests controls no es comporten exactament igual que altres controls de formulari. Per a la majoria de controls de formulari, un cop validat el formulari s’envien tots els controls que tenen un atribut name, fins i tot si no se n’ha omplert el valor. En el cas dels elements de selecció, els valors s’envien només si estan seleccionats. Si no ho estan, no s'envia res, ni tan sols el nom. Si estan seleccionats però no tenen cap valor, el nom s'envia amb el valor on.

- -
-

Nota: Pots trobar els exemples d'aquesta secció a GitHub, en el fitxer checkable-items.html (o també consultar-ne l’exemple en viu).

-
- -

Per a assolir una usabilitat/accessibilitat màxima, es recomana delimitar cada llista d’elements que estan relacionats entre si dins d'un element {{htmlelement("fieldset")}} amb un element {{htmlelement("legend")}} que ofereixi una descripció general de la llista. Cada parella d'elements {{htmlelement("label")}}/{{htmlelement("input")}} hauria d’estar continguda en un element de llista (o similar) propi. L'element associat {{htmlelement('label')}} se situa en general immediatament a continuació del botó d'opció o de la caixa de verificació, i les instruccions del grup de botons d'opció o caselles de selecció solen ser el contingut de l'element {{htmlelement("legend")}}. Observa els exemples estructurals que et presentem en l’enllaç anterior.

- -

Caselles de verificació

- -

Una casella de verificació es crea amb l’element {{HTMLElement("input")}} i un atribut type amb el valor {{HTMLElement("input/checkbox", "checkbox")}}.

- -
<input type="checkbox" id="carrots" name="carrots" value="carrots" checked>
-
- -

Si s’hi inclou l’atribut checked, la casella de verificació es marca automàticament en carregar-se la pàgina. Si s’hi fa clic, en la casella de verificació o en l’etiqueta associada, la casella de verificació canvia entre els estats activat o desactivat.

- -

Les captures de pantalla següents mostren les caselles de verificació en els estats per defecte, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10:

- -

Caselles de verificació en els estats per defecte, amb el focus i desactivat en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

- -
-

Nota: La pseudoclasse {{cssxref(':default')}} selecciona les caselles de verificació i els botons d'opció que presenten l'atribut checked en el moment de carregar-se la pàgina, encara que ja no estiguin en l’estat checked. La pseudoclasse {{cssxref(':checked')}} selecciona només els elements que estan en estat checked.

-
- -

A causa de la característica activada-desactivada que presenten les caselles de verificació, es consideren botons de commutació i molts desenvolupadors i dissenyadors han estès l’estil per defecte de la casella de selecció per a crear botons que semblen interruptors. Pots consultar-ne un exemple en acció aquí (o també pots consultar-ne el codi d’origen).

- -

Botons d'opció

- -

Un botó d'opció es crea amb l’element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor radio:

- -
<input type="radio" id="soup" name="meal" checked>
- -

És possible associar diversos botons de ràdio. Si comparteixen el mateix valor de l’atribut {{htmlattrxref("name","input")}}, es considera que estan en el mateix grup de botons. Només és possible marcar un botó d’un grup determinat cada vegada; això vol dir que quan se’n clica un, tots els altres es desmarquen automàticament. Quan el formulari s’envia, només s’envia el valor del botó d'opció seleccionat. Si no se'n selecciona cap, es considera que el conjunt de botons d'opció està en un estat desconegut i no s’envia cap valor amb el formulari. Quan s’ha clicat un dels botons d'opció d’un mateix grup de botons, no és possible desmarcar tots els botons sense reiniciar el formulari.

- -
<fieldset>
-  <legend>Quin és el teu menjar preferit?</legend>
-  <ul>
-    <li>
-      <label for="soup">Sopa </label>
-      <input type="radio" id="soup" name="meal" value="soup" checked>
-    </li>
-    <li>
-      <label for="curry">Curry </label>
-      <input type="radio" id="curry" name="meal" value="curry">
-    </li>
-    <li>
-      <label for="pizza">Pizza </label>
-      <input type="radio" id="pizza" name="meal" value="pizza">
-    </li>
-  </ul>
-</fieldset>
- -

Les captures de pantalla següents mostren els botons d'opció en els estats no marcat i marcat, amb el focus i desactivats: en Firefox 71 i Safari 13 amb MacOs i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10.

- -

Botons d'opció en Firefox 71 i Safari 13 amb Mac i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

- -

Botons reals

- -

En realitat, els botons d'opció no són botons, malgrat el nom. Ara anirem una mica més enllà i veurem botons autèntics! Hi ha tres tipus d’entrada que proporcionen botons:

- -
-
submit
-
Envien les dades del formulari al servidor. Per als elements {{HTMLElement("button")}}, si s’omet l'atribut type (o es posa un valor de type no vàlid), s’obté un botó d'enviament.
-
reset
-
Restableixen tots els controls de formulari als valors predeterminats.
-
button
-
No presenten cap efecte automàtic, però es poden personalitzar amb codi JavaScript.
-
- -

A més, l’element {{htmlelement("button")}} pot prendre un atribut type i imitar aquests tres tipus d'entrada. La diferència principal entre els dos elements és que els elements <button> autèntics admeten moltes més opcions d’estil.

- -
-

Nota: També es pot representar com un botó el tipus d’entrada image. El tractarem més endavant també.

-
- -
-

Nota: Pots trobar els exemples d'aquesta secció a GitHub, en els fitxers button-examples.html (o també pots consultar l’exemple en viu).

-
- -

A continuació pots trobar exemples de cada tipus d’entrada <input> de tipus botó, juntament amb el tipus de botó equivalent.

- -

submit

- -
<button type="submit">
-    Aquest és un <strong>botó Enviar</strong>
-</button>
-
-<input type="submit" value="Aquest és un botó Enviar">
- -

reset

- -
<button type="reset">
-    Aquest és un <strong>botó Reiniciar</strong>
-</button>
-
-<Input type = "reset" value = "Aquest és un botó Reiniciar">
- -

anonymous

- -
<button type="button">
-    Aquest és un <strong>botó anònim</strong>
-</button>
-
-<input type="button" value="Aquest és un botó anònim">
- -

Els botons sempre es comporten igual, tant si fas servir un element {{HTMLElement("button")}} com un element {{HTMLElement("input")}}. Però, com pots veure en els exemples, els elements {{HTMLElement("button")}} et permeten aplicar HTML al contingut inclòs entre les etiquetes <button> d'obertura i de tancament. En canvi, els elements {{HTMLElement("input")}} són elements buits; el contingut que s’hi mostra s’insereix dins de l’atribut value, i per tant només accepten contingut textual.

- -

Els exemples següents mostren els tipus d’entrada per defecte dels botons en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat: en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10.

- -

Tipus d’entrada per defecte dels botons en els estats predeterminat, amb el focus i desactivat: en Firefox 71 i Safari 13 amb macOS i Chrome 79 i en Edge 18 amb Windows 10

- -

Botons imatge

- -

El control botó imatge es comporta exactament com un element {{HTMLElement("img")}}, però passa a comportar-se com un botó de validació quan un usuari hi fa clic.

- -

Un botó imatge es crea amb un element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor image. Aquest element admet exactament el mateix conjunt d’atributs que l’element {{HTMLElement("img")}}, i a més, tots els atributs que són compatibles amb els altres botons de formulari.

- -
<input type="image" alt="Fes-me clic!" src="my-img.png" width="80" height="30">
- -

Si per a validar el formulari s’utilitza un botó imatge, aquest control no envia el seu valor, sinó que s’envien les coordenades X i Y del clic que s’ha fet en la imatge (les coordenades són relatives a la imatge, és a dir, que la part superior esquerra de la imatge representa les coordenades (0, 0)). Les coordenades s’envien com dos parells clau/valor:

- - - -

Així, per exemple, observa que en fer clic a les coordenades (123, 456) de la imatge i enviar pel mètode get, aquests valors s’annexen a l’URL de la manera següent:

- -
http://foo.com?pos.x=123&pos.y=456
- -

Aquesta és una manera molt còmoda de construir un «mapa interactiu». La manera d’enviar i recuperar aquests valors es detalla en l’article Enviar les dades d’un formulari.

- -

Selector de fitxers

- -

Un últim tipus <input> que ens va arribar amb l'HTML inicial és el tipus entrada de fitxer. Els formularis poden enviar fitxers a un servidor (aquesta acció específica també es detalla en l’article Enviar les dades d’un formulari). El control de selecció de fitxers es pot utilitzar per triar un o més fitxers que es volen enviar.

- -

Pots crear un control de selecció de fitxers amb l’element {{HTMLElement("input")}} i l’atribut {{htmlattrxref("type","input")}} establert en el valor file. Pots restringir els tipus de fitxers que se seleccionen amb l’atribut {{htmlattrxref("accept","input")}}. A més, pots deixar que l’usuari triï més d’un fitxer si hi afegeixes l’atribut {{htmlattrxref("multiple","input")}}.

- -

Exemple

- -

En aquest exemple es crea un selector de fitxers que sol·licita fitxers gràfics d’imatge. En aquest cas, l'usuari té la possibilitat de seleccionar diversos fitxers.

- -
<input type="file" name="file" id="file" accept="image/*" multiple>
- -

En alguns dispositius mòbils, el selector de fitxers pot accedir a fotos, vídeos i àudio capturats directament per la càmera i el micròfon del dispositiu i afegir a l’atribut accept informació sobre la captura com ara:

- -
<input type="file" accept="image/*;capture=camera">
-<input type="file" accept="video/*;capture=camcorder">
-<input type="file" accept="audio/*;capture=microphone">
- -

Atributs comuns

- -

Molts dels elements utilitzats per a definir controls de formulari tenen atributs específics propis. Això no obstant, hi ha un conjunt d’atributs comuns a tots els elements de formulari. Ja n'has conegut uns quants, però a continuació et presentem una llista d’aquests atributs comuns, perquè els tinguis com a referència:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Nom de l'atributValor per defecteDescripció
autofocusfalseAquest atribut booleà permet especificar que un element adquireix el focus d'entrada automàticament quan es carrega la pàgina. En un document només hi pot haver un element associat a un formulari que tingui especificat aquest atribut.
disabledfalseAquest atribut booleà indica que l'usuari no pot interactuar amb l'element. Si aquest atribut no s'especifica, l'element hereta la configuració de l'element que el conté, per exemple, {{HTMLElement("fieldset")}}; si no hi ha cap element contenidor que tingui establert l'atribut disabled, l'element està habilitat.
formL’element <form> s’utilitza per a associar el control al formulari, quan aquest no hi està imbricat. El valor de l’atribut ha de ser l’atribut id d’un element {{HTMLElement("form")}} del mateix document. D’aquesta manera pots associar un formulari un control de formulari que n’estigui fora, encara que sigui dins d’un formulari diferent.
nameEl nom de l'element; s'envia amb les dades del formulari.
valueEl valor inicial de l'element.
- -

Resum

- -

Aquest article ha exposat els tipus d’entrada més antics: el conjunt original introduït els primers dies de l’HTML, que és compatible amb tots els navegadors. En l'article següent analitzarem els valors més recents de l’atribut type, que s’han afegit en HTML5.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/How_to_structure_an_HTML_form", "Learn/Forms/HTML5_input_types", "Learn/Forms")}}

- -

En aquest mòdul

- - - -

Temes avançats

- - diff --git a/files/ca/learn/html/forms/el_teu_primer_formulari/index.html b/files/ca/learn/html/forms/el_teu_primer_formulari/index.html deleted file mode 100644 index 3f327d4494..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/forms/el_teu_primer_formulari/index.html +++ /dev/null @@ -1,298 +0,0 @@ ---- -title: El teu primer formulari -slug: Learn/HTML/Forms/El_teu_primer_formulari -translation_of: Learn/Forms/Your_first_form ---- -
{{LearnSidebar}}{{NextMenu("Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form", "Learn/Forms")}}
- -

Aquest articles t'ofereix la primera experiència de creació d’un formulari web, que inclou dissenyar d’un formulari senzill amb els controls de formulari HTML adequats i altres elements HTML, afegir una mica d’estil molt senzill amb CSS i enviar les dades a un servidor. A mesura que avancem en el mòdul, ampliarem aquesta informació.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica i fonaments bàsics d’HTML.
Objectiu:Familiaritzar-se amb els formularis web, per a què serveixen, com dissenyar-los, i quins elements bàsics HTML necessitaràs per a casos senzills.
- -

Què són els formularis web?

- -

Els formularis web són un dels principals punts d’interacció entre un usuari i un lloc web o aplicació. Els formularis permeten als usuaris introduir dades, que en general s’envien a un servidor web per a processar-les i emmagatzemar-les (consulta l’article Enviar les dades d’un formulari web més endavant d’aquest mòdul) o permeten al client actualitzar a l’instant la interfície d’alguna manera (per exemple, afegir un altre element de llista, o mostrar o amagar una funció d'interfície d'usuari).

- -

L’HTML d’un formulari web està format per un o més controls de formulari (de vegades anomenats ginys o, en anglès, widgets), a més d’alguns elements addicionals que ajuden a estructurar el formulari general, que sovint s’anomenen formularis HTML. Els controls poden ser camps de text d'una sola línia o de diverses línies, caixes desplegables, botons, caselles de selecció o botons d'opció, i es creen majoritàriament amb l'element {{htmlelement("input")}}, tot i que hi ha altres elements que també has de conèixer.

- -

Els controls de formulari també es poden programar per a forçar la introducció de formats o valors específics (validació del formulari) i es poden combinar amb etiquetes de text que en descriuen el propòsit tant als usuaris estàndard com als que tenen discapacitats visuals.

- -

Disseny del formulari

- -

Abans de començar a codificar, sempre és millor fer un pas enrere i prendre't el temps necessari per pensar en el teu formulari. Dissenyar una maqueta ràpida t'ajudarà a definir el conjunt adequat de dades que vols que l'usuari introdueixi. Des del punt de vista de l'experiència d’usuari (UX), és important recordar que, com més gran sigui el teu formulari, més risc hi ha de frustrar les persones i perdre usuaris. Fes que sigui senzill i concís: demana només les dades que necessites.

- -

El disseny de formularis és un pas important a l’hora de crear un lloc web o una aplicació. Aquest article no tracta de l’experiència d’usuari amb els formularis, però si vos aprofundir aquest tema, pots llegir els articles següents:

- - - -

En aquest article crearem un formulari de contacte senzill. Fem-ne un esbós.

- -

Una manera aproximada de fer un esbós de formulari

- -

El nostre formulari inclourà tres camps de text i un botó. Demanem a l’usuari el nom, el correu electrònic i el missatge que vol enviar. En prémer el botó, les dades s’enviaran a un servidor web.

- -

Aprenentatge actiu: Creació del nostre formulari HTML

- -

D’acord, en primer lloc creem l’HTML per al nostre formulari. Utilitzarem els elements HTML següents: {{HTMLelement("form")}}, {{HTMLelement("label")}}, {{HTMLelement("input")}}, {{HTMLelement("textarea")}} i {{HTMLelement("button")}}.

- -

Abans d’avançar, fes una còpia local de la nostra plantilla HTML senzilla i hi introduiràs el formulari HTML.

- -

L’element {{HTMLelement("form")}}

- -

Tots els formularis comencen amb un element {{HTMLelement("form")}}, com ara:

- -
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
-
-</form>
- -

Aquest element defineix formalment un formulari. És un element contenidor, com un element {{HTMLelement ("section")}} o {{HTMLelement ("footer")}}, però que conté específicament formularis; també admet alguns atributs específics per a configurar el comportament del formulari. Tots els atributs són opcionals, però és una pràctica habitual establir sempre com a mínim els atributs action i method:

- - - -
-

Nota: Observa com funcionen aquests atributs en el nostre article Enviar les dades d’un formulari web, que trobaràs més endavant.

-
- -

Per ara, afegeix l'element {{htmlelement("form")}} anterior al teu element HTML {{htmlelement("body")}}.

- -

Els elements {{HTMLelement("label")}}, {{HTMLelement("input")}} i {{HTMLelement("textarea")}}

- -

El nostre formulari de contacte no és complex: la part de l’entrada de les dades conté tres camps de text, cadascun amb el seu element {{HTMLelement("label")}} corresponent:

- - - -

En termes de codi HTML, necessitem alguna cosa com la següent per a implementar aquests controls de formulari:

- -
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
- <ul>
-  <li>
-    <label for="name">Nom:</label>
-    <input type="text" id="name" name="user_name">
-  </li>
-  <li>
-    <label for="mail">Correu electrònic:</label>
-    input type="email" id="mail" name="user_mail">
-  </li>
-  <li>
-    <label for="msg">Missatge:</label>
-    <textarea id="msg" name="user_message"></textarea>
-  </li>
- </ul>
-</form>
- -

Actualitza el codi del teu formulari perquè s'assembli a l’anterior.

- -

Els elements {{HTMLelement("li")}} hi són per estructurar convenientment el nostre codi i facilitar el disseny (ho veuràs més endavant en aquest article). Incloem una etiqueta explícita per a cada control de formulari per motius d'usabilitat i accessibilitat. Tingues en compte l’ús de l’atribut for per a tots els elements {{HTMLelement ("label")}}, que pren com a valor l'identificador del control de formulari id al qual està associat; així és com un formulari s'associa a la seva etiqueta.

- -

Fer-ho resulta molt útil: associa l’etiqueta amb el control del formulari i permet als usuaris de ratolí, trackpad i dispositius tàctils fer clic a l’etiqueta i activar el control corresponent, i també proporciona un nom accessible per als usuaris de lectors de pantalla. Trobaràs més informació sobre les etiquetes dels formularis en l’article Com estructurar un formulari web.

- -

En l’element {{HTMLelement("input")}}, l’atribut més important és type. Aquest atribut és molt important perquè defineix la manera com apareix l’element {{HTMLelement("input")}}, i com es comporta. Trobaràs més informació més endavant, en l’article Els controls de formulari bàsics originals.

- - - -

Per últim, però no per això menys important, cal destacar la sintaxi de <input> en contraposició a <textarea></textarea>. Aquesta és una de les curiositats de l’HTML. L’etiqueta <input> és un element buit, que significa que no necessita una etiqueta de tancament. En canvi, {{HTMLElement("textarea")}} no és un element buit, és a dir, s'hauria de tancar amb l'etiqueta final adequada. Això té una conseqüència en una característica específica dels formularis: la manera de definir el valor per defecte. Per a definir el valor predeterminat d'un element {{HTMLElement("input")}} has d'utilitzar l'atribut value de la manera següent:

- -
<input type="text" value="per defecte aquest element s'omple amb aquest text">
- -

D'altra banda, si vols definir un valor predeterminat per a un {{HTMLElement("textarea")}}, l'has de posar entre les etiquetes d'obertura i tancament de l'element {{HTMLElement("textarea")}}, com en el cas següent:

- -
<textarea>
-per defecte aquest element s'omple amb aquest text
-</textarea>
- -

L’element {{HTMLelement("button")}}

- -

L'etiquetatge del nostre formulari és gairebé complet; només haurem d’afegir un botó que permeti a l’usuari enviar les dades un cop emplenat el formulari. Això es fa amb l’element {{HTMLelement("button")}}; afegeix el següent just a sobre de l’etiqueta de tancament </form>:

- -
<li class="button">
-  <button type="submit">Envia el teu missatge</button>
-</li>
- -

L’element {{htmlelement("button")}} també accepta un atribut type, que a la vegada accepta un d'aquests tres valors: submit, reset o button.

- - - -
-

Nota: També pots utilitzar l’element {{HTMLElement("input")}} amb el type corresponent i crear un botó, per exemple <input type="submit">. L’avantatge principal de l’element {{HTMLelement("button")}} és que l’element {{HTMLelement("input")}} només admet text, mentre que l’element {{HTMLelement("button")}} admet contingut HTML complet i permet dissenyar botons més complexos i creatius.

-
- -

Nocions bàsiques d’aplicació d’estil a formularis

- -

Ara que has acabat d'escriure el codi HTML del teu formulari, desa’l i obre’l en un navegador. Observa que, de moment, presenta un aspecte més aviat lleig.

- -
-

Nota: Si creus que el teu codi HTML no és correcte, compara’l amb el nostre exemple acabat: consulta el fitxer first-form.html (també pots consultar l’exemple en viu).

-
- -

Aplicar estil a un formulari perquè quedi bé no és gens fàcil. En aquest article no t’ensenyarem a aplicar-hi estil de manera detallada; de moment, només afegirem una mica de CSS perquè sigui presentable.

- -

Abans de res, afegeix un element {{htmlelement("style")}} a la teva pàgina, en la capçalera de l’HTML. Hi hauria d’haver una cosa com aquesta:

- -
<style>
-
-</style>
- -

Afegeix a l'etiqueta style el CSS següent:

- -
form {
-  /* Centra el formulari a la pàgina */
-  margin: 0 auto;
-  width: 400px;
-  /* Esquema de formulari */
-  padding: 1em;
-  border: 1px solid #CCC;
-  border-radius: 1em;
-}
-
-ul {
-  list-style: none;
-  padding: 0;
-  margin: 0;
-}
-
-form li + li {
-  margin-top: 1em;
-}
-
-label {
-  /* Mida i alineació uniforme */
-  display: inline-block;
-  width: 90px;
-  text-align: right;
-}
-
-input,
-textarea {
-  / * Per garantir que tots els camps de text tenen la mateixa configuració de tipus de lletra
-     de manera predeterminada, les àrees de text tenen un tipus de lletra monospai */
-  font: 1em sans-serif;
-
-  /* Mida uniforme del camp de text */
-  width: 300px;
-  box-sizing: border-box;
-
-  /* Vores del camp de formulari */
-  border: 1px solid #999;
-}
-
-input:focus,
-textarea:focus {
-  /* Destacat addicional per a elements enfocats */
-  border-color: #000;
-}
-
-textarea {
-  /* Alinea els camps de text multilínies amb les seves etiquetes */
-  vertical-align: top;
-
-  /* Proporciona espai per a escriure algun text */
-  height: 5em;
-}
-
-.button {
-  /* Alinea els botons amb els camps de text */
-  padding-left: 90px; /* la mateixa mida que els elements d'etiqueta */
-}
-
-button {
-  /* Aquest marge addicional representa aproximadament el mateix espai que l’espai
-     entre les etiquetes i els seus camps de text */
-  margin-left: .5em;
-}
- -

Desa’l i torna’l a carregar i observa que el teu formulari no s’hauria de veure tan lleig com abans.

- -
-

Nota: Pots trobar la nostra versió a GitHub, en el fitxer first-form-styled.html (o consultar l’exemple en viu).

-
- -

Enviar les dades del formulari al servidor web

- -

L’última part, i potser la més complicada, és tractar les dades del formulari del costat del servidor. L’element {{HTMLelement("form")}} defineix on i com enviar les dades amb els atributs action i method.

- -

Proporcionem un nom (name) a cada control de formulari. Els noms són importants tant del costat del client com del costat del servidor; informen el navegador sobre quin nom ha de donar a cadascuna de les dades i, del costat del servidor, permeten tractar cada dada pel nom. Les dades del formulari s’envien al servidor com a parells de nom/valor.

- -

Per posar el nom a les dades d'un formulari, has d'utilitzar l'atribut name en cada control de formulari que recopilarà una informació específica. Vegem de nou una mica de codi del nostre formulari:

- -
<form action="/my-handling-form-page" method="post">
- <ul>
-  <li>
-    <label for="name">Nom:</label>
-    <input type="text" id="name" name="user_name" />
-  </li>
-  <li>
-    <label for="mail">Correu electrònic:</label>
-    <input type="email" id="mail" name="user_email" />
-  </li>
-  <li>
-    <label for="msg">Missatge:</label>
-    <textarea id="msg" name="user_message"></textarea>
-  </li>
-
-  ...
-
- -

En el nostre exemple, el formulari enviarà 3 blocs de dades anomenats «user_name», «user_email» i «user_message». Aquestes dades s’enviaran a l’URL «/my-handling-form-page» pel mètode post de HTTP .

- -

De la banda del servidor, l'script a l'URL «/my-handling-form-page» rebrà les dades com una llista de 3 elements clau/valor continguts en la sol·licitud HTTP. La manera de gestionar aquest script depèn de les dades. Cada llenguatge de servidor (PHP, Python, Ruby, Java, C#, etc.) té el seu mecanisme propi per al tractament de les dades de formulari. Està fora de l’àmbit d’aquest article aprofundir en aquest tema, però si vols saber-ne més, et proporcionem alguns exemples en el nostre article Enviar les dades d’un formulari web que trobaràs més endavant.

- -

Resum

- -

Enhorabona!, has creat el teu primer formulari web. Hauria de presentar un aspecte semblant a aquest:

- -

{{ EmbedLiveSample('A_simple_form', '100%', '240', '', '/en-US/Learn/Forms/Your_first_form/Example') }}

- -

Això només és el començament; ara toca aprofundir. Els formularis tenen molt més poder que el que hem vist aquí i la resta d'articles d'aquest mòdul t'ajudaran a dominar-los.

- -

{{NextMenu("Learn/Forms/How_to_structure_a_web_form", "Learn/Forms")}}

- -

En aquest mòdul

- - - -

Temes avançats

- - diff --git a/files/ca/learn/html/forms/index.html b/files/ca/learn/html/forms/index.html deleted file mode 100644 index bfd01dcf91..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/forms/index.html +++ /dev/null @@ -1,356 +0,0 @@ ---- -title: HTML forms guide -slug: Learn/HTML/Forms -tags: - - Featured - - Formularis - - Guía - - HTML - - Web -translation_of: Learn/Forms ---- -

Aquesta guia és una sèrie d'articles que l'ajudaran a dominar els formularis HTML. Els formularis HTML són una eina molt potent per interactuar amb els usuaris; No obstant això, per raons històriques i tècniques, no sempre és obvi com usar-los al seu màxim potencial. En aquesta guia, anem a cobrir tots els aspectes dels formularis HTML, des de donar estil a l'estructura, des de la manipulació de dades amb components personalitzats. Aprendràs a gaudir de la gran potència que ofereixen!

- -

Articles

- -
    -
  1. El meu primer formulari HTML
    2. -
  2. Com estructurar un formulari HTML
    3. -
  3. Formularis widgets nadius
    4. -
  4. CSS amb formularis HTML -
      -
    1. Estil en formularis HTML
      2. -
    2. Estils avançats en formularis HTML
      3. -
    3. Taula de propietats compatibles per formularis widgets
      4. -
    -
    5. -
  5. Enviar y recuperar dades del formulari
    6. -
  6. Validació de dades del formulari
    7. -
  7. Contruir formularis widgets personalitzats
    8. -
  8. Enviament de formularis amb JavaScript -
      -
    1. Utilitzant l'objecte FormData
      2. -
    -
    9. -
  9. Formularis HTML en navegadors antics
    10. -
- -

Documentació HTML

- -

Elements HTML

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
ElementInterfície DOM relacionatDescripció
{{HTMLElement("button")}}{{domxref("HTMLButtonElement")}}L'element button representa un botó que es premi.
{{HTMLElement("datalist")}}{{domxref("HTMLDataListElement")}}L'element datalist conté un conjunt d'elements {{ HTMLElement("option") }} que representen les opcions possibles per al valor d'altres elements de formulari.
{{HTMLElement("fieldset")}}{{domxref("HTMLFieldSetElement")}}El fieldset s'utilitza per agrupar diversos elements formulari dins d'un formulari.
{{HTMLElement("form")}}{{domxref("HTMLFormElement")}}L'element form representa una secció del document que conté l'element interactiu que permet a un usuari enviar informació a un servidor web.
{{HTMLElement("input")}}{{domxref("HTMLInputElement")}}L'element input s'utilitza per crear controls interactius per als formularis.
{{HTMLElement("keygen")}}{{domxref("HTMLKeygenElement")}}L'element keygen existeix per facilitar la generació de material clau, i l'enviament de la clau pública com a part d'un formulari HTML
{{HTMLElement("label")}}{{domxref("HTMLLabelElement")}}L'element label representa un títol d'un article en una interfície d'usuari
{{HTMLElement("legend")}}{{domxref("HTMLLegendElement")}}L'element legend representa una llegenda per al contingut del seu pare {{ HTMLElement("fieldset") }}.
{{HTMLElement("meter")}}{{domxref("HTMLMeterElement")}}L'element metre representa o bé un valor escalar dins d'un rang conegut o un valor fraccionari.
{{HTMLElement("optgroup")}}{{domxref("HTMLOptGroupElement")}}l'element optgroup crea un grup d'opcions dins d'un element {{ HTMLElement("select") }} element.
{{HTMLElement("option")}}{{domxref("HTMLOptionElement")}}l'element HTML option  s'utilitza per crear un control que representa un element dins d'un element {{ HTMLElement("select") }}, o un {{ HTMLElement("optgroup") }} o un {{ HTMLElement("datalist") }}.
{{HTMLElement("output")}}{{domxref("HTMLOutputElement")}}L'element output representa el resultat d'un càlcul.
{{HTMLElement("progress")}}{{domxref("HTMLProgressElement")}}L'element progress s'utilitza per veure el progrés de la finalització d'una tasca.
{{HTMLElement("select")}}{{domxref("HTMLSelectElement")}}L'element select representa un control que presenta un menú d'opcions.
{{HTMLElement("textarea")}}{{domxref("HTMLTextAreaElement")}}L'element textarea representa un control d'edició de text pla multilínia.
- -
-

Nota: Tots els elements formulari, com tots els elements d'HTML, suportan la interfície DOM {{domxref("HTMLElement")}}.

-
- -

Atributs HTML

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Nom AtributElementsDescripció
accept{{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("input") }}Llista de tipus que accepta el servidor, normalment un tipus de fitxer.
accept-charset{{ HTMLElement("form") }}Llista de jocs de caràcters suportats.
action{{ HTMLElement("form") }}L'URI d'un programa que processa la informació presentada a través del formulari.
autocomplete{{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("input") }}Indica si els controls d'aquest formulari poden tenir per defecte els seus valors emplenats automàticament pel navegador.
autofocus{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}L'element ha de tenir el focus automàticament després de carregar la pàgina.
challenge{{ HTMLElement("keygen") }}Una cadena proposada que es presenta juntament amb la clau pública.
checked{{ HTMLElement("input") }}Indica si l'element s'ha de comprovar en carregar la pàgina.
cols{{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre de columnes en una àrea de text.
data{{ HTMLElement("object") }}Especifica l'adreça URL del recurs.
dirname{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }} 
disabled{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("optgroup") }}, {{ HTMLElement("option") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si l'usuari pot interactuar amb l'element.
enctype{{ HTMLElement("form") }}Defineix el tipus de contingut de les dades del formulari quan el mètode és POST.
for{{ HTMLElement("label") }}, {{ HTMLElement("output") }}Descriu els elements que pertanyen a aquest.
form{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("label") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("object") }}, {{ HTMLElement("output") }}, {{ HTMLElement("progress") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica el formulari que és el propietari de l'element.
high{{ HTMLElement("meter") }}Indica el límit inferior del rang superior.
keytype{{ HTMLElement("keygen") }}Especifica el tipus de clau generada.
list{{ HTMLElement("input") }}Identifica una llista d'opcions predefinides per suggerir a l'usuari.
low{{ HTMLElement("meter") }}Indica el límit superior del rang inferior.
max{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("progress") }}Indica el valor màxim permès.
maxlength{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre màxim de caràcters permesos en l'element.
method{{ HTMLElement("form") }}Defineix quin mètode HTTP a utilitzar al enviar el formulari. Pot ser GET (per defecte) o POST.
min{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}Indica el valor mínim permès.
multiple{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}Indica si diversos valors es poden introduir en una entrada del correu electrònic o tipus  arxiu.
name{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("form") }}, {{ HTMLElement("fieldset") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("keygen") }}, {{ HTMLElement("output") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Nom de l'element. Per exemple el usat en el servidor per identificar els camps de formulari enviat.
novalidate{{ HTMLElement("form") }}Aquest atribut indica que el formulari no ha de ser validat quan sigui enviat.
optimum{{ HTMLElement("meter") }}Indica el valor numèric òptim.
pattern{{ HTMLElement("input") }}Defineix una expressió regular que es validarà el valor de l'element en contra.
placeholder{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Proporciona un suggeriment a l'usuari de què es poden introduir en el camp.
readonly{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si l'element pot ser editat o no.
required{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}, {{ HTMLElement("textarea") }}Indica si es requereix aquest element per omplir o no.
rows{{ HTMLElement("textarea") }}Defineix el nombre de files en una àrea de text.
selected{{ HTMLElement("option") }}Defineix un valor que serà seleccionat en carregar la pàgina.
size{{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("select") }}Defineix l'amplada de l'element (en píxels). Si el atribut type de l'element és text o contrasenya, llavors és el nombre de caràcters.
src{{ HTMLElement("img") }}La URL del contingut integrable.
step{{ HTMLElement("input") }} 
target{{ HTMLElement("form") }} 
type{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("input") }}Defineix el tipus d'element.
usemap{{ HTMLElement("img") }} 
value{{ HTMLElement("button") }}, {{ HTMLElement("option") }}, {{ HTMLElement("input") }}, {{ HTMLElement("meter") }}, {{ HTMLElement("progress") }}Defineix un valor predeterminat que es mostrarà en l'element en la càrrega de la pàgina.
wrap{{ HTMLElement("textarea") }}Indica si el text ha de ser embolicat o no.
- -

Referència normativa

- - diff --git a/files/ca/learn/html/forms/validacio_formularis/index.html b/files/ca/learn/html/forms/validacio_formularis/index.html deleted file mode 100644 index 0b76183d7e..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/forms/validacio_formularis/index.html +++ /dev/null @@ -1,829 +0,0 @@ ---- -title: Validació de formularis del costat del client -slug: Learn/HTML/Forms/Validacio_formularis -translation_of: Learn/Forms/Form_validation ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/UI_pseudo-classes", "Learn/Forms/Sending_and_retrieving_form_data", "Learn/HTML/Forms")}}
- -

Abans d’enviar dades al servidor és important assegurar-se que s’emplenen tots els controls de formulari necessaris en el format correcte. Es denomina validació de formularis del costat del client, i ajuda que les dades enviades coincideixin amb els requisits establerts en els diversos controls de formulari. Aquest article et permet conèixer els conceptes bàsics i veure exemples de validació de formularis del costat del client.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Coneixements bàsics d'informàtica i nocions d'HTML, CSS i JavaScript.
Objectiu:Entendre què és la validació de formularis de costat del client, per què és important i conèixer-ne diverses tècniques d’implementació.
- -

La validació del costat del client és una comprovació inicial i una característica important que garanteix una bona experiència d’usuari; si es detecten dades no vàlides del costat del client, l'usuari pot corregir-les immediatament. Si van al servidor i aquest les rebutja, es genera un retard perquè les dades s’envien de tornada a la banda del client perquè l'usuari les corregeixi.

- -

Tanmateix, la validació del costat del client no s'ha de considerar una mesura de seguretat exhaustiva. Les aplicacions sempre han de dur a terme comprovacions de seguretat de qualsevol informació que s’envia en un formulari tant del costat del servidor com també del costat del client, perquè la validació del client és molt fàcil de desactivar i qualsevol usuari maliciós pot enviar fàcilment dades incorrectes al teu servidor. Llegeix La seguretat dels llocs web per a fer-te una idea de què podria passar; implementar la validació del costat del servidor és fora de l’àmbit d’aquest mòdul, però l’has de tenir en compte.

- -

Què és la validació de formularis?

- -

Ves a qualsevol lloc web popular que tingui un formulari d’inscripció i observa que et fan comentaris quan no introdueixes les dades en el format que s’espera. Rebràs missatges com ara:

- - - -

Això es coneix com validació de formulari. Quan introdueixes dades, el navegador i/o el servidor web comproven que les dades estan en el format correcte i són dins de les restriccions que l’aplicació estableix. La validació que es fa en el navegador s’anomena validació del costat del client, mentre que la validació que es fa en el servidor s’anomena validació del costat del servidor. En aquest article ens centrem en la validació del costat del client.

- -

Si la informació està en el format correcte, l'aplicació permet que les dades que les dades s’enviïn al servidor i (normalment) es guarden en una base de dades; si la informació no té el format correcte, es proporciona a l'usuari un missatge d'error en què li explica què ha de corregir, i s'ha de tornar a provar.

- -

Volem fer que l’emplenament dels formularis web sigui tan fàcil com sigui possible. Aleshores, per què insistim que cal validar els nostres formularis? Hi ha tres raons principals:

- - - -

Els diferents tipus de validació del costat del client

- -

Els llocs web poden presentar dos tipus diferents de validació del costat del client

- - - -

Ús de la validació de formulari integrada

- -

Una de les característiques més significatives dels controls de formulari HTML5 és la capacitat de validar la majoria de les dades de l'usuari sense dependre de JavaScript. Això es fa gràcies als atributs de validació dels elements del formulari. Ja n'hem vist uns quants, però en fem una recapitulació:

- - - -

Si les dades que s’introdueixen en un camp de formulari segueixen les regles especificades pels atributs anteriors, es consideren vàlides. Si no és així, es consideren no vàlides.

- -

Quan un element és vàlid, es compleixen els aspectes següents:

- - - -

Quan un element no és vàlid, es verifica el següent:

- - - -
-

Nota: Els diversos errors que impedeixen enviar el formulari inclouen {{domxref('validityState.badInput', 'badInput')}}, {{domxref('validityState.patternMismatch','patternMismatch')}}, {{domxref('validityState.rangeOverflow','rangeOverflow')}} o {{domxref('validityState.rangeUnderflow','rangeUnderflow')}}, {{domxref('validityState.stepMismatch','stepMismatch')}}, {{domxref('validityState.tooLong','tooLong')}} o {{domxref('validityState.tooShort','tooShort')}}, {{domxref('validityState.typeMismatch','typeMismatch')}}, {{domxref('validityState.valueMissing','valueMissing')}}, o {{domxref('validityState.customError','customError')}}.

-
- -

Exemples de validació de formularis integrada

- -

En aquesta secció provarem alguns dels atributs que hem esmentat abans.

- -

Un fitxer d’inici senzill

- -

Comencem amb un exemple senzill: una entrada que permet triar si prefereixes un plàtan o una cirera. Aquest exemple inclou una entrada de text {{HTMLElement("input")}} senzilla amb una etiqueta {{htmlelement("label")}} associada i un {{htmlelement("button")}} de validació. En pots trobar el codi d’origen a GitHub, en el fitxer fruit-start.html, i l’exemple en viu a continuació.

- -
<form>
-  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
-  <input id="choose" name="i_like">
-  <button>Submit</button>
-</form>
- -
input:invalid {
-  border: 2px dashed red;
-}
-
-input:valid {
-  border: 2px solid black;
-}
- -

{{EmbedLiveSample("Un_fitxer_d’inici_senzill", "100%", 80)}}

- -

Per començar, fes una còpia del fitxer fruit-start.html en un directori nou del teu disc dur.

- -

L’atribut required

- -

La característica de validació HTML5 més simple és l’atribut required (obligatori). Afegeix aquest atribut a l'element si vols que una entrada sigui obligatòria. Quan es defineix aquest atribut, l'element coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':required')}} de la interfície d'usuari i el formulari no s’envia; si l'entrada és buida, en el moment de validar mostra un missatge d'error. L’entrada, tot i que és buida, es considera no vàlida i coincideix amb la pseudoclasse de la interfície d'usuari {{cssxref(':invalid')}}.

- -

Afegeix un atribut required a la teva entrada, com es mostra a continuació.

- -
<form>
-  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry? (requested)</label>
-  <input id="choose" name="i_like" required>
-  <button>Submit</button>
-</form>
- -

Tingues en compte el CSS que s'ha inclòs en el fitxer d'exemples:

- -
input:invalid {
-  border: 2px dashed red;
-}
-
-input:invalid:required {
-  background-image: linear-gradient(to right, pink, lightgreen);
-}
-
-input:valid {
-  border: 2px solid black;
-}
- -

Aquest CSS afegeix una vora vermella quan l’entrada no és vàlida i una vora negra més subtil quan és vàlida. També hi afegeix un degradat de fons quan l’entrada és necessària i no vàlida. Prova’n el comportament nou en l'exemple següent:

- -

{{EmbedLiveSample("L’atribut_required", "100%", 80)}}

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en directe a GitHub en el fitxer fruit-validation.html (consulta’n també el codi d’origen.)

-
- -

Prova de validar el formulari sense cap valor. Observa que l’entrada no vàlida pren el focus, apareix un missatge d’error per defecte («Emplena aquest camp») i el formulari no s’envia.

- -

La presència de l'atribut required en qualsevol element que admet aquest atribut significa que l'element coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':required')}}, tant si té un valor com si no. Si {{HTMLElement("input")}} no té cap valor, l’element input coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':invalid')}}.

- -
-

Nota: Si vols oferir una bona experiència d'usuari, indica quan són obligatoris els camps de formulari. No és només una bona experiència d’usuari, sinó que ho demanen les directrius d’accessibilitat de WCAG. A més, demana només les dades que necessites realment. Per què necessites saber, per exemple, el gènere o el títol d’algú?

-
- -

Validar una expressió regular

- -

Una altra característica útil de la validació és l’atribut pattern, que espera una expressió regular com a valor. Una expressió regular (regex) és un patró que es pot utilitzar per a establir combinacions de caràcters en cadenes de text, de manera que resulten ideals per a la validació de formularis i serveixen per a molts altres usos en JavaScript.

- -

Els regex són força complexos i no pretenem ensenyar-los exhaustivament en aquest article. A continuació te’n mostrem alguns exemples perquè et puguis fer una idea bàsica de com funcionen.

- - - -

Hi ha moltes més possibilitats, que no presentem aquí. Per a obtenir-ne una llista completa i molts exemples, consulta la nostra documentació sobre expressions regulars.

- -

Posem-ho en pràctica amb un exemple. Afegeix al teu codi HTML un atribut pattern, d'aquesta manera:

- -
<form>
-  <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
-  <input id="choose" name="i_like" required pattern="[Bb]anana|[Cc]herry">
-  <button>Submit</button>
-</form>
-
- - - -

Això ens proporciona l’actualització següent. Prova-ho:

- -

{{EmbedLiveSample("Validar_una_expressió_regular", "100%", 80)}}

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en directe a GitHub en el fitxer fruit-pattern.html (consulta’n també el codi d’origen).

-
- -

En aquest exemple, l’element {{HTMLElement("input")}} accepta un dels quatre valors possibles: les cadenes «banana», «Banana», «cherry» o «Cherry». Les expressions regulars distingeixen entre majúscules i minúscules, però hem eliminat aquesta característica utilitzant un patró «Aa» extra situat entre claudàtors.

- -

En aquest punt, intenta canviar el valor de l’atribut pattern per a igualar alguns dels exemples que has vist abans, i observa com això afecta els valors que pots introduir perquè que el valor d’entrada sigui vàlid. Prova d'escriure-hi alguna cosa i observa què passa. Intenta tant com sigui possible que estiguin relacionats amb la fruita perquè els teus exemples siguin coherents.

- -

Si un valor {{HTMLElement("input")}} no buit no coincideix amb el patró de l'expressió regular, input coincideix amb la pseudoclasse {{cssxref(':invalid')}}.

- -
-

Nota: Alguns tipus d'elements {{HTMLElement("input")}} no necessiten validar una expressió regular amb l’atribut pattern. Si especifiques el tipus email, per exemple, el valor d’entrada es valida amb un patró d’adreça de correu electrònic ben formada, o amb un patró que coincideix amb una llista d’adreces de correu electrònic separades per comes si té l’atribut multiple.

-
- -
-

Nota: L'element {{HTMLElement("textarea")}} no admet l'atribut pattern.

-
- -

Restringir la longitud de les entrades

- -

Pots restringir la longitud de caràcters de tots els camps de text creats amb {{HTMLElement("input")}} o {{HTMLElement("textarea")}} amb els atributs minlength i maxlength. Un camp no és vàlid si té un valor que té menys caràcters que el valor assignat a minlength, o més que el valor assignat a maxlength.

- -

Els navegadors sovint no permeten que l'usuari escrigui un valor més llarg del que s'espera en els camps de text. Una experiència d’usuari encara més bona que utilitzar només maxlength és proporcionar també comentaris de recompte de caràcters d’una manera accessible, i deixar editar el contingut fins que sigui d’una mida més reduïda. Un exemple d'això és el límit de caràcters de Twitter. Per a això pots utilitzar JavaScript, incloses les solucions que fan servir maxlength.

- -

Restringir els valors de les entrades

- -

Per als camps d’entrada de números (és a dir, <input type="number">), es poden utilitzar els atributs min i max, que proporcionen un rang de valors vàlids. Un camp que conté un valor que cau fora d'aquest interval no és vàlid.

- -

Observem-ne un altre exemple. Crea una còpia nova del fitxer fruit-start.html.

- -

A continuació suprimeix el contingut de l'element <body> i substitueix-lo pel següent:

- -
<form>
-  <div>
-    <label for="choose">Would you prefer a banana or a cherry?</label>
-    <input type="text" id="choose" name="i_like" required minlength="6" maxlength="6">
-  </div>
-  <div>
-    <label for="number">How many would you like?</label>
-    <input type="number" id="number" name="amount" value="1" min="1" max="10">
-  </div>
-  <div>
-    <button>Submit</button>
-  </div>
-</form>
- - - - - -

Aquí tens l’execució en viu de l’exemple:

- -

{{EmbedLiveSample("Restringir_els_valors_de_les_entrades", "100%", 100)}}

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer fruit-length.html (o també consultar-ne el codi d’origen.)

-
- -
-

Nota: <input type="number"> (i altres tipus, com ara range i date) també poden tenir un atribut step, que especifica quin increment augmenta o disminueix el valor quan s'utilitzen els controls d'entrada (com ara els botons numèrics d’increment i decrement). En l'exemple anterior no hem inclòs un atribut step, de manera que el valor per defecte és 1. Això vol dir que els números de coma flotant (com ara el 3,2) també es mostren com a no vàlids.

-
- -

Exemple complet

- -

A continuació hi ha un exemple complet que mostra l'ús de les funcions de validació integrades en HTML. En primer lloc, una mica d'HTML:

- -
<form>
-  <p>
-    <fieldset>
-      <legend>Do you have a driver's license?<abbr title="This field is mandatory" aria-label="required">*</abbr></legend>
-      <!-- While only one radio button in a same-named group can be selected at a time,
-           and therefore only one radio button in a same-named group having the "required"
-           attribute suffices in making a selection a requirement -->
-      <input type="radio" required name="driver" id="r1" value="yes"><label for="r1">Yes</label>
-      <input type="radio" required name="driver" id="r2" value="no"><label for="r2">No</label>
-    </fieldset>
-  </p>
-  <p>
-    <label for="n1">How old are you?</label>
-    <!-- The pattern attribute can act as a fallback for browsers which
-         don't implement the number input type but support the pattern attribute.
-         Please note that browsers that support the pattern attribute will make it
-         fail silently when used with a number field.
-         Its usage here acts only as a fallback -->
-    <input type="number" min="12" max="120" step="1" id="n1" name="age"
-           pattern="\d+">
-  </p>
-  <p>
-    <label for="t1">What's your favorite fruit?<abbr title="This field is mandatory" aria-label="required">*</abbr></label>
-    <input type="text" id="t1" name="fruit" list="l1" required
-           pattern="[Bb]anana|[Cc]herry|[Aa]pple|[Ss]trawberry|[Ll]emon|[Oo]range">
-    <datalist id="l1">
-      <option>Banana</option>
-      <option>Cherry</option>
-      <option>Apple</option>
-      <option>Strawberry</option>
-      <option>Lemon</option>
-      <option>Orange</option>
-    </datalist>
-  </p>
-  <p>
-    <label for="t2">What's your e-mail address?</label>
-    <input type="email" id="t2" name="email">
-  </p>
-  <p>
-    <label for="t3">Leave a short message</label>
-    <textarea id="t3" name="msg" maxlength="140" rows="5"></textarea>
-  </p>
-  <p>
-    <button>Submit</button>
-  </p>
-</form>
- -

I ara, una mica de CSS per a aplicar estil al codi HTML:

- -
form {
-  font: 1em sans-serif;
-  max-width: 320px;
-}
-
-p > label {
-  display: block;
-}
-
-input[type="text"],
-input[type="email"],
-input[type="number"],
-textarea,
-fieldset {
-  width: 100%;
-  border: 1px solid #333;
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-input:invalid {
-  box-shadow: 0 0 5px 1px red;
-}
-
-input:focus:invalid {
-  box-shadow: none;
-}
- -

Això dona la sortida següent:

- -

{{EmbedLiveSample("Exemple_complet", "100%", 420)}}

- -

Consulta una llista completa d’atributs que es poden utilitzar per a restringir els valors d’entrada i els tipus d’entrada que els admeten en els atributs relacionats amb la validació.

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub, en el fitxer full-example.html (o consultar-ne també el codi d’origen).

-
- -

Validació de formularis amb JavaScript

- -

Has d’utilitzar JavaScript si vols controlar l’aspecte dels missatges d’error originals o fer-los compatibles amb els navegadors antics que no admeten la validació de formularis integrada en HTML. En aquesta secció veurem les diferents maneres de fer això.

- -

L’API de validació de restriccions

- -

La majoria dels navegadors admeten l'API de validació de restriccions, que consta d'un conjunt de mètodes i propietats disponibles en les interfícies DOM per als elements de formulari següents:

- - - -

L’API de validació de restriccions posa a la disposició dels elements anteriors les propietats següents.

- - - -

L'API de validació de restriccions també ofereix als elements anteriors els mètodes següents:

- - - -

Missatges d’error personalitzats

- -

Com has vist en els exemples de restricció de validació HTML5 anteriors, cada vegada que un usuari intenta enviar un formulari no vàlid, el navegador mostra un missatge d'error. La manera com es mostra aquest missatge depèn del navegador.

- -

Aquests missatges automatitzats tenen dos inconvenients:

- - - -

Exemple d’un missatge d’error a Firefox en francès en una pàgina en anglès

- -

La personalització d’aquests missatges d’error és un dels casos d’ús més comuns de l’API de validació de restriccions. Vegem la manera de fer-ho amb un exemple senzill.

- -

Començarem amb alguns elements senzills d’HTML (no dubtis a posar-ho en un fitxer HTML en blanc; utilitza una còpia nova del fitxer fruit-start.html com a base, si vols):

- -
<form>
-  <label for="mail">I would like you to provide me with an e-mail address: </label>
-  <input type="email" id="mail" name="mail">
-  <button>Submit</button>
-</form>
- -

I afegeix a la pàgina el JavaScript següent:

- -
const email = document.getElementById("mail");
-
-email.addEventListener("input", function (event) {
-  if (email.validity.typeMismatch) {
-    email.setCustomValidity(«I am expecting an e-mail address!»);
-  } else {
-    email.setCustomValidity("");
-  }
-});
- -

Aquí emmagatzemem una referència a l’entrada de correu electrònic, i a continuació afegim un detector d’esdeveniments que executa el codi de content cada vegada que es modifica el valor dins de l’entrada.

- -

Dins del codi de content, comprovem si la propietat validity.typeMismatch de l’entrada de correu electrònic retorna true, que significa que el valor que conté no coincideix amb el patró d’una adreça de correu electrònic ben formada. Si és així, cridem el mètode setCustomValidity() amb un missatge personalitzat. Això fa que l’entrada no sigui vàlida, de manera que quan intentes enviar el formulari, l’enviament falla i es mostra el missatge d’error personalitzat.

- -

Si la propietat validity.typeMismatch retorna false, cridem el mètode setCustomValidity() amb una cadena buida. Això fa que l’entrada sigui vàlida, i el formulari s’envia.

- -

Pots provar-ho a continuació:

- -

{{EmbedGHLiveSample("learning-area/html/forms/form-validation/custom-error-message.html", '100%', 80)}}

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer custom-error-message.html (consulta’n també el codi d’origen).

-
- -

Un exemple més detallat

- -

Ara que hem vist un exemple molt senzill; observem com podem utilitzar aquesta API per a crear una validació personalitzada una mica més complexa.

- -

En primer lloc, el codi HTML. Un cop més, no dubtis a construir-lo amb nosaltres:

- -
<form novalidate>
-  <p>
-    <label for="mail">
-      <span>Please enter an email address:</span>
-      <input type="email" id="mail" name="mail" required minlength="8">
-      <span class="error" aria-live="polite"></span>
-    </label>
-  </p>
-  <button>Submit</button>
-</form>
- -

Aquest formulari senzill utilitza l’atribut novalidate, que desactiva la validació automàtica del navegador; això permet que el nostre codi prengui el control de la validació. Però això no desactiva la compatibilitat per a l’API de validació de restriccions ni l’aplicació de pseudoclasses CSS com {{cssxref(":valid")}}, etc. Això vol dir que, tot i que el navegador no comprova automàticament la validesa del formulari abans d’enviar les dades, encara pots fer-ho tu mateix i dissenyar el formulari en conseqüència.

- -

La nostra entrada per validar és <input type="email">, que està marcada com a required i té una longitud mínima (minlength) de 8 caràcters. Comprovem-ho amb el nostre codi i mostrem un missatge d'error personalitzat per a cada element.

- -

El nostre objectiu és mostrar els missatges d'error dins d'un element <span>. L'atribut aria-live està establert a <span> per a assegurar-nos que el missatge d'error personalitzat serà visible per a tothom, inclosos els usuaris que empren lectors de pantalla.

- -
-

Nota: Un element clau aquí és el fet que establir l’atribut novalidate en el formulari impedeix el formulari de mostrar els quadres de diàleg de missatge d’error propis, i permet de mostrar els missatges d’error personalitzats en el DOM de la manera que escollim.

-
- -

Ara una mica de CSS bàsic per a millorar una mica l’aspecte del formulari i proporcionar informació visual quan les dades d’entrada no són vàlides:

- -
body {
-  font: 1em sans-serif;
-  width: 200px;
-  padding: 0;
-  margin : 0 auto;
-}
-
-p * {
-  display: block;
-}
-
-input[type=email]{
-  -webkit-appearance: none;
-  appearance: none;
-
-  width: 100%;
-  border: 1px solid #333;
-  margin: 0;
-
-  font-family: inherit;
-  font-size: 90%;
-
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-/* Aquest és el nostre estil per als camps no vàlids */
-input:invalid{
-  border-color: #900;
-  background-color: #FDD;
-}
-
-input:focus:invalid {
-  outline: none;
-}
-
-/* Aquest és l'estil per als nostres missatges d'error */
-.error {
-  width  : 100%;
-  padding: 0;
-
-  font-size: 80%;
-  color: white;
-  background-color: #900;
-  border-radius: 0 0 5px 5px;
-
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-.error.active {
-  padding: 0.3em;
-}
- -

A continuació veurem el JavaScript que implementa la validació d'errors personalitzada.

- -
// Hi ha moltes maneres de triar un node DOM; amb aquest obtenim el formulari en si i el control de formulari de tipus caixa d’entrada
-// de correu electrònic, i també l’element span en què col·locarem el missatge d’error.
-const form  = document.getElementsByTagName('form')[0];
-
-const email = document.getElementById('mail');
-const emailError = document.querySelector('#mail + span.error');
-
-email.addEventListener('input', function (event) {
-  // Cada vegada que l’usuari escriu alguna cosa, comprovem si els
-  // camps del formulari són vàlids.
-
-  if (email.validity.valid) {
-    // En cas que hi hagi un missatge d’error visible, si el camp
-    // és vàlid, n’eliminem el missatge d'error.
-    emailError.innerHTML = ''; // Restablim el contingut del missatge
-    emailError.className = 'error'; // Restablim l'estat visual del missatge
-  } else {
-    // Si encara hi ha un error, mostrem l'error correcte
-    ShowError();
-  }
-});
-
-form.addEventListener('submit', function (event) {
-  // si el camp de correu electrònic és vàlid, enviem el formulari
-
-  if(!email.validity.valid) {
-    // Si no és així, mostrem el missatge d'error corresponent
-    showError();
-    // Aleshores, cancel·lem l’esdeveniment i evitem que s’enviï el formulari
-    event.preventDefault();
-  }
-});
-
-function showError() {
-  if(email.validity.valueMissing) {
-    // Si el camp està buit
-    // mostra el missatge d'error següent.
-    emailError.textContent = 'You need to enter an e-mail address.';
-  } else if(email.validity.typeMismatch) {
-    // Si el camp no conté una adreça de correu electrònic
-    // mostra el missatge d'error següent.
-    emailError.textContent = 'Entered value needs to be an e-mail address.';
-  } else if(email.validity.tooShort) {
-    // Si les dades són massa curtes
-    // mostra el missatge d'error següent.
-    emailError.textContent = `el correu electrònic ha de tenir com a mínim $ {email.minLength} caràcters; n'heu introduït $ {email.value.length}. ';
-  }
-
-  // Configura l’estil de manera adequada
-  emailError.className = 'error active';
-}
- -

Els comentaris expliquen les coses força bé, però de manera breu:

- - - -

Aquest és el resultat en viu:

- -

{{EmbedGHLiveSample("learning-area/html/forms/form-validation/detailed-custom-validation.html", '100%', 150)}}

- -
-

Nota: Pots trobar aquest exemple en viu a GitHub en el fitxer detailed-custom-validation.html (consulta’n també el codi d’origen).

-
- -

L'API de validació de restriccions t’ofereix una eina poderosa per a gestionar la validació de formularis i et proporciona un gran control sobre la interfície d'usuari, més enllà del que hi pots fer només amb l’HTML i el CSS.

- -
-

Nota: Per obtenir més informació, consulta la nostra guia de validació de restriccions i la referència de l'API de validació de restriccions.

-
- -

Validació dels formularis sense una API integrada

- -

En alguns casos, com ara la compatibilitat amb navegadors antics o els controls personalitzats, no podràs o no voldràs utilitzar l'API de validació de restriccions. Aleshores pots utilitzar JavaScript per a validar el teu formulari, només que l'hauràs d’escriure.

- -

Per a validar un formulari, planteja’t unes quantes preguntes:

- -
-
Quin tipus de validació he de fer?
-
Has de determinar com validar les dades: operacions amb variables de cadena, conversió de tipus, expressions regulars, etc. Tot depèn de tu.
-
Què he de fer si el formulari no es valida?
-
Això és clarament una qüestió de la interfície d'usuari. Has de decidir com es comporta el formulari. El formulari ha d’enviar les dades igualment? Has de destacar els camps que tenen un error? Has de mostrar missatges d’error?
-
Com puc ajudar l’usuari a corregir dades no vàlides?
-
Per a reduir la frustració de l’usuari és molt important proporcionar la informació més útil possible i orientar-lo en la correcció de les entrades. Has d’oferir suggeriments anticipats perquè sàpiguen què se n’espera, i missatges d’error clars. Si vols aprofitar els requisits de la interfície d'usuari de validació de formularis, aquí tens alguns articles útils: - -
-
- -

Un exemple que no utilitza l'API de validació de restriccions

- -

A continuació es mostra una versió simplificada de l'exemple anterior que funciona amb navegadors antics.

- -

L’HTML és gairebé el mateix; només n’hem tret les funcions de validació HTML.

- -
<form>
-  <p>
-    <label for="mail">
-        <span>Please enter an email address::</span>
-        <input type="text" class="mail" id="mail" name="mail">
-        <span class="error" aria-live="polite"></span>
-    </label>
-  </p>
-  <!-- Alguns navegadors antics han de tenir l’atribut «type»
-       definit explícitament com «submit» en l'element «button»
-  <button type="submit">Submit</button>
-</form>
- -

De la mateixa manera, el CSS no ha de canviar gaire; acabem de convertir la pseudoclasse {{cssxref(":invalid")}} de CSS en una classe real i hem evitat utilitzar el selector d'atributs que no funciona en Internet Explorer 6.

- -
body {
-  font: 1em sans-serif;
-  width: 200px;
-  padding: 0;
-  margin : 0 auto;
-}
-
-form {
-  max-width: 200px;
-}
-
-p * {
-  display: block;
-}
-
-input.mail {
-  -webkit-appearance: none;
-
-  width: 100%;
-  border: 1px solid #333;
-  margin: 0;
-
-  font-family: inherit;
-  font-size: 90%;
-
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-/* Aquest és el nostre estil per als camps no vàlids */
-input.invalid{
-  border-color: #900;
-  background-color: #FDD;
-}
-
-input:focus.invalid {
-  outline: none;
-}
-
-/* Aquest és l'estil dels nostres missatges d'error */
-.error {
-  width  : 100%;
-  padding: 0;
-
-  font-size: 80%;
-  color: white;
-  background-color: #900;
-  border-radius: 0 0 5px 5px;
-  box-sizing: border-box;
-}
-
-.error.active {
-  padding: 0.3em;
-}
- -

Els grans canvis es produeixen en el codi JavaScript, que ha de fer molta més feina feixuga.

- -
// Hi ha menys maneres de seleccionar un node DOM amb navegadors antics
-const form  = document.getElementsByTagName('form')[0];
-const email = document.getElementById('mail');
-
-// A continuació es mostra un truc per a arribar al node següent d’elements germans en el DOM.
-// Això és perillós perquè pots crear fàcilment un bucle infinit.
-// En els navegadors moderns és preferible utilitzar element.nextElementSibling
-let error = email;
-while ((error = error.nextSibling).nodeType != 1);
-
-// segons l'especificació HTML5
-const emailRegExp = /^[a-zA-Z0-9.!#$%&'*+/=?^_`{|}~-]+@[a-zA-Z0-9-]+(?:\.[a-zA-Z0-9-]+)*$/;
-
-// Molts navegadors antics no són compatibles amb el mètode addEventListener.
-// Aquesta és una manera senzilla de tractar això; però no n’és l’única.
-function addEvent(element, event, callback) {
-  let previousEventCallBack = element["on"+event];
-  element["on"+event] = function (e) {
-    const output = callback(e);
-
-    // Una crida que retorna «false» atura la cadena de devolució
-    // i interromp l'execució de l'esdeveniment de retorn de la crida
-    if (output === false) return false;
-
-    if (typeof previousEventCallBack === 'function') {
-      output = previousEventCallBack(e);
-      if(output === false) return false;
-    }
-  }
-};
-
-// Ara podem reconstruir la nostra restricció de validació
-// Com que no ens basem en cap pseudoclasse de CSS, hem
-// d'establir explícitament la classe vàlida/invàlida en el nostre camp de correu electrònic
-addEvent(window, "load", function () {
-  // Aquí comprovem si el camp està buit (recorda que no és un camp obligatori)
-  // Si no ho està, comprovem si el contingut és una adreça de correu electrònic ben formada.
-  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
-
-  email.className = test ? "valid" : "invalid";
-});
-
-// Això defineix què passa quan l'usuari escriu en el camp
-addEvent(email, "input", function () {
-  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
-  if (test) {
-    email.className = "valid";
-    error.innerHTML = "";
-    error.className = "error";
-  } else {
-    email.className = "invalid";
-  }
-});
-
-// Això defineix què passa quan l’usuari intenta enviar les dades
-addEvent(form, "submit", function () {
-  const test = email.value.length === 0 || emailRegExp.test(email.value);
-
-  if (!test) {
-    email.className = "invalid";
-    error.innerHTML = "I expect an e-mail, darling!";
-    error.className = "error active";
-
-    // Alguns navegadors antics no admeten el mètode event.preventDefault ()
-    return false;
-  } else {
-    email.className = "valid";
-    error.innerHTML = "";
-    error.className = "error";
-  }
-});
- -

El resultat és el següent:

- -

{{EmbedLiveSample("Un_exemple_que_no_utilitza_lAPI_de_validació_de_restriccions", "100%", 130)}}

- -

Com pots veure, no és tan difícil construir un sistema de validació pel teu compte. La part difícil és que sigui prou genèric perquè es pugui utilitzar tant en múltiples plataformes com en qualsevol formulari que puguis crear. Disposes de moltes biblioteques de fitxers que et permeten executar una validació de formulari, com ara Validate.js.

- -

Resum

- -

De vegades, la validació de formulari del costat del client necessita JavaScript si vols personalitzar els missatges d’estil i d’error, però sempre requereix que pensis detingudament en l’usuari. Recorda d’ajudar sempre els usuaris a corregir les dades que et proporcionen. Per a això, assegura’t de:

- - - -

Un cop comprovat que el formulari s'ha emplenat correctament, pots procedir a enviar-lo. A continuació exposarem l’enviament de les dades d’un formulari.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/Forms/UI_pseudo-classes", "Learn/Forms/Sending_and_retrieving_form_data", "Learn/HTML/Forms")}}

- -

En aquest mòdul

- - - -

Temes avançats

- - diff --git a/files/ca/learn/html/howto/author_fast-loading_html_pages/index.html b/files/ca/learn/html/howto/author_fast-loading_html_pages/index.html new file mode 100644 index 0000000000..6c683a8156 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/howto/author_fast-loading_html_pages/index.html @@ -0,0 +1,186 @@ +--- +title: Consells per crear pàgines HTML de càrrega ràpida +slug: Web/Guide/HTML/_Consells_per_crear_pàgines_HTML_de_càrrega_ràpida +tags: + - Advanced + - Guide + - HTML + - NeedsUpdate + - Performance + - Web +translation_of: Learn/HTML/Howto/Author_fast-loading_HTML_pages +--- +

Aquests consells es basen en el coneixement i l'experimentació comuna.

+ +

Una pàgina web optimitzada no només preveu un lloc més sensible per als seus visitants, sinó que també redueix la càrrega dels servidors web i la connexió a Internet. Això pot ser crucial per als llocs d'alt volum o dels llocs que tenen un pic en el tràfic a causa de circumstàncies inusuals, com ara notícies d'última hora.

+ +

Optimitzar el rendiment de càrrega de pàgina no és només per a contingut que serà vist pels visitants de dispositius telefònics o mòbils de banda estreta. És igual d'important que el contingut en banda ampla i pot conduir a millores espectaculars fins i tot per als seus visitants amb les connexions més ràpides.

+ +

Consells

+ +

Reduir el pes de la pàgina

+ +

El pes de la pàgina és, de bon tros, el factor més important en el rendiment de càrrega de pàgines.

+ +

La reducció del pes de la pàgina a través de l'eliminació d'espais en blanc i comentaris innecessaris, comunament coneguda com la reducció al mínim, i movent el script en línia i CSS en arxius externs, pot millorar el rendiment de descàrrega amb una necessitat mínima d'altres canvis en l'estructura de la pàgina.

+ +

Eines com ara HTML Tidy pot treure automàticament espais en blanc i les línies en blanc addicionals del codi HTML vàlid. Altres eines poden "comprimir" JavaScript canviant el format o per ofuscació de la font i la substitució dels identificadors llargs amb versions més curtes.

+ +

Reduir al mínim el nombre d'arxius

+ +

La reducció del nombre d'arxius que es fa referència en una pàgina web redueix el nombre de connexions HTTP necessaries per descarregar una pàgina.

+ +

Depenent de la configuració de la memòria cau d'un navegador, es pot enviar una petició If-Modified-Since al servidor web per a cada arxiu CSS, JavaScript o imatge, preguntant si l'arxiu ha estat modificat des de l'última vegada que es va descarregar.

+ +

En reduir el nombre d'arxius que es fa referència en una pàgina web, es redueix el temps necessari perquè aquestes peticions siguin enviades, i per les respostes que es rebin.

+ +

Si utilitzeu moltes imatges de fons en el vostre CSS, es pot reduir la quantitat de cerques HTTP necessaries mitjançant la combinació de les imatges en una, conegut com un sprite d'imatge. A continuació, només s'aplica la mateixa imatge cada vegada que ho necessiteu per a un fons, i ajustant les coordenades x/y de manera apropiada. Aquesta tècnica funciona millor amb els elements que tenen dimensions limitades, i no funcionarà per a cada ús d'una imatge de fons. No obstant això, el menor nombre de peticions HTTP i l'emmagatzematge en memòria cau d'una sola imatge pot ajudar a reduir el temps pageload.

+ +

L'excés de temps dedicat a la consulta de l'última modificació dels arxius de referència pot retardar la visualització inicial d'una pàgina web, ja que el navegador ha de comprovar el temps de modificació per a cada arxiu CSS o JavaScript, abans de processar la pàgina.

+ +

Reduir la recerca de dominis

+ +

Atès que cada domini per separat porta temps en la recerca de DNS, el temps de càrrega de la pàgina creixerà juntament amb el nombre de dominis independents que apareguin en link(s) CSS i src(es) JavaScript i imatge.

+ +

Això no sempre és pràctic; no obstant això, sempre s'ha de tenir en compte d'utilitzar només el nombre mínim necessari dels diferents dominis en les vostres pàgines.

+ +

Contingut reutilitzat en memòria cau

+ +

Assegureu-vos que qualsevol contingut que es pugui emmagatzemar en memòria cau, s'emmagatzemi en memòria cau, i amb els temps de caducitat apropiades.

+ +

En concret, presteu atenció a la capçalera Last-Modified. Permet d'una manera eficient l'emmagatzematge en memòria cau de la pàgina; per mitjà d'aquesta capçalera, la informació es transmet a l'agent d'usuari sobre l'arxiu que vol carregar, com quan es va modificar per última vegada. La majoria dels servidors web afegeixen automàticament la capçalera Last-Modified a pàgines estàtiques (per exemple .html, .css), d'acord amb la data d'última modificació emmagatzemada en el sistema d'arxius. Amb les pàgines dinàmiques (per exemple, .php, .aspx), això, per descomptat, no es pot fer, i la capçalera no s'envia.

+ +

Així, en particular, per a les pàgines que es generen de forma dinàmica, una mica de recerca sobre aquest tema és beneficiós. Pot ser una mica complicat, però s'estalviarà molt en les sol·licituds de pàgina en les pàgines que normalment no serien emmagatzemades en memòria cau.

+ +

Més informació:

+ +
    +
  1. HTTP Conditional Get for RSS Hackers
    2. +
  2. HTTP 304: Not Modified
    3. +
  3. HTTP ETag on Wikipedia
    4. +
  4. Caching in HTTP
    5. +
+ +

Ordenar de manera òptima els components de la pàgina

+ +

Descarregar el contingut de la pàgina en primer lloc, juntament amb qualsevol CSS o JavaScript que pugui ser necessàri per a la seva visualització inicial, de manera que l'usuari obté una resposta aparent més ràpida durant la càrrega de les pàgines. Aquest contingut és normalment de text, i per tant pot beneficiar-se de la compressió del text en trànsit, proporcionant així una resposta fins i tot més ràpida per a l'usuari.

+ +

Cap característica dinàmica que requereixi la pàgina per completar la càrrega abans de ser utilitzada, ha de ser desactivada inicialment, i només es permet després que la pàgina s'hagi carregat. Això farà que el JavaScript es carregui després del contingut de la pàgina, el que millorarà l'aspecte general de la càrrega de la pàgina.

+ +

Reduir el nombre de scripts en línia

+ +

Els scripts en línia poden ser costosos per a la càrrega de la pàgina, ja que l'analitzador ha d'assumir que un script en línia podria modificar l'estructura de la pàgina, mentre que l'anàlisi està en curs. Reduir l'ús de scripts en línia en general, i reduir l'ús de document.write() per a continguts de sortida en particular, pot millorar la càrrega total de la pàgina. Utilitzeu mètodes moderns d'AJAX per manipular el contingut de la pàgina per als navegadors moderns, en lloc dels antics enfocaments basats en document.write().

+ +

Utilitzar CSS modern i marcat vàlid

+ +

L'ús de CSS modern redueix la quantitat de marcat, pot reduir la necessitat d'imatges (spacer), en termes de disseny, i molt sovint pot substituir les imatges de text estilitzat - el "cost" és molt més que l'equivalent de text-i-CSS.

+ +

L'ùs del marcat vàlid té altres avantatges. En primer lloc, els navegadors no tenen necessitat de dur a terme la correcció d'errors a l'analitzar el codi HTML (això és, a part de la qüestió filosòfica, de si s'ha de permetre la variació de format a l'entrada de l'usuari, i després mitjançant programació "corregir" o normalitzar aquest o si, en canvi, fer complir un estricte format d'entrada, no tolerància).

+ +

D'altra banda, el marcat vàlid permet el lliure ús d'altres eines les quals poden pre-processar les vostres pàgines web. Per exemple, HTML Tidy pot eliminar espais en blanc i les etiquetes opcionals de tancament; però, es negarà a executar una pàgina amb greus errors de marcat.

+ +

Part del teu contingut

+ +

Les taules de dissenys són un mètode llegat que no ha de ser utilitzat més. Dissenys que utilitzen blocs {{HTMLElement ("div")}}, i en un futur pròxim, CSS3 Multi-column Layout o CSS3 Flexible Box Layout, s'han d'utilitzar al seu lloc.

+ +

Les taules encara es consideren marcat vàlid, però han de ser utilitzades per a la visualització de dades tabulars. Per ajudar al navegador a processar la vostre pàgina més ràpidament, heu d'evitar niar les vostres taules.

+ +

En lloc de niar profundament les taules com en:

+ +
<TABLE>
+  <TABLE>
+    <TABLE>
+          ...
+    </TABLE>
+  </TABLE>
+</TABLE>
+ +

utilitzar taules no niats o divs com a:

+ +
<TABLE>...</TABLE>
+<TABLE>...</TABLE>
+<TABLE>...</TABLE>
+
+ +

Veure: CSS3 Multi-column Layout Spec i CSS3 Flexible Box Layout

+ +

Minimitzar i comprimir recursos SVG

+ +

SVG produït per la majoria de les aplicacions de dibuix, sovint conté metadades innecessaries que es poden treure. Configureu els servidors per aplicar la compressió gzip per als recursos SVG.

+ +

Especificar les mides de les imatges i taules

+ +

Si el navegador pot determinar immediatament l'altura i/o amplada de les vostres imatges i taules, serà capaç de mostrar una pàgina web sense haver de reorganitzar el contingut. Això no només accelera la visualització de la pàgina, sinó que evita els molestos canvis en el disseny d'una pàgina quan la pàgina completa la càrrega. Per aquesta raó, height i width s'han d'especificar per a les imatges, sempre que sigui possible.

+ +

Les taules han d'utilitzar la combinació CSS selector:propietat:

+ +
  table-layout: fixed;
+
+ +

i ha de precisar les amplades de les columnes utilitzant les etiquetes HTML COL i COLGROUP.

+ +

Trieu els vostres requisits d'agent d'usuari sàviament

+ +

Per aconseguir les millores més importants en el disseny de la pàgina, assegureu-vos que els requisits raonables d'agent d'usuari s'especifiquin en els projectes. No requereix que el seu contingut aparegui un píxel perfecte en tots els navegadors, especialment no en els navegadors de versions més antigues.

+ +

L'ideal és que, els requisits mínims bàsics s'han de basar en la consideració dels navegadors moderns que suporten les normes pertinents. Això pot incloure les versions recents de Firefox, Internet Explorer, Google Chrome, Opera i Safari.

+ +

Recordeu, però, que molts dels consells que apareixen en aquest article són tècniques de sentit comú que s'apliquen a qualsevol agent d'usuari, i que es poden aplicar a qualsevol pàgina web, independentment dels requisits de compatibilitat amb els navegadors.

+ +

Exemple de l'estructura d'una pàgina

+ +

· HTML

+ +
+
· HEAD
+
+ +
+
+
+
· LINK ...
+ arxius CSS necessaris per l'aparença de la pàgina. Minimitzar el nombre d'arxius per el rendiment, mentre es manté CSS no relacionat en arxius separats per al manteniment.
+
+
+
+ +
+
+
+
· SCRIPT ...
+ arxius JavaScript per a funcions requerides durant la càrrega de la pàgina, però no qualsevol DHTML que només es pot executar després de càrrega de la pàgina.
+
Minimitzar el nombre d'arxius per el rendiment, mentre es manté JavaScript no relacionat en arxius separats per al manteniment.
+
+
+
+ +
+
· BODY
+
· Contingut de la pàgina, visible per a l'usuari, en trossos petits (taules/divs) que es poden visualitzar sense esperar que la pàgina completi la seva descàrrega.
+
+ +
+
+
+
· SCRIPT ...
+ Qualsevol script que s'utilitzarà per realitzar DHTML. El script DHTML normalment es pot executar després que la pàgina s'hagi carregat completament i tots els objectes necessaris hagin estat inicialitzats. No hi ha necessitat de carregar aquests scripts abans que el contingut de la pàgina. Això només ralenteix l'aparença inicial de la càrrega de la pàgina.
+
Minimitzar el nombre d'arxius per el rendiment, mentre es manté JavaScript no relacionat en arxius separats per al manteniment.
+
Si s'utilitzen les imatges per a efectes rollover, s'ha de carregar prèviament aquí després que el contingut de la pàgina s'hagi descarregat.
+
+
+
+ +

Utilitzar asyn i defer, si és possible

+ +

Fer que els scripts de JavaScript siguin compatibles tant amb async i defer i utilitzar async sempre que sigui possible, especialment si té diverses etiquetes de script. Amb això, la pàgina pot aturar el processament, mentre que encara s'estigui carregant JavaScript. En cas contrari, el navegador no renderizará res que estigui darrere de les etiquetes de script que no tinguin aquests atributs.

+ +

Nota: Tot i que aquests atributs ens ajuden molt per a la primera vegada que es carrega una pàgina, s'han d'usar, però no dependre de que funcionarà en tots els navegadors. Si seguiu totes les pautes per fer un bon codi JavaScript, no hi ha necessitat de canviar el codi.

+ +

Enllaços relacionats

+ + diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/crear_hipervincles/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/crear_hipervincles/index.html" deleted file mode 100644 index c2bc2d0b0c..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/crear_hipervincles/index.html" +++ /dev/null @@ -1,320 +0,0 @@ ---- -title: Crear hipervincles -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Crear_hipervincles -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Guide - - HTML - - Learn - - Links - - Title - - absolute - - hyperlinks - - relative - - urls -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Els hipervincles són realment importants; són els que fan de la xarxa web una xarxa. En aquest article es mostra la sintaxi necessària per a fer un enllaç, i es tracten les bones pràctiques en els enllaços.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de l’HTML, que es tracten en Iniciació a l’HTML. Format del text en HTML, que es tracta en Fonaments del text HTML.
Objectiu:Aprendre com implementar un hipervincle amb eficàcia, i enllaçar diversos fitxers.
- -

Què és un hipervincle?

- -

Els hipervincles són una de les innovacions més interessants que la web té per oferir. Bé, ha estat una característica de la web des del principi, i són els que fan de la xarxa web una xarxa; ens permeten vincular els nostres documents a un altre document (o un altre recurs) qualsevol, també ens permeten vincular parts específiques dels documents entre elles, i permeten que les aplicacions estiguin disponibles en una adreça web (això contrasta amb les aplicacions natives, que requerien instal·lació i altres obligacions d’aquesta mena). Gairebé qualsevol contingut del web es pot convertir en un enllaç, de manera que en fer-hi clic (o activar-ho d’alguna altra manera) el navegador anirà cap a una altra adreça web ({{glossary("URL")}}).

- -
-

Nota: Una URL pot apuntar a fitxers HTML, fitxers de text, imatges, documents de text, vídeo i fitxers d’àudio, i qualsevol cosa que pugui existir en la web. Si el navegador no sap com mostrar o gestionar el fitxer, se’t demana si vols obrir el fitxer (en aquest cas el deure d’obrir o manipular el fitxer passa per una aplicació nativa adequada en el dispositiu) o descarregar el fitxer (i en aquest cas pots fer-te’n càrrec més endavant).

-
- -

La pàgina web de la BBC, per exemple, conté un gran nombre d’enllaços que apunten no només a múltiples històries de notícies, sinó també a diferents àmbits del lloc web (funcions de navegació), pàgines d’accés/registre (eines d’usuari), i molt més.

- -

Portal de bbc.co.uk, que mostra moltes notícies i també elements de navegació i funcions de menú

- -

Anatomia d’un enllaç

- -

Un enllaç bàsic es crea delimitant el text (o d’altres continguts, consulta {{anch("Enllaços de nivell de bloc")}}) que vols convertir en un enllaç dintre d’un element {{htmlelement("a")}}, i hi assigna un atribut {{htmlattrxref ("href", "a")}}  (també conegut com a destinació o target) que conté l’adreça web on vols que apunti l’enllaç.

- -
<p>I’m creating a link to
-<a href="https://www.mozilla.org/en-US/">the Mozilla homepage</a>.
-</p>
- -

Això ens dóna el següent resultat:

- -

I’m creating a link to the Mozilla homepage.

- -

Afegir informació de suport amb <title>

- -

Un altre atribut que és possible que vulguis afegir als teus enllaços és title; aquest atribut està destinat a contenir informació complementària útil sobre l’enllaç, com ara quin tipus d’informació conté la pàgina, o coses que cal tenir en compte. Per exemple:

- -
<p>I’m creating a link to
-<a href="https://www.mozilla.org/en-US/"
-   title="The best place to find more information about Mozilla’s
-          mission and how to contribute">the Mozilla homepage</a>.
-</p>
- -

Això ens dona el resultat següent (el títol apareix com un indicador de funció (tooltip) quan passem el cursor per sobre l’enllaç):

- -

I’m creating a link to the Mozilla homepage.

- -
-

Nota: El títol d'un enllaç només es mostra quan el punter del ratolí planeja per sobre, i això significa que les persones que fan servir el teclat per navegar, o pantalles tàctils, tindran dificultats per a accedir a aquesta informació. Si la informació d'un títol és realment important per la usabilitat d'una pàgina, s'hauria de presentar d'una forma accessible per a tothom, per exemple incloent-la com a text normal.

-
- -

Aprenentatge actiu: Crear un exemple d’enllaç propi

- -

És l’hora de l’aprenentatge actiu: volem que creïs un document HTML al teu editor de codi (faràs bé d’aconseguir la nostra plantilla inicial).

- - - -

Enllaços de nivell de bloc

- -

Com ja s’ha esmentat, pots convertir gairebé qualsevol contingut en un enllaç, fins i tot elements de nivell de bloc. Si vols convertir una imatge en un enllaç, només cal que posis la imatge entre les etiquetes <a></a>.

- -
<a href="https://www.mozilla.org/en-US/">
-  <img src="mozilla-image.png" alt="mozilla logo that links to the mozilla homepage">
-</a>
- -
-

Nota: En un proper article t’assabentaràs de molts més aspectes sobre l’ús d’imatges al web.

-
- -

Una introducció ràpida a les adreces URL i les rutes

- -

Per entendre bé les destinacions dels enllaços, cal comprendre les adreces URL i les rutes dels fitxers. En aquesta secció es proporciona la informació que necessites per a aconseguir això.

- -

Un URL, o Uniform Resource Locator (localitzador de recursos uniforme), és simplement una cadena de text que defineix on es pot localitzar alguna cosa a la web. Per exemple, la pàgina d’inici de Mozilla en versió anglesa es troba a https://www.mozilla.org/en-US/.

- -

Els URL utilitzen rutes per a trobar fitxers. Les rutes especifiquen en quina part del sistema de fitxers es troba el fitxer en el qual estàs interessat. Vegem un exemple senzill d’una estructura de directoris (observa el directori de creating-hyperlinks).

- -

Una estructura de directoris senzilla. El directori pare s’anomena creating-hyperlinks i conté dos fitxers anomenats index.html i contacts.html i dos directoris anomenats projects i pdfs, que contenen un fitxer index.html i un fitxer project-brief.pdf, respectivament.

- -

L’arrel d’aquesta estructura de directoris s’anomena creating-hyperlinks. Quan treballes amb un lloc web en local, hi ha un directori que conté dins tot el lloc web. A l’arrel hi ha un fitxer index.html i un fitxer contacts.html. En un lloc web real, index.html seria la nostra pàgina d’inici o pàgina de destinació.

- -

També hi ha dos directoris dins del nostre directori arrel: pdfs i projects. Cadascun té a dins un sol fitxer: un fitxer PDF (projecte-brief.pdf) i un fitxer index.html, respectivament. Observa que hi pot haver sense problemes dos fitxers index.html en un projecte, sempre que es trobin en ubicacions diferents del sistema de fitxers. Molts llocs web ho fan. El segon index.html seria potser la pàgina de destinació principal per a obtenir informació relacionada amb el projecte.

- - - -
-

Nota: Si cal, pots combinar diverses instàncies d’aquestes característiques en adreces URL complexes; per exemple, ../../../complex/path/to/my/file.html.

-
- -

Fragments de document

- -

És possible enllaçar una part específica d’un document HTML (conegut com un fragment de document), i no només a l'inici del document. Per a això, primer cal assignar un atribut {{htmlattrxref ("id")}} a l’element en què vols establir l’enllaç. Normalment té sentit enllaçar en una línia de títol específica, de manera que es veuria alguna cosa com la següent:

- -
<h2 id="Mailing_address">Mailing address</h2>
- -

A continuació, per a enllaçar aquest id específic, cal incloure'l al final de l'URL, precedit per un símbol de número o coixinet (#). Per exemple:

- -
<p>Want to write us a letter? Use our <a href="contacts.html#Mailing_address">mailing address</a>.</p>
- -

Fins i tot pots utilitzar la referència mateixa del fragment del document per a fer un enllaç cap a una altra part del mateix document:

- -
<p>The <a href="#Mailing_address">company mailing address</a> can be found at the bottom of this page.</p>
- -

URL absoluts i relatius

- -

Dos termes que et trobaràs a la  web són l’URL absolut i l’URL relatiu:

- -

URL absolut: Apunta cap a una ubicació definida per la seva ubicació absoluta al web, que inclou el {{glossary("protocol")}} i el {{glossary("nom de domini")}}. Així, per exemple, si una pàgina index.html es carrega en un directori anomenat projects que hi ha dins de l’arrel d’un servidor web, i el domini del lloc web és http://www.example.com, la pàgina estaria disponible en http://www.example.com/projects/index.html (o fins i tot només http://www.example.com/projects/, perquè la majoria dels servidors web cerquen una pàgina de destinació com index.html per carregar-la si no s’especifica a l'URL).

- -

Un URL absolut sempre apuntarà a la mateixa ubicació, no importa des d’on s’utilitzi.

- -

URL relatiu: Apunta a una ubicació que és relativa al fitxer que s’enllaça, una mica com el que hem vist en la secció anterior. Per exemple, si volem tenir un enllaç des del nostre fitxer d’exemple en http://www.example.com/projects/index.html a un fitxer PDF del mateix directori, l’URL només seria el nom del fitxer; per exemple: project-brief.pdf; no cal informació addicional. Si el PDF estigués disponible en un subdirectori dins de projects anomenat pdfs, l’enllaç relatiu seria pdfs/project-brief.pdf (l’URL absolut equivalent seria http://www.example.com/projects/pdfs/project-brief.pdf).

- -

Un URL relatiu assenyala diferents llocs segons on estigui el fitxer que s’utilitza; per exemple, si movem el nostre fitxer index.html del directori projects a l’arrel del lloc web (el nivell superior, no en altres directoris), l’URL relativa pdfs/project-brief.pdf ara apunta a http://www.example.com/pdfs/project-brief.pdf, no a http://www.example.com/projects/pdfs/project-brief.pdf.

- -

Naturalment, la ubicació de l'arxiu project-brief.pdf i el directori pdfs no canviaran de sobte perquè moguis l'arxiu index.html; això faria que el teu enllaç apunti al lloc equivocat, així que no funcionaria si s'hi fes clic. Cal anar amb compte.

- -

Les bones pràctiques en els enllaços

- -

Hi ha algunes bones pràctiques que és bo de seguir quan es posen enllaços. Vegem quines són.

- - - -

Fes servir un redactat clar

- -

És molt fàcil afegir enllaços. Però amb això, no n’hi ha prou. Hem de fer que els nostres enllaços siguin accessibles a tots els lectors, independentment de quin sigui el seu context i quines eines prefereixen. Per exemple:

- - - -

Vegem-ne un exemple concret:

- -

Text d’enllaç ben redactat: Download Firefox

- -
<p><a href="https://firefox.com/">
-  Download Firefox
-</a></p>
- -

Text d’enllaç mal redactat: Click here to download Firefox

- -
<p><a href="https://firefox.com/">
-  Click here
-</a>
-to download Firefox</p>
-
- -

Altres consells:

- - - -

Utilitza enllaços relatius sempre que puguis

- -

A partir de la descripció anterior, es podria pensar que és una bona idea utilitzar enllaços absoluts en tot moment; al cap i a la fi, no es trenquen com els enllaços relatius quan una pàgina es mou. Tanmateix, és bo emprar enllaços relatius sempre que puguis quan enllaces a altres llocs dins del mateix lloc web (i fes servir enllaços absoluts quan enllacis a un altre lloc web):

- - - -

Indica amb claredat quan s’enllacen recursos no HTML

- -

Quan enllaces a un recurs que es pot descarregar (com un document PDF o Word) o reproduir en continu (streaming), com ara un vídeo o un àudio, o que pot tenir un altre efecte potencialment inesperat (s’obre una finestra emergent), hauries d’afegir un redactat clar per a reduir qualsevol confusió. Pot resultar força molest, per exemple:

- - - -

Observa amb alguns exemples quin tipus de text pots utilitzar aquí:

- -
<p><a href="http://www.example.com/large-report.pdf">
-  Download the sales report (PDF, 10MB)
-</a></p>
-
-<p><a href="http://www.example.com/video-stream/">
-  Watch the video (stream opens in separate tab, HD quality)
-</a></p>
-
-<p><a href="http://www.example.com/car-game">
-  Play the car game (requires Flash)
-</a></p>
- -

Utilitza l‘atribut download quan enllacis a una descàrrega

- -

Quan enllaces a un recurs que s’ha de descarregar en lloc d’obrir-se en el navegador, pots utilitzar l’atribut download, que proporciona l’opció de desar amb el nom de fitxer per defecte. Heus aquí un exemple amb un enllaç de descàrrega de Firefox 39 per a la versió de Windows:

- -
<a href="https://download.mozilla.org/?product=firefox-39.0-SSL&os=win&lang=en-US"
-   download="firefox-39-installer.exe">
-  Download Firefox 39 for Windows
-</a>
- -

Aprenentatge actiu: crear un menú de navegació

- -

Per a aquest exercici, et volem proposar que enllacis algunes pàgines amb un menú de navegació per a crear un lloc web de diverses pàgines. Aquesta és una manera comuna per a crear un lloc web: en cada pàgina s’utilitza la mateixa estructura de pàgina, que inclou el mateix menú de navegació, de manera que quan fas clic als enllaços fa la impressió que ets en el mateix lloc, però apareix un contingut diferent.

- -

Fes còpies locals de les quatre pàgines següents, totes en el mateix directori (consulta també el directori de navegació del menú d’inici per a la llista completa de fitxers):

- - - -

Hauries de:

- -
    -
  1. Afegir una llista no ordenada en el lloc indicat en una pàgina, que contingui els noms de les pàgines que s’enllacen. Un menú de navegació és justament una llista d’enllaços, de manera que això és semànticament correcte.
    2. -
  2. Convertir cada nom de la pàgina en un enllaç a aquesta pàgina.
    3. -
  3. Copiar el menú de navegació en cada pàgina.
    4. -
  4. Eliminar de cada pàgina només l’enllaç a ella mateixa; és confús incloure un enllaç a la mateixa pàgina, i no té sentit, i el fet que no hi hagi enllaç resulta un bon recordatori visual de la pàgina en què et trobes.
    5. -
- -

L’exemple acabat hauria de veure’s més o menys així:

- -

Un exemple senzill de menú de navegació HTML, amb els elements inici, imatges, projectes i xarxes socials

- -
-

Nota: Si t’encalles o no saps si ho has fet bé, pots comprovar la solució en el directori de l’etiquetatge del menú de navegació.

-
- -

Enllaços a correu electrònic

- -

És possible crear enllaços o botons que, quan els prems, en lloc d’enllaçar amb un recurs o pàgina, obren un missatge de correu electrònic nou de sortida. Això es fa amb l’element {{HTMLElement("a")}} i l’esquema d’URL mailto:.

- -

En la forma més bàsica i d’ús més comú, un enllaç mailto: simplement indica l’adreça de correu electrònic del destinatari. Per exemple:

- -
<a href="mailto:ningu@mozilla.org">Envia un missatge a ningú</a>
-
- -

Això genera un enllaç que té aquest aspecte: Envia un missatge a ningú.

- -

De fet, fins i tot l’adreça de correu electrònic és opcional. Si la deixes fora (és a dir, {{htmlattrxref ("href", "a")}} és simplement "mailto:"), el client de correu de l’usuari obrirà una finestra de correu electrònic sortint nova que encara no té cap adreça de destinació especificada. Això sovint és útil com a enllaços per «compartir» en què els usuaris poden fer clic i enviar un correu electrònic a una adreça que triïn.

- -

Especificar detalls

- -

A més de l’adreça de correu electrònic, pots proporcionar més informació. De fet, pots afegir qualsevol camp de capçalera d’un missatge de correu electrònic estàndard a l’adreça URL mailto: que proporcionis. El més habituals són «subject», «cc» i «body» (respectivament, «tema», «amb còpia» i «cos», que no és un veritable camp de capçalera, però permet especificar el contingut d’un missatge curt per al nou correu electrònic). Cada camp i el seu valor s’especifiquen com un terme de la consulta.

- -

Aquí hi ha un exemple que inclou un cc, bcc, assumpte i cos:

- -
<a href="mailto:nowhere@mozilla.org?cc=name2@rapidtables.com&bcc=name3@rapidtables.com&amp;subject=The%20subject%20of%20the%20email &amp;body=The%20body%20of%20the%20email">
-  Send mail with cc, bcc, subject and body
-</a>
- -
-

Nota: Els valors de cada camp han de tenir una codificació URL (és a dir, amb caràcters no imprimibles i espais percentatge-escapats). També has de tenir en compte l’ús del signe (&), que separa cada camp en la URL mailto:. Aquesta és la notació estàndard d’una consulta URL.

-
- -

Aquí hi ha algunes altres mostres d’URL de mailto::

- - - -

Sumari

- -

Això, de tota manera, és tot sobre els enllaços, per ara! Tornarem als enllaços més endavant en el curs, quan comencem a aplicar-los estils. El pas següent pel que fa a l’HTML és tornar a la semàntica de text i conèixer algunes de les característiques més avançades/inusuals que podeu trobar útils; la formatació avançada del text és la vostra pròxima parada.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/depurar_html/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/depurar_html/index.html" deleted file mode 100644 index 5d8feaea62..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/depurar_html/index.html" +++ /dev/null @@ -1,171 +0,0 @@ ---- -title: Depurar HTML -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Depurar_HTML -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Debugging - - Error - - Guide - - HTML - - Validation - - validator -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Escriure HTML està molt bé; però, i si hi ha alguna cosa que va malament i no se sap on està l'error en el codi? Aquest article dona a conèixer algunes eines que poden ajudar.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Familiaritzar-se amb els fonaments bàsics de l’HTML, que s’expliquen, per exemple, en Iniciació a l’HTML, Fonaments de text en HTML i Creació d’hipervincles.
Objectiu:Aprendre els conceptes bàsics de la utilització d'eines de depuració per a trobar problemes en HTML.
- -

Depurar no fa por

- -

En escriure qualsevol mena de codi, tot està molt bé en general, fins que arriba aquest moment temut, que és quan es produeix un error; s'ha fet alguna cosa malament i el codi no funciona en absolut, o no ben bé com es voldria. Per exemple, a continuació es mostra la informació d'un error en intentar {{glossary("compilar")}} un programa senzill escrit en el llenguatge Rust.

- -

Una finestra d’ordinador portàtil que mostra el resultat d'intentar compilar un programa en codi Rust amb una cometa que manca en algun lloc d'una instrucció 'print'. El missatge d'error indica: 'error: unterminated double quote string'.En aquest cas, el missatge d'error és relativament fàcil d'entendre: «cadena de text amb cometes dobles sense tancar». Si et fixes en la programació, és probable que puguis veure que en la instrucció println!(Hello, world!”); podria faltar-hi, per lògica, una cometa doble. Però els missatges d'error poden esdevenir ràpidament més complicats i menys fàcils d'interpretar a mesura que els programes es fan més extensos, i fins i tot el cas senzill anterior pot intimidar una mica a algú que no sap gens de programació amb Rust.

- -

Això no obstant, la depuració no té per què fer por; la clau per estar còmodes amb l’escriptura i depuració de qualsevol llenguatge de programació o codi és la familiaritat, tant amb el llenguatge com amb les eines.

- -

Depuració amb HTML

- -

HTML no és tan complicat d'entendre com Rust; HTML no es compila en una forma diferent abans que el navegador n’analitzi el resultat i el presenti (s’interpreta, no es compila). I la sintaxi d’un {{glossary("element")}} HTML és possiblement molt més fàcil d'entendre que la d’un «autèntic llenguatge de programació» com Rust, {{glossary("JavaScript")}} o {{glossary("Python")}}. Però la manera amb què els navegadors executen l’HTML és molt més permissiva que la manera com s'executen els llenguatges de programació, i això és alhora bo i dolent.

- -

Codi permissiu

- -

Què entenem per permissiu? Bé, en general, quan comets algun error de codi, et pots topar amb dos tipus d'error principals:

- - - -

L’HTML en si no té tendència a presentar errors de sintaxi perquè els navegadors en què s'executa són permissius, i això significa que el codi funciona fins i tot encara que hi hagi errors de sintaxi. Els navegadors incorporen regles que els indiquen com interpretar l’etiquetatge escrit erròniament, de manera que s'obtingui alguna cosa que rutlli, encara que potser no sigui exactament el que esperaves. Això, per descomptat, també pot ser un problema!

- -
-

Nota: L’HTML s'executa amb permissivitat perquè quan es va crear la web, es va decidir que permetre a la gent la publicació dels seus continguts fos més important que garantir que la sintaxi fos totalment correcta. La xarxa web probablement no seria tan popular com ho és avui, si hagués estat més estricta des dels inicis.

-
- -

Aprenentatge actiu: estudiar la permissivitat del codi

- -

És hora d'estudiar la naturalesa permissiva del codi HTML per tu mateix.

- -
    -
  1. En primer lloc, fes-te amb una còpia de la nostra demostració de depuració i desa-te-la en local. Hem escrit aquest exemple de demostració deliberadament amb alguns errors perquè els analitzis (es diu que l’etiquetatge HTML està mal format, en oposició a ben format).
    2. -
  2. A continuació, obre’l en un navegador; veuràs alguna cosa com aquesta: Un document HTML senzill amb el títol Exemples de depuració HTML i una mica d'informació sobre errors comuns amb HTML, com elements que no es tanquen, elements mal imbricats o atributs que no es tanquen.
    3. -
  3. Això, d’entrada, no fa bona pinta; analitzem el codi per veure si podem esbrinar-ne el perquè (només es mostren els continguts de body): - 
    <h1>HTML debugging examples</h1>
-
-<p>What causes errors in HTML?
-
-<ul>
-  <li>Unclosed elements: If an element is <strong>not closed properly,
-      then its effect can spread to areas you didn't intend
-
-  <li>Badly nested elements: Nesting elements properly is also very important
-      for code behaving correctly. <strong>strong <em>strong emphasised?</strong>
-      what is this?</em>
-
-  <li>Unclosed attributes: Another common source of HTML problems. Let's
-      look at an example: <a href="https://www.mozilla.org/>link to Mozilla
-      homepage</a>
-</ul>
    -
    4. -
  4. Fem un repàs dels problemes que hi podem veure: -
      -
    • Els elements {{htmlelement("p")}} i {{htmlelement("li")}} no tenen etiquetes de tancament. A partir de la imatge de dalt, no sembla que això hagi afectat malament la representació del codi d’etiquetatge, perquè és fàcil deduir on acaba un dels elements i on en comença un altre.
      • -
    • El primer element {{htmlelement("strong")}} no té etiqueta de tancament. Això és una mica més problemàtic, perquè no és fàcil saber on se suposa que acaba l'element. De fet, sembla que s’ha destacat en negreta tota la resta del text.
      • -
    • En aquesta secció les etiquetes estan mal imbricades: <strong>strong <em>strong emphasised?</strong> what is this?</em>. No és fàcil saber com s'ha d'interpretar això, a causa del problema anterior.
      • -
    • El valor de l'atribut {{htmlattrxref ("href", "a")}} no té cometes dobles tancament. Això sembla que ha causat el problema més greu: l'enllaç no apareix en absolut.
      • -
    -
    5. -
  5. Ara observem quina presentació fa el navegador a partir d’aquest d’etiquetatge, en oposició a l’etiquetatge que observem en el codi. Per a això, pots utilitzar les eines de desenvolupador del navegador. Si no estàs familiaritzat amb l'ús de les eines de desenvolupador del navegador, dedica uns minuts a revisar Descobreix les eines de desenvolupador del navegador, i després torna.
    6. -
  6. En l'inspector de DOM pots veure quin aspecte presenta la representació d’aquest etiquetatge: L'inspector d'HTML de Firefox, amb el nostre paràgraf d'exemple destacat, mostra el text "Què genera errors en l'HTML". Hi pots veure que el navegador s'ha encarregat de tancar l'element paràgraf.
    7. -
  7. Amb l'inspector DOM, explorarem el codi amb detall per veure com el navegador ha intentat de corregir els errors HTML (hem fet la revisió amb Firefox; altres navegadors moderns haurien de donar el mateix resultat): -
      -
    • S’han donat etiquetes de tancament als paràgrafs i elements de llista.
      • -
    • No està clar on s’ha de tancar el primer element <strong>, de manera que el navegador ha etiquetat cada bloc de text per separat que hi ha fins al final del document amb una etiqueta strong.
      • -
    • El navegador ha resolt la imbricació d’etiquetes incorrecta de la següent manera: - 
      <strong>strong
-  <em>strong emphasised?</em>
-</strong>
-<em> what is this?</em>
      -
      • -
    • L'enllaç amb la cometa doble que falta s’ha eliminat del tot. L'últim element de la llista ara presenta aquest aspecte: - 
      <li>
-  <strong>Unclosed attributes: Another common source of HTML problems.
-  Let's look at an example: </strong>
-</li>
      -
      • -
    -
    8. -
- -

Validació HTML

- -

A partir de l'exemple anterior pots veure que és important que t’asseguris que el codi HTML està prou ben format. Però, com? En un exemple petit com el que has vist abans, resulta prou fàcil buscar per les línies de codi i trobar els errors; però, què passa amb un document HTML extens i complex?

- -

La millor estratègia és començar per executar la pàgina HTML amb el servei de validació d’etiquetatge (Markup Validation Service), creat i mantingut per l'organització W3C, que s'ocupa de les especificacions que defineixen l’HTML, el CSS i altres tecnologies web. Aquesta pàgina web pren un document HTML com una entrada, l’analitza i et retorna un informe que exposa tot el que està malament en l’HTML.

- -

La pàgina d’inici del validador d’HTML

- -

Per a especificar el codi HTML que vols validar, pots donar-ne l’adreça web, pujar-hi l’arxiu HTML o introduir-hi el codi HTML directament.

- -

Aprenentatge actiu: validació d’un document HTML

- -

Provem-ho amb el nostre document de mostra.

- -
    -
  1. En primer lloc, carrega el Markup Validation Service en una de les pestanyes del navegador, si encara no ho has fet.
    2. -
  2. Ves a la pestanya Validate by Direct Input.
    3. -
  3. Copia tot el codi del document de mostra (no només el body) i enganxa’l en l'àrea gran de text que hi ha en el Markup Validation Service.
    4. -
  4. Prem el botó Check.
    5. -
- -

Això t’ha de donar una llista d'errors i altres dades.

- -

Llista dels resultats de la validació HTML del servei de validació d'etiquetatge de W3C

- -

Interpretació dels missatges d'error

- -

La llista de missatges d'error que el validador presenta sovint són útils, però de vegades no tant; amb una mica de pràctica trobaràs la manera d'interpretar-los per resoldre el codi. Fem una passada pels missatges d'error i vegem què signifiquen. Observem que cada missatge ve amb un número de línia i columna, que t’ajuda a localitzar l'error més fàcilment.

- - - -

Si no arribes a esbrinar què significa cada missatge d'error, no t’hi amoïnis; una bona idea és tractar de resoldre uns quants errors cada la vegada, i a continuació tornar a validar el codi HTML per veure els errors que queden. De vegades, la resolució d'un error pot eliminar més d’un missatges d'error diferents, perquè sovint un sol problema pot causar diversos errors, en un efecte dòmino.

- -

Sabràs que has resolt tots els errors quan en la sortida t’aparegui una banda amb el missatge següent:

- -

Banda amb el text: "El document valida d'acord amb els esquemes i les restriccions addiconals especificats que verifica el validador"

- -

Resum

- -

Aquí tenim una introducció a la depuració de codi HTML, que t’hauria de proporcionar alguns coneixements útils per quan comencis a depurar CSS, JavaScript i altres tipus de codi, més endavant durant la carrera. Això també marca el final dels articles d’aprenentatge del mòdul Introducció a l’HTML; ara ja pots examinar-te tu mateix amb les nostres activitats d’avaluació: a sota trobaràs un enllaç a la primera d'elles.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/document_i_estructura_del_lloc_web/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/document_i_estructura_del_lloc_web/index.html" deleted file mode 100644 index 1088731eea..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/document_i_estructura_del_lloc_web/index.html" +++ /dev/null @@ -1,267 +0,0 @@ ---- -title: Document i estructura del lloc web -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Document_i_estructura_del_lloc_web -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Així com definim les parts individuals de la pàgina (per exemple, «un paràgraf» o «una imatge»), {{glossary("HTML")}} també compta amb una sèrie d'elements de nivell de bloc que s'utilitzen per a definir les àrees del teu lloc web (com ara «la capçalera», «el menú de navegació» o «la columna principal de contingut»). En aquest article es reflexiona sobre com planificar una estructura bàsica d'un lloc web, i com escriure el codi HTML per a representar aquesta estructura.

- - - - - - - - - - - - -
Prerequisits:Familiaritat amb els conceptes bàsics de l’HTML que s'expliquen en Iniciació a l’HTML. Aplicació de format al text amb HTML, que s'explica en Fonaments de text amb HTML. Funcionament dels hipervincles, que s'expliquen en Crear hipervincles.
Objectiu:Aprendre a estructurar un document amb etiquetes semàntiques, i elaborar l'estructura d'un lloc web senzill.
- -

Seccions bàsiques d'un document

- -

Les pàgines web poden i tenen un aparença molt diferent les unes de les altres, però totes tendeixen a compartir components estàndard similars, llevat que a la pàgina es mostri un vídeo o un joc en pantalla completa, formi part d'alguna mena de projecte artístic, o simplement estigui mal estructurada:

- -
-
capçalera (header)
-
Sol ser una gran franja a la part superior amb un títol gran i/o un logotip. És on en general es manté la informació principal comuna sobre un lloc web respecte d'una altra pàgina web.
-
barra de navegació (navigation bar)
-
Són els enllaços a les seccions principals del lloc; en general es representen com botons de menú, enllaços o pestanyes. Igual que la capçalera, aquest contingut en general roman característic d'una pàgina web respecte d’una altra; un sistema de navegació incoherent en el lloc web només portarà frustració i confusió als usuaris. Molts dissenyadors web consideren que la barra de navegació ha de ser part de la capçalera en lloc d'un component individual, però això no és un requisit; de fet, alguns sostenen també que el fet de tenir aquests dos elements separats és millor per motius d’accesibilitat, perquè els lectors de pantalla poden llegir més bé totes dues característiques si estan separades.
-
contingut principal (main content)
-
Una àrea gran al centre que conté la part principal del contingut particular d'una pàgina web determinada, per exemple, el vídeo que vols veure o la història principal que llegeixes, o el mapa que vols examinar, o els titulars de les notícies, etc. Aquesta és la part singular de la pàgina web que sens dubte variarà d'una pàgina web a una altra!
-
barra lateral (sidebar)
-
Informació secundària, enllaços, citacions, anuncis, etc. En general es tracta d’informació de context respecte de la que inclou el contingut principal (per exemple, en un article d’una pàgina de notícies, la barra lateral podria contenir la biografia de l'autor o enllaços a articles relacionats), però també hi ha casos en què trobaràs elements recurrents, com ara un sistema secundari de navegació.
-
peu de pàgina (footer)
-
Una franja a la part inferior de la pàgina que generalment conté la lletra petita, els avisos de copyright o informació de contacte. És un lloc per a posar-hi informació que és comuna (com la capçalera) per a tot el lloc web, però aquesta informació no és en general ni crítica ni secundària respecte de la pàgina web mateixa. El peu de pàgina també s'utilitza de vegades amb finalitats de posicionament {{Glossary("SEO")}}, en proporcionar enllaços per a un accés ràpid al contingut popular.
-
- -

Un «lloc web típic» podria presentar una estructura semblant a això:

- -

Un exemple senzill d’estructura de lloc web que inclou una capçalera principal, un menú de navegació, una àrea de contingut principal, una barra lateral i un peu de pàgina.

- -

HTML per a estructurar el contingut

- -

L'exemple senzill que es mostra a dalt no és bonic, però és perfectament acceptable per a il·lustrar un exemple típic de disseny d'una pàgina web. Alguns llocs web tenen més columnes, alguns són molt més complexos, però ja es copsa la idea. Amb el CSS correcte, pots usar gairebé qualsevol element per a delimitar les diferents seccions i assignar-los l’aspecte que vulguis però, com ja hem dit, cal respectar la semàntica i utilitzar l'element correcte per a la funció correcta.

- -

Això és perquè els elements visuals no expliquen tota la història. Utilitzem el color i la mida de la lletra per a cridar l'atenció dels usuaris en les parts del contingut més rellevants, com ara el menú de navegació i els enllaços relacionats; però, què passa amb les persones que tenen una discapacitat visual, per exemple, que potser no troben gaire útils conceptes com «rosa» o «mida de lletra gran»?

- -
-

Nota: Les persones daltòniques representen al voltant del 8% de la població mundial. Les persones cegues o amb discapacitats visuals representen aproximadament el 4-5% de la població mundial (el 2012 hi havia 285 milions d'aquest tipus de persones al món, mentre que la població total era de prop de 7.000 milions.)

-
- -

En el teu codi HTML pots etiquetar seccions de contingut segons la funció que compleixen; pots fer servir elements que representin de manera inequívoca les seccions de contingut que hem descrit abans, i les tecnologies de suport com els lectors de pantalla poden reconèixer aquells elements i ajudar amb tasques com «trobar la navegació principal» o «trobar el contingut principal». Com ja hem esmentat abans en el curs, són moltes les conseqüències de no utilitzar una estructura i una semàntica correctes perquè un element compleixi la funció correcta.

- -

Per a dur a terme aquest etiquetatge semàntic, l’HTML proporciona etiquetes específiques que es poden utilitzar per a representar aquestes seccions, per exemple:

- - - -

Aprenentatge actiu: Analitzar el codi del nostre exemple

- -

L’exemple que hem vist abans està representat pel codi següent (també pots trobar l’exemple en el repositori de GitHub). Observa’l a dalt i fes un cop d’ull a la llista següent per veure quines parts componen quines seccions visibles.

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-
-    <title>My page title</title>
-    <link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Open+Sans+Condensed:300|Sonsie+One" rel="stylesheet" type="text/css">
-    <link rel="stylesheet" href="style.css">
-
-    <!-- the below three lines are a fix to get HTML5 semantic elements working in old versions of Internet Explorer-->
-    <!--[if lt IE 9]>
-      <script src="http://html5shiv.googlecode.com/svn/trunk/html5.js"></script>
-    <![endif]-->
-  </head>
-
-  <body>
-    <!-- Here is our main header that is used accross all the pages of our website -->
-
-    <header>
-      <h1>Header</h1>
-    </header>
-
-    <nav>
-      <ul>
-        <li><a href="#">Home</a></li>
-        <li><a href="#">Our team</a></li>
-        <li><a href="#">Projects</a></li>
-        <li><a href="#">Contact</a></li>
-      </ul>
-
-       <!-- A Search form is another commmon non-linear way to navigate through a website. -->
-
-       <form>
-         <input type="search" name="q" placeholder="Search query">
-         <input type="submit" value="Go!">
-       </form>
-     </nav>
-
-    <!-- Here is our page's main content -->
-    <main>
-
-      <!-- It contains an article -->
-      <article>
-        <h2>Article heading</h2>
-
-        <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Donec a diam lectus. Set sit amet ipsum mauris. Maecenas congue ligula as quam viverra nec consectetur ant hendrerit. Donec et mollis dolor. Praesent et diam eget libero egestas mattis sit amet vitae augue. Nam tincidunt congue enim, ut porta lorem lacinia consectetur.</p>
-
-        <h3>subsection</h3>
-
-        <p>Donec ut librero sed accu vehicula ultricies a non tortor. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aenean ut gravida lorem. Ut turpis felis, pulvinar a semper sed, adipiscing id dolor.</p>
-
-        <p>Pelientesque auctor nisi id magna consequat sagittis. Curabitur dapibus, enim sit amet elit pharetra tincidunt feugiat nist imperdiet. Ut convallis libero in urna ultrices accumsan. Donec sed odio eros.</p>
-
-        <h3>Another subsection</h3>
-
-        <p>Donec viverra mi quis quam pulvinar at malesuada arcu rhoncus. Cum soclis natoque penatibus et manis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. In rutrum accumsan ultricies. Mauris vitae nisi at sem facilisis semper ac in est.</p>
-
-        <p>Vivamus fermentum semper porta. Nunc diam velit, adipscing ut tristique vitae sagittis vel odio. Maecenas convallis ullamcorper ultricied. Curabitur ornare, ligula semper consectetur sagittis, nisi diam iaculis velit, is fringille sem nunc vet mi.</p>
-      </article>
-
-      <!-- the aside content can also be nested within the main content -->
-      <aside>
-        <h2>Related</h2>
-
-        <ul>
-          <li><a href="#">Oh I do like to be beside the seaside</a></li>
-          <li><a href="#">Oh I do like to be beside the sea</a></li>
-          <li><a href="#">Although in the North of England</a></li>
-          <li><a href="#">It never stops raining</a></li>
-          <li><a href="#">Oh well...</a></li>
-        </ul>
-      </aside>
-
-    </main>
-
-    <!-- And here is our main footer that is used across all the pages of our website -->
-
-    <footer>
-      <p>©Copyright 2050 by nobody. All rights reversed.</p>
-    </footer>
-
-  </body>
-</html>
- -

Pren-te un temps per observar el codi i intentar entendre’l; els comentaris que hi ha dins del codi també t’haurien d'ajudar a entendre’l. No et demanem de fer gaire més en aquest article perquè la clau per a entendre el disseny del document és escriure una estructura HTML semblant a aquesta i a continuació posar-hi CSS. Però ens esperarem per a això fins que comencis a estudiar com dissenyar amb CSS en l’article dedicat al CSS que tracta aquest tema.

- -

Els elements HTML de disseny amb més detall

- -

És bo entendre amb detall el significat general de tots els elements HTML de seccionament; treballarem aquesta qüestió de manera gradual a mesura que anem assolint més experiència en el desenvolupament web. Pots entrar en molt de detall amb la lectura de la nostra referència d’elements HTML. De moment, aquestes són les definicions principals que ens cal comprendre:

- - - -

Delimitadors no semàntics

- -

A vegades et trobes amb una situació en què no hi ha un element semàntic adequat per a agrupar junts un seguit d’elements o delimitar uns continguts concrets. A vegades pot ser que simplement vulguis agrupar un conjunt d'elements per a tractar-los tots com una sola entitat amb una mica de {{glossary("CSS")}} o {{glossary("JavaScript")}}. Per a casos com aquests, l’HTML proporciona els elements {{HTMLElement("div")}} i {{HTMLElement("span")}}. S'han d'utilitzar preferiblement amb un atribut {{htmlattrxref('class')}} adequat, que els proporcioni algun tipus d'etiqueta perquè se’ls pugui identificar fàcilment.

- -

{{HTMLElement("span")}} és un element de línia no semàntic que només hauries d'utilitzar si no trobes cap altre element de text semàntic que vagi més bé per a delimitar aquell contingut, o no vols afegir-hi cap significat específic. Per exemple:

- -
<p>The King walked drunkenly back to his room at 01:00, the beer doing nothing to aid
-him as he staggered through the door <span class="editor-note">[Editor's note: At this point in the
-play, the lights should be down low]</span>.</p>
- -

En aquest cas, la nota de l'editor només pretén proporciona una indicació addicional per al director de l'obra; no es pretén que tingui un significat semàntic addicional. Podries aplicar-hi CSS per a distanciar aquesta nota del text principal als ulls d’un usuari vident.

- -

{{HTMLElement("div")}} és un element de bloc no semàntic que només hauries d'utilitzar si no trobes cap altre element de bloc semàntic que vagi més bé per a delimitar aquell contingut, o no vols afegir-hi cap significat específic. Per exemple, imagina’t un giny de tipus carretó de la compra que pots optar per seleccionar en qualsevol moment durant el temps que navegues per un lloc web de comerç electrònic:

- -
<div class="shopping-cart">
-  <h2>Shopping cart</h2>
-  <ul>
-    <li>
-      <p><a href=""><strong>Silver earrings</strong></a>: $99.95.</p>
-      <img src="../products/3333-0985/" alt="Silver earrings">
-    </li>
-    <li>
-      ...
-    </li>
-  </ul>
-  <p>Total cost: $237.89</p>
-</div>
- -

No és realment un element <aside>, perquè no s'identifica necessàriament amb el contingut principal de la pàgina (vols que estigui accessible des de qualsevol lloc). Tampoc és particularment necessari utilitzar un element <section>, perquè no és part del contingut principal de la pàgina. En aquest cas està molt bé utilitzar un element <div>. Hi hem inclòs un títol d’encapçalament com un indicador per a ajudar els usuaris amb lectors de pantalla a trobar-ho.

- -
-

Atenció: Els elements div són tan còmodes d'usar que és fàcil d'utilitzar-los en excés. Però com que no aporten cap valor semàntic, només introdueixen soroll en el teu codi HTML. Assegura’t d’utilitzar-los només quan no hi hagi cap altra solució semàntica més adequada i tracta de reduir-ne l’ús al mínim. En cas contrari et trobaràs amb moltes dificultats a l’hora d’actualitzar i mantenir els teus documents.

-
- -

Salts de línia i separadors horitzontals

- -

Dos elements que utilitzaràs de tant en tant i que voldràs conèixer són {{htmlelement("br")}} i {{htmlelement("hr")}}:

- -

<br> crea un salt de línia en un paràgraf; és l'única manera de forçar una estructura rígida, en una situació en què vols un seguit de línies curtes fixes, com en una adreça postal o un poema. Per exemple:

- -
<p>There once was a girl called Nell<br>
-Who loved to write HTML<br>
-But her structure was bad, her semantics were sad<br>
-and her markup didn't read very well.</p>
- -

Sense els elements <br>, el paràgraf es mostraria en una línia llarga (com hem dit abans en el curs, l’HTML ignora la major part dels espais en blanc); amb aquests elements en el codi, el marcatge es mostra així:

- -

There once was a girl called Nell
- Who loved to write HTML
- But her structure was bad, her semantics were sad
- and her markup didn't read very well.

- -

Els elements <hr> creen un separador horitzontal en el document que indica un canvi de temàtica en el text (com ara un canvi de tema o escena). Visualment es veu com una línia horitzontal. A tall d'exemple:

- -
<p>Ron was backed into a corner by the marauding netherbeasts. Scared, but determined to protect his friends, he raised his wand and prepared to do battle, hoping that his distress call had made it through.</p>
-<hr>
-<p>Meanwhile, Harry was sitting at home, staring at his royalty statement and pondering when the next spin off series would come out, when an enchanted distress letter flew through his window and landed in his lap. He read it hasily, and lept to his feet; "better get back to work then", he mused.</p>
- -

Seria com això:

- -

Ron was backed into a corner by the marauding netherbeasts. Scared, but determined to protect his friends, he raised his wand and prepared to do battle, hoping that his distress call had made it through.

- -
-

Meanwhile, Harry was sitting at home, staring at his royalty statement and pondering when the next spin off series would come out, when an enchanted distress letter flew through his window and landed in his lap. He read it hasily and sighed; "better get back to work then", he mused.

- -

Planificar un lloc web senzill

- -

Una vegada planificat el contingut d'una pàgina web simple, el pas lògic següent és tractar d'esbrinar quin contingut volem posar en tota la pàgina web, quines pàgines es necessitaran i de quina manera s'han d'arranjar i enllaçar l’una amb l'altra per a oferir la millor experiència d'usuari possible. Això s’anomena {{glossary("Arquitectura de la informació")}}. En un lloc web gran i complex, aquest procés pot requerir una gran planificació, però per a un lloc web senzill d'unes poques pàgines això pot ser força senzill, i fins i tot divertit!

- -
    -
  1. Has de tenir en compte que hi ha d’haver uns quants elements comuns en la majoria de pàgines (si no totes), com ara el menú de navegació i els continguts del peu de pàgina. Si el lloc és per una empresa, per exemple, és una bona idea que tingui la informació de contacte disponible al peu de pàgina de cada pàgina. Apunta quins continguts vols que siguin comuns a totes les pàgines.Els elements comuns que hi ha d'haver a cada pàgina d'una pàgina web de viatges: el títol i el logotip, la informació de contacte, el copyright, la declaració de termes i condicions, el selector d'idioma, la política d'accessibilitat
    2. -
  2. A continuació, dibuixa un esbós de quina estructura vols que presenti cada pàgina (pot ser semblant a la nostra pàgina web senzilla d’abans). Pren nota de què hi haurà a cada bloc. Un diagrama senzill d'una mostra de l'estructura d'un lloc web, amb una capçalera, l'àrea de contingut principal , dues barres laterals i un peu de pàgina.
    3. -
  3. Ara, fes una previsió (una pluja d'idees) de la resta de continguts (que no seran comuns a totes les pàgines) que vols que hi hagi al lloc web; escriu-ne tota la llista, tan llarga com vulguis. Una llarga llista de tots els elements que podríem posar en el nostre lloc web de viatges, des d'un cercador fins a ofertes especials o informació específica per a cada país
    4. -
  4. A continuació, ordena tots aquests elements de contingut per grups, perquè et puguis fer una idea de quines parts poden anar juntes en les diferents pàgines. Això és molt similar a una tècnica anomenada classificació de targetes, o {{glossary("card sorting")}}. Els elements que haurien d'aoparpèixer en un lloc web de vacances, repartits en 5 categories: Cercar, Ofertes especials, Informació específica de país, Resultats de cerca i Compres.
    5. -
  5. Ara, dibuixa un mapa del lloc web en brut; dibuixa un globus per a cada pàgina del lloc web, i línies que mostrin el flux de treball esperat entre les pàgines. La pàgina d'inici probablement estarà al centre, i s’enllaçarà amb la majoria de les altres, si no amb totes; la major part de les pàgines d'un lloc web petit han d'estar disponibles en la navegació principal, encara que hi ha excepcions. També hi pots voler incloure observacions sobre com podrien presentar-se les coses.Un mapa del lloc web que mostra les pàgines d'inici, informació específica del país, resultats de cerca, pagament i compres
    6. -
- -

Aprenentatge actiu: crea el teu mapa de lloc web propi

- -

Fes l'exercici anterior per a un lloc web de creació pròpia. De què t’agradaria fer un lloc web?

- -
-

Nota: Desa el teu treball en algun lloc; pot ser que el necessitis més endavant.

-
- -

Resum

- -

En aquest punt hauries de tenir idea més clara sobre com estructurar una pàgina/lloc web. En l'últim article d'aquest mòdul, estudiarem com depurar l’HTML.

- -

Mira també

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/estructurar_una_p\303\240gina_de_contingut/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/estructurar_una_p\303\240gina_de_contingut/index.html" deleted file mode 100644 index e3481bdc15..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/estructurar_una_p\303\240gina_de_contingut/index.html" +++ /dev/null @@ -1,93 +0,0 @@ ---- -title: Estructurar una pàgina de contingut -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Estructurar_una_pàgina_de_contingut -tags: - - Assessment - - Beginner - - CodingScripting - - Design - - HTML - - Layout - - Learn - - Structure - - semantics -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

L'estructuració d'una pàgina de contingut llest per dissenyar, utilitzant CSS, és una habilitat molt important per dominar, pel que en aquesta avaluació es provarà la vostra capacitat de pensar sobre com una pàgina podria acabar veient-se, i triar la semàntica estructural apropiada per construir un disseny damunt.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Abans de procedir a aquesta avaluació heu hagut de treballar la resta del curs, amb un èmfasi particular en Documents i estructura del lloc web.
Objectiu:Posar a prova el coneixement de les estructures de pàgines web, i com representar un esquema de diseny possible en el marcat.
- -

Punt de partida

- -

Per obtenir aquesta avaluació inicial, cal anar i agafar l'arxiu zip que conté tots els recursos per començar. L'arxiu zip conté:

- - - -

Crear l'exemple en el vostre equip local, o bé, utilitzar un lloc com JSBin or Thimble per fer la vostra avaluació.

- -

Resum del projecte

- -

Per a aquest projecte, la tasca és prendre el contingut de la pàgina principal d'un lloc web d'observació d'aus i afegir elements estructurals a la mateixa, pel que pot tenir un disseny de pàgina que se li aplica. S'ha de tenir:

- - - -

Cal afegir un embolcall adequat per a:

- - - -

També s'ha de:

- - - -

Consells i suggeriments

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que la pàgina podria ser després del seu marcatge.

- -

The finished example for the assessment; a simple webpage about birdwatching, including a heading of "Birdwatching", bird photos, and a welcome message

- -

Avaluació

- -

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al vostre professor/tutor per qualificar-ho. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors podeu obtenir la guia de qualificació amb molta facilitat preguntan fil del discurs de l'àrea d'aprenentatge o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Prova el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

- -

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/fonaments_de_text_html/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/fonaments_de_text_html/index.html" deleted file mode 100644 index fafc49effe..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/fonaments_de_text_html/index.html" +++ /dev/null @@ -1,950 +0,0 @@ ---- -title: Fonaments de text HTML -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Fonaments_de_text_HTML -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Guide - - HTML - - Introduction to HTML - - Learn - - Text - - headings - - paragraphs - - semantics -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Una de les funcions principals de l'HTML és donar estructura i significat al text (també conegut com {{glossary("semàntica")}}), perquè el navegador el pugui mostrar correctament. En aquest article s'explica la forma com es pot utilitzar {{glossary("HTML")}} per estructurar una pàgina de text afegint títols i paràgrafs, destacant paraules, amb la creació de llistes, i més.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Familiaritzar-se amb els elements bàsics de l’HTML, com es tracta en Inici en HTML.
Objectiu:Aprendre com marcar una pàgina bàsica de text per donar-hi estructura i significat - incloent paràgrafs, capçaleres, llistes, destacats i cites.
- -

Conceptes bàsics: capçaleres i paràgrafs

- -

La majoria del text estructurat es compon de títols i paràgrafs, independentment de si llegeixes una història, un diari, un llibre de text universitari, una revista, etc.

- -

An example of a newspaper front cover, showing use of a top level heading, subheadings and paragraphs.

- -

El contingut estructurat fa que l'experiència de llegir sigui més fàcil i agradable.

- -

En HTML, cada paràgraf s’ha de delimitar amb un element {{htmlelement("p")}}, així:

- -
<p>I am a paragraph, oh yes I am.</p>
- -

Cada títol s’ha de delimitar amb un element de títol:

- -
<h1>I am the title of the story.</h1>
- -

Hi ha sis elements de títol: {{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("h2")}}, {{htmlelement("h3")}}, {{htmlelement("h4")}}, {{htmlelement("h5")}} i {{htmlelement("h6")}}. Cada element representa un nivell de contingut diferent del document; <h1> representa el títol principal, <h2> representa un subtítol, <h3> representa un subsubtítol, i així successivament.

- -

Implementar una estructura jeràrquica

- -

A tall d'exemple, en una història, <h1> representaria el títol de la història, <h2> representaria el títol de cada capítol i <h3> representaria subseccions de cada capítol, i així successivament.

- -
<h1>The Crushing Bore</h1>
-
-<p>By Chris Mills</p>
-
-<h2>Chapter 1: The Dark Night</h2>
-
-<p>It was a dark night. Somewhere, an owl hooted. The rain lashed down on the ...</p>
-
-<h2>Chapter 2: The eternal silence</h2>
-
-<p>Our protagonist could not so much as a whisper out of the shadowy figure ...</p>
-
-<h3>The specter speaks</h3>
-
-<p>Several more hours had passed, when all of a sudden the specter sat bolt upright and exclaimed, "Please have mercy on my soul!"</p>
- -

Què representen exactament els elements que intervenen depèn en realitat de tu, sempre que la jerarquia tingui sentit. Només has de tenir en compte un seguit de bones pràctiques a mesura que crees aquest tipus d'estructures:

- - - -

Per què cal una estructura?

- -

Per respondre a aquesta pregunta, fem una ullada a text-start.html; el punt de partida del nostre exemple d'aquest article (una bona recepta d’humus). Desa una còpia d'aquest arxiu a l'ordinador, el necessitaràs per als exercicis més endavant. El cos d'aquest document actualment conté diversos elements de contingut, que no estan marcats de cap manera, però estan separats per salts de línia (Intro/Retorn picat per a passar a la línia següent).

- -

No obstant això, quan obres el document en el navegador, observa que el text apareix com gran garbuix!

- -

A webpage that shows a wall of unformatted text, because there are no elements on the page to structure it.

- -

Això és perquè no hi ha elements que donin estructura als continguts, de manera que el navegador no sap què és un títol i què és un paràgraf. A més:

- - - -

Per tant, hem de donar al nostre contingut un etiquetatge estructural.

- -

Aprenentatge actiu: donar estructura als continguts

- -

Passem directament a un exemple en viu. En l'exemple següent, afegim elements al text sense format en el requadre d’entrada perquè en el requadre de sortida aparegui com un títol i dos paràgrafs.

- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de reinici. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 500) }}

- -

Per què cal semàntica?

- -

Tot al nostre entorn compta amb la semàntica; comptem amb l'experiència prèvia per a conèixer la funció dels objectes quotidians; quan veiem una cosa, sabem quina és la seva funció. Així, per exemple, esperem que un semàfor en vermell tingui el sentit de «parar», i un semàfor en verd signifiqui «continuar». Si apliquem malament la semàntica, les coses poden complicar-se ràpidament (hi ha cap país en què el vermell signifiqui «continuar»? Esperem que no!).

- -

En una línia similar, ens hem d’assegurar que utilitzem els elements correctes per a donar al nostre contingut el significat, la funció o l’aspecte correctes. En aquest context, l'element {{htmlelement("h1")}} és també un element semàntic, que dona al text al qual delimita la funció (o el sentit) d'un «nivell superior en la capçalera de la teva pàgina».

- -
<h1>This is a top level heading</h1>
- -

Per defecte, el navegador hi donarà una mida de cos de lletra gran perquè es vegi com un títol d’encapçalament (encara que amb CSS podries aplicar-hi estil perquè tingui l’aspecte que vulguis). I encara és més important el fet que el seu valor semàntic s’utilitzarà de diverses maneres, per exemple, l’empraran els motors de cerca i els lectors de pantalla (com hem esmentat abans).

- -

D'altra banda, tu pots fer que qualsevol element sembli un títol de nivell superior. Considera el codi següent:

- -
<span style="font-size: 32px; margin: 21px 0;">Is this a top level heading?</span>
- -

Aquest és un element {{htmlelement("span")}}. No té semàntica. Es fa servir per a delimitar el contingut quan vols aplicar-hi CSS (o fer alguna cosa amb JavaScript) sense donar-hi cap significat addicional (en trobaràs més informació més endavant en el curs). Hi hem aplicat una mica de CSS perquè es vegi com un títol de nivell superior, però ja que no té valor semàntic, no aconseguirà cap dels beneficis addicionals que hem esmentat abans. És bo emprar l'element HTML que correspon a cada funció.

- -

Llistes

- -

Ara centrarem la nostra atenció en les llistes. Les llistes estan per tot arreu en la vida, de la llista de la compra a la llista de carrers que seguim subconscientment per a arribar a casa cada dia, a les llistes d'instruccions que segueixes en aquests tutorials! Les llistes també estan pertot arreu al web, i n’hi ha tres tipus diferents dels quals ens volem ocupar.

- -

No ordenades

- -

Les llistes no ordenades s'utilitzen per a marcar les llistes d'elements en què l'ordre dels elements no és important; com a exemple, farem una llista de la compra.

- -
milk
-eggs
-bread
-hummus
- -

Totes les llistes no ordenades comencen amb un element {{htmlelement("ul")}} que delimita tots els elements de la llista:

- -
<ul>
-milk
-eggs
-bread
-hummus
-</ul>
- -

L'últim pas consisteix a delimitar cada element de la llista amb un element {{htmlelement("li")}} (element de llista):

- -
<ul>
-  <li>milk</li>
-  <li>eggs</li>
-  <li>bread</li>
-  <li>hummus</li>
-</ul>
- -

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una llista no ordenada

- -

Modifica l'exemple en viu a continuació per a crear la teva llista HTML no ordenada pròpia.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 400) }}

- -

Ordenades

- -

Les llistes ordenades són llistes en què l'ordre dels elements és important. Com a exemple, prendrem un seguit d’instruccions per a arribar a una adreça:

- -
Drive to the end of the road
-Turn right
-Go straight across the first two roundabouts
-Turn left at the third roundabout
-The school is on your right, 300 meters up the road
- -

L'estructura de l’etiquetatge és la mateixa que per a les llistes no ordenades, excepte que cal delimitar els elements de la llista amb un element {{htmlelement("ol")}}, en lloc d’amb un element <ul>:

- -
<ol>
-  <li>Drive to the end of the road</li>
-  <li>Turn right</li>
-  <li>Go straight across the first two roundabouts</li>
-  <li>Turn left at the third roundabout</li>
-  <li>The school is on your right, 300 meters up the road</li>
-</ol>
- -

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una llista ordenada

- -

Modifica l'exemple en viu a continuació per a crear la teva llista HTML ordenada pròpia.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_3', 700, 500) }}

- -

Aprenentatge actiu: etiquetatge de la teva pàgina de receptes

- -

En aquest punt de l'article ja tens tota la informació que necessites per a marcar el teu exemple d’una pàgina de receptes. Pots optar per desar una còpia local del nostre arxiu d'inici text-start.html i fer la feina allà, o fer-ho en l'exemple editable a continuació. Fer-ho de manera local probablement serà millor, perquè aleshores podràs desar la feina que hi facis, mentre que si treballes en l'exemple editable, la perdràs la vegada següent que obris la pàgina. Totes dues coses tenen pros i contres.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_4', 700, 500) }}

- -

Si t’encalles, sempre es pot prémer el botó Mostra la solució o fer un cop d'ull al nostre exemple text-complete.html que trobaràs en el nostre repositori de GitHub.

- -

Llistes imbricades

- -

És perfectament correcte imbricar una llista dins d'una altra. És possible que vulguis tenir subvinyetes sota d’una vinyeta de nivell superior. Considera la segona llista del nostre exemple recepta:

- -
<ol>
-  <li>Remove the skin from the garlic, and chop coarsely.</li>
-  <li>Remove all the seeds and stalk from the pepper, and chop coarsely.</li>
-  <li>Add all the ingredients into a food processor.</li>
-  <li>Process all the ingredients into a paste.</li>
-  <li>If you want a coarse "chunky" humous, process it for a short time.</li>
-  <li>If you want a smooth humous, process it for a longer time.</li>
-</ol>
- -

Atès que les dues últimes vinyetes estan molt estretament relacionades amb l'anterior (es llegeixen com a subinstruccions o opcions que s'ajusten per sota d'aquesta vinyeta), podria tenir sentit imbricar-les en una llista desordenada pròpia i posar aquesta llista dins de la quarta vinyeta. Es veuria així:

- -
<ol>
-  <li>Remove the skin from the garlic, and chop coarsely.</li>
-  <li>Remove all the seeds and stalk from the pepper, and chop coarsely.</li>
-  <li>Add all the ingredients into a food processor.</li>
-  <li>Process all the ingredients into a paste.
-    <ul>
-      <li>If you want a coarse "chunky" humous, process it for a short time.</li>
-      <li>If you want a smooth humous, process it for a longer time.</li>
-    </ul>
-  </li>
-</ol>
- -

Torna a l'exemple de l'aprenentatge actiu anterior i modifica la segona llista de la mateixa manera.

- -

Èmfasi i importància

- -

En el llenguatge humà, sovint destaquem certes paraules per a alterar el significat d'una oració, i moltes vegades volem ressaltar certes paraules perquè són importants o perquè són diferents d'alguna manera. HTML proporciona diversos elements semàntics que permeten destacar el contingut textual amb aquesta finalitat, i en aquest apartat en veurem alguns dels més comuns.

- -

Èmfasi

- -

Quan en el llenguatge parlat volem donar èmfasi, accentuem certes paraules de manera que n’alterem subtilment el significat. De la mateixa manera, en el llenguatge escrit tendim a posar en cursiva les paraules que volem emfatitzar. Per exemple, les dues frases següents tenen significats diferents.

- -

I am glad you weren't late.

- -

I am glad you weren't late.

- -

La primera frase expressa alleujament autèntic perquè la persona no arriba tard. Per contra, la segona sona amb sarcasme o agressivitat passiva, que expressa enuig perquè la persona arriba una mica tard.

- -

En HTML s'utilitza l'element {{htmlelement("em")}} (èmfasi) per marcar aquests casos. Alhora que fa que el document sigui més interessant de llegir, els lectors de pantalla reconeixen aquests elements i hi incorporen un to de veu parlat diferent. Els navegadors hi apliquen per defecte l’estil de lletra cursiva, però aquesta etiqueta no és l’única que podem usar per a donar un estil de lletra cursiva. Per a això també podem utilitzar un element {{htmlelement("span")}} i una mica de CSS, o potser un element {{htmlelement("i")}} (veure més endavant).

- -
<p>I am <em>glad</em> you weren't <em>late</em>.</p>
- -

Importància forta

- -

Per a destacar la importància de les paraules, en el llenguatge parlat tendim a accentuar-les, i en el llenguatge escrit les posem en lletra negreta. Per exemple:

- -

This liquid is highly toxic.

- -

I am counting on you. Do not be late!

- -

En HTML s'utilitza l'element {{htmlelement("strong")}} (importància forta) per a destacar aquests casos. A mes de fer el document més útil, de nou els lectors de pantalla reconeixen aquests elements i hi apliquen un to de veu diferent. L'estil per defecte que els navegadors apliquen a aquest text és la lletra negreta, però aquesta etiqueta no és l’única que podem usar per a aplicar l’estil de lletra negreta. Per a això també podem utilitzar un element {{htmlelement("span")}} i una mica de CSS, o potser un element {{htmlelement("b")}} (veure més endavant).

- -
<p>This liquid is <strong>highly toxic</strong>.</p>
-
-<p>I am counting on you. <strong>Do not</strong> be late!</p>
- -

Pots imbricar etiquetes d’importància i èmfasi les unes dins de les altres, si ho vols:

- -
<p>This liquid is <strong>highly toxic</strong> —
-if you drink it, <strong>you may <em>die</em></strong>.</p>
- -

Aprenentatge actiu: ser important!

- -

En aquesta secció d'aprenentatge actiu, et proporcionem un exemple editable. Per a adquirir una mica de pràctica, afegeix èmfasi i importància a les paraules que penses que ho necessiten.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_5', 700, 500) }}

- -

Cursiva, negreta, subratllat...

- -

Els elements que hem tractat fins ara tenen una semàntica associada clara. La situació amb {{htmlelement("b")}}, {{htmlelement("i")}} i {{htmlelement("u")}} és una mica més complicada. Van arribar perquè la gent pogués escriure text en negreta, cursiva o subratllat en una època en què el CSS encara era poc compatible, o gens en absolut. Elements com aquests només afecten la presentació, però no la semàntica; es coneixen com elements de presentació i ja no s'haurien d'utilitzar perquè, com hem vist, la semàntica és molt important per a l'accessibilitat, el posicionament SEO, etc.

- -

HTML5 va redefinir les etiquetes <b>, <i> i <u> amb funcions semàntiques noves, que tanmateix resulten un xic confuses.

- -

Aquesta és la millor regla d'or: només és apropiat utilitzar <b>, <i> o <u> quan es vol transmetre un significat que tradicionalment s’ha expressat amb lletra negreta, cursiva o subratllat, si no hi ha cap element més adequat. No obstant això, sempre continua sent crític mantenir una mentalitat d'accessibilitat. El concepte de cursiva no és gaire útil per a les persones que utilitzen lectors de pantalla, ni per a les persones que utilitzen un sistema d'escriptura que no sigui l'alfabet llatí.

- - - -
-

Una advertència amable sobre el subratllat: la gent associa en gran mesura el subratllat amb els hipervincles. Per tant, a la web, és millor posar en subratllat només els enllaços. Utilitza l'element <u> quan sigui semànticament apropiat, però considera l'ús de CSS per a canviar el valor per omissió del subratllat per alguna cosa més apropiada en la web. L’exemple següent il·lustra com es pot fer:

-
- -
<!-- scientific names -->
-<p>
-  The Ruby-throated Hummingbird (<i>Archilocus colubris</i>)
-  is the most common hummingbird in Eastern North America.
-</p>
-
-<!-- foreign words -->
-<p>
-  The menu was a sea of exotic words like <i lang="uk-latn">vatrushka</i>,
-  <i lang="id">nasi goreng</i> and <i lang="fr">soupe à l'oignon</i>.
-</p>
-
-<!-- a known misspelling -->
-<p>
-  Someday I'll learn how to <u>spel</u> better.
-</p>
-
-<!-- Highlight keywords in a set of instructions -->
-<ol>
-  <li>
-    <b>Slice</b> two pieces of bread off the loaf.
-  </li>
-  <li>
-    <b>Insert</b> a tomato slice and a leaf of
-    lettuce between the slices of bread.
-  </li>
-</ol>
- -

Resum

- -

Això és tot per ara! Aquest article t’hauria d’haver donat una idea prou bona de com començar a marcar text en HTML i presentat alguns dels elements més importants en aquest àmbit. Hi ha molts més elements semàntics per a exposar en aquest àmbit, i en veurem molts més en el nostre article «Format de text avançat», més endavant en el curs. En el proper article, veurem amb detall com crear hipervincles, possiblement l'element més important en la web.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/format_de_text_avan\303\247at/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/format_de_text_avan\303\247at/index.html" deleted file mode 100644 index 8163f0b4c3..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/format_de_text_avan\303\247at/index.html" +++ /dev/null @@ -1,677 +0,0 @@ ---- -title: Format de text avançat -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Format_de_text_avançat -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Guide - - HTML - - Learn - - Text - - abbreviation - - description list - - quote - - semantic -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Hi ha molts altres elements en HTML per a la formatació del text, que no hem vist en l'article sobre els elements bàsics de text HTML. Els elements que es descriuen en aquest article són menys coneguts, però són útils de conèixer (i això no és encara en absolut una llista completa). Aquí aprendreu sobre l’etiquetatge de les citacions, de les llistes de descripció, del codi d'ordinador i altres textos relacionats, dels subíndexs i superíndexs, de la informació de contacte, i de molt més.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Familiarització amb els elements bàsics de l’HTML, com es tracten en iniciació a l’HTML. Aplicació de format a textos amb HTML, com s'explica en els Elements bàsics de text en HTML.
Objectiu:Aprendre a utilitzar elements HTML menys coneguts per a etiquetar característiques semàntiques avançades.
- -

Llistes de descripció

- -

En els elements bàsics de text en HTML, hem fet camí pels elements d’etiquetatge bàsics de les llistes en HTML, però no hem esmentat un tercer tipus de llistes amb que et pots topar de tant en tant, les llistes de descripció. El propòsit d'aquestes llistes és etiquetar un conjunt d'elements i les descripcions associades a aquests, com ara termes i definicions, o preguntes i respostes. Vegem un exemple d'un conjunt de termes i definicions:

- -
soliloquy
-In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)
-monologue
-In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.
-aside
-In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information
- -

Les llistes de descripció utilitzen un etiquetatge diferent dels altres tipus de llistes, l’element {{htmlelement("dl")}}; a més, cada terme es delimita amb un element {{htmlelement("dt")}} (descripció del terme), i cada descripció es delimita amb un element {{htmlelement("dd")}} (definició de la descripció). Acabem d’etiquetar el nostre exemple:

- -
<dl>
-  <dt>soliloquy</dt>
-  <dd>In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)</dd>
-  <dt>monologue</dt>
-  <dd>In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.</dd>
-  <dt>aside</dt>
-  <dd>In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.</dd>
-</dl>
- -

Els estils per defecte del navegador mostren els termes de les llistes de descripció sagnats en certa mesura respecte de les descripcions. Els estils de MDN segueixen aquesta convenció de bastant a prop, però a més, destaquen els termes amb lletra negreta.

- -
-
soliloquy
-
In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)
-
monologue
-
In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.
-
aside
-
In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.
-
- -

Observa que pots tenir múltiples descripcions per a un mateix terme; per exemple:

- -
<dl>
-  <dt>aside</dt>
-  <dd>In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought, or piece of additional background information.</dd>
-  <dd>In writing, a section of content that is related to the current topic, but doesn't fit directly into the main flow of content so is presented nearby (often in a box off to the side.)</dd>
-</dl>
- -
-
aside
-
In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.
-
In writing, a section of content that is related to the current topic, but doesn't fit directly into the main flow of content so is presented nearby (often in a box off to the side.)
-
- -

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'un conjunt de definicions

- -

És l’hora de posar a prova la teva destresa amb les llistes de descripció; afegeix elements al text sense format en el camp d'entrada perquè aparegui com una llista de descripció en el camp de sortida. Si vols, pots fer servir termes i descripcions propis..

- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó, Mostra la solució per veure la resposta.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 350, "", "", "hide-codepen-jsfiddle") }}

- -

Citacions

- -

L'HTML també disposa de característiques per a l’etiquetatge de cites; quin element s'utilitza depèn de si s’etiqueta en el nivell de bloc o es fa en el nivell de línia.

- -

Elements de bloc de citació (blockquotes)

- -

Per a indicar que una secció de continguts de nivell de bloc (un paràgraf, diversos paràgrafs, una llista, etc.) se cita des d'un altre lloc l’has d’etiquetar amb un element {{HTMLElement("blockquote")}}, i has d’incloure en un atribut {{htmlattrxref("cite","blockquote")}} una URL que apunti cap a la font de la citació. Per exemple, la línia de codi següent es pren de la pàgina MDN: «L'element <blockquote>»:

- -
<p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
-Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
- -

Per convertir això en una citació de bloc, has de fer això:

- -
<blockquote cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
-  <p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
-  Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
-</blockquote>
- -

L’estil per defecte del navegador mostra això com un paràgraf sagnat per indicar que es tracta d'una citació; MDN fa això, però també hi afegeix una mica més d'estil:

- -
-

L'element  HTML <blockquote> (o element de bloc de citació HTML) indica que el text associat és una citació extensa.

-
- -

Elements de línia de citació

- -

Els elements de línia de citació funcionen exactament de la mateixa manera, només que utilitzen l'element {{htmlelement("q")}}. Per exemple, l’etiquetatge que tens a continuació inclou una citació de la pàgina de MDN sobre <q>:

- -
<p>The quote element — <code>&lt;q&gt;</code> — is <q cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">intended
-for short quotations that don't require paragraph breaks.</q></p>
- -

L'estil per defecte del navegador mostra aquest text com un element normal posat entre cometes per a indicar que és una citació, com això:

- -

The quote element — <q> — is intended for short quotations that don't require paragraph breaks.

- -

Citacions

- -

El contingut de l'atribut {{htmlattrxref("cite","blockquote")}} sembla útil, però per desgràcia als navegadors, als lectors de pantalla, etc., no hi fan gaire. No hi ha manera d'aconseguir que el navegador mostri el contingut de cite sense necessitat d'escriure una solució pròpia amb JavaScript o CSS. Si vols que la font de la citació estigui disponible a la pàgina, la millor manera és etiquetar-la amb l'element {{HTMLElement("cite")}} al costat de l'element quote. Això serveix en realitat per a incloure el nom de la font de la citació, és a dir, el nom del llibre o el de la persona de qui és el text que se cita; però no hi ha cap raó per la qual el text no es pugui associar d'alguna manera la font de la cita dins de <cite>:

- -
<p>According to the <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
-<cite>MDN blockquote page</cite></a>:
-</p>
-
-<blockquote cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
-  <p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
-  Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
-</blockquote>
-
-<p>The quote element — <code>&lt;q&gt;</code> — is <q cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">intended
-for short quotations that don't require paragraph breaks.</q> -- <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">
-<cite>MDN q page</cite></a>.</p>
- -

Les citacions tenen l'estil en cursiva per defecte.

- -

{{EmbedLiveSample('Citations', '100%', '179px', '', '', 'hide-codepen-jsfiddle')}}

- -

Aprenentatge actiu: Qui ha dit això?

- -

Temps per a un altre exemple d'aprenentatge actiu! En aquest exemple ens agradaria:

- -
    -
  1. Convertir el paràgraf del mig en un bloc de citació que inclogui un atribut cite.
    2. -
  2. Convertir una part del tercer paràgraf en una citació de línea que inclogui un atribut cite.
    3. -
  3. Incloure un element <cite> per a cada citació
    4. -
- -

Cerca a Internet per trobar fonts de citacions apropiades.

- -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a l’inici amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 500) }}

- -

Abreviatures

- -

Un altre element força comú que et trobes quan et passeges per la web és {{HTMLElement ("abbr")}}. Aquesta etiqueta serveix per a delimitar una abreviatura o un acrònim i proporcionar el desenvolupament complet del terme (que s’inclou dins d'un atribut {{htmlattrxref("title")}}). Vegem-ne un parell d'exemples:

- -
<p>We use <abbr title="Hypertext Markup Language">HTML</abbr> to structure our web documents.</p>
-
-<p>I think <abbr title="Reverend">Rev.</abbr> Green did it in the kitchen with the chainsaw.</p>
- -

Ve a ser una cosa com això (el desenvolupament apareix en un indicador de funció quan passes el cursor per sobre del terme):

- -

We use HTML to structure our web documents.

- -

I think Rev. Green did it in the kitchen with the chainsaw.

- -
-

Nota: Hi ha un altre element, {{HTMLElement ("acronym")}}, que bàsicament fa el mateix que <abbr> i que estava destinat específicament als acrònims, en lloc de les abreviatures, però que ha caigut en desús; tampoc era compatible amb tots els navegadors, com ho és <abbr>, i com que les dues etiquetes tenen una funció tan similar, es va considerar inútil tenir-les totes dues. Per tant, fes servir només <abbr>.

-
- -

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una abreviatura

- -

Per a aquesta senzilla tasca d'aprenentatge actiu, només et proposem de fer l’etiquetatge d'una abreviatura. Pots utilitzar el nostre exemple a continuació, o substituir-lo per un de la teva elecció. 

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_3', 700, 350) }}

- -

Etiquetatge de les dades de contacte

- -

HTML té un element per a etiquetar les teves dades de contacte: {{htmlelement("address")}}. Aquesta etiqueta senzillament delimita de les dades de contacte; per exemple:

- -
<address>
-  <p>Chris Mills, Manchester, The Grim North, UK</p>
-</address>
- -

També s'hi pot incloure marcatge més comples, i d'altres formes d'informació de contacte, com ara:

- -
<address>
-  <p>
-    Chris Mills<br>
-    Manchester<br>
-    The Grim North<br>
-    UK
-  </p>
-
-  <ul>
-    <li>Tel: 01234 567 890</li>
-    <li>Email: me@grim-north.co.uk</li>
-  </ul>
-</address>
- -

Fixeu-vos que una cosa com la següent també seria vàlida, si la pàgina enllaçada contingués informació de contacte:

- -
<address>
-  <p>Page written by <a href="../authors/chris-mills/">Chris Mills</a>.</p>
-</address>
- -

Superíndex i subíndex

- -

De tant en tant hauràs d’utilitzar superíndex i subíndex per a etiquetar correctament elements com ara dates, fórmules químiques o equacions matemàtiques. Els elements {{htmlelement("sup")}} i {{htmlelement("sub")}} gestionen aquesta feina. Per exemple:

- -
<p>My birthday is on the 25<sup>th</sup> of May 2001.</p>
-<p>Caffiene's chemical formula is C<sub>8</sub>H<sub>10</sub>N<sub>4</sub>O<sub>2</sub>.</p>
-<p>If x<sup>2</sup> is 9, x must equal 3 or -3.</p>
- -

La sortida d'aquest codi és com això:

- -

My birthday is on the 25th of May 2001.

- -

Caffeine's chemical formula is C8H10N4O2.

- -

If x2 is 9, x must equal 3 or -3.

- -

Representar codi informàtic

- -

Hi ha una sèrie d'elements disponibles per a l’etiquetatge de codi informàtic:

- - - -

Vegem-ne uns exemples. Juga amb aquests exemples (fes una còpia del nostre arxiu d'exemple other-semantics.html):

- -
<pre><code>var para = document.querySelector('p');
-
-para.onclick = function() {
-  alert('Owww, stop poking me!');
-}</code></pre>
-
-<p>You shouldn't use presentational elements like <code>&lt;font&gt;</code> and <code>&lt;center&gt;</code>.</p>
-
-<p>In the above JavaScript example, <var>para</var> represents a paragraph element.</p>
-
-
-<p>Select all the text with <kbd>Ctrl</kbd>/<kbd>Cmd</kbd> + <kbd>A</kbd>.</p>
-
-<pre>$ <kbd>ping mozilla.org</kbd>
-<samp>PING mozilla.org (63.245.215.20): 56 data bytes
-64 bytes from 63.245.215.20: icmp_seq=0 ttl=40 time=158.233 ms</samp></pre>
- -

El codi anterior es veuria així:

- -

{{ EmbedLiveSample('Representar_codi_informàtic','100%',300) }}

- -

Etiquetatge d'hores i dates

- -

HTML també proporciona l'element {{htmlelement("time")}} per a etiquetar les hores i les dates en un format llegible per la màquina. Per exemple:

- -
<time datetime="2016-01-20">20 January 2016</time>
- -

Per què és això útil? Bé, hi ha moltes maneres diferents d’escriure les dates. La data anterior es podria escriure de totes aquestes maneres:

- - - -

Però els ordinadors no reconeixen fàcilment aquesta diversitat de formes. Si vols agafar automàticament les dates de tots els esdeveniments en una pàgina i inserir-los en un calendari, l'element {{htmlelement("time")}} et permet adjuntar una hora/data que una màquina podrà llegir inequívocament .

- -

L'exemple bàsic anterior proporciona una simple data llegible per una màquina, però hi ha moltes altres opcions que són possibles, per exemple:

- -
<!-- Standard simple date -->
-<time datetime="2016-01-20">20 January 2016</time>
-<!-- Just year and month -->
-<time datetime="2016-01">January 2016</time>
-<!-- Just month and day -->
-<time datetime="01-20">20 January</time>
-<!-- Just time, hours and minutes -->
-<time datetime="19:30">19:30</time>
-<!-- You can do seconds and milliseconds too! -->
-<time datetime="19:30:01.856">19:30:01.856</time>
-<!-- Date and time -->
-<time datetime="2016-01-20T19:30">7.30pm, 20 January 2016</time>
-<!-- Date and time with timezone offset-->
-<time datetime="2016-01-20T19:30+01:00">7.30pm, 20 January 2016 is 8.30pm in France</time>
-<!-- Calling out a specific week number-->
-<time datetime="2016-W04">The fourth week of 2016</time>
- -

Resum

- -

Això marca el final del nostre estudi de la semàntica de text HTML. Tingues present que el que has vist durant aquest curs no és una llista exhaustiva dels elements de text HTML; només hem volgut exposar els elements essencials i alguns dels més comuns que et pots trobar, o si més no, que puguis trobar prou interessants. Per trobar més elements HTML pel camí, pots fer una ullada a la nostra referència d'elements HTML (la secció de la semàntica de text en línia seria un bon lloc per on començar). En l’article següent veurem els diversos elements HTML que s'usen per a estructurar les diferents parts d'un document HTML.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/getting_started/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/getting_started/index.html" deleted file mode 100644 index 03b70effc6..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/getting_started/index.html" +++ /dev/null @@ -1,735 +0,0 @@ ---- -title: Inici en HTML -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Getting_started -tags: - - Attribute - - Beginner - - CodingScripting - - Comment - - Element - - Guide - - HTML - - entity reference - - whitespace -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

En aquest article exposarem els fonaments bàsics de l'HTML, perquè pugueu començar. Definirem els elements, els atributs i tots els altres termes importants que podeu haver sentit, i quina funció compleixen en el llenguatge. També us mostrarem com s'estructura un element HTML, com s'estructura una pàgina HTML típica, i explicarem altres característiques bàsiques importants del llenguatge. Pel camí, jugarem una mica amb l'HTML perquè mantinguis l'interès!

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, programari bàsic instal·lat i coneixements bàsics de treballar amb arxius.
Objectiu:Familiaritzar-se amb el llenguatge HTML i obtenir una mica de pràctica escrivint elements HTML.
- -

Què és HTML?

- -

{{glossary("HTML")}} (HyperText Markup Language) no és un llenguatge de programació; és un llenguatge de marcat, que serveix per dir al teu navegador la manera d'estructurar les pàgines web que visites. Pot ser tan complicat o tan simple com el desenvolupador web desitgi que sigui. HTML consisteix en un seguit d'{{glossary("Element", "elements")}}, que s'utilitzen per tancar, delimitar o marcar diferents parts del contingut per fer que aparegui o actuï d'una manera determinada . Les {{glossary("Tag", "etiquetes")}} que el delimiten poden convertir un petit fragment de contingut en un enllaç que connecti amb una altra pàgina en la web, per a posar paraules en cursiva, i així successivament. Per exemple, prenguem la següent línia de contingut:

- -
My cat is very grumpy
- -

Si volem que la línia es mantingui independent, podem especificar que és un paràgraf delimitant-la amb un element d'etiqueta de paràgraf ({{htmlelement ("p")}}):

- -
<p>My cat is very grumpy</p>
- -

Anatomia d'un element HTML

- -

Explorem una mica el nostre element paràgraf fins una mica més enllà:

- -

- -

Les parts principals del nostre element són:

- -
    -
  1. L'etiqueta d'obertura: Consisteix en el nom de l'element (en aquest cas, p), delimitat amb claus angulars d'obertura i tancament. Això indica on comença l'element, o comença a tenir efecte; en aquest cas és al començament del paràgraf.
    2. -
  2. L'etiqueta de tancament: És la mateixa que l'etiqueta d'obertura, excepte que inclou una barra inclinada abans del nom de l'element. Això indica on acaba l'element; en aquest cas és al final del paràgraf. El fet de no incloure una etiqueta de tancament és un error de principiant comú, i pot conduir a resultats estranys.
    3. -
  3. El contingut: És el contingut de l'element, que en aquest cas és només text.
    4. -
- -

L'element és l'etiqueta d'obertura, seguida del contingut, seguida de l'etiqueta de tancament.

- -

Aprenentatge actiu: crea el teu primer element HTML

- -

Edita la línia següent en l'àrea d'entrada delimitant-la amb les etiquetes <em> i </em> (posa <em> abans d'obrir l'element, i </em> després, per tancar l'element); això hauria de donar una línia en cursiva! Pots veure els canvis actualitzats en viu en l'àrea de sortida.

- -

Si t’equivoques sempre pots tornar al codi anterior amb el botó de Reinicia. Si et quedes realment encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 300) }}

- -

Niar elements

- -

També pots posar elements dins d'altres elements; això s’anomena imbricar. Si volem afirmar que el nostre gat està de molt mal humor, podem delimitar la paraula «molt» amb un element {{htmlelement("strong")}}, que significa que la paraula es destaca amb força:

- -
<p>El meu gast està de <strong>molt</strong> mal humor.</p>
- -

No obstant això, us heu d’assegurar que els elements estan correctament imbricats: en l'exemple anterior en primer lloc hem obert l'element p i a continuació l'element strong; per tant, hem de tancar l'element strong en primer lloc i l’element p a continuació. Fer el següent és incorrecte:

- -
<p>El meu gat està <strong>de molt mal humor.</p></strong>
- -

Els elements s’han d’obrir obrir i tancar correctament de manera que estiguin clarament dins o fora l’un de l'altre. Si se superposen, com a dalt, llavors el teu navegador web tractarà de fer l’estimació que li sembli més correcta del que vols dir, i així es poden obtenir resultats inesperats.

- -

Elements de bloc i elements de línia

- -

Hi ha dues categories importants d'elements en HTML, que has de conèixer: els elements de bloc i els elements de línia.

- - - -

Prenguem l'exemple següent:

- -
<em>first</em><em>second</em><em>third</em>
-
-<p>fourth</p><p>fifth</p><p>sixth</p>
-
- -

{{htmlelement("em")}} és un element de línia. Així, com es pot veure a continuació, els tres primers elements són a la mateixa línia l'un i l'altre, sense cap espai entre ells. D'altra banda, {{htmlelement("p")}} és un element de bloc, de manera que cada element apareix en una línia nova, amb un espai per sobre i per sota de cada un (L'espaiat es deu a l'aplicació d’estil CSS que el navegador aplica als paràgrafs per defecte).

- -

{{ EmbedLiveSample('Elements_de_bloc_i_elements_de_línia', 700, 200) }}

- -
-

Nota: HTML5 va redefinir les categories d'elements en HTML5: vegeu Categories d'elements de contingut. Si bé aquestes definicions són més precises i menys ambigües que les anteriors, són molt més complicades d'entendre que «de bloc» i «de línia», per la qual cosa ens quedarem amb aquestes al llarg d'aquest article.

-
- -
-

Nota: Podeu trobar pàgines de referència útils que inclouen llistes d'elements de bloc i elements de línia; vegeu els elements de nivell de bloc i els elements de línia.

-
- -

Elements buits

- -

No tots els elements segueixen el patró anterior d'etiqueta d'obertura, contingut i etiqueta de tancament. Alguns elements consisteixen en una sola etiqueta, que normalment s'utilitza per inserir/incrustar alguna cosa  en el document en el lloc on s'inclou. Per exemple, l'element {{htmlelement("img")}} insereix una imatge en una pàgina en la posició en què està inclosa:

- -
<img src="https://raw.githubusercontent.com/mdn/beginner-html-site/gh-pages/images/firefox-icon.png">
- -

Aquesta sortida mostraria el següent a la vostra pàgina:

- -

{{ EmbedLiveSample('Elements_buits', 700, 300) }}

- -
-

Nota: Els elements buits també se'ls anomena de vegades (void elements).

-
- -

Atributs

- -

Els elements també poden tenir atributs, que tenen presenten l’aspecte següent:

- -

&lt;p class="editor-note">My cat is very grumpy&lt;/p>

- -

Els atributs contenen informació addicional sobre l'element que no vols que aparegui com a contingut. En aquest cas, l'atribut class permet donar a l'element un nom d'identificació que pot ser posteriorment utilitzat per l'element destí amb informació d'estil i altres coses.

- -

Un atribut ha de tenir:

- -
    -
  1. Un espai entre ell i el nom de l'element (o l'atribut anterior, si l'element ja té un o més atributs.)
    2. -
  2. El nom de l'atribut, seguit d'un signe igual.
    3. -
  3. Un valor d'atribut, amb signes d'obertura i de tancament de cometes que el delimiten
    4. -
- -

Aprenentatge actiu: Afegir atributs a un element

- -

Un altre exemple d'un element és {{HTMLElement ("a")}}; ve d’anchor i delimita la part del text que és un enllaç. Pot prendre un seguit d'atributs, però dos són els següents:

- - - -

Edita la línia següent en l'àrea Input per convertir-la en un enllaç al teu lloc web favorit.

- -
    -
  1. Afegeix l'element <a>.
    2. -
  2. Afegeix l'atribut href, i seguidament l'atribut title.
    3. -
  3. Especifica l'atribut target per obrir l'enllaç en una nova pestanya.
    4. -
- -

Observa els canvis actualitzats en directe a l'àrea Output. Hauries de veure un enllaç, que en passar-hi per sobre mostrarà el contingut de l'atribut title, i en clicar-hi, va a l'adreça web de l'element href. Recorda que has d’incloure un espai entre el nom de l'element i cada atribut.

- -

Si t’equivoques, sempre pots restablir el codi anterior amb el botó de reinici. Si et quedes realment encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la solució.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable_2', 700, 300) }}

- -

Atributs booleans

- -

De vegades veuràs atributs que estan escrits sense valors; això està perfectament permès. S’anomenen atributs booleans, i només poden tenir un valor, que és generalment el mateix que el nom de l'atribut. A tall d'exemple, preneu l'atribut {{htmlattrxref("disabled", "input")}}, que es pot assignar als elements d’entrada de dades d'un formulari, si voleu que estiguin desactivats (en gris) perquè l'usuari no hi pugui entrar cap dada. Per exemple,

- -
<input type="text" disabled="disabled">
- -

Com a forma abreujada, és perfectament admissible escriure-ho de la manera següent (també hem inclòs un element d’entrada de dades de formulari no desactivat com a referència, perquè tinguis una idea de què passa):

- -
<input type="text" disabled>
-
-<input type="text">
-
- -

Tots dos donaran una sortida com la següent:

- -

{{ EmbedLiveSample('Atributs_booleans', 700, 100) }}

- -

Ometre les cometes que delimiten els valors dels atributs

- -

Quan navegues per la web, et trobes amb tot tipus d'estils de marcat estranys, inclosos valors d'atributs sense cometes. Això és permissible en algunes circumstàncies, però en d'altres trencarà el codi de marcatge. Per exemple, si reprenem el nostre exemple d'enllaç d'abans, podem escriure una versió bàsica amb només l'atribut href, així:

- -
<a href=https://www.mozilla.org/>favourite website</a>
-
- -

No obstant això, quan afegim a aquest estil l'atribut title, les coses no funcionen:

- -
<a href=https://www.mozilla.org/ title=The Mozilla homepage>favourite website</a>
-
- -

En aquest punt, el navegador ha interpretat malament el marcatge perquè pensa que l'atribut title té en realitat tres atributs: un atribut title amb el valor «The», i dos atributs booleans, Mozilla i homepage. Això, òbviament, no és el que es pretenia, i causarà errors o un comportament inesperat en el codi, com es veu en l'exemple a continuació. Intenta passar sobre l'enllaç per veure quin és el títol del text!

- -

{{ EmbedLiveSample('Ometre_les_cometes_que_delimiten_els_valors_dels_atributs', 700, 100) }}

- -

Inclou sempre les cometes de l'atribut. Evita aquest tipus de problemes, i el codi resulta més llegible.

- -

Cometes simples o dobles?

- -

En aquest article t’adonaràs que els atributs estan delimitats per cometes dobles. No obstant això, és possible que vegis cometes simples en algun codi HTML. Això és purament una qüestió d'estil, i ets lliure d'escollir . Les dues línies següents són equivalents:

- -
<a href="http://www.example.com">A link to my example.</a>
-
-<a href='http://www.example.com'>A link to my example.</a>
- -

Però t’has d’assegurar que no es barregen. El codi següent no et funcionarà!

- -
<a href="http://www.example.com'>A link to my example.</a>
- -

Si has utilitzat un tipus de cometes en el codi HTML, pots fer servir l’altre tipus de cometes per als teus valors d’atribut sense tenir problemes:

- -
<a href="http://www.example.com" title="Isn't this fun?">A link to my example.</a>
- -

Ara bé, si vols imbricar cometes dins de cometes, i són iguals, has d’utilitzar {{anch ("Entitats de referències: incloent caràcters especials en HTML")}}. Per exemple, aquest marcatge trencarà el codi:

- -
<a href='http://www.example.com' title='Isn't this fun?'>A link to my example.</a>
- -

Així, necessites fer el següent:

- -
<a href='http://www.example.com' title='Isn&#39;t this fun?'>A link to my example.</a>
- -

Anatomia d'un document HTML

- -

Els elements HTML no són gaire útils per si mateixos. Ara veurem com els elements individuals es combinen per formar una pàgina HTML completa:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>My test page</title>
-  </head>
-  <body>
-    <p>This is my page</p>
-  </body>
-</html>
- -

Aquí tenim:

- -
    -
  1. <!DOCTYPE html>: El tipus de document. Als inicis, quan HTML era jove (al voltant de 1991/1992), els doctype estaven destinats a actuar com enllaços cap a un conjunt de regles que la pàgina HTML havia de seguir per ser considerat un bon HTML, que podia significar la comprovació automàtica d'errors i altres coses útils. Solien ser alguna cosa com ara això: - - 
    <!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN"
-"http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd">
    - Avui dia són un llegat històric que cal incloure perquè tot funcioni. <!DOCTYPE html> és la cadena més curta de caràcters que es considera com un tipus de document vàlid. Això és tot el que realment et cal saber.
    2. -
  2. <html></html>: L'element <html> delimita tot el contingut de la pàgina, i de vegades es coneix com l'element arrel.
    3. -
  3. <head></head>: L'element <head> actua com un contenidor de totes les coses que vols incloure a la pàgina HTML, però que no són el contingut que vols mostrar als visitants de la teva pàgina. Això inclou coses com ara paraules clau i una descripció de la pàgina que vols que aparegui en els resultats de cerca, estil CSS per al teu contingut, declaracions de conjunts de caràcters, i més. N’aprendràs més en el proper article de la sèrie.
    4. -
  4. <meta charset="utf-8">: Aquest element especifica que el teu document utilitzarà el conjunt de caràcters UTF-8, que inclou la majoria dels caràcters de tots els idiomes humans escrits coneguts. Si ho poses, en essència pots gestionar qualsevol contingut textual possible. No hi ha cap raó per no establir-lo, i us pot ajudar a evitar alguns problemes més endavant.
    5. -
  5. <title></title>: Estableix el títol de la pàgina, que és el títol que apareix a la pestanya del navegador quan carrega la pàgina, i s'utilitza per descriure la pàgina quan l’afegeixes als teus marcadors/favorits.
    6. -
  6. <body></body>: Inclou tot el contingut que es mostra a la teva pàgina, ja sigui text, imatges, vídeos, jocs, reproducció de pistes d'àudio o qualsevol altra cosa.
    7. -
- -

Aprenentatge actiu: Afegir característiques a un document HTML

- -

Si vols escriure una mica d'HTML en el teu ordinador local per a experimentar, pots:

- -
    -
  1. Copiar l'exemple de la pàgina HTML que apareix a dalt.
    2. -
  2. Crear un arxiu nou a l'editor de text.
    3. -
  3. Enganxar el codi en l’arxiu nou de text.
    4. -
  4. Desar el fitxer com index.html.
    5. -
- -
-

Nota: també pots trobar aquesta plantilla bàsica HTML en el repositori Github de l’Àrea d’aprenentatge d’MDN.

-
- -

Ara pots obrir aquest arxiu en un navegador web per veure quina aparença té el codi reproduït, i després editar el codi i actualitzar el navegador per veure quin n’és el resultat. Inicialment es veurà així:

- -

A simple HTML page that says This is my pageEn aquest exercici pots editar el codi localment en el teu ordinador, com s’ha indicat abans, o pots editar-lo en la finestra de mostra editable a continuació (la finestra de mostra editable representa només el contingut de l'element <body>, en aquest cas). Intenta reproduir els passos següents:

- - - -

Si t’equivoques, sempre pots restablir el codi anterior amb el botó Reinicia. Si realment et quedes encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la solució.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable_3', 700, 600) }}

- -

Els espais en blanc en HTML

- -

Et deus haver adonat que en els exemples anteriors hi ha una gran quantitat d'espais en blanc i salts de línia en el codi; això no és necessari en absolut; els dos fragments de codi següents són equivalents:

- -
<p>Dogs are silly.</p>
-
-<p>Dogs        are
-         silly.</p>
- -

No importa la quantitat d'espais en blanc que utilitzis (pots incloure caràcters d'espai, però també salts de línia), l'intépret HTML ho redueix tot a un sol espai quan el codi es representa. Així, per què utilitzem tant els espais en blanc? La resposta és la llegibilitat.

- -

És molt més fàcil d'entendre què passa al teu codi si té un format endreçat, que no si està desordenat. En el nostre HTML, cada element imbricat té una sagnia de dos espais més respecte del que el conté. De tu depèn l'estil de format que utilitzis (el nombre d'espais per a cada nivell de sagnat, per exemple), però t’has de plantejar l'ús d'algun tipus de format.

- -

Referències a entitats: inclusió de caràcters especials en HTML

- -

En HTML, els caràcters <, >,",' i & són caràcters especials. Són parts de la sintaxi HTML en si; ara bé, com hem d’incloure un d'aquests caràcters en el text, per exemple, si realment volem emprar un ampersand (&) o el signe menys que (<), i que els navegadors no l'interpretin com codi?

- -

Hem d'utilitzar referències de caràcters, codis especials que representen caràcters i que es poden utilitzar en aquestes circumstàncies exactes. Tots els caràcters de referència s'inicien amb un signe (&) i acaben amb un punt i coma (;).

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Caràcter literalReferència de caràcter equivalent
<&lt;
>&gt;
"&quot;
'&apos;
&&amp;
- -

En el següent exemple, pots veure dos paràgrafs, que parlen sobre tecnologies web:

- -
<p>In HTML, you define a paragraph using the <p> element.</p>
-
-<p>In HTML, you define a paragraph using the &lt;p&gt; element.</p>
- -

A la sortida en directe que veus a continuació pots observar que el primer paràgraf ha anat malament perquè el navegador pensa que la segona instància de <p> inicia un paràgraf nou! El segon paràgraf es veu bé perquè hem reemplaçat els parèntesis angulars amb referències de caràcters.

- -

{{ EmbedLiveSample('Referències_a_entitats_inclusió_de_caràcters_especials_en_HTML', 700, 200) }}

- -
-

Nota: Un gràfic de totes les referències a entitats de caràcters HTML disponibles, es pot trobar en la Viquipèdia: Llista de XML i HTML de les referències a entitats de caràcters.

-
- -

Comentaris HTML

- -

En HTML hi ha un mecanisme disponible per escriure comentaris en el codi. El navegador ignora els comentaris, i així també són invisibles per a l'usuari. E·l seu propòsit és permetre que puguis incloure comentaris en el codi per a aclarir-ne el funcionament, explicar què fan les diferents parts, etc. Això pot ser molt útil com a recordatori del treball que has fet si tornes a treballar en un codi amb què no has treballat durant 6 mesos; o si el lliures a una altra persona perquè hi treballi.

- -

Per a convertir en un comentari una secció de contingut del teu arxiu HTML, l’has de delimitar amb els marcadors especials <!-- i -->. Per exemple:

- -
<p>I'm not inside a comment</p>
-
-<!-- <p>I am!</p> -->
- -

Com pots veure a continuació, el primer paràgraf apareix a la sortida en directa, però el segon no ho fa.

- -

{{ EmbedLiveSample('Comentaris_HTML', 700, 100) }}

- -

Resum

- -

Has arribat al final de l'article! Esperem que hagis gaudit de la visita als conceptes bàsics d'HTML. En aquest punt, hauries de ser capaç d'entendre el llenguatge i com funciona en un nivell bàsic, i hauries de ser capaç d'escriure alguns elements i atributs. En els articles següents del mòdul ens introduirem amb més detall en algunes de les coses que ja has examinat, i introduirem algunes característiques noves del llenguatge.

- -
-

Nota: En aquest punt, a mesura que comences a aprendre més sobre HTML, és possible que també vulguis començar a explorar els fonaments dels fulls d’estil e cascada (cascading style sheets o CSS). CSS és el llenguatge que s’utilitza per a aplicar estil a les teves pàgines web (per exemple, pots canviar el tipus de lletra o els colors, o alterar el disseny de pàgina). HTML i CSS van alhora, com descobriràs de seguida.

-
- -
{{NextMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/index.html" deleted file mode 100644 index 721a2795f5..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/index.html" +++ /dev/null @@ -1,65 +0,0 @@ ---- -title: Introducció a l'HTML -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML -tags: - - CodingScripting - - HTML - - Introduction to HTML - - Landing - - Links - - Structure - - Text - - head - - semantics -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

En el fons, {{glossary("HTML")}} és un llenguatge bastant simple compost d'elements, que es poden aplicar a peces de text per donar-los significats diferents en un document (és un paràgraf? És una llista de vinyetes? és part d'una taula?), l'estructura d'un document en seccions lògiques (té una capçalera? tres columnes de contingut? un menú de navegació?) i inserir contingut com imatges i vídeos en una pàgina. Aquest mòdul us presentarà els dos primers d'aquests, i us introduirà en els conceptes fonamentals i la sintaxi que necessiteu saber per entendre HTML.

- -

Requisits previs

- -

Abans d'iniciar aquest mòdul, no cal cap coneixement previ d'HTML, però heu de tenir almenys coneixements bàsics en l'ús d'ordinadors, i l'ús de la web de forma passiva (és a dir, simplement mirant, consumint el contingut.) Heu de tenir un entorn de treball bàsic configurat com es descriu en Instal.lació de programari bàsic,  i entendre com crear i administrar arxius, com es detalla en Tractar amb arxius — tots dos són parts del nostre mòdul Introducció a la  web per a principiants.

- -
-

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu en el qual no teniu la capacitat de crear els vostres propis arxius, podeu provar (la majoria) els exemples de codi en un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

-
- -

Guies

- -

Aquest mòdul conté els següents articles, que us portaran a través de tota la teoria bàsica d'HTML, i oferint-vos una gran oportunitat per posar a prova algunes habilitats.

- -
-
Introducció a HTML
-
Cobreix els fonaments absoluts d'HTML, perquè pugueu començar — definirem els elements, atributs i tots els altres termes importants que podeu haver sentit, i mostrarem on encaixen en el llenguatge. També us mostrarem com s'estructura un element HTML, com s'estructura una pàgina HTML típica, i explicarem altres importants característiques bàsiques del llenguatge. En el camí, jugarem amb una mica d'HTML, perquè t'interessi!
-
Què hi ha en la capçalera? Metadades en HTML
-
La capçalera (head) d'un document HTML és la part que no es mostra en el navegador web quan es carrega la pàgina. Conté informació tal com el {{htmlelement("title")}} de la pàgina, enllaços a {{glossary("CSS")}} (si voleu donar estil el vostre contingut HTML amb CSS), enllaços a favicones personalitzats, i les metadades (que són dades sobre l'HTML, com qui el va escriure, i les paraules clau importants que descriuen el document.)
-
Fonaments de text HTML
-
Un dels treballs principals de l'HTML és donar significat al text (també conegut com la semàntica), de manera que el navegador sàpiga com mostrar-lo correctament. En aquest article s'analitza com usar HTML per dividir un bloc de text en una estructura d'encapçalats i paràgrafs, afegir èmfasis/importància a les paraules, crear llistes i molt més.
-
Creació d'hipervincles
-
Els hipervincles són realment importants — són el que fan de la web un web. En aquest article es mostra la sintaxi necessària per fer un enllaç, i discuteix les millors pràctiques per als enllaços.
-
Format de text avançat
-
Hi ha molts altres elements en HTML per donar format al text, que no vam veure en l'article de fonaments de text HTML. Els elements que veurem aquí són menys coneguts, però encara així és útil conèixer-los. Aquí aprendreu sobre el marcatge de cites, llistes de descripció, codi de computadora i altre text relacionat, subíndexs i superíndexs, informació de contacte, i més.
-
Document i estructura del lloc web
-
Així com es defineixen les parts individuals de la pàgina (per exemple, "un paràgraf" o "una imatge"), HTML també s'utilitza per definir les àrees del vostre lloc web (per exemple, "la capçalera", "el menú de navegació", "la columna de contingut principal"). En aquest article es reflexiona sobre com planificar una estructura bàsica del lloc web, i escriure el codi HTML per representar aquesta estructura.
-
Depuració HTML
-
Escriure HTML està molt bé, però què passa si alguna cosa va malament i no trobes on està l'error en el codi? Aquest article us donarà a conèixer algunes eines que poden ajudar-vos.
-
- -

Avaluacions

- -

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra comprensió dels conceptes bàsics d'HTML coberts en les guies anteriors.

- -
-
Marcatge d'una carta
-
Tots aprenem a escriure una carta, tard o d'hora; també és un exemple útil per posar a prova les vostres habilitats de format de text! Així que en aquesta avaluació se us donarà una carta per marcar.
-
Estructuració d'una pàgina de contingut
-
Aquesta avaluació posa a prova la vsotra capacitat d'utilitzar HTML per estructurar una simple pàgina de contingut, que conté una capçalera, peu de pàgina, el menú de navegació, contingut principal, i la barra lateral.
-
- -

Veure també

- -
-
Conceptes bàsics d'alfabetització Web 1
-
Un excel·lent curs de la fundació Mozilla que explora i posa a prova moltes de les habilitats parlades al mòdul Introducció a HTML. Els estudiants es familiaritzaran amb la lectura, l'escriptura i participació en la web en aquest mòdul de sis parts. Descobriran els fonaments del web a través de la producció i col·laboració.
-
diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/marcatge_una_carta/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/marcatge_una_carta/index.html" deleted file mode 100644 index 34647eb294..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/marcatge_una_carta/index.html" +++ /dev/null @@ -1,90 +0,0 @@ ---- -title: Marcatge d'una carta -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Marcatge_una_carta -tags: - - Assessment - - Beginner - - CodingScripting - - HTML - - Links - - Text - - head -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

Tots aprenem a escriure una carta, tard o d'hora; també és un exemple útil per posar a prova les vostres habilitats de format de text! En aquesta avaluació, se us donarà una carta per al seu marcatge per posar a prova les habilitats bàsiques i avançades de format de text HTML, incloent hipervincles; a més, posareu a prova la vostra familiaritat amb alguns continguts HTML <head>.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits Previs:Abans de procedir amb aquesta avaluació, ja hauríeu d'haver treballat Inici en HTML, Què hi ha en el head? Metadades in HTML, fonaments de text HTML, Crear hipervincles, i format de text avançat.
Objectiu:Provar el format bàsic i avançat de text HTML i habilitats en hipervincles, i el coneixement del que succeeix en el codi HTML <head>.
- -

Punt de partida

- -

Per obtenir aquesta avaluació inicial, cal anar i agafar el text sense format que necessiteu per marcar, i el CSS que cal incloure en el codi HTML. Crear un nou arxiu .html amb el vostre editor de text per treballar-ho (o, alternativament, utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la avaluació.)

- -

Resum del projecte

- -

Per a aquest projecte, la tasca consisteix a marcar una carta que ha de ser allotjada en una intranet de la universitat. La carta és una resposta d'un investigador a un futur estudiant doctorat sobre la seva sol·licitud per treballar a la universitat.

- -

Bloc/semàntica estructural:

- - - -

Semàntica en línia:

- - - -

La capçalera del document:

- - - -

Consells i suggeriments

- - - -

Exemple

- -

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que la carta podria ser després del seu marcat.

- -

- -

Evaluació

- -

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al vostre professor/tutor per qualificar-vos. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors podeu obtenir la guia de qualificació, amb molta facilitat, preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/qu\303\250_hi_ha_en_el_head_metadades_en_html/index.html" "b/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/qu\303\250_hi_ha_en_el_head_metadades_en_html/index.html" deleted file mode 100644 index 934377c4ca..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/introducci\303\263_al_html/qu\303\250_hi_ha_en_el_head_metadades_en_html/index.html" +++ /dev/null @@ -1,271 +0,0 @@ ---- -title: Què hi ha en el head? Metadades en HTML -slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Què_hi_ha_en_el_head_Metadades_en_HTML -tags: - - Beginner - - CodingScripting - - Guide - - HTML - - Meta - - favicon - - head - - lang - - metadata -translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
- -

El {{glossary("Head", "head")}} és la part d'un document HTML que no es mostra en el navegador web quan es carrega la pàgina. Conté informació com el {{htmlelement("title")}} de la pàgina, els enllaços a {{glossary("CSS")}} (si voleu aplicar estil al vostre contingut HTML amb CSS), enllaços a favicones personalitzades, i altres metadades (dades sobre l'HTML, com qui l’ha escrit, i les paraules clau importants que descriuen el document). En aquest article exposarem tot això i molt més, per a donar-vos una bona base per a treballar amb el marcatge.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Familiaritat amb HTML, respecte dels continguts a Inici en HTML.
Objectiu:Aprendre sobre la capçalera HTML, quin propòsit té, quins elements importants pot contenir, i quin efecte que poden tenir en el document HTML.
- -

Què és la capçalera d'HTML?

- -

Fem un cop d’ull a aquest document HTML senzill que ja hem vist en l’article anterior:

- -
<!DOCTYPE html>
-<html>
-  <head>
-    <meta charset="utf-8">
-    <title>My test page</title>
-  </head>
-  <body>
-    <p>This is my page</p>
-  </body>
-</html>
- -

La capçalera d'un document HTML és el contingut de l'element {{htmlelement("head")}}. A diferència dels continguts de l'element {{htmlelement("body")}}, que es mostren a la pàgina quan es carrega en un navegador, el contingut de la capçalera no es mostra a la pàgina. La funció de la capçalera, en canvi, és contenir {{glossary("Metadata", "metadades")}} sobre el document. En l'exemple anterior, la capçalera és més aviat curta:

- -
<head>
-  <meta charset="utf-8">
-  <title>My test page</title>
-</head>
- -

En pàgines més extenses, però, la capçalera pot arribar a estar força plena d'elements. Ves a alguns dels teus llocs web favorits i utilitza les eines del desenvolupador per revisar-ne el contingut de les capçaleres. El nostre objectiu aquí no és mostrar com utilitzar tot el que possiblement es pot posar a la capçalera, sinó ensenyar-te com fer servir els elements principals que hi inclouràs, i que t’hi familiaritzis. Comencem.

- -

Afegir un títol

- -

Ja hem vist l'element {{htmlelement("title")}} en acció: es pot emprar per a afegir un títol al document. Però aquest element es podria confondre amb {{htmlelement ("h1")}}, que s'utilitza per a afegir un títol d’encapçalament de nivell superior en el contingut del cos (body) del teu document. Això també es coneix de vegades com el títol de la pàgina. Però són coses diferents!

- - - -

Aprenentatge actiu: Anàlisi d’un exemple senzill

- -
    -
  1. Per començar aquest aprenentatge actiu, et proposem d’anar al nostre repositori de GitHub i que et descarreguis una còpia de la nostra pàgina title-example.html. Pots fer-ho de diverses maneres: - -
      -
    1. Copia i enganxa el codi de la pàgina en un arxiu de text nou de l'editor de codi, i a continuació, guarda’l en un lloc adequat.
      2. -
    2. Prem el botó «Raw» de la pàgina, selecciona File > Save Page As... del menú del teu navegador, i a continuació escull un lloc per a guardar l'arxiu.
      3. -
    -
    2. -
  2. Ara obre l'arxiu al teu navegador. Hauries de veure alguna cosa com això: -

    Una pàgina web senzilla amb el títol del document HTML en l’element <title> i el títol d’encapçalament de la pàgina <h1> en l’element <h1>.Ara, hauries de tenir clar on apareix el contingut de l’element <h1> i on apareix el contingut de <title>!

    -
    3. -
  3. També pots provar d’obrir el codi en el teu editor de codi, editar-ne els continguts, i a continuació actualitzar la pàgina en el teu navegador. Juga-hi una mica.
    4. -
- -

El contingut de l'element <title> també s'utilitza per a altres coses. Per exemple, quan poses a la pàgina un marcador de pàgina (Bookmarks > Bookmark This Page, en Firefox), observa que el nom que se suggereix com a nom del marcador és el contingut de l’element <title>.

- -

Una pàgina web amb un marcador de pagina en Firefox; el nom del marcadode pàgina s’omple automàticament amb el contingut de l’element <title>

- -

El contingut de <title> també s'utilitza en els resultats de cerca, com es veu a continuació.

- -

Metadades: l'element <meta>

- -

Les metadades són dades que descriuen dades i HTML té una manera «oficial» d'afegir metadades a un document: l'element {{htmlelement("meta")}}. Per descomptat, que altres coses sobre les quals parlem en aquest article també podrien considerar-se metadades. Hi ha una gran quantitat de tipus d'elements <meta> diferents que es poden incloure en la capçalera (<head>) de la teva pàgina, però no provarem d'explicar-los tots en aquesta etapa, ja que podria acabaria sent massa confús. En lloc d’això, explicarem algunes coses amb què et pots trobar habitualment, només per a donar-te’n una idea.

- -

Especificar la codificació de caràcters del document

- -

En l'exemple que hem vist més amunt, s’hi ha inclòs aquesta línia:

- -
<meta charset="utf-8">
- -

Aquest element simplement especifica la codificació de caràcters del document: el conjunt de caràcters que el document pot utilitzar. UTF-8 és un conjunt de caràcters universal que inclou gairebé qualsevol caràcter de qualsevol idioma humà. Això vol dir que la vostra pàgina web serà capaç de gestionar la visualització de qualsevol idioma. Per tant, és una bona idea establir això a cada pàgina web que creïs! Per exemple, la pàgina podria gestionar anglès i japonès sense problema:

- -

Una pàgina web que conté caràcters en anglès i en japonès, amb el conjunt universal de codificació de caràcters, o utf-8. Tots dos idiomes es veuen igual de bé,En canvi, si configures la teva codificació de caràcters segons ISO-8859-1, per exemple (el conjunt de caràcters de l'alfabet llatí), la representació de la teva pàgina s’esgavellaria del tot:

- -

Una pàgina web que conté caràcters en anglès i en japonès, amb el conjunt de caràcters per a l’alfabet llatí. Els caràcters japonesos no es veuen correctament.

- -

Aprenentatge actiu: Experimentar amb la codificació de caràcters

- -

Per provar això, torneu a la plantilla HTML que heu obtingut en l'apartat anterior amb el <title> (la pàgina title-example.html), canvieu el valor charset de meta per la norma ISO-8859-1, i afegiu el japonès a la vostra pàgina. Aquest és el codi que fem servir:

- -
<p>Japanese example: ご飯が熱い。</p>
- -

Afegir un autor i una descripció

- -

Molts elements <meta> inclouen els atributs name i content:

- - - -

Aquests dos elements meta són útils d’incloure a la teva pàgina perquè defineixen l'autor de la pàgina i proporcionen una descripció concisa de la pàgina. Vegem-ne un exemple:

- -
<meta name="author" content="Chris Mills">
-<meta name="description" content="The MDN Learning Area aims to provide
-complete beginners to the Web with all they need to know to get
-started with developing web sites and applications.">
- -

Especificar l’autor de la pàgina és bo en molts sentits: és útil per a esbrinar qui ha escrit la pàgina, per si us hi voleu posar en contacte i fer-li preguntes sobre el contingut. Alguns sistemes de gestió de continguts disposen de funcions que extreuen automàticament la informació de l'autor de la pàgina i la poden a disposició amb aquesta finalitat.

- -

Especificar una descripció que inclou paraules clau relacionades amb el contingut de la pàgina és útil perquè té el potencial de fer que la pàgina aparegui més amunt en les cerques rellevants que els motors de cerca executen (aquestes activitats es denominen Search Engine Optimization, o {{glossary("SEO")}}.)

- -

Aprenentatge actiu: La utilitat de la descripció per als motors de cerca

- -

Les pàgines de resultats dels motors de cerca també fan servir aquestes descripcions. Vegem-ho amb un exemple.

- -
    -
  1. Ves a la pàgina d’inici de The Mozilla Developer Network.
    2. -
  2. Ves al codi font de la pàgina (botó dret/Ctrl + clic sobre la pàgina, selecciona l’opció Veure l’origen de la pàgina del menú contextual).
    3. -
  3. Busca la descripció en l'etiqueta meta. S'assembla a això: - 
    <meta name="description" content="The Mozilla Developer Network (MDN) provides
-information about Open Web technologies including HTML, CSS, and APIs for both
-Web sites and HTML5 Apps. It also documents Mozilla products, like Firefox OS.">
    -
    4. -
  4. Ara busca «Mozilla Developer Network» amb el teu motor de cerca favorit (nosaltres hem fet servir Yahoo). Observa, a partir del contingut dels elements <meta> i <title> utilitzats en el resultat de la cerca que, definitivament, paga la pena tenir aquests elements de descripció! -

    A Yahoo search result for "Mozilla Developer Network"

    -
    5. -
- -
-

Nota: A Google veuràs que a continuació de l'enllaç principal de la pàgina d'inici s'enumeren algunes pàgines secundàries rellevants del projecte MDN; són els anomenats enllaços de llocs web, i es configuren en les Google's webmaster tools; és una manera de millorar els resultats de cerca del teu lloc web en el motor de cerca de Google.

-
- -
-

Nota: Moltes característiques de <meta> senzillament ja no s'utilitzen. Per exemple, l'element <meta> de paraules clau (<meta name="keywords" content="posa, les, teves, paraules, clau">) , que se suposa que proporciona als motors de cerca paraules clau per a determinar la rellevància d’aquella pàgina respecte dels termes de cerca, els motors de cerca l’ignoren perquè els spammers omplien la llista de paraules clau amb centenars de paraules clau que esbiaixaven els resultats.

-
- -

Altres tipus de metadades

- -

Trobareu altres tipus de metadades a mesura que volteu per la web. Una gran quantitat de les funcions que apareixen en els llocs web són creacions propietàries, dissenyades per a proporcionar a certs llocs web (com els llocs web de les xarxes socials) parts específiques d'informació que poden utilitzar.

- -

Per exemple, Open Graph Data és un protocol de metadades que Facebook va inventar per proporcionar als llocs web metadades enriquides. En el codi font de MDN Web Docs trobaràs això:

- -
<meta property="og:image" content="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/opengraph-logo.dc4e08e2f6af.png">
-<meta property="og:description" content="The Mozilla Developer Network (MDN) provides
-information about Open Web technologies including HTML, CSS, and APIs for both Web sites
-and HTML5 Apps. It also documents Mozilla products, like Firefox OS.">
-<meta property="og:title" content="Mozilla Developer Network">
- -

Un efecte d'això és que quan a Facebook es fa un enllaç a MDN Web Docs, l'enllaç apareix amb una imatge i una descripció: una experiència més rica per als usuaris.

- -

Open graph protocol data from the MDN homepage as displayed on facebook, showing an image, title, and description.

- -

Twitter també té metadades propietàries pròpies, les Twitter Cards, que tenen un efecte similar quan a twitter.com es mostra l’URL del lloc web. Per exemple:

- -
<meta name="twitter:title" content="Mozilla Developer Network">
- -

Afegir icones personalitzades al teu lloc web

- -

Per enriquir encara més el disseny del teu lloc web, en les metadades pots afegir referències a icones personalitzades, que es mostraran en certs contextos.

- -

La humil icona de web (favicon), que existeix de fa molts, molts anys, va ser la primera icona d'aquest tipus, una icona de 16 x 16 píxels utilitzada en múltiples llocs.

- -

Pots afegir una icona de web a la teva pàgina així:

- -
    -
  1. La deses en el mateix directori que la pàgina índex del lloc web, en format .ico (la majoria dels navegadors admetem les icones de web en els formats més comuns, com .gif o .png, però si utilitzes el format ICO t’assegures que funciona en navegadors antics com Internet Explorer 6).
    2. -
  2. Afegeixes al bloc de codi <head> de l’HTML la línia següent per a fer-hi referència: - 
    <link rel="shortcut icon" href="favicon.ico" type="image/x-icon">
    -
    3. -
- -

Els navegadors moderns utilitzen les icones de web en diversos llocs, com en la pestanya de la pàgina activa, i en el panell de marcadors, quan hi ha un marcador de pàgina:

- -

The Firefox bookmarks panel, showing a bookmarked example with a favicon displayed next to it.

- -

Avui dia hi ha un munt d'altres tipus d'icones que també pots tenir en compte. Per exemple, en el codi font de la pàgina MDN trobaràs això:

- -
<!-- third-generation iPad with high-resolution Retina display: -->
-<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="144x144" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon144.a6e4162070f4.png">
-<!-- iPhone with high-resolution Retina display: -->
-<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="114x114" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon114.0e9fabd44f85.png">
-<!-- first- and second-generation iPad: -->
-<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="72x72" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon72.8ff9d87c82a0.png">
-<!-- non-Retina iPhone, iPod Touch, and Android 2.1+ devices: -->
-<link rel="apple-touch-icon-precomposed" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon57.a2490b9a2d76.png">
-<!-- basic favicon -->
-<link rel="shortcut icon" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon32.e02854fdcf73.png">
- -

Els comentaris expliquen per a què s'utilitza cada icona; aquests elements cobreixen coses com ara proporcionar una agradable icona en alta resolució quan deses el lloc web a la pantalla principal d'un iPad.

- -

No et preocupis gaire pel que fa a l'aplicació de tots aquests tipus d'icona en aquest moment; aquesta característica és bastant avançada i no s'espera que en tingueu un coneixement per a poder progressar en el curs. L'objectiu principal aquí és fer-te saber què són aquests tipus de coses, per si te les trobes quan navegues pel codi font d'altres llocs web.

- -

Aplicar CSS i JavaScript a HTML

- -

Gairebé tots els llocs web que utilitzes actualment fan servir {{glossary("CSS")}} perquè presentin un bon aspecte, i {{glossary("JavaScript")}} per a potenciar-hi les funcions interactives, com ara reproductors de vídeo, mapes, jocs, i molt més. Aquests s'apliquen amb més freqüència a una pàgina web amb l'ús dels elements {{htmlelement("link")}} i {{htmlelement("script")}}, respectivament.

- - - -

Aprenentatge actiu: Aplicar CSS i JavaScript a una pàgina

- -
    -
  1. Per iniciar aquest aprenentatge actiu, pren una còpia dels arxius meta-example.html, script.js i style.css, i desa’ls tots tres en el mateix directori del teu ordinador. Assegura’t que es desen amb els noms i les extensions d'arxiu correctes.
    2. -
  2. Obre el fitxer HTML en el teu navegador i en l’editor de text.
    3. -
  3. Seguint la informació que et proporcionem aquí, afegeix els elements {{htmlelement("link")}} i {{htmlelement("script")}} al teu HTML perquè els teus CSS i JavaScript s'apliquin a l’HTML.
    4. -
- -

Si ho fas correctament, quan deses el codi HTML i actualitzes el navegador observaràs que les coses han canviat:

- -

Example showing a page with CSS and JavaScript applied to it. The CSS has made the page go green, whereas the JavaScript has added a dynamic list to the page.

- - - -
-

Nota: Si t’encalles amb aquest exercici i no se t’hi apliquen el CSS/JS, revisa la nostra pàgina d'exemple css-and-js.html.

-
- -

Establir l'idioma principal del document

- -

Per acabar, paga la pena esmentar que es pot establir (i realment s'hauria d'establir) l'idioma de la teva pàgina. Això es pot fer afegint l'atribut lang en l'etiqueta d'obertura HTML (com es veu en el meta-example.html).

- -
<html lang="en-US">
- -

Això és útil en molts sentits. Els motors de cerca indexen més eficaçment el document si s'hi estableix el llenguatge (permeten que aparegui correctament en els resultats específics de l'idioma, per exemple), i és útil per a les persones amb discapacitat visual que utilitzen lectors de pantalla (per exemple, la paraula «six» hi és tant en francès com en anglès, però es pronuncia diferent).

- -

També post fer que diverses subseccions del teu document reconeguin idiomes diferents. Per exemple, podem establir que es reconegui una secció de japonès per a la part del nostre document que està escrita en japonès, així:

- -
<p>Japanese example: <span lang="jp">ご飯が熱い。</span>.</p>
- -

Aquests codis els defineix la norma ISO 639-1. Pots trobar més informació sobre aquests codis en les Language tags in HTML and XML.

- -

Resum

- -

Arribem al final del nostre recorregut per la capçalera d’un document HTML; s’hi poden fer moltes més coses, però un recorregut exhaustiu seria avorrit i en aquesta etapa podria embolicar, i per ara només volem donar-te una idea de les coses més comunes que s’hi poden trobar! En l’article següent veurem els elements bàsics d’un text HTML.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/advanced_text_formatting/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/advanced_text_formatting/index.html new file mode 100644 index 0000000000..8163f0b4c3 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/advanced_text_formatting/index.html @@ -0,0 +1,677 @@ +--- +title: Format de text avançat +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Format_de_text_avançat +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Guide + - HTML + - Learn + - Text + - abbreviation + - description list + - quote + - semantic +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Hi ha molts altres elements en HTML per a la formatació del text, que no hem vist en l'article sobre els elements bàsics de text HTML. Els elements que es descriuen en aquest article són menys coneguts, però són útils de conèixer (i això no és encara en absolut una llista completa). Aquí aprendreu sobre l’etiquetatge de les citacions, de les llistes de descripció, del codi d'ordinador i altres textos relacionats, dels subíndexs i superíndexs, de la informació de contacte, i de molt més.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Familiarització amb els elements bàsics de l’HTML, com es tracten en iniciació a l’HTML. Aplicació de format a textos amb HTML, com s'explica en els Elements bàsics de text en HTML.
Objectiu:Aprendre a utilitzar elements HTML menys coneguts per a etiquetar característiques semàntiques avançades.
+ +

Llistes de descripció

+ +

En els elements bàsics de text en HTML, hem fet camí pels elements d’etiquetatge bàsics de les llistes en HTML, però no hem esmentat un tercer tipus de llistes amb que et pots topar de tant en tant, les llistes de descripció. El propòsit d'aquestes llistes és etiquetar un conjunt d'elements i les descripcions associades a aquests, com ara termes i definicions, o preguntes i respostes. Vegem un exemple d'un conjunt de termes i definicions:

+ +
soliloquy
+In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)
+monologue
+In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.
+aside
+In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information
+ +

Les llistes de descripció utilitzen un etiquetatge diferent dels altres tipus de llistes, l’element {{htmlelement("dl")}}; a més, cada terme es delimita amb un element {{htmlelement("dt")}} (descripció del terme), i cada descripció es delimita amb un element {{htmlelement("dd")}} (definició de la descripció). Acabem d’etiquetar el nostre exemple:

+ +
<dl>
+  <dt>soliloquy</dt>
+  <dd>In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)</dd>
+  <dt>monologue</dt>
+  <dd>In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.</dd>
+  <dt>aside</dt>
+  <dd>In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.</dd>
+</dl>
+ +

Els estils per defecte del navegador mostren els termes de les llistes de descripció sagnats en certa mesura respecte de les descripcions. Els estils de MDN segueixen aquesta convenció de bastant a prop, però a més, destaquen els termes amb lletra negreta.

+ +
+
soliloquy
+
In drama, where a character speaks to themselves, representing their inner thoughts or feelings and in the process relaying them to the audience (but not to other characters.)
+
monologue
+
In drama, where a character speaks their thoughts out loud to share them with the audience and any other characters present.
+
aside
+
In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.
+
+ +

Observa que pots tenir múltiples descripcions per a un mateix terme; per exemple:

+ +
<dl>
+  <dt>aside</dt>
+  <dd>In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought, or piece of additional background information.</dd>
+  <dd>In writing, a section of content that is related to the current topic, but doesn't fit directly into the main flow of content so is presented nearby (often in a box off to the side.)</dd>
+</dl>
+ +
+
aside
+
In drama, where a character shares a comment only with the audience for humorous or dramatic effect. This is usually a feeling, thought or piece of addtional background information.
+
In writing, a section of content that is related to the current topic, but doesn't fit directly into the main flow of content so is presented nearby (often in a box off to the side.)
+
+ +

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'un conjunt de definicions

+ +

És l’hora de posar a prova la teva destresa amb les llistes de descripció; afegeix elements al text sense format en el camp d'entrada perquè aparegui com una llista de descripció en el camp de sortida. Si vols, pots fer servir termes i descripcions propis..

+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó, Mostra la solució per veure la resposta.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 350, "", "", "hide-codepen-jsfiddle") }}

+ +

Citacions

+ +

L'HTML també disposa de característiques per a l’etiquetatge de cites; quin element s'utilitza depèn de si s’etiqueta en el nivell de bloc o es fa en el nivell de línia.

+ +

Elements de bloc de citació (blockquotes)

+ +

Per a indicar que una secció de continguts de nivell de bloc (un paràgraf, diversos paràgrafs, una llista, etc.) se cita des d'un altre lloc l’has d’etiquetar amb un element {{HTMLElement("blockquote")}}, i has d’incloure en un atribut {{htmlattrxref("cite","blockquote")}} una URL que apunti cap a la font de la citació. Per exemple, la línia de codi següent es pren de la pàgina MDN: «L'element <blockquote>»:

+ +
<p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
+Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
+ +

Per convertir això en una citació de bloc, has de fer això:

+ +
<blockquote cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
+  <p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
+  Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
+</blockquote>
+ +

L’estil per defecte del navegador mostra això com un paràgraf sagnat per indicar que es tracta d'una citació; MDN fa això, però també hi afegeix una mica més d'estil:

+ +
+

L'element  HTML <blockquote> (o element de bloc de citació HTML) indica que el text associat és una citació extensa.

+
+ +

Elements de línia de citació

+ +

Els elements de línia de citació funcionen exactament de la mateixa manera, només que utilitzen l'element {{htmlelement("q")}}. Per exemple, l’etiquetatge que tens a continuació inclou una citació de la pàgina de MDN sobre <q>:

+ +
<p>The quote element — <code>&lt;q&gt;</code> — is <q cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">intended
+for short quotations that don't require paragraph breaks.</q></p>
+ +

L'estil per defecte del navegador mostra aquest text com un element normal posat entre cometes per a indicar que és una citació, com això:

+ +

The quote element — <q> — is intended for short quotations that don't require paragraph breaks.

+ +

Citacions

+ +

El contingut de l'atribut {{htmlattrxref("cite","blockquote")}} sembla útil, però per desgràcia als navegadors, als lectors de pantalla, etc., no hi fan gaire. No hi ha manera d'aconseguir que el navegador mostri el contingut de cite sense necessitat d'escriure una solució pròpia amb JavaScript o CSS. Si vols que la font de la citació estigui disponible a la pàgina, la millor manera és etiquetar-la amb l'element {{HTMLElement("cite")}} al costat de l'element quote. Això serveix en realitat per a incloure el nom de la font de la citació, és a dir, el nom del llibre o el de la persona de qui és el text que se cita; però no hi ha cap raó per la qual el text no es pugui associar d'alguna manera la font de la cita dins de <cite>:

+ +
<p>According to the <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
+<cite>MDN blockquote page</cite></a>:
+</p>
+
+<blockquote cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/blockquote">
+  <p>The <strong>HTML <code>&lt;blockquote&gt;</code> Element</strong> (or <em>HTML Block
+  Quotation Element</em>) indicates that the enclosed text is an extended quotation.</p>
+</blockquote>
+
+<p>The quote element — <code>&lt;q&gt;</code> — is <q cite="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">intended
+for short quotations that don't require paragraph breaks.</q> -- <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Web/HTML/Element/q">
+<cite>MDN q page</cite></a>.</p>
+ +

Les citacions tenen l'estil en cursiva per defecte.

+ +

{{EmbedLiveSample('Citations', '100%', '179px', '', '', 'hide-codepen-jsfiddle')}}

+ +

Aprenentatge actiu: Qui ha dit això?

+ +

Temps per a un altre exemple d'aprenentatge actiu! En aquest exemple ens agradaria:

+ +
    +
  1. Convertir el paràgraf del mig en un bloc de citació que inclogui un atribut cite.
    2. +
  2. Convertir una part del tercer paràgraf en una citació de línea que inclogui un atribut cite.
    3. +
  3. Incloure un element <cite> per a cada citació
    4. +
+ +

Cerca a Internet per trobar fonts de citacions apropiades.

+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a l’inici amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 500) }}

+ +

Abreviatures

+ +

Un altre element força comú que et trobes quan et passeges per la web és {{HTMLElement ("abbr")}}. Aquesta etiqueta serveix per a delimitar una abreviatura o un acrònim i proporcionar el desenvolupament complet del terme (que s’inclou dins d'un atribut {{htmlattrxref("title")}}). Vegem-ne un parell d'exemples:

+ +
<p>We use <abbr title="Hypertext Markup Language">HTML</abbr> to structure our web documents.</p>
+
+<p>I think <abbr title="Reverend">Rev.</abbr> Green did it in the kitchen with the chainsaw.</p>
+ +

Ve a ser una cosa com això (el desenvolupament apareix en un indicador de funció quan passes el cursor per sobre del terme):

+ +

We use HTML to structure our web documents.

+ +

I think Rev. Green did it in the kitchen with the chainsaw.

+ +
+

Nota: Hi ha un altre element, {{HTMLElement ("acronym")}}, que bàsicament fa el mateix que <abbr> i que estava destinat específicament als acrònims, en lloc de les abreviatures, però que ha caigut en desús; tampoc era compatible amb tots els navegadors, com ho és <abbr>, i com que les dues etiquetes tenen una funció tan similar, es va considerar inútil tenir-les totes dues. Per tant, fes servir només <abbr>.

+
+ +

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una abreviatura

+ +

Per a aquesta senzilla tasca d'aprenentatge actiu, només et proposem de fer l’etiquetatge d'una abreviatura. Pots utilitzar el nostre exemple a continuació, o substituir-lo per un de la teva elecció. 

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_3', 700, 350) }}

+ +

Etiquetatge de les dades de contacte

+ +

HTML té un element per a etiquetar les teves dades de contacte: {{htmlelement("address")}}. Aquesta etiqueta senzillament delimita de les dades de contacte; per exemple:

+ +
<address>
+  <p>Chris Mills, Manchester, The Grim North, UK</p>
+</address>
+ +

També s'hi pot incloure marcatge més comples, i d'altres formes d'informació de contacte, com ara:

+ +
<address>
+  <p>
+    Chris Mills<br>
+    Manchester<br>
+    The Grim North<br>
+    UK
+  </p>
+
+  <ul>
+    <li>Tel: 01234 567 890</li>
+    <li>Email: me@grim-north.co.uk</li>
+  </ul>
+</address>
+ +

Fixeu-vos que una cosa com la següent també seria vàlida, si la pàgina enllaçada contingués informació de contacte:

+ +
<address>
+  <p>Page written by <a href="../authors/chris-mills/">Chris Mills</a>.</p>
+</address>
+ +

Superíndex i subíndex

+ +

De tant en tant hauràs d’utilitzar superíndex i subíndex per a etiquetar correctament elements com ara dates, fórmules químiques o equacions matemàtiques. Els elements {{htmlelement("sup")}} i {{htmlelement("sub")}} gestionen aquesta feina. Per exemple:

+ +
<p>My birthday is on the 25<sup>th</sup> of May 2001.</p>
+<p>Caffiene's chemical formula is C<sub>8</sub>H<sub>10</sub>N<sub>4</sub>O<sub>2</sub>.</p>
+<p>If x<sup>2</sup> is 9, x must equal 3 or -3.</p>
+ +

La sortida d'aquest codi és com això:

+ +

My birthday is on the 25th of May 2001.

+ +

Caffeine's chemical formula is C8H10N4O2.

+ +

If x2 is 9, x must equal 3 or -3.

+ +

Representar codi informàtic

+ +

Hi ha una sèrie d'elements disponibles per a l’etiquetatge de codi informàtic:

+ + + +

Vegem-ne uns exemples. Juga amb aquests exemples (fes una còpia del nostre arxiu d'exemple other-semantics.html):

+ +
<pre><code>var para = document.querySelector('p');
+
+para.onclick = function() {
+  alert('Owww, stop poking me!');
+}</code></pre>
+
+<p>You shouldn't use presentational elements like <code>&lt;font&gt;</code> and <code>&lt;center&gt;</code>.</p>
+
+<p>In the above JavaScript example, <var>para</var> represents a paragraph element.</p>
+
+
+<p>Select all the text with <kbd>Ctrl</kbd>/<kbd>Cmd</kbd> + <kbd>A</kbd>.</p>
+
+<pre>$ <kbd>ping mozilla.org</kbd>
+<samp>PING mozilla.org (63.245.215.20): 56 data bytes
+64 bytes from 63.245.215.20: icmp_seq=0 ttl=40 time=158.233 ms</samp></pre>
+ +

El codi anterior es veuria així:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Representar_codi_informàtic','100%',300) }}

+ +

Etiquetatge d'hores i dates

+ +

HTML també proporciona l'element {{htmlelement("time")}} per a etiquetar les hores i les dates en un format llegible per la màquina. Per exemple:

+ +
<time datetime="2016-01-20">20 January 2016</time>
+ +

Per què és això útil? Bé, hi ha moltes maneres diferents d’escriure les dates. La data anterior es podria escriure de totes aquestes maneres:

+ + + +

Però els ordinadors no reconeixen fàcilment aquesta diversitat de formes. Si vols agafar automàticament les dates de tots els esdeveniments en una pàgina i inserir-los en un calendari, l'element {{htmlelement("time")}} et permet adjuntar una hora/data que una màquina podrà llegir inequívocament .

+ +

L'exemple bàsic anterior proporciona una simple data llegible per una màquina, però hi ha moltes altres opcions que són possibles, per exemple:

+ +
<!-- Standard simple date -->
+<time datetime="2016-01-20">20 January 2016</time>
+<!-- Just year and month -->
+<time datetime="2016-01">January 2016</time>
+<!-- Just month and day -->
+<time datetime="01-20">20 January</time>
+<!-- Just time, hours and minutes -->
+<time datetime="19:30">19:30</time>
+<!-- You can do seconds and milliseconds too! -->
+<time datetime="19:30:01.856">19:30:01.856</time>
+<!-- Date and time -->
+<time datetime="2016-01-20T19:30">7.30pm, 20 January 2016</time>
+<!-- Date and time with timezone offset-->
+<time datetime="2016-01-20T19:30+01:00">7.30pm, 20 January 2016 is 8.30pm in France</time>
+<!-- Calling out a specific week number-->
+<time datetime="2016-W04">The fourth week of 2016</time>
+ +

Resum

+ +

Això marca el final del nostre estudi de la semàntica de text HTML. Tingues present que el que has vist durant aquest curs no és una llista exhaustiva dels elements de text HTML; només hem volgut exposar els elements essencials i alguns dels més comuns que et pots trobar, o si més no, que puguis trobar prou interessants. Per trobar més elements HTML pel camí, pots fer una ullada a la nostra referència d'elements HTML (la secció de la semàntica de text en línia seria un bon lloc per on començar). En l’article següent veurem els diversos elements HTML que s'usen per a estructurar les diferents parts d'un document HTML.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/creating_hyperlinks/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/creating_hyperlinks/index.html new file mode 100644 index 0000000000..c2bc2d0b0c --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/creating_hyperlinks/index.html @@ -0,0 +1,320 @@ +--- +title: Crear hipervincles +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Crear_hipervincles +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Guide + - HTML + - Learn + - Links + - Title + - absolute + - hyperlinks + - relative + - urls +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Els hipervincles són realment importants; són els que fan de la xarxa web una xarxa. En aquest article es mostra la sintaxi necessària per a fer un enllaç, i es tracten les bones pràctiques en els enllaços.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Familiaritzar-se amb els conceptes bàsics de l’HTML, que es tracten en Iniciació a l’HTML. Format del text en HTML, que es tracta en Fonaments del text HTML.
Objectiu:Aprendre com implementar un hipervincle amb eficàcia, i enllaçar diversos fitxers.
+ +

Què és un hipervincle?

+ +

Els hipervincles són una de les innovacions més interessants que la web té per oferir. Bé, ha estat una característica de la web des del principi, i són els que fan de la xarxa web una xarxa; ens permeten vincular els nostres documents a un altre document (o un altre recurs) qualsevol, també ens permeten vincular parts específiques dels documents entre elles, i permeten que les aplicacions estiguin disponibles en una adreça web (això contrasta amb les aplicacions natives, que requerien instal·lació i altres obligacions d’aquesta mena). Gairebé qualsevol contingut del web es pot convertir en un enllaç, de manera que en fer-hi clic (o activar-ho d’alguna altra manera) el navegador anirà cap a una altra adreça web ({{glossary("URL")}}).

+ +
+

Nota: Una URL pot apuntar a fitxers HTML, fitxers de text, imatges, documents de text, vídeo i fitxers d’àudio, i qualsevol cosa que pugui existir en la web. Si el navegador no sap com mostrar o gestionar el fitxer, se’t demana si vols obrir el fitxer (en aquest cas el deure d’obrir o manipular el fitxer passa per una aplicació nativa adequada en el dispositiu) o descarregar el fitxer (i en aquest cas pots fer-te’n càrrec més endavant).

+
+ +

La pàgina web de la BBC, per exemple, conté un gran nombre d’enllaços que apunten no només a múltiples històries de notícies, sinó també a diferents àmbits del lloc web (funcions de navegació), pàgines d’accés/registre (eines d’usuari), i molt més.

+ +

Portal de bbc.co.uk, que mostra moltes notícies i també elements de navegació i funcions de menú

+ +

Anatomia d’un enllaç

+ +

Un enllaç bàsic es crea delimitant el text (o d’altres continguts, consulta {{anch("Enllaços de nivell de bloc")}}) que vols convertir en un enllaç dintre d’un element {{htmlelement("a")}}, i hi assigna un atribut {{htmlattrxref ("href", "a")}}  (també conegut com a destinació o target) que conté l’adreça web on vols que apunti l’enllaç.

+ +
<p>I’m creating a link to
+<a href="https://www.mozilla.org/en-US/">the Mozilla homepage</a>.
+</p>
+ +

Això ens dóna el següent resultat:

+ +

I’m creating a link to the Mozilla homepage.

+ +

Afegir informació de suport amb <title>

+ +

Un altre atribut que és possible que vulguis afegir als teus enllaços és title; aquest atribut està destinat a contenir informació complementària útil sobre l’enllaç, com ara quin tipus d’informació conté la pàgina, o coses que cal tenir en compte. Per exemple:

+ +
<p>I’m creating a link to
+<a href="https://www.mozilla.org/en-US/"
+   title="The best place to find more information about Mozilla’s
+          mission and how to contribute">the Mozilla homepage</a>.
+</p>
+ +

Això ens dona el resultat següent (el títol apareix com un indicador de funció (tooltip) quan passem el cursor per sobre l’enllaç):

+ +

I’m creating a link to the Mozilla homepage.

+ +
+

Nota: El títol d'un enllaç només es mostra quan el punter del ratolí planeja per sobre, i això significa que les persones que fan servir el teclat per navegar, o pantalles tàctils, tindran dificultats per a accedir a aquesta informació. Si la informació d'un títol és realment important per la usabilitat d'una pàgina, s'hauria de presentar d'una forma accessible per a tothom, per exemple incloent-la com a text normal.

+
+ +

Aprenentatge actiu: Crear un exemple d’enllaç propi

+ +

És l’hora de l’aprenentatge actiu: volem que creïs un document HTML al teu editor de codi (faràs bé d’aconseguir la nostra plantilla inicial).

+ + + +

Enllaços de nivell de bloc

+ +

Com ja s’ha esmentat, pots convertir gairebé qualsevol contingut en un enllaç, fins i tot elements de nivell de bloc. Si vols convertir una imatge en un enllaç, només cal que posis la imatge entre les etiquetes <a></a>.

+ +
<a href="https://www.mozilla.org/en-US/">
+  <img src="mozilla-image.png" alt="mozilla logo that links to the mozilla homepage">
+</a>
+ +
+

Nota: En un proper article t’assabentaràs de molts més aspectes sobre l’ús d’imatges al web.

+
+ +

Una introducció ràpida a les adreces URL i les rutes

+ +

Per entendre bé les destinacions dels enllaços, cal comprendre les adreces URL i les rutes dels fitxers. En aquesta secció es proporciona la informació que necessites per a aconseguir això.

+ +

Un URL, o Uniform Resource Locator (localitzador de recursos uniforme), és simplement una cadena de text que defineix on es pot localitzar alguna cosa a la web. Per exemple, la pàgina d’inici de Mozilla en versió anglesa es troba a https://www.mozilla.org/en-US/.

+ +

Els URL utilitzen rutes per a trobar fitxers. Les rutes especifiquen en quina part del sistema de fitxers es troba el fitxer en el qual estàs interessat. Vegem un exemple senzill d’una estructura de directoris (observa el directori de creating-hyperlinks).

+ +

Una estructura de directoris senzilla. El directori pare s’anomena creating-hyperlinks i conté dos fitxers anomenats index.html i contacts.html i dos directoris anomenats projects i pdfs, que contenen un fitxer index.html i un fitxer project-brief.pdf, respectivament.

+ +

L’arrel d’aquesta estructura de directoris s’anomena creating-hyperlinks. Quan treballes amb un lloc web en local, hi ha un directori que conté dins tot el lloc web. A l’arrel hi ha un fitxer index.html i un fitxer contacts.html. En un lloc web real, index.html seria la nostra pàgina d’inici o pàgina de destinació.

+ +

També hi ha dos directoris dins del nostre directori arrel: pdfs i projects. Cadascun té a dins un sol fitxer: un fitxer PDF (projecte-brief.pdf) i un fitxer index.html, respectivament. Observa que hi pot haver sense problemes dos fitxers index.html en un projecte, sempre que es trobin en ubicacions diferents del sistema de fitxers. Molts llocs web ho fan. El segon index.html seria potser la pàgina de destinació principal per a obtenir informació relacionada amb el projecte.

+ + + +
+

Nota: Si cal, pots combinar diverses instàncies d’aquestes característiques en adreces URL complexes; per exemple, ../../../complex/path/to/my/file.html.

+
+ +

Fragments de document

+ +

És possible enllaçar una part específica d’un document HTML (conegut com un fragment de document), i no només a l'inici del document. Per a això, primer cal assignar un atribut {{htmlattrxref ("id")}} a l’element en què vols establir l’enllaç. Normalment té sentit enllaçar en una línia de títol específica, de manera que es veuria alguna cosa com la següent:

+ +
<h2 id="Mailing_address">Mailing address</h2>
+ +

A continuació, per a enllaçar aquest id específic, cal incloure'l al final de l'URL, precedit per un símbol de número o coixinet (#). Per exemple:

+ +
<p>Want to write us a letter? Use our <a href="contacts.html#Mailing_address">mailing address</a>.</p>
+ +

Fins i tot pots utilitzar la referència mateixa del fragment del document per a fer un enllaç cap a una altra part del mateix document:

+ +
<p>The <a href="#Mailing_address">company mailing address</a> can be found at the bottom of this page.</p>
+ +

URL absoluts i relatius

+ +

Dos termes que et trobaràs a la  web són l’URL absolut i l’URL relatiu:

+ +

URL absolut: Apunta cap a una ubicació definida per la seva ubicació absoluta al web, que inclou el {{glossary("protocol")}} i el {{glossary("nom de domini")}}. Així, per exemple, si una pàgina index.html es carrega en un directori anomenat projects que hi ha dins de l’arrel d’un servidor web, i el domini del lloc web és http://www.example.com, la pàgina estaria disponible en http://www.example.com/projects/index.html (o fins i tot només http://www.example.com/projects/, perquè la majoria dels servidors web cerquen una pàgina de destinació com index.html per carregar-la si no s’especifica a l'URL).

+ +

Un URL absolut sempre apuntarà a la mateixa ubicació, no importa des d’on s’utilitzi.

+ +

URL relatiu: Apunta a una ubicació que és relativa al fitxer que s’enllaça, una mica com el que hem vist en la secció anterior. Per exemple, si volem tenir un enllaç des del nostre fitxer d’exemple en http://www.example.com/projects/index.html a un fitxer PDF del mateix directori, l’URL només seria el nom del fitxer; per exemple: project-brief.pdf; no cal informació addicional. Si el PDF estigués disponible en un subdirectori dins de projects anomenat pdfs, l’enllaç relatiu seria pdfs/project-brief.pdf (l’URL absolut equivalent seria http://www.example.com/projects/pdfs/project-brief.pdf).

+ +

Un URL relatiu assenyala diferents llocs segons on estigui el fitxer que s’utilitza; per exemple, si movem el nostre fitxer index.html del directori projects a l’arrel del lloc web (el nivell superior, no en altres directoris), l’URL relativa pdfs/project-brief.pdf ara apunta a http://www.example.com/pdfs/project-brief.pdf, no a http://www.example.com/projects/pdfs/project-brief.pdf.

+ +

Naturalment, la ubicació de l'arxiu project-brief.pdf i el directori pdfs no canviaran de sobte perquè moguis l'arxiu index.html; això faria que el teu enllaç apunti al lloc equivocat, així que no funcionaria si s'hi fes clic. Cal anar amb compte.

+ +

Les bones pràctiques en els enllaços

+ +

Hi ha algunes bones pràctiques que és bo de seguir quan es posen enllaços. Vegem quines són.

+ + + +

Fes servir un redactat clar

+ +

És molt fàcil afegir enllaços. Però amb això, no n’hi ha prou. Hem de fer que els nostres enllaços siguin accessibles a tots els lectors, independentment de quin sigui el seu context i quines eines prefereixen. Per exemple:

+ + + +

Vegem-ne un exemple concret:

+ +

Text d’enllaç ben redactat: Download Firefox

+ +
<p><a href="https://firefox.com/">
+  Download Firefox
+</a></p>
+ +

Text d’enllaç mal redactat: Click here to download Firefox

+ +
<p><a href="https://firefox.com/">
+  Click here
+</a>
+to download Firefox</p>
+
+ +

Altres consells:

+ + + +

Utilitza enllaços relatius sempre que puguis

+ +

A partir de la descripció anterior, es podria pensar que és una bona idea utilitzar enllaços absoluts en tot moment; al cap i a la fi, no es trenquen com els enllaços relatius quan una pàgina es mou. Tanmateix, és bo emprar enllaços relatius sempre que puguis quan enllaces a altres llocs dins del mateix lloc web (i fes servir enllaços absoluts quan enllacis a un altre lloc web):

+ + + +

Indica amb claredat quan s’enllacen recursos no HTML

+ +

Quan enllaces a un recurs que es pot descarregar (com un document PDF o Word) o reproduir en continu (streaming), com ara un vídeo o un àudio, o que pot tenir un altre efecte potencialment inesperat (s’obre una finestra emergent), hauries d’afegir un redactat clar per a reduir qualsevol confusió. Pot resultar força molest, per exemple:

+ + + +

Observa amb alguns exemples quin tipus de text pots utilitzar aquí:

+ +
<p><a href="http://www.example.com/large-report.pdf">
+  Download the sales report (PDF, 10MB)
+</a></p>
+
+<p><a href="http://www.example.com/video-stream/">
+  Watch the video (stream opens in separate tab, HD quality)
+</a></p>
+
+<p><a href="http://www.example.com/car-game">
+  Play the car game (requires Flash)
+</a></p>
+ +

Utilitza l‘atribut download quan enllacis a una descàrrega

+ +

Quan enllaces a un recurs que s’ha de descarregar en lloc d’obrir-se en el navegador, pots utilitzar l’atribut download, que proporciona l’opció de desar amb el nom de fitxer per defecte. Heus aquí un exemple amb un enllaç de descàrrega de Firefox 39 per a la versió de Windows:

+ +
<a href="https://download.mozilla.org/?product=firefox-39.0-SSL&os=win&lang=en-US"
+   download="firefox-39-installer.exe">
+  Download Firefox 39 for Windows
+</a>
+ +

Aprenentatge actiu: crear un menú de navegació

+ +

Per a aquest exercici, et volem proposar que enllacis algunes pàgines amb un menú de navegació per a crear un lloc web de diverses pàgines. Aquesta és una manera comuna per a crear un lloc web: en cada pàgina s’utilitza la mateixa estructura de pàgina, que inclou el mateix menú de navegació, de manera que quan fas clic als enllaços fa la impressió que ets en el mateix lloc, però apareix un contingut diferent.

+ +

Fes còpies locals de les quatre pàgines següents, totes en el mateix directori (consulta també el directori de navegació del menú d’inici per a la llista completa de fitxers):

+ + + +

Hauries de:

+ +
    +
  1. Afegir una llista no ordenada en el lloc indicat en una pàgina, que contingui els noms de les pàgines que s’enllacen. Un menú de navegació és justament una llista d’enllaços, de manera que això és semànticament correcte.
    2. +
  2. Convertir cada nom de la pàgina en un enllaç a aquesta pàgina.
    3. +
  3. Copiar el menú de navegació en cada pàgina.
    4. +
  4. Eliminar de cada pàgina només l’enllaç a ella mateixa; és confús incloure un enllaç a la mateixa pàgina, i no té sentit, i el fet que no hi hagi enllaç resulta un bon recordatori visual de la pàgina en què et trobes.
    5. +
+ +

L’exemple acabat hauria de veure’s més o menys així:

+ +

Un exemple senzill de menú de navegació HTML, amb els elements inici, imatges, projectes i xarxes socials

+ +
+

Nota: Si t’encalles o no saps si ho has fet bé, pots comprovar la solució en el directori de l’etiquetatge del menú de navegació.

+
+ +

Enllaços a correu electrònic

+ +

És possible crear enllaços o botons que, quan els prems, en lloc d’enllaçar amb un recurs o pàgina, obren un missatge de correu electrònic nou de sortida. Això es fa amb l’element {{HTMLElement("a")}} i l’esquema d’URL mailto:.

+ +

En la forma més bàsica i d’ús més comú, un enllaç mailto: simplement indica l’adreça de correu electrònic del destinatari. Per exemple:

+ +
<a href="mailto:ningu@mozilla.org">Envia un missatge a ningú</a>
+
+ +

Això genera un enllaç que té aquest aspecte: Envia un missatge a ningú.

+ +

De fet, fins i tot l’adreça de correu electrònic és opcional. Si la deixes fora (és a dir, {{htmlattrxref ("href", "a")}} és simplement "mailto:"), el client de correu de l’usuari obrirà una finestra de correu electrònic sortint nova que encara no té cap adreça de destinació especificada. Això sovint és útil com a enllaços per «compartir» en què els usuaris poden fer clic i enviar un correu electrònic a una adreça que triïn.

+ +

Especificar detalls

+ +

A més de l’adreça de correu electrònic, pots proporcionar més informació. De fet, pots afegir qualsevol camp de capçalera d’un missatge de correu electrònic estàndard a l’adreça URL mailto: que proporcionis. El més habituals són «subject», «cc» i «body» (respectivament, «tema», «amb còpia» i «cos», que no és un veritable camp de capçalera, però permet especificar el contingut d’un missatge curt per al nou correu electrònic). Cada camp i el seu valor s’especifiquen com un terme de la consulta.

+ +

Aquí hi ha un exemple que inclou un cc, bcc, assumpte i cos:

+ +
<a href="mailto:nowhere@mozilla.org?cc=name2@rapidtables.com&bcc=name3@rapidtables.com&amp;subject=The%20subject%20of%20the%20email &amp;body=The%20body%20of%20the%20email">
+  Send mail with cc, bcc, subject and body
+</a>
+ +
+

Nota: Els valors de cada camp han de tenir una codificació URL (és a dir, amb caràcters no imprimibles i espais percentatge-escapats). També has de tenir en compte l’ús del signe (&), que separa cada camp en la URL mailto:. Aquesta és la notació estàndard d’una consulta URL.

+
+ +

Aquí hi ha algunes altres mostres d’URL de mailto::

+ + + +

Sumari

+ +

Això, de tota manera, és tot sobre els enllaços, per ara! Tornarem als enllaços més endavant en el curs, quan comencem a aplicar-los estils. El pas següent pel que fa a l’HTML és tornar a la semàntica de text i conèixer algunes de les característiques més avançades/inusuals que podeu trobar útils; la formatació avançada del text és la vostra pròxima parada.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/debugging_html/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/debugging_html/index.html new file mode 100644 index 0000000000..5d8feaea62 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/debugging_html/index.html @@ -0,0 +1,171 @@ +--- +title: Depurar HTML +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Depurar_HTML +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Debugging + - Error + - Guide + - HTML + - Validation + - validator +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Escriure HTML està molt bé; però, i si hi ha alguna cosa que va malament i no se sap on està l'error en el codi? Aquest article dona a conèixer algunes eines que poden ajudar.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Familiaritzar-se amb els fonaments bàsics de l’HTML, que s’expliquen, per exemple, en Iniciació a l’HTML, Fonaments de text en HTML i Creació d’hipervincles.
Objectiu:Aprendre els conceptes bàsics de la utilització d'eines de depuració per a trobar problemes en HTML.
+ +

Depurar no fa por

+ +

En escriure qualsevol mena de codi, tot està molt bé en general, fins que arriba aquest moment temut, que és quan es produeix un error; s'ha fet alguna cosa malament i el codi no funciona en absolut, o no ben bé com es voldria. Per exemple, a continuació es mostra la informació d'un error en intentar {{glossary("compilar")}} un programa senzill escrit en el llenguatge Rust.

+ +

Una finestra d’ordinador portàtil que mostra el resultat d'intentar compilar un programa en codi Rust amb una cometa que manca en algun lloc d'una instrucció 'print'. El missatge d'error indica: 'error: unterminated double quote string'.En aquest cas, el missatge d'error és relativament fàcil d'entendre: «cadena de text amb cometes dobles sense tancar». Si et fixes en la programació, és probable que puguis veure que en la instrucció println!(Hello, world!”); podria faltar-hi, per lògica, una cometa doble. Però els missatges d'error poden esdevenir ràpidament més complicats i menys fàcils d'interpretar a mesura que els programes es fan més extensos, i fins i tot el cas senzill anterior pot intimidar una mica a algú que no sap gens de programació amb Rust.

+ +

Això no obstant, la depuració no té per què fer por; la clau per estar còmodes amb l’escriptura i depuració de qualsevol llenguatge de programació o codi és la familiaritat, tant amb el llenguatge com amb les eines.

+ +

Depuració amb HTML

+ +

HTML no és tan complicat d'entendre com Rust; HTML no es compila en una forma diferent abans que el navegador n’analitzi el resultat i el presenti (s’interpreta, no es compila). I la sintaxi d’un {{glossary("element")}} HTML és possiblement molt més fàcil d'entendre que la d’un «autèntic llenguatge de programació» com Rust, {{glossary("JavaScript")}} o {{glossary("Python")}}. Però la manera amb què els navegadors executen l’HTML és molt més permissiva que la manera com s'executen els llenguatges de programació, i això és alhora bo i dolent.

+ +

Codi permissiu

+ +

Què entenem per permissiu? Bé, en general, quan comets algun error de codi, et pots topar amb dos tipus d'error principals:

+ + + +

L’HTML en si no té tendència a presentar errors de sintaxi perquè els navegadors en què s'executa són permissius, i això significa que el codi funciona fins i tot encara que hi hagi errors de sintaxi. Els navegadors incorporen regles que els indiquen com interpretar l’etiquetatge escrit erròniament, de manera que s'obtingui alguna cosa que rutlli, encara que potser no sigui exactament el que esperaves. Això, per descomptat, també pot ser un problema!

+ +
+

Nota: L’HTML s'executa amb permissivitat perquè quan es va crear la web, es va decidir que permetre a la gent la publicació dels seus continguts fos més important que garantir que la sintaxi fos totalment correcta. La xarxa web probablement no seria tan popular com ho és avui, si hagués estat més estricta des dels inicis.

+
+ +

Aprenentatge actiu: estudiar la permissivitat del codi

+ +

És hora d'estudiar la naturalesa permissiva del codi HTML per tu mateix.

+ +
    +
  1. En primer lloc, fes-te amb una còpia de la nostra demostració de depuració i desa-te-la en local. Hem escrit aquest exemple de demostració deliberadament amb alguns errors perquè els analitzis (es diu que l’etiquetatge HTML està mal format, en oposició a ben format).
    2. +
  2. A continuació, obre’l en un navegador; veuràs alguna cosa com aquesta: Un document HTML senzill amb el títol Exemples de depuració HTML i una mica d'informació sobre errors comuns amb HTML, com elements que no es tanquen, elements mal imbricats o atributs que no es tanquen.
    3. +
  3. Això, d’entrada, no fa bona pinta; analitzem el codi per veure si podem esbrinar-ne el perquè (només es mostren els continguts de body): + 
    <h1>HTML debugging examples</h1>
+
+<p>What causes errors in HTML?
+
+<ul>
+  <li>Unclosed elements: If an element is <strong>not closed properly,
+      then its effect can spread to areas you didn't intend
+
+  <li>Badly nested elements: Nesting elements properly is also very important
+      for code behaving correctly. <strong>strong <em>strong emphasised?</strong>
+      what is this?</em>
+
+  <li>Unclosed attributes: Another common source of HTML problems. Let's
+      look at an example: <a href="https://www.mozilla.org/>link to Mozilla
+      homepage</a>
+</ul>
    +
    4. +
  4. Fem un repàs dels problemes que hi podem veure: +
      +
    • Els elements {{htmlelement("p")}} i {{htmlelement("li")}} no tenen etiquetes de tancament. A partir de la imatge de dalt, no sembla que això hagi afectat malament la representació del codi d’etiquetatge, perquè és fàcil deduir on acaba un dels elements i on en comença un altre.
      • +
    • El primer element {{htmlelement("strong")}} no té etiqueta de tancament. Això és una mica més problemàtic, perquè no és fàcil saber on se suposa que acaba l'element. De fet, sembla que s’ha destacat en negreta tota la resta del text.
      • +
    • En aquesta secció les etiquetes estan mal imbricades: <strong>strong <em>strong emphasised?</strong> what is this?</em>. No és fàcil saber com s'ha d'interpretar això, a causa del problema anterior.
      • +
    • El valor de l'atribut {{htmlattrxref ("href", "a")}} no té cometes dobles tancament. Això sembla que ha causat el problema més greu: l'enllaç no apareix en absolut.
      • +
    +
    5. +
  5. Ara observem quina presentació fa el navegador a partir d’aquest d’etiquetatge, en oposició a l’etiquetatge que observem en el codi. Per a això, pots utilitzar les eines de desenvolupador del navegador. Si no estàs familiaritzat amb l'ús de les eines de desenvolupador del navegador, dedica uns minuts a revisar Descobreix les eines de desenvolupador del navegador, i després torna.
    6. +
  6. En l'inspector de DOM pots veure quin aspecte presenta la representació d’aquest etiquetatge: L'inspector d'HTML de Firefox, amb el nostre paràgraf d'exemple destacat, mostra el text "Què genera errors en l'HTML". Hi pots veure que el navegador s'ha encarregat de tancar l'element paràgraf.
    7. +
  7. Amb l'inspector DOM, explorarem el codi amb detall per veure com el navegador ha intentat de corregir els errors HTML (hem fet la revisió amb Firefox; altres navegadors moderns haurien de donar el mateix resultat): +
      +
    • S’han donat etiquetes de tancament als paràgrafs i elements de llista.
      • +
    • No està clar on s’ha de tancar el primer element <strong>, de manera que el navegador ha etiquetat cada bloc de text per separat que hi ha fins al final del document amb una etiqueta strong.
      • +
    • El navegador ha resolt la imbricació d’etiquetes incorrecta de la següent manera: + 
      <strong>strong
+  <em>strong emphasised?</em>
+</strong>
+<em> what is this?</em>
      +
      • +
    • L'enllaç amb la cometa doble que falta s’ha eliminat del tot. L'últim element de la llista ara presenta aquest aspecte: + 
      <li>
+  <strong>Unclosed attributes: Another common source of HTML problems.
+  Let's look at an example: </strong>
+</li>
      +
      • +
    +
    8. +
+ +

Validació HTML

+ +

A partir de l'exemple anterior pots veure que és important que t’asseguris que el codi HTML està prou ben format. Però, com? En un exemple petit com el que has vist abans, resulta prou fàcil buscar per les línies de codi i trobar els errors; però, què passa amb un document HTML extens i complex?

+ +

La millor estratègia és començar per executar la pàgina HTML amb el servei de validació d’etiquetatge (Markup Validation Service), creat i mantingut per l'organització W3C, que s'ocupa de les especificacions que defineixen l’HTML, el CSS i altres tecnologies web. Aquesta pàgina web pren un document HTML com una entrada, l’analitza i et retorna un informe que exposa tot el que està malament en l’HTML.

+ +

La pàgina d’inici del validador d’HTML

+ +

Per a especificar el codi HTML que vols validar, pots donar-ne l’adreça web, pujar-hi l’arxiu HTML o introduir-hi el codi HTML directament.

+ +

Aprenentatge actiu: validació d’un document HTML

+ +

Provem-ho amb el nostre document de mostra.

+ +
    +
  1. En primer lloc, carrega el Markup Validation Service en una de les pestanyes del navegador, si encara no ho has fet.
    2. +
  2. Ves a la pestanya Validate by Direct Input.
    3. +
  3. Copia tot el codi del document de mostra (no només el body) i enganxa’l en l'àrea gran de text que hi ha en el Markup Validation Service.
    4. +
  4. Prem el botó Check.
    5. +
+ +

Això t’ha de donar una llista d'errors i altres dades.

+ +

Llista dels resultats de la validació HTML del servei de validació d'etiquetatge de W3C

+ +

Interpretació dels missatges d'error

+ +

La llista de missatges d'error que el validador presenta sovint són útils, però de vegades no tant; amb una mica de pràctica trobaràs la manera d'interpretar-los per resoldre el codi. Fem una passada pels missatges d'error i vegem què signifiquen. Observem que cada missatge ve amb un número de línia i columna, que t’ajuda a localitzar l'error més fàcilment.

+ + + +

Si no arribes a esbrinar què significa cada missatge d'error, no t’hi amoïnis; una bona idea és tractar de resoldre uns quants errors cada la vegada, i a continuació tornar a validar el codi HTML per veure els errors que queden. De vegades, la resolució d'un error pot eliminar més d’un missatges d'error diferents, perquè sovint un sol problema pot causar diversos errors, en un efecte dòmino.

+ +

Sabràs que has resolt tots els errors quan en la sortida t’aparegui una banda amb el missatge següent:

+ +

Banda amb el text: "El document valida d'acord amb els esquemes i les restriccions addiconals especificats que verifica el validador"

+ +

Resum

+ +

Aquí tenim una introducció a la depuració de codi HTML, que t’hauria de proporcionar alguns coneixements útils per quan comencis a depurar CSS, JavaScript i altres tipus de codi, més endavant durant la carrera. Això també marca el final dels articles d’aprenentatge del mòdul Introducció a l’HTML; ara ja pots examinar-te tu mateix amb les nostres activitats d’avaluació: a sota trobaràs un enllaç a la primera d'elles.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/document_and_website_structure/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/document_and_website_structure/index.html new file mode 100644 index 0000000000..1088731eea --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/document_and_website_structure/index.html @@ -0,0 +1,267 @@ +--- +title: Document i estructura del lloc web +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Document_i_estructura_del_lloc_web +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Document_and_website_structure +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Així com definim les parts individuals de la pàgina (per exemple, «un paràgraf» o «una imatge»), {{glossary("HTML")}} també compta amb una sèrie d'elements de nivell de bloc que s'utilitzen per a definir les àrees del teu lloc web (com ara «la capçalera», «el menú de navegació» o «la columna principal de contingut»). En aquest article es reflexiona sobre com planificar una estructura bàsica d'un lloc web, i com escriure el codi HTML per a representar aquesta estructura.

+ + + + + + + + + + + + +
Prerequisits:Familiaritat amb els conceptes bàsics de l’HTML que s'expliquen en Iniciació a l’HTML. Aplicació de format al text amb HTML, que s'explica en Fonaments de text amb HTML. Funcionament dels hipervincles, que s'expliquen en Crear hipervincles.
Objectiu:Aprendre a estructurar un document amb etiquetes semàntiques, i elaborar l'estructura d'un lloc web senzill.
+ +

Seccions bàsiques d'un document

+ +

Les pàgines web poden i tenen un aparença molt diferent les unes de les altres, però totes tendeixen a compartir components estàndard similars, llevat que a la pàgina es mostri un vídeo o un joc en pantalla completa, formi part d'alguna mena de projecte artístic, o simplement estigui mal estructurada:

+ +
+
capçalera (header)
+
Sol ser una gran franja a la part superior amb un títol gran i/o un logotip. És on en general es manté la informació principal comuna sobre un lloc web respecte d'una altra pàgina web.
+
barra de navegació (navigation bar)
+
Són els enllaços a les seccions principals del lloc; en general es representen com botons de menú, enllaços o pestanyes. Igual que la capçalera, aquest contingut en general roman característic d'una pàgina web respecte d’una altra; un sistema de navegació incoherent en el lloc web només portarà frustració i confusió als usuaris. Molts dissenyadors web consideren que la barra de navegació ha de ser part de la capçalera en lloc d'un component individual, però això no és un requisit; de fet, alguns sostenen també que el fet de tenir aquests dos elements separats és millor per motius d’accesibilitat, perquè els lectors de pantalla poden llegir més bé totes dues característiques si estan separades.
+
contingut principal (main content)
+
Una àrea gran al centre que conté la part principal del contingut particular d'una pàgina web determinada, per exemple, el vídeo que vols veure o la història principal que llegeixes, o el mapa que vols examinar, o els titulars de les notícies, etc. Aquesta és la part singular de la pàgina web que sens dubte variarà d'una pàgina web a una altra!
+
barra lateral (sidebar)
+
Informació secundària, enllaços, citacions, anuncis, etc. En general es tracta d’informació de context respecte de la que inclou el contingut principal (per exemple, en un article d’una pàgina de notícies, la barra lateral podria contenir la biografia de l'autor o enllaços a articles relacionats), però també hi ha casos en què trobaràs elements recurrents, com ara un sistema secundari de navegació.
+
peu de pàgina (footer)
+
Una franja a la part inferior de la pàgina que generalment conté la lletra petita, els avisos de copyright o informació de contacte. És un lloc per a posar-hi informació que és comuna (com la capçalera) per a tot el lloc web, però aquesta informació no és en general ni crítica ni secundària respecte de la pàgina web mateixa. El peu de pàgina també s'utilitza de vegades amb finalitats de posicionament {{Glossary("SEO")}}, en proporcionar enllaços per a un accés ràpid al contingut popular.
+
+ +

Un «lloc web típic» podria presentar una estructura semblant a això:

+ +

Un exemple senzill d’estructura de lloc web que inclou una capçalera principal, un menú de navegació, una àrea de contingut principal, una barra lateral i un peu de pàgina.

+ +

HTML per a estructurar el contingut

+ +

L'exemple senzill que es mostra a dalt no és bonic, però és perfectament acceptable per a il·lustrar un exemple típic de disseny d'una pàgina web. Alguns llocs web tenen més columnes, alguns són molt més complexos, però ja es copsa la idea. Amb el CSS correcte, pots usar gairebé qualsevol element per a delimitar les diferents seccions i assignar-los l’aspecte que vulguis però, com ja hem dit, cal respectar la semàntica i utilitzar l'element correcte per a la funció correcta.

+ +

Això és perquè els elements visuals no expliquen tota la història. Utilitzem el color i la mida de la lletra per a cridar l'atenció dels usuaris en les parts del contingut més rellevants, com ara el menú de navegació i els enllaços relacionats; però, què passa amb les persones que tenen una discapacitat visual, per exemple, que potser no troben gaire útils conceptes com «rosa» o «mida de lletra gran»?

+ +
+

Nota: Les persones daltòniques representen al voltant del 8% de la població mundial. Les persones cegues o amb discapacitats visuals representen aproximadament el 4-5% de la població mundial (el 2012 hi havia 285 milions d'aquest tipus de persones al món, mentre que la població total era de prop de 7.000 milions.)

+
+ +

En el teu codi HTML pots etiquetar seccions de contingut segons la funció que compleixen; pots fer servir elements que representin de manera inequívoca les seccions de contingut que hem descrit abans, i les tecnologies de suport com els lectors de pantalla poden reconèixer aquells elements i ajudar amb tasques com «trobar la navegació principal» o «trobar el contingut principal». Com ja hem esmentat abans en el curs, són moltes les conseqüències de no utilitzar una estructura i una semàntica correctes perquè un element compleixi la funció correcta.

+ +

Per a dur a terme aquest etiquetatge semàntic, l’HTML proporciona etiquetes específiques que es poden utilitzar per a representar aquestes seccions, per exemple:

+ + + +

Aprenentatge actiu: Analitzar el codi del nostre exemple

+ +

L’exemple que hem vist abans està representat pel codi següent (també pots trobar l’exemple en el repositori de GitHub). Observa’l a dalt i fes un cop d’ull a la llista següent per veure quines parts componen quines seccions visibles.

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+
+    <title>My page title</title>
+    <link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Open+Sans+Condensed:300|Sonsie+One" rel="stylesheet" type="text/css">
+    <link rel="stylesheet" href="style.css">
+
+    <!-- the below three lines are a fix to get HTML5 semantic elements working in old versions of Internet Explorer-->
+    <!--[if lt IE 9]>
+      <script src="http://html5shiv.googlecode.com/svn/trunk/html5.js"></script>
+    <![endif]-->
+  </head>
+
+  <body>
+    <!-- Here is our main header that is used accross all the pages of our website -->
+
+    <header>
+      <h1>Header</h1>
+    </header>
+
+    <nav>
+      <ul>
+        <li><a href="#">Home</a></li>
+        <li><a href="#">Our team</a></li>
+        <li><a href="#">Projects</a></li>
+        <li><a href="#">Contact</a></li>
+      </ul>
+
+       <!-- A Search form is another commmon non-linear way to navigate through a website. -->
+
+       <form>
+         <input type="search" name="q" placeholder="Search query">
+         <input type="submit" value="Go!">
+       </form>
+     </nav>
+
+    <!-- Here is our page's main content -->
+    <main>
+
+      <!-- It contains an article -->
+      <article>
+        <h2>Article heading</h2>
+
+        <p>Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Donec a diam lectus. Set sit amet ipsum mauris. Maecenas congue ligula as quam viverra nec consectetur ant hendrerit. Donec et mollis dolor. Praesent et diam eget libero egestas mattis sit amet vitae augue. Nam tincidunt congue enim, ut porta lorem lacinia consectetur.</p>
+
+        <h3>subsection</h3>
+
+        <p>Donec ut librero sed accu vehicula ultricies a non tortor. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit. Aenean ut gravida lorem. Ut turpis felis, pulvinar a semper sed, adipiscing id dolor.</p>
+
+        <p>Pelientesque auctor nisi id magna consequat sagittis. Curabitur dapibus, enim sit amet elit pharetra tincidunt feugiat nist imperdiet. Ut convallis libero in urna ultrices accumsan. Donec sed odio eros.</p>
+
+        <h3>Another subsection</h3>
+
+        <p>Donec viverra mi quis quam pulvinar at malesuada arcu rhoncus. Cum soclis natoque penatibus et manis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. In rutrum accumsan ultricies. Mauris vitae nisi at sem facilisis semper ac in est.</p>
+
+        <p>Vivamus fermentum semper porta. Nunc diam velit, adipscing ut tristique vitae sagittis vel odio. Maecenas convallis ullamcorper ultricied. Curabitur ornare, ligula semper consectetur sagittis, nisi diam iaculis velit, is fringille sem nunc vet mi.</p>
+      </article>
+
+      <!-- the aside content can also be nested within the main content -->
+      <aside>
+        <h2>Related</h2>
+
+        <ul>
+          <li><a href="#">Oh I do like to be beside the seaside</a></li>
+          <li><a href="#">Oh I do like to be beside the sea</a></li>
+          <li><a href="#">Although in the North of England</a></li>
+          <li><a href="#">It never stops raining</a></li>
+          <li><a href="#">Oh well...</a></li>
+        </ul>
+      </aside>
+
+    </main>
+
+    <!-- And here is our main footer that is used across all the pages of our website -->
+
+    <footer>
+      <p>©Copyright 2050 by nobody. All rights reversed.</p>
+    </footer>
+
+  </body>
+</html>
+ +

Pren-te un temps per observar el codi i intentar entendre’l; els comentaris que hi ha dins del codi també t’haurien d'ajudar a entendre’l. No et demanem de fer gaire més en aquest article perquè la clau per a entendre el disseny del document és escriure una estructura HTML semblant a aquesta i a continuació posar-hi CSS. Però ens esperarem per a això fins que comencis a estudiar com dissenyar amb CSS en l’article dedicat al CSS que tracta aquest tema.

+ +

Els elements HTML de disseny amb més detall

+ +

És bo entendre amb detall el significat general de tots els elements HTML de seccionament; treballarem aquesta qüestió de manera gradual a mesura que anem assolint més experiència en el desenvolupament web. Pots entrar en molt de detall amb la lectura de la nostra referència d’elements HTML. De moment, aquestes són les definicions principals que ens cal comprendre:

+ + + +

Delimitadors no semàntics

+ +

A vegades et trobes amb una situació en què no hi ha un element semàntic adequat per a agrupar junts un seguit d’elements o delimitar uns continguts concrets. A vegades pot ser que simplement vulguis agrupar un conjunt d'elements per a tractar-los tots com una sola entitat amb una mica de {{glossary("CSS")}} o {{glossary("JavaScript")}}. Per a casos com aquests, l’HTML proporciona els elements {{HTMLElement("div")}} i {{HTMLElement("span")}}. S'han d'utilitzar preferiblement amb un atribut {{htmlattrxref('class')}} adequat, que els proporcioni algun tipus d'etiqueta perquè se’ls pugui identificar fàcilment.

+ +

{{HTMLElement("span")}} és un element de línia no semàntic que només hauries d'utilitzar si no trobes cap altre element de text semàntic que vagi més bé per a delimitar aquell contingut, o no vols afegir-hi cap significat específic. Per exemple:

+ +
<p>The King walked drunkenly back to his room at 01:00, the beer doing nothing to aid
+him as he staggered through the door <span class="editor-note">[Editor's note: At this point in the
+play, the lights should be down low]</span>.</p>
+ +

En aquest cas, la nota de l'editor només pretén proporciona una indicació addicional per al director de l'obra; no es pretén que tingui un significat semàntic addicional. Podries aplicar-hi CSS per a distanciar aquesta nota del text principal als ulls d’un usuari vident.

+ +

{{HTMLElement("div")}} és un element de bloc no semàntic que només hauries d'utilitzar si no trobes cap altre element de bloc semàntic que vagi més bé per a delimitar aquell contingut, o no vols afegir-hi cap significat específic. Per exemple, imagina’t un giny de tipus carretó de la compra que pots optar per seleccionar en qualsevol moment durant el temps que navegues per un lloc web de comerç electrònic:

+ +
<div class="shopping-cart">
+  <h2>Shopping cart</h2>
+  <ul>
+    <li>
+      <p><a href=""><strong>Silver earrings</strong></a>: $99.95.</p>
+      <img src="../products/3333-0985/" alt="Silver earrings">
+    </li>
+    <li>
+      ...
+    </li>
+  </ul>
+  <p>Total cost: $237.89</p>
+</div>
+ +

No és realment un element <aside>, perquè no s'identifica necessàriament amb el contingut principal de la pàgina (vols que estigui accessible des de qualsevol lloc). Tampoc és particularment necessari utilitzar un element <section>, perquè no és part del contingut principal de la pàgina. En aquest cas està molt bé utilitzar un element <div>. Hi hem inclòs un títol d’encapçalament com un indicador per a ajudar els usuaris amb lectors de pantalla a trobar-ho.

+ +
+

Atenció: Els elements div són tan còmodes d'usar que és fàcil d'utilitzar-los en excés. Però com que no aporten cap valor semàntic, només introdueixen soroll en el teu codi HTML. Assegura’t d’utilitzar-los només quan no hi hagi cap altra solució semàntica més adequada i tracta de reduir-ne l’ús al mínim. En cas contrari et trobaràs amb moltes dificultats a l’hora d’actualitzar i mantenir els teus documents.

+
+ +

Salts de línia i separadors horitzontals

+ +

Dos elements que utilitzaràs de tant en tant i que voldràs conèixer són {{htmlelement("br")}} i {{htmlelement("hr")}}:

+ +

<br> crea un salt de línia en un paràgraf; és l'única manera de forçar una estructura rígida, en una situació en què vols un seguit de línies curtes fixes, com en una adreça postal o un poema. Per exemple:

+ +
<p>There once was a girl called Nell<br>
+Who loved to write HTML<br>
+But her structure was bad, her semantics were sad<br>
+and her markup didn't read very well.</p>
+ +

Sense els elements <br>, el paràgraf es mostraria en una línia llarga (com hem dit abans en el curs, l’HTML ignora la major part dels espais en blanc); amb aquests elements en el codi, el marcatge es mostra així:

+ +

There once was a girl called Nell
+ Who loved to write HTML
+ But her structure was bad, her semantics were sad
+ and her markup didn't read very well.

+ +

Els elements <hr> creen un separador horitzontal en el document que indica un canvi de temàtica en el text (com ara un canvi de tema o escena). Visualment es veu com una línia horitzontal. A tall d'exemple:

+ +
<p>Ron was backed into a corner by the marauding netherbeasts. Scared, but determined to protect his friends, he raised his wand and prepared to do battle, hoping that his distress call had made it through.</p>
+<hr>
+<p>Meanwhile, Harry was sitting at home, staring at his royalty statement and pondering when the next spin off series would come out, when an enchanted distress letter flew through his window and landed in his lap. He read it hasily, and lept to his feet; "better get back to work then", he mused.</p>
+ +

Seria com això:

+ +

Ron was backed into a corner by the marauding netherbeasts. Scared, but determined to protect his friends, he raised his wand and prepared to do battle, hoping that his distress call had made it through.

+ +
+

Meanwhile, Harry was sitting at home, staring at his royalty statement and pondering when the next spin off series would come out, when an enchanted distress letter flew through his window and landed in his lap. He read it hasily and sighed; "better get back to work then", he mused.

+ +

Planificar un lloc web senzill

+ +

Una vegada planificat el contingut d'una pàgina web simple, el pas lògic següent és tractar d'esbrinar quin contingut volem posar en tota la pàgina web, quines pàgines es necessitaran i de quina manera s'han d'arranjar i enllaçar l’una amb l'altra per a oferir la millor experiència d'usuari possible. Això s’anomena {{glossary("Arquitectura de la informació")}}. En un lloc web gran i complex, aquest procés pot requerir una gran planificació, però per a un lloc web senzill d'unes poques pàgines això pot ser força senzill, i fins i tot divertit!

+ +
    +
  1. Has de tenir en compte que hi ha d’haver uns quants elements comuns en la majoria de pàgines (si no totes), com ara el menú de navegació i els continguts del peu de pàgina. Si el lloc és per una empresa, per exemple, és una bona idea que tingui la informació de contacte disponible al peu de pàgina de cada pàgina. Apunta quins continguts vols que siguin comuns a totes les pàgines.Els elements comuns que hi ha d'haver a cada pàgina d'una pàgina web de viatges: el títol i el logotip, la informació de contacte, el copyright, la declaració de termes i condicions, el selector d'idioma, la política d'accessibilitat
    2. +
  2. A continuació, dibuixa un esbós de quina estructura vols que presenti cada pàgina (pot ser semblant a la nostra pàgina web senzilla d’abans). Pren nota de què hi haurà a cada bloc. Un diagrama senzill d'una mostra de l'estructura d'un lloc web, amb una capçalera, l'àrea de contingut principal , dues barres laterals i un peu de pàgina.
    3. +
  3. Ara, fes una previsió (una pluja d'idees) de la resta de continguts (que no seran comuns a totes les pàgines) que vols que hi hagi al lloc web; escriu-ne tota la llista, tan llarga com vulguis. Una llarga llista de tots els elements que podríem posar en el nostre lloc web de viatges, des d'un cercador fins a ofertes especials o informació específica per a cada país
    4. +
  4. A continuació, ordena tots aquests elements de contingut per grups, perquè et puguis fer una idea de quines parts poden anar juntes en les diferents pàgines. Això és molt similar a una tècnica anomenada classificació de targetes, o {{glossary("card sorting")}}. Els elements que haurien d'aoparpèixer en un lloc web de vacances, repartits en 5 categories: Cercar, Ofertes especials, Informació específica de país, Resultats de cerca i Compres.
    5. +
  5. Ara, dibuixa un mapa del lloc web en brut; dibuixa un globus per a cada pàgina del lloc web, i línies que mostrin el flux de treball esperat entre les pàgines. La pàgina d'inici probablement estarà al centre, i s’enllaçarà amb la majoria de les altres, si no amb totes; la major part de les pàgines d'un lloc web petit han d'estar disponibles en la navegació principal, encara que hi ha excepcions. També hi pots voler incloure observacions sobre com podrien presentar-se les coses.Un mapa del lloc web que mostra les pàgines d'inici, informació específica del país, resultats de cerca, pagament i compres
    6. +
+ +

Aprenentatge actiu: crea el teu mapa de lloc web propi

+ +

Fes l'exercici anterior per a un lloc web de creació pròpia. De què t’agradaria fer un lloc web?

+ +
+

Nota: Desa el teu treball en algun lloc; pot ser que el necessitis més endavant.

+
+ +

Resum

+ +

En aquest punt hauries de tenir idea més clara sobre com estructurar una pàgina/lloc web. En l'últim article d'aquest mòdul, estudiarem com depurar l’HTML.

+ +

Mira també

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Advanced_text_formatting", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/getting_started/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/getting_started/index.html new file mode 100644 index 0000000000..03b70effc6 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/getting_started/index.html @@ -0,0 +1,735 @@ +--- +title: Inici en HTML +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Getting_started +tags: + - Attribute + - Beginner + - CodingScripting + - Comment + - Element + - Guide + - HTML + - entity reference + - whitespace +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

En aquest article exposarem els fonaments bàsics de l'HTML, perquè pugueu començar. Definirem els elements, els atributs i tots els altres termes importants que podeu haver sentit, i quina funció compleixen en el llenguatge. També us mostrarem com s'estructura un element HTML, com s'estructura una pàgina HTML típica, i explicarem altres característiques bàsiques importants del llenguatge. Pel camí, jugarem una mica amb l'HTML perquè mantinguis l'interès!

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, programari bàsic instal·lat i coneixements bàsics de treballar amb arxius.
Objectiu:Familiaritzar-se amb el llenguatge HTML i obtenir una mica de pràctica escrivint elements HTML.
+ +

Què és HTML?

+ +

{{glossary("HTML")}} (HyperText Markup Language) no és un llenguatge de programació; és un llenguatge de marcat, que serveix per dir al teu navegador la manera d'estructurar les pàgines web que visites. Pot ser tan complicat o tan simple com el desenvolupador web desitgi que sigui. HTML consisteix en un seguit d'{{glossary("Element", "elements")}}, que s'utilitzen per tancar, delimitar o marcar diferents parts del contingut per fer que aparegui o actuï d'una manera determinada . Les {{glossary("Tag", "etiquetes")}} que el delimiten poden convertir un petit fragment de contingut en un enllaç que connecti amb una altra pàgina en la web, per a posar paraules en cursiva, i així successivament. Per exemple, prenguem la següent línia de contingut:

+ +
My cat is very grumpy
+ +

Si volem que la línia es mantingui independent, podem especificar que és un paràgraf delimitant-la amb un element d'etiqueta de paràgraf ({{htmlelement ("p")}}):

+ +
<p>My cat is very grumpy</p>
+ +

Anatomia d'un element HTML

+ +

Explorem una mica el nostre element paràgraf fins una mica més enllà:

+ +

+ +

Les parts principals del nostre element són:

+ +
    +
  1. L'etiqueta d'obertura: Consisteix en el nom de l'element (en aquest cas, p), delimitat amb claus angulars d'obertura i tancament. Això indica on comença l'element, o comença a tenir efecte; en aquest cas és al començament del paràgraf.
    2. +
  2. L'etiqueta de tancament: És la mateixa que l'etiqueta d'obertura, excepte que inclou una barra inclinada abans del nom de l'element. Això indica on acaba l'element; en aquest cas és al final del paràgraf. El fet de no incloure una etiqueta de tancament és un error de principiant comú, i pot conduir a resultats estranys.
    3. +
  3. El contingut: És el contingut de l'element, que en aquest cas és només text.
    4. +
+ +

L'element és l'etiqueta d'obertura, seguida del contingut, seguida de l'etiqueta de tancament.

+ +

Aprenentatge actiu: crea el teu primer element HTML

+ +

Edita la línia següent en l'àrea d'entrada delimitant-la amb les etiquetes <em> i </em> (posa <em> abans d'obrir l'element, i </em> després, per tancar l'element); això hauria de donar una línia en cursiva! Pots veure els canvis actualitzats en viu en l'àrea de sortida.

+ +

Si t’equivoques sempre pots tornar al codi anterior amb el botó de Reinicia. Si et quedes realment encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 300) }}

+ +

Niar elements

+ +

També pots posar elements dins d'altres elements; això s’anomena imbricar. Si volem afirmar que el nostre gat està de molt mal humor, podem delimitar la paraula «molt» amb un element {{htmlelement("strong")}}, que significa que la paraula es destaca amb força:

+ +
<p>El meu gast està de <strong>molt</strong> mal humor.</p>
+ +

No obstant això, us heu d’assegurar que els elements estan correctament imbricats: en l'exemple anterior en primer lloc hem obert l'element p i a continuació l'element strong; per tant, hem de tancar l'element strong en primer lloc i l’element p a continuació. Fer el següent és incorrecte:

+ +
<p>El meu gat està <strong>de molt mal humor.</p></strong>
+ +

Els elements s’han d’obrir obrir i tancar correctament de manera que estiguin clarament dins o fora l’un de l'altre. Si se superposen, com a dalt, llavors el teu navegador web tractarà de fer l’estimació que li sembli més correcta del que vols dir, i així es poden obtenir resultats inesperats.

+ +

Elements de bloc i elements de línia

+ +

Hi ha dues categories importants d'elements en HTML, que has de conèixer: els elements de bloc i els elements de línia.

+ + + +

Prenguem l'exemple següent:

+ +
<em>first</em><em>second</em><em>third</em>
+
+<p>fourth</p><p>fifth</p><p>sixth</p>
+
+ +

{{htmlelement("em")}} és un element de línia. Així, com es pot veure a continuació, els tres primers elements són a la mateixa línia l'un i l'altre, sense cap espai entre ells. D'altra banda, {{htmlelement("p")}} és un element de bloc, de manera que cada element apareix en una línia nova, amb un espai per sobre i per sota de cada un (L'espaiat es deu a l'aplicació d’estil CSS que el navegador aplica als paràgrafs per defecte).

+ +

{{ EmbedLiveSample('Elements_de_bloc_i_elements_de_línia', 700, 200) }}

+ +
+

Nota: HTML5 va redefinir les categories d'elements en HTML5: vegeu Categories d'elements de contingut. Si bé aquestes definicions són més precises i menys ambigües que les anteriors, són molt més complicades d'entendre que «de bloc» i «de línia», per la qual cosa ens quedarem amb aquestes al llarg d'aquest article.

+
+ +
+

Nota: Podeu trobar pàgines de referència útils que inclouen llistes d'elements de bloc i elements de línia; vegeu els elements de nivell de bloc i els elements de línia.

+
+ +

Elements buits

+ +

No tots els elements segueixen el patró anterior d'etiqueta d'obertura, contingut i etiqueta de tancament. Alguns elements consisteixen en una sola etiqueta, que normalment s'utilitza per inserir/incrustar alguna cosa  en el document en el lloc on s'inclou. Per exemple, l'element {{htmlelement("img")}} insereix una imatge en una pàgina en la posició en què està inclosa:

+ +
<img src="https://raw.githubusercontent.com/mdn/beginner-html-site/gh-pages/images/firefox-icon.png">
+ +

Aquesta sortida mostraria el següent a la vostra pàgina:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Elements_buits', 700, 300) }}

+ +
+

Nota: Els elements buits també se'ls anomena de vegades (void elements).

+
+ +

Atributs

+ +

Els elements també poden tenir atributs, que tenen presenten l’aspecte següent:

+ +

&lt;p class="editor-note">My cat is very grumpy&lt;/p>

+ +

Els atributs contenen informació addicional sobre l'element que no vols que aparegui com a contingut. En aquest cas, l'atribut class permet donar a l'element un nom d'identificació que pot ser posteriorment utilitzat per l'element destí amb informació d'estil i altres coses.

+ +

Un atribut ha de tenir:

+ +
    +
  1. Un espai entre ell i el nom de l'element (o l'atribut anterior, si l'element ja té un o més atributs.)
    2. +
  2. El nom de l'atribut, seguit d'un signe igual.
    3. +
  3. Un valor d'atribut, amb signes d'obertura i de tancament de cometes que el delimiten
    4. +
+ +

Aprenentatge actiu: Afegir atributs a un element

+ +

Un altre exemple d'un element és {{HTMLElement ("a")}}; ve d’anchor i delimita la part del text que és un enllaç. Pot prendre un seguit d'atributs, però dos són els següents:

+ + + +

Edita la línia següent en l'àrea Input per convertir-la en un enllaç al teu lloc web favorit.

+ +
    +
  1. Afegeix l'element <a>.
    2. +
  2. Afegeix l'atribut href, i seguidament l'atribut title.
    3. +
  3. Especifica l'atribut target per obrir l'enllaç en una nova pestanya.
    4. +
+ +

Observa els canvis actualitzats en directe a l'àrea Output. Hauries de veure un enllaç, que en passar-hi per sobre mostrarà el contingut de l'atribut title, i en clicar-hi, va a l'adreça web de l'element href. Recorda que has d’incloure un espai entre el nom de l'element i cada atribut.

+ +

Si t’equivoques, sempre pots restablir el codi anterior amb el botó de reinici. Si et quedes realment encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la solució.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable_2', 700, 300) }}

+ +

Atributs booleans

+ +

De vegades veuràs atributs que estan escrits sense valors; això està perfectament permès. S’anomenen atributs booleans, i només poden tenir un valor, que és generalment el mateix que el nom de l'atribut. A tall d'exemple, preneu l'atribut {{htmlattrxref("disabled", "input")}}, que es pot assignar als elements d’entrada de dades d'un formulari, si voleu que estiguin desactivats (en gris) perquè l'usuari no hi pugui entrar cap dada. Per exemple,

+ +
<input type="text" disabled="disabled">
+ +

Com a forma abreujada, és perfectament admissible escriure-ho de la manera següent (també hem inclòs un element d’entrada de dades de formulari no desactivat com a referència, perquè tinguis una idea de què passa):

+ +
<input type="text" disabled>
+
+<input type="text">
+
+ +

Tots dos donaran una sortida com la següent:

+ +

{{ EmbedLiveSample('Atributs_booleans', 700, 100) }}

+ +

Ometre les cometes que delimiten els valors dels atributs

+ +

Quan navegues per la web, et trobes amb tot tipus d'estils de marcat estranys, inclosos valors d'atributs sense cometes. Això és permissible en algunes circumstàncies, però en d'altres trencarà el codi de marcatge. Per exemple, si reprenem el nostre exemple d'enllaç d'abans, podem escriure una versió bàsica amb només l'atribut href, així:

+ +
<a href=https://www.mozilla.org/>favourite website</a>
+
+ +

No obstant això, quan afegim a aquest estil l'atribut title, les coses no funcionen:

+ +
<a href=https://www.mozilla.org/ title=The Mozilla homepage>favourite website</a>
+
+ +

En aquest punt, el navegador ha interpretat malament el marcatge perquè pensa que l'atribut title té en realitat tres atributs: un atribut title amb el valor «The», i dos atributs booleans, Mozilla i homepage. Això, òbviament, no és el que es pretenia, i causarà errors o un comportament inesperat en el codi, com es veu en l'exemple a continuació. Intenta passar sobre l'enllaç per veure quin és el títol del text!

+ +

{{ EmbedLiveSample('Ometre_les_cometes_que_delimiten_els_valors_dels_atributs', 700, 100) }}

+ +

Inclou sempre les cometes de l'atribut. Evita aquest tipus de problemes, i el codi resulta més llegible.

+ +

Cometes simples o dobles?

+ +

En aquest article t’adonaràs que els atributs estan delimitats per cometes dobles. No obstant això, és possible que vegis cometes simples en algun codi HTML. Això és purament una qüestió d'estil, i ets lliure d'escollir . Les dues línies següents són equivalents:

+ +
<a href="http://www.example.com">A link to my example.</a>
+
+<a href='http://www.example.com'>A link to my example.</a>
+ +

Però t’has d’assegurar que no es barregen. El codi següent no et funcionarà!

+ +
<a href="http://www.example.com'>A link to my example.</a>
+ +

Si has utilitzat un tipus de cometes en el codi HTML, pots fer servir l’altre tipus de cometes per als teus valors d’atribut sense tenir problemes:

+ +
<a href="http://www.example.com" title="Isn't this fun?">A link to my example.</a>
+ +

Ara bé, si vols imbricar cometes dins de cometes, i són iguals, has d’utilitzar {{anch ("Entitats de referències: incloent caràcters especials en HTML")}}. Per exemple, aquest marcatge trencarà el codi:

+ +
<a href='http://www.example.com' title='Isn't this fun?'>A link to my example.</a>
+ +

Així, necessites fer el següent:

+ +
<a href='http://www.example.com' title='Isn&#39;t this fun?'>A link to my example.</a>
+ +

Anatomia d'un document HTML

+ +

Els elements HTML no són gaire útils per si mateixos. Ara veurem com els elements individuals es combinen per formar una pàgina HTML completa:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>My test page</title>
+  </head>
+  <body>
+    <p>This is my page</p>
+  </body>
+</html>
+ +

Aquí tenim:

+ +
    +
  1. <!DOCTYPE html>: El tipus de document. Als inicis, quan HTML era jove (al voltant de 1991/1992), els doctype estaven destinats a actuar com enllaços cap a un conjunt de regles que la pàgina HTML havia de seguir per ser considerat un bon HTML, que podia significar la comprovació automàtica d'errors i altres coses útils. Solien ser alguna cosa com ara això: + + 
    <!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN"
+"http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd">
    + Avui dia són un llegat històric que cal incloure perquè tot funcioni. <!DOCTYPE html> és la cadena més curta de caràcters que es considera com un tipus de document vàlid. Això és tot el que realment et cal saber.
    2. +
  2. <html></html>: L'element <html> delimita tot el contingut de la pàgina, i de vegades es coneix com l'element arrel.
    3. +
  3. <head></head>: L'element <head> actua com un contenidor de totes les coses que vols incloure a la pàgina HTML, però que no són el contingut que vols mostrar als visitants de la teva pàgina. Això inclou coses com ara paraules clau i una descripció de la pàgina que vols que aparegui en els resultats de cerca, estil CSS per al teu contingut, declaracions de conjunts de caràcters, i més. N’aprendràs més en el proper article de la sèrie.
    4. +
  4. <meta charset="utf-8">: Aquest element especifica que el teu document utilitzarà el conjunt de caràcters UTF-8, que inclou la majoria dels caràcters de tots els idiomes humans escrits coneguts. Si ho poses, en essència pots gestionar qualsevol contingut textual possible. No hi ha cap raó per no establir-lo, i us pot ajudar a evitar alguns problemes més endavant.
    5. +
  5. <title></title>: Estableix el títol de la pàgina, que és el títol que apareix a la pestanya del navegador quan carrega la pàgina, i s'utilitza per descriure la pàgina quan l’afegeixes als teus marcadors/favorits.
    6. +
  6. <body></body>: Inclou tot el contingut que es mostra a la teva pàgina, ja sigui text, imatges, vídeos, jocs, reproducció de pistes d'àudio o qualsevol altra cosa.
    7. +
+ +

Aprenentatge actiu: Afegir característiques a un document HTML

+ +

Si vols escriure una mica d'HTML en el teu ordinador local per a experimentar, pots:

+ +
    +
  1. Copiar l'exemple de la pàgina HTML que apareix a dalt.
    2. +
  2. Crear un arxiu nou a l'editor de text.
    3. +
  3. Enganxar el codi en l’arxiu nou de text.
    4. +
  4. Desar el fitxer com index.html.
    5. +
+ +
+

Nota: també pots trobar aquesta plantilla bàsica HTML en el repositori Github de l’Àrea d’aprenentatge d’MDN.

+
+ +

Ara pots obrir aquest arxiu en un navegador web per veure quina aparença té el codi reproduït, i després editar el codi i actualitzar el navegador per veure quin n’és el resultat. Inicialment es veurà així:

+ +

A simple HTML page that says This is my pageEn aquest exercici pots editar el codi localment en el teu ordinador, com s’ha indicat abans, o pots editar-lo en la finestra de mostra editable a continuació (la finestra de mostra editable representa només el contingut de l'element <body>, en aquest cas). Intenta reproduir els passos següents:

+ + + +

Si t’equivoques, sempre pots restablir el codi anterior amb el botó Reinicia. Si realment et quedes encallat, fes clic al botó Mostra la solució per veure la solució.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Codi_executable_3', 700, 600) }}

+ +

Els espais en blanc en HTML

+ +

Et deus haver adonat que en els exemples anteriors hi ha una gran quantitat d'espais en blanc i salts de línia en el codi; això no és necessari en absolut; els dos fragments de codi següents són equivalents:

+ +
<p>Dogs are silly.</p>
+
+<p>Dogs        are
+         silly.</p>
+ +

No importa la quantitat d'espais en blanc que utilitzis (pots incloure caràcters d'espai, però també salts de línia), l'intépret HTML ho redueix tot a un sol espai quan el codi es representa. Així, per què utilitzem tant els espais en blanc? La resposta és la llegibilitat.

+ +

És molt més fàcil d'entendre què passa al teu codi si té un format endreçat, que no si està desordenat. En el nostre HTML, cada element imbricat té una sagnia de dos espais més respecte del que el conté. De tu depèn l'estil de format que utilitzis (el nombre d'espais per a cada nivell de sagnat, per exemple), però t’has de plantejar l'ús d'algun tipus de format.

+ +

Referències a entitats: inclusió de caràcters especials en HTML

+ +

En HTML, els caràcters <, >,",' i & són caràcters especials. Són parts de la sintaxi HTML en si; ara bé, com hem d’incloure un d'aquests caràcters en el text, per exemple, si realment volem emprar un ampersand (&) o el signe menys que (<), i que els navegadors no l'interpretin com codi?

+ +

Hem d'utilitzar referències de caràcters, codis especials que representen caràcters i que es poden utilitzar en aquestes circumstàncies exactes. Tots els caràcters de referència s'inicien amb un signe (&) i acaben amb un punt i coma (;).

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Caràcter literalReferència de caràcter equivalent
<&lt;
>&gt;
"&quot;
'&apos;
&&amp;
+ +

En el següent exemple, pots veure dos paràgrafs, que parlen sobre tecnologies web:

+ +
<p>In HTML, you define a paragraph using the <p> element.</p>
+
+<p>In HTML, you define a paragraph using the &lt;p&gt; element.</p>
+ +

A la sortida en directe que veus a continuació pots observar que el primer paràgraf ha anat malament perquè el navegador pensa que la segona instància de <p> inicia un paràgraf nou! El segon paràgraf es veu bé perquè hem reemplaçat els parèntesis angulars amb referències de caràcters.

+ +

{{ EmbedLiveSample('Referències_a_entitats_inclusió_de_caràcters_especials_en_HTML', 700, 200) }}

+ +
+

Nota: Un gràfic de totes les referències a entitats de caràcters HTML disponibles, es pot trobar en la Viquipèdia: Llista de XML i HTML de les referències a entitats de caràcters.

+
+ +

Comentaris HTML

+ +

En HTML hi ha un mecanisme disponible per escriure comentaris en el codi. El navegador ignora els comentaris, i així també són invisibles per a l'usuari. E·l seu propòsit és permetre que puguis incloure comentaris en el codi per a aclarir-ne el funcionament, explicar què fan les diferents parts, etc. Això pot ser molt útil com a recordatori del treball que has fet si tornes a treballar en un codi amb què no has treballat durant 6 mesos; o si el lliures a una altra persona perquè hi treballi.

+ +

Per a convertir en un comentari una secció de contingut del teu arxiu HTML, l’has de delimitar amb els marcadors especials <!-- i -->. Per exemple:

+ +
<p>I'm not inside a comment</p>
+
+<!-- <p>I am!</p> -->
+ +

Com pots veure a continuació, el primer paràgraf apareix a la sortida en directa, però el segon no ho fa.

+ +

{{ EmbedLiveSample('Comentaris_HTML', 700, 100) }}

+ +

Resum

+ +

Has arribat al final de l'article! Esperem que hagis gaudit de la visita als conceptes bàsics d'HTML. En aquest punt, hauries de ser capaç d'entendre el llenguatge i com funciona en un nivell bàsic, i hauries de ser capaç d'escriure alguns elements i atributs. En els articles següents del mòdul ens introduirem amb més detall en algunes de les coses que ja has examinat, i introduirem algunes característiques noves del llenguatge.

+ +
+

Nota: En aquest punt, a mesura que comences a aprendre més sobre HTML, és possible que també vulguis començar a explorar els fonaments dels fulls d’estil e cascada (cascading style sheets o CSS). CSS és el llenguatge que s’utilitza per a aplicar estil a les teves pàgines web (per exemple, pots canviar el tipus de lletra o els colors, o alterar el disseny de pàgina). HTML i CSS van alhora, com descobriràs de seguida.

+
+ +
{{NextMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/html_text_fundamentals/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/html_text_fundamentals/index.html new file mode 100644 index 0000000000..fafc49effe --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/html_text_fundamentals/index.html @@ -0,0 +1,950 @@ +--- +title: Fonaments de text HTML +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Fonaments_de_text_HTML +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Guide + - HTML + - Introduction to HTML + - Learn + - Text + - headings + - paragraphs + - semantics +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Una de les funcions principals de l'HTML és donar estructura i significat al text (també conegut com {{glossary("semàntica")}}), perquè el navegador el pugui mostrar correctament. En aquest article s'explica la forma com es pot utilitzar {{glossary("HTML")}} per estructurar una pàgina de text afegint títols i paràgrafs, destacant paraules, amb la creació de llistes, i més.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Familiaritzar-se amb els elements bàsics de l’HTML, com es tracta en Inici en HTML.
Objectiu:Aprendre com marcar una pàgina bàsica de text per donar-hi estructura i significat - incloent paràgrafs, capçaleres, llistes, destacats i cites.
+ +

Conceptes bàsics: capçaleres i paràgrafs

+ +

La majoria del text estructurat es compon de títols i paràgrafs, independentment de si llegeixes una història, un diari, un llibre de text universitari, una revista, etc.

+ +

An example of a newspaper front cover, showing use of a top level heading, subheadings and paragraphs.

+ +

El contingut estructurat fa que l'experiència de llegir sigui més fàcil i agradable.

+ +

En HTML, cada paràgraf s’ha de delimitar amb un element {{htmlelement("p")}}, així:

+ +
<p>I am a paragraph, oh yes I am.</p>
+ +

Cada títol s’ha de delimitar amb un element de títol:

+ +
<h1>I am the title of the story.</h1>
+ +

Hi ha sis elements de títol: {{htmlelement("h1")}}, {{htmlelement("h2")}}, {{htmlelement("h3")}}, {{htmlelement("h4")}}, {{htmlelement("h5")}} i {{htmlelement("h6")}}. Cada element representa un nivell de contingut diferent del document; <h1> representa el títol principal, <h2> representa un subtítol, <h3> representa un subsubtítol, i així successivament.

+ +

Implementar una estructura jeràrquica

+ +

A tall d'exemple, en una història, <h1> representaria el títol de la història, <h2> representaria el títol de cada capítol i <h3> representaria subseccions de cada capítol, i així successivament.

+ +
<h1>The Crushing Bore</h1>
+
+<p>By Chris Mills</p>
+
+<h2>Chapter 1: The Dark Night</h2>
+
+<p>It was a dark night. Somewhere, an owl hooted. The rain lashed down on the ...</p>
+
+<h2>Chapter 2: The eternal silence</h2>
+
+<p>Our protagonist could not so much as a whisper out of the shadowy figure ...</p>
+
+<h3>The specter speaks</h3>
+
+<p>Several more hours had passed, when all of a sudden the specter sat bolt upright and exclaimed, "Please have mercy on my soul!"</p>
+ +

Què representen exactament els elements que intervenen depèn en realitat de tu, sempre que la jerarquia tingui sentit. Només has de tenir en compte un seguit de bones pràctiques a mesura que crees aquest tipus d'estructures:

+ + + +

Per què cal una estructura?

+ +

Per respondre a aquesta pregunta, fem una ullada a text-start.html; el punt de partida del nostre exemple d'aquest article (una bona recepta d’humus). Desa una còpia d'aquest arxiu a l'ordinador, el necessitaràs per als exercicis més endavant. El cos d'aquest document actualment conté diversos elements de contingut, que no estan marcats de cap manera, però estan separats per salts de línia (Intro/Retorn picat per a passar a la línia següent).

+ +

No obstant això, quan obres el document en el navegador, observa que el text apareix com gran garbuix!

+ +

A webpage that shows a wall of unformatted text, because there are no elements on the page to structure it.

+ +

Això és perquè no hi ha elements que donin estructura als continguts, de manera que el navegador no sap què és un títol i què és un paràgraf. A més:

+ + + +

Per tant, hem de donar al nostre contingut un etiquetatge estructural.

+ +

Aprenentatge actiu: donar estructura als continguts

+ +

Passem directament a un exemple en viu. En l'exemple següent, afegim elements al text sense format en el requadre d’entrada perquè en el requadre de sortida aparegui com un títol i dos paràgrafs.

+ +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de reinici. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per veure la resposta.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 500) }}

+ +

Per què cal semàntica?

+ +

Tot al nostre entorn compta amb la semàntica; comptem amb l'experiència prèvia per a conèixer la funció dels objectes quotidians; quan veiem una cosa, sabem quina és la seva funció. Així, per exemple, esperem que un semàfor en vermell tingui el sentit de «parar», i un semàfor en verd signifiqui «continuar». Si apliquem malament la semàntica, les coses poden complicar-se ràpidament (hi ha cap país en què el vermell signifiqui «continuar»? Esperem que no!).

+ +

En una línia similar, ens hem d’assegurar que utilitzem els elements correctes per a donar al nostre contingut el significat, la funció o l’aspecte correctes. En aquest context, l'element {{htmlelement("h1")}} és també un element semàntic, que dona al text al qual delimita la funció (o el sentit) d'un «nivell superior en la capçalera de la teva pàgina».

+ +
<h1>This is a top level heading</h1>
+ +

Per defecte, el navegador hi donarà una mida de cos de lletra gran perquè es vegi com un títol d’encapçalament (encara que amb CSS podries aplicar-hi estil perquè tingui l’aspecte que vulguis). I encara és més important el fet que el seu valor semàntic s’utilitzarà de diverses maneres, per exemple, l’empraran els motors de cerca i els lectors de pantalla (com hem esmentat abans).

+ +

D'altra banda, tu pots fer que qualsevol element sembli un títol de nivell superior. Considera el codi següent:

+ +
<span style="font-size: 32px; margin: 21px 0;">Is this a top level heading?</span>
+ +

Aquest és un element {{htmlelement("span")}}. No té semàntica. Es fa servir per a delimitar el contingut quan vols aplicar-hi CSS (o fer alguna cosa amb JavaScript) sense donar-hi cap significat addicional (en trobaràs més informació més endavant en el curs). Hi hem aplicat una mica de CSS perquè es vegi com un títol de nivell superior, però ja que no té valor semàntic, no aconseguirà cap dels beneficis addicionals que hem esmentat abans. És bo emprar l'element HTML que correspon a cada funció.

+ +

Llistes

+ +

Ara centrarem la nostra atenció en les llistes. Les llistes estan per tot arreu en la vida, de la llista de la compra a la llista de carrers que seguim subconscientment per a arribar a casa cada dia, a les llistes d'instruccions que segueixes en aquests tutorials! Les llistes també estan pertot arreu al web, i n’hi ha tres tipus diferents dels quals ens volem ocupar.

+ +

No ordenades

+ +

Les llistes no ordenades s'utilitzen per a marcar les llistes d'elements en què l'ordre dels elements no és important; com a exemple, farem una llista de la compra.

+ +
milk
+eggs
+bread
+hummus
+ +

Totes les llistes no ordenades comencen amb un element {{htmlelement("ul")}} que delimita tots els elements de la llista:

+ +
<ul>
+milk
+eggs
+bread
+hummus
+</ul>
+ +

L'últim pas consisteix a delimitar cada element de la llista amb un element {{htmlelement("li")}} (element de llista):

+ +
<ul>
+  <li>milk</li>
+  <li>eggs</li>
+  <li>bread</li>
+  <li>hummus</li>
+</ul>
+ +

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una llista no ordenada

+ +

Modifica l'exemple en viu a continuació per a crear la teva llista HTML no ordenada pròpia.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 400) }}

+ +

Ordenades

+ +

Les llistes ordenades són llistes en què l'ordre dels elements és important. Com a exemple, prendrem un seguit d’instruccions per a arribar a una adreça:

+ +
Drive to the end of the road
+Turn right
+Go straight across the first two roundabouts
+Turn left at the third roundabout
+The school is on your right, 300 meters up the road
+ +

L'estructura de l’etiquetatge és la mateixa que per a les llistes no ordenades, excepte que cal delimitar els elements de la llista amb un element {{htmlelement("ol")}}, en lloc d’amb un element <ul>:

+ +
<ol>
+  <li>Drive to the end of the road</li>
+  <li>Turn right</li>
+  <li>Go straight across the first two roundabouts</li>
+  <li>Turn left at the third roundabout</li>
+  <li>The school is on your right, 300 meters up the road</li>
+</ol>
+ +

Aprenentatge actiu: etiquetatge d'una llista ordenada

+ +

Modifica l'exemple en viu a continuació per a crear la teva llista HTML ordenada pròpia.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_3', 700, 500) }}

+ +

Aprenentatge actiu: etiquetatge de la teva pàgina de receptes

+ +

En aquest punt de l'article ja tens tota la informació que necessites per a marcar el teu exemple d’una pàgina de receptes. Pots optar per desar una còpia local del nostre arxiu d'inici text-start.html i fer la feina allà, o fer-ho en l'exemple editable a continuació. Fer-ho de manera local probablement serà millor, perquè aleshores podràs desar la feina que hi facis, mentre que si treballes en l'exemple editable, la perdràs la vegada següent que obris la pàgina. Totes dues coses tenen pros i contres.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_4', 700, 500) }}

+ +

Si t’encalles, sempre es pot prémer el botó Mostra la solució o fer un cop d'ull al nostre exemple text-complete.html que trobaràs en el nostre repositori de GitHub.

+ +

Llistes imbricades

+ +

És perfectament correcte imbricar una llista dins d'una altra. És possible que vulguis tenir subvinyetes sota d’una vinyeta de nivell superior. Considera la segona llista del nostre exemple recepta:

+ +
<ol>
+  <li>Remove the skin from the garlic, and chop coarsely.</li>
+  <li>Remove all the seeds and stalk from the pepper, and chop coarsely.</li>
+  <li>Add all the ingredients into a food processor.</li>
+  <li>Process all the ingredients into a paste.</li>
+  <li>If you want a coarse "chunky" humous, process it for a short time.</li>
+  <li>If you want a smooth humous, process it for a longer time.</li>
+</ol>
+ +

Atès que les dues últimes vinyetes estan molt estretament relacionades amb l'anterior (es llegeixen com a subinstruccions o opcions que s'ajusten per sota d'aquesta vinyeta), podria tenir sentit imbricar-les en una llista desordenada pròpia i posar aquesta llista dins de la quarta vinyeta. Es veuria així:

+ +
<ol>
+  <li>Remove the skin from the garlic, and chop coarsely.</li>
+  <li>Remove all the seeds and stalk from the pepper, and chop coarsely.</li>
+  <li>Add all the ingredients into a food processor.</li>
+  <li>Process all the ingredients into a paste.
+    <ul>
+      <li>If you want a coarse "chunky" humous, process it for a short time.</li>
+      <li>If you want a smooth humous, process it for a longer time.</li>
+    </ul>
+  </li>
+</ol>
+ +

Torna a l'exemple de l'aprenentatge actiu anterior i modifica la segona llista de la mateixa manera.

+ +

Èmfasi i importància

+ +

En el llenguatge humà, sovint destaquem certes paraules per a alterar el significat d'una oració, i moltes vegades volem ressaltar certes paraules perquè són importants o perquè són diferents d'alguna manera. HTML proporciona diversos elements semàntics que permeten destacar el contingut textual amb aquesta finalitat, i en aquest apartat en veurem alguns dels més comuns.

+ +

Èmfasi

+ +

Quan en el llenguatge parlat volem donar èmfasi, accentuem certes paraules de manera que n’alterem subtilment el significat. De la mateixa manera, en el llenguatge escrit tendim a posar en cursiva les paraules que volem emfatitzar. Per exemple, les dues frases següents tenen significats diferents.

+ +

I am glad you weren't late.

+ +

I am glad you weren't late.

+ +

La primera frase expressa alleujament autèntic perquè la persona no arriba tard. Per contra, la segona sona amb sarcasme o agressivitat passiva, que expressa enuig perquè la persona arriba una mica tard.

+ +

En HTML s'utilitza l'element {{htmlelement("em")}} (èmfasi) per marcar aquests casos. Alhora que fa que el document sigui més interessant de llegir, els lectors de pantalla reconeixen aquests elements i hi incorporen un to de veu parlat diferent. Els navegadors hi apliquen per defecte l’estil de lletra cursiva, però aquesta etiqueta no és l’única que podem usar per a donar un estil de lletra cursiva. Per a això també podem utilitzar un element {{htmlelement("span")}} i una mica de CSS, o potser un element {{htmlelement("i")}} (veure més endavant).

+ +
<p>I am <em>glad</em> you weren't <em>late</em>.</p>
+ +

Importància forta

+ +

Per a destacar la importància de les paraules, en el llenguatge parlat tendim a accentuar-les, i en el llenguatge escrit les posem en lletra negreta. Per exemple:

+ +

This liquid is highly toxic.

+ +

I am counting on you. Do not be late!

+ +

En HTML s'utilitza l'element {{htmlelement("strong")}} (importància forta) per a destacar aquests casos. A mes de fer el document més útil, de nou els lectors de pantalla reconeixen aquests elements i hi apliquen un to de veu diferent. L'estil per defecte que els navegadors apliquen a aquest text és la lletra negreta, però aquesta etiqueta no és l’única que podem usar per a aplicar l’estil de lletra negreta. Per a això també podem utilitzar un element {{htmlelement("span")}} i una mica de CSS, o potser un element {{htmlelement("b")}} (veure més endavant).

+ +
<p>This liquid is <strong>highly toxic</strong>.</p>
+
+<p>I am counting on you. <strong>Do not</strong> be late!</p>
+ +

Pots imbricar etiquetes d’importància i èmfasi les unes dins de les altres, si ho vols:

+ +
<p>This liquid is <strong>highly toxic</strong> —
+if you drink it, <strong>you may <em>die</em></strong>.</p>
+ +

Aprenentatge actiu: ser important!

+ +

En aquesta secció d'aprenentatge actiu, et proporcionem un exemple editable. Per a adquirir una mica de pràctica, afegeix èmfasi i importància a les paraules que penses que ho necessiten.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_5', 700, 500) }}

+ +

Cursiva, negreta, subratllat...

+ +

Els elements que hem tractat fins ara tenen una semàntica associada clara. La situació amb {{htmlelement("b")}}, {{htmlelement("i")}} i {{htmlelement("u")}} és una mica més complicada. Van arribar perquè la gent pogués escriure text en negreta, cursiva o subratllat en una època en què el CSS encara era poc compatible, o gens en absolut. Elements com aquests només afecten la presentació, però no la semàntica; es coneixen com elements de presentació i ja no s'haurien d'utilitzar perquè, com hem vist, la semàntica és molt important per a l'accessibilitat, el posicionament SEO, etc.

+ +

HTML5 va redefinir les etiquetes <b>, <i> i <u> amb funcions semàntiques noves, que tanmateix resulten un xic confuses.

+ +

Aquesta és la millor regla d'or: només és apropiat utilitzar <b>, <i> o <u> quan es vol transmetre un significat que tradicionalment s’ha expressat amb lletra negreta, cursiva o subratllat, si no hi ha cap element més adequat. No obstant això, sempre continua sent crític mantenir una mentalitat d'accessibilitat. El concepte de cursiva no és gaire útil per a les persones que utilitzen lectors de pantalla, ni per a les persones que utilitzen un sistema d'escriptura que no sigui l'alfabet llatí.

+ + + +
+

Una advertència amable sobre el subratllat: la gent associa en gran mesura el subratllat amb els hipervincles. Per tant, a la web, és millor posar en subratllat només els enllaços. Utilitza l'element <u> quan sigui semànticament apropiat, però considera l'ús de CSS per a canviar el valor per omissió del subratllat per alguna cosa més apropiada en la web. L’exemple següent il·lustra com es pot fer:

+
+ +
<!-- scientific names -->
+<p>
+  The Ruby-throated Hummingbird (<i>Archilocus colubris</i>)
+  is the most common hummingbird in Eastern North America.
+</p>
+
+<!-- foreign words -->
+<p>
+  The menu was a sea of exotic words like <i lang="uk-latn">vatrushka</i>,
+  <i lang="id">nasi goreng</i> and <i lang="fr">soupe à l'oignon</i>.
+</p>
+
+<!-- a known misspelling -->
+<p>
+  Someday I'll learn how to <u>spel</u> better.
+</p>
+
+<!-- Highlight keywords in a set of instructions -->
+<ol>
+  <li>
+    <b>Slice</b> two pieces of bread off the loaf.
+  </li>
+  <li>
+    <b>Insert</b> a tomato slice and a leaf of
+    lettuce between the slices of bread.
+  </li>
+</ol>
+ +

Resum

+ +

Això és tot per ara! Aquest article t’hauria d’haver donat una idea prou bona de com començar a marcar text en HTML i presentat alguns dels elements més importants en aquest àmbit. Hi ha molts més elements semàntics per a exposar en aquest àmbit, i en veurem molts més en el nostre article «Format de text avançat», més endavant en el curs. En el proper article, veurem amb detall com crear hipervincles, possiblement l'element més important en la web.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Creating_hyperlinks", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/index.html new file mode 100644 index 0000000000..721a2795f5 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/index.html @@ -0,0 +1,65 @@ +--- +title: Introducció a l'HTML +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML +tags: + - CodingScripting + - HTML + - Introduction to HTML + - Landing + - Links + - Structure + - Text + - head + - semantics +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

En el fons, {{glossary("HTML")}} és un llenguatge bastant simple compost d'elements, que es poden aplicar a peces de text per donar-los significats diferents en un document (és un paràgraf? És una llista de vinyetes? és part d'una taula?), l'estructura d'un document en seccions lògiques (té una capçalera? tres columnes de contingut? un menú de navegació?) i inserir contingut com imatges i vídeos en una pàgina. Aquest mòdul us presentarà els dos primers d'aquests, i us introduirà en els conceptes fonamentals i la sintaxi que necessiteu saber per entendre HTML.

+ +

Requisits previs

+ +

Abans d'iniciar aquest mòdul, no cal cap coneixement previ d'HTML, però heu de tenir almenys coneixements bàsics en l'ús d'ordinadors, i l'ús de la web de forma passiva (és a dir, simplement mirant, consumint el contingut.) Heu de tenir un entorn de treball bàsic configurat com es descriu en Instal.lació de programari bàsic,  i entendre com crear i administrar arxius, com es detalla en Tractar amb arxius — tots dos són parts del nostre mòdul Introducció a la  web per a principiants.

+ +
+

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu en el qual no teniu la capacitat de crear els vostres propis arxius, podeu provar (la majoria) els exemples de codi en un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

+
+ +

Guies

+ +

Aquest mòdul conté els següents articles, que us portaran a través de tota la teoria bàsica d'HTML, i oferint-vos una gran oportunitat per posar a prova algunes habilitats.

+ +
+
Introducció a HTML
+
Cobreix els fonaments absoluts d'HTML, perquè pugueu començar — definirem els elements, atributs i tots els altres termes importants que podeu haver sentit, i mostrarem on encaixen en el llenguatge. També us mostrarem com s'estructura un element HTML, com s'estructura una pàgina HTML típica, i explicarem altres importants característiques bàsiques del llenguatge. En el camí, jugarem amb una mica d'HTML, perquè t'interessi!
+
Què hi ha en la capçalera? Metadades en HTML
+
La capçalera (head) d'un document HTML és la part que no es mostra en el navegador web quan es carrega la pàgina. Conté informació tal com el {{htmlelement("title")}} de la pàgina, enllaços a {{glossary("CSS")}} (si voleu donar estil el vostre contingut HTML amb CSS), enllaços a favicones personalitzats, i les metadades (que són dades sobre l'HTML, com qui el va escriure, i les paraules clau importants que descriuen el document.)
+
Fonaments de text HTML
+
Un dels treballs principals de l'HTML és donar significat al text (també conegut com la semàntica), de manera que el navegador sàpiga com mostrar-lo correctament. En aquest article s'analitza com usar HTML per dividir un bloc de text en una estructura d'encapçalats i paràgrafs, afegir èmfasis/importància a les paraules, crear llistes i molt més.
+
Creació d'hipervincles
+
Els hipervincles són realment importants — són el que fan de la web un web. En aquest article es mostra la sintaxi necessària per fer un enllaç, i discuteix les millors pràctiques per als enllaços.
+
Format de text avançat
+
Hi ha molts altres elements en HTML per donar format al text, que no vam veure en l'article de fonaments de text HTML. Els elements que veurem aquí són menys coneguts, però encara així és útil conèixer-los. Aquí aprendreu sobre el marcatge de cites, llistes de descripció, codi de computadora i altre text relacionat, subíndexs i superíndexs, informació de contacte, i més.
+
Document i estructura del lloc web
+
Així com es defineixen les parts individuals de la pàgina (per exemple, "un paràgraf" o "una imatge"), HTML també s'utilitza per definir les àrees del vostre lloc web (per exemple, "la capçalera", "el menú de navegació", "la columna de contingut principal"). En aquest article es reflexiona sobre com planificar una estructura bàsica del lloc web, i escriure el codi HTML per representar aquesta estructura.
+
Depuració HTML
+
Escriure HTML està molt bé, però què passa si alguna cosa va malament i no trobes on està l'error en el codi? Aquest article us donarà a conèixer algunes eines que poden ajudar-vos.
+
+ +

Avaluacions

+ +

Les següents avaluacions posaran a prova la vostra comprensió dels conceptes bàsics d'HTML coberts en les guies anteriors.

+ +
+
Marcatge d'una carta
+
Tots aprenem a escriure una carta, tard o d'hora; també és un exemple útil per posar a prova les vostres habilitats de format de text! Així que en aquesta avaluació se us donarà una carta per marcar.
+
Estructuració d'una pàgina de contingut
+
Aquesta avaluació posa a prova la vsotra capacitat d'utilitzar HTML per estructurar una simple pàgina de contingut, que conté una capçalera, peu de pàgina, el menú de navegació, contingut principal, i la barra lateral.
+
+ +

Veure també

+ +
+
Conceptes bàsics d'alfabetització Web 1
+
Un excel·lent curs de la fundació Mozilla que explora i posa a prova moltes de les habilitats parlades al mòdul Introducció a HTML. Els estudiants es familiaritzaran amb la lectura, l'escriptura i participació en la web en aquest mòdul de sis parts. Descobriran els fonaments del web a través de la producció i col·laboració.
+
diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/marking_up_a_letter/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/marking_up_a_letter/index.html new file mode 100644 index 0000000000..34647eb294 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/marking_up_a_letter/index.html @@ -0,0 +1,90 @@ +--- +title: Marcatge d'una carta +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Marcatge_una_carta +tags: + - Assessment + - Beginner + - CodingScripting + - HTML + - Links + - Text + - head +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

Tots aprenem a escriure una carta, tard o d'hora; també és un exemple útil per posar a prova les vostres habilitats de format de text! En aquesta avaluació, se us donarà una carta per al seu marcatge per posar a prova les habilitats bàsiques i avançades de format de text HTML, incloent hipervincles; a més, posareu a prova la vostra familiaritat amb alguns continguts HTML <head>.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits Previs:Abans de procedir amb aquesta avaluació, ja hauríeu d'haver treballat Inici en HTML, Què hi ha en el head? Metadades in HTML, fonaments de text HTML, Crear hipervincles, i format de text avançat.
Objectiu:Provar el format bàsic i avançat de text HTML i habilitats en hipervincles, i el coneixement del que succeeix en el codi HTML <head>.
+ +

Punt de partida

+ +

Per obtenir aquesta avaluació inicial, cal anar i agafar el text sense format que necessiteu per marcar, i el CSS que cal incloure en el codi HTML. Crear un nou arxiu .html amb el vostre editor de text per treballar-ho (o, alternativament, utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer la avaluació.)

+ +

Resum del projecte

+ +

Per a aquest projecte, la tasca consisteix a marcar una carta que ha de ser allotjada en una intranet de la universitat. La carta és una resposta d'un investigador a un futur estudiant doctorat sobre la seva sol·licitud per treballar a la universitat.

+ +

Bloc/semàntica estructural:

+ + + +

Semàntica en línia:

+ + + +

La capçalera del document:

+ + + +

Consells i suggeriments

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que la carta podria ser després del seu marcat.

+ +

+ +

Evaluació

+ +

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al vostre professor/tutor per qualificar-vos. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors podeu obtenir la guia de qualificació, amb molta facilitat, preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Debugging_HTML", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/structuring_a_page_of_content/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/structuring_a_page_of_content/index.html new file mode 100644 index 0000000000..e3481bdc15 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/structuring_a_page_of_content/index.html @@ -0,0 +1,93 @@ +--- +title: Estructurar una pàgina de contingut +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Estructurar_una_pàgina_de_contingut +tags: + - Assessment + - Beginner + - CodingScripting + - Design + - HTML + - Layout + - Learn + - Structure + - semantics +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Structuring_a_page_of_content +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

L'estructuració d'una pàgina de contingut llest per dissenyar, utilitzant CSS, és una habilitat molt important per dominar, pel que en aquesta avaluació es provarà la vostra capacitat de pensar sobre com una pàgina podria acabar veient-se, i triar la semàntica estructural apropiada per construir un disseny damunt.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Abans de procedir a aquesta avaluació heu hagut de treballar la resta del curs, amb un èmfasi particular en Documents i estructura del lloc web.
Objectiu:Posar a prova el coneixement de les estructures de pàgines web, i com representar un esquema de diseny possible en el marcat.
+ +

Punt de partida

+ +

Per obtenir aquesta avaluació inicial, cal anar i agafar l'arxiu zip que conté tots els recursos per començar. L'arxiu zip conté:

+ + + +

Crear l'exemple en el vostre equip local, o bé, utilitzar un lloc com JSBin or Thimble per fer la vostra avaluació.

+ +

Resum del projecte

+ +

Per a aquest projecte, la tasca és prendre el contingut de la pàgina principal d'un lloc web d'observació d'aus i afegir elements estructurals a la mateixa, pel que pot tenir un disseny de pàgina que se li aplica. S'ha de tenir:

+ + + +

Cal afegir un embolcall adequat per a:

+ + + +

També s'ha de:

+ + + +

Consells i suggeriments

+ + + +

Exemple

+ +

La següent captura de pantalla mostra un exemple del que la pàgina podria ser després del seu marcatge.

+ +

The finished example for the assessment; a simple webpage about birdwatching, including a heading of "Birdwatching", bird photos, and a welcome message

+ +

Avaluació

+ +

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al vostre professor/tutor per qualificar-ho. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors podeu obtenir la guia de qualificació amb molta facilitat preguntan fil del discurs de l'àrea d'aprenentatge o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Prova el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Marking_up_a_letter", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/introduction_to_html/the_head_metadata_in_html/index.html b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/the_head_metadata_in_html/index.html new file mode 100644 index 0000000000..934377c4ca --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/introduction_to_html/the_head_metadata_in_html/index.html @@ -0,0 +1,271 @@ +--- +title: Què hi ha en el head? Metadades en HTML +slug: Learn/HTML/Introducció_al_HTML/Què_hi_ha_en_el_head_Metadades_en_HTML +tags: + - Beginner + - CodingScripting + - Guide + - HTML + - Meta + - favicon + - head + - lang + - metadata +translation_of: Learn/HTML/Introduction_to_HTML/The_head_metadata_in_HTML +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}
+ +

El {{glossary("Head", "head")}} és la part d'un document HTML que no es mostra en el navegador web quan es carrega la pàgina. Conté informació com el {{htmlelement("title")}} de la pàgina, els enllaços a {{glossary("CSS")}} (si voleu aplicar estil al vostre contingut HTML amb CSS), enllaços a favicones personalitzades, i altres metadades (dades sobre l'HTML, com qui l’ha escrit, i les paraules clau importants que descriuen el document). En aquest article exposarem tot això i molt més, per a donar-vos una bona base per a treballar amb el marcatge.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Familiaritat amb HTML, respecte dels continguts a Inici en HTML.
Objectiu:Aprendre sobre la capçalera HTML, quin propòsit té, quins elements importants pot contenir, i quin efecte que poden tenir en el document HTML.
+ +

Què és la capçalera d'HTML?

+ +

Fem un cop d’ull a aquest document HTML senzill que ja hem vist en l’article anterior:

+ +
<!DOCTYPE html>
+<html>
+  <head>
+    <meta charset="utf-8">
+    <title>My test page</title>
+  </head>
+  <body>
+    <p>This is my page</p>
+  </body>
+</html>
+ +

La capçalera d'un document HTML és el contingut de l'element {{htmlelement("head")}}. A diferència dels continguts de l'element {{htmlelement("body")}}, que es mostren a la pàgina quan es carrega en un navegador, el contingut de la capçalera no es mostra a la pàgina. La funció de la capçalera, en canvi, és contenir {{glossary("Metadata", "metadades")}} sobre el document. En l'exemple anterior, la capçalera és més aviat curta:

+ +
<head>
+  <meta charset="utf-8">
+  <title>My test page</title>
+</head>
+ +

En pàgines més extenses, però, la capçalera pot arribar a estar força plena d'elements. Ves a alguns dels teus llocs web favorits i utilitza les eines del desenvolupador per revisar-ne el contingut de les capçaleres. El nostre objectiu aquí no és mostrar com utilitzar tot el que possiblement es pot posar a la capçalera, sinó ensenyar-te com fer servir els elements principals que hi inclouràs, i que t’hi familiaritzis. Comencem.

+ +

Afegir un títol

+ +

Ja hem vist l'element {{htmlelement("title")}} en acció: es pot emprar per a afegir un títol al document. Però aquest element es podria confondre amb {{htmlelement ("h1")}}, que s'utilitza per a afegir un títol d’encapçalament de nivell superior en el contingut del cos (body) del teu document. Això també es coneix de vegades com el títol de la pàgina. Però són coses diferents!

+ + + +

Aprenentatge actiu: Anàlisi d’un exemple senzill

+ +
    +
  1. Per començar aquest aprenentatge actiu, et proposem d’anar al nostre repositori de GitHub i que et descarreguis una còpia de la nostra pàgina title-example.html. Pots fer-ho de diverses maneres: + +
      +
    1. Copia i enganxa el codi de la pàgina en un arxiu de text nou de l'editor de codi, i a continuació, guarda’l en un lloc adequat.
      2. +
    2. Prem el botó «Raw» de la pàgina, selecciona File > Save Page As... del menú del teu navegador, i a continuació escull un lloc per a guardar l'arxiu.
      3. +
    +
    2. +
  2. Ara obre l'arxiu al teu navegador. Hauries de veure alguna cosa com això: +

    Una pàgina web senzilla amb el títol del document HTML en l’element <title> i el títol d’encapçalament de la pàgina <h1> en l’element <h1>.Ara, hauries de tenir clar on apareix el contingut de l’element <h1> i on apareix el contingut de <title>!

    +
    3. +
  3. També pots provar d’obrir el codi en el teu editor de codi, editar-ne els continguts, i a continuació actualitzar la pàgina en el teu navegador. Juga-hi una mica.
    4. +
+ +

El contingut de l'element <title> també s'utilitza per a altres coses. Per exemple, quan poses a la pàgina un marcador de pàgina (Bookmarks > Bookmark This Page, en Firefox), observa que el nom que se suggereix com a nom del marcador és el contingut de l’element <title>.

+ +

Una pàgina web amb un marcador de pagina en Firefox; el nom del marcadode pàgina s’omple automàticament amb el contingut de l’element <title>

+ +

El contingut de <title> també s'utilitza en els resultats de cerca, com es veu a continuació.

+ +

Metadades: l'element <meta>

+ +

Les metadades són dades que descriuen dades i HTML té una manera «oficial» d'afegir metadades a un document: l'element {{htmlelement("meta")}}. Per descomptat, que altres coses sobre les quals parlem en aquest article també podrien considerar-se metadades. Hi ha una gran quantitat de tipus d'elements <meta> diferents que es poden incloure en la capçalera (<head>) de la teva pàgina, però no provarem d'explicar-los tots en aquesta etapa, ja que podria acabaria sent massa confús. En lloc d’això, explicarem algunes coses amb què et pots trobar habitualment, només per a donar-te’n una idea.

+ +

Especificar la codificació de caràcters del document

+ +

En l'exemple que hem vist més amunt, s’hi ha inclòs aquesta línia:

+ +
<meta charset="utf-8">
+ +

Aquest element simplement especifica la codificació de caràcters del document: el conjunt de caràcters que el document pot utilitzar. UTF-8 és un conjunt de caràcters universal que inclou gairebé qualsevol caràcter de qualsevol idioma humà. Això vol dir que la vostra pàgina web serà capaç de gestionar la visualització de qualsevol idioma. Per tant, és una bona idea establir això a cada pàgina web que creïs! Per exemple, la pàgina podria gestionar anglès i japonès sense problema:

+ +

Una pàgina web que conté caràcters en anglès i en japonès, amb el conjunt universal de codificació de caràcters, o utf-8. Tots dos idiomes es veuen igual de bé,En canvi, si configures la teva codificació de caràcters segons ISO-8859-1, per exemple (el conjunt de caràcters de l'alfabet llatí), la representació de la teva pàgina s’esgavellaria del tot:

+ +

Una pàgina web que conté caràcters en anglès i en japonès, amb el conjunt de caràcters per a l’alfabet llatí. Els caràcters japonesos no es veuen correctament.

+ +

Aprenentatge actiu: Experimentar amb la codificació de caràcters

+ +

Per provar això, torneu a la plantilla HTML que heu obtingut en l'apartat anterior amb el <title> (la pàgina title-example.html), canvieu el valor charset de meta per la norma ISO-8859-1, i afegiu el japonès a la vostra pàgina. Aquest és el codi que fem servir:

+ +
<p>Japanese example: ご飯が熱い。</p>
+ +

Afegir un autor i una descripció

+ +

Molts elements <meta> inclouen els atributs name i content:

+ + + +

Aquests dos elements meta són útils d’incloure a la teva pàgina perquè defineixen l'autor de la pàgina i proporcionen una descripció concisa de la pàgina. Vegem-ne un exemple:

+ +
<meta name="author" content="Chris Mills">
+<meta name="description" content="The MDN Learning Area aims to provide
+complete beginners to the Web with all they need to know to get
+started with developing web sites and applications.">
+ +

Especificar l’autor de la pàgina és bo en molts sentits: és útil per a esbrinar qui ha escrit la pàgina, per si us hi voleu posar en contacte i fer-li preguntes sobre el contingut. Alguns sistemes de gestió de continguts disposen de funcions que extreuen automàticament la informació de l'autor de la pàgina i la poden a disposició amb aquesta finalitat.

+ +

Especificar una descripció que inclou paraules clau relacionades amb el contingut de la pàgina és útil perquè té el potencial de fer que la pàgina aparegui més amunt en les cerques rellevants que els motors de cerca executen (aquestes activitats es denominen Search Engine Optimization, o {{glossary("SEO")}}.)

+ +

Aprenentatge actiu: La utilitat de la descripció per als motors de cerca

+ +

Les pàgines de resultats dels motors de cerca també fan servir aquestes descripcions. Vegem-ho amb un exemple.

+ +
    +
  1. Ves a la pàgina d’inici de The Mozilla Developer Network.
    2. +
  2. Ves al codi font de la pàgina (botó dret/Ctrl + clic sobre la pàgina, selecciona l’opció Veure l’origen de la pàgina del menú contextual).
    3. +
  3. Busca la descripció en l'etiqueta meta. S'assembla a això: + 
    <meta name="description" content="The Mozilla Developer Network (MDN) provides
+information about Open Web technologies including HTML, CSS, and APIs for both
+Web sites and HTML5 Apps. It also documents Mozilla products, like Firefox OS.">
    +
    4. +
  4. Ara busca «Mozilla Developer Network» amb el teu motor de cerca favorit (nosaltres hem fet servir Yahoo). Observa, a partir del contingut dels elements <meta> i <title> utilitzats en el resultat de la cerca que, definitivament, paga la pena tenir aquests elements de descripció! +

    A Yahoo search result for "Mozilla Developer Network"

    +
    5. +
+ +
+

Nota: A Google veuràs que a continuació de l'enllaç principal de la pàgina d'inici s'enumeren algunes pàgines secundàries rellevants del projecte MDN; són els anomenats enllaços de llocs web, i es configuren en les Google's webmaster tools; és una manera de millorar els resultats de cerca del teu lloc web en el motor de cerca de Google.

+
+ +
+

Nota: Moltes característiques de <meta> senzillament ja no s'utilitzen. Per exemple, l'element <meta> de paraules clau (<meta name="keywords" content="posa, les, teves, paraules, clau">) , que se suposa que proporciona als motors de cerca paraules clau per a determinar la rellevància d’aquella pàgina respecte dels termes de cerca, els motors de cerca l’ignoren perquè els spammers omplien la llista de paraules clau amb centenars de paraules clau que esbiaixaven els resultats.

+
+ +

Altres tipus de metadades

+ +

Trobareu altres tipus de metadades a mesura que volteu per la web. Una gran quantitat de les funcions que apareixen en els llocs web són creacions propietàries, dissenyades per a proporcionar a certs llocs web (com els llocs web de les xarxes socials) parts específiques d'informació que poden utilitzar.

+ +

Per exemple, Open Graph Data és un protocol de metadades que Facebook va inventar per proporcionar als llocs web metadades enriquides. En el codi font de MDN Web Docs trobaràs això:

+ +
<meta property="og:image" content="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/opengraph-logo.dc4e08e2f6af.png">
+<meta property="og:description" content="The Mozilla Developer Network (MDN) provides
+information about Open Web technologies including HTML, CSS, and APIs for both Web sites
+and HTML5 Apps. It also documents Mozilla products, like Firefox OS.">
+<meta property="og:title" content="Mozilla Developer Network">
+ +

Un efecte d'això és que quan a Facebook es fa un enllaç a MDN Web Docs, l'enllaç apareix amb una imatge i una descripció: una experiència més rica per als usuaris.

+ +

Open graph protocol data from the MDN homepage as displayed on facebook, showing an image, title, and description.

+ +

Twitter també té metadades propietàries pròpies, les Twitter Cards, que tenen un efecte similar quan a twitter.com es mostra l’URL del lloc web. Per exemple:

+ +
<meta name="twitter:title" content="Mozilla Developer Network">
+ +

Afegir icones personalitzades al teu lloc web

+ +

Per enriquir encara més el disseny del teu lloc web, en les metadades pots afegir referències a icones personalitzades, que es mostraran en certs contextos.

+ +

La humil icona de web (favicon), que existeix de fa molts, molts anys, va ser la primera icona d'aquest tipus, una icona de 16 x 16 píxels utilitzada en múltiples llocs.

+ +

Pots afegir una icona de web a la teva pàgina així:

+ +
    +
  1. La deses en el mateix directori que la pàgina índex del lloc web, en format .ico (la majoria dels navegadors admetem les icones de web en els formats més comuns, com .gif o .png, però si utilitzes el format ICO t’assegures que funciona en navegadors antics com Internet Explorer 6).
    2. +
  2. Afegeixes al bloc de codi <head> de l’HTML la línia següent per a fer-hi referència: + 
    <link rel="shortcut icon" href="favicon.ico" type="image/x-icon">
    +
    3. +
+ +

Els navegadors moderns utilitzen les icones de web en diversos llocs, com en la pestanya de la pàgina activa, i en el panell de marcadors, quan hi ha un marcador de pàgina:

+ +

The Firefox bookmarks panel, showing a bookmarked example with a favicon displayed next to it.

+ +

Avui dia hi ha un munt d'altres tipus d'icones que també pots tenir en compte. Per exemple, en el codi font de la pàgina MDN trobaràs això:

+ +
<!-- third-generation iPad with high-resolution Retina display: -->
+<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="144x144" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon144.a6e4162070f4.png">
+<!-- iPhone with high-resolution Retina display: -->
+<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="114x114" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon114.0e9fabd44f85.png">
+<!-- first- and second-generation iPad: -->
+<link rel="apple-touch-icon-precomposed" sizes="72x72" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon72.8ff9d87c82a0.png">
+<!-- non-Retina iPhone, iPod Touch, and Android 2.1+ devices: -->
+<link rel="apple-touch-icon-precomposed" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon57.a2490b9a2d76.png">
+<!-- basic favicon -->
+<link rel="shortcut icon" href="https://developer.cdn.mozilla.net/static/img/favicon32.e02854fdcf73.png">
+ +

Els comentaris expliquen per a què s'utilitza cada icona; aquests elements cobreixen coses com ara proporcionar una agradable icona en alta resolució quan deses el lloc web a la pantalla principal d'un iPad.

+ +

No et preocupis gaire pel que fa a l'aplicació de tots aquests tipus d'icona en aquest moment; aquesta característica és bastant avançada i no s'espera que en tingueu un coneixement per a poder progressar en el curs. L'objectiu principal aquí és fer-te saber què són aquests tipus de coses, per si te les trobes quan navegues pel codi font d'altres llocs web.

+ +

Aplicar CSS i JavaScript a HTML

+ +

Gairebé tots els llocs web que utilitzes actualment fan servir {{glossary("CSS")}} perquè presentin un bon aspecte, i {{glossary("JavaScript")}} per a potenciar-hi les funcions interactives, com ara reproductors de vídeo, mapes, jocs, i molt més. Aquests s'apliquen amb més freqüència a una pàgina web amb l'ús dels elements {{htmlelement("link")}} i {{htmlelement("script")}}, respectivament.

+ + + +

Aprenentatge actiu: Aplicar CSS i JavaScript a una pàgina

+ +
    +
  1. Per iniciar aquest aprenentatge actiu, pren una còpia dels arxius meta-example.html, script.js i style.css, i desa’ls tots tres en el mateix directori del teu ordinador. Assegura’t que es desen amb els noms i les extensions d'arxiu correctes.
    2. +
  2. Obre el fitxer HTML en el teu navegador i en l’editor de text.
    3. +
  3. Seguint la informació que et proporcionem aquí, afegeix els elements {{htmlelement("link")}} i {{htmlelement("script")}} al teu HTML perquè els teus CSS i JavaScript s'apliquin a l’HTML.
    4. +
+ +

Si ho fas correctament, quan deses el codi HTML i actualitzes el navegador observaràs que les coses han canviat:

+ +

Example showing a page with CSS and JavaScript applied to it. The CSS has made the page go green, whereas the JavaScript has added a dynamic list to the page.

+ + + +
+

Nota: Si t’encalles amb aquest exercici i no se t’hi apliquen el CSS/JS, revisa la nostra pàgina d'exemple css-and-js.html.

+
+ +

Establir l'idioma principal del document

+ +

Per acabar, paga la pena esmentar que es pot establir (i realment s'hauria d'establir) l'idioma de la teva pàgina. Això es pot fer afegint l'atribut lang en l'etiqueta d'obertura HTML (com es veu en el meta-example.html).

+ +
<html lang="en-US">
+ +

Això és útil en molts sentits. Els motors de cerca indexen més eficaçment el document si s'hi estableix el llenguatge (permeten que aparegui correctament en els resultats específics de l'idioma, per exemple), i és útil per a les persones amb discapacitat visual que utilitzen lectors de pantalla (per exemple, la paraula «six» hi és tant en francès com en anglès, però es pronuncia diferent).

+ +

També post fer que diverses subseccions del teu document reconeguin idiomes diferents. Per exemple, podem establir que es reconegui una secció de japonès per a la part del nostre document que està escrita en japonès, així:

+ +
<p>Japanese example: <span lang="jp">ご飯が熱い。</span>.</p>
+ +

Aquests codis els defineix la norma ISO 639-1. Pots trobar més informació sobre aquests codis en les Language tags in HTML and XML.

+ +

Resum

+ +

Arribem al final del nostre recorregut per la capçalera d’un document HTML; s’hi poden fer moltes més coses, però un recorregut exhaustiu seria avorrit i en aquesta etapa podria embolicar, i per ara només volem donar-te una idea de les coses més comunes que s’hi poden trobar! En l’article següent veurem els elements bàsics d’un text HTML.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Introduction_to_HTML/Getting_started", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML/HTML_text_fundamentals", "Learn/HTML/Introduction_to_HTML")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/adding_vector_graphics_to_the_web/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/adding_vector_graphics_to_the_web/index.html new file mode 100644 index 0000000000..feaf09c048 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/adding_vector_graphics_to_the_web/index.html @@ -0,0 +1,287 @@ +--- +title: Afegir gràfics vectorials a la Web +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Afegir_gràfics_vectorials_a_la_Web +tags: + - Beginner + - Graphics + - Guide + - HTML + - Images + - Learn + - Raster + - SVG + - Vector + - iframe + - img +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +
+

Els gràfics vectorials són molt útils en moltes circumstàncies - tenen una grandària d'arxiu reduït i són altament escalables, de manera que no pixelen en acostar-ho o ampliar-se a una grandària gran. En aquest article et mostrarem com incloure un en la vostra pàgina web.

+
+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Conèixer els conceptes bàsics d'HTML i com inserir una imatge en el document.
Objectiu:Aprendre com incrustar una imatge SVG (vector) en una pàgina web.
+ +
+

Nota: Aquest article no té la intenció d'ensenyar SVG; just el que és, i com afegir-lo a pàgines web.

+
+ +

Què són els gràfics vectorials?

+ +

A la web, treballarem amb dos tipus d'imatges - imatges de trama (raster) i imatges vectorials:

+ + + +

Per donar-vos una idea de la diferència entre els dos, veurem un exemple. Podeu trobar aquest exemple en el nostre repositori Github com a vector-versus-raster.html - mostra dues imatges costat a costat aparentment idèntiques, una estrella vermella amb una ombra negre. La diferència és que el de l'esquerra és un PNG, i la dreta és una imatge SVG.

+ +

Two star images, one raster and one vector. At their default size they look identical

+ +

La diferència es fa evident quan s'amplia la pàgina: la imatge PNG es pixela a mesura que s'amplia, ja que conté informació sobre on ha d'estar cada píxel (i quin color); quan s'amplia, cada píxel augmenta de grandària per emplenar múltiples píxels en la pantalla, per la qual cosa la imatge comença a veure's bloquejada.La imatge vectorial, no obstant això, segueix lluint agradable i nítida, ja que no importa la grandària que sigui, els algorismes s'utilitzen per elaborar les formes en la imatge, amb els valors simplement s'escalen a mesura que es fa més gran

+ +

Two star images zoomed in. The raster one on the left starts to look pixellated, whereas the vector one still looks crisp.

+ +

D'altra banda, els arxius d'imatge vectorial són molt més lleugers que els seus equivalents trama, ja que només necessiten tenir un grapat d'algorismes, en lloc d'informació sobre cada píxel de la imatge individualment.

+ +

Què és SVG?

+ +

SVG és un llenguatge basat en {{glossary("XML")}} per descriure imatges vectorials. Es bàsicament de marcat, com HTML, excepte que té molts elements diferents per a la definició de les formes que volem que apareguin a la imatge, i els efectes que volem aplicar a aquestes formes. SVG és per marcar els gràfics, no el contingut. Al final de l'espectre més simple, tenim elements per a la creació de formes simples, com {{svgelement("circle")}} i {{svgelement("rect")}}. Més característiques avançades de SVG inclouen {{svgelement("feColorMatrix")}} (transforma colors utilitzant una matriu de transformació,) {{svgelement("animate")}} (animar parts d'un gràfic vectorial,) i {{svgelement("mask")}} (aplicar una màscara sobre la part superior de la imatge.)

+ +

Com a simple exemple, el codi següent crea un cercle i un rectang

+ +
<svg version="1.1"
+     baseProfile="full"
+     width="300" height="200"
+     xmlns="http://www.w3.org/2000/svg">
+  <rect width="100%" height="100%" fill="black" />
+  <circle cx="150" cy="100" r="90" fill="blue" />
+</svg>
+ +

Això crea el següent resultat:

+ +

{{ EmbedLiveSample('What_is_SVG', 300, 200) }}

+ +

L'exemple anterior, donava la impressió que SVG és fàcil de codifca manualment. Sí, es pot codifca manualment un simple SVG en un editor de text, però per una imatge complexa comença ràpidament a ser molt difícil. Per a la creació d'imatges SVG, la majoria de la gent utilitza un editor de gràfics vectorials com Inkscape o Illustrator. Aquests paquets permeten crear una varietat d'il·lustracions utilitzant diverses eines de gràfics, i crear aproximacions de fotos (per exemple, funció Traçar mapa de bits de l'Inkscape).

+ +

SVG té algunes avantatges addicionals a més de les descrites fins al moment:

+ + + +

Llavors, per què algú vol utilitzar gràfics de trama sobre SVG? Bé, SVG té alguns desavantatges:

+ + + +

Els gràfics de trama són sens dubte millor per a les imatges de precisió complexes, com ara fotos, per les raons descrites anteriorment.

+ +
+

Nota: En Inkscape, guardar els arxius com Plain SVG per estalviar espai. També, si us plau referiu-vos a aquest article que descriu com preparar SVGs per a la Web.

+
+ +

Afegir SVG a les vostres pàgines

+ +

En aquesta secció veurem les diferents formes en què es poden afegir gràfics vectorials SVG a les vostres pàgines web.

+ +

La forma més ràpida : {{htmlelement("img")}}

+ +

Per incrustar un SVG mitjançant un element {{htmlelement("img")}}, només s'ha de fer referència a ell en l'atribut src, com es podria esperar. Necessitarem un atribut height o width (o tots dos si el SVG no té cap relació d'aspecte inherent). Si no ho heu fet ja, si us plau llegiu les imatges en HTML.

+ +
<img
+    src="equilateral.svg"
+    alt="triangle with all three sides equal"
+    height="87px"
+    width="100px" />
+ +

Pros

+ + + +

Contres

+ + + +

Solució de problemes i compatibilitat entre navegadors

+ +

Per donar suport als navegadors SVG que no suporten SVG (IE 8 i per sota, Android 2.3 i per sota), es pot fer referència a un PNG o JPG des de l'atribut src i utilitzar un atribut {{htmlattrxref("srcset", "img")}} (que només reconeixen els navegadors recents) per fer referència al SVG. Sent aquest el cas, només els navegadors compatibles carregaran el SVG - els navegadors més antics carregaran el PNG en lloc d'un altre:

+ +
<img src="equilateral.png" alt="triangle with equal sides" srcset="equilateral.svg">
+ +

També es pot utilitzar el SVGs com imatges de fons de CSS, com es mostra a continuació. En el codi següent, els navegadors antics es pegaran amb el PNG que entenen, mentre que els nous navegadors carregaran el SVG:

+ +
background: url("fallback.png") no-repeat center;
+background-image: url("image.svg");
+background-size: contain;
+ +

Igual que el mètode <img> descrit anteriorment, la inserció d'SVGs utilitzant imatges de fons CSS vol dir que el SVG no pot ser manipulat amb JavaScript, i també està subjecta a les mateixes limitacions de CSS.

+ +

Si els SVGs no es mostren en absolut, pot ser que el servidor no estigui configurat correctament. Si aquest és el problema, aquest article us orientarà en la direcció correcta.

+ +

Com incloure el codi SVG dins del vostre HTML

+ +

També es pot obrir el fitxer SVG en un editor de text, copiar el codi SVG, i enganxar-lo en el vostre document HTML - això de vegades es diu posar en  línia SVG, o inlining SVG. Assegureu-vos que el fragment de codi SVG comença i acaba amb les etiquetes <svg></svg> (no incloure res fora d'aquestes). Aquí hi ha un exemple molt simple del que es pot enganxar en el vostre document:

+ +
<svg width="300" height="200">
+    <rect width="100%" height="100%" fill="green" />
+</svg>
+
+ +

Pros

+ + + +

Contres

+ + + + + +

Com incrustar un SVG amb un {{htmlelement("iframe")}}

+ +

Es poden obrir imatges SVG en el navegador de la mateixa manera que les pàgines web. Així que la incrustació d'un document SVG amb un <iframe> es fa de la mateixa manera que l'estudiat en Des de <object> a <iframe> - altres tecnologies d'incrustació.

+ +

Aquí teniu una ullada ràpida:

+ +
<iframe src="triangle.svg" width="500" height="500" sandbox>
+    <img src="triangle.png" alt="Triangle with three unequal sides" />
+</iframe>
+ +

Això en definitiva no és el millor mètode per triar:

+ +

Contres

+ + + +

Aprenentatge actiu: Jugar amb SVG

+ +

En aquesta secció d'aprenentatge actiu ens agradaria que simplement juguéssiu amb una mica de SVG per diversió. A la secció d'entrada de sota veureu que us hem proporcionat algunes mostres perquè pugueu començar. També podeu anar a SVG Element Reference, per conèixer més detalls sobre altres joguines que es poden utilitzar en SVG, i provar-les també. Aquesta secció és, sobre tot, la pràctica de les vostres habilitats d'investigació, i que té una mica de diversió.

+ +

Si us quedeu encallats i no podeu aconseguir que funcioni el vostre codi, sempre el podeu restablir amb el botó Reset.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 600) }}

+ +

Sumari

+ +

En aquest article se us ha proporcionat un viatge ràpid del que són gràfics vectorials i SVG, perquè són útils conèixer-los, i com s'inclouen els SVG dins de les pàgines web. Mai hem tingut la intenció de que fos una guia completa per a l'aprenentatge SVG, només un punter perquè conegueu que és SVG, per si us els trobeu en el vostres viatjes al voltant de la web. Així que no us preocupeu si no us sentiu, encara, com uns experts en SVG. Hem inclòs alguns enllaços, més a baix, que us podria ajudar-vos si voleu anar i esbrinar més sobre com funciona.

+ +

En l'últim article d'aquest mòdul explorarem les imatges sensibles en detall, mirant les eines que té HTML, que us permetin fer que les vostres imatges funcionin millor a través de diferents dispositius.

+ +

Veure

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/images_in_html/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/images_in_html/index.html new file mode 100644 index 0000000000..839a38b400 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/images_in_html/index.html @@ -0,0 +1,373 @@ +--- +title: Imatges en HTML +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Images_in_HTML +tags: + - Article + - Beginner + - Guide + - HTML + - Image + - alt text + - captions + - figcaption + - figure + - img +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +

Al principi, la web era només text, i resultava molt avorrit. Afortunadament, no va passar gaire temps abans que s’afegís la capacitat d'incrustar imatges (i altres tipus de continguts més interessants) dins de les pàgines web. Hi ha altres tipus de mitjans multimèdia a tenir en compte, però és lògic començar amb l'humil element {{HTMLElement("img")}}, que s'utilitza per a incrustar en una pàgina web una imatge simple . En aquest article veurem com utilitzar-lo en profunditat, incloent els conceptes bàsics, com anotar-la amb llegendes amb l’element {{htmlelement("figure")}}, i com es relaciona amb les imatges de fons de CSS.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, instal·lació de software bàsic, coneixements bàsics de treballar amb arxius, familiaritat amb els fonaments de l’HTML (que exposen en l’article Introducció a l’HTML.)
Objectiu:Aprendre a incrustar imatges simples en HTML i comentar-les amb llegendes, i com es relacionen les imatges HTML amb les imatges de fons CSS.
+ +

Posar una imatge en una pàgina web

+ +

Per posar una imatge simple en una pàgina web, s'utilitza l'element {{htmlelement("img")}}. Es tracta d’un element buit (que significa que no té contingut de text o etiqueta de tancament) que requereix un mínim d'un atribut per a ser útil: src (de vegades se l’anomena pel nom complet, source). L'atribut src conté una ruta que apunta a la imatge que es vol incrustar a la pàgina, que pot ser una adreça URL relativa o absoluta, de la mateixa manera que en l'element {{htmlelement("a")}} el valor de l'atribut href.

+ +
+

Nota: Fes una lectura de la guia ràpida a les adreces i rutes per refrescar la memòria abans de continuar.

+
+ +

Així, per exemple, si la imatge es diu dinosaur.jpg i és en el mateix directori que la pàgina HTML, la imatge es podria incloure d'aquesta manera:

+ +
<img src="dinosaur.jpg">
+ +

Si la imatge és en un subdirectori d'imatges dins del mateix directori que la pàgina HTML (que és el que Google recomana per a propòsits de posicionament en cercadors ({{glossary("SEO")}}) / indexació), llavors s'incrusta així:

+ +
<img src="images/dinosaur.jpg">
+ +

I així succesivament.

+ +
+

Nota: Els motors de cerca també llegeixen els noms d'arxiu d'imatge i els tenen en compte en termes de SEO; per tant, s'ha de donar a la imatge un nom d'arxiu que sigui descriptiu (dinosaur.jpg és millor que img835.png.)

+
+ +

La imatge es pot incloure utilitzant la seva adreça URL absoluta, per exemple:

+ +
<img src="https://www.example.com/images/dinosaur.jpg">
+ +

Però això no té sentit perquè el navegador té més feina a buscar l'adreça IP del servidor de nou, etc. Gairebé sempre, les imatges del lloc web es mantenen en el mateix servidor que l'HTML.

+ +
+

Atenció: La majoria de les imatges tenen drets de propietat intelectual. No mostris una imatge a la pàgina web si no és que

+ + + +

Les infraccions dels drets d'autor són il·legals i antiétiques. A més, no incloguis mai en l'atribut src una adreça url que apunti cap a una imatge que estigui allotjada en la pàgina web d'algú, si no tens permís per a enllaçar-la. D’això, se’n diu hotlinking i, un cop més, robar ample de banda d'algú altre és il·legal. També redueix la velocitat de la pàgina, i no tens control sobre la imatge si l’eliminen o la substitueixen per alguna altra cosa que et podria resultar enutjosa.

+
+ +

El codi anterior donaria el resultat següent:

+ +

Imatge bàsica d’un dinosaure incrustada en un navegador, amb el text Images in HTML escrit a dalt

+ +
+

Nota: Els elements com {{htmlelement("img")}} i {{htmlelement("video")}} es denominen de vegades elements reemplaçats, perquè el contingut i la mida de l'element el defineix un recurs extern (com una imatge o un arxiu de vídeo), no el contingut propi de l’element.

+
+ +
+

Nota: Pots trobar l'exemple acabat al final d'aquesta secció, executat a GitHub (consulta’n també el codi font.)

+
+ +

Text alternatiu

+ +

L’atribut següent que veurem és alt. El valor d’aquest atribut se suposa que és una descripció textual de la imatge, que s’utilitza en situacions en què la imatge no es pot veure/representar. Per exemple, el codi anterior es pot modificar d'aquesta manera:

+ +
<img src="images/dinosaur.jpg"
+     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
+          it has a large head with long sharp teeth">
+ +

La manera més senzilla de provar el text alternatiu és escriure malament el nom de l'arxiu. Si, per exemple, escrius el nom de la imatge així: dinosooooor.jpg, el navegador no mostrarà la imatge; en lloc d’ella, mostrarà el text alternatiu.

+ +

El títol Images in HTML, però aquesta vegada la imatge del dinosaure no es mostra i en lloc de la imatge apareix el text alternatiu.

+ +

Llavors, per què hauries de veure o necessitar mai el text alternatiu? Pot ser útil en diverses situacions:

+ + + +

Què s'ha d'escriure exactament dins de l'atribut alt? En primer lloc, depèn de per què la imatge és allà (en altres paraules, què es perd si la imatge no es mostra):

+ + + +

La clau està en oferir una experiència d’usabilitat fins i tot quan les imatges no es poden veure, en què els usuaris no perdin cap dels continguts. Desactiva les imatges en el navegador i observa com són les coses. De seguida t’adonaràs de com són d’inútils els textos alternatius com «logo» o «el meu lloc web favorit», si la imatge no es pot veure.

+ +
+

Nota: WebAIM, guia del text alternatiu, ofereix una orientació més detallada per al text alternatiu, i és una bona lectura per a més informació.

+
+ +

Amplada i alçada

+ +

Es poden utilitzar els atributs width i height per a especificar l'amplada i l'alçada de la imatge (es pot trobar l'amplada i l'alçada de la imatge de moltes maneres, per exemple en Mac es pot utilitzar Cmd + I per a obtenir la visualització de la informació de l'arxiu d'imatge). Tornant al nostre exemple, poden fer això:

+ +
<img src="images/dinosaur.jpg"
+     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
+          it has a large head with long sharp teeth"
+     width="400"
+     height="341">
+ +

Això no dona com a resultat una gran diferència a la pantalla en circumstàncies normals, però si no la imatge es mostra (per exemple, perquè l'usuari acaba d’acccedir a la pàgina i la imatge encara no s'ha carregat) veuràs que el navegador deixa un espai perquè la imatge aparegui:

+ +

El títol Images in HTML amb el text alternatiu per al dinosaure, que es mostra dins de la caixa que resulta de configurar l’amplada i l’alçada

+ +

Això és bo perquè la càrrega de la pàgina resulta més ràpida i suau.

+ +

La mida de les imatges no s'ha d'alterar utilitzant atributs HTML; si s'estableix la mida massa gran, les imatges es veuran granulades/difuses; si la mida es fa massa petita, es malbarata ample de banda amb la descàrrega d'una imatge que és molt més gran del que cal. La imatge també pot acabar semblant distorsionada, si no es manté la relació d'aspecte correcta. S'ha d'utilitzar un editor d'imatges per a posar la imatge en la mida correcta abans de posar-la a la pàgina web.

+ +
+

Nota: Si has d’alterar la mida d'una imatge, utilitza CSS en lloc d'HTML.

+
+ +

Títols d’imatge

+ +

De la mateixa manera que amb els enllaços, també es pot afegir l'atribut title a les imatges per a proporcionar informació de suport addicional, si cal. En el nostre exemple, podríem fer això:

+ +
<img src="images/dinosaur.jpg"
+     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
+          it has a large head with long sharp teeth"
+     width="400"
+     height="341"
+     title="A T-Rex on display in the Manchester University Museum">
+ +

Això ens fa aparèixer un indicador de funció (tooltip), igual que amb els títols dels enllaços:

+ +

La imatge del dinosaure amb un indicador de funció a la part de dalt que diu: Un T-Rex exposat al museu de la Universitat de Manchester

+ +

Els títols d'imatge no són essencials, i sovint és millor incloure'ls com a informació de suport en el text principal de l'article, en lloc d’associar-los a la imatge. Són útils en algunes circumstàncies, per exemple quan en una galeria d'imatges no hi ha espai per als subtítols.

+ +

Aprenentatge actiu: incrustar una imatge

+ +

Doncs, ara et toca a tu! En aquesta secció d'aprenentatge actiu volem que juguis amb un exercici d'incrustació simple. Disposes d'una etiqueta bàsica {{htmlelement("img")}}, i volem que incrustis la imatge que hi ha en la següent URL:

+ +

https://raw.githubusercontent.com/mdn/learning-area/master/html/multimedia-and-embedding/images-in-html/dinosaur_small.jpg

+ +

Sí, ja hem dit que no s’ha de fer hotlink d'imatges a altres servidors. Però això és només a tall de demostració; et deixem fer-ho, només aquesta vegada!

+ +

Potser també voldries:

+ + + +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per a veure una solució.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 500) }}

+ +

Descriure imatges amb figures i peus d'imatge

+ +

Hi hauria moltes maneres possibles d’afegir una llegenda associada a la teva imatge. Per exemple, no hi hauria res que impedís de fer això:

+ +
<div class="figure">
+  <img src="images/dinosaur.jpg"
+       alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
+            it has a large head with long sharp teeth"
+       width="400"
+       height="341">
+
+  <p>A T-Rex on display in the Manchester University Museum.</p>
+</div>
+ +

Això està bé. Inclou el contingut que necessita, i es fa un ús correcte de l’aplicació d’estil amb CSS. Però hi ha un problema: no hi ha res que vinculi semànticament la imatge a la seva llegenda, i això pot causar problemes als lectors de pantalla, per exemple (quan hi ha 50 imatges i llegendes, quina llegenda va amb quina imatge?).

+ +

Una solució més encertada és utilitzar els elements {{htmlelement("figure")}} i {{htmlelement("figcaption")}} d’HTML5, que s'han creat precisament amb aquest propòsit: proporcionar un contenidor semàntic per a les figures, que vinculi clarament la figura amb la llegenda. El nostre exemple anterior es podria reescriure així:

+ +
<figure>
+  <img src="images/dinosaur.jpg"
+       alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
+            it has a large head with long sharp teeth"
+       width="400"
+       height="341">
+
+  <figcaption>A T-Rex on display in the Manchester University Museum.</figcaption>
+</figure>
+ +

L'element {{htmlelement("figcaption")}} indica als navegadors i la tecnologia d'assistència que la llegenda descriu la resta del contingut de l'element {{htmlelement("figure")}}.

+ +
+

Nota: Des d'un punt de vista d'accessibilitat, les llegendes i el text alternatiu {{htmlattrxref('alt','img')}} tenen funcions diferents. Les llegendes beneficien fins i tot les persones que poden veure la imatge, mentre que el text alternatiu {{htmlattrxref('alt','img')}} fa la mateixa funció que una imatge, quan aquesta no hi és. Per tant, les llegendes i el text alternatiu no poden dir el mateix, perquè tots dos elements apareixen quan la imatge no hi és. Intenta desactivar les imatges en el navegador i observa com es veuen les coses.

+
+ +

Recordeu que una figura no té per què ser una imatge; una figura és una unitat independent del contingut que:

+ + + +

Una figura podria ser un conjunt d’imatges, un fragment de codi, àudio o vídeo, equacions, una taula, o alguna altra cosa.

+ +

Aprenentatge actiu: crear una figura

+ +

En aquesta secció d'aprenentatge actiu, et demanarem que agafis el codi acabat de la secció d'aprenentatge actiu anterior, i el converteixis en una figura:

+ + + +

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per a veure una solució.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 500) }}

+ +

Imatges de fons de CSS

+ +

També pots utilitzar CSS per a incrustar imatges en pàgines web (i JavaScript, però això és una altra història). La propietat {{cssxref("background-image")}} de CSS, i les altres propietats background* s'utilitzen per a controlar la col·locació de la imatge de fons. Per exemple, per a posar una imatge de fons en cada paràgraf d’una pàgina, es podria fer això:

+ +
p {
+  background-image: url("images/dinosaur.jpg");
+}
+ +

La imatge incrustada que resulta possiblement és més fàcil de posicionar i controlar que les imatges HTML; aleshores, per què ens hem de molestar amb les imatges HTML? Com ja hem insinuat abans, les imatges de fons de CSS són només per a decoració. Si només volem afegir una cosa bonica per a millorar l'aspecte visual de la pàgina, això està molt bé, però aquest tipus d'imatges no tenen cap significat semàntic en absolut —no poden tenir text equivalent—, són invisibles per als lectors de pantalla, etc. Aquí és on destaquen les imatges HTML.

+ +

Per tant, si una imatge té sentit en termes de contingut, s'ha d'utilitzar una imatge en HTML. Si una imatge és purament decorativa, s'han d'utilitzar imatges de fons CSS.

+ +
+

Nota: Aprendreu molt més sobre imatges de fons CSS en el nostre tema CSS.

+
+ +

Sumari

+ +

Això és tot per ara. Hem exposat les imatges i les llegendes amb detall. En l’article següent ens mourem en un nivell superior, i aprendrem com utilitzar HTML per a incrustar vídeo i àudio a les pàgines web.

+ +

{{NextMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/index.html new file mode 100644 index 0000000000..43e0e89c91 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/index.html @@ -0,0 +1,75 @@ +--- +title: Multimèdia i incrustar +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar +tags: + - Assessment + - Audio + - Beginner + - CodingScripting + - Flash + - Guide + - HTML + - Images + - Landing + - Learn + - SVG + - Video + - iframes + - imagemaps + - responsive +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding +--- +
+
Multimèdia i incrustar
+
+ +

{{LearnSidebar}}

+ +

Hem vist una gran quantitat de text fins ara en aquest curs. Molt. de. text. Però la web seria molt avorrida sense res més que el text, de manera que anem a començar a buscar la manera de fer que la web cobri vida, amb un contingut més interessant! Aquest mòdul explora com utilitzar HTML per incloure multimèdia en les pàgines web, incloent-hi les diferents formes en què les imatges poden ser inclosos, i com integrar vídeo, àudio i fins i tot altres pàgines web senceres.

+ +

Requisits previs

+ +

Abans d'iniciar aquest mòdul, s'ha de tenir un coneixement raonable dels conceptes bàsics d'HTML, com s'explica en Introduction to HTML. Si no s'ha treballat a través d'aquest mòdul (o alguna cosa semblant), comenceu a treballar amb ell en primer lloc, i a continuació, tornar!

+ +
+

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu els quals no tenen la capacitat de crear els vostres propis arxius, podeu provar (la majoria) els exemples en un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

+
+ +

Guies

+ +

Aquest mòdul conté els següents articles, que ens portarà a través de tots els fonaments de la incrustació de multimèdia en pàgines web.

+ +
+
Imatges en HTML
+
Hi ha altres tipus de multimèdia a tenir en compte, però és lògic començar amb l'element humil {{htmlelement("img")}}, que s'utilitza per incrustar una imatge en una pàgina web senzilla. En aquest article veurem com utilitzar-lo en profunditat, incloent conceptes bàsics, anotant-ho amb subtítols utilitzant {{htmlelement("figure")}}, i com es relaciona amb les imatges de fons de CSS.
+
Contingut d'àudio i vídeo
+
A continuació, veurem com utilitzar els elements HTML5 {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}} per incrustar vídeo i àudio a les pàgines, incloent conceptes bàsics, proporcionant accés a diferents formats d'arxiu a diferents navegadors, afegir títols i subtítols, i com afegir alternatives per als navegadors antics.
+
De <object> a <iframe> — altres tecnologies d'incrustació
+
En aquest punt ens agradaria fer un petit pas al costat, mirant a un parell d'elements que permeten introduir una àmplia varietat de tipus de contingut en les pàgines web: els elements {{htmlelement("iframe")}}, {{htmlelement("embed")}} and {{htmlelement("object")}}. <iframe>s són per incrustar en altres pàgines web, i els altres dos permeten incrustar arxius PDF, SVG, i fins i tot flash - una tecnologia que està en camí de desapareixa, però que encara es veu semi-regularment.
+
Afegir gràfics vectorials a la Web
+
+

Els gràfics vectorials poden ser molt útils en certes situacions. A diferència dels formats habituals com PNG/JPG, que no es distorsionen/pixelen quan s'acostan - poden romandre suaus quan s'escalen. Aquest article és una introducció al que són vectors gràfics, i com incloure el popular format {{glossary("SVG")}} en pàgines web.

+
+
Imatges responsive
+
Amb tants tipus de dispositius differerents capaços de navegar per la web - des de telèfons mòbils als ordinadors d'escriptori - un concepte essencial per dominar en el món web modern és el disseny sensible. Això es refereix a la creació de pàgines web que poden canviar de forma automàtica les seves característiques per adaptar-se a diferents mides de pantalla, resolucions, etc. Això es veurà amb més detall en un mòdul CSS més endavant, però per ara mirem les eines HTML que tenim a disposició per crear imatges sensibles, incloent l'element {{htmlelement("picture")}}.
+
+ +

Avaluació

+ +

Les següents avaluacions posaran a prova la comprensió dels conceptes bàsics HTML coberts en les guies anteriors.

+ +
+
Pàgina de benvinguda de Mozilla
+
En aquesta avaluació, posarem a prova el coneixement d'algunes de les tècniques descrites en els articles d'aquest mòdul, aconseguir afegir algunes imatges i vídeo a una pàgina de benvinguda de moda, tot sobre Mozilla!
+
+ +

Veure

+ +
+
Afegir un hitmap a la part superior d'una imatge
+
Els mapes d'imatge proporcionen un mecanisme perquè les diferents parts d'una imatge enllaci a diferents llocs (pensem en un mapa, a través del qual amb els enllaços obtenim més informació sobre cada pais en clicar-los.) Aquesta tècnica pot ser útil a vegades.
+
Conceptes bàsics d'alfabetització Web 2
+
+

Un excel·lent curs de la fundació Mozilla que explora i posa a prova algunes de les habilitats parlades en el mòdul Multimèdia i incrustació. Busseig profund en la composició bàsica de les pàgines web, disseny per l'accessibilitat, compartint recursos, utilitzant els medis en línia, i el treball obert.

+
+
diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/mozilla_splash_page/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/mozilla_splash_page/index.html new file mode 100644 index 0000000000..71e1d3426e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/mozilla_splash_page/index.html @@ -0,0 +1,109 @@ +--- +title: Mozilla pàgina de benvinguda +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Mozilla_pàgina_de_benvinguda +tags: + - Assessment + - Beginner + - CodingScripting + - Embedding + - HTML + - Images + - Multimedia + - Video + - iframe + - picture + - responsive + - sizes + - srcset +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +

En aquesta avaluació, posarem a prova els vostres coneixements d'algunes de les tècniques descrites en els articles d'aquest mòdul, fent que afegiu algunes imatges i vídeos a una pàgina, amb un toc de moda, tot sobre Mozilla!

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits Previs:Abans d'intentar aquesta avaluació ja hauria d'haver treballat el mòdul Multimedia i incrustació.
Objectiu:Posar a prova els coneixements al voltant de la incrustació d'imatges i de vídeo en pàgines web, marcs i tècniques d'imatge sensible HTML.
+ +

Punt de partida

+ +

Per començar aquesta avaluació, s'ha de agafar l'HTML i totes les imatges disponibles en el directori mdn-splash-page-start en github. Desar el contingut d'index.html en un arxiu anomenat index.html en la unitat local, en un nou directori. A continuació, desar pattern.png en el mateix directori (botó dret del ratolí sobre la imatge per obtenir l'opció de guardar-lo).

+ +

Accedir a les diferents imatges en el directori de les originals i guardar-les de la mateixa manera; voldreu guardar-les en un directori diferent, per ara, ja que necessitareu manipular-les (algunes) usant un editor de gràfics abans de que estiguin llestes per ser utilitzades.

+ +
+

Nota: L'arxiu HTML d'exemple conté un bon munt de CSS, l'estil de la pàgina. No cal tocar el CSS, només l'HTML dins de l'element {{htmlelement("body")}} - sempre que s'insereix el marcat correcte, l'estil farà que es vegi correcte.

+
+ +

Project brief

+ +

En aquesta avaluació presentem una pàgina de benvinguda de Mozilla gairebé acabada, que pretén dir alguna cosa agradable i interessant sobre el que representa Mozilla, i proporcionar alguns enllaços a altres recursos. Malauradament, no s'han afegit imatges o vídeos - aquesta és la vostre feina! Cal afegir alguns medis perquè la pàgina es vegi bé i tingui més sentit. Les següents subseccions detallan el que s'ha de fer:

+ +

Preparar imatges

+ +

Usar l'editor d'imatges favorit, per crear versions de 400px d'ample i 120px d'ample:

+ + + +

Anomenar-les d'una manera sensata, per exemple, firefoxlogo400.png i firefoxlogo120.png.

+ +

Juntament amb mdn.svg, aquestes imatges seran les vostres icones per enllaçar a altres recursos, dins l'àrea d'informació addicional. També s'enllaçarà el logo de Firefox a la capçalera del lloc. Desar les còpies de tot això dins el mateix directori que index.html.

+ +

A continuació, crear una versió apaïsada de 1200 píxels d'ample de red-panda.jpg, i una versió retrat de 600px d'ample que mostri el panda en un primer pla. Una vegada més, anomenar-les d'una manera sensata perquè puguin se identificades fàcilment. Guardar una còpia de tots dues dins del mateix directori que index.html.

+ +
+

Nota: S'han de optimitzar les imatges JPG i PNG perquè siguin el més petites possible, mentre encara es vegin bé. tinypng.com és un gran servei per fer això fàcilment.

+
+ +

Afegir un logo a la capçalera

+ +

Dins de l'element {{htmlelement("header")}}, afegir un element {{htmlelement("img")}} que incrustar la petita versió del logo de Firefox a la capçalera.

+ +

Afegir un vídeo al continut principal del article

+ +

Just dins de l'element {{htmlelement("article")}} (a sota de l'etiqueta d'obertura), incrustar el vídeo de YouTube trobat en https://www.youtube.com/watch?v=ojcNcvb1olg, utilitzant les eines adequades de YouTube per generar el codi. El vídeo ha de ser 400 px d'ample.

+ +

Afegir imatges sensibles als enllaços d'informació addicional

+ +

Dins de {{htmlelement("div")}} amb la classe further-info, troben quatre elements {{htmlelement("a")}} - cada un dels enllaços amb pàgines interessants relacionades amb Mozilla. Per completar aquesta secció haurem de inserir un element {{htmlelement("img")}} dins de cada un d'ells que continguin els atributs apropiats {{htmlattrxref("src", "img")}}, {{htmlattrxref("alt", "img")}}, {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i {{htmlattrxref("sizes", "img")}}.

+ +

En tots els casos (excepte un - quin és inherentment sensible?) volem que el navegador serveixi la versió de 120px d'ample quan l'amplada de la finestra gràfica sigui 480px d'ample o menys, o la versió de 400px d'amplada d'altra manera.

+ +

Assegurar-se de fer coincidir les imatges correctes amb els vincles correctes!

+ +
+

Nota: Per provar correctament els exemples srcset/sizes, es necessita pujar el lloc a un servidor (usant pàgines Github pages és una solució fàcil i lliure), a continuació, a partir d'aquí es pot comprovar si s'està treballant adequadament utilitzant les eines de desenvolupador del navegador, com es detalla en les imatges sensibles: eines útils per a desenvolupadors.

+
+ +

Un art dirigit panda vermell

+ +

Dins de {{htmlelement("div")}} amb la classe red-panda, volem inserir un element {{htmlelement("picture")}} que serveixi d'imatge de petit retrat del panda si la finestra gràfica és de 600px d'ample o menys, i la imatge apaïsada, gran, al contrari.

+ +

Exemple

+ +

Les següents captures de pantalla mostren la pàgina de benvinguda que ha de ser similar després d'haver estat marcada correctament, en una àmplia i estreta visualització de la pantalla.

+ +

A wide shot of our example splash page

+ +

A narrow shot of our example splash page

+ +

Avaluació

+ +

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al professor/tutor per evaluar. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors es pot obtenir la guia d'evaluació faciliment preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/other_embedding_technologies/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/other_embedding_technologies/index.html new file mode 100644 index 0000000000..0a69bc1d47 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/other_embedding_technologies/index.html @@ -0,0 +1,318 @@ +--- +title: De objecte a iframe - altres tecnologies d'incrustació +slug: >- + Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/De_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustació +tags: + - Article + - Beginner + - CodingScripting + - Embedding + - Flash + - Guide + - HTML + - Learn + - Multimedia and embedding + - Object + - embed + - iframe +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +

Per ara, realment, s'aconseguit penjar coses incrustades en les pàgines web, incloent imatges, àudio i vídeo. En aquest punt ens agradaria fer un petit pas a banda, mirant a alguns elements que ens permetin introduir una àmplia varietat de tipus de contingut en les pàgines web: els elements {{htmlelement("iframe")}}, {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("object")}}. Els <iframe>s són per incrustar altres pàgines web, i els altres dos, permeten incrustar arxius PDF, SVG, i fins i tot, flash - una tecnologia que està en camí de desaparèixer, però que encara es veu semi-regular.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits Previs:Coneixements bàsics d'informàtica, programari bàsic instal.lat, coneixement bàsic de tractar amb arxius, familiaritat-se amb els fonaments d'HTML (com s'explica en Inici amb HTML) i els articles anteriors d'aquest mòdul.
Objectiu:Aprendre com inserir elements en pàgines web fent servir {{htmlelement("object")}}, {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("iframe")}}, com pel·lícules Flash i altres pàgines web.
+ +

Una breu història de la incrustació

+ +

Fa molt de temps, a la web, era popular l'ús de marcs (frames) per crear llocs web - petites parts d'un lloc web que s'emmagatzemaven en pàgines HTML individuals. Aquests eran inserits en un document mestre anomenat conjunt de marcs (frameset), el que permetia especificar l'àrea de la pantalla de cada marc ple, com una manera de dimensionar columnes i files d'una taula. Aquests van ser considerats un súmmum de frescor a mitjans i finals dels 90, però no hi havia proves, que tenir la pàgina web dividida en trossos més petits com aquest era millor per la velocitat de descàrrega - sent especialment notable que les connexions de xarxa era tan lentes en aquell temps. Però, van tenir molts problemes, que sobrepassaven els aspectes positius com la velocitat de la xarxa, ara més ràpida, pel que ja no es veu la seva utilització.

+ +

Una mica més tard (finals dels 90, principis de 2000), les tecnologies de plug-in es van fer molt populars, com els Java Applets i Flash - aixó va permetre els desenvolupadors web incrustar un contingut ric en pàgines web com vídeo i animacions, que simplement no estaven disponibles a través d'HTML. La incrustació d'aquestes tecnologies es va aconseguir mitjançant elements com {{htmlelement("object")}}, i el menys usat {{htmlelement("embed")}}, van ser molt útils a l'hora. Des de llavors, han caigut en desús a causa de molts problemes, inclosa l'accessibilitat, la seguretat, mida del fitxer, i més; avui dia la majoria dels dispositius mòbils no són compatibles amb aquest tipus de plugins, i el suport d'escriptori està en el camí de ser exclòs.

+ +

Finalment, l'element {{htmlelement("iframe")}} va aparèixer (juntament amb altres formes d'inserir contingut, com {{htmlelement("canvas")}}, {{htmlelement("video")}}, etc.) Això va proporcionar una manera de incrustar un document web sencer dins d'un altre, com si es tractés d'un {{htmlelement("img")}} o un altre element, i s'utilitza regularment en l'actualitat.

+ +

Sortint de la lliçó de la història, anem a seguir endavant i veure com utilitzar alguns d'aquests.

+ +

Aprenentatge actiu: usos clàssics d'incrustació

+ +

En aquest article saltarem directament a una secció d'aprenentatge actiu, per donar-vos immediatament una idea real del que les tecnologies d'incrustació són útils. El món en línia està molt familiaritzat amb Youtube, però moltes persones no saben sobre algunes dels mecanismes d'intercanvi que té disponibles. Vegem com Youtube ens permet incrustar un vídeo en qualsevol pàgina que ens agradi, utilitzant un {{htmlelement("iframe")}}.

+ +
    +
  1. En primer lloc, anar a Youtube i trobar un vídeo que us agradi.
    2. +
  2. A continuació en el vídeo trobareu un botó Compartir - seleccioneu aquesta opció per mostrar les opcions d'ús compartit.
    3. +
  3. Seleccioneu l'opció Inserir i se us donarà un cert codi <iframe> - copieu aquest.
    4. +
  4. Inserir-lo en el quadre d'entrada de sota, i veureu quin és el resultat a la sortida.
    5. +
+ +

Per als punts de bonificació, també es podria tractar d'insertar un Google Map en l'exemple:

+ +
    +
  1. Aneu a Google Maps i trobar un mapa que us agradi.
    2. +
  2. Feu clic al "Hamburger Menu" (tres línies horitzontals) a la part superior esquerra de la interfície d'usuari.
    3. +
  3. Seleccioneu l'opció Compartir o insetar un mapa.
    4. +
  4. Seleccionar l'opció insertar un mapa, us donarà un cert codi <iframe> - copieu aquest.
    5. +
  5. Inserir-lo en el quadre d'entrada de sota, i veureu quin és el resultat a la sortida.
    6. +
+ +

Si cometeu un error, sempre es pot restablir amb el botó de Reinici. Si aconseguiu realment queda encallats, feu clic al botó Mostra solució per veure una resposta.

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 600) }}

+ +

Iframes en detall

+ +

Per tant, això va ser fàcil i divertit oi? Els elements {{htmlelement("iframe")}} estan dissenyats per permetre inserir altres documents web dins del document actual. Això és molt bó per incorporar continguts de tercers al lloc web en que no es pot tenir control directe sobre i no es vol haver d'implementar la seva pròpia versió - com els vídeo de proveïdors de vídeo en línia, sistemas de comentarios como Disqus, mapes de proveïdors de mapes en línia, pancartes publicitaries, etc. Els exemples editables en directe que s'han estat usant a través d'aquest curs s'implementen utilitzant <iframe>s.

+ +

Hi ha alguns {{anch("Problemes de seguretat")}} greus a considerar amb els <iframe>s, com veurem més endavant, però això no vol dir que no s'hagin d'utilitzar en els llocs web - només requereix una mica de coneixement i un raonament. Explorarem el codi en una mica més de detall. Digueu que voleu incloure en el glossari MDN en una de les seves pàgines web - podreu intentar alguna cosa com això:

+ +
<iframe src="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary"
+        width="100%" height="500" frameborder="0"
+        allowfullscreen sandbox>
+  <p> <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary">
+    Fallback link for browsers that don't support iframes
+  </a> </p>
+</iframe>
+ +

Aquest exemple inclou els elements essencials bàsics necessaris per utilitzar un <iframe>:

+ +
+
{{htmlattrxref('allowfullscreen','iframe')}}
+
Si s'estableix, el <iframe> és capaç de ser col·locat en la manera de pantalla completa amb Full Screen API (està fora de l'abast per a aquest article).
+
{{htmlattrxref('frameborder','iframe')}}
+
Si s'estableix en 1, això indica al navegador per establir una frontera entre aquest marc i altres marcs, que és el comportament per defecte. 0 elimina la frontera. L'ús d'aquest realment no es recomana més, ja que el mateix efecte es pot aconseguir, millor, mitjançant {{cssxref('border')}}: none; en el {{Glossary('CSS')}}.
+
{{htmlattrxref('src','iframe')}}
+
Aquest atribut, igual que amb {{htmlelement("video")}}/{{htmlelement("img")}}, conté una ruta que apunta a la URL del document per a ser incrustat.
+
{{htmlattrxref('width','iframe')}} i {{htmlattrxref('height','iframe')}}
+
Aquests atributs especifiquen l'amplada i l'alçada que es vol que tingui el iframe.
+
Contingut alternatiu
+
De la mateixa manera que altres elements similars com {{htmlelement("video")}}, pot incloure el contingut alternatiu entre les etiquetes d'obertura i tancament <iframe></iframe> que apareixeran si el navegador no suporta l'etiqueta <iframe>. En aquest cas hem inclòs un enllaç a la pàgina en el seu lloc. És poc probable trobar-se amb qualsevol navegador que no sigui compatible amb <iframe>s avui dia.
+
{{htmlattrxref('sandbox','iframe')}}
+
Aquest atribut, funciona en navegadors una mica més modern que la resta de les característiques <iframe> (per exemple, Internet Explorer 10 i superior) sol·licita la configuració de seguretat reforçada; direm més sobre això en la següent secció.
+
+ +
+

Nota: Per tal de millorar la velocitat, és una bona idea establir l'atribut src de l'iframe amb JavaScript després que el contingut principal s'hagi carregat. Això fa que la pàgina s'utilitzi més aviat i disminueixi el temps de càrrega de la pàgina oficial (una mètrica important {{glossary("SEO")}}).

+
+ +

Problemes de seguretat

+ +

Esmentem abans els problemes de seguretat - Entrarem en això en detall, una mica més, ara. No esperem que es pugui entendre tot aquest contingut perfectament la primera vegada; només volem fer-vos conscients d'aquesta preocupació, i proporcionar una referència per tornar a mesura que tingueu més experiéncia i començar a considerar l'ús de <iframe>s en els vostres experiments i treball. A més, no hi ha necessitat de tenir por i no utilitza <iframe>s - només s'ha de tenir cura. Seguiu llegint...

+ +

Els fabricants de navegadors i desenvolupadors web han après per les males que els iframes són un objectiu comú (terme oficial: attack vector) per a les persones dolentes a la web (sovint anomenat hackers, o més exactament, crackers) per atacar, si estan tractant de modificar maliciosament la vostre pàgina web, o enganyar a la gent a fer alguna cosa que no volen fer, com revelar informació sensible com noms d'usuari i contrasenyes. A causa d'això, els enginyers d'especificacions i els desenvolupadors de navegadors han desenvolupat diversos mecanismes de seguretat per fer <iframe>s més segurs, i també estan les millors pràctiques a tenir en compte - anem a cobrir alguns d'aquests a continuació.

+ +
+

{{interwiki('wikipedia','Clickjacking')}} és un tipus d'atac iframe comú on els pirates informàtics incrustan un iframe invisible en el document (o incrustan el document en el seu propi lloc web maliciós) i el fan servir per capturar les interaccions dels usuaris. Aquesta és una forma comuna de confondre als usuaris o robar dades confidencials.

+
+ +

Un exemple ràpid, primer - intenteu carregar l'exemple anterior, mostrat previament, en el vostre navegador - es pot trobar en Github (veure el codi font també). No veureu, realment, res que apareigui a la pàgina, i si ens fixem en la consola en les eines de desevolupament del navegador, veureu un missatge que us indica perquè. En Firefox, se hos dirá, càrrega denegada per X-Frame-Options: https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary, no permet marcs. Això es deu al fet que els desenvolupadors que van construir MDN han inclòs una configuració al servidor que serveix a les pàgines del lloc web de no permetre que siguin incrustades a l'interior de <iframe>s (veure {{anch("Configure CSP directives")}}, més avall). Això té sentit - una pàgina sencere MDN no té molt sentit incrustar-la en altres pàgines, llevat que es vulgui fer alguna cosa com incrustar-la el vostre lloc i reclamar-les com a propies - o l'intent de robatori de dades a través de clickjacking, que són alhora coses molt dolentes, que es poden fer. A més, si tothom comences a fer això, tot l'ample de banda addicional començaria a costar-li molts diners a Mozilla.

+ +

Només incrustar quan sigui necessari

+ +

De vegades té sentit incrustar el contingut de tercers - com vídeos i mapes youtube - però ens podem estalviar molts mals de cap si només incrusten contingut de tercers quan sigui completament necessari. Una bona regla d'or per a la seguretat web és "Mai es pot ser massa cautelós. Si ho heu fet, torneu a comprovar-ho de totes maneres. Si algú més ho ha fet, se suposa que és perillós fins que es demostri el contrari".

+ +
+

A més de la seguretat, també s'ha d'estar al tant de les qüestions de la propietat intel·lectual. La majoria dels continguts té drets d'autor, fora de línia i en línia, fins i tot continguts que no us ho espereu (per exemple, la majoria de les imatges de Wikimedia Commons). Mai mostrar el contingut de la vostra pàgina web a menys que el propietari o els propietaris hagin donat per escrit, l'autorització inequívoca. Les sancions per infracció de drets d'autor són greus. Un cop més, mai es pot ser massa cautelós.

+ +

Si el contingut és llicenciat, s'ha d'obeir els termes de la llicència. Per exemple, el contingut MDN és sota llicència CC-BY-SA. Això vol dir, que s'ha d'acreditar adequadament quan se cita el nostre contingut, fins i tot si es realitzen canvis substancials.

+
+ +

Utilitzar HTTPS

+ +

{{Glossary("HTTPS")}} és la versió encriptada de {{Glossary("HTTP")}}. S'h de fer servir, HTTPS, en els vostres llocs web sempre que sigui possible:

+ +
    +
  1. HTTPS redueix la possibilitat que el contingut remot hagi estat manipulat en trànsit,
    2. +
  2. HTTPS impedeix que el contingut incrustat accedeixi al contingut del vostre document principal, i viceversa.
    3. +
+ +

L'ús d'HTTPS requereix un certificat de seguretat, que pot ser car (encara que Let's Encrypt facilita les coses) - si no es pot aconseguir un, es pot fer servir el document principal amb HTTP. No obstant això, a causa del segon benefici descrit anteriorment sobre HTTPS , no importa el que costi, mai s'ha de incrustar contingut de tercers amb HTTP. (En el millor dels casos, el navegador web de l'usuari donarà un advertiment de por). Totes les empreses de renom que fan que el contingut disponible vagi incrustar a través d'un <iframe> ho farà disponible a través d'HTTPS - mirar les URL dins de l'atribut src d'<iframe> quan està incrustant contingut de Google Maps o Youtube, per exemple.

+ +
+

Nota: Les pàgines de Github permeten que el contingut se serveixi a través d'HTTPS de forma predeterminada, per la qual cosa és útil per allotjar contingut. Si utilitzeu altre allotjament i no esteu segurs, consulteu al vostre proveïdor d'allotjament, sobre això.

+
+ +

Utilitzar sempre l'atribut sandbox

+ +

Si es vol donar als atacants poc poder, com sigui possible, per fer coses dolentes al vostre lloc web, s'ha de donar els continguts incrustats, només, els permisos necessaris per realitzar-lo. Per descomptat, això també, s'aplica al vostre propi contingut. Un contenidor de codi el qual es pot utilitzar apropiadament - o per a les proves - però no pot causar cap mal a la resta de la base del codi (ja sigui accidental o maliciós) s'anomena sandbox.

+ +

El contingut sense sandbox pot fer molt (l'execució de JavaScript, l'enviament de formularis, finestres emergents, etc.) Per defecte s'ha d'imposar totes les restriccions disponibles mitjançant l'atribut sandbox  sense paràmetres, com es mostra en l'exemple anterior.

+ +

Si és absolutament necessari, es pot afegir permisos de tornada un per un (dins del valor d'atribut sandbox ="" ) - veure la referència d'entrada {{htmlattrxref('sandbox','iframe')}} per a totes les opcions disponibles. Una nota important és que mai s'ha d'afegir tant allow-scripts i allow-same-origin al seu atribut sandbox - en aquest cas el contingut incrustat podria passar per alt la mateixa política de seguretat d'origen que deté l'execució de scripts de llocs i l'ús de JavaScript per desactivar completament la sandbox.

+ +
+

Nota: La Sandboxing no proporciona cap protecció si els atacants poden enganyar a la gent perquè visiti el contingut maliciós directament (fora d'un iframe). Si hi ha alguna possibilitat que cert contingut pot ser maliciós (per exemple, el contingut generat per l'usuari), si us plau feu servir un {{glossary("domini")}} diferent del vostre lloc principal.

+
+ +

Configurar directives CSP

+ +

La {{Glossary("CSP")}} representa la content security policy, i proporciona un conjunt de capçaleres HTTP (metadades enviades juntament amb les seves pàgines web quan es serveixen des d'un servidor web) dissenyades per millorar la seguretat del document HTML. Quan es tracta de protegir <iframe>s, es pot configurar el servidor per a enviar una capçalera X-Frame-Options apropiada. Això pot evitar que altres llocs web incrustin el seu contingut en les vostres pàgines web (el que permetria {{interwiki('wikipedia','clickjacking')}} i una sèrie d'altres atacs), que és exactament el que els desenvolupadors MDN han fet, com hem vist anteriorment.

+ +
+

Nota: Es pot llegir el post de Frederik Braun On the X-Frame-Options Security Header per obtenir més informació d'antecedents sobre aquest tema. Òbviament, està fora de l'abast, per a una explicació completa, d'aquest article.

+
+ +

Els elements <embed> i <object>

+ +

Els elements {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("object")}}  compleixen una funció diferent a {{htmlelement("iframe")}} - aquests elements de propòsit general són eines d'inserció per a la incrustació de diversos tipus de contingut extern, que inclouen tecnologies de complements com els applets de Java i flash, PDF (es pot mostrar en un navegador amb un plugin PDF), i fins i tot el contingut com vídeos, SVG i les imatges!

+ +
+

Nota: Un plugin és un programari que proporciona accés als continguts del navegador que no pot llegir de forma nativa.

+
+ +

No obstant això, és poc probable que utilitzeu molt aquests elements - Els applets no s'han utilitzat durant anys, Flash ja no és molt popular, a causa d'una sèrie de raons (veure {{anch("El cas contra els complements")}}, més endavant), els arxius PDF tendeixen a estar millor enllaçats que incrustats, i altres continguts com a imatges i video tenen elements molt millors i més fàcils de manejar. Plugins i aquests mètodes d'incrustació són realment una tecnologia heretada, i els estem esmentant principalment en cas que us trobeu amb ells en certes circumstàncies com a intranets o projectes empresarials.

+ +

Si necessiteu incorporar contingut de plugin, aquest és el tipus d'informació que necessitareu, com a mínim:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
 {{htmlelement("embed")}}{{htmlelement("object")}}
{{glossary("URL")}} del contingut incrustat{{htmlattrxref('src','embed')}}{{htmlattrxref('data','object')}}
accurate {{glossary("MIME type", 'media type')}} del contingut incrustat{{htmlattrxref('type','embed')}}{{htmlattrxref('type','object')}}
l'altura i l'amplada (en píxels CSS) de la caixa controlada pel complement{{htmlattrxref('height','embed')}}
+ {{htmlattrxref('width','embed')}}		{{htmlattrxref('height','object')}}
+ {{htmlattrxref('width','object')}}
noms i valors, per alimentar el complement com paràmetresatributs ad hoc amb els noms i valorselements d'una sola etiqueta {{htmlelement("param")}}, continguts dins <object>
Contingut HTML independent com a recurs alternatiu per a un recurs no disponibleNo suportat (<noembed> és obsolet)contingut dins <object>, després d'elements <param>
+ +
+

Nota: <object> requereix un atribut data, un atribut type, o tots dos. Si s'utilitzant ambdòs, també es pot utilitzar l'atribut {{htmlattrxref('typemustmatch','object')}} (només implementat en Firefox, a partir d'aquest escrit). typemustmatch mante l'arxiu incrustat a que s'executi llevat que l'atribut type proporcioni el tipus de medi correcte. Per tant, typemustmatch pot conferir beneficis significatius de seguretat quan està incrustar el contingut d'un {{glossary("origen")}} diferent (pot mantenir els atacants d'executar scripts arbitràries mitjançant el complement).

+
+ +

Heus aquí un exemple que utilitza l'element {{htmlelement("embed")}} per  incrustar una pel lícula Flash (veure aquest en Github i comprovar el codi font també):

+ +
<embed src="whoosh.swf" quality="medium"
+       bgcolor="#ffffff" width="550" height="400"
+       name="whoosh" align="middle" allowScriptAccess="sameDomain"
+       allowFullScreen="false" type="application/x-shockwave-flash"
+       pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer">
+ +

Bastant horrible, no ho és. El HTML generat per l'eina d'Adobe Flash tendia a ser encara pitjor, l'ús d'un element <object> amb un element <embed> incrustat en ell, per cobrir totes les bases (fes un cop d'ull a un exemple). El flaix fins i tot va ser utilitzat amb èxit com a contingut alternatiu a HTML5 de vídeo, per un temps, però això cada vegada es veu més innecessari.

+ +

Ara veurem un exemple <object>, que insereix un PDF en una pàgina (vegeu l'exemple en viu i el codi font):

+ +
<object data="mypdf.pdf" type="application/pdf"
+        width="800" height="1200" typemustmatch>
+  <p>You don't have a PDF plugin, but you can <a href="myfile.pdf">download the PDF file.</a></p>
+</object>
+ +

Els PDFs eren un pas necessari entre el paper i el digital, però plantegen molts reptes d'accessibilitat i poden ser difícils de llegir en pantalles petites. Encara tendeixen a ser popular en alguns cercles, però és molt millor enllaçar-los perquè puguin ser descarregats o llegits en una pàgina separada, en lloc de incrustar-los en una pàgina web.

+ +

El cas en contra dels complements (plugins)

+ +

Hi havia una vegada, que els complements (plugins) eran indispensables a la web. Recordeu els dies en què calia instal·lar Adobe Flash Player, només, per veure una pel·lícula en línia? Llavors teníem constantment alertes molestes sobre l'actualització de Flash Player i el seu entorn d'execució de Java. Les tecnologies web han crescut molt més robustes, i aquells dies s'han acabat. Per a la majoria de les aplicacions, és hora que deixin de lliurar contingut que depenguin dels complements (plugins), i comencin a prendre avantatge de les tecnologies web al seu lloc.

+ + + +

Llavors, què s'ha de fer? Si es necessita interactivitat, HTML i {{glossary("JavaScript")}} ens pot donar fàcilment la feina feta sense necessitat d'applets de Java o  tecnologia obsoleta ActiveX/BHO. En lloc de confiar en Adobe Flash, podem utilitzar vídeo HTML5 per les necessitats media, per a gràfics vectorials SVG i Canvas per a imatges i animacions complexes. Peter Elst escrivia fa uns anys que Adobe Flash no sol ser l'eina adequada per al treball, excepte per a jocs i aplicacions empresarials especialitzades. Pel que fa a ActiveX, fins i tot el navegador Microsoft {{glossary("Microsoft Edge","Edge")}} ja no ho suporta.

+ +

Sumari

+ +

El tema de la incrustació d'altres continguts en els documents web, de forma ràpida, pot arribar a ser molt complex, pel qual en aquest article hem tractat d'introduir d'una manera simple i familiar el que us pogui semblar d'una rellevancia immediata, mentre en seguit fent al·lusió a algunes de les característiques més avançades de les tecnologies involucrades. Per començar, és probable que feu servir la incrustació molt més enllà, inclouent continguts de tercers com mapes i vídeos en les vostres pàgines. A mesura que adquiriu més experiència, és probable que comenceu a trobar més usos per a ells.

+ +

Hi ha moltes altres tecnologies que impliquen la incrustació de continguts externs a més dels que hem tractat aquí. Vam veure alguns, en els articles anteriors, com {{htmlelement("video")}}, {{htmlelement("audio")}} i {{htmlelement("img")}}, però hi ha altres a descobrir, com {{htmlelement("canvas")}} per generar en JavaScript gràfics 2D i 3D, i {{htmlelement("svg")}} per a incrustar gràfics vectorials. Aviat ens ocuparem de SVG en l'article següent del mòdul.

+ +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/responsive_images/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/responsive_images/index.html new file mode 100644 index 0000000000..4be56f6248 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/responsive_images/index.html @@ -0,0 +1,254 @@ +--- +title: Imatges sensibles +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Imatges_sensibles +tags: + - Article + - Beginner + - CodingScripting + - Design + - Graphics + - Guide + - HTML + - Image + - Intermediate + - img + - sizes + - srcset +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +
+

En aquest article aprendrem sobre el concepte de les imatges sensibles - imatges que funcionen bé en dispositius amb diferentes mides de pantalles, resolucions i altres característiques semblants - i veurem les eines que proporciona HTML per ajudar-nos a posar-les en pràctica. Imatges sensibles és només una part del (i prepara l'escenari per) disseny web sensible, un tema que aprendrem molt més en un futur mòdul del tema CSS.

+
+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Heu de coneixer el fonaments bàsics d'HTML i com afegir imatges estàtiques a una pàgina web.
Objectius:Aprendre com utilitzar funcions com {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i l'element {{htmlelement("picture")}} per implementar solucions d'imatges sensibles en els llocs web.
+ +

Per què les imatges sensibles ?

+ +

Llavors, quin problema estem tractant de resoldre amb imatges sensibles? Examinarem un escenari típic. Un lloc web típic, probablement, té una imatge de capçalera perquè es vegi bonic per als visitants, a més, potser algunes imatges de contingut per sota d'aquesta. És possible que vulgueu fer que la capçalera abasti la totalitat de l'amplada de la mateixa, i la imatge de contingut en formi part, en algun lloc, dins de la columna de contingut. Fem una ullada a un exemple senzill d'això:

+ +

Our example site as viewed on a wide screen - here the first image works ok, as it is big enough to see the detail in the center.

+ +

Això funciona bé en un dispositiu de pantalla ampla, com ara un ordinador portàtil o de sobretaula (es pot veure l'example en directa i trobar el codi font en Github.) No parlarem tant de la CSS, excepte per dir que

+ + + +

Això està bé, però el problema ve quan es comença a veure el lloc en un dispositiu de pantalla estreta - la capçalera es veu bé, però està començant a ocupar molta alçada de la pantalla d'un dispositiu mòbil; la primera imatge de contingut, d'altra banda, es veu terrible - en aquesta grandària amb prou feines es pot veure a la gent!

+ +

Our example site as viewed on a narrow screen; the first image has shrunk to the point where it is hard to make out the detail on it.

+ +

Seria molt millor mostrar una versió retallada de la imatge que fixar-se en els detalls importants de la fotografia quan el lloc es veu en una pantalla estreta, i potser una mica entre els dos per a un dispositiu de pantalla d'amplada mitjana com una tauleta - això es coneix comunament com el problema direcció d'art .

+ +

A més, no hi ha necessitat d'integrar aquest tipus d'imatges de grans dimensions a la pàgina si s'està veient en una petita pantalla de mòbil; això es diu problema canvi de resolució - una imatge de trama és un nombre fix de píxels d'ample i un nombre fix de píxels d'alt; com vam veure en fixar-nos en els gràfics de vector, una imatge de trama comença a veure's granulada i horrible si es visualitza més gran que la mida original (mentre que un gràfic vectorial no ho fa). I si es mostra significativament més petita que la mida original, és un malbaratament d'ample de banda - en especial els usuaris de mòbils no volen haver de gravar a través del seu ample de banda la descàrrega d'una imatge gran destinada a escritori, quan una imatge petita faria per al dispositiu. Una situació ideal seria tenir múltiples resolucions disponibles i servir mides adequades, depenent dels diferents dispositius que accedeixen al lloc web.

+ +

Per complicar més les coses, alguns dispositius tenen pantalles d'alta resolució que necessiten les imatges més grans del que s'espera que ells necessiten, per mostrar-ho bé. Això és essencialment el mateix problema, però en un context lleugerament diferent.

+ +

Es podria pensar que les imatges de vector resoldrien aquests problemes, i ho fan fins a cert punt - tots dos són petits en grandària d'arxiu i s'escalen bé, i han de ser usats sempre que sigui possible. No són adequats per a tot tipus d'imatges però -si bé són excel·lents per a gràfics simples, patrons, elements d'interfície, etc., comença a ser molt complex per crear una imatge basada en vectors amb el tipus de detall que ens agradaria trobar, diguem, una foto. Els formats d'imatge de trama, com JPEG són més adequats per al tipus d'imatges que hem vist en l'exemple anterior.

+ +

Aquest tipus de problema no existia quan la primera web va existir, a principis de mitjans dels anys 90 - en aquell temps els únics dispositius que existien per navegar per la web eren de sobretaula i portàtils, de manera que els enginyers de navegadors i escriptors d'especificacions ni tan sols pensaven posar en pràctica solucions. Les tecnologies d'imatges sensibles es van dur a terme recentment per resoldre els problemes indicats anteriorment, ja que permetien oferir el navegador diversos arxius d'imatge, ja sigui tots els que mostraven el mateix, però que contenien un nombre diferent de píxels (resolution switching), o diferents imatges adequades per a diferents assignacions d'espai (art direction)

+ +
+

Nota: Les noves característiques que es descriuen en aquest article -  {{htmlattrxref("srcset", "img")}}/{{htmlattrxref("sizes", "img")}}/{{htmlelement("picture")}} - están totes suportades en les versions pubicades per els escriptoris moderns i navegadors mòbils (incloent el navegador de Microsoft Edge, encara que no amb Internet Explorer.)

+
+ +

Com crear imatges sensibles?

+ +

En aquesta secció, veurem els dos problemes il·lustrats a dalt i mostrarem com resoldre'ls utilitzant les característiques de la imatge sensible d'HTML. S'ha de tenir en compte que ens centrarem en {{htmlelement("img")}}s d'HTML per aquesta secció, com es veu en l'àrea de contingut de l'exemple anterior - la imatge a la capçalera del lloc és només de decoració, i per tant implementat utilitzant imatges de fons CSS. CSS podria dir-se que té millors eines per el disseny sensible, parlarem d'elles en un futur mòdul CSS.

+ +

Canvi de resolució: Diferents mides

+ +

Llavors, quin és el problema que es vol resoldre amb el canvi de resolució? Volem mostrar el mateix contingut d'imatge, major o menor depenent del dispositiu - aquesta és la situació que tenim amb la segona imatge de contingut en el nostre exemple. L'element standard {{htmlelement("img")}} tradicionalment només se li permet apuntar el navegador a un sol arxiu font:

+ +
<img src="elva-fairy-800w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
+ +

No obstant això, podem utilitzar dos nous atributs - {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i {{htmlattrxref("sizes", "img")}} - per proporcionar diverses imatges fonts addicionals, juntament amb consells per ajudar al navegador a triar el més adequat. Es pot veure un exemple d'això en el nostre exemple responsive.html en Github (vegeu també el codi font):

+ +
<img srcset="elva-fairy-320w.jpg 320w,
+             elva-fairy-480w.jpg 480w,
+             elva-fairy-800w.jpg 800w"
+     sizes="(max-width: 320px) 280px,
+            (max-width: 480px) 440px,
+            800px"
+     src="elva-fairy-800w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
+ +

Els atributs srcset i sizes es veuen complicats, però no són tan dolents per entendre si es formaten com es mostra a dalt, amb una part diferent del valor de l'atribut en cada línia. Cada valor conté una llista separada per comes. i cada part de les llistes es componen de tres sub-parts. Recorrerem els continguts de cada, ara:

+ +

srcset defineix el conjunt d'imatges que permetrà el navegador triar entre,   cada mida d'imatge. Abans de cada coma, escrivim:

+ +
    +
  1. Un nom de fitxer d'imatge (elva-fairy-480w.jpg.)
    2. +
  2. Un espai.
    3. +
  3. L'ample de la imatge inherent en píxels (480w) - en compte que aquesta utilitza la unitat w, no px com es podria esperar. Aquesta és la mida real de la imatge, que es pot trobar al inspeccionar l'arxiu d'imatge a l'ordinador (per exemple en un Mac es pot seleccionar la imatge en el Finder i preme Cmd + I per obrir la pantalla d'informació).
    4. +
+ +

sizes defineix un conjunt de condicions de medis (per exemple, amples de pantalla) i indica quina mida de la imatge seria millor triar, quan es compleixin certes condicions en els medis - aquests són els consells que parlàvem anteriorment. En aquest cas, abans de cada coma, escrivim

+ +
    +
  1. una condició de medis ((max-width:480px)) - aprendrem més sobre això en el tema de CSS, però per ara direm que una condició de medis descriu un possible estat en que la pantalla pot estar. En aquest cas, estem dient "quan l'amplada de la finestra gràfica sigui de 480 píxels o menys".
    2. +
  2. Un espai.
    3. +
  3. L'amplada de l'espai de la imatge s'ompli quan la condició del medi sigui certa (440px).
    4. +
+ +
+

Nota: Per l'ample de l'espai, és possible proporcionar una longitud absoluta (px, em) o una longitud relativa (com un percentatge). Es pot haver notat que l'última amplada de l'espai no té cap condició del medi - Aquest és per defecte el que es tria quan cap de les condicions del medi són certes). El navegador ignora tot després de la primera condició coincident, així que s'ha d'anar amb compte com es demanan les condicions del medi.

+
+ +

Així, amb aquests atributs en el seu lloc, el navegador:

+ +
    +
  1. Mirar l'amplada del dispositiu.
    2. +
  2. Calcular quina condició del medi en la llista de sizes (mides) és el primer a ser veritat.
    3. +
  3. Mirar la mida de l'espai donat a aquesta consulta de medis.
    4. +
  4. Carregar la imatge de referència en la llista srcset que més s'acosti a la mida de l'espai triat.
    5. +
+ +

I ja està! Així que en aquest punt, si un navegador de suport amb un ample de 480px de finestra gràfica carrega la pàgina, la condició (max-width: 480px) del medi serà veritat, per tant, es triarà l'espai 440px, de manera que el elva-fada-480w.jpg serà carregat, ja que el seu ample inherent (480w) és el més proper a 440px. La imatge 800px és de 128 KB en el disc mentre que la versió de 480px és només 63KB - un estalvi de 65KB. Ara imaginem si aquesta era una pàgina que tenia moltes imatges. Usant aquesta tècnica es podria estalviar als usuaris de mòbils una gran quantitat d'ample de banda.

+ +

Els navegadors més antics no soportan aquestes característiques, simplement, les ignoran i segueixen endavant i carregan la imatge que es fa referència en l'atribut {{htmlattrxref("src", "img")}} com a normal.

+ +
+

Nota: En el {{htmlelement("head")}} del document trobarem la línia <meta name = "viewport" content = "width = device-width">: això obliga els navegadors mòbils a adoptar l'amplada real de la seva finestra en carregar pàgines web (alguns navegadors mòbils menteixen sobre la seva amplada de la finestra gràfica, i en lloc de carregar pàgines a l'amplada de la finestra gràfica, redueixen la pàgina carregada cap avall, el que no és molt útil per a les imatges o el disseny sensible. Us ensenyarem més sobre això en un mòdul futur).

+
+ +

Eines útils per a desenvolupadors

+ +

Hi ha algunes eines de desenvolupament útils en els navegadors per ajudar en l'elaboració de les amplades d'espai, etc, que són necessàries utilitzar. Quan els estem treballant, carreguem per primera vegada la versió no sensible del exemple (not-responsive.html), després entreu en Responsive Design View (Tools > Web Developer > Responsive Design View), que ens permetrà mirar els dissenys de pàgina web com si els veiéssim a través d'una varietat de diferents mides de pantalles de dispositius.

+ +

S'ha establert l'amplada de la finestra gràfica a 320px llavors 480px; per a cada un entrem al Inspector DOM, fent clic a l'element {{htmlelement("img")}} que ens interessa, després mirem la seva grandària en la pestanya de Box Model view en el costat dret de la pantalla. Això ens ha de donar els amples de imatge inherents que necessita.

+ +

A screenshot of the firefox devtools with an image element highlighted in the dom, showing its dimensions as 440 by 293 pixels.

+ +

A continuació, es pot comprovar si el srcset ha treballat mitjançant l'establiment de l'amplada de la finestra gràfica que volem (establint una amplada estreta, per exemple), obrim Network Inspector (Tools > Web Developer > Network), a continuació, tornem a carregar la pàgina. Això ens ha de donar una llista de recursos que s'han descarregat per compondre la pàgina web, i aquí es pot comprovar quin arxiu d'imatge va ser triat per a descarregar.

+ +

a screenshot of the network inspector in firefox devtools, showing that the HTML for the page has been downloaded, along with three images, which include the two 800 wide versions of the responsive images

+ +

Canvi de resolució: Mateixa grandària, diferents resolucions

+ +

Si s'està donant suport a múltiples resolucions de pantalla, però tothom veu la imatge a la mateixa grandària real en la pantalla, es pot permetre que el navegador seleccioni una imatge de resolució apropiada utilitzant srcset amb x-descriptors i sense grandaries (sizes) - una sintaxi una mica més fàcil! Es pot trobar un exemple de com es veu en srcset-resolutions.html (vegeu també el codi font):

+ +
<img srcset="elva-fairy-320w.jpg,
+             elva-fairy-480w.jpg 1.5x,
+             elva-fairy-640w.jpg 2x"
+     src="elva-fairy-640w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
+
+ +

A picture of a little girl dressed up as a fairy, with an old camera film effect applied to the imageEn aquest exemple, el següent CSS s'aplica a la imatge de manera que tindrà una amplada de 320 píxels a la pantalla (també anomenats píxels CSS):

+ +
img {
+  width: 320px;
+}
+ +

En aquest cas, la grandària (sizes) no és necessaria - el navegador simplement resol la resolució de la pantalla que es mostra, i serveix la imatge més adequada que es fa referència en el srcset. Així, si el dispositiu que accedeixi a la pàgina té un estàndard/de baixa resolució, amb un píxel de dispositiu que representa cada píxel CSS, la imatge elva-fada-320w.jpg serà carregada (el 1x està implícit, pel que no cal incloure). Si el dispositiu té una alta resolució de dos píxels de dispositiu per píxel CSS o més, es carregarà la imatge elva-fada-640w.jpg. La imatge de 640px té 93KB, mentre que la imatge de 320px té només 39KB.

+ +

Direcció d'art

+ +

En resum, el problema de direcció d'art implica voler canviar la imatge que es mostra per adaptar-se a diferents grandàries de visualització de la imatge. Per exemple, si es mostra un paisatge gran amb una persona al mig en un lloc web quan es veu en un navegador d'escriptori, aquesta es redueix quan es veu el lloc web en un navegador mòbil, es veurà malament, la persona serà molt petita i difícil de veure. Probablement seria millor mostrar una imatge més petita, de retrat en el mòbil, que mostri la persona ampliada. L'element {{htmlelement("picture")}} ens permet implementar exactament aquest tipus de solució.

+ +

Tornant al nostre exemple original not-responsive.html tenim una imatge que necessita molt la direcció d'art:

+ +
<img src="elva-800w.jpg" alt="Chris standing up holding his daughter Elva">
+ +

Arreglarem això, amb {{htmlelement("picture")}}! Igual que <video> i <audio>,  l'element <picture> és un contenidor que conté diversos elements {{htmlelement("source")}} que proporcionen diverses fonts diferents que el navegador pot triar, seguit per l'importantíssim element {{htmlelement("img")}}. El codi de responsive.html es veu així:

+ +
<picture>
+  <source media="(max-width: 799px)" srcset="elva-480w-close-portrait.jpg">
+  <source media="(min-width: 800px)" srcset="elva-800w.jpg">
+  <img src="elva-800w.jpg" alt="Chris standing up holding his daughter Elva">
+</picture>
+
+ + + +

Aquest codi ens permet mostrar una imatge adequada tant en pantalla ampla com en pantalla estreta, com es veu a continuació:

+ +

Our example site as viewed on a wide screen - here the first image works ok, as it is big enough to see the detail in the center.Our example site as viewed on a narrow screen with the picture element used to switch the first image to a portrait close up of the detail, making it a lot more useful on a narrow screen

+ +
+

Nota: S'ha d'utilitzar el atribut media només en escenaris de direcció d'art; quan es fa ús de media, no oferir condicions de medis dins l'atribut sizes.

+
+ +

Per què no podem fer això usant CSS o Javascript?

+ +

Quan el navegador comença a carregar una pàgina, s'inicia la descàrrega (precàrrega) d'alguna de les imatges abans que l'analitzador principal hagi començat a carregar i interpretar el CSS i JavaScript de la pàgina. Aquesta és una tècnica útil, que de mitjana ha rebaixat el 20% el temps de càrrega. No obstant això, no és útil per a les imatges sensibles, d'aquí la necessitat d'implementar solucions com srcset. No es podria, per exemple, carregar l'element {{htmlelement("img")}}, després de detectar l'amplada de la finestra gràfica amb JavaScript i canviar dinàmicament la imatge d'origen en una més petita si es desitjes. Per llavors, la imatge original ja hauria estat carregada, i es carregaria també la imatge petita, així, que és encara pitjor en termes d'imatge sensible.

+ + + +

Utilitzar formats d'imatge moderns audaçment

+ +

Hi ha diversos nous formats d'imatge emocionants (com WebP i JPEG-2000) que poden mantenir una mida d'arxiu baix i d'alta qualitat al mateix temps. No obstant això, el suport dels navegadors és irregular.

+ +

<picture> ens permet continuar atenent els navegadors antics. Es pot subministrar el tipus MIME dins de l'atribut type perquè el navegador pogui rebutjar immediatament tipus d'arxius no compatibles:

+ +
<picture>
+  <source type="image/svg+xml" srcset="pyramid.svg">
+  <source type="image/webp" srcset="pyramid.webp">
+  <img src="pyramid.png" alt="regular pyramid built from four equilateral triangles">
+</picture>
+
+ + + +

Aprenentatge actiu: La implementació de les vostres pròpies imatges sensibles

+ +

Per a aquest aprenentatge actiu, estem esperant que sigueu valents i sobretot actueu independentment.... Volem que implementeu el vostre propi art adequat dirigit a pantalla estreta/pantalla ampla utilitzant <picture>, i un exemple de canvi de resolució que utilitzi srcset.

+ +
    +
  1. Escriure alguna cosa d'HTML senzilla per contenir el codi (usar not-responsive.html com a punt de partida, si es vol)
    2. +
  2. Troba una bona imatge apaïsada de pantalla ampla amb algun tipus de detalls continguts en ella en algun lloc. Crear una versió en grandària web de la mateixa utilitzant un editor de gràfics, a continuació, retallar-la per mostrar una part més petita que ampliï el detall, i crear una segona imatge (al voltant de 480px d'ample que és bo per a això).
    3. +
  3. Utilitzeu l'element <picture> per implementar un selector d'imatge de direcció d'art!
    4. +
  4. Crear diversos arxius d'imatges de diferents mides, cadascun mostrant la mateixa imatge.
    5. +
  5. Utilitzeu srcset/size per crear un exemple de canvi de resolució, ja sigui per servir la mateixa imatge a mida en diferentes resolucions, o diferentes mides d'imatges en diferentes amplades de finestra gràfica.
    6. +
+ +
+

Nota: Utilitzeu el devtools del navegador perquè us ajudi a saber quines mides necessiteu, com es va esmentar anteriorment.

+
+ +

Sumari

+ +

Això és un embolcall per a les imatges sensibles - Esperem que hagiu gaudit jugant amb aquestes noves tècniques. Com a resum, hi ha dos problemes diferents que hem estat discutint aquí:

+ + + +

Hem arribat al final de tot, dels mòduls Multimedia i incrustació! L'única cosa que fer ara, abans de seguir endavant, és provar la vostra avaluació multimèdia i veure com us va. Diverteix-te.

+ +

Veure

+ + + +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
diff --git a/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/video_and_audio_content/index.html b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/video_and_audio_content/index.html new file mode 100644 index 0000000000..5a8855df2b --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/multimedia_and_embedding/video_and_audio_content/index.html @@ -0,0 +1,294 @@ +--- +title: Contingut de vídeo i àudio +slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Contingut_de_vídeo_i_àudio +tags: + - Article + - Audio + - Beginner + - Guide + - HTML + - Video + - captions + - subtitles + - track +translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
+ +

Ara que estem a gust afegint imatges senzilles a una pàgina web, el següent pas és començar a afegir els reproductors de vídeo i àudio als documents HTML! En aquest article veurem com es fa exactament això amb els elements {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}}; després acabarem mirant com afegir títols/subtítols als vídeos

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, instal.lació programari bàsic, coneixements bàsics de treballar amb arxius, familiaritzar-se amb els fonaments HTML (com s'explica en Inici en HTML) i Imatges en HTML.
Objectiu:Aprendre com incrustar vídeo i àudio en una pàgina web, i afegir títols/subtítols a un vídeo.
+ +

Àudio i vídeo a la web

+ +

Els desenvolupadors web han volgut utilitzar vídeo i àudio a la web des de fa molt de temps, des de la dècada del 2000, quan vam començar a tenir un ample de banda prou ràpid com per suportar qualsevol tipus de vídeo (els arxius de vídeo són molt més grans que els de text o fins i tot les imatges). En els primers dies, les tecnologies web natives com HTML no tenien la capacitat d'integrar vídeo i àudio a la web, per la qual cosa les tecnologies propietàries (basades en el plug-in) com Flash (i més tard, Silverlight) es van fer populars per al maneig d'aquests continguts. Aquest tipus de tecnologia funcionan bé, però tenen una sèrie de problemes, incloent, que no funcionan bé amb les característiques HTML/CSS, problemes de seguretat i problemes d'accessibilitat.

+ +

Una solució nativa resoldria gran part d'això si es feia bé. Afortunadament, uns anys més tard, l'especificació {{glossary("HTML5")}} havia afegit aquestes característiques, amb els elements {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}}, i alguns nous i brillants {{Glossary("JavaScript")}} {{Glossary("API","APIs")}} per controlar-los. No estarem veient JavaScript aquí - només els fonaments bàsics que es poden aconseguir amb HTML.

+ +

No estem per ensenyar com produir arxius d'àudio i vídeo - aixó requereix un conjunt d'habilitats completament diferents. Us hem proporcionat unes mostres d'arxiu d'àudio i vídeo i codi d'exemple perquè pugueu experimentar, en cas que no pugueu aconseguir-ho vosaltres mateixos.

+ +
+

Nota: Abans de començar aquí, també s'ha de saber que hi ha un bon nombre {{glossary("OVP","OVPs")}} (proveïdors de vídeo en línia) com YouTube, Dailymotion i Vimeo, i proveïdors d'àudio en línia com Soundcloud. Aquestes empreses ofereixen una forma còmoda i fàcil d'allotjar i consumir videos, pel que no ha de preocupar l'enorme consum d'ample de banda. OVP, fins i tot, en general, ofereix codi ja preparat per incrustar vídeo/àudio a les seves pàgines web. Si anem per aquest camí, es pot evitar algunes de les dificultats que es discuteixen en aquest article. Estarem discutint aquest tipus de servei, una mica més, en el proper article.

+
+ +

L'element <video>

+ +

L'element {{htmlelement("video")}} permet incrustar un vídeo molt fàcilment. Un exemple realment senzill és el següent:

+ +
<video src="rabbit320.webm" controls>
+  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.webm">link to the video</a> instead.</p>
+</video>
+ +

Les característiques de la nota són:

+ +
+
{{htmlattrxref("src","video")}}
+
De la mateixa manera que l'element {{htmlelement("img")}}, l'atribut src conté una ruta d'accés al vídeo que es vol incrustar. Funciona exactament de la mateixa manera.
+
{{htmlattrxref("controls","video")}}
+
Els usuaris han de poder controlar la reproducció de vídeo i d'àudio (és especialment important per a les víctimes de l'epilepsia.) S'ha d'utilitzar l'atribut controls per incloure la pròpia interfície de control del navegador, o construir la interfície amb l'API JavaScript apropiat. Com a mínim, la interfície ha d'incloure una manera d'iniciar i aturar els medis i ajustar el volum.
+
El paràgraf dins de les etiquetes <video>
+
+

Això es coneix com a contingut alternatiu - aquest és mostrat si el navegador per accedir a la pàgina no és compatible amb l'element <video>, ens permet oferir una alternativa per a navegadors antics. Això pot ser qualsevol cosa; en aquest cas, hem proporcionat un enllaç directe a l'arxiu de vídeo, de manera que l'usuari pogui, almenys, tenir accés a ell, d'alguna manera, independentment de quin navegador estan fent servir.

+
+
+ +

El vídeo incrustat es veurà semblant a això:

+ +

A simple video player showing a video of a small white rabbit

+ +

Podeu provar l'exemple viu aquí ( vegeu també el codi font.)

+ +

Suport de múltiples formats

+ +

Hi ha un problema amb l'exemple anterior, el qual us haureu adonat al intentar accedir a l'enllaç directe, anteriorment, amb un navegador com Safari o Internet Explorer. El vídeo no es reprodueix! Això és perquè diferents navegadors suporten diferents formats de vídeo (i àudio).

+ +

Anem a través de la terminologia ràpidament. Formats com MP3, MP4 i WebM es diuen formats contenidors. Contenen diferents parts en què es compon la cançó o vídeo - com una pista d'àudio, una pista de vídeo (en el cas del vídeo), i les metadades per descriure els medis en que són presentats.

+ +

Les pistes d'àudio i vídeo estan també en diferents formats, per exemple:

+ + + +

Un reproductor d'àudio tendeix a reproduir una pista d'àudio directament, per exemple, un arxiu MP3 o Ogg. Aquests no necessiten contenidors.

+ +
+

Nota: No és tan senzill, com es pot veure a la nostra taula de compatibilitat de còdec d'àudio i de vídeo. A més, molts navegadors de plataformes mòbils poden reproduir un format no suportat lliurant-ho al reproductor multimèdia del sistema subjacent per reproduir-ho. Però això ho farà ara com ara.

+
+ +

Els formats anteriors existeixen per comprimir video i àudio en arxius manejables (el video i l'àudio en brut són molt grans). Els navegadors contenen diferents {{Glossary("Codec","Codecs")}}, com Vorbis o H.264, que s'utilitzen per convertir el so comprimit i el vídeo en dígits binaris i a l'inrevés. Com hem indicar anteriorment, els navegadors per desgràcia no tots suporten als mateixos còdecs, pel que s'haurà de proporcionar diversos arxius per a cada producció de medis. Si falta el còdec adequat per descodificar el medi, simplement no es reproduirà.

+ +
+

Nota: És possible que ens pregunten per què existeix aquesta situació. MP3 (per a àudio) i MP4/H.264 (per a vídeo) són àmpliament recolzats, i de bona qualitat. No obstant això, també són gravats per patents - patents nord-americanes que cobreixen MP3 fins almenys 2017, i H.264 fins 2027 com molt aviat, el que significa que els navegadors que no tenen la patent han de pagar grans summes de diners per recolzar aquests formats. A més, moltes persones eviten el programari restringit en principi, a favor dels formats oberts. Aquesta és la raó per la qual hem de proporcionar múltiples formats per a diferents navegadors.

+
+ +

Llavors, com fem això? Fer una ullada a el següent exemple actualitzat (prova-ho qui viu aquí, també):

+ +
<video controls>
+  <source src="rabbit320.mp4" type="video/mp4">
+  <source src="rabbit320.webm" type="video/webm">
+  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.mp4">link to the video</a> instead.</p>
+</video>
+ +

Aquí hem pres l'atribut src fora de l'etiqueta <video> actual, i en el seu lloc hem inclòs elements {{htmlelement("source")}}, per separat, que apunten a les seves pròpies fonts. En aquest cas, el navegador va a través dels elements <source> i reprodueix el primer còdec que té que donar suport. Incloent les fonts de WebM i MP4 hauria de ser suficient per reproduir els vídeos a la majoria de plataformes i navegadors actuals.

+ +

Cada element <source> també té un atribut type. Aquest és opcional, però s'aconsella que s'inclogui - conté el {{glossary("MIME type","MIME types")}} dels arxius de vídeo i els navegadors poden llegir aquests i saltar immediatament els vídeos que no entenen. Si no està inclòs, els navegadors carregan i tractan de reproduir cada arxiu fins a trobar un que funcioni, prenent encara més temps i recursos.

+ +
+

Nota: El nostre article sobre els formats dels medis compatibles conté alguna cosa en comú {{glossary("MIME type","MIME types")}}.

+
+ +

Altres característiques de <video>

+ +

Hi ha una sèrie d'altres característiques que es poden incloure en un vídeo HTML5. Fer una ullada al nostre tercer exemple, a continuació:

+ +
<video controls width="400" height="400"
+       autoplay loop muted
+       poster="poster.png">
+  <source src="rabbit320.mp4" type="video/mp4">
+  <source src="rabbit320.webm" type="video/webm">
+  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.mp4">link to the video</a> instead.</p>
+</video>
+
+ +

Això ens donarà una sortida semblant alguna cosa com això:

+ +

A video player showing a poster image before it plays. The poster image says HTML5 video example, OMG hell yeah! Les noves característiques són:

+ +
+
{{htmlattrxref("width","video")}} and {{htmlattrxref("height","video")}}
+
Es pot controlar la mida del vídeo, ja sigui amb aquests atributs o amb {{Glossary("CSS")}}. En ambdós casos, els vídeos mantenen la seva relació amplada-alçada nativa - coneguda com la relació d'aspecte. Si la relació d'aspecte no es manté per les mides que s'hagin definit, el vídeo creixerà per omplir l'espai horitzontal, i l'espai sense omplir acabarà tinguen un color de fons sòlid per defecte.
+
{{htmlattrxref("autoplay","video")}}
+
Aquest atribut fa que l'inici d'àudio o vídeo es reprodueixi immediatament, mentre que la resta de la pàgina s'està carregant. Es recomana no utilitzar el vídeo en reproducció automàtica (o àudio) en els vostres llocs, ja que els usuaris poden trobar que és realment molest.
+
{{htmlattrxref("loop","video")}}
+
Aquest atribut fa que el vídeo (o àudio) comenci reproduir-se, de nou, cada vegada que acabi. Això també pot ser molest, de manera que només s'utilitzi quan sigui realment necessari.
+
{{htmlattrxref("muted","video")}}
+
Aquest atribut fa que el medi es reprodueixi amb el so desactivat per defecte.
+
{{htmlattrxref("poster","video")}}
+
Aquest atribut pren com a valor l'adreça URL d'una imatge, que es podrà veure abans de reproduir-se el vídeo. Està destinat a ser utilitzat per a una pantalla de presentació o de publicitat.
+
{{htmlattrxref("preload","video")}}
+
+

Aquest atribut s'utilitza en l'element per emmagatzemar en búfer arxius grans. Pot prendre un dels 3 valors:

+ +
    +
  • "none" no emmagatzema l'arxiu en búfer
    • +
  • "auto" emmagatzema l'arxiu multimèdia en búfer
    • +
  • "metadata" només emmagatzema en búfer les metadades de l'arxiu
    • +
+
+
+ +

Es pot trobar l'exemple anterior disponible per reproduir en viu en Github (també veureu el codi font.) Recordeu que no hem inclòs l'atribut de reproducció automàtica en la versió en viu - si el vídeo comença a reproduir-se tan aviat com es carrega la pàgina, no es veurà el cartell!

+ +

L'element <audio>

+ +

L'element {{htmlelement("audio")}} funciona exactament de la mateixa manera que l'element {{htmlelement("video")}}, amb algunes petites diferències com s'indica a continuació. Un exemple típic podria ser així:

+ +
<audio controls>
+  <source src="viper.mp3" type="audio/mp3">
+  <source src="viper.ogg" type="audio/ogg">
+  <p>Your browser doesn't support HTML5 audio. Here is a <a href="viper.mp3">link to the audio</a> instead.</p>
+</audio>
+ +

Això produeix alguna cosa, com el següent, en un navegador:

+ +

A simple audio player with a play button, timer, volume control, and progress bar

+ +
+

Nota: Es pot executar la demostració d'àudio en viu en Github (també veure el codi font reproductor d'àudio.)

+
+ +

Aquest ocupa menys espai que un reproductor de vídeo, ja que no hi ha component visual - només ha de mostrar els controls per reproduir l'àudio. Altres diferències amb el vídeo HTML5 són els següents:

+ + + +

A part d'això, <audio> suporta les mateixes característiques que <video> - reviseu les seccions anteriors per obtenir més informació sobre ells.

+ +

Visualitzar pistes de text de vídeo

+ +

Ara parlarem d'un concepte una mica més avançat que és molt útil conèixer. Moltes persones no poden o no volen escoltar el contingut d'àudio/vídeo que troben a la web, almenys en determinats moments. Per exemple:

+ + + +

No seria agradable proporcionar a aquestes persones amb una transcripció de les paraules que es parla en l'àudio/vídeo? Bé, gràcies a vídeo HTML5, es pot amb el format WebVTT i l'element {{htmlelement("track")}}.

+ +
+

Nota: "transcriure" i "transcripció" vol dir escriure les paraules parlades com a text.

+
+ +

WebVTT és un format per escriure arxius de text que contenen diverses cadenes de text juntament amb metadades, així com a quina hora volem que en el video, es mostri cada cadena de text i fins i tot informació limitada d'estil/posicionament. Aquestes cadenes de text s'anomenen senyals, i també poden mostrar diferents tipus per a diferents propòsits, sent els més comuns:

+ +
+
subtitles
+
Traduccions de material estranger, per a persones que no entenen les paraules pronunciades en l'àudio.
+
captions
+
Transcripcions sincronitzades de diàleg o descripcions de sons significatius, permeten a les persones que no poden sentir l'àudio entendre el que està passant.
+
timed descriptions
+
Text per a la conversió a àudio, serveix a les persones amb discapacitat visual.
+
+ +

Un arxiu típic WebVTT es veurà així:

+ +
WEBVTT
+
+1
+00:00:22.230 --> 00:00:24.606
+This is the first subtitle.
+
+2
+00:00:30.739 --> 00:00:34.074
+This is the second.
+
+  ...
+
+ +

Perquè es visualitzi juntament amb la reproducció de medis HTML, cal:

+ +
    +
  1. Guardar-ho com un arxiu .vtt en un lloc sensible.
    2. +
  2. Enllaçar al arxiu .vtt amb l'element {{htmlelement("track")}}. <track> ha de ser col·locat dins <audio> o <video>, però després de tots els <source>. Utilitzar l'atribut {{htmlattrxref("kind","track")}} per especificar si els senyals són subtitles, captions o descriptions. A més, utilitzar {{htmlattrxref("srclang","track")}} per indicar al navegador l'idioma en què s'han escrit els subtítols.
    3. +
+ +

Heus aquí un exemple:

+ +
<video controls>
+    <source src="example.mp4" type="video/mp4">
+    <source src="example.webm" type="video/webm">
+    <track kind="subtitles" src="subtitles_en.vtt" srclang="en">
+</video>
+ +

Això resultarà un vídeo que mostrarà subtítols, agradable com aixó:

+ +

Video player with stand controls such as play, stop, volume, and captions on and off. The video playing shows a scene of a man holding a spear-like weapon, and a caption reads "Esta hoja tiene pasado oscuro."

+ +

Per a més detalls, si us plau llegiu Afegir llegendes i subtitols a video HTML5. Es pot trobar l'exemple que acompanya aquest article a Github, escrit per Ian Devlin (veureu també el codi font .) En aquest exemple s'utilitza una mica de JavaScript per permetre als usuaris triar entre diferents subtítols. Recordeu que per activar els subtítols, cal prémer el botó "CC" i seleccionar una opció - English, Deutch o Español.

+ +
+

Nota: Les pistes de text també ajudan amb {{glossary("SEO")}}, ja que els motors de cerca prosperen especialment en el text. Les pistes de text, fins i tot, permeten que els motors de cerca enllacin directament a un lloc parcial a través del vídeo.

+
+ +

Aprenentatge actiu: Incrustar el nostre àudio i vídeo

+ +

Per a aquest aprenentatge actiu, ens agradaria (idealment) que sortíssiu al món i registréssiu alguns vídeos i àudio - la majoria dels telèfons, avui dia, permeten gravar àudio i vídeo molt fàcilment, i sempre es pot transferir al ordinador, ho podeu fer servir. Podria ser necessari fer una mica de conversió acabant amb un WebM i MP4 en el cas de vídeo, i un MP3 i Ogg en el cas de l'àudio, però hi ha suficients programes que permeten fer això sense masses problemes, com Miro Video Converter i Audacity. Ens agradaria que ho provéssiu!

+ +

Si no podeu tenir qualsevol font de vídeo o d'àudio, llavors sou lliures d'utilitzar els nostres arxius d'àudio i vídeo d'exemple per dur a terme aquest exercici. També es pot utilitzar el nostre codi d'exemple com a referència.

+ +

Ens agradaria que:

+ +
    +
  1. Guardar els arxius d'àudio i vídeo en un nou directori a l'equip.
    2. +
  2. Crear un nou arxiu HTML en el mateix directori, anomenat index.html.
    3. +
  3. Afegir els elements <audio> i <video> a la pàgina; fer que es mostrin els controls del navegador per defecte.
    4. +
  4. Proporcionar, a tots dos, elements <source> perquè els navegadors trobin el format d'àudio que millor suportin i carregar-lo. Aquests han d'incloure els atributs type.
    5. +
  5. Donar a l'element <vídeo> un cartell que es mostrarà abans que el vídeo comenci a ser reproduït. Divertir-vos creant el vostre cartell gràfic.
    6. +
+ +

Per a un bo addicional, es podria intentar investigar les pistes de text, i trobar la manera d'afegir una mica de subtítols al vídeo.

+ +

Sumari

+ +

I això és un embolcall; esperem que us hagi divertit jugar amb vídeo i àudio en les pàgines web! En el proper article, veurem altres formes d'inserir continguts a la web, utilitzant tecnologies com {{htmlelement("iframe")}} i {{htmlelement("object")}}.

+ +

Veure

+ + + +

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

+ +
+
+ + diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/afegir_gr\303\240fics_vectorials_a_la_web/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/afegir_gr\303\240fics_vectorials_a_la_web/index.html" deleted file mode 100644 index feaf09c048..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/afegir_gr\303\240fics_vectorials_a_la_web/index.html" +++ /dev/null @@ -1,287 +0,0 @@ ---- -title: Afegir gràfics vectorials a la Web -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Afegir_gràfics_vectorials_a_la_Web -tags: - - Beginner - - Graphics - - Guide - - HTML - - Images - - Learn - - Raster - - SVG - - Vector - - iframe - - img -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -
-

Els gràfics vectorials són molt útils en moltes circumstàncies - tenen una grandària d'arxiu reduït i són altament escalables, de manera que no pixelen en acostar-ho o ampliar-se a una grandària gran. En aquest article et mostrarem com incloure un en la vostra pàgina web.

-
- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Conèixer els conceptes bàsics d'HTML i com inserir una imatge en el document.
Objectiu:Aprendre com incrustar una imatge SVG (vector) en una pàgina web.
- -
-

Nota: Aquest article no té la intenció d'ensenyar SVG; just el que és, i com afegir-lo a pàgines web.

-
- -

Què són els gràfics vectorials?

- -

A la web, treballarem amb dos tipus d'imatges - imatges de trama (raster) i imatges vectorials:

- - - -

Per donar-vos una idea de la diferència entre els dos, veurem un exemple. Podeu trobar aquest exemple en el nostre repositori Github com a vector-versus-raster.html - mostra dues imatges costat a costat aparentment idèntiques, una estrella vermella amb una ombra negre. La diferència és que el de l'esquerra és un PNG, i la dreta és una imatge SVG.

- -

Two star images, one raster and one vector. At their default size they look identical

- -

La diferència es fa evident quan s'amplia la pàgina: la imatge PNG es pixela a mesura que s'amplia, ja que conté informació sobre on ha d'estar cada píxel (i quin color); quan s'amplia, cada píxel augmenta de grandària per emplenar múltiples píxels en la pantalla, per la qual cosa la imatge comença a veure's bloquejada.La imatge vectorial, no obstant això, segueix lluint agradable i nítida, ja que no importa la grandària que sigui, els algorismes s'utilitzen per elaborar les formes en la imatge, amb els valors simplement s'escalen a mesura que es fa més gran

- -

Two star images zoomed in. The raster one on the left starts to look pixellated, whereas the vector one still looks crisp.

- -

D'altra banda, els arxius d'imatge vectorial són molt més lleugers que els seus equivalents trama, ja que només necessiten tenir un grapat d'algorismes, en lloc d'informació sobre cada píxel de la imatge individualment.

- -

Què és SVG?

- -

SVG és un llenguatge basat en {{glossary("XML")}} per descriure imatges vectorials. Es bàsicament de marcat, com HTML, excepte que té molts elements diferents per a la definició de les formes que volem que apareguin a la imatge, i els efectes que volem aplicar a aquestes formes. SVG és per marcar els gràfics, no el contingut. Al final de l'espectre més simple, tenim elements per a la creació de formes simples, com {{svgelement("circle")}} i {{svgelement("rect")}}. Més característiques avançades de SVG inclouen {{svgelement("feColorMatrix")}} (transforma colors utilitzant una matriu de transformació,) {{svgelement("animate")}} (animar parts d'un gràfic vectorial,) i {{svgelement("mask")}} (aplicar una màscara sobre la part superior de la imatge.)

- -

Com a simple exemple, el codi següent crea un cercle i un rectang

- -
<svg version="1.1"
-     baseProfile="full"
-     width="300" height="200"
-     xmlns="http://www.w3.org/2000/svg">
-  <rect width="100%" height="100%" fill="black" />
-  <circle cx="150" cy="100" r="90" fill="blue" />
-</svg>
- -

Això crea el següent resultat:

- -

{{ EmbedLiveSample('What_is_SVG', 300, 200) }}

- -

L'exemple anterior, donava la impressió que SVG és fàcil de codifca manualment. Sí, es pot codifca manualment un simple SVG en un editor de text, però per una imatge complexa comença ràpidament a ser molt difícil. Per a la creació d'imatges SVG, la majoria de la gent utilitza un editor de gràfics vectorials com Inkscape o Illustrator. Aquests paquets permeten crear una varietat d'il·lustracions utilitzant diverses eines de gràfics, i crear aproximacions de fotos (per exemple, funció Traçar mapa de bits de l'Inkscape).

- -

SVG té algunes avantatges addicionals a més de les descrites fins al moment:

- - - -

Llavors, per què algú vol utilitzar gràfics de trama sobre SVG? Bé, SVG té alguns desavantatges:

- - - -

Els gràfics de trama són sens dubte millor per a les imatges de precisió complexes, com ara fotos, per les raons descrites anteriorment.

- -
-

Nota: En Inkscape, guardar els arxius com Plain SVG per estalviar espai. També, si us plau referiu-vos a aquest article que descriu com preparar SVGs per a la Web.

-
- -

Afegir SVG a les vostres pàgines

- -

En aquesta secció veurem les diferents formes en què es poden afegir gràfics vectorials SVG a les vostres pàgines web.

- -

La forma més ràpida : {{htmlelement("img")}}

- -

Per incrustar un SVG mitjançant un element {{htmlelement("img")}}, només s'ha de fer referència a ell en l'atribut src, com es podria esperar. Necessitarem un atribut height o width (o tots dos si el SVG no té cap relació d'aspecte inherent). Si no ho heu fet ja, si us plau llegiu les imatges en HTML.

- -
<img
-    src="equilateral.svg"
-    alt="triangle with all three sides equal"
-    height="87px"
-    width="100px" />
- -

Pros

- - - -

Contres

- - - -

Solució de problemes i compatibilitat entre navegadors

- -

Per donar suport als navegadors SVG que no suporten SVG (IE 8 i per sota, Android 2.3 i per sota), es pot fer referència a un PNG o JPG des de l'atribut src i utilitzar un atribut {{htmlattrxref("srcset", "img")}} (que només reconeixen els navegadors recents) per fer referència al SVG. Sent aquest el cas, només els navegadors compatibles carregaran el SVG - els navegadors més antics carregaran el PNG en lloc d'un altre:

- -
<img src="equilateral.png" alt="triangle with equal sides" srcset="equilateral.svg">
- -

També es pot utilitzar el SVGs com imatges de fons de CSS, com es mostra a continuació. En el codi següent, els navegadors antics es pegaran amb el PNG que entenen, mentre que els nous navegadors carregaran el SVG:

- -
background: url("fallback.png") no-repeat center;
-background-image: url("image.svg");
-background-size: contain;
- -

Igual que el mètode <img> descrit anteriorment, la inserció d'SVGs utilitzant imatges de fons CSS vol dir que el SVG no pot ser manipulat amb JavaScript, i també està subjecta a les mateixes limitacions de CSS.

- -

Si els SVGs no es mostren en absolut, pot ser que el servidor no estigui configurat correctament. Si aquest és el problema, aquest article us orientarà en la direcció correcta.

- -

Com incloure el codi SVG dins del vostre HTML

- -

També es pot obrir el fitxer SVG en un editor de text, copiar el codi SVG, i enganxar-lo en el vostre document HTML - això de vegades es diu posar en  línia SVG, o inlining SVG. Assegureu-vos que el fragment de codi SVG comença i acaba amb les etiquetes <svg></svg> (no incloure res fora d'aquestes). Aquí hi ha un exemple molt simple del que es pot enganxar en el vostre document:

- -
<svg width="300" height="200">
-    <rect width="100%" height="100%" fill="green" />
-</svg>
-
- -

Pros

- - - -

Contres

- - - - - -

Com incrustar un SVG amb un {{htmlelement("iframe")}}

- -

Es poden obrir imatges SVG en el navegador de la mateixa manera que les pàgines web. Així que la incrustació d'un document SVG amb un <iframe> es fa de la mateixa manera que l'estudiat en Des de <object> a <iframe> - altres tecnologies d'incrustació.

- -

Aquí teniu una ullada ràpida:

- -
<iframe src="triangle.svg" width="500" height="500" sandbox>
-    <img src="triangle.png" alt="Triangle with three unequal sides" />
-</iframe>
- -

Això en definitiva no és el millor mètode per triar:

- -

Contres

- - - -

Aprenentatge actiu: Jugar amb SVG

- -

En aquesta secció d'aprenentatge actiu ens agradaria que simplement juguéssiu amb una mica de SVG per diversió. A la secció d'entrada de sota veureu que us hem proporcionat algunes mostres perquè pugueu començar. També podeu anar a SVG Element Reference, per conèixer més detalls sobre altres joguines que es poden utilitzar en SVG, i provar-les també. Aquesta secció és, sobre tot, la pràctica de les vostres habilitats d'investigació, i que té una mica de diversió.

- -

Si us quedeu encallats i no podeu aconseguir que funcioni el vostre codi, sempre el podeu restablir amb el botó Reset.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 600) }}

- -

Sumari

- -

En aquest article se us ha proporcionat un viatge ràpid del que són gràfics vectorials i SVG, perquè són útils conèixer-los, i com s'inclouen els SVG dins de les pàgines web. Mai hem tingut la intenció de que fos una guia completa per a l'aprenentatge SVG, només un punter perquè conegueu que és SVG, per si us els trobeu en el vostres viatjes al voltant de la web. Així que no us preocupeu si no us sentiu, encara, com uns experts en SVG. Hem inclòs alguns enllaços, més a baix, que us podria ajudar-vos si voleu anar i esbrinar més sobre com funciona.

- -

En l'últim article d'aquest mòdul explorarem les imatges sensibles en detall, mirant les eines que té HTML, que us permetin fer que les vostres imatges funcionin millor a través de diferents dispositius.

- -

Veure

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/contingut_de_v\303\255deo_i_\303\240udio/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/contingut_de_v\303\255deo_i_\303\240udio/index.html" deleted file mode 100644 index 5a8855df2b..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/contingut_de_v\303\255deo_i_\303\240udio/index.html" +++ /dev/null @@ -1,294 +0,0 @@ ---- -title: Contingut de vídeo i àudio -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Contingut_de_vídeo_i_àudio -tags: - - Article - - Audio - - Beginner - - Guide - - HTML - - Video - - captions - - subtitles - - track -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -

Ara que estem a gust afegint imatges senzilles a una pàgina web, el següent pas és començar a afegir els reproductors de vídeo i àudio als documents HTML! En aquest article veurem com es fa exactament això amb els elements {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}}; després acabarem mirant com afegir títols/subtítols als vídeos

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, instal.lació programari bàsic, coneixements bàsics de treballar amb arxius, familiaritzar-se amb els fonaments HTML (com s'explica en Inici en HTML) i Imatges en HTML.
Objectiu:Aprendre com incrustar vídeo i àudio en una pàgina web, i afegir títols/subtítols a un vídeo.
- -

Àudio i vídeo a la web

- -

Els desenvolupadors web han volgut utilitzar vídeo i àudio a la web des de fa molt de temps, des de la dècada del 2000, quan vam començar a tenir un ample de banda prou ràpid com per suportar qualsevol tipus de vídeo (els arxius de vídeo són molt més grans que els de text o fins i tot les imatges). En els primers dies, les tecnologies web natives com HTML no tenien la capacitat d'integrar vídeo i àudio a la web, per la qual cosa les tecnologies propietàries (basades en el plug-in) com Flash (i més tard, Silverlight) es van fer populars per al maneig d'aquests continguts. Aquest tipus de tecnologia funcionan bé, però tenen una sèrie de problemes, incloent, que no funcionan bé amb les característiques HTML/CSS, problemes de seguretat i problemes d'accessibilitat.

- -

Una solució nativa resoldria gran part d'això si es feia bé. Afortunadament, uns anys més tard, l'especificació {{glossary("HTML5")}} havia afegit aquestes característiques, amb els elements {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}}, i alguns nous i brillants {{Glossary("JavaScript")}} {{Glossary("API","APIs")}} per controlar-los. No estarem veient JavaScript aquí - només els fonaments bàsics que es poden aconseguir amb HTML.

- -

No estem per ensenyar com produir arxius d'àudio i vídeo - aixó requereix un conjunt d'habilitats completament diferents. Us hem proporcionat unes mostres d'arxiu d'àudio i vídeo i codi d'exemple perquè pugueu experimentar, en cas que no pugueu aconseguir-ho vosaltres mateixos.

- -
-

Nota: Abans de començar aquí, també s'ha de saber que hi ha un bon nombre {{glossary("OVP","OVPs")}} (proveïdors de vídeo en línia) com YouTube, Dailymotion i Vimeo, i proveïdors d'àudio en línia com Soundcloud. Aquestes empreses ofereixen una forma còmoda i fàcil d'allotjar i consumir videos, pel que no ha de preocupar l'enorme consum d'ample de banda. OVP, fins i tot, en general, ofereix codi ja preparat per incrustar vídeo/àudio a les seves pàgines web. Si anem per aquest camí, es pot evitar algunes de les dificultats que es discuteixen en aquest article. Estarem discutint aquest tipus de servei, una mica més, en el proper article.

-
- -

L'element <video>

- -

L'element {{htmlelement("video")}} permet incrustar un vídeo molt fàcilment. Un exemple realment senzill és el següent:

- -
<video src="rabbit320.webm" controls>
-  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.webm">link to the video</a> instead.</p>
-</video>
- -

Les característiques de la nota són:

- -
-
{{htmlattrxref("src","video")}}
-
De la mateixa manera que l'element {{htmlelement("img")}}, l'atribut src conté una ruta d'accés al vídeo que es vol incrustar. Funciona exactament de la mateixa manera.
-
{{htmlattrxref("controls","video")}}
-
Els usuaris han de poder controlar la reproducció de vídeo i d'àudio (és especialment important per a les víctimes de l'epilepsia.) S'ha d'utilitzar l'atribut controls per incloure la pròpia interfície de control del navegador, o construir la interfície amb l'API JavaScript apropiat. Com a mínim, la interfície ha d'incloure una manera d'iniciar i aturar els medis i ajustar el volum.
-
El paràgraf dins de les etiquetes <video>
-
-

Això es coneix com a contingut alternatiu - aquest és mostrat si el navegador per accedir a la pàgina no és compatible amb l'element <video>, ens permet oferir una alternativa per a navegadors antics. Això pot ser qualsevol cosa; en aquest cas, hem proporcionat un enllaç directe a l'arxiu de vídeo, de manera que l'usuari pogui, almenys, tenir accés a ell, d'alguna manera, independentment de quin navegador estan fent servir.

-
-
- -

El vídeo incrustat es veurà semblant a això:

- -

A simple video player showing a video of a small white rabbit

- -

Podeu provar l'exemple viu aquí ( vegeu també el codi font.)

- -

Suport de múltiples formats

- -

Hi ha un problema amb l'exemple anterior, el qual us haureu adonat al intentar accedir a l'enllaç directe, anteriorment, amb un navegador com Safari o Internet Explorer. El vídeo no es reprodueix! Això és perquè diferents navegadors suporten diferents formats de vídeo (i àudio).

- -

Anem a través de la terminologia ràpidament. Formats com MP3, MP4 i WebM es diuen formats contenidors. Contenen diferents parts en què es compon la cançó o vídeo - com una pista d'àudio, una pista de vídeo (en el cas del vídeo), i les metadades per descriure els medis en que són presentats.

- -

Les pistes d'àudio i vídeo estan també en diferents formats, per exemple:

- - - -

Un reproductor d'àudio tendeix a reproduir una pista d'àudio directament, per exemple, un arxiu MP3 o Ogg. Aquests no necessiten contenidors.

- -
-

Nota: No és tan senzill, com es pot veure a la nostra taula de compatibilitat de còdec d'àudio i de vídeo. A més, molts navegadors de plataformes mòbils poden reproduir un format no suportat lliurant-ho al reproductor multimèdia del sistema subjacent per reproduir-ho. Però això ho farà ara com ara.

-
- -

Els formats anteriors existeixen per comprimir video i àudio en arxius manejables (el video i l'àudio en brut són molt grans). Els navegadors contenen diferents {{Glossary("Codec","Codecs")}}, com Vorbis o H.264, que s'utilitzen per convertir el so comprimit i el vídeo en dígits binaris i a l'inrevés. Com hem indicar anteriorment, els navegadors per desgràcia no tots suporten als mateixos còdecs, pel que s'haurà de proporcionar diversos arxius per a cada producció de medis. Si falta el còdec adequat per descodificar el medi, simplement no es reproduirà.

- -
-

Nota: És possible que ens pregunten per què existeix aquesta situació. MP3 (per a àudio) i MP4/H.264 (per a vídeo) són àmpliament recolzats, i de bona qualitat. No obstant això, també són gravats per patents - patents nord-americanes que cobreixen MP3 fins almenys 2017, i H.264 fins 2027 com molt aviat, el que significa que els navegadors que no tenen la patent han de pagar grans summes de diners per recolzar aquests formats. A més, moltes persones eviten el programari restringit en principi, a favor dels formats oberts. Aquesta és la raó per la qual hem de proporcionar múltiples formats per a diferents navegadors.

-
- -

Llavors, com fem això? Fer una ullada a el següent exemple actualitzat (prova-ho qui viu aquí, també):

- -
<video controls>
-  <source src="rabbit320.mp4" type="video/mp4">
-  <source src="rabbit320.webm" type="video/webm">
-  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.mp4">link to the video</a> instead.</p>
-</video>
- -

Aquí hem pres l'atribut src fora de l'etiqueta <video> actual, i en el seu lloc hem inclòs elements {{htmlelement("source")}}, per separat, que apunten a les seves pròpies fonts. En aquest cas, el navegador va a través dels elements <source> i reprodueix el primer còdec que té que donar suport. Incloent les fonts de WebM i MP4 hauria de ser suficient per reproduir els vídeos a la majoria de plataformes i navegadors actuals.

- -

Cada element <source> també té un atribut type. Aquest és opcional, però s'aconsella que s'inclogui - conté el {{glossary("MIME type","MIME types")}} dels arxius de vídeo i els navegadors poden llegir aquests i saltar immediatament els vídeos que no entenen. Si no està inclòs, els navegadors carregan i tractan de reproduir cada arxiu fins a trobar un que funcioni, prenent encara més temps i recursos.

- -
-

Nota: El nostre article sobre els formats dels medis compatibles conté alguna cosa en comú {{glossary("MIME type","MIME types")}}.

-
- -

Altres característiques de <video>

- -

Hi ha una sèrie d'altres característiques que es poden incloure en un vídeo HTML5. Fer una ullada al nostre tercer exemple, a continuació:

- -
<video controls width="400" height="400"
-       autoplay loop muted
-       poster="poster.png">
-  <source src="rabbit320.mp4" type="video/mp4">
-  <source src="rabbit320.webm" type="video/webm">
-  <p>Your browser doesn't support HTML5 video. Here is a <a href="rabbit320.mp4">link to the video</a> instead.</p>
-</video>
-
- -

Això ens donarà una sortida semblant alguna cosa com això:

- -

A video player showing a poster image before it plays. The poster image says HTML5 video example, OMG hell yeah! Les noves característiques són:

- -
-
{{htmlattrxref("width","video")}} and {{htmlattrxref("height","video")}}
-
Es pot controlar la mida del vídeo, ja sigui amb aquests atributs o amb {{Glossary("CSS")}}. En ambdós casos, els vídeos mantenen la seva relació amplada-alçada nativa - coneguda com la relació d'aspecte. Si la relació d'aspecte no es manté per les mides que s'hagin definit, el vídeo creixerà per omplir l'espai horitzontal, i l'espai sense omplir acabarà tinguen un color de fons sòlid per defecte.
-
{{htmlattrxref("autoplay","video")}}
-
Aquest atribut fa que l'inici d'àudio o vídeo es reprodueixi immediatament, mentre que la resta de la pàgina s'està carregant. Es recomana no utilitzar el vídeo en reproducció automàtica (o àudio) en els vostres llocs, ja que els usuaris poden trobar que és realment molest.
-
{{htmlattrxref("loop","video")}}
-
Aquest atribut fa que el vídeo (o àudio) comenci reproduir-se, de nou, cada vegada que acabi. Això també pot ser molest, de manera que només s'utilitzi quan sigui realment necessari.
-
{{htmlattrxref("muted","video")}}
-
Aquest atribut fa que el medi es reprodueixi amb el so desactivat per defecte.
-
{{htmlattrxref("poster","video")}}
-
Aquest atribut pren com a valor l'adreça URL d'una imatge, que es podrà veure abans de reproduir-se el vídeo. Està destinat a ser utilitzat per a una pantalla de presentació o de publicitat.
-
{{htmlattrxref("preload","video")}}
-
-

Aquest atribut s'utilitza en l'element per emmagatzemar en búfer arxius grans. Pot prendre un dels 3 valors:

- -
    -
  • "none" no emmagatzema l'arxiu en búfer
    • -
  • "auto" emmagatzema l'arxiu multimèdia en búfer
    • -
  • "metadata" només emmagatzema en búfer les metadades de l'arxiu
    • -
-
-
- -

Es pot trobar l'exemple anterior disponible per reproduir en viu en Github (també veureu el codi font.) Recordeu que no hem inclòs l'atribut de reproducció automàtica en la versió en viu - si el vídeo comença a reproduir-se tan aviat com es carrega la pàgina, no es veurà el cartell!

- -

L'element <audio>

- -

L'element {{htmlelement("audio")}} funciona exactament de la mateixa manera que l'element {{htmlelement("video")}}, amb algunes petites diferències com s'indica a continuació. Un exemple típic podria ser així:

- -
<audio controls>
-  <source src="viper.mp3" type="audio/mp3">
-  <source src="viper.ogg" type="audio/ogg">
-  <p>Your browser doesn't support HTML5 audio. Here is a <a href="viper.mp3">link to the audio</a> instead.</p>
-</audio>
- -

Això produeix alguna cosa, com el següent, en un navegador:

- -

A simple audio player with a play button, timer, volume control, and progress bar

- -
-

Nota: Es pot executar la demostració d'àudio en viu en Github (també veure el codi font reproductor d'àudio.)

-
- -

Aquest ocupa menys espai que un reproductor de vídeo, ja que no hi ha component visual - només ha de mostrar els controls per reproduir l'àudio. Altres diferències amb el vídeo HTML5 són els següents:

- - - -

A part d'això, <audio> suporta les mateixes característiques que <video> - reviseu les seccions anteriors per obtenir més informació sobre ells.

- -

Visualitzar pistes de text de vídeo

- -

Ara parlarem d'un concepte una mica més avançat que és molt útil conèixer. Moltes persones no poden o no volen escoltar el contingut d'àudio/vídeo que troben a la web, almenys en determinats moments. Per exemple:

- - - -

No seria agradable proporcionar a aquestes persones amb una transcripció de les paraules que es parla en l'àudio/vídeo? Bé, gràcies a vídeo HTML5, es pot amb el format WebVTT i l'element {{htmlelement("track")}}.

- -
-

Nota: "transcriure" i "transcripció" vol dir escriure les paraules parlades com a text.

-
- -

WebVTT és un format per escriure arxius de text que contenen diverses cadenes de text juntament amb metadades, així com a quina hora volem que en el video, es mostri cada cadena de text i fins i tot informació limitada d'estil/posicionament. Aquestes cadenes de text s'anomenen senyals, i també poden mostrar diferents tipus per a diferents propòsits, sent els més comuns:

- -
-
subtitles
-
Traduccions de material estranger, per a persones que no entenen les paraules pronunciades en l'àudio.
-
captions
-
Transcripcions sincronitzades de diàleg o descripcions de sons significatius, permeten a les persones que no poden sentir l'àudio entendre el que està passant.
-
timed descriptions
-
Text per a la conversió a àudio, serveix a les persones amb discapacitat visual.
-
- -

Un arxiu típic WebVTT es veurà així:

- -
WEBVTT
-
-1
-00:00:22.230 --> 00:00:24.606
-This is the first subtitle.
-
-2
-00:00:30.739 --> 00:00:34.074
-This is the second.
-
-  ...
-
- -

Perquè es visualitzi juntament amb la reproducció de medis HTML, cal:

- -
    -
  1. Guardar-ho com un arxiu .vtt en un lloc sensible.
    2. -
  2. Enllaçar al arxiu .vtt amb l'element {{htmlelement("track")}}. <track> ha de ser col·locat dins <audio> o <video>, però després de tots els <source>. Utilitzar l'atribut {{htmlattrxref("kind","track")}} per especificar si els senyals són subtitles, captions o descriptions. A més, utilitzar {{htmlattrxref("srclang","track")}} per indicar al navegador l'idioma en què s'han escrit els subtítols.
    3. -
- -

Heus aquí un exemple:

- -
<video controls>
-    <source src="example.mp4" type="video/mp4">
-    <source src="example.webm" type="video/webm">
-    <track kind="subtitles" src="subtitles_en.vtt" srclang="en">
-</video>
- -

Això resultarà un vídeo que mostrarà subtítols, agradable com aixó:

- -

Video player with stand controls such as play, stop, volume, and captions on and off. The video playing shows a scene of a man holding a spear-like weapon, and a caption reads "Esta hoja tiene pasado oscuro."

- -

Per a més detalls, si us plau llegiu Afegir llegendes i subtitols a video HTML5. Es pot trobar l'exemple que acompanya aquest article a Github, escrit per Ian Devlin (veureu també el codi font .) En aquest exemple s'utilitza una mica de JavaScript per permetre als usuaris triar entre diferents subtítols. Recordeu que per activar els subtítols, cal prémer el botó "CC" i seleccionar una opció - English, Deutch o Español.

- -
-

Nota: Les pistes de text també ajudan amb {{glossary("SEO")}}, ja que els motors de cerca prosperen especialment en el text. Les pistes de text, fins i tot, permeten que els motors de cerca enllacin directament a un lloc parcial a través del vídeo.

-
- -

Aprenentatge actiu: Incrustar el nostre àudio i vídeo

- -

Per a aquest aprenentatge actiu, ens agradaria (idealment) que sortíssiu al món i registréssiu alguns vídeos i àudio - la majoria dels telèfons, avui dia, permeten gravar àudio i vídeo molt fàcilment, i sempre es pot transferir al ordinador, ho podeu fer servir. Podria ser necessari fer una mica de conversió acabant amb un WebM i MP4 en el cas de vídeo, i un MP3 i Ogg en el cas de l'àudio, però hi ha suficients programes que permeten fer això sense masses problemes, com Miro Video Converter i Audacity. Ens agradaria que ho provéssiu!

- -

Si no podeu tenir qualsevol font de vídeo o d'àudio, llavors sou lliures d'utilitzar els nostres arxius d'àudio i vídeo d'exemple per dur a terme aquest exercici. També es pot utilitzar el nostre codi d'exemple com a referència.

- -

Ens agradaria que:

- -
    -
  1. Guardar els arxius d'àudio i vídeo en un nou directori a l'equip.
    2. -
  2. Crear un nou arxiu HTML en el mateix directori, anomenat index.html.
    3. -
  3. Afegir els elements <audio> i <video> a la pàgina; fer que es mostrin els controls del navegador per defecte.
    4. -
  4. Proporcionar, a tots dos, elements <source> perquè els navegadors trobin el format d'àudio que millor suportin i carregar-lo. Aquests han d'incloure els atributs type.
    5. -
  5. Donar a l'element <vídeo> un cartell que es mostrarà abans que el vídeo comenci a ser reproduït. Divertir-vos creant el vostre cartell gràfic.
    6. -
- -

Per a un bo addicional, es podria intentar investigar les pistes de text, i trobar la manera d'afegir una mica de subtítols al vídeo.

- -

Sumari

- -

I això és un embolcall; esperem que us hagi divertit jugar amb vídeo i àudio en les pàgines web! En el proper article, veurem altres formes d'inserir continguts a la web, utilitzant tecnologies com {{htmlelement("iframe")}} i {{htmlelement("object")}}.

- -

Veure

- - - -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

- -
-
- - diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/de_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustaci\303\263/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/de_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustaci\303\263/index.html" deleted file mode 100644 index 0a69bc1d47..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/de_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustaci\303\263/index.html" +++ /dev/null @@ -1,318 +0,0 @@ ---- -title: De objecte a iframe - altres tecnologies d'incrustació -slug: >- - Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/De_objecte_a_iframe_altres_tecnologies_incrustació -tags: - - Article - - Beginner - - CodingScripting - - Embedding - - Flash - - Guide - - HTML - - Learn - - Multimedia and embedding - - Object - - embed - - iframe -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Other_embedding_technologies ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -

Per ara, realment, s'aconseguit penjar coses incrustades en les pàgines web, incloent imatges, àudio i vídeo. En aquest punt ens agradaria fer un petit pas a banda, mirant a alguns elements que ens permetin introduir una àmplia varietat de tipus de contingut en les pàgines web: els elements {{htmlelement("iframe")}}, {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("object")}}. Els <iframe>s són per incrustar altres pàgines web, i els altres dos, permeten incrustar arxius PDF, SVG, i fins i tot, flash - una tecnologia que està en camí de desaparèixer, però que encara es veu semi-regular.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits Previs:Coneixements bàsics d'informàtica, programari bàsic instal.lat, coneixement bàsic de tractar amb arxius, familiaritat-se amb els fonaments d'HTML (com s'explica en Inici amb HTML) i els articles anteriors d'aquest mòdul.
Objectiu:Aprendre com inserir elements en pàgines web fent servir {{htmlelement("object")}}, {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("iframe")}}, com pel·lícules Flash i altres pàgines web.
- -

Una breu història de la incrustació

- -

Fa molt de temps, a la web, era popular l'ús de marcs (frames) per crear llocs web - petites parts d'un lloc web que s'emmagatzemaven en pàgines HTML individuals. Aquests eran inserits en un document mestre anomenat conjunt de marcs (frameset), el que permetia especificar l'àrea de la pantalla de cada marc ple, com una manera de dimensionar columnes i files d'una taula. Aquests van ser considerats un súmmum de frescor a mitjans i finals dels 90, però no hi havia proves, que tenir la pàgina web dividida en trossos més petits com aquest era millor per la velocitat de descàrrega - sent especialment notable que les connexions de xarxa era tan lentes en aquell temps. Però, van tenir molts problemes, que sobrepassaven els aspectes positius com la velocitat de la xarxa, ara més ràpida, pel que ja no es veu la seva utilització.

- -

Una mica més tard (finals dels 90, principis de 2000), les tecnologies de plug-in es van fer molt populars, com els Java Applets i Flash - aixó va permetre els desenvolupadors web incrustar un contingut ric en pàgines web com vídeo i animacions, que simplement no estaven disponibles a través d'HTML. La incrustació d'aquestes tecnologies es va aconseguir mitjançant elements com {{htmlelement("object")}}, i el menys usat {{htmlelement("embed")}}, van ser molt útils a l'hora. Des de llavors, han caigut en desús a causa de molts problemes, inclosa l'accessibilitat, la seguretat, mida del fitxer, i més; avui dia la majoria dels dispositius mòbils no són compatibles amb aquest tipus de plugins, i el suport d'escriptori està en el camí de ser exclòs.

- -

Finalment, l'element {{htmlelement("iframe")}} va aparèixer (juntament amb altres formes d'inserir contingut, com {{htmlelement("canvas")}}, {{htmlelement("video")}}, etc.) Això va proporcionar una manera de incrustar un document web sencer dins d'un altre, com si es tractés d'un {{htmlelement("img")}} o un altre element, i s'utilitza regularment en l'actualitat.

- -

Sortint de la lliçó de la història, anem a seguir endavant i veure com utilitzar alguns d'aquests.

- -

Aprenentatge actiu: usos clàssics d'incrustació

- -

En aquest article saltarem directament a una secció d'aprenentatge actiu, per donar-vos immediatament una idea real del que les tecnologies d'incrustació són útils. El món en línia està molt familiaritzat amb Youtube, però moltes persones no saben sobre algunes dels mecanismes d'intercanvi que té disponibles. Vegem com Youtube ens permet incrustar un vídeo en qualsevol pàgina que ens agradi, utilitzant un {{htmlelement("iframe")}}.

- -
    -
  1. En primer lloc, anar a Youtube i trobar un vídeo que us agradi.
    2. -
  2. A continuació en el vídeo trobareu un botó Compartir - seleccioneu aquesta opció per mostrar les opcions d'ús compartit.
    3. -
  3. Seleccioneu l'opció Inserir i se us donarà un cert codi <iframe> - copieu aquest.
    4. -
  4. Inserir-lo en el quadre d'entrada de sota, i veureu quin és el resultat a la sortida.
    5. -
- -

Per als punts de bonificació, també es podria tractar d'insertar un Google Map en l'exemple:

- -
    -
  1. Aneu a Google Maps i trobar un mapa que us agradi.
    2. -
  2. Feu clic al "Hamburger Menu" (tres línies horitzontals) a la part superior esquerra de la interfície d'usuari.
    3. -
  3. Seleccioneu l'opció Compartir o insetar un mapa.
    4. -
  4. Seleccionar l'opció insertar un mapa, us donarà un cert codi <iframe> - copieu aquest.
    5. -
  5. Inserir-lo en el quadre d'entrada de sota, i veureu quin és el resultat a la sortida.
    6. -
- -

Si cometeu un error, sempre es pot restablir amb el botó de Reinici. Si aconseguiu realment queda encallats, feu clic al botó Mostra solució per veure una resposta.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 600) }}

- -

Iframes en detall

- -

Per tant, això va ser fàcil i divertit oi? Els elements {{htmlelement("iframe")}} estan dissenyats per permetre inserir altres documents web dins del document actual. Això és molt bó per incorporar continguts de tercers al lloc web en que no es pot tenir control directe sobre i no es vol haver d'implementar la seva pròpia versió - com els vídeo de proveïdors de vídeo en línia, sistemas de comentarios como Disqus, mapes de proveïdors de mapes en línia, pancartes publicitaries, etc. Els exemples editables en directe que s'han estat usant a través d'aquest curs s'implementen utilitzant <iframe>s.

- -

Hi ha alguns {{anch("Problemes de seguretat")}} greus a considerar amb els <iframe>s, com veurem més endavant, però això no vol dir que no s'hagin d'utilitzar en els llocs web - només requereix una mica de coneixement i un raonament. Explorarem el codi en una mica més de detall. Digueu que voleu incloure en el glossari MDN en una de les seves pàgines web - podreu intentar alguna cosa com això:

- -
<iframe src="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary"
-        width="100%" height="500" frameborder="0"
-        allowfullscreen sandbox>
-  <p> <a href="https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary">
-    Fallback link for browsers that don't support iframes
-  </a> </p>
-</iframe>
- -

Aquest exemple inclou els elements essencials bàsics necessaris per utilitzar un <iframe>:

- -
-
{{htmlattrxref('allowfullscreen','iframe')}}
-
Si s'estableix, el <iframe> és capaç de ser col·locat en la manera de pantalla completa amb Full Screen API (està fora de l'abast per a aquest article).
-
{{htmlattrxref('frameborder','iframe')}}
-
Si s'estableix en 1, això indica al navegador per establir una frontera entre aquest marc i altres marcs, que és el comportament per defecte. 0 elimina la frontera. L'ús d'aquest realment no es recomana més, ja que el mateix efecte es pot aconseguir, millor, mitjançant {{cssxref('border')}}: none; en el {{Glossary('CSS')}}.
-
{{htmlattrxref('src','iframe')}}
-
Aquest atribut, igual que amb {{htmlelement("video")}}/{{htmlelement("img")}}, conté una ruta que apunta a la URL del document per a ser incrustat.
-
{{htmlattrxref('width','iframe')}} i {{htmlattrxref('height','iframe')}}
-
Aquests atributs especifiquen l'amplada i l'alçada que es vol que tingui el iframe.
-
Contingut alternatiu
-
De la mateixa manera que altres elements similars com {{htmlelement("video")}}, pot incloure el contingut alternatiu entre les etiquetes d'obertura i tancament <iframe></iframe> que apareixeran si el navegador no suporta l'etiqueta <iframe>. En aquest cas hem inclòs un enllaç a la pàgina en el seu lloc. És poc probable trobar-se amb qualsevol navegador que no sigui compatible amb <iframe>s avui dia.
-
{{htmlattrxref('sandbox','iframe')}}
-
Aquest atribut, funciona en navegadors una mica més modern que la resta de les característiques <iframe> (per exemple, Internet Explorer 10 i superior) sol·licita la configuració de seguretat reforçada; direm més sobre això en la següent secció.
-
- -
-

Nota: Per tal de millorar la velocitat, és una bona idea establir l'atribut src de l'iframe amb JavaScript després que el contingut principal s'hagi carregat. Això fa que la pàgina s'utilitzi més aviat i disminueixi el temps de càrrega de la pàgina oficial (una mètrica important {{glossary("SEO")}}).

-
- -

Problemes de seguretat

- -

Esmentem abans els problemes de seguretat - Entrarem en això en detall, una mica més, ara. No esperem que es pugui entendre tot aquest contingut perfectament la primera vegada; només volem fer-vos conscients d'aquesta preocupació, i proporcionar una referència per tornar a mesura que tingueu més experiéncia i començar a considerar l'ús de <iframe>s en els vostres experiments i treball. A més, no hi ha necessitat de tenir por i no utilitza <iframe>s - només s'ha de tenir cura. Seguiu llegint...

- -

Els fabricants de navegadors i desenvolupadors web han après per les males que els iframes són un objectiu comú (terme oficial: attack vector) per a les persones dolentes a la web (sovint anomenat hackers, o més exactament, crackers) per atacar, si estan tractant de modificar maliciosament la vostre pàgina web, o enganyar a la gent a fer alguna cosa que no volen fer, com revelar informació sensible com noms d'usuari i contrasenyes. A causa d'això, els enginyers d'especificacions i els desenvolupadors de navegadors han desenvolupat diversos mecanismes de seguretat per fer <iframe>s més segurs, i també estan les millors pràctiques a tenir en compte - anem a cobrir alguns d'aquests a continuació.

- -
-

{{interwiki('wikipedia','Clickjacking')}} és un tipus d'atac iframe comú on els pirates informàtics incrustan un iframe invisible en el document (o incrustan el document en el seu propi lloc web maliciós) i el fan servir per capturar les interaccions dels usuaris. Aquesta és una forma comuna de confondre als usuaris o robar dades confidencials.

-
- -

Un exemple ràpid, primer - intenteu carregar l'exemple anterior, mostrat previament, en el vostre navegador - es pot trobar en Github (veure el codi font també). No veureu, realment, res que apareigui a la pàgina, i si ens fixem en la consola en les eines de desevolupament del navegador, veureu un missatge que us indica perquè. En Firefox, se hos dirá, càrrega denegada per X-Frame-Options: https://developer.mozilla.org/en-US/docs/Glossary, no permet marcs. Això es deu al fet que els desenvolupadors que van construir MDN han inclòs una configuració al servidor que serveix a les pàgines del lloc web de no permetre que siguin incrustades a l'interior de <iframe>s (veure {{anch("Configure CSP directives")}}, més avall). Això té sentit - una pàgina sencere MDN no té molt sentit incrustar-la en altres pàgines, llevat que es vulgui fer alguna cosa com incrustar-la el vostre lloc i reclamar-les com a propies - o l'intent de robatori de dades a través de clickjacking, que són alhora coses molt dolentes, que es poden fer. A més, si tothom comences a fer això, tot l'ample de banda addicional començaria a costar-li molts diners a Mozilla.

- -

Només incrustar quan sigui necessari

- -

De vegades té sentit incrustar el contingut de tercers - com vídeos i mapes youtube - però ens podem estalviar molts mals de cap si només incrusten contingut de tercers quan sigui completament necessari. Una bona regla d'or per a la seguretat web és "Mai es pot ser massa cautelós. Si ho heu fet, torneu a comprovar-ho de totes maneres. Si algú més ho ha fet, se suposa que és perillós fins que es demostri el contrari".

- -
-

A més de la seguretat, també s'ha d'estar al tant de les qüestions de la propietat intel·lectual. La majoria dels continguts té drets d'autor, fora de línia i en línia, fins i tot continguts que no us ho espereu (per exemple, la majoria de les imatges de Wikimedia Commons). Mai mostrar el contingut de la vostra pàgina web a menys que el propietari o els propietaris hagin donat per escrit, l'autorització inequívoca. Les sancions per infracció de drets d'autor són greus. Un cop més, mai es pot ser massa cautelós.

- -

Si el contingut és llicenciat, s'ha d'obeir els termes de la llicència. Per exemple, el contingut MDN és sota llicència CC-BY-SA. Això vol dir, que s'ha d'acreditar adequadament quan se cita el nostre contingut, fins i tot si es realitzen canvis substancials.

-
- -

Utilitzar HTTPS

- -

{{Glossary("HTTPS")}} és la versió encriptada de {{Glossary("HTTP")}}. S'h de fer servir, HTTPS, en els vostres llocs web sempre que sigui possible:

- -
    -
  1. HTTPS redueix la possibilitat que el contingut remot hagi estat manipulat en trànsit,
    2. -
  2. HTTPS impedeix que el contingut incrustat accedeixi al contingut del vostre document principal, i viceversa.
    3. -
- -

L'ús d'HTTPS requereix un certificat de seguretat, que pot ser car (encara que Let's Encrypt facilita les coses) - si no es pot aconseguir un, es pot fer servir el document principal amb HTTP. No obstant això, a causa del segon benefici descrit anteriorment sobre HTTPS , no importa el que costi, mai s'ha de incrustar contingut de tercers amb HTTP. (En el millor dels casos, el navegador web de l'usuari donarà un advertiment de por). Totes les empreses de renom que fan que el contingut disponible vagi incrustar a través d'un <iframe> ho farà disponible a través d'HTTPS - mirar les URL dins de l'atribut src d'<iframe> quan està incrustant contingut de Google Maps o Youtube, per exemple.

- -
-

Nota: Les pàgines de Github permeten que el contingut se serveixi a través d'HTTPS de forma predeterminada, per la qual cosa és útil per allotjar contingut. Si utilitzeu altre allotjament i no esteu segurs, consulteu al vostre proveïdor d'allotjament, sobre això.

-
- -

Utilitzar sempre l'atribut sandbox

- -

Si es vol donar als atacants poc poder, com sigui possible, per fer coses dolentes al vostre lloc web, s'ha de donar els continguts incrustats, només, els permisos necessaris per realitzar-lo. Per descomptat, això també, s'aplica al vostre propi contingut. Un contenidor de codi el qual es pot utilitzar apropiadament - o per a les proves - però no pot causar cap mal a la resta de la base del codi (ja sigui accidental o maliciós) s'anomena sandbox.

- -

El contingut sense sandbox pot fer molt (l'execució de JavaScript, l'enviament de formularis, finestres emergents, etc.) Per defecte s'ha d'imposar totes les restriccions disponibles mitjançant l'atribut sandbox  sense paràmetres, com es mostra en l'exemple anterior.

- -

Si és absolutament necessari, es pot afegir permisos de tornada un per un (dins del valor d'atribut sandbox ="" ) - veure la referència d'entrada {{htmlattrxref('sandbox','iframe')}} per a totes les opcions disponibles. Una nota important és que mai s'ha d'afegir tant allow-scripts i allow-same-origin al seu atribut sandbox - en aquest cas el contingut incrustat podria passar per alt la mateixa política de seguretat d'origen que deté l'execució de scripts de llocs i l'ús de JavaScript per desactivar completament la sandbox.

- -
-

Nota: La Sandboxing no proporciona cap protecció si els atacants poden enganyar a la gent perquè visiti el contingut maliciós directament (fora d'un iframe). Si hi ha alguna possibilitat que cert contingut pot ser maliciós (per exemple, el contingut generat per l'usuari), si us plau feu servir un {{glossary("domini")}} diferent del vostre lloc principal.

-
- -

Configurar directives CSP

- -

La {{Glossary("CSP")}} representa la content security policy, i proporciona un conjunt de capçaleres HTTP (metadades enviades juntament amb les seves pàgines web quan es serveixen des d'un servidor web) dissenyades per millorar la seguretat del document HTML. Quan es tracta de protegir <iframe>s, es pot configurar el servidor per a enviar una capçalera X-Frame-Options apropiada. Això pot evitar que altres llocs web incrustin el seu contingut en les vostres pàgines web (el que permetria {{interwiki('wikipedia','clickjacking')}} i una sèrie d'altres atacs), que és exactament el que els desenvolupadors MDN han fet, com hem vist anteriorment.

- -
-

Nota: Es pot llegir el post de Frederik Braun On the X-Frame-Options Security Header per obtenir més informació d'antecedents sobre aquest tema. Òbviament, està fora de l'abast, per a una explicació completa, d'aquest article.

-
- -

Els elements <embed> i <object>

- -

Els elements {{htmlelement("embed")}} i {{htmlelement("object")}}  compleixen una funció diferent a {{htmlelement("iframe")}} - aquests elements de propòsit general són eines d'inserció per a la incrustació de diversos tipus de contingut extern, que inclouen tecnologies de complements com els applets de Java i flash, PDF (es pot mostrar en un navegador amb un plugin PDF), i fins i tot el contingut com vídeos, SVG i les imatges!

- -
-

Nota: Un plugin és un programari que proporciona accés als continguts del navegador que no pot llegir de forma nativa.

-
- -

No obstant això, és poc probable que utilitzeu molt aquests elements - Els applets no s'han utilitzat durant anys, Flash ja no és molt popular, a causa d'una sèrie de raons (veure {{anch("El cas contra els complements")}}, més endavant), els arxius PDF tendeixen a estar millor enllaçats que incrustats, i altres continguts com a imatges i video tenen elements molt millors i més fàcils de manejar. Plugins i aquests mètodes d'incrustació són realment una tecnologia heretada, i els estem esmentant principalment en cas que us trobeu amb ells en certes circumstàncies com a intranets o projectes empresarials.

- -

Si necessiteu incorporar contingut de plugin, aquest és el tipus d'informació que necessitareu, com a mínim:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 {{htmlelement("embed")}}{{htmlelement("object")}}
{{glossary("URL")}} del contingut incrustat{{htmlattrxref('src','embed')}}{{htmlattrxref('data','object')}}
accurate {{glossary("MIME type", 'media type')}} del contingut incrustat{{htmlattrxref('type','embed')}}{{htmlattrxref('type','object')}}
l'altura i l'amplada (en píxels CSS) de la caixa controlada pel complement{{htmlattrxref('height','embed')}}
- {{htmlattrxref('width','embed')}}		{{htmlattrxref('height','object')}}
- {{htmlattrxref('width','object')}}
noms i valors, per alimentar el complement com paràmetresatributs ad hoc amb els noms i valorselements d'una sola etiqueta {{htmlelement("param")}}, continguts dins <object>
Contingut HTML independent com a recurs alternatiu per a un recurs no disponibleNo suportat (<noembed> és obsolet)contingut dins <object>, després d'elements <param>
- -
-

Nota: <object> requereix un atribut data, un atribut type, o tots dos. Si s'utilitzant ambdòs, també es pot utilitzar l'atribut {{htmlattrxref('typemustmatch','object')}} (només implementat en Firefox, a partir d'aquest escrit). typemustmatch mante l'arxiu incrustat a que s'executi llevat que l'atribut type proporcioni el tipus de medi correcte. Per tant, typemustmatch pot conferir beneficis significatius de seguretat quan està incrustar el contingut d'un {{glossary("origen")}} diferent (pot mantenir els atacants d'executar scripts arbitràries mitjançant el complement).

-
- -

Heus aquí un exemple que utilitza l'element {{htmlelement("embed")}} per  incrustar una pel lícula Flash (veure aquest en Github i comprovar el codi font també):

- -
<embed src="whoosh.swf" quality="medium"
-       bgcolor="#ffffff" width="550" height="400"
-       name="whoosh" align="middle" allowScriptAccess="sameDomain"
-       allowFullScreen="false" type="application/x-shockwave-flash"
-       pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer">
- -

Bastant horrible, no ho és. El HTML generat per l'eina d'Adobe Flash tendia a ser encara pitjor, l'ús d'un element <object> amb un element <embed> incrustat en ell, per cobrir totes les bases (fes un cop d'ull a un exemple). El flaix fins i tot va ser utilitzat amb èxit com a contingut alternatiu a HTML5 de vídeo, per un temps, però això cada vegada es veu més innecessari.

- -

Ara veurem un exemple <object>, que insereix un PDF en una pàgina (vegeu l'exemple en viu i el codi font):

- -
<object data="mypdf.pdf" type="application/pdf"
-        width="800" height="1200" typemustmatch>
-  <p>You don't have a PDF plugin, but you can <a href="myfile.pdf">download the PDF file.</a></p>
-</object>
- -

Els PDFs eren un pas necessari entre el paper i el digital, però plantegen molts reptes d'accessibilitat i poden ser difícils de llegir en pantalles petites. Encara tendeixen a ser popular en alguns cercles, però és molt millor enllaçar-los perquè puguin ser descarregats o llegits en una pàgina separada, en lloc de incrustar-los en una pàgina web.

- -

El cas en contra dels complements (plugins)

- -

Hi havia una vegada, que els complements (plugins) eran indispensables a la web. Recordeu els dies en què calia instal·lar Adobe Flash Player, només, per veure una pel·lícula en línia? Llavors teníem constantment alertes molestes sobre l'actualització de Flash Player i el seu entorn d'execució de Java. Les tecnologies web han crescut molt més robustes, i aquells dies s'han acabat. Per a la majoria de les aplicacions, és hora que deixin de lliurar contingut que depenguin dels complements (plugins), i comencin a prendre avantatge de les tecnologies web al seu lloc.

- - - -

Llavors, què s'ha de fer? Si es necessita interactivitat, HTML i {{glossary("JavaScript")}} ens pot donar fàcilment la feina feta sense necessitat d'applets de Java o  tecnologia obsoleta ActiveX/BHO. En lloc de confiar en Adobe Flash, podem utilitzar vídeo HTML5 per les necessitats media, per a gràfics vectorials SVG i Canvas per a imatges i animacions complexes. Peter Elst escrivia fa uns anys que Adobe Flash no sol ser l'eina adequada per al treball, excepte per a jocs i aplicacions empresarials especialitzades. Pel que fa a ActiveX, fins i tot el navegador Microsoft {{glossary("Microsoft Edge","Edge")}} ja no ho suporta.

- -

Sumari

- -

El tema de la incrustació d'altres continguts en els documents web, de forma ràpida, pot arribar a ser molt complex, pel qual en aquest article hem tractat d'introduir d'una manera simple i familiar el que us pogui semblar d'una rellevancia immediata, mentre en seguit fent al·lusió a algunes de les característiques més avançades de les tecnologies involucrades. Per començar, és probable que feu servir la incrustació molt més enllà, inclouent continguts de tercers com mapes i vídeos en les vostres pàgines. A mesura que adquiriu més experiència, és probable que comenceu a trobar més usos per a ells.

- -

Hi ha moltes altres tecnologies que impliquen la incrustació de continguts externs a més dels que hem tractat aquí. Vam veure alguns, en els articles anteriors, com {{htmlelement("video")}}, {{htmlelement("audio")}} i {{htmlelement("img")}}, però hi ha altres a descobrir, com {{htmlelement("canvas")}} per generar en JavaScript gràfics 2D i 3D, i {{htmlelement("svg")}} per a incrustar gràfics vectorials. Aviat ens ocuparem de SVG en l'article següent del mòdul.

- -

{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/images_in_html/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/images_in_html/index.html" deleted file mode 100644 index 839a38b400..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/images_in_html/index.html" +++ /dev/null @@ -1,373 +0,0 @@ ---- -title: Imatges en HTML -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Images_in_HTML -tags: - - Article - - Beginner - - Guide - - HTML - - Image - - alt text - - captions - - figcaption - - figure - - img -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Images_in_HTML ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -

Al principi, la web era només text, i resultava molt avorrit. Afortunadament, no va passar gaire temps abans que s’afegís la capacitat d'incrustar imatges (i altres tipus de continguts més interessants) dins de les pàgines web. Hi ha altres tipus de mitjans multimèdia a tenir en compte, però és lògic començar amb l'humil element {{HTMLElement("img")}}, que s'utilitza per a incrustar en una pàgina web una imatge simple . En aquest article veurem com utilitzar-lo en profunditat, incloent els conceptes bàsics, com anotar-la amb llegendes amb l’element {{htmlelement("figure")}}, i com es relaciona amb les imatges de fons de CSS.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Coneixements bàsics d'informàtica, instal·lació de software bàsic, coneixements bàsics de treballar amb arxius, familiaritat amb els fonaments de l’HTML (que exposen en l’article Introducció a l’HTML.)
Objectiu:Aprendre a incrustar imatges simples en HTML i comentar-les amb llegendes, i com es relacionen les imatges HTML amb les imatges de fons CSS.
- -

Posar una imatge en una pàgina web

- -

Per posar una imatge simple en una pàgina web, s'utilitza l'element {{htmlelement("img")}}. Es tracta d’un element buit (que significa que no té contingut de text o etiqueta de tancament) que requereix un mínim d'un atribut per a ser útil: src (de vegades se l’anomena pel nom complet, source). L'atribut src conté una ruta que apunta a la imatge que es vol incrustar a la pàgina, que pot ser una adreça URL relativa o absoluta, de la mateixa manera que en l'element {{htmlelement("a")}} el valor de l'atribut href.

- -
-

Nota: Fes una lectura de la guia ràpida a les adreces i rutes per refrescar la memòria abans de continuar.

-
- -

Així, per exemple, si la imatge es diu dinosaur.jpg i és en el mateix directori que la pàgina HTML, la imatge es podria incloure d'aquesta manera:

- -
<img src="dinosaur.jpg">
- -

Si la imatge és en un subdirectori d'imatges dins del mateix directori que la pàgina HTML (que és el que Google recomana per a propòsits de posicionament en cercadors ({{glossary("SEO")}}) / indexació), llavors s'incrusta així:

- -
<img src="images/dinosaur.jpg">
- -

I així succesivament.

- -
-

Nota: Els motors de cerca també llegeixen els noms d'arxiu d'imatge i els tenen en compte en termes de SEO; per tant, s'ha de donar a la imatge un nom d'arxiu que sigui descriptiu (dinosaur.jpg és millor que img835.png.)

-
- -

La imatge es pot incloure utilitzant la seva adreça URL absoluta, per exemple:

- -
<img src="https://www.example.com/images/dinosaur.jpg">
- -

Però això no té sentit perquè el navegador té més feina a buscar l'adreça IP del servidor de nou, etc. Gairebé sempre, les imatges del lloc web es mantenen en el mateix servidor que l'HTML.

- -
-

Atenció: La majoria de les imatges tenen drets de propietat intelectual. No mostris una imatge a la pàgina web si no és que

- - - -

Les infraccions dels drets d'autor són il·legals i antiétiques. A més, no incloguis mai en l'atribut src una adreça url que apunti cap a una imatge que estigui allotjada en la pàgina web d'algú, si no tens permís per a enllaçar-la. D’això, se’n diu hotlinking i, un cop més, robar ample de banda d'algú altre és il·legal. També redueix la velocitat de la pàgina, i no tens control sobre la imatge si l’eliminen o la substitueixen per alguna altra cosa que et podria resultar enutjosa.

-
- -

El codi anterior donaria el resultat següent:

- -

Imatge bàsica d’un dinosaure incrustada en un navegador, amb el text Images in HTML escrit a dalt

- -
-

Nota: Els elements com {{htmlelement("img")}} i {{htmlelement("video")}} es denominen de vegades elements reemplaçats, perquè el contingut i la mida de l'element el defineix un recurs extern (com una imatge o un arxiu de vídeo), no el contingut propi de l’element.

-
- -
-

Nota: Pots trobar l'exemple acabat al final d'aquesta secció, executat a GitHub (consulta’n també el codi font.)

-
- -

Text alternatiu

- -

L’atribut següent que veurem és alt. El valor d’aquest atribut se suposa que és una descripció textual de la imatge, que s’utilitza en situacions en què la imatge no es pot veure/representar. Per exemple, el codi anterior es pot modificar d'aquesta manera:

- -
<img src="images/dinosaur.jpg"
-     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
-          it has a large head with long sharp teeth">
- -

La manera més senzilla de provar el text alternatiu és escriure malament el nom de l'arxiu. Si, per exemple, escrius el nom de la imatge així: dinosooooor.jpg, el navegador no mostrarà la imatge; en lloc d’ella, mostrarà el text alternatiu.

- -

El títol Images in HTML, però aquesta vegada la imatge del dinosaure no es mostra i en lloc de la imatge apareix el text alternatiu.

- -

Llavors, per què hauries de veure o necessitar mai el text alternatiu? Pot ser útil en diverses situacions:

- - - -

Què s'ha d'escriure exactament dins de l'atribut alt? En primer lloc, depèn de per què la imatge és allà (en altres paraules, què es perd si la imatge no es mostra):

- - - -

La clau està en oferir una experiència d’usabilitat fins i tot quan les imatges no es poden veure, en què els usuaris no perdin cap dels continguts. Desactiva les imatges en el navegador i observa com són les coses. De seguida t’adonaràs de com són d’inútils els textos alternatius com «logo» o «el meu lloc web favorit», si la imatge no es pot veure.

- -
-

Nota: WebAIM, guia del text alternatiu, ofereix una orientació més detallada per al text alternatiu, i és una bona lectura per a més informació.

-
- -

Amplada i alçada

- -

Es poden utilitzar els atributs width i height per a especificar l'amplada i l'alçada de la imatge (es pot trobar l'amplada i l'alçada de la imatge de moltes maneres, per exemple en Mac es pot utilitzar Cmd + I per a obtenir la visualització de la informació de l'arxiu d'imatge). Tornant al nostre exemple, poden fer això:

- -
<img src="images/dinosaur.jpg"
-     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
-          it has a large head with long sharp teeth"
-     width="400"
-     height="341">
- -

Això no dona com a resultat una gran diferència a la pantalla en circumstàncies normals, però si no la imatge es mostra (per exemple, perquè l'usuari acaba d’acccedir a la pàgina i la imatge encara no s'ha carregat) veuràs que el navegador deixa un espai perquè la imatge aparegui:

- -

El títol Images in HTML amb el text alternatiu per al dinosaure, que es mostra dins de la caixa que resulta de configurar l’amplada i l’alçada

- -

Això és bo perquè la càrrega de la pàgina resulta més ràpida i suau.

- -

La mida de les imatges no s'ha d'alterar utilitzant atributs HTML; si s'estableix la mida massa gran, les imatges es veuran granulades/difuses; si la mida es fa massa petita, es malbarata ample de banda amb la descàrrega d'una imatge que és molt més gran del que cal. La imatge també pot acabar semblant distorsionada, si no es manté la relació d'aspecte correcta. S'ha d'utilitzar un editor d'imatges per a posar la imatge en la mida correcta abans de posar-la a la pàgina web.

- -
-

Nota: Si has d’alterar la mida d'una imatge, utilitza CSS en lloc d'HTML.

-
- -

Títols d’imatge

- -

De la mateixa manera que amb els enllaços, també es pot afegir l'atribut title a les imatges per a proporcionar informació de suport addicional, si cal. En el nostre exemple, podríem fer això:

- -
<img src="images/dinosaur.jpg"
-     alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
-          it has a large head with long sharp teeth"
-     width="400"
-     height="341"
-     title="A T-Rex on display in the Manchester University Museum">
- -

Això ens fa aparèixer un indicador de funció (tooltip), igual que amb els títols dels enllaços:

- -

La imatge del dinosaure amb un indicador de funció a la part de dalt que diu: Un T-Rex exposat al museu de la Universitat de Manchester

- -

Els títols d'imatge no són essencials, i sovint és millor incloure'ls com a informació de suport en el text principal de l'article, en lloc d’associar-los a la imatge. Són útils en algunes circumstàncies, per exemple quan en una galeria d'imatges no hi ha espai per als subtítols.

- -

Aprenentatge actiu: incrustar una imatge

- -

Doncs, ara et toca a tu! En aquesta secció d'aprenentatge actiu volem que juguis amb un exercici d'incrustació simple. Disposes d'una etiqueta bàsica {{htmlelement("img")}}, i volem que incrustis la imatge que hi ha en la següent URL:

- -

https://raw.githubusercontent.com/mdn/learning-area/master/html/multimedia-and-embedding/images-in-html/dinosaur_small.jpg

- -

Sí, ja hem dit que no s’ha de fer hotlink d'imatges a altres servidors. Però això és només a tall de demostració; et deixem fer-ho, només aquesta vegada!

- -

Potser també voldries:

- - - -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per a veure una solució.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code', 700, 500) }}

- -

Descriure imatges amb figures i peus d'imatge

- -

Hi hauria moltes maneres possibles d’afegir una llegenda associada a la teva imatge. Per exemple, no hi hauria res que impedís de fer això:

- -
<div class="figure">
-  <img src="images/dinosaur.jpg"
-       alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
-            it has a large head with long sharp teeth"
-       width="400"
-       height="341">
-
-  <p>A T-Rex on display in the Manchester University Museum.</p>
-</div>
- -

Això està bé. Inclou el contingut que necessita, i es fa un ús correcte de l’aplicació d’estil amb CSS. Però hi ha un problema: no hi ha res que vinculi semànticament la imatge a la seva llegenda, i això pot causar problemes als lectors de pantalla, per exemple (quan hi ha 50 imatges i llegendes, quina llegenda va amb quina imatge?).

- -

Una solució més encertada és utilitzar els elements {{htmlelement("figure")}} i {{htmlelement("figcaption")}} d’HTML5, que s'han creat precisament amb aquest propòsit: proporcionar un contenidor semàntic per a les figures, que vinculi clarament la figura amb la llegenda. El nostre exemple anterior es podria reescriure així:

- -
<figure>
-  <img src="images/dinosaur.jpg"
-       alt="The head and torso of a dinosaur skeleton;
-            it has a large head with long sharp teeth"
-       width="400"
-       height="341">
-
-  <figcaption>A T-Rex on display in the Manchester University Museum.</figcaption>
-</figure>
- -

L'element {{htmlelement("figcaption")}} indica als navegadors i la tecnologia d'assistència que la llegenda descriu la resta del contingut de l'element {{htmlelement("figure")}}.

- -
-

Nota: Des d'un punt de vista d'accessibilitat, les llegendes i el text alternatiu {{htmlattrxref('alt','img')}} tenen funcions diferents. Les llegendes beneficien fins i tot les persones que poden veure la imatge, mentre que el text alternatiu {{htmlattrxref('alt','img')}} fa la mateixa funció que una imatge, quan aquesta no hi és. Per tant, les llegendes i el text alternatiu no poden dir el mateix, perquè tots dos elements apareixen quan la imatge no hi és. Intenta desactivar les imatges en el navegador i observa com es veuen les coses.

-
- -

Recordeu que una figura no té per què ser una imatge; una figura és una unitat independent del contingut que:

- - - -

Una figura podria ser un conjunt d’imatges, un fragment de codi, àudio o vídeo, equacions, una taula, o alguna altra cosa.

- -

Aprenentatge actiu: crear una figura

- -

En aquesta secció d'aprenentatge actiu, et demanarem que agafis el codi acabat de la secció d'aprenentatge actiu anterior, i el converteixis en una figura:

- - - -

Si t’equivoques, sempre pots tornar a començar amb el botó de Reinicia. Si t’encalles, fes clic al botó Mostra la solució per a veure una solució.

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Playable_code_2', 700, 500) }}

- -

Imatges de fons de CSS

- -

També pots utilitzar CSS per a incrustar imatges en pàgines web (i JavaScript, però això és una altra història). La propietat {{cssxref("background-image")}} de CSS, i les altres propietats background* s'utilitzen per a controlar la col·locació de la imatge de fons. Per exemple, per a posar una imatge de fons en cada paràgraf d’una pàgina, es podria fer això:

- -
p {
-  background-image: url("images/dinosaur.jpg");
-}
- -

La imatge incrustada que resulta possiblement és més fàcil de posicionar i controlar que les imatges HTML; aleshores, per què ens hem de molestar amb les imatges HTML? Com ja hem insinuat abans, les imatges de fons de CSS són només per a decoració. Si només volem afegir una cosa bonica per a millorar l'aspecte visual de la pàgina, això està molt bé, però aquest tipus d'imatges no tenen cap significat semàntic en absolut —no poden tenir text equivalent—, són invisibles per als lectors de pantalla, etc. Aquí és on destaquen les imatges HTML.

- -

Per tant, si una imatge té sentit en termes de contingut, s'ha d'utilitzar una imatge en HTML. Si una imatge és purament decorativa, s'han d'utilitzar imatges de fons CSS.

- -
-

Nota: Aprendreu molt més sobre imatges de fons CSS en el nostre tema CSS.

-
- -

Sumari

- -

Això és tot per ara. Hem exposat les imatges i les llegendes amb detall. En l’article següent ens mourem en un nivell superior, i aprendrem com utilitzar HTML per a incrustar vídeo i àudio a les pàgines web.

- -

{{NextMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Video_and_audio_content", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/imatges_sensibles/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/imatges_sensibles/index.html" deleted file mode 100644 index 4be56f6248..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/imatges_sensibles/index.html" +++ /dev/null @@ -1,254 +0,0 @@ ---- -title: Imatges sensibles -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Imatges_sensibles -tags: - - Article - - Beginner - - CodingScripting - - Design - - Graphics - - Guide - - HTML - - Image - - Intermediate - - img - - sizes - - srcset -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -
-

En aquest article aprendrem sobre el concepte de les imatges sensibles - imatges que funcionen bé en dispositius amb diferentes mides de pantalles, resolucions i altres característiques semblants - i veurem les eines que proporciona HTML per ajudar-nos a posar-les en pràctica. Imatges sensibles és només una part del (i prepara l'escenari per) disseny web sensible, un tema que aprendrem molt més en un futur mòdul del tema CSS.

-
- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Heu de coneixer el fonaments bàsics d'HTML i com afegir imatges estàtiques a una pàgina web.
Objectius:Aprendre com utilitzar funcions com {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i l'element {{htmlelement("picture")}} per implementar solucions d'imatges sensibles en els llocs web.
- -

Per què les imatges sensibles ?

- -

Llavors, quin problema estem tractant de resoldre amb imatges sensibles? Examinarem un escenari típic. Un lloc web típic, probablement, té una imatge de capçalera perquè es vegi bonic per als visitants, a més, potser algunes imatges de contingut per sota d'aquesta. És possible que vulgueu fer que la capçalera abasti la totalitat de l'amplada de la mateixa, i la imatge de contingut en formi part, en algun lloc, dins de la columna de contingut. Fem una ullada a un exemple senzill d'això:

- -

Our example site as viewed on a wide screen - here the first image works ok, as it is big enough to see the detail in the center.

- -

Això funciona bé en un dispositiu de pantalla ampla, com ara un ordinador portàtil o de sobretaula (es pot veure l'example en directa i trobar el codi font en Github.) No parlarem tant de la CSS, excepte per dir que

- - - -

Això està bé, però el problema ve quan es comença a veure el lloc en un dispositiu de pantalla estreta - la capçalera es veu bé, però està començant a ocupar molta alçada de la pantalla d'un dispositiu mòbil; la primera imatge de contingut, d'altra banda, es veu terrible - en aquesta grandària amb prou feines es pot veure a la gent!

- -

Our example site as viewed on a narrow screen; the first image has shrunk to the point where it is hard to make out the detail on it.

- -

Seria molt millor mostrar una versió retallada de la imatge que fixar-se en els detalls importants de la fotografia quan el lloc es veu en una pantalla estreta, i potser una mica entre els dos per a un dispositiu de pantalla d'amplada mitjana com una tauleta - això es coneix comunament com el problema direcció d'art .

- -

A més, no hi ha necessitat d'integrar aquest tipus d'imatges de grans dimensions a la pàgina si s'està veient en una petita pantalla de mòbil; això es diu problema canvi de resolució - una imatge de trama és un nombre fix de píxels d'ample i un nombre fix de píxels d'alt; com vam veure en fixar-nos en els gràfics de vector, una imatge de trama comença a veure's granulada i horrible si es visualitza més gran que la mida original (mentre que un gràfic vectorial no ho fa). I si es mostra significativament més petita que la mida original, és un malbaratament d'ample de banda - en especial els usuaris de mòbils no volen haver de gravar a través del seu ample de banda la descàrrega d'una imatge gran destinada a escritori, quan una imatge petita faria per al dispositiu. Una situació ideal seria tenir múltiples resolucions disponibles i servir mides adequades, depenent dels diferents dispositius que accedeixen al lloc web.

- -

Per complicar més les coses, alguns dispositius tenen pantalles d'alta resolució que necessiten les imatges més grans del que s'espera que ells necessiten, per mostrar-ho bé. Això és essencialment el mateix problema, però en un context lleugerament diferent.

- -

Es podria pensar que les imatges de vector resoldrien aquests problemes, i ho fan fins a cert punt - tots dos són petits en grandària d'arxiu i s'escalen bé, i han de ser usats sempre que sigui possible. No són adequats per a tot tipus d'imatges però -si bé són excel·lents per a gràfics simples, patrons, elements d'interfície, etc., comença a ser molt complex per crear una imatge basada en vectors amb el tipus de detall que ens agradaria trobar, diguem, una foto. Els formats d'imatge de trama, com JPEG són més adequats per al tipus d'imatges que hem vist en l'exemple anterior.

- -

Aquest tipus de problema no existia quan la primera web va existir, a principis de mitjans dels anys 90 - en aquell temps els únics dispositius que existien per navegar per la web eren de sobretaula i portàtils, de manera que els enginyers de navegadors i escriptors d'especificacions ni tan sols pensaven posar en pràctica solucions. Les tecnologies d'imatges sensibles es van dur a terme recentment per resoldre els problemes indicats anteriorment, ja que permetien oferir el navegador diversos arxius d'imatge, ja sigui tots els que mostraven el mateix, però que contenien un nombre diferent de píxels (resolution switching), o diferents imatges adequades per a diferents assignacions d'espai (art direction)

- -
-

Nota: Les noves característiques que es descriuen en aquest article -  {{htmlattrxref("srcset", "img")}}/{{htmlattrxref("sizes", "img")}}/{{htmlelement("picture")}} - están totes suportades en les versions pubicades per els escriptoris moderns i navegadors mòbils (incloent el navegador de Microsoft Edge, encara que no amb Internet Explorer.)

-
- -

Com crear imatges sensibles?

- -

En aquesta secció, veurem els dos problemes il·lustrats a dalt i mostrarem com resoldre'ls utilitzant les característiques de la imatge sensible d'HTML. S'ha de tenir en compte que ens centrarem en {{htmlelement("img")}}s d'HTML per aquesta secció, com es veu en l'àrea de contingut de l'exemple anterior - la imatge a la capçalera del lloc és només de decoració, i per tant implementat utilitzant imatges de fons CSS. CSS podria dir-se que té millors eines per el disseny sensible, parlarem d'elles en un futur mòdul CSS.

- -

Canvi de resolució: Diferents mides

- -

Llavors, quin és el problema que es vol resoldre amb el canvi de resolució? Volem mostrar el mateix contingut d'imatge, major o menor depenent del dispositiu - aquesta és la situació que tenim amb la segona imatge de contingut en el nostre exemple. L'element standard {{htmlelement("img")}} tradicionalment només se li permet apuntar el navegador a un sol arxiu font:

- -
<img src="elva-fairy-800w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
- -

No obstant això, podem utilitzar dos nous atributs - {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i {{htmlattrxref("sizes", "img")}} - per proporcionar diverses imatges fonts addicionals, juntament amb consells per ajudar al navegador a triar el més adequat. Es pot veure un exemple d'això en el nostre exemple responsive.html en Github (vegeu també el codi font):

- -
<img srcset="elva-fairy-320w.jpg 320w,
-             elva-fairy-480w.jpg 480w,
-             elva-fairy-800w.jpg 800w"
-     sizes="(max-width: 320px) 280px,
-            (max-width: 480px) 440px,
-            800px"
-     src="elva-fairy-800w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
- -

Els atributs srcset i sizes es veuen complicats, però no són tan dolents per entendre si es formaten com es mostra a dalt, amb una part diferent del valor de l'atribut en cada línia. Cada valor conté una llista separada per comes. i cada part de les llistes es componen de tres sub-parts. Recorrerem els continguts de cada, ara:

- -

srcset defineix el conjunt d'imatges que permetrà el navegador triar entre,   cada mida d'imatge. Abans de cada coma, escrivim:

- -
    -
  1. Un nom de fitxer d'imatge (elva-fairy-480w.jpg.)
    2. -
  2. Un espai.
    3. -
  3. L'ample de la imatge inherent en píxels (480w) - en compte que aquesta utilitza la unitat w, no px com es podria esperar. Aquesta és la mida real de la imatge, que es pot trobar al inspeccionar l'arxiu d'imatge a l'ordinador (per exemple en un Mac es pot seleccionar la imatge en el Finder i preme Cmd + I per obrir la pantalla d'informació).
    4. -
- -

sizes defineix un conjunt de condicions de medis (per exemple, amples de pantalla) i indica quina mida de la imatge seria millor triar, quan es compleixin certes condicions en els medis - aquests són els consells que parlàvem anteriorment. En aquest cas, abans de cada coma, escrivim

- -
    -
  1. una condició de medis ((max-width:480px)) - aprendrem més sobre això en el tema de CSS, però per ara direm que una condició de medis descriu un possible estat en que la pantalla pot estar. En aquest cas, estem dient "quan l'amplada de la finestra gràfica sigui de 480 píxels o menys".
    2. -
  2. Un espai.
    3. -
  3. L'amplada de l'espai de la imatge s'ompli quan la condició del medi sigui certa (440px).
    4. -
- -
-

Nota: Per l'ample de l'espai, és possible proporcionar una longitud absoluta (px, em) o una longitud relativa (com un percentatge). Es pot haver notat que l'última amplada de l'espai no té cap condició del medi - Aquest és per defecte el que es tria quan cap de les condicions del medi són certes). El navegador ignora tot després de la primera condició coincident, així que s'ha d'anar amb compte com es demanan les condicions del medi.

-
- -

Així, amb aquests atributs en el seu lloc, el navegador:

- -
    -
  1. Mirar l'amplada del dispositiu.
    2. -
  2. Calcular quina condició del medi en la llista de sizes (mides) és el primer a ser veritat.
    3. -
  3. Mirar la mida de l'espai donat a aquesta consulta de medis.
    4. -
  4. Carregar la imatge de referència en la llista srcset que més s'acosti a la mida de l'espai triat.
    5. -
- -

I ja està! Així que en aquest punt, si un navegador de suport amb un ample de 480px de finestra gràfica carrega la pàgina, la condició (max-width: 480px) del medi serà veritat, per tant, es triarà l'espai 440px, de manera que el elva-fada-480w.jpg serà carregat, ja que el seu ample inherent (480w) és el més proper a 440px. La imatge 800px és de 128 KB en el disc mentre que la versió de 480px és només 63KB - un estalvi de 65KB. Ara imaginem si aquesta era una pàgina que tenia moltes imatges. Usant aquesta tècnica es podria estalviar als usuaris de mòbils una gran quantitat d'ample de banda.

- -

Els navegadors més antics no soportan aquestes característiques, simplement, les ignoran i segueixen endavant i carregan la imatge que es fa referència en l'atribut {{htmlattrxref("src", "img")}} com a normal.

- -
-

Nota: En el {{htmlelement("head")}} del document trobarem la línia <meta name = "viewport" content = "width = device-width">: això obliga els navegadors mòbils a adoptar l'amplada real de la seva finestra en carregar pàgines web (alguns navegadors mòbils menteixen sobre la seva amplada de la finestra gràfica, i en lloc de carregar pàgines a l'amplada de la finestra gràfica, redueixen la pàgina carregada cap avall, el que no és molt útil per a les imatges o el disseny sensible. Us ensenyarem més sobre això en un mòdul futur).

-
- -

Eines útils per a desenvolupadors

- -

Hi ha algunes eines de desenvolupament útils en els navegadors per ajudar en l'elaboració de les amplades d'espai, etc, que són necessàries utilitzar. Quan els estem treballant, carreguem per primera vegada la versió no sensible del exemple (not-responsive.html), després entreu en Responsive Design View (Tools > Web Developer > Responsive Design View), que ens permetrà mirar els dissenys de pàgina web com si els veiéssim a través d'una varietat de diferents mides de pantalles de dispositius.

- -

S'ha establert l'amplada de la finestra gràfica a 320px llavors 480px; per a cada un entrem al Inspector DOM, fent clic a l'element {{htmlelement("img")}} que ens interessa, després mirem la seva grandària en la pestanya de Box Model view en el costat dret de la pantalla. Això ens ha de donar els amples de imatge inherents que necessita.

- -

A screenshot of the firefox devtools with an image element highlighted in the dom, showing its dimensions as 440 by 293 pixels.

- -

A continuació, es pot comprovar si el srcset ha treballat mitjançant l'establiment de l'amplada de la finestra gràfica que volem (establint una amplada estreta, per exemple), obrim Network Inspector (Tools > Web Developer > Network), a continuació, tornem a carregar la pàgina. Això ens ha de donar una llista de recursos que s'han descarregat per compondre la pàgina web, i aquí es pot comprovar quin arxiu d'imatge va ser triat per a descarregar.

- -

a screenshot of the network inspector in firefox devtools, showing that the HTML for the page has been downloaded, along with three images, which include the two 800 wide versions of the responsive images

- -

Canvi de resolució: Mateixa grandària, diferents resolucions

- -

Si s'està donant suport a múltiples resolucions de pantalla, però tothom veu la imatge a la mateixa grandària real en la pantalla, es pot permetre que el navegador seleccioni una imatge de resolució apropiada utilitzant srcset amb x-descriptors i sense grandaries (sizes) - una sintaxi una mica més fàcil! Es pot trobar un exemple de com es veu en srcset-resolutions.html (vegeu també el codi font):

- -
<img srcset="elva-fairy-320w.jpg,
-             elva-fairy-480w.jpg 1.5x,
-             elva-fairy-640w.jpg 2x"
-     src="elva-fairy-640w.jpg" alt="Elva dressed as a fairy">
-
- -

A picture of a little girl dressed up as a fairy, with an old camera film effect applied to the imageEn aquest exemple, el següent CSS s'aplica a la imatge de manera que tindrà una amplada de 320 píxels a la pantalla (també anomenats píxels CSS):

- -
img {
-  width: 320px;
-}
- -

En aquest cas, la grandària (sizes) no és necessaria - el navegador simplement resol la resolució de la pantalla que es mostra, i serveix la imatge més adequada que es fa referència en el srcset. Així, si el dispositiu que accedeixi a la pàgina té un estàndard/de baixa resolució, amb un píxel de dispositiu que representa cada píxel CSS, la imatge elva-fada-320w.jpg serà carregada (el 1x està implícit, pel que no cal incloure). Si el dispositiu té una alta resolució de dos píxels de dispositiu per píxel CSS o més, es carregarà la imatge elva-fada-640w.jpg. La imatge de 640px té 93KB, mentre que la imatge de 320px té només 39KB.

- -

Direcció d'art

- -

En resum, el problema de direcció d'art implica voler canviar la imatge que es mostra per adaptar-se a diferents grandàries de visualització de la imatge. Per exemple, si es mostra un paisatge gran amb una persona al mig en un lloc web quan es veu en un navegador d'escriptori, aquesta es redueix quan es veu el lloc web en un navegador mòbil, es veurà malament, la persona serà molt petita i difícil de veure. Probablement seria millor mostrar una imatge més petita, de retrat en el mòbil, que mostri la persona ampliada. L'element {{htmlelement("picture")}} ens permet implementar exactament aquest tipus de solució.

- -

Tornant al nostre exemple original not-responsive.html tenim una imatge que necessita molt la direcció d'art:

- -
<img src="elva-800w.jpg" alt="Chris standing up holding his daughter Elva">
- -

Arreglarem això, amb {{htmlelement("picture")}}! Igual que <video> i <audio>,  l'element <picture> és un contenidor que conté diversos elements {{htmlelement("source")}} que proporcionen diverses fonts diferents que el navegador pot triar, seguit per l'importantíssim element {{htmlelement("img")}}. El codi de responsive.html es veu així:

- -
<picture>
-  <source media="(max-width: 799px)" srcset="elva-480w-close-portrait.jpg">
-  <source media="(min-width: 800px)" srcset="elva-800w.jpg">
-  <img src="elva-800w.jpg" alt="Chris standing up holding his daughter Elva">
-</picture>
-
- - - -

Aquest codi ens permet mostrar una imatge adequada tant en pantalla ampla com en pantalla estreta, com es veu a continuació:

- -

Our example site as viewed on a wide screen - here the first image works ok, as it is big enough to see the detail in the center.Our example site as viewed on a narrow screen with the picture element used to switch the first image to a portrait close up of the detail, making it a lot more useful on a narrow screen

- -
-

Nota: S'ha d'utilitzar el atribut media només en escenaris de direcció d'art; quan es fa ús de media, no oferir condicions de medis dins l'atribut sizes.

-
- -

Per què no podem fer això usant CSS o Javascript?

- -

Quan el navegador comença a carregar una pàgina, s'inicia la descàrrega (precàrrega) d'alguna de les imatges abans que l'analitzador principal hagi començat a carregar i interpretar el CSS i JavaScript de la pàgina. Aquesta és una tècnica útil, que de mitjana ha rebaixat el 20% el temps de càrrega. No obstant això, no és útil per a les imatges sensibles, d'aquí la necessitat d'implementar solucions com srcset. No es podria, per exemple, carregar l'element {{htmlelement("img")}}, després de detectar l'amplada de la finestra gràfica amb JavaScript i canviar dinàmicament la imatge d'origen en una més petita si es desitjes. Per llavors, la imatge original ja hauria estat carregada, i es carregaria també la imatge petita, així, que és encara pitjor en termes d'imatge sensible.

- - - -

Utilitzar formats d'imatge moderns audaçment

- -

Hi ha diversos nous formats d'imatge emocionants (com WebP i JPEG-2000) que poden mantenir una mida d'arxiu baix i d'alta qualitat al mateix temps. No obstant això, el suport dels navegadors és irregular.

- -

<picture> ens permet continuar atenent els navegadors antics. Es pot subministrar el tipus MIME dins de l'atribut type perquè el navegador pogui rebutjar immediatament tipus d'arxius no compatibles:

- -
<picture>
-  <source type="image/svg+xml" srcset="pyramid.svg">
-  <source type="image/webp" srcset="pyramid.webp">
-  <img src="pyramid.png" alt="regular pyramid built from four equilateral triangles">
-</picture>
-
- - - -

Aprenentatge actiu: La implementació de les vostres pròpies imatges sensibles

- -

Per a aquest aprenentatge actiu, estem esperant que sigueu valents i sobretot actueu independentment.... Volem que implementeu el vostre propi art adequat dirigit a pantalla estreta/pantalla ampla utilitzant <picture>, i un exemple de canvi de resolució que utilitzi srcset.

- -
    -
  1. Escriure alguna cosa d'HTML senzilla per contenir el codi (usar not-responsive.html com a punt de partida, si es vol)
    2. -
  2. Troba una bona imatge apaïsada de pantalla ampla amb algun tipus de detalls continguts en ella en algun lloc. Crear una versió en grandària web de la mateixa utilitzant un editor de gràfics, a continuació, retallar-la per mostrar una part més petita que ampliï el detall, i crear una segona imatge (al voltant de 480px d'ample que és bo per a això).
    3. -
  3. Utilitzeu l'element <picture> per implementar un selector d'imatge de direcció d'art!
    4. -
  4. Crear diversos arxius d'imatges de diferents mides, cadascun mostrant la mateixa imatge.
    5. -
  5. Utilitzeu srcset/size per crear un exemple de canvi de resolució, ja sigui per servir la mateixa imatge a mida en diferentes resolucions, o diferentes mides d'imatges en diferentes amplades de finestra gràfica.
    6. -
- -
-

Nota: Utilitzeu el devtools del navegador perquè us ajudi a saber quines mides necessiteu, com es va esmentar anteriorment.

-
- -

Sumari

- -

Això és un embolcall per a les imatges sensibles - Esperem que hagiu gaudit jugant amb aquestes noves tècniques. Com a resum, hi ha dos problemes diferents que hem estat discutint aquí:

- - - -

Hem arribat al final de tot, dels mòduls Multimedia i incrustació! L'única cosa que fer ara, abans de seguir endavant, és provar la vostra avaluació multimèdia i veure com us va. Diverteix-te.

- -

Veure

- - - -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Adding_vector_graphics_to_the_Web", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/index.html" deleted file mode 100644 index 43e0e89c91..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/index.html" +++ /dev/null @@ -1,75 +0,0 @@ ---- -title: Multimèdia i incrustar -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar -tags: - - Assessment - - Audio - - Beginner - - CodingScripting - - Flash - - Guide - - HTML - - Images - - Landing - - Learn - - SVG - - Video - - iframes - - imagemaps - - responsive -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding ---- -
-
Multimèdia i incrustar
-
- -

{{LearnSidebar}}

- -

Hem vist una gran quantitat de text fins ara en aquest curs. Molt. de. text. Però la web seria molt avorrida sense res més que el text, de manera que anem a començar a buscar la manera de fer que la web cobri vida, amb un contingut més interessant! Aquest mòdul explora com utilitzar HTML per incloure multimèdia en les pàgines web, incloent-hi les diferents formes en què les imatges poden ser inclosos, i com integrar vídeo, àudio i fins i tot altres pàgines web senceres.

- -

Requisits previs

- -

Abans d'iniciar aquest mòdul, s'ha de tenir un coneixement raonable dels conceptes bàsics d'HTML, com s'explica en Introduction to HTML. Si no s'ha treballat a través d'aquest mòdul (o alguna cosa semblant), comenceu a treballar amb ell en primer lloc, i a continuació, tornar!

- -
-

Nota: Si esteu treballant en un ordinador/tauleta/altre dispositiu els quals no tenen la capacitat de crear els vostres propis arxius, podeu provar (la majoria) els exemples en un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

-
- -

Guies

- -

Aquest mòdul conté els següents articles, que ens portarà a través de tots els fonaments de la incrustació de multimèdia en pàgines web.

- -
-
Imatges en HTML
-
Hi ha altres tipus de multimèdia a tenir en compte, però és lògic començar amb l'element humil {{htmlelement("img")}}, que s'utilitza per incrustar una imatge en una pàgina web senzilla. En aquest article veurem com utilitzar-lo en profunditat, incloent conceptes bàsics, anotant-ho amb subtítols utilitzant {{htmlelement("figure")}}, i com es relaciona amb les imatges de fons de CSS.
-
Contingut d'àudio i vídeo
-
A continuació, veurem com utilitzar els elements HTML5 {{htmlelement("video")}} i {{htmlelement("audio")}} per incrustar vídeo i àudio a les pàgines, incloent conceptes bàsics, proporcionant accés a diferents formats d'arxiu a diferents navegadors, afegir títols i subtítols, i com afegir alternatives per als navegadors antics.
-
De <object> a <iframe> — altres tecnologies d'incrustació
-
En aquest punt ens agradaria fer un petit pas al costat, mirant a un parell d'elements que permeten introduir una àmplia varietat de tipus de contingut en les pàgines web: els elements {{htmlelement("iframe")}}, {{htmlelement("embed")}} and {{htmlelement("object")}}. <iframe>s són per incrustar en altres pàgines web, i els altres dos permeten incrustar arxius PDF, SVG, i fins i tot flash - una tecnologia que està en camí de desapareixa, però que encara es veu semi-regularment.
-
Afegir gràfics vectorials a la Web
-
-

Els gràfics vectorials poden ser molt útils en certes situacions. A diferència dels formats habituals com PNG/JPG, que no es distorsionen/pixelen quan s'acostan - poden romandre suaus quan s'escalen. Aquest article és una introducció al que són vectors gràfics, i com incloure el popular format {{glossary("SVG")}} en pàgines web.

-
-
Imatges responsive
-
Amb tants tipus de dispositius differerents capaços de navegar per la web - des de telèfons mòbils als ordinadors d'escriptori - un concepte essencial per dominar en el món web modern és el disseny sensible. Això es refereix a la creació de pàgines web que poden canviar de forma automàtica les seves característiques per adaptar-se a diferents mides de pantalla, resolucions, etc. Això es veurà amb més detall en un mòdul CSS més endavant, però per ara mirem les eines HTML que tenim a disposició per crear imatges sensibles, incloent l'element {{htmlelement("picture")}}.
-
- -

Avaluació

- -

Les següents avaluacions posaran a prova la comprensió dels conceptes bàsics HTML coberts en les guies anteriors.

- -
-
Pàgina de benvinguda de Mozilla
-
En aquesta avaluació, posarem a prova el coneixement d'algunes de les tècniques descrites en els articles d'aquest mòdul, aconseguir afegir algunes imatges i vídeo a una pàgina de benvinguda de moda, tot sobre Mozilla!
-
- -

Veure

- -
-
Afegir un hitmap a la part superior d'una imatge
-
Els mapes d'imatge proporcionen un mecanisme perquè les diferents parts d'una imatge enllaci a diferents llocs (pensem en un mapa, a través del qual amb els enllaços obtenim més informació sobre cada pais en clicar-los.) Aquesta tècnica pot ser útil a vegades.
-
Conceptes bàsics d'alfabetització Web 2
-
-

Un excel·lent curs de la fundació Mozilla que explora i posa a prova algunes de les habilitats parlades en el mòdul Multimèdia i incrustació. Busseig profund en la composició bàsica de les pàgines web, disseny per l'accessibilitat, compartint recursos, utilitzant els medis en línia, i el treball obert.

-
-
diff --git "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/mozilla_p\303\240gina_de_benvinguda/index.html" "b/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/mozilla_p\303\240gina_de_benvinguda/index.html" deleted file mode 100644 index 71e1d3426e..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/multim\303\250dia_i_incrustar/mozilla_p\303\240gina_de_benvinguda/index.html" +++ /dev/null @@ -1,109 +0,0 @@ ---- -title: Mozilla pàgina de benvinguda -slug: Learn/HTML/Multimèdia_i_incrustar/Mozilla_pàgina_de_benvinguda -tags: - - Assessment - - Beginner - - CodingScripting - - Embedding - - HTML - - Images - - Multimedia - - Video - - iframe - - picture - - responsive - - sizes - - srcset -translation_of: Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Mozilla_splash_page ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}
- -

En aquesta avaluació, posarem a prova els vostres coneixements d'algunes de les tècniques descrites en els articles d'aquest mòdul, fent que afegiu algunes imatges i vídeos a una pàgina, amb un toc de moda, tot sobre Mozilla!

- - - - - - - - - - - - -
Requisits Previs:Abans d'intentar aquesta avaluació ja hauria d'haver treballat el mòdul Multimedia i incrustació.
Objectiu:Posar a prova els coneixements al voltant de la incrustació d'imatges i de vídeo en pàgines web, marcs i tècniques d'imatge sensible HTML.
- -

Punt de partida

- -

Per començar aquesta avaluació, s'ha de agafar l'HTML i totes les imatges disponibles en el directori mdn-splash-page-start en github. Desar el contingut d'index.html en un arxiu anomenat index.html en la unitat local, en un nou directori. A continuació, desar pattern.png en el mateix directori (botó dret del ratolí sobre la imatge per obtenir l'opció de guardar-lo).

- -

Accedir a les diferents imatges en el directori de les originals i guardar-les de la mateixa manera; voldreu guardar-les en un directori diferent, per ara, ja que necessitareu manipular-les (algunes) usant un editor de gràfics abans de que estiguin llestes per ser utilitzades.

- -
-

Nota: L'arxiu HTML d'exemple conté un bon munt de CSS, l'estil de la pàgina. No cal tocar el CSS, només l'HTML dins de l'element {{htmlelement("body")}} - sempre que s'insereix el marcat correcte, l'estil farà que es vegi correcte.

-
- -

Project brief

- -

En aquesta avaluació presentem una pàgina de benvinguda de Mozilla gairebé acabada, que pretén dir alguna cosa agradable i interessant sobre el que representa Mozilla, i proporcionar alguns enllaços a altres recursos. Malauradament, no s'han afegit imatges o vídeos - aquesta és la vostre feina! Cal afegir alguns medis perquè la pàgina es vegi bé i tingui més sentit. Les següents subseccions detallan el que s'ha de fer:

- -

Preparar imatges

- -

Usar l'editor d'imatges favorit, per crear versions de 400px d'ample i 120px d'ample:

- - - -

Anomenar-les d'una manera sensata, per exemple, firefoxlogo400.png i firefoxlogo120.png.

- -

Juntament amb mdn.svg, aquestes imatges seran les vostres icones per enllaçar a altres recursos, dins l'àrea d'informació addicional. També s'enllaçarà el logo de Firefox a la capçalera del lloc. Desar les còpies de tot això dins el mateix directori que index.html.

- -

A continuació, crear una versió apaïsada de 1200 píxels d'ample de red-panda.jpg, i una versió retrat de 600px d'ample que mostri el panda en un primer pla. Una vegada més, anomenar-les d'una manera sensata perquè puguin se identificades fàcilment. Guardar una còpia de tots dues dins del mateix directori que index.html.

- -
-

Nota: S'han de optimitzar les imatges JPG i PNG perquè siguin el més petites possible, mentre encara es vegin bé. tinypng.com és un gran servei per fer això fàcilment.

-
- -

Afegir un logo a la capçalera

- -

Dins de l'element {{htmlelement("header")}}, afegir un element {{htmlelement("img")}} que incrustar la petita versió del logo de Firefox a la capçalera.

- -

Afegir un vídeo al continut principal del article

- -

Just dins de l'element {{htmlelement("article")}} (a sota de l'etiqueta d'obertura), incrustar el vídeo de YouTube trobat en https://www.youtube.com/watch?v=ojcNcvb1olg, utilitzant les eines adequades de YouTube per generar el codi. El vídeo ha de ser 400 px d'ample.

- -

Afegir imatges sensibles als enllaços d'informació addicional

- -

Dins de {{htmlelement("div")}} amb la classe further-info, troben quatre elements {{htmlelement("a")}} - cada un dels enllaços amb pàgines interessants relacionades amb Mozilla. Per completar aquesta secció haurem de inserir un element {{htmlelement("img")}} dins de cada un d'ells que continguin els atributs apropiats {{htmlattrxref("src", "img")}}, {{htmlattrxref("alt", "img")}}, {{htmlattrxref("srcset", "img")}} i {{htmlattrxref("sizes", "img")}}.

- -

En tots els casos (excepte un - quin és inherentment sensible?) volem que el navegador serveixi la versió de 120px d'ample quan l'amplada de la finestra gràfica sigui 480px d'ample o menys, o la versió de 400px d'amplada d'altra manera.

- -

Assegurar-se de fer coincidir les imatges correctes amb els vincles correctes!

- -
-

Nota: Per provar correctament els exemples srcset/sizes, es necessita pujar el lloc a un servidor (usant pàgines Github pages és una solució fàcil i lliure), a continuació, a partir d'aquí es pot comprovar si s'està treballant adequadament utilitzant les eines de desenvolupador del navegador, com es detalla en les imatges sensibles: eines útils per a desenvolupadors.

-
- -

Un art dirigit panda vermell

- -

Dins de {{htmlelement("div")}} amb la classe red-panda, volem inserir un element {{htmlelement("picture")}} que serveixi d'imatge de petit retrat del panda si la finestra gràfica és de 600px d'ample o menys, i la imatge apaïsada, gran, al contrari.

- -

Exemple

- -

Les següents captures de pantalla mostren la pàgina de benvinguda que ha de ser similar després d'haver estat marcada correctament, en una àmplia i estreta visualització de la pantalla.

- -

A wide shot of our example splash page

- -

A narrow shot of our example splash page

- -

Avaluació

- -

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al vostre treball al professor/tutor per evaluar. Si sou d'auto-aprenentatge, llavors es pot obtenir la guia d'evaluació faciliment preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampa!

- -

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Multimedia_and_embedding/Responsive_images", "Learn/HTML/Multimedia_and_embedding")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/tables/advanced/index.html b/files/ca/learn/html/tables/advanced/index.html new file mode 100644 index 0000000000..69b7edf725 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/tables/advanced/index.html @@ -0,0 +1,462 @@ +--- +title: 'Taules HTML: característiques avançades i accessibilitat' +slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Taula_HTML_característiques_avançades_i_laccessibilitat +tags: + - Accessibility + - Advanced + - Article + - Beginner + - CodingScripting + - HTML + - Headers + - Learn + - caption + - nesting + - scope + - sumary + - table + - tbody + - tfoot + - thead +translation_of: Learn/HTML/Tables/Advanced +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Tables/Basics", "Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data", "Learn/HTML/Tables")}}
+ +

En el segon article d'aquest mòdul ens fixem en algunes de les característiques més avançades de les taules HTML, com ara les llegendes/resums i l'agrupament de files en seccions de capçalera, cos i peu de taula, i en l'accessibilitat de les taules per als usuaris amb discapacitat visual.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML).
Objectiu:Aprendre les característiques més avançades de les taules HTML i qüestions d'accessibilitat de les taules.
+ +

Afegir un títol a la taula amb <caption>

+ +

Pots donar a la taula una títol, que es posa dins d'un element {{htmlelement("caption")}} que està imbricat dins de l'element {{htmlelement("table")}}. Aquest títol s'ha de posar just sota l'etiqueta d'obertura <table>.

+ +
<table>
+  <caption>Dinosaurs in the Jurassic period</caption>
+
+  ...
+</table>
+ +

Com es pot deduir del breu exemple anterior, el títol està destinat a contenir una descripció del contingut de la taula. Això és útil per a tots els lectors que volen tenir una idea ràpida de si la taula els és útil a partir de donar una ullada a la pàgina, però ho és en particular per als usuaris cecs perquè, en lloc d’haver-se d’esperar que el lector de pantalla llegeixi el contingut de moltes cel·les per a esbrinar quina informació proporciona la taula, podran decidir a partir del títol si llegeixen la taula amb més detall.

+ +

Un títol es col·loca directament sota l'etiqueta <table>.

+ +
+

Nota: Per a proporcionar una descripció també pots utilitzar l'atribut {{htmlattrxref("summary","table")}} en l'etiqueta <table>, que els lectors de pantalla també poden llegir. Tanmateix, et recomanem que empris l'element <caption>, perquè l’atribut {{htmlattrxref("summary","table")}} està {{glossary("desaprovat")}} per l'especificació HTML 5, i a més els usuaris vidents no el poden llegir (no apareix a la pàgina).

+
+ +

Aprenentatge actiu: Afegir un títol

+ +

Tornem al primer exemple de l'article anterior i observem com es fa això.

+ +
    +
  1. Obre l’exemple de la taula horària de la professora d'idiomes del final de l’article Fonaments bàsics de les taules HTML, o fes una còpia local de l'arxiu timetable-fixed.html
    2. +
  2. Afegeix un títol adequat a la taula.
    3. +
  3. Desa el codi i obre’l en el navegador, i observa com es veu.
    4. +
+ +
+

Nota: Pots trobar a GitHub la nostra versió del fitxer timetable-caption.html; i també el pots consultar en l’exemple en viu).

+
+ +

Afegir estructura amb <thead>, <tfoot> i <tbody>

+ +

A mesura que l’estructura de les taules es fa més complexa, és útil aprofundir en la definició estructural. Una manera clara de fer això és amb l'ús de {{htmlelement("thead")}}, {{htmlelement("tfoot")}} i {{htmlelement("tbody")}}, que et permeten etiquetar les seccions de capçalera, peu i cos de la taula.

+ +

Aquests elements no fan la taula més accessible als usuaris de lectors de pantalla, i no proporcionen cap millora visual, però són molt útils per a l'aplicació d’estil i el disseny de pàgina web perquè actuen com «ganxos» amb què s’afegeix CSS a la taula. Podem esmentar com a exemples interessants que es repeteixin en cada pàgina impresa la capçalera i el peu de pàgina d’una taula molt llarga, o que el cos de la taula es mostri en una sola pàgina i el contingut disponible es pugui desplaçar amunt i avall.

+ +

Per a utilitzar aquests elements cal tenir en compte el següent:

+ + + +
+

Nota: <tbody> sempre s'inclou implícitament en totes les taules, si no s'especifica en el codi. Per comprovar-ho, obre un dels exemples anteriors que no inclogui <tbody> i observa el codi HTML amb les eines de desenvolupador del navegador; observa que el navegador hi ha afegit aquesta etiqueta. Et podries demanar per què molestar-nos a incloure-la; s’ha de fer, perquè ens proporciona més control sobre l’estructura de la taula i l'estil.

+
+ +

Aprenentatge actiu: afegir estructura a la taula

+ +

Posarem aquests elements nous en acció.

+ +
    +
  1. Primer de tot, fes una còpia local de spending-record.html i minimal-table.css en una carpeta nova.
    2. +
  2. Obre’l en un navegador; observa que no està malament, però es podria millorar. La fila «SUM» conté una suma de les quantitats que s’han gastat i no sembla que estigui en el lloc adequat, i falten alguns detalls de codi.
    3. +
  3. Posa les capçaleres òbvies de fila dins d'un element <thead>, la fila «SUM» dins d'un element <tfoot>, i la resta del contingut dins d'un element <tbody>.
    4. +
  4. Desa i actualitza, i observa que en afegir l'element <tfoot> la fila «SUM» s’ha col·locat a la part inferior de la taula.
    5. +
  5. A continuació, afegeix un atribut {{htmlattrxref("colspan","td")}} perquè la cel·la «SUM» ocupi les quatre primeres columnes, de manera que el nombre aparegui a la part inferior de la columna «Cost».
    6. +
  6. Afegeix una mica d'estil extra a la taula i observa la utilitat d’aplicar CSS a aquests elements. Observa que en la capçalera (head) del document HTML hi ha un element {{htmlelement("style")}} buit. Afegirem dins d'aquest element les línies de codi CSS següents: + 
    tbody {
+  font-size: 90%;
+  font-style: italic;
+}
+
+tfoot {
+  font-weight: bold;
+}
+
    +
    7. +
  7. Desa i actualitza, i dona una ullada al resultat. Si els elements <tbody> i <tfoot> no estan a lloc, serà molt més complicat escriure selectors/regles i aplicar-los el mateix estil.
    8. +
+ +
+

Nota: No esperem que entenguis del tot el CSS en aquest moment. N’aprendràs més en els nostres mòduls dedicats al CSS (Introducció al CSS és un bon lloc per on començar; també hi ha un article concret sobre aplicar estil a les taules).

+
+ +

La taula acabada ha de presentar un aspecte semblant a aquest:

+ + + +

{{ EmbedLiveSample('Hidden_example', '100%', 300) }}

+ +
+

Nota: Pots trobar el fitxer a GitHub com spending-record-finished.html (i també consultar l’exemple en viu).

+
+ +

Taules imbricades

+ +

És possible imbricar una taula dins d'una altra, sempre que s'hi inclogui l'estructura completa, que inclou l'element <table>. No és en aconsellable en general perquè dona un marcatge més confús i menys accessible als usuaris de lectors de pantalla, i perquè en molts casos es pot resoldre afegint cel·les/files/columnes addicionals a la taula d’origen. Això no obstant, de vegades és necessari, per exemple, per a importar contingut fàcilment d'altres fonts.

+ +

El marcatge següent mostra una imbricació de taules senzilla:

+ +
<table id="table1">
+  <tr>
+    <th>title1</th>
+    <th>title2</th>
+    <th>title3</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td id="nested">
+      <table id="table2">
+        <tr>
+          <td>cell1</td>
+          <td>cell2</td>
+          <td>cell3</td>
+        </tr>
+      </table>
+    </td>
+    <td>cell2</td>
+    <td>cell3</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>cell4</td>
+    <td>cell5</td>
+    <td>cell6</td>
+  </tr>
+</table>
+ +

La sortida presenta aquest aspecte:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
title1title2title3
+ + + + + + + + +
cell1cell2cell3
+ 		cell2cell3
cell4cell5cell6
+ +

Taules per a usuaris amb discapacitats visuals

+ +

Recapitulem breument sobre com la manera de fer servir les taules de dades. Una taula pot ser una eina molt útil perquè ens dona un accés ràpid a les dades i ens permet buscar-hi valors. Per exemple, només cal un cop d'ull breu a la taula de sota per a esbrinar quants anells es van vendre a Gant (Gent) l'agost passat. Per a entendre la informació, fem associacions visuals entre les dades i les capçaleres de les files i columnes d'aquesta taula.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Items Sold August 2016
ClothesAccessories
TrousesSkirtsDressesBraceletsRings
BelgiumAntwerp5622437223
Gent4618506115
Brussels5127386928
The NetherlandsAmsterdam8934698538
Utrecht8012433619
+ +

Però... i si no pots fer associacions visuals? Com es pot llegir una taula com l'anterior, llavors? Les persones que tenen alguna discapacitat visual sovint utilitzen lectors de pantalla que els llegeixen la informació de les pàgines web. Això no és cap problema quan es llegeix text sense format, però la interpretació d'una taula pot ser tot un repte per a una persona cega. Tanmateix, amb el marcatge adequat, les associacions visuals es poden substituir per unes de programàtiques.

+ +

En aquesta secció de l'article t'oferim tècniques que confereixen a les taules una accessibilitat màxima.

+ +

Utilitza capçaleres per a les files i les columnes

+ +

Els lectors de pantalla identifiquen totes les capçaleres i les utilitzen per a fer associacions programàtiques entre les capçaleres i les cel·les amb què es relacionen. La combinació de les capçaleres de les files i les columnes identifica i interpreta les dades que hi ha en cada cel·la perquè l'usuari lector de pantalla pugui interpretar la taula de manera similar a com ho fa un usuari sense discapacitats visuals.

+ +

Ja hem exposat les capçaleres en l’article anterior; consulta Afegir capçaleres amb elements <th>.

+ +

L'atribut scope

+ +

Un tema nou d'aquest article és l'atribut {{htmlattrxref("scope","th")}}, que s’afegeix a l'element <th> i informa els lectors de pantalla exactament de quines cel·les són capçalera les cel·les de capçalera; per exemple, la capçalera és de la fila o de la columna en què es troba? Si tornem enrere al nostre exemple de registre de despeses, les capçaleres de columna es podrien definir sense ambigüitats com capçaleres de columna de la manera següent:

+ +
<thead>
+  <tr>
+    <th scope="col">Purchase</th>
+    <th scope="col">Location</th>
+    <th scope="col">Date</th>
+    <th scope="col">Evaluation</th>
+    <th scope="col">Cost (€)</th>
+  </tr>
+</thead>
+ +

I cada fila podria tenir una capçalera definida de la mateixa manera (si afegíssim capçaleres a les files, a més de les capçaleres de columna):

+ +
<tr>
+  <th scope="row">Haircut</th>
+  <td>Hairdresser</td>
+  <td>12/09</td>
+  <td>Great idea</td>
+  <td>30</td>
+</tr>
+ +

Els lectors de pantalla reconeixen un marcatge estructurat com aquest i permeten als usuaris llegir tota una columna o tota una fila alhora, per exemple.

+ +

scope té dos valors possibles més; colgroup i rowgroup. S'utilitzen per als títols que es col·loquen a la part superior de diverses columnes o files. Si tornem enrere a la taula d’exemple dels articles venuts l’agost del 2016 (Items Sold August 2016) que hi ha al començament d'aquesta secció de l'article, pots observar que la cel·la «Clothes» fa de capçalera de les cel·les «Trousers», «Skirts» i «Dresses». Totes aquestes cel·les haurien de marcar-se com capçaleres (<th>), però «Clothes» és un títol de nivell superior i defineix els altres tres subtítols. Per tant, «Clothes» ha de tenir un atribut scope="colgroup", mentre que les altres tindrien un atribut scope="col".

+ +

Els atributs id i headers

+ +

Una alternativa a l'ús de l'atribut scope és utilitzar els atributs {{htmlattrxref("id")}} i {{htmlattrxref("headers", "td")}} per a crear associacions entre les capçaleres i les cel·les. La forma en què s'utilitzen és la següent:

+ +
    +
  1. Afegeix un id únic per a cada element <th>.
    2. +
  2. Afegeix un atribut headers per a cada element <td>. Cada atribut headers ha d’incloure una llista dels id de tots els elements <th> que actuen de capçalera per a aquesta cel·la, separats per espais.
    3. +
+ +

Això dona a la taula HTML una definició explícita de la posició de cada cel·la de la taula, definida per les capçaleres de cada columna i de cada fila de què forma part, de manera semblant a un full de càlcul. Perquè funcioni bé, la taula necessita les dues capçaleres, de fila i de columna.

+ +

Tornem al nostre exemple de les despeses; dos fragments anteriors es podrien reescriure així:

+ +
<thead>
+  <tr>
+    <th id="purchase">Purchase</th>
+    <th id="location">Location</th>
+    <th id="date">Date</th>
+    <th id="evaluation">Evaluation</th>
+    <th id="cost">Cost (€)</th>
+  </tr>
+</thead>
+<tbody>
+<tr>
+  <th id="haircut">Haircut</th>
+  <td headers="location haircut">Hairdresser</td>
+  <td headers="date haircut">12/09</td>
+  <td headers="evaluation haircut">Great idea</td>
+  <td headers="cost haircut">30</td>
+</tr>
+
+  ...
+
+</tbody>
+ +
+

Nota: Aquest mètode crea associacions molt precises entre les capçaleres i les cel·les de dades però utilitza molt més etiquetatge i no deixa gens d’espai per a errors. L'enfocament de scope sol ser prou per a la majoria de les taules.

+
+ +

Aprenentatge actiu: Juga amb l’scope i les capçaleres

+ +
    +
  1. Per a aquest exercici final, et proposem de fer, primer, còpies locals dels fitxers items-sold.html i minimal-table.css, en un directori nou.
    2. +
  2. A continuació, afegeix els atributs scope apropiats per a fer aquesta taula més adequada.
    3. +
  3. Per acabar, fes una altra còpia dels fitxers inicials i millora l’accessibilitat de la taula utilitzant els atributs id i header.
    4. +
+ +
+

Nota: Pots verificar el teu treball comparant-lo amb els nostres exemples acabats, que pots consultar a items-sold-scope.html (o també consultar l’exemple en viu) i items-sold-headers.html (o també consultar l’exemple en viu).

+
+ +

Resum

+ +

Es poden aprendre més coses sobre les taules en HTML, però de fet t’hem proporcionat tot el que et cal saber ara mateix. En aquest punt, pot ser que vulguis aprendre com aplicar estil a les taules HTML; ves a l’article Aplicar estil a les taules.

+ +
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Tables/Basics", "Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data", "Learn/HTML/Tables")}}
diff --git a/files/ca/learn/html/tables/basics/index.html b/files/ca/learn/html/tables/basics/index.html new file mode 100644 index 0000000000..f21f6fd3ca --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/tables/basics/index.html @@ -0,0 +1,618 @@ +--- +title: Fonaments de la taula HTML +slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Fonaments_de_la_taula_HTML +tags: + - Article + - Beginner + - CodingScripting + - HTML + - Learn + - Tables + - basics + - cell + - col + - colgroup + - colspan + - header + - row + - rowspan +translation_of: Learn/HTML/Tables/Basics +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{NextMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
+ +

Aquest article ens ajuda a començar amb les taules HTML, n’exposa els conceptes bàsics com ara les files i cel·les, les capçaleres, les cel·les que ocupen diverses columnes i files, i la manera d’agrupar totes les cel·les d'una columna per a propòsits d'estil.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits previs:Fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML).
Objectiu:Familiaritzar-se amb les taules HTML.
+ +

Què és una taula?

+ +

Una taula és un conjunt estructurat de dades compost de files i columnes (dades tabulars). Una taula permet buscar de manera ràpida i fàcil valors que indiquen algun tipus de connexió entre els diferents tipus de dades, per exemple, una persona i la seva edat, o un dia de la setmana, o l’horari d'una piscina municipal.

+ +

Una taula de mostra que presenta els noms i les edats d'algunes persones: Chris 38, Dennis 45, Sarah 29, Karen 47.

+ +

Un exemple de taula de dades que presenta l'horari d'una piscina

+ +

Les taules s'utilitzen amb molta freqüència en la nostra societat, i hi estan des de fa molt de temps, com ho demostra aquest document del cens dels EUA de 1800:

+ +

Un document en pergamí molt antic en què les dades no es llegeixen amb facilitat, però presenta clarament l'ús d'una taula de dades.

+ +

Per tant, no és estrany que els creadors de l'HTML proporcionessin un mitjà d’estructurar i presentar dades tabulars per al web.

+ +

Com funciona una taula?

+ +

La característica d'una taula és que és rígida. La informació és fàcil d'interpretar a partir d’associacions visuals entre les capçaleres de les files i les columnes. Mira la taula que hi ha a continuació i busca ungegant de gas amb 62 llunes. Trobes la resposta associant els encapçalaments de fila i columna corresponents.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
NomMassa (1024 kg)Diàmetre (km)Densitat (kg/m3)Gravetat (m/s2)Duració del dia (hores)Distància del Sol (106km)Temperatura mitja (°C)Número de llunesObservacions
Planetes terrestresMercuri0,3304.8795.4273,74.222,657,91670El més proper al Sol
Venus4,8712.1045.2438,92.802,0108,24640
La Terra5,9712.7565.5149,824,0149,6151El nostre planeta
Mart0,6426.7923.9333,724,7227,9-652El planeta vermell
Planetas joviansGegants de gasJúpiter1.898142.9841.32623,19,9778,6-11067El planeta més gran
Saturn568120.5366879,010,71.433,5-14062
Gegants de gelUrà86,851.1181.2718,717,22.872,5-19527
Neptú10249.5281.63811,016,14.495,1-20014
Planetes nansPlutó0,01462.3702.0950,7153,35.906,4-2255Desclassificat como planeta el 2006, pero encara és una qüestió polèmica.
+ +

Quan es fa correctament, fins i tot les persones cegues poden interpretar les dades tabulades en una taula HTML; una taula HTML ben feta hauria de millorar l'experiència dels usuaris sense discapacitats i amb discapacitats per igual.

+ +

Aplicar estil a una taula

+ +

A GitHub pots trobar l'exemple en viu. Observa que la taula que hi trobaràs és llegible; això és perquè la taula que apareix més amunt té uns estils mínims, mentre que la de GitHub té força més CSS aplicat.

+ +

No ens enganyem; perquè les taules siguin eficaces en web s'ha de proporcionar alguna informació d'estil amb CSS, així com una bona estructura sòlida amb HTML. En aquest mòdul ens centrem en la part HTML; si vols saber coses sobre la part CSS, pots visitar el nostre article Aplicar estil a les taules quan acabis d’aquí.

+ +

En aquest mòdul no ens centrarem en el CSS, però et proporcionem un full d'estil CSS de mínims perquè l’usis per fer les taules més llegibles que amb els valors per defecte que s'obtenen sense afegir cap tipus d'estil. Pots trobar el full d'estil aquí i també hi pots trobar una plantilla HTML on aplicar el full d'estil; tot plegat et donarà un bon punt de partida per a experimentar amb taules HTML.

+ +

Quan NO s’han d’usar taules HTML?

+ +

Les taules HTML s'han d'utilitzar per a presentar dades tabulades; estan dissenyades per a això. Malauradament, molta gent utilitza taules HTML per a fer disseny de pàgines web; per exemple, una fila per a contenir la capçalera, una fila per a contenir les columnes de contingut, una fila per a contenir el peu de pàgina, etc. En pots trobar més detalls i un exemple en l’article Disseny de pàgines web en el nostre mòdul d'aprenentatge de l'accessibilitat. Això es feia servir sovint perquè la compatibilitat CSS dels navegadors solia ser molt precària; avui dia els dissenys de pàgines web amb taules són molt menys comuns, però encara se’n poden veure en alguns racons de la xarxa web.

+ +

En resum, l'ús de taules per al disseny de pàgines web en lloc de les tècniques de disseny CSS és una mala idea. Les raons principals són les següents:

+ +
    +
  1. El disseny de pàgines web amb taules redueixen l'accessibilitat dels usuaris amb discapacitats visuals: Els lectors de pantalla que fan servir les persones amb discapacitat visual interpreten les etiquetes d’una pàgina HTML i en llegeixen el contingut a l'usuari. Com que les taules no són l'eina adequada per al disseny de pàgines web i l’etiquetatge és més complex que amb les tècniques de disseny CSS, la sortida pels lectors de pantalla serà confusa per a aquests usuaris.
    2. +
  2. El disseny de pàgines web amb taules genera una sopa d'etiquetes: Com s’ha dit, els dissenys de pàgines web amb taules en general involucren estructures d’etiquetatge més complexes que les tècniques de disseny adequades. Això pot generar un codi més difícil d'escriure, mantenir i depurar.
    3. +
  3. Les taules no tenen adaptabilitat automàtica: Quan s'utilitzen esquemes de contenidors adequats (com ara {{htmlelement("header")}}, {{htmlelement("section")}}, {{htmlelement("article")}} o {{htmlelement("div")}}), els valors per defecte de les amplades són el 100% de la de l’element pare. En canvi, les taules estan dimensionades per defecte d'acord amb el contingut que inclouen, de manera que calen mesures addicionals per a aconseguir aplicar estils de disseny de taula que funcionin de manera eficient en una varietat de dispositius.
    4. +
+ +

Aprenentatge actiu: Crea la teva primera taula

+ +

Hem parlat de prou teoria sobre les taules; ara ens cabussarem en un exemple pràctic i construirem una taula senzilla.

+ +
    +
  1. En primer lloc, fes una còpia local de blank-template.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local.
    2. +
  2. El contingut de cada taula està delimitat per aquestes dues etiquetes: <table></table>. Afegeix-les al cos del teu codi HTML.
    3. +
  3. El contenidor més petit que hi ha dins d'una taula és una cel·la de taula, que es crea amb un element <td> ('td' ve de table data, 'dades de la taula'). Afegeix el següent entre les etiquetes de la teva taula: + 
    <td>Hi, I'm your first cell.</td>
    +
    4. +
  4. Si vols fer una fila de quatre cel·les, has de copiar aquestes etiquetes tres vegades més. Actualitza els continguts de la teva taula perquè et quedi així: + 
    <td>Hi, I'm your first cell.</td>
+<td>I'm your second cell.</td>
+<td>I'm your third cell.</td>
+<td>I'm your fourth cell.</td>
    +
    5. +
+ +

Observa que les cel·les no es col·loquen l’una sota de l'altra, sinó que s'alineen automàticament les unes amb les altres a la mateixa fila. Cada element <td> crea una sola cel·la, i totes juntes formen la primera fila. Cada cel·la que afegeixes fa la fila més llarga.

+ +

Per evitar que aquesta fila continuï creixent i començar a col·locar les cel·les següents en una segona fila, hem d'utilitzar l'etiqueta <tr> ('tr' ve de table raw, ’fila de taula'). Ara explicarem això.

+ +
    +
  1. Col·loca les quatre cel·les que has creat entre etiquetes <tr>, d’aquesta manera: + + 
    <tr>
+  <td>Hi, I'm your first cell.</td>
+  <td>I'm your second cell.</td>
+  <td>I'm your third cell.</td>
+  <td>I'm your fourth cell.</td>
+</tr>
    +
    2. +
  2. Ja has creat una fila, ara intenta fer-ne una o dues més; cada fila ha d’estar etiquetada en un element <tr> addicional, i cada cel·la ha d’estar continguda entre etiquetes <td>.
    3. +
+ +

Això hauria de donar com a resultat una taula, com la que es veu a continuació:

+ + + + + + + + + + + + + + + + +
Hi, I'm your first cell.I'm your second cell.I'm your third cell.I'm your fourth cell.
Second row, first cell.Cell 2.Cell 3.Cell 4.
+ +
+

Nota: També la pots trobar a GitHub, com simple-table.html (i també pots consultar-la en l’exemple en viu).

+
+ +

Afegeix capçaleres amb elements <th>

+ +

Ara centrem la nostra atenció en les capçaleres de taula; són cel·les especials que van al començament d'una fila o columna i defineixen el tipus de dades que conté la fila o la columna (per exemple, observa les cel·les «Breed» i «Age» en el primer exemple que es mostra en aquest article). Per a il·lustrar per què són útils, dona una ullada a la taula d'exemple següent. Primer, el codi d’origen:

+ +
<table>
+  <tr>
+    <td>&nbsp;</td>
+    <td>Knocky</td>
+    <td>Flor</td>
+    <td>Ella</td>
+    <td>Juan</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Breed</td>
+    <td>Jack Russell</td>
+    <td>Poodle</td>
+    <td>Streetdog</td>
+    <td>Cocker Spaniel</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Age</td>
+    <td>16</td>
+    <td>9</td>
+    <td>10</td>
+    <td>5</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Owner</td>
+    <td>Mother-in-law</td>
+    <td>Me</td>
+    <td>Me</td>
+    <td>Sister-in-law</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Eating Habits</td>
+    <td>Eats everyone's leftovers</td>
+    <td>Nibbles at food</td>
+    <td>Hearty eater</td>
+    <td>Will eat till he explodes</td>
+  </tr>
+</table>
+ +

Ara, la representació de la taula:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
KnockyFlorEllaJuan
BreedJack RussellPoodleStreetdogCocker Spaniel
Age169105
OwnerMother-in-lawMeMeSister-in-law
Eating HabitsEats everyone's leftoversNibbles at foodHearty eaterWill eat till he explodes
+ +

El problema és que, encara que pots anar intuint què passa aquí, fer el creuament de les dades no resulta tan fàcil com podria ser. Seria molt millor si les capçaleres de la columna i de la fila destaquessin d'alguna manera.

+ +

Aprenentatge actiu: capçaleres de taula

+ +

Intentem millorar aquesta taula.

+ +
    +
  1. En primer lloc, fes una còpia local dels fitxers dogs-table.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté el mateix exemple Dogs que has vist abans.
    2. +
  2. Perquè les capçaleres de taula es reconeguin com capçaleres, tant visualment com semànticament, pots utilitzar l'element <th> ('th' ve de table header, 'capçalera de taula'). Funciona exactament de la mateixa manera que un element <td>, però denota una capçalera, que no és una cel·la normal. Entra al codi HTML i canvia tots els elements <td> que delimiten les cel·les de capçalera de la taula per elements <th>.
    3. +
  3. Desa l'HTML i carrega’l en un navegador; ara hauria de mostrar les cel·les de capçalera amb aspecte de capçaleres.
    4. +
+ +
+

Nota: En GitHub pots trobar el nostre exemple acabat en dogs-table-fixed.html (i també el pots consultar en l’exemple en viu).

+
+ +

Per què són útils les capçaleres?

+ +

Ja hem respost parcialment aquesta pregunta; quan busques dades, resulta més fàcil trobar-les quan les capçaleres destaquen clarament i el disseny es veu més bé en general.

+ +
+

Nota: Les capçaleres de les taules venen amb un estil per defecte fins i tot quan no afegeixes el teu estil de taula propi, perquè destaquin: el text està en negreta i centrat.

+
+ +

Les capçaleres de les taules també presenten un altre avantatge: juntament amb l'atribut scope (que veurem en l’article següent), fa les taules més accessibles perquè cada capçalera s’associa amb totes les dades de la mateixa fila o columna. Els lectors de pantalla són capaços de llegir tota una fila o tota una columna de dades alhora, i això és força útil.

+ +

Cel·les que ocupen diverses files i columnes

+ +

A vegades volem que les cel·les abastin diverses files o columnes. Prenguem l’exemple senzill següent, que mostra uns quants noms d’animals comuns. Volem que en alguns casos es mostrin els noms dels mascles i els de les femelles al costat del nom de l'animal, però d’altres vegades no ho volem, sinó que volem que el nom de animal abasti tota l’amplada de la taula.

+ +

L’etiquetatge inicial és el següent:

+ +
<table>
+  <tr>
+    <th>Animals</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <th>Hippopotamus</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <th>Horse</th>
+    <td>Mare</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Stallion</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <th>Crocodile</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <th>Chicken</th>
+    <td>Cock</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Rooster</td>
+  </tr>
+</table>
+ +

Però la sortida no ens dona exactament el que volem:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Animals
Hippopotamus
HorseMare
Stallion
Crocodile
ChickenCock
Rooster
+ +

Necessitem una manera d'aconseguir que «Animals», «Hippopotamus» i «Crocodile» ocupin l’amplada de dues columnes, i «Horse» i «Chicken» ocupin més de dues files cap avall. Afortunadament, les capçaleres de taula i les cel·les tenen els atributs colspan i rowspan, que ens permeten fer precisament aquestes coses. Totes dues propietats accepten per valor un nombre sense unitats, que és igual al nombre de files o columnes que es vol abastar. Per exemple, colspan="2" fa que una cel·la ocupi dues columnes.

+ +

Utilitzem colspan i rowspan per a millorar aquesta taula.

+ +
    +
  1. En primer lloc, fes una còpia local dels fitxers animals-table.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté el mateix exemple amb animals que has vist abans.
    2. +
  2. A continuació, utilitza colspan perquè «Animals», «Hippopotamus» i «Crocodile» ocupin l’amplada de dues columnes.
    3. +
  3. Finalment, utilitza rowspan perquè «Horse» i «Chicken» ocupin dues files.
    4. +
  4. Desa el codi i obre’l en el navegador per a veure com millora.
    5. +
+ +
+

Nota: En GitHub pots trobar el nostre exemple acabat en animals-table-fixed.html (també el pots consultar en l’exemple en viu).

+
+ + +
+ +

Aplicar a les columnes un estil comú

+ +

Abans de continuar endavant, en aquest article explicarem una darrera característica. HTML té un mètode per a definir la informació d'estil per a tota una columna de dades en un sol lloc; es tracta dels elements <col> i <colgroup>. Aquests elements existeixen perquè pot ser una mica empipador i ineficient haver d'especificar l'estil de les columnes; en general, la informació d'estil s'ha d'especificar per a cada <td> o <th> de la columna, o s’ha d’utilitzar un selector complex com {{cssxref(":nth-child()")}}.

+ +

Considerem l’exemple següent:

+ +
<table>
+  <tr>
+    <th>Data 1</th>
+    <th style="background-color: yellow">Data 2</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Calcutta</td>
+    <td style="background-color: yellow">Orange</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Robots</td>
+    <td style="background-color: yellow">Jazz</td>
+  </tr>
+</table>
+ +

Ens dona el resultat següent:

+ + + + + + + + + + + + + + + + +
Data 1Data 2
CalcuttaOrange
RobotsJazz
+ +

Això no és l'ideal, perquè hem de repetir la informació d'estil en les tres cel·les de la columna (probablement en un projecte real tindríem un conjunt de classes en totes tres i l'estil especificat en un full d'estil separat). En comptes d’això, podem especificar la informació una vegada en un element <col>. Els elements <col> s'especifiquen dins d'un contenidor <colgroup> just a sota de l'etiqueta d'obertura <table>. Podem crear el mateix efecte que veiem a dalt si especifiquem la nostra taula de la següent manera:

+ +
<table>
+  <colgroup>
+    <col>
+    <col style="background-color: yellow">
+  </colgroup>
+  <tr>
+    <th>Data 1</th>
+    <th>Data 2</th>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Calcutta</td>
+    <td>Orange</td>
+  </tr>
+  <tr>
+    <td>Robots</td>
+    <td>Jazz</td>
+  </tr>
+</table>
+ +

De fet, hem definit dues «columnes d'estil», una que especifica la informació d'estil per a cadascuna de les columnes. No volem aplicar estil a la primera columna, per això encara hem d'incloure un element en blanc <col>; si no ho fem, l'estil s'aplicarà justament a la primera columna.

+ +

Si volem aplicar la informació d'estil a totes dues columnes, podem incloure un element <col> que inclogui un atribut span, com aquest:

+ +
<colgroup>
+  <col style="background-color: yellow" span="2">
+</colgroup>
+ +

Igual que colspan i rowspan, span pren un valor numèric sense unitats que especifica el nombre de columnes a les quals volem aplicar l'estil.

+ +

Aprenentatge actiu: colgroup i col

+ +

Ara és el moment de fer-ho tu mateix.

+ +

A continuació pots veure l'horari d'una professora d'idiomes. Divendres té una classe nova d'ensenyament d'holandès durant tot el dia, però també fa classes d’alemany algunes hores el dimarts i el dijous. Vol que destaquin les columnes dels dies que fa classes.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
MonTuesWedThursFriSatSun
1st periodEnglishGermanDutch
2nd periodEnglishEnglishGermanDutch
3rd periodGermanGermanDutch
4th periodEnglishEnglishDutch
+ +

Tornar a crear la taula seguint aquests passos:

+ +
    +
  1. En primer lloc, fes una còpia local de l'arxiu timetable.html en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté la mateixa taula que hem vist abans, menys la informació de les columnes d'estil.
    2. +
  2. Afegeix un element <colgroup> a la part superior de la taula, just a sota de l'etiqueta <table>, en què afegirem els elements <col>.
    3. +
  3. No apliquem cap estil a les dues primeres columnes.
    4. +
  4. Afegim un color de fons a les columnes segona i tercera. El valor de l'atribut style és background-color:#97DB9A;
    5. +
  5. Establim una amplada de separació en la quarta columna. El valor de l'atribut style és width: 42px;
    6. +
  6. Afegim un color de fons a la cinquena columna. El valor de l'atribut style és background-color:#97DB9A;
    7. +
  7. Afegim un color de fons diferent, més una vora, a la sisena columna, per a indicar que és un dia especial perquè dona una classe nova. Els valors de l'atribut style són background-color:#DCC48E; border:4px solid #C1437A;
    8. +
  8. Els dos últims dies són dies lliures; el valor de l'atribut style és width: 42px;
    9. +
+ +

Continua tu amb l'exemple i a veure com et va. Si t’encalles o vols revisar-lo, pots trobar la nostra versió en GitHub com timetable-fixed.html (també el pots consultar en l’exemple en viu).

+ +

Resum

+ +

Amb això concloem gairebé els conceptes bàsics de les taules HTML. En l’article següent veurem algunes característiques una mica més avançades de les taules i començarem a pensar en l'accessibilitat per a les persones amb discapacitat visual.

+ +
{{NextMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
diff --git a/files/ca/learn/html/tables/index.html b/files/ca/learn/html/tables/index.html new file mode 100644 index 0000000000..add81f874e --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/tables/index.html @@ -0,0 +1,45 @@ +--- +title: Taules HTML +slug: Learn/HTML/Taules_HTML +tags: + - Article + - Beginner + - CodingScripting + - Guide + - HTML + - Landing + - Module + - Tables +translation_of: Learn/HTML/Tables +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +

Una tasca molt comuna en HTML és estructurar dades tabulars, té una sèrie d'elements i atributs per a aquest propòsit. Juntament amb una mica de CSS per el disseny, HTML fa que sigui fàcil de visualitzar taules d'informació a la web, com ara el pla de lliçó de l'escola, els horaris a la piscina del lloc, estadístiques sobre els dinosaures favorits o equip de futbol. Aquest mòdul us porta a través de tot el que es necessita saber sobre l'estructuració de dades tabulars utilitzant HTML.

+ +

Requisits previs

+ +

Abans d'iniciar aquest mòdul, ja hauria d'haver cobert els conceptes bàsics d'HTML - vegeu Introducció a HTML.

+ +
+

Nota: Si es treballa en un ordinador/tauleta/altre dispositiu el qual no té la capacitat de crear els vostres propis arxius, es pot portar a terme (la majoria) els exemples amb un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

+
+ +

Guies

+ +

Aquest mòdul conté els següents articles:

+ +
+
Taules HTML bàsiques
+
+

Aquest article ens ajudarà a començar amb les taules HTML, que cobreix els conceptes més bàsics com ara files i cel·les, encapçalats, fent que les cel·les abastin múltiples columnes i files, i com agrupar totes les cel·les d'una columna per a propòsits d'estil.

+
+
Taules HTML característiques avançades i accessibilitat
+
En el segon article d'aquest mòdul, ens fixarem en algunes de les característiques més avançades de les taules HTML - com llegendes/resums i agrupament de files en la taula, seccions de cos i peu - així com l'accessibilitat de les taules per als usuaris amb discapacitat visual.
+
+ +

Avaluació

+ +
+
Estructuració de dades dels planetes
+
En la nostra avaluació de la taula, us proporcionarem algunes dades sobre els planetes del nostre sistema solar i aconseguir una estructura dins d'una taula HTML.
+
diff --git a/files/ca/learn/html/tables/structuring_planet_data/index.html b/files/ca/learn/html/tables/structuring_planet_data/index.html new file mode 100644 index 0000000000..15d583607f --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/html/tables/structuring_planet_data/index.html @@ -0,0 +1,79 @@ +--- +title: 'Avaluació: Estructurar les dades dels planeta' +slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Avaluació_Estructurar_les_dades_dels_planeta +tags: + - Assessment + - Beginner + - CodingScripting + - HTML + - Learn + - Tables +translation_of: Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data +--- +
{{LearnSidebar}}
+ +
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
+ +

En la nostra avaluació de la taula, proporcionarem algunes dades sobre els planetes del nostre sistema solar, per  obtenir una estructura en una taula HTML.

+ + + + + + + + + + + + +
Requisits Previs:Abans de procedir a aquesta avaluació ja s'hauria d'haver treballat a través de tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Posar a prova la comprensió de les taules HTML i funcions associades.
+ +

Punt de partida

+ +

Per obtenir aquesta avaluació començarem per fer còpies locals de blank-template.html, minimal-table.css i planets-data.txt en un nou directori a l'equip local.

+ +
+

Nota: Com a alternativa, es pot utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer l'avaluació. Es pot fer enganxant el codi HTML, CSS i JavaScript en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que s'utilitza no té panells  separats de JavaScript/CSS, lliurament es poden posar en línia amb els elements <script>/<style> dins de la pàgina HTML.

+
+ +

Resum del projecte

+ +

Estem treballant en una escola; actualment els estudiants estan estudiant els planetes del nostre sistema solar, i volem proporcionar-los un conjunt fàcil de seguiment de dades per buscar dades i xifres sobre els planetes. Una taula de dades HTML seria ideal - cal prendre les dades en brut que tenim disponibles i convertir-les en una taula, seguint els passos a continuació.

+ +

La taula d'acabada ha de tenir aquest aspecte:

+ +

+ +

També es pot veure el exemple en viu aquí (sense mirar el codi font - no enganyar!)

+ + + +

Passos per completar

+ +

Els següents passos descriuen el que s'ha de fer per completar la taula d'exemple. Totes les dades que es necessitan estan contingudes en l'arxiu planets-data.txt. Si hi ha problemes per visualitzar les dades, mirar l'exemple viu de dalt, o tractar de dibuixar un diagrama.

+ +
    +
  1. Obrir la còpia blank-template.html i començar la taula per fora, donant-li un recipient exterior, una capçalera i un cos de taula. No cal un peu de taula per a aquest exemple.
    2. +
  2. Afegir el títol proporcionat a la taula.
    3. +
  3. Afegir una fila a la capçalera de la taula que contingui tots els encapçalats de columna.
    4. +
  4. Crear totes les files de contingut dins del cos de la taula, sense oblidar de fer tots els encapçalats de les files en encapçalats semàntics.
    5. +
  5. Assegureu-vos que tot el contingut s'insereix en les cel·les correctes - amb les dades en brut, cada fila de dades del planeta s'ha de mostrar al costat del seu planeta associat.
    6. +
  6. Afegir atributs per fer que les capçaleres de fila i columna estiguin inequívocament associades a les files, columnes o grups de files que actuen com capçaleres.
    7. +
  7. Afegir una vora negre al voltant de la columna que conté tots els encapçalats de fila dels noms del planetes
    8. +
+ +

Consells i suggeriments

+ + + +

Avaluació

+ +

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al treball al vostre professor/tutor per avaluar-ho. Si és d'auto-aprenentatge, llavors es pot obtenir la guia d'avaluació facilment preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampes!

+ +

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}

diff --git "a/files/ca/learn/html/taules_html/avaluaci\303\263_estructurar_les_dades_dels_planeta/index.html" "b/files/ca/learn/html/taules_html/avaluaci\303\263_estructurar_les_dades_dels_planeta/index.html" deleted file mode 100644 index 15d583607f..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/taules_html/avaluaci\303\263_estructurar_les_dades_dels_planeta/index.html" +++ /dev/null @@ -1,79 +0,0 @@ ---- -title: 'Avaluació: Estructurar les dades dels planeta' -slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Avaluació_Estructurar_les_dades_dels_planeta -tags: - - Assessment - - Beginner - - CodingScripting - - HTML - - Learn - - Tables -translation_of: Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
- -

En la nostra avaluació de la taula, proporcionarem algunes dades sobre els planetes del nostre sistema solar, per  obtenir una estructura en una taula HTML.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits Previs:Abans de procedir a aquesta avaluació ja s'hauria d'haver treballat a través de tots els articles d'aquest mòdul.
Objectiu:Posar a prova la comprensió de les taules HTML i funcions associades.
- -

Punt de partida

- -

Per obtenir aquesta avaluació començarem per fer còpies locals de blank-template.html, minimal-table.css i planets-data.txt en un nou directori a l'equip local.

- -
-

Nota: Com a alternativa, es pot utilitzar un lloc com JSBin o Thimble per fer l'avaluació. Es pot fer enganxant el codi HTML, CSS i JavaScript en un d'aquests editors en línia. Si l'editor en línia que s'utilitza no té panells  separats de JavaScript/CSS, lliurament es poden posar en línia amb els elements <script>/<style> dins de la pàgina HTML.

-
- -

Resum del projecte

- -

Estem treballant en una escola; actualment els estudiants estan estudiant els planetes del nostre sistema solar, i volem proporcionar-los un conjunt fàcil de seguiment de dades per buscar dades i xifres sobre els planetes. Una taula de dades HTML seria ideal - cal prendre les dades en brut que tenim disponibles i convertir-les en una taula, seguint els passos a continuació.

- -

La taula d'acabada ha de tenir aquest aspecte:

- -

- -

També es pot veure el exemple en viu aquí (sense mirar el codi font - no enganyar!)

- - - -

Passos per completar

- -

Els següents passos descriuen el que s'ha de fer per completar la taula d'exemple. Totes les dades que es necessitan estan contingudes en l'arxiu planets-data.txt. Si hi ha problemes per visualitzar les dades, mirar l'exemple viu de dalt, o tractar de dibuixar un diagrama.

- -
    -
  1. Obrir la còpia blank-template.html i començar la taula per fora, donant-li un recipient exterior, una capçalera i un cos de taula. No cal un peu de taula per a aquest exemple.
    2. -
  2. Afegir el títol proporcionat a la taula.
    3. -
  3. Afegir una fila a la capçalera de la taula que contingui tots els encapçalats de columna.
    4. -
  4. Crear totes les files de contingut dins del cos de la taula, sense oblidar de fer tots els encapçalats de les files en encapçalats semàntics.
    5. -
  5. Assegureu-vos que tot el contingut s'insereix en les cel·les correctes - amb les dades en brut, cada fila de dades del planeta s'ha de mostrar al costat del seu planeta associat.
    6. -
  6. Afegir atributs per fer que les capçaleres de fila i columna estiguin inequívocament associades a les files, columnes o grups de files que actuen com capçaleres.
    7. -
  7. Afegir una vora negre al voltant de la columna que conté tots els encapçalats de fila dels noms del planetes
    8. -
- -

Consells i suggeriments

- - - -

Avaluació

- -

Si esteu seguint aquesta avaluació com a part d'un curs organitzat, heu de ser capaços de donar al treball al vostre professor/tutor per avaluar-ho. Si és d'auto-aprenentatge, llavors es pot obtenir la guia d'avaluació facilment preguntan a la llista de correu dev-mdc o al canal d'IRC #mdn en Mozilla IRC. Proveu el primer exercici - no hi ha res a guanyar amb trampes!

- -

{{PreviousMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}

diff --git a/files/ca/learn/html/taules_html/fonaments_de_la_taula_html/index.html b/files/ca/learn/html/taules_html/fonaments_de_la_taula_html/index.html deleted file mode 100644 index f21f6fd3ca..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/taules_html/fonaments_de_la_taula_html/index.html +++ /dev/null @@ -1,618 +0,0 @@ ---- -title: Fonaments de la taula HTML -slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Fonaments_de_la_taula_HTML -tags: - - Article - - Beginner - - CodingScripting - - HTML - - Learn - - Tables - - basics - - cell - - col - - colgroup - - colspan - - header - - row - - rowspan -translation_of: Learn/HTML/Tables/Basics ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{NextMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
- -

Aquest article ens ajuda a començar amb les taules HTML, n’exposa els conceptes bàsics com ara les files i cel·les, les capçaleres, les cel·les que ocupen diverses columnes i files, i la manera d’agrupar totes les cel·les d'una columna per a propòsits d'estil.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML).
Objectiu:Familiaritzar-se amb les taules HTML.
- -

Què és una taula?

- -

Una taula és un conjunt estructurat de dades compost de files i columnes (dades tabulars). Una taula permet buscar de manera ràpida i fàcil valors que indiquen algun tipus de connexió entre els diferents tipus de dades, per exemple, una persona i la seva edat, o un dia de la setmana, o l’horari d'una piscina municipal.

- -

Una taula de mostra que presenta els noms i les edats d'algunes persones: Chris 38, Dennis 45, Sarah 29, Karen 47.

- -

Un exemple de taula de dades que presenta l'horari d'una piscina

- -

Les taules s'utilitzen amb molta freqüència en la nostra societat, i hi estan des de fa molt de temps, com ho demostra aquest document del cens dels EUA de 1800:

- -

Un document en pergamí molt antic en què les dades no es llegeixen amb facilitat, però presenta clarament l'ús d'una taula de dades.

- -

Per tant, no és estrany que els creadors de l'HTML proporcionessin un mitjà d’estructurar i presentar dades tabulars per al web.

- -

Com funciona una taula?

- -

La característica d'una taula és que és rígida. La informació és fàcil d'interpretar a partir d’associacions visuals entre les capçaleres de les files i les columnes. Mira la taula que hi ha a continuació i busca ungegant de gas amb 62 llunes. Trobes la resposta associant els encapçalaments de fila i columna corresponents.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
NomMassa (1024 kg)Diàmetre (km)Densitat (kg/m3)Gravetat (m/s2)Duració del dia (hores)Distància del Sol (106km)Temperatura mitja (°C)Número de llunesObservacions
Planetes terrestresMercuri0,3304.8795.4273,74.222,657,91670El més proper al Sol
Venus4,8712.1045.2438,92.802,0108,24640
La Terra5,9712.7565.5149,824,0149,6151El nostre planeta
Mart0,6426.7923.9333,724,7227,9-652El planeta vermell
Planetas joviansGegants de gasJúpiter1.898142.9841.32623,19,9778,6-11067El planeta més gran
Saturn568120.5366879,010,71.433,5-14062
Gegants de gelUrà86,851.1181.2718,717,22.872,5-19527
Neptú10249.5281.63811,016,14.495,1-20014
Planetes nansPlutó0,01462.3702.0950,7153,35.906,4-2255Desclassificat como planeta el 2006, pero encara és una qüestió polèmica.
- -

Quan es fa correctament, fins i tot les persones cegues poden interpretar les dades tabulades en una taula HTML; una taula HTML ben feta hauria de millorar l'experiència dels usuaris sense discapacitats i amb discapacitats per igual.

- -

Aplicar estil a una taula

- -

A GitHub pots trobar l'exemple en viu. Observa que la taula que hi trobaràs és llegible; això és perquè la taula que apareix més amunt té uns estils mínims, mentre que la de GitHub té força més CSS aplicat.

- -

No ens enganyem; perquè les taules siguin eficaces en web s'ha de proporcionar alguna informació d'estil amb CSS, així com una bona estructura sòlida amb HTML. En aquest mòdul ens centrem en la part HTML; si vols saber coses sobre la part CSS, pots visitar el nostre article Aplicar estil a les taules quan acabis d’aquí.

- -

En aquest mòdul no ens centrarem en el CSS, però et proporcionem un full d'estil CSS de mínims perquè l’usis per fer les taules més llegibles que amb els valors per defecte que s'obtenen sense afegir cap tipus d'estil. Pots trobar el full d'estil aquí i també hi pots trobar una plantilla HTML on aplicar el full d'estil; tot plegat et donarà un bon punt de partida per a experimentar amb taules HTML.

- -

Quan NO s’han d’usar taules HTML?

- -

Les taules HTML s'han d'utilitzar per a presentar dades tabulades; estan dissenyades per a això. Malauradament, molta gent utilitza taules HTML per a fer disseny de pàgines web; per exemple, una fila per a contenir la capçalera, una fila per a contenir les columnes de contingut, una fila per a contenir el peu de pàgina, etc. En pots trobar més detalls i un exemple en l’article Disseny de pàgines web en el nostre mòdul d'aprenentatge de l'accessibilitat. Això es feia servir sovint perquè la compatibilitat CSS dels navegadors solia ser molt precària; avui dia els dissenys de pàgines web amb taules són molt menys comuns, però encara se’n poden veure en alguns racons de la xarxa web.

- -

En resum, l'ús de taules per al disseny de pàgines web en lloc de les tècniques de disseny CSS és una mala idea. Les raons principals són les següents:

- -
    -
  1. El disseny de pàgines web amb taules redueixen l'accessibilitat dels usuaris amb discapacitats visuals: Els lectors de pantalla que fan servir les persones amb discapacitat visual interpreten les etiquetes d’una pàgina HTML i en llegeixen el contingut a l'usuari. Com que les taules no són l'eina adequada per al disseny de pàgines web i l’etiquetatge és més complex que amb les tècniques de disseny CSS, la sortida pels lectors de pantalla serà confusa per a aquests usuaris.
    2. -
  2. El disseny de pàgines web amb taules genera una sopa d'etiquetes: Com s’ha dit, els dissenys de pàgines web amb taules en general involucren estructures d’etiquetatge més complexes que les tècniques de disseny adequades. Això pot generar un codi més difícil d'escriure, mantenir i depurar.
    3. -
  3. Les taules no tenen adaptabilitat automàtica: Quan s'utilitzen esquemes de contenidors adequats (com ara {{htmlelement("header")}}, {{htmlelement("section")}}, {{htmlelement("article")}} o {{htmlelement("div")}}), els valors per defecte de les amplades són el 100% de la de l’element pare. En canvi, les taules estan dimensionades per defecte d'acord amb el contingut que inclouen, de manera que calen mesures addicionals per a aconseguir aplicar estils de disseny de taula que funcionin de manera eficient en una varietat de dispositius.
    4. -
- -

Aprenentatge actiu: Crea la teva primera taula

- -

Hem parlat de prou teoria sobre les taules; ara ens cabussarem en un exemple pràctic i construirem una taula senzilla.

- -
    -
  1. En primer lloc, fes una còpia local de blank-template.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local.
    2. -
  2. El contingut de cada taula està delimitat per aquestes dues etiquetes: <table></table>. Afegeix-les al cos del teu codi HTML.
    3. -
  3. El contenidor més petit que hi ha dins d'una taula és una cel·la de taula, que es crea amb un element <td> ('td' ve de table data, 'dades de la taula'). Afegeix el següent entre les etiquetes de la teva taula: - 
    <td>Hi, I'm your first cell.</td>
    -
    4. -
  4. Si vols fer una fila de quatre cel·les, has de copiar aquestes etiquetes tres vegades més. Actualitza els continguts de la teva taula perquè et quedi així: - 
    <td>Hi, I'm your first cell.</td>
-<td>I'm your second cell.</td>
-<td>I'm your third cell.</td>
-<td>I'm your fourth cell.</td>
    -
    5. -
- -

Observa que les cel·les no es col·loquen l’una sota de l'altra, sinó que s'alineen automàticament les unes amb les altres a la mateixa fila. Cada element <td> crea una sola cel·la, i totes juntes formen la primera fila. Cada cel·la que afegeixes fa la fila més llarga.

- -

Per evitar que aquesta fila continuï creixent i començar a col·locar les cel·les següents en una segona fila, hem d'utilitzar l'etiqueta <tr> ('tr' ve de table raw, ’fila de taula'). Ara explicarem això.

- -
    -
  1. Col·loca les quatre cel·les que has creat entre etiquetes <tr>, d’aquesta manera: - - 
    <tr>
-  <td>Hi, I'm your first cell.</td>
-  <td>I'm your second cell.</td>
-  <td>I'm your third cell.</td>
-  <td>I'm your fourth cell.</td>
-</tr>
    -
    2. -
  2. Ja has creat una fila, ara intenta fer-ne una o dues més; cada fila ha d’estar etiquetada en un element <tr> addicional, i cada cel·la ha d’estar continguda entre etiquetes <td>.
    3. -
- -

Això hauria de donar com a resultat una taula, com la que es veu a continuació:

- - - - - - - - - - - - - - - - -
Hi, I'm your first cell.I'm your second cell.I'm your third cell.I'm your fourth cell.
Second row, first cell.Cell 2.Cell 3.Cell 4.
- -
-

Nota: També la pots trobar a GitHub, com simple-table.html (i també pots consultar-la en l’exemple en viu).

-
- -

Afegeix capçaleres amb elements <th>

- -

Ara centrem la nostra atenció en les capçaleres de taula; són cel·les especials que van al començament d'una fila o columna i defineixen el tipus de dades que conté la fila o la columna (per exemple, observa les cel·les «Breed» i «Age» en el primer exemple que es mostra en aquest article). Per a il·lustrar per què són útils, dona una ullada a la taula d'exemple següent. Primer, el codi d’origen:

- -
<table>
-  <tr>
-    <td>&nbsp;</td>
-    <td>Knocky</td>
-    <td>Flor</td>
-    <td>Ella</td>
-    <td>Juan</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Breed</td>
-    <td>Jack Russell</td>
-    <td>Poodle</td>
-    <td>Streetdog</td>
-    <td>Cocker Spaniel</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Age</td>
-    <td>16</td>
-    <td>9</td>
-    <td>10</td>
-    <td>5</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Owner</td>
-    <td>Mother-in-law</td>
-    <td>Me</td>
-    <td>Me</td>
-    <td>Sister-in-law</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Eating Habits</td>
-    <td>Eats everyone's leftovers</td>
-    <td>Nibbles at food</td>
-    <td>Hearty eater</td>
-    <td>Will eat till he explodes</td>
-  </tr>
-</table>
- -

Ara, la representació de la taula:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
KnockyFlorEllaJuan
BreedJack RussellPoodleStreetdogCocker Spaniel
Age169105
OwnerMother-in-lawMeMeSister-in-law
Eating HabitsEats everyone's leftoversNibbles at foodHearty eaterWill eat till he explodes
- -

El problema és que, encara que pots anar intuint què passa aquí, fer el creuament de les dades no resulta tan fàcil com podria ser. Seria molt millor si les capçaleres de la columna i de la fila destaquessin d'alguna manera.

- -

Aprenentatge actiu: capçaleres de taula

- -

Intentem millorar aquesta taula.

- -
    -
  1. En primer lloc, fes una còpia local dels fitxers dogs-table.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté el mateix exemple Dogs que has vist abans.
    2. -
  2. Perquè les capçaleres de taula es reconeguin com capçaleres, tant visualment com semànticament, pots utilitzar l'element <th> ('th' ve de table header, 'capçalera de taula'). Funciona exactament de la mateixa manera que un element <td>, però denota una capçalera, que no és una cel·la normal. Entra al codi HTML i canvia tots els elements <td> que delimiten les cel·les de capçalera de la taula per elements <th>.
    3. -
  3. Desa l'HTML i carrega’l en un navegador; ara hauria de mostrar les cel·les de capçalera amb aspecte de capçaleres.
    4. -
- -
-

Nota: En GitHub pots trobar el nostre exemple acabat en dogs-table-fixed.html (i també el pots consultar en l’exemple en viu).

-
- -

Per què són útils les capçaleres?

- -

Ja hem respost parcialment aquesta pregunta; quan busques dades, resulta més fàcil trobar-les quan les capçaleres destaquen clarament i el disseny es veu més bé en general.

- -
-

Nota: Les capçaleres de les taules venen amb un estil per defecte fins i tot quan no afegeixes el teu estil de taula propi, perquè destaquin: el text està en negreta i centrat.

-
- -

Les capçaleres de les taules també presenten un altre avantatge: juntament amb l'atribut scope (que veurem en l’article següent), fa les taules més accessibles perquè cada capçalera s’associa amb totes les dades de la mateixa fila o columna. Els lectors de pantalla són capaços de llegir tota una fila o tota una columna de dades alhora, i això és força útil.

- -

Cel·les que ocupen diverses files i columnes

- -

A vegades volem que les cel·les abastin diverses files o columnes. Prenguem l’exemple senzill següent, que mostra uns quants noms d’animals comuns. Volem que en alguns casos es mostrin els noms dels mascles i els de les femelles al costat del nom de l'animal, però d’altres vegades no ho volem, sinó que volem que el nom de animal abasti tota l’amplada de la taula.

- -

L’etiquetatge inicial és el següent:

- -
<table>
-  <tr>
-    <th>Animals</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <th>Hippopotamus</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <th>Horse</th>
-    <td>Mare</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Stallion</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <th>Crocodile</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <th>Chicken</th>
-    <td>Cock</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Rooster</td>
-  </tr>
-</table>
- -

Però la sortida no ens dona exactament el que volem:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Animals
Hippopotamus
HorseMare
Stallion
Crocodile
ChickenCock
Rooster
- -

Necessitem una manera d'aconseguir que «Animals», «Hippopotamus» i «Crocodile» ocupin l’amplada de dues columnes, i «Horse» i «Chicken» ocupin més de dues files cap avall. Afortunadament, les capçaleres de taula i les cel·les tenen els atributs colspan i rowspan, que ens permeten fer precisament aquestes coses. Totes dues propietats accepten per valor un nombre sense unitats, que és igual al nombre de files o columnes que es vol abastar. Per exemple, colspan="2" fa que una cel·la ocupi dues columnes.

- -

Utilitzem colspan i rowspan per a millorar aquesta taula.

- -
    -
  1. En primer lloc, fes una còpia local dels fitxers animals-table.html i minimal-table.css en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté el mateix exemple amb animals que has vist abans.
    2. -
  2. A continuació, utilitza colspan perquè «Animals», «Hippopotamus» i «Crocodile» ocupin l’amplada de dues columnes.
    3. -
  3. Finalment, utilitza rowspan perquè «Horse» i «Chicken» ocupin dues files.
    4. -
  4. Desa el codi i obre’l en el navegador per a veure com millora.
    5. -
- -
-

Nota: En GitHub pots trobar el nostre exemple acabat en animals-table-fixed.html (també el pots consultar en l’exemple en viu).

-
- - -
- -

Aplicar a les columnes un estil comú

- -

Abans de continuar endavant, en aquest article explicarem una darrera característica. HTML té un mètode per a definir la informació d'estil per a tota una columna de dades en un sol lloc; es tracta dels elements <col> i <colgroup>. Aquests elements existeixen perquè pot ser una mica empipador i ineficient haver d'especificar l'estil de les columnes; en general, la informació d'estil s'ha d'especificar per a cada <td> o <th> de la columna, o s’ha d’utilitzar un selector complex com {{cssxref(":nth-child()")}}.

- -

Considerem l’exemple següent:

- -
<table>
-  <tr>
-    <th>Data 1</th>
-    <th style="background-color: yellow">Data 2</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Calcutta</td>
-    <td style="background-color: yellow">Orange</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Robots</td>
-    <td style="background-color: yellow">Jazz</td>
-  </tr>
-</table>
- -

Ens dona el resultat següent:

- - - - - - - - - - - - - - - - -
Data 1Data 2
CalcuttaOrange
RobotsJazz
- -

Això no és l'ideal, perquè hem de repetir la informació d'estil en les tres cel·les de la columna (probablement en un projecte real tindríem un conjunt de classes en totes tres i l'estil especificat en un full d'estil separat). En comptes d’això, podem especificar la informació una vegada en un element <col>. Els elements <col> s'especifiquen dins d'un contenidor <colgroup> just a sota de l'etiqueta d'obertura <table>. Podem crear el mateix efecte que veiem a dalt si especifiquem la nostra taula de la següent manera:

- -
<table>
-  <colgroup>
-    <col>
-    <col style="background-color: yellow">
-  </colgroup>
-  <tr>
-    <th>Data 1</th>
-    <th>Data 2</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Calcutta</td>
-    <td>Orange</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>Robots</td>
-    <td>Jazz</td>
-  </tr>
-</table>
- -

De fet, hem definit dues «columnes d'estil», una que especifica la informació d'estil per a cadascuna de les columnes. No volem aplicar estil a la primera columna, per això encara hem d'incloure un element en blanc <col>; si no ho fem, l'estil s'aplicarà justament a la primera columna.

- -

Si volem aplicar la informació d'estil a totes dues columnes, podem incloure un element <col> que inclogui un atribut span, com aquest:

- -
<colgroup>
-  <col style="background-color: yellow" span="2">
-</colgroup>
- -

Igual que colspan i rowspan, span pren un valor numèric sense unitats que especifica el nombre de columnes a les quals volem aplicar l'estil.

- -

Aprenentatge actiu: colgroup i col

- -

Ara és el moment de fer-ho tu mateix.

- -

A continuació pots veure l'horari d'una professora d'idiomes. Divendres té una classe nova d'ensenyament d'holandès durant tot el dia, però també fa classes d’alemany algunes hores el dimarts i el dijous. Vol que destaquin les columnes dels dies que fa classes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
MonTuesWedThursFriSatSun
1st periodEnglishGermanDutch
2nd periodEnglishEnglishGermanDutch
3rd periodGermanGermanDutch
4th periodEnglishEnglishDutch
- -

Tornar a crear la taula seguint aquests passos:

- -
    -
  1. En primer lloc, fes una còpia local de l'arxiu timetable.html en un directori nou del teu equip local. L'HTML conté la mateixa taula que hem vist abans, menys la informació de les columnes d'estil.
    2. -
  2. Afegeix un element <colgroup> a la part superior de la taula, just a sota de l'etiqueta <table>, en què afegirem els elements <col>.
    3. -
  3. No apliquem cap estil a les dues primeres columnes.
    4. -
  4. Afegim un color de fons a les columnes segona i tercera. El valor de l'atribut style és background-color:#97DB9A;
    5. -
  5. Establim una amplada de separació en la quarta columna. El valor de l'atribut style és width: 42px;
    6. -
  6. Afegim un color de fons a la cinquena columna. El valor de l'atribut style és background-color:#97DB9A;
    7. -
  7. Afegim un color de fons diferent, més una vora, a la sisena columna, per a indicar que és un dia especial perquè dona una classe nova. Els valors de l'atribut style són background-color:#DCC48E; border:4px solid #C1437A;
    8. -
  8. Els dos últims dies són dies lliures; el valor de l'atribut style és width: 42px;
    9. -
- -

Continua tu amb l'exemple i a veure com et va. Si t’encalles o vols revisar-lo, pots trobar la nostra versió en GitHub com timetable-fixed.html (també el pots consultar en l’exemple en viu).

- -

Resum

- -

Amb això concloem gairebé els conceptes bàsics de les taules HTML. En l’article següent veurem algunes característiques una mica més avançades de les taules i començarem a pensar en l'accessibilitat per a les persones amb discapacitat visual.

- -
{{NextMenu("Learn/HTML/Tables/Advanced", "Learn/HTML/Tables")}}
diff --git a/files/ca/learn/html/taules_html/index.html b/files/ca/learn/html/taules_html/index.html deleted file mode 100644 index add81f874e..0000000000 --- a/files/ca/learn/html/taules_html/index.html +++ /dev/null @@ -1,45 +0,0 @@ ---- -title: Taules HTML -slug: Learn/HTML/Taules_HTML -tags: - - Article - - Beginner - - CodingScripting - - Guide - - HTML - - Landing - - Module - - Tables -translation_of: Learn/HTML/Tables ---- -
{{LearnSidebar}}
- -

Una tasca molt comuna en HTML és estructurar dades tabulars, té una sèrie d'elements i atributs per a aquest propòsit. Juntament amb una mica de CSS per el disseny, HTML fa que sigui fàcil de visualitzar taules d'informació a la web, com ara el pla de lliçó de l'escola, els horaris a la piscina del lloc, estadístiques sobre els dinosaures favorits o equip de futbol. Aquest mòdul us porta a través de tot el que es necessita saber sobre l'estructuració de dades tabulars utilitzant HTML.

- -

Requisits previs

- -

Abans d'iniciar aquest mòdul, ja hauria d'haver cobert els conceptes bàsics d'HTML - vegeu Introducció a HTML.

- -
-

Nota: Si es treballa en un ordinador/tauleta/altre dispositiu el qual no té la capacitat de crear els vostres propis arxius, es pot portar a terme (la majoria) els exemples amb un programa de codificació en línia, com ara JSBin o Thimble.

-
- -

Guies

- -

Aquest mòdul conté els següents articles:

- -
-
Taules HTML bàsiques
-
-

Aquest article ens ajudarà a començar amb les taules HTML, que cobreix els conceptes més bàsics com ara files i cel·les, encapçalats, fent que les cel·les abastin múltiples columnes i files, i com agrupar totes les cel·les d'una columna per a propòsits d'estil.

-
-
Taules HTML característiques avançades i accessibilitat
-
En el segon article d'aquest mòdul, ens fixarem en algunes de les característiques més avançades de les taules HTML - com llegendes/resums i agrupament de files en la taula, seccions de cos i peu - així com l'accessibilitat de les taules per als usuaris amb discapacitat visual.
-
- -

Avaluació

- -
-
Estructuració de dades dels planetes
-
En la nostra avaluació de la taula, us proporcionarem algunes dades sobre els planetes del nostre sistema solar i aconseguir una estructura dins d'una taula HTML.
-
diff --git "a/files/ca/learn/html/taules_html/taula_html_caracter\303\255stiques_avan\303\247ades_i_laccessibilitat/index.html" "b/files/ca/learn/html/taules_html/taula_html_caracter\303\255stiques_avan\303\247ades_i_laccessibilitat/index.html" deleted file mode 100644 index 69b7edf725..0000000000 --- "a/files/ca/learn/html/taules_html/taula_html_caracter\303\255stiques_avan\303\247ades_i_laccessibilitat/index.html" +++ /dev/null @@ -1,462 +0,0 @@ ---- -title: 'Taules HTML: característiques avançades i accessibilitat' -slug: Learn/HTML/Taules_HTML/Taula_HTML_característiques_avançades_i_laccessibilitat -tags: - - Accessibility - - Advanced - - Article - - Beginner - - CodingScripting - - HTML - - Headers - - Learn - - caption - - nesting - - scope - - sumary - - table - - tbody - - tfoot - - thead -translation_of: Learn/HTML/Tables/Advanced ---- -
{{LearnSidebar}}
- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Tables/Basics", "Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data", "Learn/HTML/Tables")}}
- -

En el segon article d'aquest mòdul ens fixem en algunes de les característiques més avançades de les taules HTML, com ara les llegendes/resums i l'agrupament de files en seccions de capçalera, cos i peu de taula, i en l'accessibilitat de les taules per als usuaris amb discapacitat visual.

- - - - - - - - - - - - -
Requisits previs:Fonaments d'HTML (consulta la Introducció a l’HTML).
Objectiu:Aprendre les característiques més avançades de les taules HTML i qüestions d'accessibilitat de les taules.
- -

Afegir un títol a la taula amb <caption>

- -

Pots donar a la taula una títol, que es posa dins d'un element {{htmlelement("caption")}} que està imbricat dins de l'element {{htmlelement("table")}}. Aquest títol s'ha de posar just sota l'etiqueta d'obertura <table>.

- -
<table>
-  <caption>Dinosaurs in the Jurassic period</caption>
-
-  ...
-</table>
- -

Com es pot deduir del breu exemple anterior, el títol està destinat a contenir una descripció del contingut de la taula. Això és útil per a tots els lectors que volen tenir una idea ràpida de si la taula els és útil a partir de donar una ullada a la pàgina, però ho és en particular per als usuaris cecs perquè, en lloc d’haver-se d’esperar que el lector de pantalla llegeixi el contingut de moltes cel·les per a esbrinar quina informació proporciona la taula, podran decidir a partir del títol si llegeixen la taula amb més detall.

- -

Un títol es col·loca directament sota l'etiqueta <table>.

- -
-

Nota: Per a proporcionar una descripció també pots utilitzar l'atribut {{htmlattrxref("summary","table")}} en l'etiqueta <table>, que els lectors de pantalla també poden llegir. Tanmateix, et recomanem que empris l'element <caption>, perquè l’atribut {{htmlattrxref("summary","table")}} està {{glossary("desaprovat")}} per l'especificació HTML 5, i a més els usuaris vidents no el poden llegir (no apareix a la pàgina).

-
- -

Aprenentatge actiu: Afegir un títol

- -

Tornem al primer exemple de l'article anterior i observem com es fa això.

- -
    -
  1. Obre l’exemple de la taula horària de la professora d'idiomes del final de l’article Fonaments bàsics de les taules HTML, o fes una còpia local de l'arxiu timetable-fixed.html
    2. -
  2. Afegeix un títol adequat a la taula.
    3. -
  3. Desa el codi i obre’l en el navegador, i observa com es veu.
    4. -
- -
-

Nota: Pots trobar a GitHub la nostra versió del fitxer timetable-caption.html; i també el pots consultar en l’exemple en viu).

-
- -

Afegir estructura amb <thead>, <tfoot> i <tbody>

- -

A mesura que l’estructura de les taules es fa més complexa, és útil aprofundir en la definició estructural. Una manera clara de fer això és amb l'ús de {{htmlelement("thead")}}, {{htmlelement("tfoot")}} i {{htmlelement("tbody")}}, que et permeten etiquetar les seccions de capçalera, peu i cos de la taula.

- -

Aquests elements no fan la taula més accessible als usuaris de lectors de pantalla, i no proporcionen cap millora visual, però són molt útils per a l'aplicació d’estil i el disseny de pàgina web perquè actuen com «ganxos» amb què s’afegeix CSS a la taula. Podem esmentar com a exemples interessants que es repeteixin en cada pàgina impresa la capçalera i el peu de pàgina d’una taula molt llarga, o que el cos de la taula es mostri en una sola pàgina i el contingut disponible es pugui desplaçar amunt i avall.

- -

Per a utilitzar aquests elements cal tenir en compte el següent:

- - - -
-

Nota: <tbody> sempre s'inclou implícitament en totes les taules, si no s'especifica en el codi. Per comprovar-ho, obre un dels exemples anteriors que no inclogui <tbody> i observa el codi HTML amb les eines de desenvolupador del navegador; observa que el navegador hi ha afegit aquesta etiqueta. Et podries demanar per què molestar-nos a incloure-la; s’ha de fer, perquè ens proporciona més control sobre l’estructura de la taula i l'estil.

-
- -

Aprenentatge actiu: afegir estructura a la taula

- -

Posarem aquests elements nous en acció.

- -
    -
  1. Primer de tot, fes una còpia local de spending-record.html i minimal-table.css en una carpeta nova.
    2. -
  2. Obre’l en un navegador; observa que no està malament, però es podria millorar. La fila «SUM» conté una suma de les quantitats que s’han gastat i no sembla que estigui en el lloc adequat, i falten alguns detalls de codi.
    3. -
  3. Posa les capçaleres òbvies de fila dins d'un element <thead>, la fila «SUM» dins d'un element <tfoot>, i la resta del contingut dins d'un element <tbody>.
    4. -
  4. Desa i actualitza, i observa que en afegir l'element <tfoot> la fila «SUM» s’ha col·locat a la part inferior de la taula.
    5. -
  5. A continuació, afegeix un atribut {{htmlattrxref("colspan","td")}} perquè la cel·la «SUM» ocupi les quatre primeres columnes, de manera que el nombre aparegui a la part inferior de la columna «Cost».
    6. -
  6. Afegeix una mica d'estil extra a la taula i observa la utilitat d’aplicar CSS a aquests elements. Observa que en la capçalera (head) del document HTML hi ha un element {{htmlelement("style")}} buit. Afegirem dins d'aquest element les línies de codi CSS següents: - 
    tbody {
-  font-size: 90%;
-  font-style: italic;
-}
-
-tfoot {
-  font-weight: bold;
-}
-
    -
    7. -
  7. Desa i actualitza, i dona una ullada al resultat. Si els elements <tbody> i <tfoot> no estan a lloc, serà molt més complicat escriure selectors/regles i aplicar-los el mateix estil.
    8. -
- -
-

Nota: No esperem que entenguis del tot el CSS en aquest moment. N’aprendràs més en els nostres mòduls dedicats al CSS (Introducció al CSS és un bon lloc per on començar; també hi ha un article concret sobre aplicar estil a les taules).

-
- -

La taula acabada ha de presentar un aspecte semblant a aquest:

- - - -

{{ EmbedLiveSample('Hidden_example', '100%', 300) }}

- -
-

Nota: Pots trobar el fitxer a GitHub com spending-record-finished.html (i també consultar l’exemple en viu).

-
- -

Taules imbricades

- -

És possible imbricar una taula dins d'una altra, sempre que s'hi inclogui l'estructura completa, que inclou l'element <table>. No és en aconsellable en general perquè dona un marcatge més confús i menys accessible als usuaris de lectors de pantalla, i perquè en molts casos es pot resoldre afegint cel·les/files/columnes addicionals a la taula d’origen. Això no obstant, de vegades és necessari, per exemple, per a importar contingut fàcilment d'altres fonts.

- -

El marcatge següent mostra una imbricació de taules senzilla:

- -
<table id="table1">
-  <tr>
-    <th>title1</th>
-    <th>title2</th>
-    <th>title3</th>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td id="nested">
-      <table id="table2">
-        <tr>
-          <td>cell1</td>
-          <td>cell2</td>
-          <td>cell3</td>
-        </tr>
-      </table>
-    </td>
-    <td>cell2</td>
-    <td>cell3</td>
-  </tr>
-  <tr>
-    <td>cell4</td>
-    <td>cell5</td>
-    <td>cell6</td>
-  </tr>
-</table>
- -

La sortida presenta aquest aspecte:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
title1title2title3
- - - - - - - - -
cell1cell2cell3
- 		cell2cell3
cell4cell5cell6
- -

Taules per a usuaris amb discapacitats visuals

- -

Recapitulem breument sobre com la manera de fer servir les taules de dades. Una taula pot ser una eina molt útil perquè ens dona un accés ràpid a les dades i ens permet buscar-hi valors. Per exemple, només cal un cop d'ull breu a la taula de sota per a esbrinar quants anells es van vendre a Gant (Gent) l'agost passat. Per a entendre la informació, fem associacions visuals entre les dades i les capçaleres de les files i columnes d'aquesta taula.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Items Sold August 2016
ClothesAccessories
TrousesSkirtsDressesBraceletsRings
BelgiumAntwerp5622437223
Gent4618506115
Brussels5127386928
The NetherlandsAmsterdam8934698538
Utrecht8012433619
- -

Però... i si no pots fer associacions visuals? Com es pot llegir una taula com l'anterior, llavors? Les persones que tenen alguna discapacitat visual sovint utilitzen lectors de pantalla que els llegeixen la informació de les pàgines web. Això no és cap problema quan es llegeix text sense format, però la interpretació d'una taula pot ser tot un repte per a una persona cega. Tanmateix, amb el marcatge adequat, les associacions visuals es poden substituir per unes de programàtiques.

- -

En aquesta secció de l'article t'oferim tècniques que confereixen a les taules una accessibilitat màxima.

- -

Utilitza capçaleres per a les files i les columnes

- -

Els lectors de pantalla identifiquen totes les capçaleres i les utilitzen per a fer associacions programàtiques entre les capçaleres i les cel·les amb què es relacionen. La combinació de les capçaleres de les files i les columnes identifica i interpreta les dades que hi ha en cada cel·la perquè l'usuari lector de pantalla pugui interpretar la taula de manera similar a com ho fa un usuari sense discapacitats visuals.

- -

Ja hem exposat les capçaleres en l’article anterior; consulta Afegir capçaleres amb elements <th>.

- -

L'atribut scope

- -

Un tema nou d'aquest article és l'atribut {{htmlattrxref("scope","th")}}, que s’afegeix a l'element <th> i informa els lectors de pantalla exactament de quines cel·les són capçalera les cel·les de capçalera; per exemple, la capçalera és de la fila o de la columna en què es troba? Si tornem enrere al nostre exemple de registre de despeses, les capçaleres de columna es podrien definir sense ambigüitats com capçaleres de columna de la manera següent:

- -
<thead>
-  <tr>
-    <th scope="col">Purchase</th>
-    <th scope="col">Location</th>
-    <th scope="col">Date</th>
-    <th scope="col">Evaluation</th>
-    <th scope="col">Cost (€)</th>
-  </tr>
-</thead>
- -

I cada fila podria tenir una capçalera definida de la mateixa manera (si afegíssim capçaleres a les files, a més de les capçaleres de columna):

- -
<tr>
-  <th scope="row">Haircut</th>
-  <td>Hairdresser</td>
-  <td>12/09</td>
-  <td>Great idea</td>
-  <td>30</td>
-</tr>
- -

Els lectors de pantalla reconeixen un marcatge estructurat com aquest i permeten als usuaris llegir tota una columna o tota una fila alhora, per exemple.

- -

scope té dos valors possibles més; colgroup i rowgroup. S'utilitzen per als títols que es col·loquen a la part superior de diverses columnes o files. Si tornem enrere a la taula d’exemple dels articles venuts l’agost del 2016 (Items Sold August 2016) que hi ha al començament d'aquesta secció de l'article, pots observar que la cel·la «Clothes» fa de capçalera de les cel·les «Trousers», «Skirts» i «Dresses». Totes aquestes cel·les haurien de marcar-se com capçaleres (<th>), però «Clothes» és un títol de nivell superior i defineix els altres tres subtítols. Per tant, «Clothes» ha de tenir un atribut scope="colgroup", mentre que les altres tindrien un atribut scope="col".

- -

Els atributs id i headers

- -

Una alternativa a l'ús de l'atribut scope és utilitzar els atributs {{htmlattrxref("id")}} i {{htmlattrxref("headers", "td")}} per a crear associacions entre les capçaleres i les cel·les. La forma en què s'utilitzen és la següent:

- -
    -
  1. Afegeix un id únic per a cada element <th>.
    2. -
  2. Afegeix un atribut headers per a cada element <td>. Cada atribut headers ha d’incloure una llista dels id de tots els elements <th> que actuen de capçalera per a aquesta cel·la, separats per espais.
    3. -
- -

Això dona a la taula HTML una definició explícita de la posició de cada cel·la de la taula, definida per les capçaleres de cada columna i de cada fila de què forma part, de manera semblant a un full de càlcul. Perquè funcioni bé, la taula necessita les dues capçaleres, de fila i de columna.

- -

Tornem al nostre exemple de les despeses; dos fragments anteriors es podrien reescriure així:

- -
<thead>
-  <tr>
-    <th id="purchase">Purchase</th>
-    <th id="location">Location</th>
-    <th id="date">Date</th>
-    <th id="evaluation">Evaluation</th>
-    <th id="cost">Cost (€)</th>
-  </tr>
-</thead>
-<tbody>
-<tr>
-  <th id="haircut">Haircut</th>
-  <td headers="location haircut">Hairdresser</td>
-  <td headers="date haircut">12/09</td>
-  <td headers="evaluation haircut">Great idea</td>
-  <td headers="cost haircut">30</td>
-</tr>
-
-  ...
-
-</tbody>
- -
-

Nota: Aquest mètode crea associacions molt precises entre les capçaleres i les cel·les de dades però utilitza molt més etiquetatge i no deixa gens d’espai per a errors. L'enfocament de scope sol ser prou per a la majoria de les taules.

-
- -

Aprenentatge actiu: Juga amb l’scope i les capçaleres

- -
    -
  1. Per a aquest exercici final, et proposem de fer, primer, còpies locals dels fitxers items-sold.html i minimal-table.css, en un directori nou.
    2. -
  2. A continuació, afegeix els atributs scope apropiats per a fer aquesta taula més adequada.
    3. -
  3. Per acabar, fes una altra còpia dels fitxers inicials i millora l’accessibilitat de la taula utilitzant els atributs id i header.
    4. -
- -
-

Nota: Pots verificar el teu treball comparant-lo amb els nostres exemples acabats, que pots consultar a items-sold-scope.html (o també consultar l’exemple en viu) i items-sold-headers.html (o també consultar l’exemple en viu).

-
- -

Resum

- -

Es poden aprendre més coses sobre les taules en HTML, però de fet t’hem proporcionat tot el que et cal saber ara mateix. En aquest punt, pot ser que vulguis aprendre com aplicar estil a les taules HTML; ves a l’article Aplicar estil a les taules.

- -
{{PreviousMenuNext("Learn/HTML/Tables/Basics", "Learn/HTML/Tables/Structuring_planet_data", "Learn/HTML/Tables")}}
diff --git a/files/ca/learn/javascript/client-side_web_apis/manipulating_documents/index.html b/files/ca/learn/javascript/client-side_web_apis/manipulating_documents/index.html new file mode 100644 index 0000000000..83a6f18c98 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/javascript/client-side_web_apis/manipulating_documents/index.html @@ -0,0 +1,147 @@ +--- +title: JavaScript i CSS +slug: Web/Guide/CSS/Inici_en_CSS/JavaScript +tags: + - CSS + - 'CSS:Getting_Started' + - Example + - Guide + - Intermediate + - NeedsUpdate + - Web +translation_of: Learn/JavaScript/Client-side_web_APIs/Manipulating_documents +translation_of_original: Web/Guide/CSS/Getting_started/JavaScript +--- +

{{ CSSTutorialTOC() }}

+ +

Aquesta és la primera secció de la Part II del tutorial CSS. La Part II conté alguns exemples que mostren l'abast de CSS utilitzat amb altres tecnologies web i Mozilla.

+ +

Cada pàgina en la part II il·lustra com interactua amb CSS alguna altra tecnologia. Aquestes pàgines no estan dissenyades per ensenyar com utilitzar aquestes altres tecnologies. Aneu a altres tutorials per aprendre sobre elles en detall.

+ +

En lloc d'això, aquestes pàgines estan dissenyades per il·lustrar els molts usos de CSS. Per utilitzar aquestes pàgines, heu de tenir algun coneixement de CSS, però no cal cap coneixement d'unes altres tecnologies.

+ +

Secció anterior (Part I): Mitjà
+ Secció següent: SVG

+ +

Informació: JavaScript

+ +

JavaScript és un llenguatge de programació. JavaScript s'utilitza àmpliament per proporcionar interactivitat en els llocs web i aplicacions.

+ +

JavaScript pot interactuar amb les fulles d'estil, permetent-li escriure programes que canvien l'estil d'un document de forma dinàmica.

+ +

Hi ha tres maneres de fer això:

+ + + + + + + + + + +
Més detalls
Per obtenir més informació sobre JavaScript, vegeu la pàgina de JavaScript en aquest wiki.
+ +

Acció: Una demostració de JavaScript

+ +

Feu un nou document HTML, doc5.html. Copieu i enganxeu el contingut d'aquí, assegurar-vos de deplaçar-vos per obtenir tota ella;

+ +
+
<!DOCTYPE html>
+<html>
+
+<head>
+<title>Mozilla CSS Getting Started - JavaScript demonstration</title>
+<link rel="stylesheet" type="text/css" href="style5.css" />
+<script type="text/javascript" src="script5.js"></script>
+</head>
+
+<body>
+<h1>JavaScript sample</h1>
+<div id="square"></div>
+<button>Click Me</button>
+
+</body>
+</html>
+
+
+ +

Feu una nova fulla d'estil CSS, style5.css. Copieu i enganxeu el contingut d'aquí:

+ +
+
  #square {
+    width: 120px;
+    height: 120px;
+    border: 2px inset gray;
+    margin-bottom: 1em;
+  }
+
+  button {
+    padding: .5em 2em;
+  }
+
+ +

Feu un nou arxiu de text, script5.js. Copieu i enganxeu el contingut d'aquí:

+ +
+
// JavaScript demonstration
+var changeBg = function (event) {
+    console.log("method called");
+    var me = event.target
+    ,   square = document.getElementById("square");
+    square.style.backgroundColor = "#ffaa44";
+    me.setAttribute("disabled", "disabled");
+    setTimeout(function () { clearDemo(me) }, 2000);
+}
+
+function clearDemo(button) {
+    var square = document.getElementById("square");
+    square.style.backgroundColor = "transparent";
+    button.removeAttribute("disabled");
+}
+
+var button = document.querySelector("button");
+button.addEventListener("click", changeBg);
+console.log(button);
+
+
+ +

Obriu el document en el navegador i premeu el botó o vegeu una mostra del treball a continuació.

+ +

{{ EmbedLiveSample('Action:_A_JavaScript_demonstration', 320,320) }}

+ +
Notes importants sobre aquesta demostració: + + +
+ +
+

De fet, el document HTML anterior pot tenir una condició de competència  (informació relacionada en aquesta pàgina W3C), ja que té l'element script dins de l'element head podent inicar-se l'execució del codi JavaScript abans que la pàgina acabi de carregar-se i el codi no funcionarà perquè la variable button serà nul.la. En moure l'element script sota de l'element button (just damunt de l'etiqueta de tancament body) en el marcat HTML hauria de resoldre aquest problema.

+
+ + + + + + + + +
Repte
Canvieu el script perquè el quadre salti a la dreta 20 em quan el seu color canviï, i salti cap a enrere després.
+ +

Veure la solució per el repte.

+ +

I ara què?

+ +

Si teniu dificultats per entendre aquesta pàgina o si teniu altres comentaris al respecte, si us plau, contribuïu a la vostre pàgina de discussió.

+ +

En aquesta demostració, el document HTML vincula el script tot i que només l'element button utilitza el script. Mozilla estén CSS de manera que pugui vincular codi JavaScript (i també contingut i altres fulles d'estil) per als elements seleccionats. La pàgina següent mostra això: vincles XBL

diff --git a/files/ca/learn/javascript/objects/index.html b/files/ca/learn/javascript/objects/index.html new file mode 100644 index 0000000000..187f7930f4 --- /dev/null +++ b/files/ca/learn/javascript/objects/index.html @@ -0,0 +1,362 @@ +--- +title: Introducció al Javascript orientat a Objectes +slug: Web/JavaScript/Introducció_al_Javascript_orientat_a_Objectes +translation_of: Learn/JavaScript/Objects +translation_of_original: Web/JavaScript/Introduction_to_Object-Oriented_JavaScript +--- +
{{jsSidebar("Introductory")}}
+ +

JavaScript és orientat a objectes des del nucli, amb unes capacitats potents, flexibles {{Glossary("OOP")}}. Aquest article comença amb la introducció de la programació orientada a objectes, després es revisa el model d'objectes de Javascript, i finalment es mostren els conceptes de la programació orientada a objectes en JavaScript.

+ +

Revisió de JavaScript

+ +

Si no us sentiu segurs amb els conceptes de Javascript com ara variables, tipus, funcions, i àmbits podeu llegir sobre aquests temes en Una reintroducció a JavaScript. També podeu consultar la Guia de JavaScript.

+ +

Programació orientada a Objectes

+ +

La programació orientada a Objectes és un paradigma de programació que usa l'abstracció per crear models basants en el món real. Fa servir diverseses tècniques de paradigmes previament establerts, inclosa la modularitat, poliformisme, i l'encapsulament. Avui, moltes llengües de programació (com Java, JavaScript, C#, C++, Python, PHP, Ruby i Objective-C) suporten la programació orientada a Objectes (POO).

+ +

La programació orientada a Objectes es pot entendre com el disseny de software fent servir una col·lecció d'objectes que cooperen, al contrari de la visió tradicional en el qual un programa es vist com una col·lecció de funcions, o simplement com una llista d'instruccions per a un ordinador. En POO, cada objecte és capaç de rebre missatges, processar data, i enviar missatges a altres objectes. Cada objecte pot ser entès com una petita màquina independent amb un rol diferent o amb responsabilitat.

+ +

La programació orientada a Objectes intenta promoure una major flexibilitat, mantenibilitat en programació, i és àmpliament popular en enginyeria de software a gran esala. En virtut de la seva forta èmfasi en modularitat, el codi orientat a objecte intenta ser més simple de desenvolupar i més facil d'entendre després, es presta a una anàlisi més directa, codificació, i comprensió de situacions complexes i procediments en comptes d'altres mètodes de programació menys modulars.1

+ +

Terminologia

+ +
+
{{Glossary("Namespace")}}
+
Un contenidor que permet als desenvolupadors agrupar totes les funcionalitats sota un nom únic d'aplicació específica.
+
{{Glossary("Class")}}
+
Defineix les característiques de l'objecte. És la definició d'una plantilla de variables i mètodes d'un objecte.
+
{{Glossary("Object")}}
+
Una instància d'una classe.
+
{{Glossary("Property")}}
+
Una característca d'un objecte, com ara un color.
+
{{Glossary("Method")}}
+
Una capacitat d'un objecte, com ara caminar. És una subrutina o funció associada amb una classe.
+
{{Glossary("Constructor")}}
+
Un mètode que es crida en el moment d'instanciació d'un objecte. Normalment té el mateix nom que el de la classe que el conté.
+
{{Glossary("Inheritance")}}
+
Una classe pot heretar les característiques d'una altra classe.
+
{{Glossary("Encapsulation")}}
+
Una manera d'agrupar les dades i mètodes que es fan servir juntes.
+
{{Glossary("Abstraction")}}
+
La conjunció d'una herència complexa, mètodes, les propietats d'un objecte, han de ser capaces de simular una realitat a modelar.
+
{{Glossary("Polymorphism")}}
+
Poli significa "molts" i morfisme significa "formes". Classes diferents poden definir el mateix mètode o propietat.
+
+ +

Per una descripció més extensa sobre la programació orientada a objectes vegeu {interwiki("wikipedia", "Object-oriented programming")}} a la Viquipèdia.

+ +

Programació basada en prototipus

+ +

Programació basat en prototipus és un estil de programació orientada a objectes que no fa ús de les classes. En el seu lloc, la reutilització del comportament (conegut com a herència en llenguatges basats en classes) es porta a terme a través d'un procés de decoració (o d'ampliació) on els objectes que ja existeixen serveixen com a prototipus. Aquest model també és conegut com a model sense classes, orientat a prototip, o programació basadad en instàncies.

+ +

L'exemple original (i més canònic) d'un llenguatge basat en prototipus és el llenguatge de programació {{interwiki("wikipedia", "Self (programming language)", "Self")}} desenvolupat per David Ungar i Randall Smith. Tanmateix, l'estil de programació sense classes s'ha anat fent més i més popular, i ha sigut adoptat per llenguatges de programació com JavaScript, Cecil, NewtonScript, Io, MOO, REBOL, Kevo, Squeak (quan s'utilitza el marc Viewer per manipular components Morphic), i altres.1

+ +

Programació orientada a Objectes de JavaScript

+ +

Namespace

+ +

Un namespace és un contenidor el qual permet als desenvolupadors agrupar totes les funcionalitats sota un únic, nom d'aplicació específic. En JavaScript un namespace és només un altre objecte que conté mètodes, propietats, i objectes.

+ +
+

Nota: Es important remarcar que en JavaScript, no hi ha diferència de nivell d'idioma entre els objectes regulars i els namespaces. Això dista d'altres llenguatges orientats a objectes, i pot resultat confús als programadors nous en JavaScript.

+
+ +

La idea darrera la creació d'un namespace en JavaScript és simple: Un objecte global és creat i totes les variables, metòdes, i funcions es converteixen en propietats d'aquest objecte. L'ús de namespaces també minimitza la possibilitat de conflictes de noms en l'aplicació, ja que cada objecte d'aplicació son propietats d'un objecte global d'aplicació definit.

+ +

Creem un objecte global anomenat MYAPP:

+ +
// global namespace
+var MYAPP = MYAPP || {};
+ +

En el codi de mostra superior, primer hem comprovat si MYAPP ja està definit (ja sigui en el mateix arxiu o en un altre arxiu). En cas de ser així, s'usa l'objecte global MYAPP existent, del contrari es crea un objecte buit anomenat MYAPP el qual encapsula el mètode, funcions, variables, i objectes.

+ +

També podem crear sub-namespaces:

+ +
// sub namespace
+MYAPP.event = {};
+ +

Abaix es troba la sintaxi de codi per crear un namespace i afegir variables, funcions, i un mètode:

+ +
// Create container called MYAPP.commonMethod for common method and properties
+MYAPP.commonMethod = {
+  regExForName: "", // define regex for name validation
+  regExForPhone: "", // define regex for phone no validation
+  validateName: function(name){
+    // Do something with name, you can access regExForName variable
+    // using "this.regExForName"
+  },
+
+  validatePhoneNo: function(phoneNo){
+    // do something with phone number
+  }
+}
+
+// Object together with the method declarations
+MYAPP.event = {
+    addListener: function(el, type, fn) {
+    //  code stuff
+    },
+   removeListener: function(el, type, fn) {
+    // code stuff
+   },
+   getEvent: function(e) {
+   // code stuff
+   }
+
+   // Can add another method and properties
+}
+
+// Syntax for Using addListener method:
+MYAPP.event.addListener("yourel", "type", callback);
+ +

Objectes estàndards integrats

+ +

JavaScript té alguns objectes inclosos en el seu nucli, per exemple, trobem objectes come Math, Object, Array, i String. L'exemple d'abaix ens mostra com fer servir l'objecte Math per aconseguir números aleatoris usant el seu mètode random().

+ +
console.log(Math.random());
+
+ +
Nota: Aquest i tots els exemples següents suposen que la funció anomenada {{domxref("console.log()")}} es defineix globalment. De fet, la funció console.log() no és part del llenguatge de JavaScript en si, però molts navegadors ho implementen per tal d'ajudar en la depuració.
+ +

Vegeu Referència de JavaScript: Objectes estàndards integrats per una llista d'objectes cor en JavaScript.

+ +

Cada objecte en JavaScript és una instància de l'objecte Object i per tant, n'hereda totes les seves propietats i mètodes.

+ +

Objectes personalitzats

+ +

La classe

+ +

JavaScript és un llenguatge basat en prototipus que no conté cap class statement, el qual si que es pot trobar en C++ o Java. Això és confós a vegades per a programadors acostumats a llenguatges amb el class statement. En el seu lloc, JavaScript fa servir funcions com a classes. Definir duna classe és tan fàcil com definir una funció. En l'exemple d'abaix definim una nova classe anomenada Person.

+ +
var Person = function () {};
+
+ +

L'objecte (instància de classe)

+ +

Per crear una nova instància d'un objecte obj fem servir la declaració new obj, assignant el resultat (el qual és de tipus obj) a una variable per accedir-hi més tard. Una forma alternativa de crear una nova instància és fent servir {{jsxref("Object.create()")}}. Aquesta crearà una instància This will create an uninititalized instance.

+ +

En l'exemple d'adalt definim una classe anomenada Person. En l'exemple següent creem dues instàncies (person1 i person2).

+ +
var person1 = new Person();
+var person2 = new Person();
+
+ +
Nota: Siusplau vegeu {{jsxref("Object.create()")}} per un mètode instantacional nou, addiccional new, additional, instantiation mètode.
+ +

El constructor

+ +

El constructor és cridat en el moment de la instantiation (el moment en que la instància de l'objecte és creat). El constructor és ún mètode de la classe. En JavaScript la funció serveix com el constructor de l'objecte, therefore there is no need to explicitly define a constructor method. Every action declared in the class gets executed at the time of instantiation.

+ +

El constructor es fa servir per establir les propietats de l'objecte o per cridar mè call methods to prepare the object for use. Per afegir mètodes de classes i les seves definicions es necessita una sintaxi diferent que s'explicarà més tard en aquest article.

+ +

En l'exemple d'abaix, el constructor de la classe Person mostra un missatge quan és crea una instànca Person.

+ +
var Person = function () {
+  console.log('instance created');
+};
+
+var person1 = new Person();
+var person2 = new Person();
+
+ +

La propietat (atribut de l'objecte)

+ +

Les propietats són variables contingudes en la classe; cada instància de l'objecte té aquestes propietats. Les propietats són asssignades en el constructor (funció) de la classe de forma que es creen en cada instància.

+ +

Per treballar amb propietats de dins de la classe s'utilitza la paraula clau this, que fa referència a l'objecte actual. Accedir (llegir o escriure) a una propietat fora d'aquesta classe es fa mitjançant la sintaxi: InstanceName.Property; Aquesta és la mateixa sintaxi que es fa servir en C++, Java, i numeroses altres llengües. (Dins la classe, la sintaxi this.Property s'utilitza per obtindre o escriure el valor de les propietats.)

+ +

En l'exemple següent definim la propietat firstName property per la classe Person i ho definim com a instanciació.

+ +
var Person = function (firstName) {
+  this.firstName = firstName;
+  console.log('Person instantiated');
+};
+
+var person1 = new Person('Alice');
+var person2 = new Person('Bob');
+
+// Show the firstName properties of the objects
+console.log('person1 is ' + person1.firstName); // logs "person1 is Alice"
+console.log('person2 is ' + person2.firstName); // logs "person2 is Bob"
+
+ +

Els mètodes

+ +

Els mètodes segueixen la mateixa llògica que les propietats; la diferència es que són funcions i estan definides com a funcions. Cridar un mètode és similar a accedir a una propietat, però s'afegeix () al final the nom del mètode, possiblement amb arguments. Per definir un mètode, s'assigna una funció a una propietat amb nom de la propietat de la classe prototype; el nom que s'assigna a la funció és el mateix que el nom que té el mètode en l'objecte.

+ +

En l'exemple següent definim i usem el mètode sayHello() per la classe Person.

+ +
var Person = function (firstName) {
+  this.firstName = firstName;
+};
+
+Person.prototype.sayHello = function() {
+  console.log("Hello, I'm " + this.firstName);
+};
+
+var person1 = new Person("Alice");
+var person2 = new Person("Bob");
+
+// call the Person sayHello method.
+person1.sayHello(); // logs "Hello, I'm Alice"
+person2.sayHello(); // logs "Hello, I'm Bob"
+
+ +

En JavaScript els mètodes són funcions normals dels objectes que són lligats a un objecte com una propietat, El que vol dir que poden ser invocats "fora del context". Vegeu el codi d'exemple següent:

+ +
var Person = function (firstName) {
+  this.firstName = firstName;
+};
+
+Person.prototype.sayHello = function() {
+  console.log("Hello, I'm " + this.firstName);
+};
+
+var person1 = new Person("Alice");
+var person2 = new Person("Bob");
+var helloFunction = person1.sayHello;
+
+// logs "Hello, I'm Alice"
+person1.sayHello();
+
+// logs "Hello, I'm Bob"
+person2.sayHello();
+
+// logs "Hello, I'm undefined" (or fails
+// with a TypeError in strict mode)
+helloFunction();
+
+// logs true
+console.log(helloFunction === person1.sayHello);
+
+// logs true
+console.log(helloFunction === Person.prototype.sayHello);
+
+// logs "Hello, I'm Alice"
+helloFunction.call(person1);
+ +

Com l'exemple mostra, totes les referències a la funció sayHello — les que existeixen a person1, a Person.prototype, a la variable helloFunction, etc. — fan referència a la mateixa funció. El valor de this durant una crida a la funció depen en com es crida. En el cas comú en que es crida la funció des d'una propietat de l'objecte — person1.sayHello() — this rep el valor de l'objecte d'on prové la propietat (person1), és per això que person1.sayHello() fa servir el nom "Alice" i person2.sayHello() fa servir el nom "Bob". Però si ho cridem d'altres maneres, this rebrà un valor diferent: Cridar-la des d'una variable — helloFunction() — this rep el valor de l'objecte global (window, en navegadors). Al no tenir la propietat firstName aquest objecte (probablement) , acabem amb el resultat "Hello, I'm undefined". (Això és en el mode no estricte; en el mode estricte seria diferent [un error], però per evitar confussions no entrarem aquí en detall.) O podem assignar explícitament el valor de this mitjançant Function#call (o Function#apply), com es mostra al final de l'exemple.

+ +
Nota: Vegeu més sobre this a Function#call i Function#apply
+ +

L'herència

+ +

L'herència és una manera de crear una classe com una versió especialitzada d'una o més classes (JavaScript només suporta l'herència única). La classe especialitzada és communment anomenada el fill, i l'altra classe es comunment anomenada el pare. En JavaScript això s'aconsegueix mitjançant l'assignació d'una instància de la classe pare a la classe fill, i després s'especialitza. En navegadors moderns també es pot usar Object.create per implementar herències.

+ +
+

Nota: JavaScript does no detecta la classe fill prototype.constructor (vegeu Object.prototype), així que ho hem de declarar manualment.

+
+ +

En l'exemple d'abaix, definim la classe Student com una classe fill de Person. Després redefinim el mètode sayHello() i afegim el mètode sayGoodBye().

+ +
// Define the Person constructor
+var Person = function(firstName) {
+  this.firstName = firstName;
+};
+
+// Add a couple of methods to Person.prototype
+Person.prototype.walk = function(){
+  console.log("I am walking!");
+};
+
+Person.prototype.sayHello = function(){
+  console.log("Hello, I'm " + this.firstName);
+};
+
+// Define the Student constructor
+function Student(firstName, subject) {
+  // Call the parent constructor, making sure (using Function#call)
+  // that "this" is set correctly during the call
+  Person.call(this, firstName);
+
+  // Initialize our Student-specific properties
+  this.subject = subject;
+};
+
+// Create a Student.prototype object that inherits from Person.prototype.
+// Note: A common error here is to use "new Person()" to create the
+// Student.prototype. That's incorrect for several reasons, not least
+// that we don't have anything to give Person for the "firstName"
+// argument. The correct place to call Person is above, where we call
+// it from Student.
+Student.prototype = Object.create(Person.prototype); // See note below
+
+// Set the "constructor" property to refer to Student
+Student.prototype.constructor = Student;
+
+// Replace the "sayHello" method
+Student.prototype.sayHello = function(){
+  console.log("Hello, I'm " + this.firstName + ". I'm studying "
+              + this.subject + ".");
+};
+
+// Add a "sayGoodBye" method
+Student.prototype.sayGoodBye = function(){
+  console.log("Goodbye!");
+};
+
+// Example usage:
+var student1 = new Student("Janet", "Applied Physics");
+student1.sayHello();   // "Hello, I'm Janet. I'm studying Applied Physics."
+student1.walk();       // "I am walking!"
+student1.sayGoodBye(); // "Goodbye!"
+
+// Check that instanceof works correctly
+console.log(student1 instanceof Person);  // true
+console.log(student1 instanceof Student); // true
+
+ +

Pel que fa a la línia Student.prototype = Object.create(Person.prototype): En els motors de Javascript més antics sense Object.create, es pot utilitzar tant un "polyfill" (també conegut com a  "falca", vegeu l'article enllaçat), o fer servir una funció que aconegueixi assolir el mateix resultat, tal com:

+ +
function createObject(proto) {
+    function ctor() { }
+    ctor.prototype = proto;
+    return new ctor();
+}
+
+// Usage:
+Student.prototype = createObject(Person.prototype);
+
+ +
Nota: Vegeu Object.create per més informació sobre el que fa, i una falca per a motors més vells.
+ +

L'encapsulació

+ +

En l'exemple anterior, Student no necessita saber com el mètode Person class's walk() és implementat, però tot i així pot fer-lo servir com a mètode; la classe Studentno necessita definir explícitament aquest mètode a no ser que ho volguem canviar. D'això se'n diu encapsulació, per la qual cada classe empaqueta data i mètodes en una sola unitat.

+ +

L'ocultació d'informació és una característica comuna en altres llenguatges sovint com a mètodes/propietats privats i protegits. Tot i que es podria simular alguna cosa com aquesta en JavaScript, no és un requeriment per fer programació orientada a objectes.2

+ +

L'abstracció

+ +

L'abstracció és un mecanisme que permet modelar la part que ens ocupa del problema en el qual estem treballant. Això es pot aconseguir per mitjar de l'herència (especialització), o composició. JavaScript aconsegueix l'especialització per mitjà de l'herència, i la composició per mitjà de deixar a les instàncies de classes ser valors d'atributs d'altres objectes.

+ +

La classe Function de JavaScript hereta de la classe Object (això demostra la especialització del model) i la propietat Function.prototype property és una instància d'Object (Això demostra composició).

+ +
var foo = function () {};
+
+// logs "foo is a Function: true"
+console.log('foo is a Function: ' + (foo instanceof Function));
+
+// logs "foo.prototype is an Object: true"
+console.log('foo.prototype is an Object: ' + (foo.prototype instanceof Object));
+ +

El polimorfisme

+ +

Tal i com tots els mètodes i propietats són definides dins la propietat Prototype, classes diferents poden definir mètodes amb el mateix nom; els mètodes estan en l'àmbit de la classe en la qual estan definits. Això només és cert quan les dues classes no tenen una relació pare-fill (quan un no hereta de l'altre en una cadena d'herència).

+ +

Notes

+ +

Les tècniques presentades en aquesta article per implementar programació orientada a objectes no són les úniques que es poden fer servir en JavaScript, que és molt flexible en termes de com es pot realitzar la programació orientada a objectes.

+ +

De la mateixa manera, les tècniques que s'han mostrat aquí no utilitzen cap hack del llenguatge, ni imiten cap implementació de teories d'objectes d'altres llenguatges.

+ +

Hi ha altres tècniques que proporcionen programació orientada a objectes més avançada en JavaScript, però aquests estan fora de l'abast d'aquest article introductori.

+ +

Referències

+ +
    +
  1. Viquipèdia. "Programació orientada a Objectes"
    2. +
  2. Viquipèdia. "Encapsulació (programació orientada a Objectes)"
    3. +
-- cgit v1.2.3-54-g00ecf