From cb9e359a51c3249d8f5157db69d43fd413ddeda6 Mon Sep 17 00:00:00 2001 From: Florian Merz Date: Thu, 11 Feb 2021 14:45:12 +0100 Subject: unslug ca: move --- .../guide/expressions_and_operators/index.html | 846 +++++++++++++++++++++ .../guide/expressions_i_operadors/index.html | 846 --------------------- .../guide/introducci\303\263/index.html" | 140 ---- .../web/javascript/guide/introduction/index.html | 140 ++++ 4 files changed, 986 insertions(+), 986 deletions(-) create mode 100644 files/ca/web/javascript/guide/expressions_and_operators/index.html delete mode 100644 files/ca/web/javascript/guide/expressions_i_operadors/index.html delete mode 100644 "files/ca/web/javascript/guide/introducci\303\263/index.html" create mode 100644 files/ca/web/javascript/guide/introduction/index.html (limited to 'files/ca/web/javascript/guide') diff --git a/files/ca/web/javascript/guide/expressions_and_operators/index.html b/files/ca/web/javascript/guide/expressions_and_operators/index.html new file mode 100644 index 0000000000..9985daa497 --- /dev/null +++ b/files/ca/web/javascript/guide/expressions_and_operators/index.html @@ -0,0 +1,846 @@ +--- +title: Expressions i operadors +slug: Web/JavaScript/Guide/Expressions_i_Operadors +translation_of: Web/JavaScript/Guide/Expressions_and_Operators +--- +
{{jsSidebar("JavaScript Guide")}} {{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide/Functions", "Web/JavaScript/Guide/Numbers_and_dates")}}
+ +

Aquest capítol explica les expressions i els operadors de JavaScript, incloent l'assignació, comparació, airtmètic, operadors de bits, lògics, cadenes, i operadors especials.

+ +

Expressions

+ +

Una expressió és qualsevol unitat de codi vàlida que esdevé un valor.

+ +

Conceptualment hi ha dos tipus d'expressions: les que assignen un valor a una variable i les que simplement tenen un valor.

+ +

L'expressió x = 7 és un exemple del primer tipus. Aquesta expressió fa servir l'operador  = per a assignar el valor set a la variable x. L'expressió per si mateixa s'avalua com a 7.

+ +

El codi 3 + 4 és un exemple d'expressió del segon tipus. Aquesta expressió utilitza l'operador + per a sumar tres i quatre sense assignar el resultat, set, a una variable.
+
+ JavaScript té les següents categories d'expressions:

+ + + +

Operadors

+ +

JavaScript disposa dels següents tipus d'operadors. Aquesta secció descriu els operadors i conté informació sobre la seva precedència.

+ + + +

JavaScript té operadors binaris i unaris, també disposa d'un operador especial ternari, l'operador condicional. Un operador binari requereix dos operands, un abans l'operador i l'altre després de l'operador:

+ +
operand1 operador operand2
+
+ +

Per exemple, 3+4 o x*y.

+ +

Un operador unari A requereix d'un sol operand, ja sigui abans o després de l'operador:

+ +
operador operand
+
+ +

o be

+ +
operand operador
+
+ +

Per exemple, x++ o ++x.

+ +

Operadors d'assignació

+ +

Un operador d'assignació assigna un valor a l'operand de la seva esquerra basat en l'operand de la seva dreta. L'operador d'assignació simple és l'igual (=), que assigna el valor de l'operand de la dreta a l'operand de l'esquerra. És a dir, x = y assigna el valor de y a x.

+ +

També hi ha operadors d'assignació compostos, que són abreviacions per als operadors llistats a la taula següent:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.1 Operadors d'assignació
Operadors d'assignació compostosSignificat
x += yx = x + y
x -= yx = x - y
x *= yx = x * y
x /= yx = x / y
x %= yx = x % y
x <<= yx = x << y
x >>= yx = x >> y
x >>>= yx = x >>> y
x &= yx = x & y
x ^= yx = x ^ y
x |= yx = x | y
+ +

Operadors de comparació

+ +

This seems to me kind of poorly explained, mostly the difference betwen "==" and "==="...Els operadors de comparació comparen els operands i retornen un valor lògic basat en si la comparació és certa o no. Els operands poden ser numèrics, string, lògics, o bé valors d'objectes. Els Strings es comparen basant-se en l'ordre lexicogràfic standard, utilitzant valors Unicode. Quan els dos operands no són del mateix tipus, en la majoria dels casos JavaScript intenta convertir-los a un tipus apropiat per a realitzar la comparació.
+  Aquest comportament generalment resulta en una comparació amb els operands transformats a nombres. La única excepció quant a la conversió de tipus és quan s'utilitzen els operands === i !==, els quals realitzen comparacións estrictes de igualtat i no-igualtat, respectivament. Aquests operadors no intenten convertir els operands a tipus compatibles abans de aplicar l'igualtat. La taula següent descriu els operadors de comparació en base a aquest exemple:

+ +
var var1 = 3, var2 = 4;
+
+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.2 Operadors de comparació
OperadorDescripcióExemples que s'avaluen a cert
Igualtat (==)Retorna true si els operands són iguals.3 == var1 +

"3" == var1

+ 3 == '3'
No-igualtat (!=)Retorna true si els operands són diferents.var1 != 4
+ var2 != "3"
Igualtat estricta (===)Retorna true si els operands són iguals i del mateix tipus. Vegeu també Object.is i igualtat a JS.3 === var1
No-igualtat estricta (!==)Retorna true si els operands no són iguals i/o del mateix tipus.var1 !== "3"
+ 3 !== '3'
Major que (>)Retorna true si l'operand de l'esquerra és més gran que l'operand e la dreta.var2 > var1
+ "12" > 2
Major o igual que (>=)Retorna true si l'operand de l'esquera és major o igual que l'operand de la dreta.var2 >= var1
+ var1 >= 3
Menor que (<)Retorna true si l'operand de l'esquerra és més petit que l'operand de la dreta.var1 < var2
+ "2" < "12"
Menor o igual que (<=)Retorna true si l'operand de l'esquerra és menor o igual que l'operand de la dreta.var1 <= var2
+ var2 <= 5
+ +

Operadors aritmètics

+ +

Els operadors aritmètics prenen valors numèrics (ja siguin literals o variables) com a operands i retornen un sol valors numèric. Els operadors aritmètics standard són la suma (+), la resta (-), la multiplicació (*) i la divisió (/). Aquests operadors funcionen de la mateixa manera que a la majoria d'altres llenguatges de programació quan s'utilitzen amb nombres de coma flotant (particularment, cal destacar que la divisió entre zero produeix Infinity). Per exemple:

+ +
console.log(1 / 2); /* imprimeix 0.5 */
+console.log(1 / 2 == 1.0 / 2.0); /* això també és cert */
+
+ +

Adicionalment, JavaScript proporciona els operadors aritmètics llistats a la taula següent:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.3 Operadors aritmètics
OperadorDescripcióExemple
%
+ (Mòdul)		Operador binari. Retorna el residu de dividir els dos operands.12 % 5 retorna 2.
++
+ (Increment)		 +

Operador unari. Afegeix un al seu operand. Si s'utilitza com a prefix (++x), retorna el valor del seu operand després d'afexir-li un; si s'utilitza com a sufix (x++), retorna el valor del seu operand abans d'afegir-li un.

+ 		Si x és 3, llavors ++x assigna 4 a x i retorna 4, mentre que x++ retorna 3 i, només llavors, assigna 4 a x.
--
+ (Decrement)		Operador uniari. Resta un al seu operand. Retorna el valor anàleg a l'operador increment.Si x és 3, llavors --x assigna 2 a x i retorna 2, mentre que x-- retorna 3 i, només llavors, assigna 2 a x.
-
+ (Negació unària)		Operador unari. Retorna el resultat de negar el seu operand.Si x val 3, llavors -x retorna -3.
+ +

Operadors de bits

+ +

Els operadors de bits tracten els seus operands com a conunts de 32 bits (zeros i uns), en comptes de com a nombres decimals, hexadecimals o octals. Per exemple, el nombre decimal 9 és representat de forma binària per 1001. Els operadors de bits realitzen operacions sobre aquestes representacions binàries, però sempre retornen valors numèrics de JavaScript.

+ +

La taula següent resumeix els operadors de bits disponibles a JavaScript.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.4 Operadors de bits
OperadorÚsDescripció
AND binaria & bRetorna 1 a cada posició de bit on la posició corresponent a ambdós operadors conten uns.
OR binaria | b +

Retorna 1 a cada posició de bit on al menys un dels operands té un 1 a la posició corresponent.

+
XOR binaria ^ b +

Retorna un 1 a cada posició de bit on només un dels operands té un 1 a la posicio corresponent, però no ambdós.

+
NOT binari~ aInverteix els bits del seu operand.
Desplaçament a l'esquerraa << bDesplaça la representació binària de a b bits a l'esquerra, afegint zeros a la dreta.
Desplaçament a la dreta amb propagació de signea >> bDesplaça la representació binària de a b bits a la dreta, descartant els bits que no hi caben.
Desplaçament a la dreta amb inserció de zerosa >>> bDesplaça la representació binària de a b bits a la dreta, descartant els bits que no hi caben i inserint zeros a l'esquerra.
+ +

Operadors lògics de bits

+ +

Conceptualment, els operadors lògics de bits funcionen de la següent manera:

+ + + +

Per exemple, la representació binària de 9 és 1001, mentre que la representació binària de quinze és 1111. Així, quan els operadors de bits s'apliquen a aquests valors el resultat és el següent:

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.5 Exemples d'operadors de bits
ExpressióResultatDescripció binària
15 & 991111 & 1001 = 1001
15 | 9151111 | 1001 = 1111
15 ^ 961111 ^ 1001 = 0110
~15-16~00000000...00001111 = 11111111...11110000
~9-10~00000000...00001001 = 11111111...11110110
+ +

Fixeu-vos que a l'utilitzar l'operador de bits NOT tots 32 bits són invertit, i que els valors amb el bit més significatiu (el de l'esquerra) amb valor 1 representen nombres negatius (representació en complement a dos).

+ +

Operadors de desplaçament de bits

+ +

Els operadors de desplaçament de bits requereixen de dos operands: el primer és un conjunt de bits a desplaçar. El segon operand és el nombre de posicions que es desplaçaran els bits del primer operand. La direcció des desplaçament és controlada per l'operador utilitzat.

+ +

Els operadors de desplaçament de bits converteixen els seus operands a nombres de 32 bits i el valor retornat és del mateix tipus que l'operand de l'esquerra. Trobareu un llistat amb els operadors de desplaçament de bits a la taula següent.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.6 Operadors de desplaçament de bits
OperadorDescripcióExemple
<<
+ (Desplaçament a l'esquerra)		 +

Aquest operador desplaça a l'esquerra el primer operand el nombre de bits especificat. Els bits que no hi caben es descarten. Les noves posicions de la dreta s'omplen amb zeros.

+ 		9<<2 retorna 36, perquè 1001 desplaçat 2 bits a l'esquerra esdevé 100100, que és la representació binaria de 36.
>>
+ (Desplaçament a la dreta amb propagació de signe)		 +

Aquest operador desplaça el primer operand el nombre de bits especificats cap a la dreta. Els nous bits de l'esquerra són copies del bit originalment més significatiu.

+ 		9>>2 retorna 2, perquè 1001 desplaçat 2 bits a la dreta esdevé 10, que és la representació binària de 2. De la mateixa manera, -9>>2 retorna -3, perquè el signe l'operand preseva el signe.
>>>
+ (Desplaçament a la dreta omplint amb zeros)		 +

Aquest operador desplaça l'operand el nombre de bits especificat a la dreta. Els bits sobrant són descartats. Els nous bits de l'esquerra s'omplen amb zeros.

+ 		19>>>2 retorna 4, perquè 10011 desplaçat 2 bits a la dreta esdevé 100, que és la representació binària de 4. Per a nombres no negatius aquest operador retorna el mateix resultat que l'operador de desplaçament a la dreta amb propagació de signe.
+ +

Operadors lògics

+ +

Els operadors lògics utilitzen típicament amb valors booleans (lògics); quan ho són, retornen un valor de tipus Boolean. Els operadors && i || , però, en realitat retornen el valor d'un dels operands, de tal manera que si aquests operadors s'utilitzen amb valors no booleans poden retornar un valor no booleà. A la següent taula es descriuen els operadors lògics.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.6 Operadors lògics
OperadorÚsDescripció
&&expr1 && expr2(AND lògic) Retorna expr1 si pot ser convertida a fals; en qualsevol altre cas retorna expr2. Així, quan es proporcionen operands booleans, && retorna true si ambdós operands són true: en qualsevol altre cas retorna fals.
||expr1 || expr2(OR lògic) Retorna expr1 si pot ser convertida a true; en qualsevol altre cas retorna expr2. És a dir, quan s'utilitza amb operands booleans, || retorna true si qualsevol dels dos operands és true; si ambdós operands són false, retorna false.
!!expr(NOT lògic) Retorna false si el seu únic operand es pot convertir a true; en qualsevol altre cas retorna true.
+ +

Alguns exemples d'expressions que es poden convertir a false són aquelles que s'avaluen a null, 0, NaN, l'string buit (""), o undefined.

+ +

El codi següent mostra exemples de l'operador && (AND lògic).

+ +
var a1 =  true && true;     // t && t retorna true
+var a2 =  true && false;    // t && f retorna false
+var a3 = false && true;     // f && t retorna false
+var a4 = false && (3 == 4); // f && f retorna false
+var a5 = "Cat" && "Dog";    // t && t retorna Dog
+var a6 = false && "Cat";    // f && t retorna false
+var a7 = "Cat" && false;    // t && f retorna false
+
+ +

El codi següent mostra exemples de l'operador || (OR lògic).

+ +
var o1 =  true || true;     // t || t retorna true
+var o2 = false || true;     // f || t retorna true
+var o3 =  true || false;    // t || f retorna true
+var o4 = false || (3 == 4); // f || f retorna false
+var o5 = "Cat" || "Dog";    // t || t retorna Cat
+var o6 = false || "Cat";    // f || t retorna Cat
+var o7 = "Cat" || false;    // t || f retorna Cat
+
+ +

El codi següent mostra exemples de l'operador ! (NOT lògic).

+ +
var n1 = !true;  // !t retorna false
+var n2 = !false; // !f retorna true
+var n3 = !"Cat"; // !t retorna false
+
+ +

Avaluació en curtcircuit

+ +

Mentre les expressions lògiques es van avaluant una a una d'esquerra a dreta, a l'avaluar cadascuna també s'avalua si curtcirquiatar l'expressió mitjançant les regles següents:

+ + + +

Les regles de la lògica garanteixen que aquestes avaluacions sempre són correctes. Cal remarca que la part quelcom no arriva a avaluar-se mai, així que cap efecte secundari provocat per la seva avaluació tindrà efecte.

+ +

Operadors de Strings

+ +

A més dels operadors de comparació, que poden utilitzar-se amb valors de tipus string, l'operador de concatenació (+) concatena dos valors string, retornant un altre string format per la unió dels dos strings operands. Per exemple, "la meva " + "string" retorna la string "la meva string".

+ +

L'abreviació de operador d'assignació += també pot ser emprat per a concatenar strings. Per exemple, si la variable mystring te el valor "alfa", llavors l'expressió mystring += "bet" s'avalua a "alfabet" i assigna aquest valor a mystring.

+ +

Operadors especial

+ +

JavaScript ofereix els següents operadors especials:

+ + + +

Operador condicional

+ +

L'operador condicional és l'únic operador de JavaScript que accepta tres operands. L'operador retorna un de dos valors basant-se en una condició. La sintaxi és la següent:

+ +
condició ? val1 : val2
+
+ +

Si condició és certa, l'operador retorna el valor val1. En qualsevol altre cas retorna el valor val2. Es pot emprar l'operador condicional a qualsevol lloc on es pugui utilitzar un operador standard.

+ +

Per exemple,

+ +
var estat = (edat >= 18) ? "adult" : "menor";
+
+ +

Aquesta sentència assigna el valor "adult" a la variable estat si edat és 18 o més. En qualsevol altre cas assigna el valor "menor" a estat.

+ +

Operador coma

+ +

L'operador coma (,) simplement avalua els seus dos operands i retorna el valor del segon operand. Aquest operdor s'utilitza principalment dins el bucle for per a permetre que múltiples variables s'actualitzin per a cada volta del bucle.

+ +

Per exemple, si a és un array de dues dimensions amb 10 elements per dimensió, el codi següent utilitza l'operador coma per a incrementar dues variables a l'hora. El codi mostra els valors dels elements de la diagonal de l'array:

+ +
for (var i = 0, j = 9; i <= j; i++, j--)
+  document.writeln("a[" + i + "][" + j + "]= " + a[i][j]);
+
+ +

delete

+ +

L'operador delete esborra un objecte, una propietat d'un objecte o l'element a la posició especificada d'un array. La sintaxi és:

+ +
delete nomObjecte;
+delete nomObjecte.property;
+delete nomObjecte[index];
+delete propietat; // Només és legal dins una sentència with
+
+ +

on nomObjecte és el nom d'un objecte, propietat és una propietat existent i index és un nombre sencer que representa la posició d'un element dins un array.

+ +

La quarta forma només és legal dins una sentència with, per a esborrar la propietat d'un objecte.

+ +

Es pot emprar l'operador delete per a esborrar variables declarades implícitament però no serveix per a variables declarades amb la sentència var.

+ +

Si l'operador delete aconsegueix el seu objectiu, assigna el valor undefined a la propietat o element esmentat. L'operador delete retorna true si l'operació és posible; retorna false si l'operació no és posible.

+ +
x = 42;
+var y = 43;
+myobj = new Number();
+myobj.h = 4;    // crea la propietat h
+delete x;       // retorna true (pot esborrar si la variable ha estat declarada implicitament)
+delete y;       // retorna false (no pot esborrar si la variable ha estat declarada amb var)
+delete Math.PI; // retorna false (no pot esborrar propietats predefinides)
+delete myobj.h; // retorna true (pot esborrar propietats definides per l'usuari)
+delete myobj;   // retorna true (pot esborrar si l'objecte ha estat declarat implícitament)
+
+ +
Esborrar elements d'un array
+ +

A l'esborrar l'element d'un array, la longitud de l'array no es veu afectada. Per exemple, si s'esborrar a[3], a[4] roman a a[4] mentre que a[3] passa a valer undefined.

+ +

Quan l'operador delete esborra un element d'un array, aquest element ja no és a l'array. Al següent exemple, s'esborra trees[3] amb delete. Tot i així, trees[3] encara és accessible i retorna undefined.

+ +
var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
+delete trees[3];
+if (3 in trees) {
+  // aquest codi no s'arriba a executar mai
+}
+
+ +

Si es vol que un element d'un array existeixi però tingui un valor indefinit, es pot emprar la paraula clau undefined en comptes de l'operador delete. Al següent exemple, trees[3] rep el valor undefined, però l'elelement de l'array encara existeix:

+ +
var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
+trees[3] = undefined;
+if (3 in trees) {
+  // aquest codi s'executa
+}
+
+ +

in

+ +

L'operador in retorna true si la propietat especificada existeix en l'objecte especificat. La sintaxi és:

+ +
nomPropOnombre in nomObjecte
+
+ +

on nomPropOnombre és una string que representa el nom d'una propietat o bé una expressió numèrica que representa la posició d'un element dins un array, i nomObjecte és el nom d'un objecte.

+ +

Els següents exemples mostren alguns usos de l'operador in.

+ +
// Arrays
+var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
+0 in trees;        // retorna true
+3 in trees;        // retorna true
+6 in trees;        // retorna false
+"bay" in trees;    // retorna false (s'ha de proporcionar l'índex,
+                   // no el valor a aquell índex)
+"length" in trees; // retorna true (length és una propietat de Array)
+
+// Objects predefinits
+"PI" in Math;          // retorna true
+var myString = new String("coral");
+"length" in myString;  // retorna true
+
+// Objectes creats per l'usuari
+var mycar = {make: "Honda", model: "Accord", year: 1998};
+"make" in mycar;  // retorna true
+"model" in mycar; // retorna true
+
+ +

instanceof

+ +

L'operador instanceof retorna cert si l'objecte especificat és del tipus especificat. La sintaxi és:

+ +
nomObjecte instanceof tipusObjecte
+
+ +

on nomObjecte és el nom de l'objecte a comprarar amb tipusObjecte, i tipusObjecte és un tipus d'objecte, com ara Date o Array.

+ +

Utilitzeu instanceof quan necessiteu confirmar el tipus d'un objecte en temps d'execució. Per exemple, a l'hora de capturar execepcions és posible executar diferent codi segons el tipus d'excepció llençada.

+ +

Per exemple, el següent codi utilitza instanceof per a determinar si dia és un objecte de tipus Date. Com que dia és un objecte de tipus Date les sentències dins la sentència if s'executaran.

+ +
var dia = new Date(1995, 12, 17);
+if (dia instanceof Date) {
+  // bloc de codi que s'executarà
+}
+
+ +

new

+ +

L'operador new s'utilitza per a crear una instància d'un tipus d'objete definit per l'usuari o bé un dels tipus d'objectes predefinits Array, Boolean, Date, Function, Image, Number, Object, Option, RegExp, o String. Al servidor també es pot emprar amb DbPool, Lock, File, i SendMail. La sintaxi de new és la següent:

+ +
var nomObjecte = new tipusObjecte([param1, param2, ..., paramN]);
+
+ +

També és posible crear objectes mitjançant inicialitzadors d'objectes, tal i com s'explica a {{ web.link("Working_with_objects#Using_object_initializers", "utilitzar inicialitzadors d'objectes") }}.

+ +

Vegeu la pàgina de l'operador new a la Referència del nucli de JavaScript per a més informació.

+ +

this

+ +

La paraula clau this s'utilitza per a referir-se a l'objecte actual. En general this fa referència a l'objecte que ha realitzat la crida dins un mètode. La sintaxi de this és la següent:

+ +
this["nomPropietat"]
+
+ +
this.nomPropietat
+
+ +

Exemple 1.
+ Suposem que una funció anomenada validate valida la propietat value d'un objecte, donat l'objecte i el rang de valors:

+ +
function validate(obj, lowval, hival){
+  if ((obj.value < lowval) || (obj.value > hival))
+    alert("Valor no vàlid!");
+}
+
+ +

Podríem cridar validate a cada manegador d'events onChange dels elements d'un formulari, utilitzant this per a passar l'element del formulari, tal i com es mostra al següent exemple:

+ +
<B>Introduïu un nombre entre 18 i 99:</B>
+<INPUT TYPE="text" NAME="edat" SIZE=3
+   onChange="validate(this, 18, 99);">
+
+ +

Exemple 2.
+ Al combinar-lo amb la propietat del form, this fa referència al pare de l'objecte del formulari. Al següent exemple el form myForm conté un bojecte Text i un botó. Quan l'usuari fa clic al botó, el valor de l'objecte Text és assignat al nom del formulari. El manegador de l'event onClick del botó utilitza this.form per a fererir-se al fomulari pare, myForm.

+ +
<FORM NAME="myForm">
+Nom del formulari:<INPUT TYPE="text" NAME="text1" VALUE="Beluga"/>
+<INPUT NAME="button1" TYPE="button" VALUE="Mostrar el nom del formulari"
+   onClick="this.form.text1.value = this.form.name;"/>
+</FORM>
+
+ +

typeof

+ +

L'operador typeof es pot utilitzar de qualsevol de les formes següents:

+ +
    +
  1. + 
    typeof operand
+
    +
    2. +
  2. + 
    typeof (operand)
+
    +
    3. +
+ +

L'operador typeof retorna una string indicant el tipus de l'operand, que no és avaluat. operand és una string, variable, paraula clau u objecte del qual es retornarà el tipus. Els parèntesi són opcionals.

+ +

Suposem que es defineixen les següents variables:

+ +
var myFun = new Function("5 + 2");
+var forma = "rodona";
+var tamany = 1;
+var avui = new Date();
+
+ +

L'operador typeof retornarà els següents resultats per a aquestes variables:

+ +
typeof myFun;      // retorna "function"
+typeof forma;      // retorna "string"
+typeof tamany;     // retorna "number"
+typeof avui;       // retorna "object"
+typeof noExisteix; // retorna "undefined"
+
+ +

Per a les paraules clau true i null, l'operador typeof retorna els següents resultats:

+ +
typeof true; // retorna "boolean"
+typeof null; // retorna "object"
+
+ +

Per a un nombre o string, l'operador typeof retorna els següents resultats:

+ +
typeof 62;            // retorna "number"
+typeof 'Hola món';    // retorna "string"
+
+ +

Per a valors de propietats, l'operador typeof retorna el tipus del valor que conté la propietat:

+ +
typeof document.lastModified; // retorna "string"
+typeof window.length;         // retorna "number"
+typeof Math.LN2;              // retorna "number"
+
+ +

Per a mètodes i funcions, l'operador typeof retorna els següents resultats:

+ +
typeof blur;        // retorna "function"
+typeof eval;        // retorna "function"
+typeof parseInt;    // retorna "function"
+typeof shape.split; // retorna "function"
+
+ +

Per a objectes predefinits, l'operador typeof retorna els resultats següents:

+ +
typeof Date;     // retorna "function"
+typeof Function; // retorna "function"
+typeof Math;     // retorna "object"
+typeof Option;   // retorna "function"
+typeof String;   // retorna "function"
+
+ +

void

+ +

L'operador void es pot emprar de qualsevol de les maneres següents:

+ +
    +
  1. + 
    void (expression)
+
    +
    2. +
  2. + 
    void expression
+
    +
    3. +
+ +

L'operador void avalua una expressió però no retorna cap valor. expression és l'expressió JavaScript a avaluar. Els parèntesi que embocallen l'expressió són opcionals, però es considera una bona pràctica utilitzar-los.

+ +

És possible utilitzar l'operador void per a especificar una expressió com a hipervincle. L'expressió serà avaluada però el seu contingut no reemplaçarà el contingut del document actual.

+ +

El codi següent crea un hipervincle que no fa res quan l'usuari faci clic a l'hipervincle. Quan l'usuari fa clic al l'hipervincle, void(0) serà avaluada com a undefined, la qual cosa no té cap efecte en JavaScript.

+ +
<A HREF="javascript:void(0)">Cliqueu aquí per a no fer res</A>
+
+ +

El codi següent crea un hipervincle que envia un formulari quan l'usuari fa clic sobre ell.

+ +
<A HREF="javascript:void(document.form.submit())">
+Feu clic aquí per a enviar el formulari</A>
+ +

Precedència d'operadors

+ +

La precedència d'operadors determina l'ordre en el qual aquests s'apliquen quan s'avalua una expressió. Es pot canviar aquest comportament mitjançant parèntesi.

+ +

La taula següent descriu la precedència dels operadors, del més prioritari al que ho és menys.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Taula 3.7 Precedència d'operadors
Tipus d'operadorOperadors individuals
membre. []
crida / creació d'una instància() new
negació/increment! ~ - + ++ -- typeof void delete
multiplicació/divisió* / %
suma/resta+ -
desplaçament de bits<< >> >>>
relacionals< <= > >= in instanceof
igualtat== != === !==
AND binari&
XOR binari^
OR binari|
AND lògic&&
OR lògic||
condicional?:
assignació= += -= *= /= %= <<= >>= >>>= &= ^= |=
coma,
+ +

Trobareu una versió més detallada d'aqueta taula, completa amb enllaços a a detalls adicionals per a cada operador a la Referència de JavaScript.

diff --git a/files/ca/web/javascript/guide/expressions_i_operadors/index.html b/files/ca/web/javascript/guide/expressions_i_operadors/index.html deleted file mode 100644 index 9985daa497..0000000000 --- a/files/ca/web/javascript/guide/expressions_i_operadors/index.html +++ /dev/null @@ -1,846 +0,0 @@ ---- -title: Expressions i operadors -slug: Web/JavaScript/Guide/Expressions_i_Operadors -translation_of: Web/JavaScript/Guide/Expressions_and_Operators ---- -
{{jsSidebar("JavaScript Guide")}} {{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide/Functions", "Web/JavaScript/Guide/Numbers_and_dates")}}
- -

Aquest capítol explica les expressions i els operadors de JavaScript, incloent l'assignació, comparació, airtmètic, operadors de bits, lògics, cadenes, i operadors especials.

- -

Expressions

- -

Una expressió és qualsevol unitat de codi vàlida que esdevé un valor.

- -

Conceptualment hi ha dos tipus d'expressions: les que assignen un valor a una variable i les que simplement tenen un valor.

- -

L'expressió x = 7 és un exemple del primer tipus. Aquesta expressió fa servir l'operador  = per a assignar el valor set a la variable x. L'expressió per si mateixa s'avalua com a 7.

- -

El codi 3 + 4 és un exemple d'expressió del segon tipus. Aquesta expressió utilitza l'operador + per a sumar tres i quatre sense assignar el resultat, set, a una variable.
-
- JavaScript té les següents categories d'expressions:

- - - -

Operadors

- -

JavaScript disposa dels següents tipus d'operadors. Aquesta secció descriu els operadors i conté informació sobre la seva precedència.

- - - -

JavaScript té operadors binaris i unaris, també disposa d'un operador especial ternari, l'operador condicional. Un operador binari requereix dos operands, un abans l'operador i l'altre després de l'operador:

- -
operand1 operador operand2
-
- -

Per exemple, 3+4 o x*y.

- -

Un operador unari A requereix d'un sol operand, ja sigui abans o després de l'operador:

- -
operador operand
-
- -

o be

- -
operand operador
-
- -

Per exemple, x++ o ++x.

- -

Operadors d'assignació

- -

Un operador d'assignació assigna un valor a l'operand de la seva esquerra basat en l'operand de la seva dreta. L'operador d'assignació simple és l'igual (=), que assigna el valor de l'operand de la dreta a l'operand de l'esquerra. És a dir, x = y assigna el valor de y a x.

- -

També hi ha operadors d'assignació compostos, que són abreviacions per als operadors llistats a la taula següent:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.1 Operadors d'assignació
Operadors d'assignació compostosSignificat
x += yx = x + y
x -= yx = x - y
x *= yx = x * y
x /= yx = x / y
x %= yx = x % y
x <<= yx = x << y
x >>= yx = x >> y
x >>>= yx = x >>> y
x &= yx = x & y
x ^= yx = x ^ y
x |= yx = x | y
- -

Operadors de comparació

- -

This seems to me kind of poorly explained, mostly the difference betwen "==" and "==="...Els operadors de comparació comparen els operands i retornen un valor lògic basat en si la comparació és certa o no. Els operands poden ser numèrics, string, lògics, o bé valors d'objectes. Els Strings es comparen basant-se en l'ordre lexicogràfic standard, utilitzant valors Unicode. Quan els dos operands no són del mateix tipus, en la majoria dels casos JavaScript intenta convertir-los a un tipus apropiat per a realitzar la comparació.
-  Aquest comportament generalment resulta en una comparació amb els operands transformats a nombres. La única excepció quant a la conversió de tipus és quan s'utilitzen els operands === i !==, els quals realitzen comparacións estrictes de igualtat i no-igualtat, respectivament. Aquests operadors no intenten convertir els operands a tipus compatibles abans de aplicar l'igualtat. La taula següent descriu els operadors de comparació en base a aquest exemple:

- -
var var1 = 3, var2 = 4;
-
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.2 Operadors de comparació
OperadorDescripcióExemples que s'avaluen a cert
Igualtat (==)Retorna true si els operands són iguals.3 == var1 -

"3" == var1

- 3 == '3'
No-igualtat (!=)Retorna true si els operands són diferents.var1 != 4
- var2 != "3"
Igualtat estricta (===)Retorna true si els operands són iguals i del mateix tipus. Vegeu també Object.is i igualtat a JS.3 === var1
No-igualtat estricta (!==)Retorna true si els operands no són iguals i/o del mateix tipus.var1 !== "3"
- 3 !== '3'
Major que (>)Retorna true si l'operand de l'esquerra és més gran que l'operand e la dreta.var2 > var1
- "12" > 2
Major o igual que (>=)Retorna true si l'operand de l'esquera és major o igual que l'operand de la dreta.var2 >= var1
- var1 >= 3
Menor que (<)Retorna true si l'operand de l'esquerra és més petit que l'operand de la dreta.var1 < var2
- "2" < "12"
Menor o igual que (<=)Retorna true si l'operand de l'esquerra és menor o igual que l'operand de la dreta.var1 <= var2
- var2 <= 5
- -

Operadors aritmètics

- -

Els operadors aritmètics prenen valors numèrics (ja siguin literals o variables) com a operands i retornen un sol valors numèric. Els operadors aritmètics standard són la suma (+), la resta (-), la multiplicació (*) i la divisió (/). Aquests operadors funcionen de la mateixa manera que a la majoria d'altres llenguatges de programació quan s'utilitzen amb nombres de coma flotant (particularment, cal destacar que la divisió entre zero produeix Infinity). Per exemple:

- -
console.log(1 / 2); /* imprimeix 0.5 */
-console.log(1 / 2 == 1.0 / 2.0); /* això també és cert */
-
- -

Adicionalment, JavaScript proporciona els operadors aritmètics llistats a la taula següent:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.3 Operadors aritmètics
OperadorDescripcióExemple
%
- (Mòdul)		Operador binari. Retorna el residu de dividir els dos operands.12 % 5 retorna 2.
++
- (Increment)		 -

Operador unari. Afegeix un al seu operand. Si s'utilitza com a prefix (++x), retorna el valor del seu operand després d'afexir-li un; si s'utilitza com a sufix (x++), retorna el valor del seu operand abans d'afegir-li un.

- 		Si x és 3, llavors ++x assigna 4 a x i retorna 4, mentre que x++ retorna 3 i, només llavors, assigna 4 a x.
--
- (Decrement)		Operador uniari. Resta un al seu operand. Retorna el valor anàleg a l'operador increment.Si x és 3, llavors --x assigna 2 a x i retorna 2, mentre que x-- retorna 3 i, només llavors, assigna 2 a x.
-
- (Negació unària)		Operador unari. Retorna el resultat de negar el seu operand.Si x val 3, llavors -x retorna -3.
- -

Operadors de bits

- -

Els operadors de bits tracten els seus operands com a conunts de 32 bits (zeros i uns), en comptes de com a nombres decimals, hexadecimals o octals. Per exemple, el nombre decimal 9 és representat de forma binària per 1001. Els operadors de bits realitzen operacions sobre aquestes representacions binàries, però sempre retornen valors numèrics de JavaScript.

- -

La taula següent resumeix els operadors de bits disponibles a JavaScript.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.4 Operadors de bits
OperadorÚsDescripció
AND binaria & bRetorna 1 a cada posició de bit on la posició corresponent a ambdós operadors conten uns.
OR binaria | b -

Retorna 1 a cada posició de bit on al menys un dels operands té un 1 a la posició corresponent.

-
XOR binaria ^ b -

Retorna un 1 a cada posició de bit on només un dels operands té un 1 a la posicio corresponent, però no ambdós.

-
NOT binari~ aInverteix els bits del seu operand.
Desplaçament a l'esquerraa << bDesplaça la representació binària de a b bits a l'esquerra, afegint zeros a la dreta.
Desplaçament a la dreta amb propagació de signea >> bDesplaça la representació binària de a b bits a la dreta, descartant els bits que no hi caben.
Desplaçament a la dreta amb inserció de zerosa >>> bDesplaça la representació binària de a b bits a la dreta, descartant els bits que no hi caben i inserint zeros a l'esquerra.
- -

Operadors lògics de bits

- -

Conceptualment, els operadors lògics de bits funcionen de la següent manera:

- - - -

Per exemple, la representació binària de 9 és 1001, mentre que la representació binària de quinze és 1111. Així, quan els operadors de bits s'apliquen a aquests valors el resultat és el següent:

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.5 Exemples d'operadors de bits
ExpressióResultatDescripció binària
15 & 991111 & 1001 = 1001
15 | 9151111 | 1001 = 1111
15 ^ 961111 ^ 1001 = 0110
~15-16~00000000...00001111 = 11111111...11110000
~9-10~00000000...00001001 = 11111111...11110110
- -

Fixeu-vos que a l'utilitzar l'operador de bits NOT tots 32 bits són invertit, i que els valors amb el bit més significatiu (el de l'esquerra) amb valor 1 representen nombres negatius (representació en complement a dos).

- -

Operadors de desplaçament de bits

- -

Els operadors de desplaçament de bits requereixen de dos operands: el primer és un conjunt de bits a desplaçar. El segon operand és el nombre de posicions que es desplaçaran els bits del primer operand. La direcció des desplaçament és controlada per l'operador utilitzat.

- -

Els operadors de desplaçament de bits converteixen els seus operands a nombres de 32 bits i el valor retornat és del mateix tipus que l'operand de l'esquerra. Trobareu un llistat amb els operadors de desplaçament de bits a la taula següent.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.6 Operadors de desplaçament de bits
OperadorDescripcióExemple
<<
- (Desplaçament a l'esquerra)		 -

Aquest operador desplaça a l'esquerra el primer operand el nombre de bits especificat. Els bits que no hi caben es descarten. Les noves posicions de la dreta s'omplen amb zeros.

- 		9<<2 retorna 36, perquè 1001 desplaçat 2 bits a l'esquerra esdevé 100100, que és la representació binaria de 36.
>>
- (Desplaçament a la dreta amb propagació de signe)		 -

Aquest operador desplaça el primer operand el nombre de bits especificats cap a la dreta. Els nous bits de l'esquerra són copies del bit originalment més significatiu.

- 		9>>2 retorna 2, perquè 1001 desplaçat 2 bits a la dreta esdevé 10, que és la representació binària de 2. De la mateixa manera, -9>>2 retorna -3, perquè el signe l'operand preseva el signe.
>>>
- (Desplaçament a la dreta omplint amb zeros)		 -

Aquest operador desplaça l'operand el nombre de bits especificat a la dreta. Els bits sobrant són descartats. Els nous bits de l'esquerra s'omplen amb zeros.

- 		19>>>2 retorna 4, perquè 10011 desplaçat 2 bits a la dreta esdevé 100, que és la representació binària de 4. Per a nombres no negatius aquest operador retorna el mateix resultat que l'operador de desplaçament a la dreta amb propagació de signe.
- -

Operadors lògics

- -

Els operadors lògics utilitzen típicament amb valors booleans (lògics); quan ho són, retornen un valor de tipus Boolean. Els operadors && i || , però, en realitat retornen el valor d'un dels operands, de tal manera que si aquests operadors s'utilitzen amb valors no booleans poden retornar un valor no booleà. A la següent taula es descriuen els operadors lògics.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.6 Operadors lògics
OperadorÚsDescripció
&&expr1 && expr2(AND lògic) Retorna expr1 si pot ser convertida a fals; en qualsevol altre cas retorna expr2. Així, quan es proporcionen operands booleans, && retorna true si ambdós operands són true: en qualsevol altre cas retorna fals.
||expr1 || expr2(OR lògic) Retorna expr1 si pot ser convertida a true; en qualsevol altre cas retorna expr2. És a dir, quan s'utilitza amb operands booleans, || retorna true si qualsevol dels dos operands és true; si ambdós operands són false, retorna false.
!!expr(NOT lògic) Retorna false si el seu únic operand es pot convertir a true; en qualsevol altre cas retorna true.
- -

Alguns exemples d'expressions que es poden convertir a false són aquelles que s'avaluen a null, 0, NaN, l'string buit (""), o undefined.

- -

El codi següent mostra exemples de l'operador && (AND lògic).

- -
var a1 =  true && true;     // t && t retorna true
-var a2 =  true && false;    // t && f retorna false
-var a3 = false && true;     // f && t retorna false
-var a4 = false && (3 == 4); // f && f retorna false
-var a5 = "Cat" && "Dog";    // t && t retorna Dog
-var a6 = false && "Cat";    // f && t retorna false
-var a7 = "Cat" && false;    // t && f retorna false
-
- -

El codi següent mostra exemples de l'operador || (OR lògic).

- -
var o1 =  true || true;     // t || t retorna true
-var o2 = false || true;     // f || t retorna true
-var o3 =  true || false;    // t || f retorna true
-var o4 = false || (3 == 4); // f || f retorna false
-var o5 = "Cat" || "Dog";    // t || t retorna Cat
-var o6 = false || "Cat";    // f || t retorna Cat
-var o7 = "Cat" || false;    // t || f retorna Cat
-
- -

El codi següent mostra exemples de l'operador ! (NOT lògic).

- -
var n1 = !true;  // !t retorna false
-var n2 = !false; // !f retorna true
-var n3 = !"Cat"; // !t retorna false
-
- -

Avaluació en curtcircuit

- -

Mentre les expressions lògiques es van avaluant una a una d'esquerra a dreta, a l'avaluar cadascuna també s'avalua si curtcirquiatar l'expressió mitjançant les regles següents:

- - - -

Les regles de la lògica garanteixen que aquestes avaluacions sempre són correctes. Cal remarca que la part quelcom no arriva a avaluar-se mai, així que cap efecte secundari provocat per la seva avaluació tindrà efecte.

- -

Operadors de Strings

- -

A més dels operadors de comparació, que poden utilitzar-se amb valors de tipus string, l'operador de concatenació (+) concatena dos valors string, retornant un altre string format per la unió dels dos strings operands. Per exemple, "la meva " + "string" retorna la string "la meva string".

- -

L'abreviació de operador d'assignació += també pot ser emprat per a concatenar strings. Per exemple, si la variable mystring te el valor "alfa", llavors l'expressió mystring += "bet" s'avalua a "alfabet" i assigna aquest valor a mystring.

- -

Operadors especial

- -

JavaScript ofereix els següents operadors especials:

- - - -

Operador condicional

- -

L'operador condicional és l'únic operador de JavaScript que accepta tres operands. L'operador retorna un de dos valors basant-se en una condició. La sintaxi és la següent:

- -
condició ? val1 : val2
-
- -

Si condició és certa, l'operador retorna el valor val1. En qualsevol altre cas retorna el valor val2. Es pot emprar l'operador condicional a qualsevol lloc on es pugui utilitzar un operador standard.

- -

Per exemple,

- -
var estat = (edat >= 18) ? "adult" : "menor";
-
- -

Aquesta sentència assigna el valor "adult" a la variable estat si edat és 18 o més. En qualsevol altre cas assigna el valor "menor" a estat.

- -

Operador coma

- -

L'operador coma (,) simplement avalua els seus dos operands i retorna el valor del segon operand. Aquest operdor s'utilitza principalment dins el bucle for per a permetre que múltiples variables s'actualitzin per a cada volta del bucle.

- -

Per exemple, si a és un array de dues dimensions amb 10 elements per dimensió, el codi següent utilitza l'operador coma per a incrementar dues variables a l'hora. El codi mostra els valors dels elements de la diagonal de l'array:

- -
for (var i = 0, j = 9; i <= j; i++, j--)
-  document.writeln("a[" + i + "][" + j + "]= " + a[i][j]);
-
- -

delete

- -

L'operador delete esborra un objecte, una propietat d'un objecte o l'element a la posició especificada d'un array. La sintaxi és:

- -
delete nomObjecte;
-delete nomObjecte.property;
-delete nomObjecte[index];
-delete propietat; // Només és legal dins una sentència with
-
- -

on nomObjecte és el nom d'un objecte, propietat és una propietat existent i index és un nombre sencer que representa la posició d'un element dins un array.

- -

La quarta forma només és legal dins una sentència with, per a esborrar la propietat d'un objecte.

- -

Es pot emprar l'operador delete per a esborrar variables declarades implícitament però no serveix per a variables declarades amb la sentència var.

- -

Si l'operador delete aconsegueix el seu objectiu, assigna el valor undefined a la propietat o element esmentat. L'operador delete retorna true si l'operació és posible; retorna false si l'operació no és posible.

- -
x = 42;
-var y = 43;
-myobj = new Number();
-myobj.h = 4;    // crea la propietat h
-delete x;       // retorna true (pot esborrar si la variable ha estat declarada implicitament)
-delete y;       // retorna false (no pot esborrar si la variable ha estat declarada amb var)
-delete Math.PI; // retorna false (no pot esborrar propietats predefinides)
-delete myobj.h; // retorna true (pot esborrar propietats definides per l'usuari)
-delete myobj;   // retorna true (pot esborrar si l'objecte ha estat declarat implícitament)
-
- -
Esborrar elements d'un array
- -

A l'esborrar l'element d'un array, la longitud de l'array no es veu afectada. Per exemple, si s'esborrar a[3], a[4] roman a a[4] mentre que a[3] passa a valer undefined.

- -

Quan l'operador delete esborra un element d'un array, aquest element ja no és a l'array. Al següent exemple, s'esborra trees[3] amb delete. Tot i així, trees[3] encara és accessible i retorna undefined.

- -
var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
-delete trees[3];
-if (3 in trees) {
-  // aquest codi no s'arriba a executar mai
-}
-
- -

Si es vol que un element d'un array existeixi però tingui un valor indefinit, es pot emprar la paraula clau undefined en comptes de l'operador delete. Al següent exemple, trees[3] rep el valor undefined, però l'elelement de l'array encara existeix:

- -
var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
-trees[3] = undefined;
-if (3 in trees) {
-  // aquest codi s'executa
-}
-
- -

in

- -

L'operador in retorna true si la propietat especificada existeix en l'objecte especificat. La sintaxi és:

- -
nomPropOnombre in nomObjecte
-
- -

on nomPropOnombre és una string que representa el nom d'una propietat o bé una expressió numèrica que representa la posició d'un element dins un array, i nomObjecte és el nom d'un objecte.

- -

Els següents exemples mostren alguns usos de l'operador in.

- -
// Arrays
-var trees = new Array("redwood", "bay", "cedar", "oak", "maple");
-0 in trees;        // retorna true
-3 in trees;        // retorna true
-6 in trees;        // retorna false
-"bay" in trees;    // retorna false (s'ha de proporcionar l'índex,
-                   // no el valor a aquell índex)
-"length" in trees; // retorna true (length és una propietat de Array)
-
-// Objects predefinits
-"PI" in Math;          // retorna true
-var myString = new String("coral");
-"length" in myString;  // retorna true
-
-// Objectes creats per l'usuari
-var mycar = {make: "Honda", model: "Accord", year: 1998};
-"make" in mycar;  // retorna true
-"model" in mycar; // retorna true
-
- -

instanceof

- -

L'operador instanceof retorna cert si l'objecte especificat és del tipus especificat. La sintaxi és:

- -
nomObjecte instanceof tipusObjecte
-
- -

on nomObjecte és el nom de l'objecte a comprarar amb tipusObjecte, i tipusObjecte és un tipus d'objecte, com ara Date o Array.

- -

Utilitzeu instanceof quan necessiteu confirmar el tipus d'un objecte en temps d'execució. Per exemple, a l'hora de capturar execepcions és posible executar diferent codi segons el tipus d'excepció llençada.

- -

Per exemple, el següent codi utilitza instanceof per a determinar si dia és un objecte de tipus Date. Com que dia és un objecte de tipus Date les sentències dins la sentència if s'executaran.

- -
var dia = new Date(1995, 12, 17);
-if (dia instanceof Date) {
-  // bloc de codi que s'executarà
-}
-
- -

new

- -

L'operador new s'utilitza per a crear una instància d'un tipus d'objete definit per l'usuari o bé un dels tipus d'objectes predefinits Array, Boolean, Date, Function, Image, Number, Object, Option, RegExp, o String. Al servidor també es pot emprar amb DbPool, Lock, File, i SendMail. La sintaxi de new és la següent:

- -
var nomObjecte = new tipusObjecte([param1, param2, ..., paramN]);
-
- -

També és posible crear objectes mitjançant inicialitzadors d'objectes, tal i com s'explica a {{ web.link("Working_with_objects#Using_object_initializers", "utilitzar inicialitzadors d'objectes") }}.

- -

Vegeu la pàgina de l'operador new a la Referència del nucli de JavaScript per a més informació.

- -

this

- -

La paraula clau this s'utilitza per a referir-se a l'objecte actual. En general this fa referència a l'objecte que ha realitzat la crida dins un mètode. La sintaxi de this és la següent:

- -
this["nomPropietat"]
-
- -
this.nomPropietat
-
- -

Exemple 1.
- Suposem que una funció anomenada validate valida la propietat value d'un objecte, donat l'objecte i el rang de valors:

- -
function validate(obj, lowval, hival){
-  if ((obj.value < lowval) || (obj.value > hival))
-    alert("Valor no vàlid!");
-}
-
- -

Podríem cridar validate a cada manegador d'events onChange dels elements d'un formulari, utilitzant this per a passar l'element del formulari, tal i com es mostra al següent exemple:

- -
<B>Introduïu un nombre entre 18 i 99:</B>
-<INPUT TYPE="text" NAME="edat" SIZE=3
-   onChange="validate(this, 18, 99);">
-
- -

Exemple 2.
- Al combinar-lo amb la propietat del form, this fa referència al pare de l'objecte del formulari. Al següent exemple el form myForm conté un bojecte Text i un botó. Quan l'usuari fa clic al botó, el valor de l'objecte Text és assignat al nom del formulari. El manegador de l'event onClick del botó utilitza this.form per a fererir-se al fomulari pare, myForm.

- -
<FORM NAME="myForm">
-Nom del formulari:<INPUT TYPE="text" NAME="text1" VALUE="Beluga"/>
-<INPUT NAME="button1" TYPE="button" VALUE="Mostrar el nom del formulari"
-   onClick="this.form.text1.value = this.form.name;"/>
-</FORM>
-
- -

typeof

- -

L'operador typeof es pot utilitzar de qualsevol de les formes següents:

- -
    -
  1. - 
    typeof operand
-
    -
    2. -
  2. - 
    typeof (operand)
-
    -
    3. -
- -

L'operador typeof retorna una string indicant el tipus de l'operand, que no és avaluat. operand és una string, variable, paraula clau u objecte del qual es retornarà el tipus. Els parèntesi són opcionals.

- -

Suposem que es defineixen les següents variables:

- -
var myFun = new Function("5 + 2");
-var forma = "rodona";
-var tamany = 1;
-var avui = new Date();
-
- -

L'operador typeof retornarà els següents resultats per a aquestes variables:

- -
typeof myFun;      // retorna "function"
-typeof forma;      // retorna "string"
-typeof tamany;     // retorna "number"
-typeof avui;       // retorna "object"
-typeof noExisteix; // retorna "undefined"
-
- -

Per a les paraules clau true i null, l'operador typeof retorna els següents resultats:

- -
typeof true; // retorna "boolean"
-typeof null; // retorna "object"
-
- -

Per a un nombre o string, l'operador typeof retorna els següents resultats:

- -
typeof 62;            // retorna "number"
-typeof 'Hola món';    // retorna "string"
-
- -

Per a valors de propietats, l'operador typeof retorna el tipus del valor que conté la propietat:

- -
typeof document.lastModified; // retorna "string"
-typeof window.length;         // retorna "number"
-typeof Math.LN2;              // retorna "number"
-
- -

Per a mètodes i funcions, l'operador typeof retorna els següents resultats:

- -
typeof blur;        // retorna "function"
-typeof eval;        // retorna "function"
-typeof parseInt;    // retorna "function"
-typeof shape.split; // retorna "function"
-
- -

Per a objectes predefinits, l'operador typeof retorna els resultats següents:

- -
typeof Date;     // retorna "function"
-typeof Function; // retorna "function"
-typeof Math;     // retorna "object"
-typeof Option;   // retorna "function"
-typeof String;   // retorna "function"
-
- -

void

- -

L'operador void es pot emprar de qualsevol de les maneres següents:

- -
    -
  1. - 
    void (expression)
-
    -
    2. -
  2. - 
    void expression
-
    -
    3. -
- -

L'operador void avalua una expressió però no retorna cap valor. expression és l'expressió JavaScript a avaluar. Els parèntesi que embocallen l'expressió són opcionals, però es considera una bona pràctica utilitzar-los.

- -

És possible utilitzar l'operador void per a especificar una expressió com a hipervincle. L'expressió serà avaluada però el seu contingut no reemplaçarà el contingut del document actual.

- -

El codi següent crea un hipervincle que no fa res quan l'usuari faci clic a l'hipervincle. Quan l'usuari fa clic al l'hipervincle, void(0) serà avaluada com a undefined, la qual cosa no té cap efecte en JavaScript.

- -
<A HREF="javascript:void(0)">Cliqueu aquí per a no fer res</A>
-
- -

El codi següent crea un hipervincle que envia un formulari quan l'usuari fa clic sobre ell.

- -
<A HREF="javascript:void(document.form.submit())">
-Feu clic aquí per a enviar el formulari</A>
- -

Precedència d'operadors

- -

La precedència d'operadors determina l'ordre en el qual aquests s'apliquen quan s'avalua una expressió. Es pot canviar aquest comportament mitjançant parèntesi.

- -

La taula següent descriu la precedència dels operadors, del més prioritari al que ho és menys.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Taula 3.7 Precedència d'operadors
Tipus d'operadorOperadors individuals
membre. []
crida / creació d'una instància() new
negació/increment! ~ - + ++ -- typeof void delete
multiplicació/divisió* / %
suma/resta+ -
desplaçament de bits<< >> >>>
relacionals< <= > >= in instanceof
igualtat== != === !==
AND binari&
XOR binari^
OR binari|
AND lògic&&
OR lògic||
condicional?:
assignació= += -= *= /= %= <<= >>= >>>= &= ^= |=
coma,
- -

Trobareu una versió més detallada d'aqueta taula, completa amb enllaços a a detalls adicionals per a cada operador a la Referència de JavaScript.

diff --git "a/files/ca/web/javascript/guide/introducci\303\263/index.html" "b/files/ca/web/javascript/guide/introducci\303\263/index.html" deleted file mode 100644 index 1b598dad9b..0000000000 --- "a/files/ca/web/javascript/guide/introducci\303\263/index.html" +++ /dev/null @@ -1,140 +0,0 @@ ---- -title: Introducció -slug: Web/JavaScript/Guide/Introducció -translation_of: Web/JavaScript/Guide/Introduction ---- -
{{jsSidebar("JavaScript Guide")}} {{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide", "Web/JavaScript/Guide/Grammar_and_types")}}
- -
-

Aquest capítol presenta JavaScript i comenta alguns dels seus conceptes fonamentals.

-
- -

Coneixements previs

- -

Aquesta guia asumeix que el lector te els següents coneixements previs:

- - - -

On trobar informació sobre JavaScript

- -

La documentació de JavaScript al MDN inclou els següents apartats:

- - - -

Si vostè és nou al món de JavaScript es recomana començar amb els articles que es poden trobar a l'àrea d'aprenentatge i la Guia de JavaScript. Un cop assolits els conceptes fonamentals podeu obtindre més detalls sobre objectes individuals i sentències mitjançant la Referència de JavaScript.

- -

Què és JavaScript?

- -

JavaScript és un llenguatge d'script multiplataforma i orientat a objectes. És un llenguatge petit i lleuger. Dins l'entorn d'un amfitrió, es pot connectar JavaScript als objectes del l'entorn per a tenir un control programàtic sobre aquests.

- -

JavaScript conté una llibreria estàndard d'objectes, com Array, Date i Math, o un conjunt bàsic d'elements del llenguatge, com ara operadors, estructures de control o sentències. El nucli de JavaScript es pot estendre per a diferents propòsits mitjançant objectes adicionals; per exemple:

- - - -

JavaScript i Java

- -

JavaScript i Java són similars des d'alguns punts de vista però són fonamentalment diferents des d'uns altres. El llenguatge JavaScript s'assembla al Java però no té el tipatge estàtic ni les comprovacions de tipatge fort de Java. JavaScript segueix la majoria de les expressions de sintaxi de Java, convencions de nomenclatura i construccions de control de flux bàsiques, la qual és la raó per la qual el seu nom va ser canviat de LiveScript a JavaScript.

- -

En contrast amb el sistema de classes de Java en temps de compilació fabricat per declaracions, JavaScript suporta un sistema en temps d'execució basat en un petit nombre de tipus de dades que representen valors numèrics, booleans i cadenes de caràcters. JavaScript té model d'objecte basat en prototipus en comptes del model més comú, basat en classes. El model basat en prototipus ofereix herència dinàmica, és a dir, el que és heretat pot variar entre diferents objectes individuals. JavaScript també suporta funcions sense cap mena de requeriment declaratiu especial. Les funcions poden ser propietats d'objectes, sent executades com a mètodes de tipatge lliure.

- -

JavaScript és un llenguatge de forma molt lliure en comparació amb Java. No és necessari declarar totes les variables, classes i mètodes. No és necessari preocupar-se per quins mètodes són públics, privats o protegits, i no és necessari implementar interfícies. Variables, paràmetres i tipus de retorn de funcions so són de tipatge explícit.

- -

Java és un llenguatge de programació basat en classes dissenyat per a executar-se ràpidament i ser segur quant a tipatge. Ser segur quant al tipatge vol dir que, per exemple, no es pot assignar un nombre sencer de Java a una referència d'objecte, o accedir memòria privada tot corrompent bytecode de Java. El model basat en classes de Java implica que els programes consisteixen exclusivament de classes i els seus mètodes. L'herència de classes a Java i el tipatge fort generalment requereixen jerarquies d'objectes fortament acoblades. Aquests requisits fan que programar en Java sigui més complex que programar en JavaScript.

- -

En contrast, JavaScript descendeix en esperit d'una línia de llenguatges més petits, amb tipatge dinàmic com ara HyperTalk i dBASE. Aquests llenguatges d'scripting ofereixen eines de programació a una audiència molt més àmplia a causa de la seva sintaxi més simple, funcionalitats especialitzades integrades i uns requeriments mínims per a la creació d'objectes.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
JavaScript en comparació a Java
JavaScriptJava
-

Basat en objectes. No hi ha distinció entre tipus d'objectes. L'herència funciona a través del mecanisme de prototipus i les propietats i mètodes es poden afegir a qualsevol objecte de forma dinàmica.

- 		-

Basat en classes. Els objectes es divideixen entre classes i instàncies, amb l'herència aplicada mitjançant la jerarquia de classes. No es poden afegir propietats ni mètodes dinàmicament ni a classes ni a instàncies.

-
El tipus de dades de les variables no es declaren (tipatge dinàmic).El tipus de dades de les variables s'ha de declarar (tipatge estàtic).
No pot escriure a disc de forma automàtica.No pot escriure a disc de forma automàtica.
- -

Per a més informació sobre les diferències entre JavaScript i Java vegeu el capítol Detalls del model d'objecte.

- -

JavaScript i l'especificació ECMAScript

- -

L'estandardització de JavaScript es realitza a Ecma International — l'associació Europea per a l'estandardització  de sistemes d'informació i comunicació (ECMA era anteriorment un acrònim d'European Computer Manufacturers Association) per a proporcionar un llenguatge de programació estàndard i internacional basat en JavaScript. Aquesta versió estandarditzada de JavaScript, anomenada ECMAScript, es comporta de la mateixa manera a totes les aplicacions que suporten l'estàndard. Les empreses poden utilitzar el llenguatge estàndard obert per a desenvolupar la seva pròpia implementació de JavaScript. L'estàndard ECMAScript està documentat en l'especificació ECMA-262. Vegeu Nou a JavaScript per a aprendre sobre les diferents versions de JavaScript així com les diferents edicions de l'especificació d'ECMAScript.

- -

A més, l'estàndard ECMA-262 també està aprovat per l'ISO (International Organization of Standarization) com a ISO-16262. Podeu trobar l'especificació al lloc web d'Ecma International. L'especificació de l'ECMAScript no descriu el Model d'Objecte Document (DOM), el qual està estandaritzat pel World Wide Web Consortium (W3C). El DOM defineix la forma en què els objectes d'un document HTML s'exposen a l'script. Per a fer-se una millor idea de les diferents tecnologies usades en programar en JavaScript, consulteu l'article: resum de tecnologies de JavaScript.

- -

La documentació de JavaScript versus l'especificació de l'ECMAScript

- -

L'especificació de l'ECMAScript és un conjunt de requeriments per a implementar ECMAScript; és útil si es vol implementar característiques del llenguatge que compleixin amb els estàndards a la vostra pròpia implementació d'ECMAScript o a un motor JavaScript (com per exemple el SpiderMonkey a Firefox, o el v8 a Chrome).

- -

El document d'ECMAScript no pretén ajudar als programadors de scripts; utilitzeu la documentació de JavaScript per a obtenir informació sobre com escriure scripts.

- -

L'especificació d'ECMAScript utilitza terminologia i sintaxi que poden no ser familiars per a programador de JavaScript. Tot i que la descripció del llenguatge pot variar a ECMAScript, el llenguatge en si roman sense canvis. JavaScript suporta totes les funcionalitats definides a l'especificació d'ECMAScript.

- -

La documentació de JavaScript descriu aspectes del llenguatge que són apropiats per al programador de JavaScript.

- -

Iniciant-se en JavaScript

- -

Iniciar-se en JavaScript és senzill: tot el que fa falta és un navegador Web modern. Aquesta guia inclou algunes de les característiques de JavaScript que només estan disponibles a les últimes versions de Firefox, per això es recomana utilitzar la versió de Firefox més recent.

- -

Hi ha dues eines que formen part de Firefox que són útils per a experimentar amb JavaScript: la Consola del Web i Scratchpad.

- -

La Consola del Web

- -

La Consola del Web mostra informació sobre la pàgina Web carregada actualment i també inclou una línia d'ordres que podeu utilitzar per a executar expressions JavaScript a la pàgina actual.

- -

Per a obrir la Consola del Web, seleccioneu "Web Console" des del menú "Web Developer", que trobareu sota el menú "Tools" a Firefox. Apareixerà a la part de sota de la finestra del navegador. A la part de sota de la consola hi ha la línia d'ordres que podeu utilitzar per a introduir JavaScript, i la sortida apareix al panell de sobre:

- -

- -

Scratchpad

- -

La Consola del Web és excel·lent per a executar línies individuals de JavaScript, però tot i que pot executar múltiples línies no és gaire còmoda per a això, i no permet desar mostres de codi. És per això que per a exemples més complexos Scratchpad és una eina més adient.

- -

Per a obrir Scratchpad, seleccioneu "Scratchpad" al menú "Web Developer", que trobareu dins el menú "Tools" al Firefox. S'obre en una finestra separada i consisteix d'un editor que podeu utilitzar per a escriure i executar JavaScript al navegador. També podeu desar scripts al disc i carregar scripts des del disc.

- -

Si seleccioneu l'opció "Inspect", el codi a l'editor és executat al navegador i els resultats són inserits tot seguit a l'editor en forma de comentari:

- -

- -

Hola món

- -

Per a iniciar-vos a escriure JavaScript, obriu la Consola del Web o bé l'Scratchpad i escriviu el vostre primer codi "Hola món" en JavaScript.

- -
function saluda(user) {
-  return "Hola " + user;
-}
-
-saluda("Alice"); // "Hola Alice"
-
- -

A les següents pàgines, aquesta guia us introduirà la sintaxi de JavaScript així com les seves característiques, de manera que sereu capaços d'escriure aplicacions més complexes.

- -

{{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide", "Web/JavaScript/Guide/Grammar_and_types")}}

diff --git a/files/ca/web/javascript/guide/introduction/index.html b/files/ca/web/javascript/guide/introduction/index.html new file mode 100644 index 0000000000..1b598dad9b --- /dev/null +++ b/files/ca/web/javascript/guide/introduction/index.html @@ -0,0 +1,140 @@ +--- +title: Introducció +slug: Web/JavaScript/Guide/Introducció +translation_of: Web/JavaScript/Guide/Introduction +--- +
{{jsSidebar("JavaScript Guide")}} {{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide", "Web/JavaScript/Guide/Grammar_and_types")}}
+ +
+

Aquest capítol presenta JavaScript i comenta alguns dels seus conceptes fonamentals.

+
+ +

Coneixements previs

+ +

Aquesta guia asumeix que el lector te els següents coneixements previs:

+ + + +

On trobar informació sobre JavaScript

+ +

La documentació de JavaScript al MDN inclou els següents apartats:

+ + + +

Si vostè és nou al món de JavaScript es recomana començar amb els articles que es poden trobar a l'àrea d'aprenentatge i la Guia de JavaScript. Un cop assolits els conceptes fonamentals podeu obtindre més detalls sobre objectes individuals i sentències mitjançant la Referència de JavaScript.

+ +

Què és JavaScript?

+ +

JavaScript és un llenguatge d'script multiplataforma i orientat a objectes. És un llenguatge petit i lleuger. Dins l'entorn d'un amfitrió, es pot connectar JavaScript als objectes del l'entorn per a tenir un control programàtic sobre aquests.

+ +

JavaScript conté una llibreria estàndard d'objectes, com Array, Date i Math, o un conjunt bàsic d'elements del llenguatge, com ara operadors, estructures de control o sentències. El nucli de JavaScript es pot estendre per a diferents propòsits mitjançant objectes adicionals; per exemple:

+ + + +

JavaScript i Java

+ +

JavaScript i Java són similars des d'alguns punts de vista però són fonamentalment diferents des d'uns altres. El llenguatge JavaScript s'assembla al Java però no té el tipatge estàtic ni les comprovacions de tipatge fort de Java. JavaScript segueix la majoria de les expressions de sintaxi de Java, convencions de nomenclatura i construccions de control de flux bàsiques, la qual és la raó per la qual el seu nom va ser canviat de LiveScript a JavaScript.

+ +

En contrast amb el sistema de classes de Java en temps de compilació fabricat per declaracions, JavaScript suporta un sistema en temps d'execució basat en un petit nombre de tipus de dades que representen valors numèrics, booleans i cadenes de caràcters. JavaScript té model d'objecte basat en prototipus en comptes del model més comú, basat en classes. El model basat en prototipus ofereix herència dinàmica, és a dir, el que és heretat pot variar entre diferents objectes individuals. JavaScript també suporta funcions sense cap mena de requeriment declaratiu especial. Les funcions poden ser propietats d'objectes, sent executades com a mètodes de tipatge lliure.

+ +

JavaScript és un llenguatge de forma molt lliure en comparació amb Java. No és necessari declarar totes les variables, classes i mètodes. No és necessari preocupar-se per quins mètodes són públics, privats o protegits, i no és necessari implementar interfícies. Variables, paràmetres i tipus de retorn de funcions so són de tipatge explícit.

+ +

Java és un llenguatge de programació basat en classes dissenyat per a executar-se ràpidament i ser segur quant a tipatge. Ser segur quant al tipatge vol dir que, per exemple, no es pot assignar un nombre sencer de Java a una referència d'objecte, o accedir memòria privada tot corrompent bytecode de Java. El model basat en classes de Java implica que els programes consisteixen exclusivament de classes i els seus mètodes. L'herència de classes a Java i el tipatge fort generalment requereixen jerarquies d'objectes fortament acoblades. Aquests requisits fan que programar en Java sigui més complex que programar en JavaScript.

+ +

En contrast, JavaScript descendeix en esperit d'una línia de llenguatges més petits, amb tipatge dinàmic com ara HyperTalk i dBASE. Aquests llenguatges d'scripting ofereixen eines de programació a una audiència molt més àmplia a causa de la seva sintaxi més simple, funcionalitats especialitzades integrades i uns requeriments mínims per a la creació d'objectes.

+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
JavaScript en comparació a Java
JavaScriptJava
+

Basat en objectes. No hi ha distinció entre tipus d'objectes. L'herència funciona a través del mecanisme de prototipus i les propietats i mètodes es poden afegir a qualsevol objecte de forma dinàmica.

+ 		+

Basat en classes. Els objectes es divideixen entre classes i instàncies, amb l'herència aplicada mitjançant la jerarquia de classes. No es poden afegir propietats ni mètodes dinàmicament ni a classes ni a instàncies.

+
El tipus de dades de les variables no es declaren (tipatge dinàmic).El tipus de dades de les variables s'ha de declarar (tipatge estàtic).
No pot escriure a disc de forma automàtica.No pot escriure a disc de forma automàtica.
+ +

Per a més informació sobre les diferències entre JavaScript i Java vegeu el capítol Detalls del model d'objecte.

+ +

JavaScript i l'especificació ECMAScript

+ +

L'estandardització de JavaScript es realitza a Ecma International — l'associació Europea per a l'estandardització  de sistemes d'informació i comunicació (ECMA era anteriorment un acrònim d'European Computer Manufacturers Association) per a proporcionar un llenguatge de programació estàndard i internacional basat en JavaScript. Aquesta versió estandarditzada de JavaScript, anomenada ECMAScript, es comporta de la mateixa manera a totes les aplicacions que suporten l'estàndard. Les empreses poden utilitzar el llenguatge estàndard obert per a desenvolupar la seva pròpia implementació de JavaScript. L'estàndard ECMAScript està documentat en l'especificació ECMA-262. Vegeu Nou a JavaScript per a aprendre sobre les diferents versions de JavaScript així com les diferents edicions de l'especificació d'ECMAScript.

+ +

A més, l'estàndard ECMA-262 també està aprovat per l'ISO (International Organization of Standarization) com a ISO-16262. Podeu trobar l'especificació al lloc web d'Ecma International. L'especificació de l'ECMAScript no descriu el Model d'Objecte Document (DOM), el qual està estandaritzat pel World Wide Web Consortium (W3C). El DOM defineix la forma en què els objectes d'un document HTML s'exposen a l'script. Per a fer-se una millor idea de les diferents tecnologies usades en programar en JavaScript, consulteu l'article: resum de tecnologies de JavaScript.

+ +

La documentació de JavaScript versus l'especificació de l'ECMAScript

+ +

L'especificació de l'ECMAScript és un conjunt de requeriments per a implementar ECMAScript; és útil si es vol implementar característiques del llenguatge que compleixin amb els estàndards a la vostra pròpia implementació d'ECMAScript o a un motor JavaScript (com per exemple el SpiderMonkey a Firefox, o el v8 a Chrome).

+ +

El document d'ECMAScript no pretén ajudar als programadors de scripts; utilitzeu la documentació de JavaScript per a obtenir informació sobre com escriure scripts.

+ +

L'especificació d'ECMAScript utilitza terminologia i sintaxi que poden no ser familiars per a programador de JavaScript. Tot i que la descripció del llenguatge pot variar a ECMAScript, el llenguatge en si roman sense canvis. JavaScript suporta totes les funcionalitats definides a l'especificació d'ECMAScript.

+ +

La documentació de JavaScript descriu aspectes del llenguatge que són apropiats per al programador de JavaScript.

+ +

Iniciant-se en JavaScript

+ +

Iniciar-se en JavaScript és senzill: tot el que fa falta és un navegador Web modern. Aquesta guia inclou algunes de les característiques de JavaScript que només estan disponibles a les últimes versions de Firefox, per això es recomana utilitzar la versió de Firefox més recent.

+ +

Hi ha dues eines que formen part de Firefox que són útils per a experimentar amb JavaScript: la Consola del Web i Scratchpad.

+ +

La Consola del Web

+ +

La Consola del Web mostra informació sobre la pàgina Web carregada actualment i també inclou una línia d'ordres que podeu utilitzar per a executar expressions JavaScript a la pàgina actual.

+ +

Per a obrir la Consola del Web, seleccioneu "Web Console" des del menú "Web Developer", que trobareu sota el menú "Tools" a Firefox. Apareixerà a la part de sota de la finestra del navegador. A la part de sota de la consola hi ha la línia d'ordres que podeu utilitzar per a introduir JavaScript, i la sortida apareix al panell de sobre:

+ +

+ +

Scratchpad

+ +

La Consola del Web és excel·lent per a executar línies individuals de JavaScript, però tot i que pot executar múltiples línies no és gaire còmoda per a això, i no permet desar mostres de codi. És per això que per a exemples més complexos Scratchpad és una eina més adient.

+ +

Per a obrir Scratchpad, seleccioneu "Scratchpad" al menú "Web Developer", que trobareu dins el menú "Tools" al Firefox. S'obre en una finestra separada i consisteix d'un editor que podeu utilitzar per a escriure i executar JavaScript al navegador. També podeu desar scripts al disc i carregar scripts des del disc.

+ +

Si seleccioneu l'opció "Inspect", el codi a l'editor és executat al navegador i els resultats són inserits tot seguit a l'editor en forma de comentari:

+ +

+ +

Hola món

+ +

Per a iniciar-vos a escriure JavaScript, obriu la Consola del Web o bé l'Scratchpad i escriviu el vostre primer codi "Hola món" en JavaScript.

+ +
function saluda(user) {
+  return "Hola " + user;
+}
+
+saluda("Alice"); // "Hola Alice"
+
+ +

A les següents pàgines, aquesta guia us introduirà la sintaxi de JavaScript així com les seves característiques, de manera que sereu capaços d'escriure aplicacions més complexes.

+ +

{{PreviousNext("Web/JavaScript/Guide", "Web/JavaScript/Guide/Grammar_and_types")}}

-- cgit v1.2.3-54-g00ecf